Sócrates: "És extraordinari que les agències de qualificació ens critiquin per salvar el sistema financer!"

Després de Grècia, Portugal? Aquest país és, de fet, part dels enllaços febles a la zona euro: les agències de qualificació, que fan que plogui o troni en els mercats financers, han estimat que el projecte de pressupost portugués de 2010, presentat la setmana passada, no és prou rigorós. Per tant, col.loca a la península lusitana en "vigilancia negativa" i amb l'amenaça de reduir la seva qualificació després del fort deteriorament de les finances públiques, com ja ho va fer, per primera vegada, el gener de 2009. El resultat seria terrible per Lisboa, ja que faria més costós l'accés al crèdit. En una entrevista exclusiva a Lisboa, José Sócrates, primer ministre socialista de Portugal, va defensar la seva política econòmica i va criticar a les agències de qualificació anglo-saxones retreure als Estats d'endeutar-se per salvar el sistema financer.

Portugal és, amb Grècia, l'enllaç més feble en l'àrea de l'euro?
Realment no puc entendre la sospita que pesa sobre el meu país. M'haurien d'ecplicar en qué la nostra situació és diferent a d'altres països i en qué és més preocupant. Estem en línia amb el que va passar en altres llocs del món després de la crisi financera i econòmica que enfrontem. Mirem les xifres fredament. El nostre dèficit és - 9,3% del PIB el 2009 -una xifra final- contra 2,6% el 2007, un canvi de - 6,7%. Això sembla important, però hem de considerar el panorama sencer. Així, el dèficit mitjà de 20 mil milions a la zona de l'euro s'ha deteriorat en la mateixa proporció. Amb el deute públic passa el mateix: el 2007 va ser a Portugal del 63,5% del PIB i avui s'ha arribat a 76,1%, lleugerament inferior a la mitjana de la zona de l'euro (78,2%) i una mica més que del G-20 (75,1%). Realment sento que els mercats no es preocupen per la realitat de la situació econòmica, sinó que es basen en certs supòsits i impressions per fer els seus judicis. Recomano aquests analistes venir i veure la realitat sobre el terreny. I jo em pregunto per què no es preocupen per la situació al Regne Unit, els Estats Units, per no parlar de Japó, on els comptes públics estan molt més degradats que a Portugal?

Les preocupacions del mercat en relació amb Portugal són infundades?
Absolutament. Si el dèficit s'ha enfonsat és per que hem fet un esforç fiscal per ajudar la nostra economia, greument afectada per la crisi mundial. Per tant, la despesa està perfectament justificada. La intervenció de l'Estat també ha funcionat a la perfecció: Portugal, com França, va ser un dels primers països a superar la recessió tècnica, en el segon trimestre de 2009, i amb un dels creixements més ràpids de la zona de l'euro. Tinc una visió instrumental del dèficit, ja que s'ha d'ampliar quan l'economia ho necessita. Com va assenyalar el premi Nobel d'Economia, Paul Krugman, "el dèficit ha salvat el món". No caldria, doncs, que els mercats no ens retreguin encara que hem aconseguit evitar una repetició del 1929? El pitjor ha quedat enrere, però les conseqüències del tsunami financer són els dèficits. El retorn a la normalitat estarà disponible molt aviat: el 2010, anem a reduir el dèficit a l'1% i anem a tornar per sota del 3% en el 2013.

Reduir el dèficit un 5% en tres anys és molt!
Correcte. Però ja ho hem fet: hem passat de 6,8% el 2005 al 2,6% el 2007. En dos anys. Ho sé i estic disposat a fer-ho. Però no vaig a fer això mentre es pugui posar en perill l'economia. Per ara, encara s'està recuperant: el nostre creixement serà aquest any només el 0,7% i la taxa d'atur del 10%.

L'agència de qualificació Moody's considera, però, que la seva proposta de pressupost 2010 no va prou lluny.
No entenc com Moody's pot donar la seva opinió sense haver vist el nostre projecte de pressupost, sense tenir en compte la nostra projectada reducció del dèficit pressupostari i la naturalesa de les despeses: es tracta de despeses de capital, per a preparar el futur i el creixement futur. A més, l'oposició ha decidit abstenir-se en la votació del pressupost, que és un gest de grandesa política de la seva mà.

No hi ha un problema amb aquestes agències de qualificació, totes anglosaxones, que determinen el sentiment del mercat?
És extraordinari que les agències de qualificació critiquin el govern per gastar els diners que han salvat el sistema financer! Ells han d'entendre que hi ha una diferència entre els estats que estan gastant sense raó i els que ho estan fen per una bona raó. I recordeu que aquests són els mateixos organismes que ens donen lliçons quan han estat incapaços d'avaluar els riscos, riscos que han portat a la crisi que estem vivint. És imperatiu prendre mesures i espero que el G20 canviarà el sistema per a restaurar la seva credibilitat.

Li sembla que el tracte infligit pels mercats a Grècia està més justificada?
No veig cap raó objectiva per considerar-lo un risc tan alt com alguns diuen, quan és un membre de la Unió i pertany a la zona de l'euro. A més, els mercats han recolzat aclaparadorament el préstec a 5 anys iniciat per Grècia el dilluns: hi va haver 25.000 milions d'euros de sol.licituts quan Atenes plantejà nomès que 3.000 milions d'euros. La reclamació va ser vuit vegades més del que s'esperava! Això demostra que els inversors no acompanyen les sospites de les agències de qualificació. Encara és estrany que ens diguin tot l'any que Grècia és gairebé en una situació d'incompliment, i que els mercats s'estan precipitant en el seu deute. És cert que les taxes d'interès són molt altes, que atrauen els inversors. Però, per què les taxes són elevades? Per que les agències de qualificació consideren que hi ha un alt risc. És evident que alguns tenen beneficis a guanyar amb la situació actual.

Grècia no és part responsable del que li pasa? Després de tot, va mentir dues vegades en cinc anys en la quantia del seu dèficit pressupostari, el que ha fet efecte en la confiança dels mercats.
Així és: el problema grec no és només el dèficit, sinò la credibilitat de les seves estadístiques. Eurostat, el braç estadístic de la UE, va dir el mateix, que no tenia confiança en les estadístiques gregues. Aquesta sospita és terrible per a un país, doncs els mercats es tornen sospitosos. Crec que el govern grec ha de donar plena independència a l'Institut d'Estadística per restablir la confiança.

Durant vint anys, Grècia s'ha compromès a realitzar reformes estructurals que no s'han fet mai.
Puc donar l'exemple de Portugal. El 2005, el meu país també estava en una situació molt difícil: Quan no hi havia crisi mundial, el dèficit va ser del 6,8% del PIB, el més alt de la zona de l'euro, tots els nostres socis la zona de l'euro estaven per sota del 3%. Aquest retard es va deure a una explosió en el nombre de funcionaris públics i un desequilibri estructural en la Seguretat Social, en particular de pensions. El 2005, el creixement anual de la despesa en pensions va ser del 9%. En 2010, el creixement es va reduir al 3,4%. Què hem fet? El que molts països s'han atrevit a fer. Hem alineat l'edat de jubilació del sector públic amb el sector privat, és a dir 65 per a tots. A continuació, vam introduir en el càlcul el factor de la sostenibilitat de les pensions per que es tingui en compte la prolongació de la vida: com més gran sigui l'augment de l'esperança de vida, més temps has de treballar per mantenir la teva pensió. Finalment, ja no tenim més en compte els deu millors anys per calcular la pensió, sinó tota la carrera. Al costat, al sector públic, des de 2005, hem passat de 747.880 empleats a 675.000, el 10% menys, en no reemplaçar més que una de cada dues persones que es jubila. Si bé, els darrers trenta anys, el seu nombre havia anat en augment. Així que hem fet moltes reformes que les agències de qualificació no creien que poguesim fer i deien que era impossible, que no es podia fer en tres anys, com ho vaig prometre. Tanmateix, aquestes reformes difícils, les hem fet en només dos anys: tot i les manifestacions de masses, l'opinió pública ens van recolzar.

Aquesta crisi demostra que no necessita millorar la governança econòmica? Per exemple, no hauríem de proporcionar eines per ajudar els països de la zona de l'euro si tenen un problema, crear una agència per gestionar en comú la totalitat o part del deute nacional, el llançament d'un préstec Europeu, per tal d'obtenir baixes taxes d'interès,...?
Estic totalment d'acord. Hem de treure lliçons del que ha passat. Sense Europa, la situació hauria estat molt pitjor. La lliçó no és menys Europa, sinó més Europa. Per això és necessari que la idea d'un govern econòmic de la zona euro vagi per davant i la meva convicció és que, donada la gravetat de la crisi, es compleixen les condicions polítiques per a l'acció. Seria terrible per a Europa que no fesim res després d'aquesta crisi.

Ara s'ha de mostrar la solidaritat d'Europa amb Grècia?
No hi ha urgència per mostrar res. És clar que Grècia pot comptar amb la solidaritat dels seus socis. Els mercats han d'entendre que aquest país és part de la zona de l'euro i farem tot el possible per ajudar. Un filòsof espanyol va dir: "moltes abelles, un únic conjunt". Ortega i Gasset deia: "Moltes abelles, un sol vol".

José Socrates: "Il est extraordinaire que les agences de notation critiquent les gouvernements pour avoir dépensé l'argent qui a permis de sauver le système financier!"
Après la Grèce, le Portugal? Ce pays fait en effet parti des maillons faibles de la zone euro: les agences de notation, qui font la pluie et le beau temps sur les marchés financiers, ont estimé que le projet de budget portugais pour 2010, présenté la semaine dernière, n'est pas assez rigoureux. Elles viennent donc de placer la péninsule lusitanienne sous « surveillance négative», la menaçant de baisser sa note à la suite de la forte dégradation de ses finances publiques; comme elles l'ont déjà fait une première fois en janvier 2009. La conséquence serait terrible pour Lisbonne, puisque cela rendrait plus coûteux son accès au crédit. Dans un entretien exclusif que j'ai recueilli à Lisbonne, José Socrates, le premier ministre socialiste du Portugal, défend sa politique économique et critique les agences de notation anglo-saxonne qui reprochent aux Etats de s'être endettés pour sauver le système financier. Exclusif, car Socrates n'accorde plus d'entretien à la presse écrite de son pays (seulement à la télévision et à la radio), quelque peu lassé, m'a-t-on expliqué, que ses propos soient systématiquement déformés (ll s'agit de la version longue de l'entretien paru ce matin dans Libération).

Le Portugal est-il, avec la Grèce, l'autre maillon faible de la zone euro?
Je ne comprends absolument pas la suspicion qui pèse sur mon pays. Il faudrait que l'on m'explique en quoi notre situation est différente de celles des autres pays et en quoi elle est plus préoccupante. Nous sommes en ligne avec ce qui s'est passé ailleurs dans le monde à la suite de la crise financière et économique à laquelle nous avons dû faire face. Regardons froidement les chiffres. Notre déficit public est de – 9,3% du PIB en 2009 – un chiffre définitif ― contre -2,6% en 2007, soit une variation de – 6,7%. Cela paraît important, mais il faut considérer l'ensemble du tableau. Ainsi, le déficit moyen du G 20 et de la zone euro s'est dégradé dans la même proportion. Pour la dette publique, c'est la même chose : en 2007, elle était au Portugal de 63,5% du PIB et elle atteint aujourd'hui 76,1%, soit un peu moins que la moyenne de la zone euro (78,2 %) et un peu plus que celle du G20 (75,1%). J'ai vraiment le sentiment que les marchés ne se préoccupent pas de la réalité de la situation économique, mais se basent sur des a priori et des impressions pour rendre leur jugement. Je recommande à ces analystes de venir constater la réalité sur place. Et je me demande pourquoi ils ne se préoccupent pas de la situation au Royaume-Uni, aux États-Unis, sans même parler du Japon, où les comptes publics sont bien plus dégradés qu'au Portugal.

Les inquiétudes du marché à l'égard du Portugal sont donc infondées ?
Tout à fait. Si notre déficit a plongé, c'est parce que nous avons fait un effort budgétaire pour aider notre économie fortement ébranlée par la crise mondiale. Il s'agit donc de dépenses parfaitement justifiées. L'intervention de l'État a d'ailleurs parfaitement fonctionné : le Portugal, comme la France, a été l'un des premiers pays à sortir de la récession technique, au deuxième trimestre 2009, et avec l'une des plus fortes croissances de la zone euro. J'ai une vision instrumentale du déficit : il faut le creuser quand l'économie en a besoin. Comme l'a dit le prix Nobel d'économie, Paul Krugman, « le déficit a sauvé le monde ». Il ne faudrait quand même pas que les marchés nous reprochent d'avoir réussi à éviter la répétition de 1929! Le pire est maintenant derrière nous, mais les conséquences du tsunami financier, ce sont les déficits. Le retour à la normale est pour bientôt: en 2010, nous allons réduire le déficit d'1% et nous reviendrons sous les 3 % en 2013.

Réduire son déficit de 5% en trois ans, c'est énorme !
Exact. Mais je l'ai déjà fait : nous sommes passés de 6,8% en 2005 à 2,6% en 2007. En deux ans. Je sais comment faire et je suis prêt à le faire. Mais je ne le ferai que lorsque cela ne menacera pas l'économie. Pour l'instant, elle est encore très convalescente : notre croissance ne sera, cette année, que de 0,7% et un taux de chômage de 10%.

L'agence de notation Moody's considère pourtant que votre projet de budget 2010 ne va pas assez loin.
Je ne comprends pas comment Moody's peut donner son opinion sans avoir vu notre projet de budget, sans tenir compte de nos projections de réduction du déficit budgétaire et de la nature des dépenses : ce sont des dépenses d'investissement qui préparent l'avenir et la croissance de demain. D'ailleurs, même l'opposition de droite a décidé de s'abstenir sur le vote budget, ce qui est un geste de grandeur politique de sa part.

N'y a-t-il pas un problème avec ces agences de notation, toutes anglo-saxonnes, qui déterminent l'humeur des marchés ?
Il est extraordinaire que les agences de notation critiquent les gouvernements pour avoir dépensé l'argent qui a permis de sauver le système financier ! Elles devraient comprendre qu'il ya une différence entre les États qui font des dépenses sans raison et ceux qui les font pour une bonne raison. Et n'oublions pas que ce sont ces mêmes agences qui nous donnent des leçons qui ont été incapables d'évaluer les risques, risques qui ont débouché sur la grave crise que nous traversons. Il est impératif de prendre des mesures et j'espère que le G20 changera le système afin de lui redonner sa crédibilité.

Trouvez-vous que le traitement que les marchés infligent à la Grèce est davantage justifié ?
Je ne vois aucune raison objective de considérer qu'elle présente un risque aussi élevé que certains le disent alors qu'elle est membre de l'Union et appartient à la zone euro. D'ailleurs, les marchés ont massivement souscrit à l'emprunt à 5 ans lancés par la Grèce, lundi dernier : il y a eu 25 milliards d'euros de demande alors qu'Athènes ne voulait lever que 3 milliards d'euros. La demande a donc été huit fois plus élevée que prévu ! Cela montre que les investisseurs n'ont pas accompagné les suspicions des agences de notation. Il est quand même curieux que ces dernières nous expliquent à longueur d'année que la Grèce est presque en situation de cessation de paiement, et que les marchés se précipitent sur sa dette. Il est vrai que les taux d'intérêt sont désormais très élevés, ce qui attire les investisseurs. Or, pourquoi les taux sont-ils hauts? Parce que les agences de notation considèrent qu'il y a un risque élevé. On voit bien ce que certains ont à gagner dans la situation actuelle.

La Grèce n'est-elle quand même pas en partie responsable de ce qui lui arrive ? Après tout, elle a menti deux fois en cinq ans sur le montant de son déficit budgétaire ce qui a entamé la confiance des marchés.
C'est exact: Le problème grec n'est pas seulement celui du déficit, mais celui de la crédibilité de ses statistiques. Eurostat, l'organe statistique européen, a lui-même déclaré qu'il n'avait pas confiance dans les statistiques grecques. Une telle suspicion est terrible pour un pays, car les marchés deviennent méfiants. Je pense que le gouvernement grec doit donner l'indépendance totale à son institut de statistique pour rétablir la confiance.

Depuis vingt ans, la Grèce a promis de faire des réformes structurelles qu'elle n'a jamais faites.
Je peux donner l'exemple du Portugal. En 2005, mon pays était aussi dans une situation très difficile : alors qu'il n'y avait aucune crise mondiale, notre déficit était de 6,8 % du PIB, soit le plus élevé de la zone euro, tous nos partenaires de la zone euro étant sous les 3 %. Ce dérapage était dû à une explosion du nombre de fonctionnaires publics et à un déséquilibre structurel de la sécurité sociale, en particulier du régime de retraite. En 2005, la croissance annuelle des dépenses de retraite était de 9%. En 2010, cette croissance a été ramenée à 3,4 %. Qu'avons-nous fait ? Ce que beaucoup de pays n'ont pas encore osé faire. Nous avons aligné l'âge de la retraite dans le secteur public sur celui du secteur privé, soit 65 ans pour tout le monde. Ensuite, nous avons introduit dans le calcul de la retraite un facteur de soutenabilité qui permet de tenir compte de l'allongement de la durée de vie : plus la durée de vie s'allonge, plus longtemps vous devrez travailler pour maintenir votre niveau de pension. Enfin, nous ne tenons plus compte des dix meilleures années pour calculer la pension, mais de l'ensemble de la carrière. Côté fonction publique, depuis 2005, nous sommes passés de 747 880 fonctionnaires à 675.000, soit 10 % de moins, en ne remplaçant qu'un fonctionnaire sur deux qui part à la retraite. Alors que depuis trente ans, leur nombre n'avait fait qu'augmenter. Autant de réformes auxquelles les agences de notation ne croyaient pas, je tiens à le rappeler: elles disaient que c'était impossible, que cela ne pourrait en tout cas pas être fait en trois ans, comme je l'avais promis. Or, ces réformes difficiles, nous les avons faites en deux ans seulement: en dépit de manifestations massives, l'opinion publique m'a soutenu.

Cette crise ne montre-t-elle pas la nécessité d'une meilleure gouvernance économique ? Par exemple, ne faudrait-il pas prévoir des instruments pour aider un pays de la zone euro qui a un problème, créer une agence chargée de gérer en commun tout ou partie des dettes nationales, lancer un emprunt européen ce qui permettrait d'obtenir des taux bas, etc.?
Je suis totalement d'accord. Nous devons tirer les leçons de ce qui s'est passé. Sans l'Europe, la situation aurait été bien pire. La leçon, ce n'est donc pas moins d'Europe, c'est plus d'Europe. Il donc faut que l'idée du gouvernement économique de la zone euro avance et ma conviction est que, vu la violence de la crise, les conditions politiques pour agir sont réunies. Ce serait terrible pour l'Europe que nous ne fassions rien après cette crise.

Faut-il aujourd'hui afficher la solidarité de l'Europe avec la Grèce?
Il n'y a pas d'urgence à afficher quoi que ce soit. Il est clair que la Grèce peut compter sur la solidarité de ses partenaires. Les marchés doivent bien comprendre que ce pays est une partie de la zone euro et que nous allons faire tout ce qui est en notre pouvoir pour l'aider. Un philosophe espagnol a dit : « plusieurs abeilles, un seul ensemble». Ortega Y Gasset a dit: «Plusieurs abeilles, un seul vol».

La plutocràcia Suïssa espolia a Haití

El govern suís ha decidit, amb tota l'indecència, quedar-se els fons robats al poble d'Haití per la criminal dinastia de dictadors Duvalier i evitar que els siguin retornats, després que el Tribunal Federal helvètic rebutgés restituir-los al govern haitià, emparant-se en l'arbitrarietat, impunitat i desvergonyiment que els caracteritza. El tribunal de banquers va ordenar la paralització de la restitució dels fons del dictador Jean Claude Duvalier (aproximadament 4,3 milions d'euros) al govern haitià perquè, segons ells, "els fets havien prescrit", cosa que obria la porta al fet que el diners fos retornat a la família del criminal exdictador. Però el Consell Federal va decidir mantenir bloquejats els fons per evitar que fossin retornats a la família Duvalier, i va anunciar un projecte de llei que permetés confiscar els fons i finalment poder-los restituir a les autoritats haitianes, la qual cosa va ser una cortina de fum per justificar ara el nou lladronici al poble d'Haití.

La sentència es va difondre aquest dimecres, però va ser dictada el 12 de gener, el mateix dia del sisme que va destruir la capital haitiana.

Els fons estan bloquejats a Suïssa des de 1986 i, segons el TF, es quedaran en aquest país i no seran lliurats a les autoritats haitianes perquè, segons el tribunal, els fets van prescriure el 2001.

Els suïssos argumenten que la sol licitud de les autoritats d'Haití només podria ser acceptada en cas que la infracció retreta a Jean-Claude Duvalier, participació en una organització criminal, no hagués prescrit.

El "tribunal" entén que el punt d'inici del compte per a la prescripció, que és de 15 anys, va començar el 1986, quan va caure el dictador, de manera que els fets van prescriure el 2001. Que es cometessin crims abans de la caiguda del dictador, no modifica, segons els banquers, l'acusació.

Assenyalen, a més, que el fet que membres del clan Duvalier cometessin crims amb data posterior a la caiguda del dictador, tampoc modifica l'acusació principal. Per a la cort de banquers els arguments presentats per les autoritats haitianes no tenen fonament i expliciten que haurien d'haver demostrat un lligam directe entre els crims retrets i els diners bloquejats.

"Sembla que els diners bloquejats del clan Duvalier no són fruit d'infraccions contra la vida o la integritat corporal sinó únicament el resultat de desviaments en perjudici d'Haití", van declarar amb tota la indecència que els és habitual.

La "Alta Magistratura" s'escuda en una de les seves lleis a mida de les màfies que els nodreixen de capitals robats i assenyala que la legislació sobre els processos d'Ajuda Mútua Internacional és "massa estricta per a aquest tipus de casos".

El Tribunal Penal Federal va decidir la restitució dels fons

Anteriorment, el Tribunal Penal Federal (òrgan de menor rang al Tribunal Federal) va decidir ordenar la restitució dels fons i rebutjar el recurs presentat per una fundació de Liechtenstein, que pertany al clan dels genocides Duvalier.

En la seva argumentació, el TPF va definir la família de l'ex dictador com una "organització criminal" que "feia servir el poder absolut del cap de l'Estat per fer regnar un clima de terror a Haití i obtenir uns beneficis considerables a través del robatori sistemàtic de fons públics ". La decisió del TPF confirma la decisió anterior per l'Oficina Federal de Justícia suïssa (OFJ) que havia sentenciat retornar els fons Duvalier a Haití en considerar que els titulars dels comptes no havien pogut demostrar que aquests diners tinguessin un origen lícit.

Els Duvalier estan acusats per Port Príncep d'haver tret més de 100 milions de dòlars camuflats en obres socials abans de la caiguda del dictador el 1986. El dictador Jean-Claude Duvalier, de 58 anys, viu actualment a França, protegit pels seus antics caps colonials, amb Sarkozy i Villepin al capdavant.

Suiza prepara una reforma legislativa para devolver los fondos de Duvalier a Haití

El gobierno suizo ha anunciado que mantendrá congelados los fondos del dictador haitiano Jean Claude Duvalier y que preparará una reforma legal que permita su devolución al país caribeño para evitar la vergüenza internacional que supondría que no se restituyesen esos fondos -hasta 4,3 millones de euros- tras una polémica sentencia de su alto tribunal.

El pasado 12 de enero, Haití sufrió el peor terremoto de su historia, que ha dejado más de 200.000 muertos, un millón de personas sin hogar y un país totalmente destruido.

Unas horas antes del seísmo, los jueces del Tribunal Federal (TF) helvético, máximo órgano judicial del país, decidieron rechazar una resolución previa de un tribunal penal, que permitía el envío a las autoridades haitianas de los 4,3 millones de euros bloqueados en cuentas suizas que pertenecían al clan Duvalier.

En la sentencia del TF, conocida este miércoles, los jueces argumentan que los hechos habían prescrito y que, por tanto, asumen como válida la reivindicación de la familia Duvalier de que se les devolviese el dinero.

Reforma legislativa
No obstante, la potestad para desbloquear los fondos corresponde al Consejo Federal (gobierno) suizo, que poco después ha decidido mantenerlos congelados, al tiempo que anunciaba una reforma legislativa para evitar en el futuro casos similares.

"Siguiendo su política de intentar evitar que la plaza financiera suiza sirva de refugio a fondos conseguidos ilegalmente, el Consejo Federal decidió bloquear de nuevo los fondos Duvalier en base a la Constitución", señala un comunicado del Ministerio de Exteriores helvético.

"Teniendo en cuenta el origen criminal de los fondos -agrega-, el Consejo Federal evita así que el dinero sea liberado en provecho del clan Duvalier, considerado como una organización criminal por el Tribunal Penal Federal".

El Gobierno suizo había autorizado previamente el desbloqueo y envío de los fondos a Haití, una decisión paralizada en la práctica por los recursos presentados por la familia Duvalier y reafirmada por la decisión del Tribunal Federal.

A la luz de este hecho, el Consejo Federal ha decidido encargar al Ministerio de Asuntos Exteriores "hacer lo necesario para estudiar de aquí a finales de mes un proyecto de Ley federal que permita posteriormente confiscar los fondos".

La nueva legislación deberá crear un marco jurídico para que un juez pueda confiscar fondos ilícitos bloqueados de personas que hayan tenido altas funciones públicas.

Según el tribunal, los hechos prescribieron en 2001
Por su parte, el tribunal ordenó la paralización de la restitución de los fondos del dictador Jean Claude Duvalier (aproximadamente 4,3 millones de euros) al gobierno haitiano porque los hechos habían prescrito, lo que abría la puerta a que el dinero fuera devuelto a la familia del ex dictador.

El alto tribunal entiende que la solicitud de las autoridades de Haití sólo podría ser aceptada en caso de que la infracción reprochada a Jean-Claude Duvalier, participación en una organización criminal, no hubiera prescrito.

Que se cometieran crímenes antes de la caída del dictador, no modifica la acusación
La alta magistratura entiende que el punto de inicio de la cuenta para la prescripción, que es de 15 años, comenzó en 1986, cuando cayó el dictador, por lo que los hechos prescribieron en el 2001.

El TF señala, además, que el hecho de que miembros del clan Duvalier cometieran crímenes con fecha posterior a la caída del dictador, no modifica la acusación principal.

Para el Tribunal Federal los argumentos presentados por las autoridades haitianas no tienen fundamento y explicita que deberían haber demostrado un lazo directo entre los crímenes reprochados y el dinero bloqueado.

"Parece que el dinero bloqueado por el clan Duvalier no es del fruto de infracciones contra la vida o la integridad corporal sino únicamente el resultado de desvíos en perjuicio de Haití".

La Alta Magistratura se escuda en la ley y señala que la legislación sobre los procesos de Ayuda Mutua Internacional es "demasiado estricta para este tipo de casos".

El Tribunal Penal Federal decidió la restitución de los fondos
Anteriormente, el Tribunal Penal Federal (órgano de menor rango al Tribunal Federal) decidió ordenar la restitución de los fondos y rechazar el recurso presentado por una fundación de Liechtenstein que pertenece al clan.

En su argumentación, el TPF definió a la familia del ex dictador como "organización criminal" que "usaba el poder absoluto del jefe del Estado para hacer reinar un clima de terror en Haití y obtener unos beneficios considerables a través del robo sistemático de fondos públicos".

La decisión del TPF confirmó lo decidido por la Oficina Federal de Justicia suiza (OFJ) que decidió devolver los fondos Duvalier a Haití al considerar que los titulares de las cuentas no habían podido demostrar que este dinero tenía un origen lícito.

Los Duvalier están acusados por Puerto Príncipe de haber sacado más de 100 millones de dólares camuflados en obras sociales antes de la caída del dictador en 1986.

El dictador Jean-Claude Duvalier, de 58 años, vive actualmente en Francia.

Vuit afganesos morts pels mercenaris imperialistes

Avançava la tarda a l'Afganistan quan una mina antitanc es va cobrar la vida de John Felip Romero Meneses, colombià i veí de Mollet del Vallés de 21 anys, i vuit resistents afganesos dels que no s'han comunicat els noms i cognoms. El combat va passar a la via de terra i pedruscall que segueix la ruta Lithium, el camí "d'ajuda humanitària", segons la cantinel·la propagandística dels invasors, que acostumen a recórrer els mercenaris espanyols, entre la seva base de Qala-i-Naw i Bala Murghab. L'explosió va deixar sis ferits, dos d'ells de gravetat. Són tots els que anaven a bord del BMR (blindat mitjà de rodes), avantguarda d'una caravana d'onze blindats que avançava "escoltant a la policia afganesa" corrupte del fraudulent i narcotraficant pro-ianqui Karzai.

La resposta "humanitària" dels subordinats de la Chacón va ser immediata: tropes de terra espanyoles i helicòpters Augusta italians van matar a vuit guerrillers afganesos. Segons les tropes invasores espanyoles, al tancament d'aquesta edició, havien mort tres afganesos per foc espanyol i cinc per part de "l'ajuda humanitària" aèria. Especialistes del Centre Internacional de Desminatge de Hoyo de Manzanares viatjaven ahir a la nit a l'Afganistan, en companyia de la "socialista" Carme Chacón, ministra de l'exèrcit monàrquic, i altres "alts càrrecs militars", per investigar (¿?) el cas i repatriar el cadàver. La xifra de soldats pagats per Espanya i morts en la invasió afganesa s'eleva ja a 91.
No se sap, en mig de la crisi i els atacs als drets dels treballadors arreu les "democràcies" plutocràtiques, el que costa als treballadors espanyols, els qui paguen els impostos en un país amb més de 80.000 milions d'euros de frau fiscal l'any passat, l'exèrcit mercenari invasor d'aquell país, en "defensa" dels interessos dels narcotraficants occidentals.
Tampoc quan dimitirà la mentidera i incompetent ministra. De fet, no sembla que el govern ni l'oposició espanyola sàpiguen res de res, més enllà dels discurs hipòcrita i falsari que els dicta l'amo Obama, el Premi Nobel dels assassíns.

Ocho afganos muertos en un combate tras la explosión de una mina anticarro
La expedición seguía la "ruta humanitaria" Lithium para escoltar a la policía afgana

Avanzaba la tarde en Afganistán cuando una mina anticarro se cobró la vida de John Felipe Romero Meneses (21 años), ayer. Ocurrió en la vía de tierra y pedruscos que sigue la ruta Lithium, la senda de ayuda humanitaria que acostumbra a recorrer la misión española, entre su base de Qala-i-Naw y Bala Murghab. La explosión dejó otros seis heridos, dos de ellos de gravedad. Son todos los que iban a bordo del BMR (blindado medio de ruedas), líder de una caravana de once blindados que avanzaba escoltando a la policía afgana. La respuesta fue inmediata: tropas de tierra españolas y helicópteros Agusta italianos provocaron la muerte de ocho talibanes. Según Defensa, al cierre de esta edición, habían muerto tres agresores por fuego español y otros cinco por parte de la ayuda aérea. Especialistas del Centro Internacional de Desminado de Hoyo del Manzanares viajaban anoche a Afganistán, en compañía de Carme Chacón, ministra de Defensa, y de otros altos cargos militares, para investigar el caso y repatriar el cadáver. La cifra de españoles muertos en la misión afgana se eleva a 91.

"

La direcció de Caixa Catalunya es puja el sou un 14% amb la protesta dels sindicats

L'aprovació de la pujada coincideix amb la fusió de la caixa amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona. L'últim Consell d'Administració de Caixa Catalunya, que s'ha celebrat aquest mes, va aprovar incrementar la retribució fixa del director general, Adolf Todó, un 14% respecte a la de l'any anterior, cosa que situa la xifra en gairebé 800.000 euros, segons fonts financeres. Aquest increment es deriva d'un acord del consell pres a l'inici del mandat de Todó, que va arribar a una caixa amb la morositat disparada i per reflotar, i que contemplava una equiparació de les remuneracions "amb la mitjana del sector". La part del sou variable puja del 35% al 50%.

L'aprovació de la pujada, a principis d'any, coincideix amb la fusió de la caixa amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona, que comporta una reestructuració. En aquest context, els sindicats UGT, CC.OO. i SEC van emetre un comunicat conjunt en el que van expressar el seu profund rebuig a la pujada, i van recordar que les caixes estan a l'espera d'ajuts. Els seus representants van votar no a aquesta darrera pujada. Portaveus de l'entitat es van negar a parlar de xifres, van recordar que les deliberacions del consell no són públiques i van emfatitzar que l'alta direcció "està en línia, si no per sota, del sou del sector".

Caixa Catalunya sube el sueldo de la dirección un 14%
La aprobación de la subida coincide con la fusión de la caja con Caixa Manresa y Caixa Tarragona

El último Consejo de Administración de Caixa Catalunya, que se ha celebrado este mes, aprobó incrementar la retribución fija del director general, Adolf Todó, un 14% respecto a la del año anterior, lo que sitúa la cifra en casi 800.000 euros, según fuentes financieras. Este incremento se deriva de un acuerdo del consejo tomado al inicio del mandato de Todó, que llegó a una caja con la morosidad disparada para reflotarla, y que contemplaba una equiparación de las remuneraciones "con la media del sector". La parte del sueldo variable sube del 35% al 50%.

La aprobaci��n de la subida, a principios de año, coincide con la fusión de la caja con Caixa Manresa y Caixa Tarragona, que conlleva una reestructuración. En este contexto, los sindicatos UGT, CC OO y SEC emitieron un comunicado conjunto en el que expresaron su profundo rechazo a la subida, y recordaron que las cajas están a la espera de ayudas. Sus representantes votaron no a esta última subida. Portavoces de la entidad se negaron a hablar de cifras, recordaron que las deliberaciones del consejo no son públicas y enfatizaron que la alta dirección "está en línea, si no por debajo, del sueldo del sector.

Trontolla la credibilitat de l'estudi intergovernamental sobre el clima

Cada vegada més mitjans de comunicació, sobretot britànics, qüestionen la credibilitat del Consell Climàtic Mundial. Però també la counitat política i científica exigeixen una reforma de l'IPCC.
El Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) es veu actualment enfrontat a dos grans retrets a nivell internacional. Un d'ells es refereix al pronòstic de que ja a mitjans d'aquest segle el desglaç de l'Himàlaia posaria en perill el subministrament d'aigua a tota la regió. El cap del Consell Climàtic, Rajendra Pachauri, mentrestant, es va disculpar per la data errònia, provinent d'un informe del WWF i publicada en el quart informe Climàtic Mundial. Però també va destacar que aquest error no posa en dubte els resultats d'un document de gairebé 1.000 pàgines.

Nous retrets

Segons escriu el Sunday Times londinenc, no hi ha proves fundades que confirmin una relació estadística entre els creixents costos ocasionats per catàstrofes naturals i el canvi climàtic. El cada vegada més controvertit cap de l'IPCC, Pachauri, ja va rebutjar aquests nous retrets i va destacar que tant en el quart informe, publicat el 2007, com en els tres anteriors, van regir els mateixos criteris extensos d'arbitratge: tots els estudis que incideixen en el document climàtic mundial són examinats per altres científics. A més, totes les objeccions publicades són ja analitzades o refutades en el mateix.

Veus crítiques a l'IPCC, com la del neerlandès Richard Tol, de l'Institut de Recerca Social i Econòmica de Dublín, expliquen que no es tracta tant d'un problema d'arbitratge, sinó de la selecció de treballs científics que serveixen de base a l'informe: "Amb els anys, l'IPCC s'ha tornat cada vegada més 'verd' (...). Però gent amb una opinió científica, com jo, és exclosa (...) perquè resumiríem la mateixa literatura d'una altra manera, destacant que la política climàtica també pot ser un problema i que si fem massa coses, massa ràpid, tot es pot tornar excessivament car".

Científics exigeixen reformes

Els principals retrets contra l'IPCC són que segueix una determinada tendència política i que exclou a les veus crítiques. En aquest context, vénen molt propícies les proves sobre inexactituds en l'informe de gairebé mil pàgines.

El ministre alemany de Medi Ambient, Norbert Röttgen, es troba disgustat pels fets i remarca que l'escàndol no és cap raó per desacreditar la totalitat del treball de l'IPCC. No obstant això, també Röttgen se suma a la petició dels científics que exigeixen reformes en els processos laborals del Panell Intergovernamental.

El canvi climàtic ja va arribar

Escèptics del canvi climàtic i simpatitzants de l'IPCC seguiran debatent també en el futur. I és que la investigació científica sobre el canvi climàtic és, sens dubte, un terreny molt complex. Fins i tot comptant amb imatges preses per satèl.lits no és possible donar un pronòstic exacte i fiable sobre el desenvolupament del clima.

Però, més enllà d'aquests problemes merament acadèmics, hi ha les persones i els hàbitats que ja perceben les variacions en el clima: inundacions que amenacen a les illes del Pacífic, grans regions que es veuen assetjat per les sequeres i les glaceres, que a primera vista s'observa com es fonen.

Se tambalea la credibilidad del estudio intergubernamental sobre el clima

Cada vez más medios de comunicación, sobre todo británicos, cuestionan la credibilidad del Consejo Climático Mundial. Pero también políticos y científicos exigen una reforma del IPCC.

El Panel Intergubernamental para el Cambio Climático (IPCC) se ve actualmente enfrentado a dos grandes reproches a nivel internacional. Uno de ellos se refiere al pronóstico de que ya a mediados de este siglo el deshielo del Himalaya pondría en peligro el suministro de agua en toda la región. El jefe del Consejo Climático, Rajendra Pachauri, entretanto, se disculpó por la fecha errónea, proveniente de un informe del WWF y publicada en el cuarto Informe Climático Mundial. Pero, asimismo destacó que este error no ponde en duda los resultados de un documento de casi 1000 páginas.

Nuevos reproches

Según escribe el Sunday Times londinense, no hay pruebas fundadas que confirmen una relación estadística entre los crecientes costos ocasionados por catástrofes naturales y el cambio climático. El cada vez más controvertido jefe del IPCC, Pachauri, ya rechazó estos nuevos reproches y destacó que tanto en el cuarto informe, publicado en 2007, como en los tres anteriores rigieron los mismos criterios extensos de arbitraje: todos los estudios que inciden en el documento climático mundial son examinados por otros científicos. Además, todas las objeciones publicadas son ya analizadas o refutadas en el mismo.

Voces críticas al IPCC, como la del neerlandés Richard Tol, del Instituto de Investigación Social y Económica de Dublín, explican que no se trata tanto de un problema de arbitraje, sino de la selección de trabajos científicos que sirven de base al informe: “Con los años, el IPCC se ha vuelto cada vez más 'verde' (…). Pero gente con una opinión científica, como yo, es excluida (…) porque resumiríamos la misma literatura de otro modo, destacando que la política climática también puede ser un problema y que si hacemos demasiadas cosas, demasiado rápido, todo se puede volver excesivamente caro”.

Científicos exigen reformas

Los principales reproches contra el IPCC son que sigue una determinada tendencia política y que excluye a las voces críticas. En este contexto, vienen muy propicias las pruebas sobre inexactitudes en el informe de casi mil páginas.

El ministro alemán de Medioambiente, Norbert Röttgen, se encuentra disgustado por los hechos y remarca que el escándalo no es ninguna razón para desacreditar la totalidad del trabajo del IPCC. Sin embargo, también Röttgen se suma a la petición de los científicos que exigen reformas en los procesos laborales del Panel Intergubernamental.

El cambio climático ya llegó

Escépticos del cambio climático y simpatizantes del IPCC seguirán debatiendo también en el futuro. Y es que la investigación científica sobre el cambio climático es, sin duda, un terreno muy complejo. Incluso contando con imágenes tomadas por satélites no es posible dar un pronóstico exacto y confiable sobre el desarrollo del clima.

Pero, más allá de estos problemas meramente académicos, están las personas y los hábitats que ya perciben las variaciones en el clima: inundaciones que amenazan a las islas del Pacífico, grandes regiones que se ven acechadas por las sequías y los glaciares, que a simple vista se observa como se derriten.

Reducció de jornada salva 1'2 milions de llocs de treball a Alemanya

La reducció de la jornada laboral a moltes empreses alemanyes afectades per la crisi va assegurar l'any passat la subsistència de prop de 1,2 milions de llocs de treball, segons publica avui l'Institut d'Investigació de Mercat Laboral i Professió. Alemanya va treballar l'any passat una mitjana anual de 1.309 hores, unes 43,5 hores menys que l'any anterior. La caiguda es va desaccelerar en el segon semestre de l'any, van afegir els experts.

El nombre de treballadors/es afectats/des per la reducció de la jornada laboral va pujar el 2009 en un milió i la majoria va veure disminuir el seu horari laboral en una tercera part. També van caure, però de forma pronunciada, les hores extres remunerades.

Al mateix temps, la setmana laboral normal va disminuir en 0,3 hores, a una mitjana de 30 hores, a causa de les reduccions derivades de la crisi i l'augment del treball a temps parcial.

La xifra d'empleats a temps parcial va augmentar en uns 220.000, mentre que van ser suprimits 240.000 llocs de temps complet.

Reducción de jornada laboral salva más de un millón de empleos en Alemania

La reducción de la jornada laboral en muchas empresas alemanas afectadas por la crisis aseguró el año pasado la subsistencia de cerca de 1,2 millones de puestos de trabajo, señaló hoy un instituto especializado.

La reducción de la jornada laboral en muchas empresas alemanas afectadas por la crisis aseguró el año pasado la subsistencia de cerca de 1,2 millones de puestos de trabajo, señaló hoy el Instituto de Investigación de Mercado Laboral y Profesión.

Los alemanes trabajaron el año pasado una media anual de 1.309 horas, unas 43,5 horas menos que un año antes. La caída se desaceleró en el segundo semestre del año, agregaron los expertos.

El número de trabajadores afectados por la reducción de la jornada laboral subió en 2009 en un millón y la mayoría vio disminuir su horario laboral en una tercera parte. También cayeron, pero de forma pronunciada, las horas extras remuneradas.

Al mismo tiempo, la semana laboral normal disminuyó en 0,3 horas, a un promedio de 30 horas, debido a las reducciones derivadas de la crisis y al aumento del trabajo de medio tiempo.

La cifra de empleados de medio tiempo aumentó en unos 220.000, mientras que fueron suprimidos 240.000 puestos de tiempo completo.

L'ALBA augmenta ajuda a Haití tot i obstacles dels EUA

El mateix dia en què s'ha conegut el comentari oficial que augmenta el nombre de víctimes a les 200.000, sense comptar les que estan sota la runa ni les que han estat enterrades o cremades pels familiars, l'Alternativa Bolivariana per als Pobles d'Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles (ALBA - TCP) segueix augmentant l'ajuda a Haití. Per ara l'ajuda de la ALBA consisteix en la instal.lació de dos campaments amb carpes prou grans com per a albergar a 4 famílies cada una. En aquests campaments també s'han instal.lat altres carpes on es repartiran constantment menjar i medicaments aportats per tots els països que integren l'ALBA. A més hi ha una altra carpa d'alfabetització per als nens que des d'abans del terratrèmol no podien anar a l'escola.

En aquests campaments hi ha una atenció exclusiva per a l'esbarjo i la diversió dels nens i joves que ho van perdre tot en el terratrèmol que va assolar Haití fa unes setmanes.

En els propers dies s'obriran 13 carpes més, amb el que ja estarà oferint aquesta atenció integral a més de 700 persones.

Els països bolivarians han posat els seus especialistes en reconstrucció (arquitectes, enginyers, obrers) a les ordres del govern d'Haití, per participar en la reconstrucció de l'illa antillana.

A més, Cuba està atenent gratuïtament a milers d'haitians i Veneçuela està subministrant el combustible necessari per mantenir l'energia a Haití gratuïtament, a més de condonar el deute extern.

Mentrestant el cap de la missió humanitària veneçolana, el capità Gustavo Morón, ha denunciat que els EUA estan obstaculitzant la tasca d'ajuda que estan prestant els països de l'ALBA a l'illa antillana.

El ALBA aumenta ayuda a Haití pese a obstáculos de los EEUU

El mismo día en que se ha conocido el nuevo dato oficial que aumenta el número de víctimas a las 200.000, sin contar las que están debajo de los escombros ni las que han sido enterradas o quemadas por los familiares, la Alternativa Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América - Tratado de Comercio de los Pueblos (ALBA - TCP) sigue aumentando la ayuda a Haití.

Por ahora la ayuda de la ALBA consiste en la instalación de dos campamentos con carpas lo suficientemente grandes como para albergar a 4 familias cada una. En estos campamentos también se han instalado otras carpas donde se repartirán constantemente comida y medicamentos aportados por todos los países que integran la ALBA. Además existe otra carpa de alfabetización para los niños que desde antes del terremoto no podían asistir al colegio.

En esos campamentos existe una atención exclusiva para el esparcimiento y la diversión de los niños y jóvenes que lo perdieron todo en el terremoto que asoló Haití hace unas semanas.

En los próximos días se abrirán 13 carpas más, con lo que ya se estará brindando esta atención integral a más de 700 personas.

Los países bolivarianos han puesto a sus especialistas en reconstrucción (arquitectos, ingenieros, obreros) a las órdenes del gobierno de Haití, para participar en la reconstrucción de la isla antillana.

Además, Cuba está atendiendo gratuitamente a miles de haitianos y Venezuela está suministrando el combustible necesario para mantener la energia en Haití gratuitamente, además de condonar la deuda externa.

Mientras tanto el jefe de la misión humanitaria venezolana, el capitán Gustavo Morón, ha denunciado que los EEUU están obstaculizando la labor de ayuda que están prestando los países del ALBA en la isla antillana.

L'atur passa dels quatre milions després de pujar al gener en 124.890

El nombre de persones aturades registrades a les oficines dels serveis públics d'ocupació (antic Inem) va pujar en 124.890 persones el passat mes de gener, un 3,1% respecte el mes de desembre, de manera que el volum total de persones desocupades va traspassar la barrera dels quatre milions, segons ha informat avui el Ministeri de Treball i Immigració. En concret, el nombre total de persones en aquesta situació laboral va arribar a finals de gener a la xifra de 4.048.493 persones, el nivell més alt en tota la sèrie històrica comparable, que arrenca l'any 1996.

La pujada de la desocupació al gener ha estat inferior a l'experimentada el gener de 2008, mes en què les llistes de les oficines públiques d'ocupació van sumar 198.838 aturats més, en què va ser el major augment en aquest mes de tota la sèrie històrica. Tot i això, amb gener de 2009 ja són sis els mesos consecutius en els que s'incrementa l'atur registrat a l'antic Inem.

En els últims dotze mesos, l'atur ha augmentat en 720.692 aturats, un 21,6% més, dels quals 386.972 són homes i 333.720 dones, amb increments relatius del 23,1% i del 20,2%, respectivament.

La secretària general d'Ocupació, Maravillas Rojo, va destacar en un comunicat que, gener sempre és un "mal mes" per a l'ocupació, fins al punt que l'atur puja en aquest mes "fins i tot en períodes de creixement econòmic".

Roig va qualificar aquest nou repunt de l'atur de "molt negatiu", però va ressaltar que, tot i això, es manté la tendència a la desacceleració en el creixement de l'atur iniciada fa gairebé un any. No obstant això, la responsable d'Ocupació va reconèixer que "encara no s'ha arribat al punt d'inflexió".

La secretària general d'Ocupació va recordar que, "conscient" que aquesta situació exigeix l'adopció de noves mesures, el Govern farà públiques les seves propostes per reformar el mercat de treball el proper divendres, dia 5.

PUJA MÉS A LES DONES I ALS SERVEIS.

L'atur va pujar al gener en ambdós sexes, encara que més entre les dones, amb 77.219 noves parades respecte a desembre (+4%), enfront d'un increment de la desocupació masculí de 47.671 homes (+2,3%). Així, en finalitzar gener, el nombre de dones en atur sumava 1.988.286, mentre que el d'homes aturats era de 2.060.207.

També es van registrar alces de l'atur en tots els sectors econòmics, amb els serveis al capdavant, sector on l'atur va pujar en 102.130 persones (+4,5%), gairebé el 82% del total. Li van seguir la indústria, amb 8.873 aturats més (+1,7%), la construcció, que va guanyar 7.036 desocupats (+0,9%), el col.lectiu sense feina anterior, amb 6.285 aturats més (+2,2%), i l'agricultura, que va registrar 566 nous aturats (+0,5%).

Per edats, la desocupació dels joves menors de 25 anys va pujar al gener en 9.617 persones, el 2,1%, enfront d'un increment de l'atur entre els majors de 25 anys de 115.273 persones (+3,3%).

Segons les dades de Treball, la xifra d'aturats perceptors de l'ajuda temporal de 421 euros mensuals ascendeix actualment a 318.197 aturats.

NOMÉS BALEARS registra menys DESOCUPACIÓ.

La pujada de l'atur es nota també entre la població estrangera, que al gener va experimentar un increment del 3,1% en la seva xifra d'aturats, amb 17.936 desocupats més. En total, els immigrants en atur sumaven al finalitzar el mes passat 584.453 aturats, amb un repunt de 134.948 aturats (+30%) respecte a un any enrere.

Al gener, l'atur va augmentar en totes les comunitats autònomes, excepte a les Balears, que va registrar 510 desocupats menys. Els majors increments els van registrar a Catalunya i Andalusia, amb 22.122 i 16.592 aturats més, respectivament.

Per províncies, l'atur va baixar a Jaén (-1.703 desocupats menys) i es va incrementar en les 50 restants, especialment a Barcelona (14.893 desocupats més) i Madrid (13.523 aturats més).

Quant a la contractació, el gener es van registrar a l'Inem un total de 1.050.233 contractes, un 6,7% menys que el mateix mes de 2009. La contractació fixa va suposar el 9% del total, amb 94.595 contractes, un 20,6% menys que en el mateix mes de l'any passat.

De la resta de contractes, 9.826 van ser formatius i 945.812 altre tipus de contractes temporals. D'aquests, el 30,47% van ser d'obra o servei i el 29,66% eren eventuals per circumstàncies de la producció.

El paro traspasa la cota de los cuatro millones tras subir en enero en 124.890 desempleados

Ocho de cada diez de los nuevos parados procedían del sector servicios.

El número de parados registrados en las oficinas de los servicios públicos de empleo (antiguo Inem) subió en 124.890 personas en enero, un 3,1% respecto a diciembre, con lo que el volumen total de desempleados traspasó la barrera histórica de los cuatro millones, informó hoy el Ministerio de Trabajo e Inmigración.

En concreto, el número total de parados alcanzó a cierre de enero la cifra de 4.048.493 desempleados, su nivel más alto en toda la serie histórica comparable, que arranca en 1996.

La subida del desempleo en enero ha sido inferior a la experimentada en enero de 2008, mes en el que las listas de las oficinas públicas de empleo sumaron 198.838 parados más, en el que fue el mayor aumento en este mes de toda la serie histórica. Pese a ello, con enero de 2009 ya son seis los meses consecutivos en los que se incrementa el desempleo registrado en el antiguo Inem.

En los últimos doce meses, el paro ha aumentado en 720.692 desempleados, un 21,6% más, de los que 386.972 son varones y 333.720 mujeres, con incrementos relativos del 23,1% y del 20,2%, respectivamente.

La secretaria general de Empleo, Maravillas Rojo, destacó en un comunicado que, enero siempre es un "mal mes" para el empleo, hasta el punto de que el paro sube en este mes "incluso en periodos de crecimiento económico".

Rojo calificó este nuevo repunte del paro de "muy negativo", pero resaltó que, pese a ello, se mantiene la tendencia a la desaceleración en el crecimiento del desempleo iniciada hace casi un año. No obstante, la responsable de Empleo reconoció que "todavía no se ha alcanzado el punto de inflexión".

La secretaria general de Empleo recordó que, "consciente" de que esta situación exige la adopción de nuevas medidas, el Gobierno hará públicas sus propuestas para reformar el mercado de trabajo el próximo viernes, día 5.

SUBE MÁS EN LAS MUJERES Y EN LOS SERVICIOS.

El paro subió en enero en ambos sexos, aunque más entre las mujeres, con 77.219 nuevas paradas respecto a diciembre (+4%), frente a un incremento del desempleo masculino de 47.671 hombres (+2,3%). Así, al finalizar enero, el número de mujeres en paro sumaba 1.988.286, mientras que el de varones desempleados era de 2.060.207.

También se registraron alzas del paro en todos los sectores económicos, con los servicios a la cabeza, sector donde el desempleo subió en 102.130 personas (+4,5%), casi el 82% del total. Le siguieron la industria, con 8.873 parados más (+1,7%); la construcción, que ganó 7.036 desempleados (+0,9%); el colectivo sin empleo anterior, con 6.285 parados más (+2,2%), y la agricultura, que registró 566 nuevos parados (+0,5%).

Por edades, el desempleo de los jóvenes menores de 25 años subió en enero en 9.617 personas, el 2,1%, frente a un incremento del paro entre los mayores de 25 años de 115.273 personas (+3,3%).

Según los datos de Trabajo, la cifra de parados perceptores de la ayuda temporal de 421 euros mensuales asciende actualmente a 318.197 desempleados.

SÓLO BALEARES REGISTRÓ MENOS DESEMPLEO.

La subida del paro se nota también entre la población extranjera, que en enero experimentó un incremento del 3,1% en su cifra de parados, con 17.936 desempleados más. En total, los inmigrantes en paro sumaban al finalizar el mes pasado 584.453 desempleados, con un repunte de 134.948 parados (+30%) respecto a un año atrás.

En enero, el paro aumentó en todas las comunidades autónomas, salvo en Baleares, que registró 510 desempleados menos. Los mayores incrementos los registraron en Cataluña y Andalucía, con 22.122 y 16.592 parados más, respectivamente.

Por provincias, el paro bajó en Jaén (-1.703 desempleados menos) y se incrementó en las 50 restantes, especialmente en Barcelona (14.893 desempleados más) y Madrid (13.523 parados más).

En cuanto a la contratación, en enero se registraron en el Inem un total de 1.050.233 contratos, un 6,7% menos que en igual mes de 2009. La contratación fija supuso el 9% del total, con 94.595 contratos, un 20,6% menos que en igual mes del año pasado.

Del resto de contratos, 9.826 fueron formativos y 945.812 otro tipo de contratos temporales. De ellos, el 30,47% fueron de obra o servicio y el 29,66% eran eventuales por circunstancias de la producción.

CCOO contesta a l'article: "No més prejubilacions"

Jose María Martínez, secretari general de COMFIA CCOO, contesta i lamenta el desconeixement que, els portaveus del PSOE, PP, CiU i IU entrevistats pel diari CINCO DIAS, manifesten en les seves declaracions al respecte de les mal anomenades "prejubilacions" en el sector financer.
"En el sector financer, en general, en els darrers trenta anys les prejubilacions mai han anat contra la Seguretat Social. Les prejubilacions, ja sigui mitjançant suspensions o extincions de contracte, han comportat pagament de rendes salarials amb càrrec a reserves o, darrerament, al compte de resultats de les entitats.

Aquestes rendes salarials han finançat el pagament de cotitzacions a la Seguretat Social fins que el treballador s'ha jubilat anticipadament, amb una important minva sobre la pensió pública per l'aplicació de coeficients reductors, que no han menyscabat, precisament, l'estabilitat financera de la Seguretat Social.

El que si va contra la seguretat social és la ignorància, la imprecisió, els anuncis populistes als que, lamentablement, s'adhereixen els qui segueixen confonent prejubilacions amb jubilacions anticipades, amb jubilacions anticipades flexibles i/o jubilacions parcials.

I des de COMFIA-CCOO només volem que totes les mesures es debatin amb transparència, arguments i sentit comú i no es causi més angoixa encara a qui, per exemple, després de cotitzar més de 45 anys (en banca els botons entraven amb 14 anys d'edat), van sortir del banc després d'un procés de fusió, porten deu anys cobrant un complement, sovint no revisat, i ara no saben si es podran jubilar a l'edat prevista i amb tota la pensió. Una mica de si us plau!".

CCOO contesta al artículo: "No más prejubilaciones"

Jose María Martínez, Secretario General de COMFIA CCOO, contesta y lamenta el desconocimiento que, los portavoces del PSOE, PP, CIU e IU entrevistados por el diario CINCO DIAS, manifiestan en sus declaraciones al respecto de las mal llamadas “prejubilaciones” en el sector financiero.

“En el sector financiero, en general, en los últimos treinta años las prejubilaciones nunca han ido contra la Seguridad Social. Las prejubilaciones, ya sea mediante suspensiones o extinciones de contrato, han comportado pago de rentas salariales con cargo a reservas o, últimamente, cuenta de resultados de las entidades.

Esas rentas salariales han financiado el pago de cotizaciones a la Seguridad Social hasta que el trabajador se ha jubilado anticipadamente, con una importante quita sobre la pensión pública por la aplicación de coeficientes reductores, que no han menoscabado, precisamente, la estabilidad financiera de la Seguridad Social.

Lo que si va contra la seguridad social es la ignorancia, la imprecisión, los anuncios populistas a los que, lamentablemente, se adhieren quienes siguen confundiendo prejubilaciones con jubilaciones anticipadas, con jubilaciones anticipadas flexibles y/o jubilaciones parciales.

Y desde COMFIA-CCOO sólo queremos que todas las medidas se debatan con transparencia, argumentos y sentido común y no se cause más zozobra, aún a quienes, por ejemplo, tras cotizar más de 45 años (en banca los botones entraban con 14 años de edad), salieron del banco tras un proceso de fusión, llevan diez años cobrando un complemento, a menudo no revisado, y ahora no saben si podrán jubilarse a la edad prevista y con cuanta quita. Un poquito de por favor".

Les persones hispanes dels EUA són les més estressades

Les persones hispanes són el grup social més estressat dels EUA, segons revela una enquesta realitzada per l'Associació Americana de Psicologia (APA, en anglès), la població hispana dels Estats Units és un grup social particularment vulnerable a les preocupacions i l'estrès. Entre les principals causes del problema són la manca de diners i de treball i, en general, la crisi econòmica. A més, la preocupació pel que fa al benestar de la família és molt gran, segons la investigació d'APA. Un augment alarmant en els nivells d'estrès al llarg i ample dels EUA s'està donant especialment entre la comunitat hispana.

El problema és que els hispans no només tenen obligacions financeres amb la família situada als EUA, sinó també amb els seus parents a Amèrica Llatina, per la qual cosa hi ha un factor més d'estrès. A més, en una crisi com l'actual amb manca de llocs de treball, és impossible trobar feina si és un indocumentat.

Segons l'estudi, anomenat "Stress in America", els hispans són més propensos a patir d'estrès que altres grups -com els blancs i afroamericans-, una tendència que ha anat augmentant amb relació a l'any passat.

Segons Hernández Cuéllar, director i editor de Contacte Magazine, durant els últims tres anys, enmig del debat sobre una futura reforma migratòria i d'una crisi econòmica gens agradable, els immigrants indocumentats l'han passat especialment malament. "Batudes en fàbriques, deportacions, controls migratoris més rígids per a les empreses, assetjament policial a certes ciutats, els han portat a un món d'ombres molt més fosc", diu Cuéllar.

Però el problema no és només dels hispans. Per exemple, el 75% dels nord-americans van experimentar nivells d'estrès "de moderats a alts" aquest any. Gairebé la meitat d'ells va afirmar que els seus nivells d'ansietat van augmentar en l'últim any i, fins i tot, per un 24% està en un nivell extrem. Vuit de cada deu consultats va dir que l'economia és la seva principal causa de preocupació.

La població hispana dels EUA és de 47 milions de persones, mentre que continua l'augment demogràfic de les minories ètniques en aquest país, que en total són més de 100 milions de persones, segons l'Oficina del Cens del Departament de Comerç. A més, els hispans són també els més joves amb una edat mitjana de 27,7 anys, mentre que la mitjana de la població general d'aquest país té 36,8 anys.

Els hispans dels EUA envien cap a Amèrica Llatina anualment més de 40.000 milions de dòlars en remeses d'ajuda familiar però paguen encara més d'impostos dins dels EUA, segons el Banc Mundial.

LA VIDA DE LOS LATINOS EN ESTADOS UNIDOS

Los hispanos son el grupo social más estresado de EE.UU, según revela una encuesta realizada por la Asociación Americana de Psicología (APA, en inglés) la población hispana de Estados Unidos es un grupo social particularmente vulnerable a las preocupaciones y al estrés.

Entre las principales causas del problema están la falta de dinero y de trabajo y, en general, la crisis económica. Además, la preocupación con respecto al bienestar de la familia es muy grande, según la investigación de APA.

Un aumento alarmante en los niveles de estrés a lo largo y ancho de EE.UU. se está dando especialmente entre la comunidad hispana. El problema es que los hispanos no sólo tienen obligaciones financieras con la familia ubicada en EE.UU., sino también con sus parientes en América Latina, por lo que hay un factor más de estrés. Además, en una crisis como la actual con falta de empleos, es imposible encontrar trabajo si se es un indocumentado.

Según el estudio, denominado “Stress in America”, los hispanos son más propensos a padecer de estrés que otros grupos -como los blancos y afroamericanos-, una tendencia que ha ido aumentado con relación al año pasado.

Según Hernández Cuéllar, director y editor de Contacto Magazine, durante los últimos tres años en medio del debate sobre una futura reforma migratoria y de una crisis económica nada agradable, los inmigrantes indocumentados la han pasado especialmente mal. "Redadas en fábricas, deportaciones, controles migratorios más rígidos para las empresas, hostigamiento policial en ciertas ciudades, los han llevado a un mundo de sombras mucho más oscuro", dice Cuéllar.

Pero el problema no es solamente de los hispanos. Por ejemplo, el 75% de los estadounidenses experimentó niveles de estrés "de moderados a altos" este año. Casi la mitad de ellos afirmó que sus niveles de ansiedad aumentaron en el último año e, incluso, para un 24% está en un nivel extremo. Ocho de cada diez consultados dijo que la economía es su principal causa de preocupación.

La población hispana de EE.UU. es de 47 millones de personas, mientras que continúa el aumento demográfico de las minorías étnicas en este país, que en total son más de 100 millones de personas, según la Oficina del Censo del Departamento de Comercio. Además, los hispanos son también los más jóvenes con una edad media de 27,7 años, mientras que la media de la población general de este país tiene 36,8 años.

Los hispanos de EE.UU. envían hacia América Latina anualmente más de 40.000 millones de dólares en remesas de ayuda familiar pero pagan aún más de impuestos adentro de EE.UU., según el Banco Mundial.

Letònia acollirà un pres de Guantánamo que aprendrà letó

Letònia acollirà un intern de la presó situada a la base militar nord-americana de Guantánamo, a Cuba, va anunciar el ministre d'Exteriors del país bàltic citat per mitjans locals. Segons el diari digital Delfi, es tracta d'un oriünd de l'Àsia Central que va passar cinc anys a Guantánamo després de ser detingut a l'Afganistan per les tropes dels EUA, encara que mai es va provar la seva vinculació amb grups terroristes ni tampoc va ser acusat oficialment de terrorisme.

Després d'un estudi exhaustiu del seu expedient, els serveis d'intel.ligència dels EUA i Letònia van arribar a la conclusió que el pres no suposa un perill per a la societat letona.

El mateix pres va enviar a les autoritats letones un escrit en el qual va expressar interès en instal.lar-se al país bàltic i es va comprometre a integrar-se en la societat, aprendre l'idioma oficial i respectar les lleis.

L'acollida del presoner es realitzarà conforme a la legislació nacional i normativa internacional i serà finançada per la part nord-americana. A Letònia tindrà la condició d'apàtrida i estarà en llibertat però sota vigilància constant.

A principis de l'any passat, el president nord-americà, Barack Obama, va decretar el tancament de la presó de Guantánamo per presumptes involucrats en terrorisme. Diversos països europeus, com Portugal, Regne Unit, França o Suïssa, van anunciar que acollirien a presos del penal.

Per la seva banda, Estònia i Lituània, estats membres de la Unió Europea que, igual que Letònia van formar part de l'extinta Unió Soviètica, es van negar a donar acollida a presoners de Guantánamo.

Letonia acogerá a un prisionero de Guantánamo que ya prometió aprender el idioma letón

Letonia acogerá a un preso de la prisión situada en la base militar estadounidense de Guantánamo, en Cuba, anunció el ministro de Exteriores del país báltico citado por medios locales.

Según el diario digital Delfi, se trata de un oriundo de Asia Central que pasó cinco años en Guantánamo tras ser detenido en Afganistán por las tropas de EEUU, aunque nunca se probó su vinculación con grupos terroristas ni tampoco se le acusó oficialmente de terrorismo.

Tras un estudio exhaustivo de su expediente, los servicios de inteligencia de EEUU y Letonia llegaron a la conclusión de el preso no supone un peligroso para la sociedad letona.

El propio preso envió a las autoridades letonas un escrito en el que expresó interés en instalarse en el país báltico y se comprometió a integrarse en la sociedad, aprender el idioma oficial y respetar las leyes.

La acogida del prisionero se realizará conforme a la legislación nacional y normativa internacional y será financiada por la parte estadounidense. En Letonia tendrá la condición de apátrida y estará en libertad pero bajo vigilancia constante.

A principios del año pasado, el presidente norteamericano, Barack Obama, decretó el cierre de la prisión de Guantánamo para presuntos involucrados en el terrorismo. Varios países europeos, como Portugal, Reino Unido, Francia o Suiza, anunciaron que acogerán a presos del penal.

Por su parte, Estonia y Lituania, estados miembros de la Unión Europea que al igual que Letonia formaron parte de la extinta Unión Soviética, se negaron a dar acogida a prisioneros de Guantánamo.

Un gat "prediu" la mort d'avis als EUA

El gat Oscar ha "predit" la defunció de 50 pacients d'un geriàtric dels EUA, refutant pronòstics mèdics en alguns casos. Sobre les extraordinàries capacitats del felí va referir-se al seu llibre el metge David Dosa, professor de la Universitat de Brown, Estat de Rhode Island, ha informat avui The Daily Telegraph. Quan Oscar era petit el van prendre d'un refugi d'animals per utilitzar-lo com a teràpia en un centre de rehabilitació per a dements, ubicat a la ciutat de Providence, Rhode Island. El gat, encara que porta allà cinc anys, no és molt sociable. Passeja durant dies sencers pel centre evitant el contacte amb éssers humans, menys els malalts terminals. El personal del geriàtric va notar aquesta capacitat seva quan Oscar tenia només sis mesos d'edat. El gatet es feia un cabdell al llit del pacient al qual quedaven unes hores de vida.

Dosa explica que en una ocasió els metges van pensar que un ancià moriria al poc. Segurs de l'encert del seu pronòstic, van seure al seu llit a l'Oscar, però aquest es va anar a dormir juntament amb una altra persona, que aparentment se sentia millor.

Va resultar que el gat va tenir raó, el pacient que va triar va morir aquell mateix dia, mentre que el primer va morir dos dies després.

Després de confirmar-se 50 "prediccions", el gat va començar a gaudir de confiança il.limitada. Actualment, el personal del centre avisa els familiars sobre la propera mort del seu ésser estimat orientant-se per la conducta d'Oscar.

El doctor Dosa no ofereix en el seu llibre explicació científica d'aquest fenomen. Es limita a suposar que el gat probablement capta la olor bioquímica de les cèl.lules moribundes, imperceptible per als humans.

Un gato “predice” infaliblemente la muerte de ancianos en EEUU
El gato Oscar "predijo" la defunción de 50 pacientes de un geriátrico de EEUU, refutando pronósticos médicos en algunos casos. De las extraordinarias capacidades del felino refirió en su libro el médico David Dosa, profesor de la Universidad de Brown, Estado de Rhode Island, informó hoy The Daily Telegraph.

Cuando Oscar era pequeño lo sacaron de un refugio de animales para utilizarlo como terapia en un centro de rehabilitación para dementes ubicado en la ciudad de Providence, Rhode Island. El gato, aunque lleva allí cinco años, no es muy sociable. Pasea durante días enteros por el centro evitando contacto con seres humanos, menos los enfermos terminales. El personal del geriátrico notó esa capacidad suya cuando Oscar tenía sólo seis meses de edad. El menino se hacía un ovillo en la cama del paciente al que quedaban unas horas de vida.

Dosa refiere que los médicos determinaron en una ocasión que un anciano moriría al poco. Seguros de lo acertado de su pronóstico, sentaron en su cama a Oscar, pero éste se fue a dormir junto con otra persona, la que aparentemente se sentía mejor.

Resultó que el gato tuvo razón, el paciente que eligió murió aquel mismo día, mientras que el primero falleció dos días después.

Tras confirmarse 50 "predicciones", el gato empezó a gozar de confianza ilimitada. Actualmente, el personal del centro avisa a los familiares sobre la próxima muerte de su ser querido orientándose a la conducta de Oscar.

El doctor Dosa no ofrece en su libro explicación científica de ese fenómeno. Se limita a suponer que el gato probablemente capta un olor bioquímico de las células moribundas, imperceptible para los humanos.

Policia d'Israel captura a un pedòfil "geni d'informàtica"

La policia israeliana va detenir al més perillós pedòfil en la història del país, que suposadament ha pervertit a milers de nens i nenes i violat algun/es. Avinoam Braverman, de 33 anys, habitant de Tel Aviv, tenia la reputació de ser un "geni de informàtica". Va servir a l'Exèrcit d'Israel. En llicenciar-se, es va dedicar a desenvolupar jocs d'ordinador per a nens i nenes, va treballar en diverses companyies. Però al produir-se la crisi econòmica va ser acomiadat. Cap dels seus amics sabia com l'home passava les seves estones lliures. El pervers va desenvolupar una enèrgica activitat a Internet, es va registrar sota diversos noms en llocs infantils i xarxes socials, va indicar com la seva edat 25 anys i inserir les seves fotos de fa molt de temps.

Avinoam entaulava converses frívoles amb nenes, va practicar sexe virtual amb algunes, per estar absent tot control administratiu en aquests servidors.

Durant el registre realitzat al seu apartament van ser trobades fotografies de centenars de nenes, així com joguines de felpa. Policies sospiten que l'home els feia servir com un mitjà de pagament quan visitava nenes en absència dels seus pares.

Policía israelí apresa a un “genio de informática” que pervirtió a miles de niñas
La policía israelí detuvo al más peligroso pedófilo en la historia del país, que supuestamente pervirtió a miles de niñas y violó algunas, informó hoy NEWSruIsrael.

Avinoam Braverman, de 33 años, habitante de Tel Aviv, tenía la reputación de ser un "genio de informática". Sirvió en el Ejército de Israel. Al licenciarse, se dedicó a desarrollar juegos de ordenador para niños, trabajó en varias compañías. Pero al producirse la crisis económica fue despedido.

Ninguno de sus amigos sabía cómo el hombre pasaba sus ratos libres. El perverso desarrolló una enérgica actividad en Internet, se registró bajo diversos nombres en sitios infantiles y redes sociales. Indicó como su edad 25 años e insertó sus fotos de hace mucho tiempo.

Avinoam entablaba conversaciones frívolas con niñas, practicó sexo virtual con algunas, por estar ausente todo control administrativo en tales servidores.

Durante el registro realizado en su apartamento fueron encontradas fotos de centenares de niñas, así como juguetes de felpa. Policías sospechan que el hombre los usaba como un medio de pago cuando visitaba niñas en ausencia de sus padres.

Iran prova amb èxit coet propulsor de fabricació pròpia

Iran va realitzar avui amb èxit el llançament de prova del coet propulsor Simorg de fabricació pròpia, va informar l'agència iraniana FARS. Segons l'agència, van assistir a l'assaig el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, i alts càrrecs militars del país islàmic.
Iran planeja exhibir aquests dies els seus avenços en matèria aeroespacial en ocasió del 31è aniversari de la Revolució Islàmica, en particular, els satèl.lits Tolu, Mesbah-2 i Mehdi, tots ells, obra d'enginyers locals.

També serà inaugurat un centre científic per al control de vols i l'anàlisi de les dades dels satèl.lits

Les festivitats per la Revolució Islàmica de 1979 solen perllongar-se en l'Iran de l'1 al 11 de febrer. L'1 de febrer es commemora el retorn de l'aiatolà Khomeini des de l'exili que va durar 14 anys. El Govern iranià aprofita aquestes dates per demostrar els seus últims èxits en l'àmbit tecnològic.

Irán prueba con éxito un cohete propulsor de fabricación propia
Irán realizó hoy con éxito el lanzamiento de prueba del cohete propulsor Simorg de fabricación propia, informó la agencia iraní FARS.

Según la agencia, asistieron al ensayo el presidente iraní, Mahmud Ahmadineyad, y altos cargos militares del país islámico.

Irán planea exhibir estos días sus avances en materia aeroespacial con ocasión del 31º aniversario de la Revolución Islámica, en particular, los satélites Tolu, Mesbah-2 y Mehdi, todos ellos, obra de ingenieros locales.

También será inaugurado un centro científico para el control de vuelos y el análisis de los datos satelitales

Las festividades de la Revolución Islámica de 1979 suelen prolongarse en Irán del 1 al 11 de febrero. El 1 de febrero se conmemora la vuelta del ayatolá Jomeini desde el exilio que duró 14 años. El Gobierno iraní aprovecha estas fechas para demostrar sus últimos logros en el ámbito tecnológico.

Polònia reivindica l'admissió al G-20

El president de Polònia, Lech Kaczynski, reivindica per a aquesta nació l'admissió al G-20, el club de les vint grans economies del planeta, escriu avui la premsa polonesa. "Polònia és la divuitena economia del món, segons els nostres càlculs. Com a president polonès vull dir que el lloc del meu país està al G-20", va manifestar Kaczynski en reunir-se dimarts passat amb els ambaixadors estrangers acreditats a Varsòvia. Kaczynski va ressaltar que "el protagonisme del G-20 va en augment", a la llum de l'actual situació econòmica global.


El Grup dels Vint (G-20) està conformat pels països del G-8 (EUA, Canadà, Japó, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, França i Rússia), més Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Corea del Sud, Índia, Indonèsia, Mèxic, Sud-àfrica, Turquia i Unió Europea en qualitat d'estructura regional.

Els països del G-20 representen un 90% del producte intern brut global, un 80% del comerç internacional i un 60% de la població del planeta.

Polonia reivindica la admisión en el G-20
El presidente de Polonia, Lech Kaczynski, reivindica para esta nación la admisión en el G-20, el club de las veinte mayores economías del planeta, escribe hoy la prensa polaca.

"Polonia es la decimoctava economía del mundo, según nuestros cálculos. Como presidente polaco quiero decir que el lugar de mi país está en el G-20", manifestó Kaczynski al reunirse el pasado martes con los embajadores extranjeros acreditados en Varsovia.

Kaczynski resaltó que "el protagonismo del G-20 va en aumento" a la luz de la actual situación económica global.

El Grupo de los Veinte (G-20) está conformado por los países del G-8 (EEUU, Canadá, Japón, Alemania, Reino Unido, Italia, Francia y Rusia), más Arabia Saudita, Argentina, Australia, Brasil, China, Corea del Sur, India, Indonesia, México, Sudáfrica, Turquía y Unión Europea en calidad de estructura regional.

Los países del G-20 representan un 90% del producto interno bruto global, un 80% del comercio internacional y un 60% de la población del planeta.

Escàndol rus-ucraïnès per espionatge

L'escàndol del tema d'espionatge que ha esclatat entre Kíev i Moscou dies abans de celebrar la segona volta de les presidencials a Ucraïna (7 de febrer) té molts aspectes foscos, ha declarat avui a la premsa el director de l'Institut de la CEI, Konstantín Zatulin. El cap del Servei de Seguretat d'Ucraïna, Valentí Naliváichenko, va informar fa poc que va ser desemmascarat un "grup d'espies russos" que va actuar en territori ucraïnès. Va dir que cinc agents van ser expulsats del país i el presumpte organitzador del grup està detingut. L'FSB de Rússia va confirmar la detenció del seu funcionari a Ucraïna, però va subratllar al mateix temps que es tracta d'una resposta de la part russa als creixents intents dels serveis secrets ucraïnesos d'enganxar a ciutadans de Rússia.

"Els serveis d'intel.ligència de tots els Estats sempre han desenvolupat la seva activitat i mai deixaran de fer-ho, pel que no hi ha res fatal en l'assumpte en qüestió", va dir Zatulin.

L'expert rus recomanar fixar-se en el procedir de la CIA dels EUA a Ucraïna. Va dir que els seus agents treballen obertament en el servei de seguretat ucraïnès i tenen accés a tot tipus d'informació, inclosa la secreta.

Experto ruso dice que el escándalo ruso-ucraniano del tema de espionaje es un asunto oscuro

El escándalo del tema de espionaje que estalló entre Kíev y Moscú días antes de celebrarse la segunda vuelta de las presidenciales en Ucrania (7 de febrero) tiene muchos aspectos oscuros, declaró hoy a la prensa el director del Instituto de la CEI, Konstantín Zatulin.

El jefe del Servicio de Seguridad de Ucrania, Valentín Naliváichenko, informó hace poco que fue desenmascarado un "grupo de espías rusos" que actuó en territorio ucraniano. Dijo que cinco agentes fueron expulsados del país y el presunto organizador del grupo está detenido.

El FSB de Rusia confirmó la detención de su funcionario en Ucrania, pero subrayó al mismo tiempo que se trata de una respuesta de la parte rusa a los crecientes intentos de los servicios secretos ucranianos de enganchar a ciudadanos de Rusia.

"Los servicios de inteligencia de todos los Estados siempre han desarrollado su actividad y nunca dejarán de hacerlo, por lo que no hay nada fatal en el asunto en cuestión", dijo Zatulin.

El experto ruso recomendó fijarse en el proceder de la CIA de EEUU en Ucrania. Dijo que sus agentes trabajan abiertamente en el servicio de seguridad ucraniano y tienen acceso a todo tipo de información, incluida la secreta.