TEAMLOG i HP volen deixar a 170 treballadors en l'atur

HP ha decidit deslocalizar el projecte amb TEAMLOG per baixar costos, acabant així el contracte que els unia, i deixant 170 empleats en l'atur. COMFIA-CCOO convoca mobilitzacions, dimarts davant l'empresa, per la seva despreocupació i falta de resposta a la reiterada crida a la negociació. La multinacional francesa Teamlog, especialitzada en proporcionar serveis professionals en l'àrea de Tecnologies de la Informació, va nomenar Èlide Lucas (foto), l'abril de 2009, com a directora general de la Unitat de Negoci de Madrid.

COMFIA-CCOO ha convocat la primera mobilització per demà dimarts, 16 de març, a les 13.30 hores, amb una concentració de tota la plantilla, per mostrar el seu rebuig i exigir una resposta de l'empresa. COMFIA-CCOO porta intentant una negociació des de principis d'any, sense obtenir una resposta concreta de l'empresa. Exigeixen una solució davant els acomiadaments imminents, exigeixen que l'empresa prengui responsabilitat dels seus treballadors i que es comprometi amb un acord just per a tots.

TEAMLOG Iberica, una empresa del grup OPEN (http://www.open-groupe.com/) amb seu a Barcelona i Madrid, ha aconseguit situar-se dins del mercat espanyol de serveis IT (tecnologies de la informació) gràcies al seu principal client Hewlett Packard (HP). Sota el nom d'Outsourcing, TEAMLOG Barcelona ve proporcionant mà d'obra a HP des del 2002, i com diuen en el seu web han crescut significativament arribant a 170 empleats destinats per a aquest mateix projecte. Han obtingut grans beneficis al llarg de tots aquests anys, en els quals no han crescut més que dins d'HP i sense preocupar-los el risc que sempre va existir i que avui es fa realitat: HP decideix deslocalizar i portar-se els llocs de treball a altres països on la mà d'obra és més barata, acabant així el contracte que els unia a TEAMLOG.

L'ONU i Rússia contra els narcos d'Afganistan

Afganistan és el principal proveïdor d'estupefaents a Rússia. Els addictes russos gasten anualment fins a 17.000 milions de dòlars en la seva adquisició: "Afganistan produeix actualment més opiacis que tot el món fa cinc anys. Paguem 17.000 milions de dòlars a la narcomàfies internacionals, dels quals 15.000 milions es queden a Àsia Central i es fan servir per finançar moviments separatistes, bandes, etc. Els paguen les famílies russes en què hi ha fills drogoaddictes".

El 2009, l'Afganistan va produir 800 tones de drogues, el que equival a vuit mil tones d'opi cru. A Rússia s'introdueixen anualment 35 tones d'estupefaents afganesos, informà el primer metge sanitari de Rússia, Guennadi Onischenko.

Ban Ki-moon vol discutir amb Rússia i països d'Àsia Central el problema del narcotràfic a l'Afganistan

El Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon, va expressar interès per discutir amb Rússia i països d'Àsia Central el problema del narcotràfic a l'Afganistan, va declarar el funcionari la vigília de la seva visita a Moscou.

"Rússia té un paper clau al moment d'ajudar al govern afganès en assumptes importants, incloses la lluita contra drogues. Estic disposat a tractar la qüestió amb el govern rus i líders dels cinc països principals de l'Àsia Central que també poden contribuir a combatre el narcotràfic, "va dir Ban Ki-moon referint a Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan.

No obstant, es desconeix encara la data exacta de les converses sobre el respectiu tema. Ban Ki-moon visitarà Moscou del 17 al 19 de març.
http://sp.rian.ru/onlinenews/20100315/125474513.html

Primer médico sanitario de Rusia preocupado por el volumen de drogas afganas que se introducen en el país

Afganistán es el fundamental suministrador de estupefacientes a Rusia. Los drogadictos rusos gastan anualmente hasta 17.000 millones de dólares en su adquisición, declaró hoy en rueda de prensa el primer médico sanitario de Rusia, Guennadi Oníschenko.

"Afganistán produce actualmente más opiáceos mayores que todo el mundo hace cinco años. Pagamos 17.000 millones de dólares a la narcomafia internacional, de los que 15.000 millones quedan en Asia Central y se utilizan para financiar movimientos separatistas, bandas, etc. Lo costean las familias rusas en que hay hijos drogadictos", dijo.

En 2009, Afganistán produjo 800 toneladas de drogas, lo que equivale a ocho mil toneladas de opio crudo. En Rusia se introducen anualmente 35 toneladas de estupefacientes afganos, informó.

Ban Ki-moon quiere discutir con Rusia y países de Asia Central el problema del narcotráfico en Afganistán

El Secretario General de la ONU, Ban Ki-moon, expresó interés por discutir con Rusia y países de Asia Central el problema del narcotráfico en Afganistán, declaró el funcionario la víspera de su visita a Moscú.

"Rusia desempeña un papel clave al momento de ayudar al gobierno afgano en asuntos importantes, incluidas la lucha contra drogas. Estoy dispuesto a tratar la cuestión con el gobierno ruso y líderes de los cinco países principales del Asia Central que también pueden contribuir a combatir el narcotráfico," dijo Ban Ki-moon refiriendo a Kazajstán, Kirguizistán, Tayikistán, Turkmenistán y Uzbekistán.

No obstante, se desconoce todavía la fecha exacta de las conversaciones sobre el respectivo tema.

Ban Ki-moon visitará Moscú del 17 al 19 de marzo.

EUA i Rússia principals exportadors d'armes

Estats Units és el major proveïdor d'armes al mercat mundial, mentre que Rússia ocupa el segon lloc pel volum d'armes exportades, destaca l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Pau (SIPRI) en el seu informe anual sobre el comerç d'armes en el període 2005-2009. Segons experts de l'institut, en els últims quatre anys als EUA li correspon el 30% dels subministraments globals d'armaments. El número dos és Rússia, amb el 24%. Després segueixen Alemanya, França i Gran Bretanya.

Les armes nord-americans estan destinades principalment a Àsia i Oceania (39%) ia l'Orient Mitjà (36%). Els avions de combat van representar el 27% del volum total de la compravenda d'armes, el que segons experts del SIPRI, provoca tensions al Pròxim Orient, Àfrica del Nord, Amèrica del Sud, el sud d'Àsia i el Sud-est d'Àsia.

El responsable de la investigació Paul Holtom va indicar que "les dades del SIPRI evidencien que els estats rics en recursos naturals han adquirit quantitats considerables d'avions de combat a preus alts". Al seu torn, els països veïns, segons Holtom, han reaccionat a aquestes adquisicions amb els seus propis encàrrecs.

L'informe va revelar que en els últims 10 anys el flux d'armes va créixer a Amèrica del Sud i el Sud-est d'Àsia, en particular, a Indonèsia, Singapur i Malàisia. Així, Singapur es va convertir en el primer país de la ANSA (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) que entrà a la llista del SIPRI, dels deu països que són els grans importadors mundials d'armes, des que acabés la guerra al Vietnam.

L'adquisició d'armes per aquests països va influir en els seus veïns. "El 2009 Vietnam va ser un dels últims països del Sud-est asiàtic que va encarregar submarins i avions de combat de gran autonomia", va dir l'expert del SIPRI a Àsia, Siemon Wezeman.

Les regions que importen el major volum d'armes són Àsia i Oceania (41%), Europa (24%) i el Pròxim Orient (17%).

La llista dels països més grans importadors d'armament està encapçalada per la Xina i l'Índia. L'anuari va ser fundat el 1966 per commemorar el 150è aniversari de pau en el territori suec.

Estados Unidos y Rusia son los mayores exportadores de armas

Estados Unidos es el mayor proveedor de armas al mercado mundial, mientras que Rusia ocupa el segundo lugar por el volumen de armas exportadas, destacó el Instituto Internacional de Estocolmo para la Paz (SIPRI) en su informe anual sobre el comercio de armas en el período 2005-2009.

Según expertos del instituto, en los últimos cuatro años a EEUU correspondió el 30% de los suministros globales de armamentos. El número dos es Rusia, con el 24%. Luego siguen Alemania, Francia y Gran Bretaña. Las armas estadounidenses están destinadas principalmente a Asia y Oceanía (39%) y a Oriente Próximo (36%).

Los aviones de combate representaron el 27% del volumen total de la compraventa de armas, lo que según expertos del SIPRI, provoca tensiones en Oriente Próximo, África del Norte, América del Sur, el sur de Asia y el Sudeste de Asia.

El responsable de la investigación Paul Holtom indicó que "los datos del SIPRI evidencian que los estados ricos en recursos naturales han adquirido cantidades considerables de aviones de combate a precios altos". A su vez, los países vecinos, según Holtom, han reaccionado a estas adquisiciones con sus propios encargos.

El informe reveló que en los últimos 10 años el flujo de armas creció a América del Sur y el Sudeste de Asia, en particular, a Indonesia, Singapur, Malasia. Así, Singapur se convirtió en el primer país de la ANSA (Asociación de Naciones del Sudeste Asiático) que entra en la lista del SIPRI de los diez países que son los mayores importadores mundiales de armas desde que terminara la guerra en Vietnam.

La adquisición de armas por estos países influyó en sus vecinos. "En 2009 Vietnam fue uno de los últimos países del Sudeste Asiático que encargó submarinos y aviones de combate de gran autonomía", dijo el experto del SIPRI en Asia, Siemon Wezeman.

Las regiones que importan el mayor volumen de armas son Asia y Oceanía (41%), Europa (24%) y Oriente Próximo (17%).

La lista de los países mayores importadores de armamentos está encabezada por China e India. El SIPRI fue fundado en 1966 para conmemorar el 150º aniversario de paz en el territorio sueco.

Torrevieja: El PP veta Miguel Bosé

Miguel Bosé ha estat vetat a Torrevieja per qualificar de «repressió» la retirada i censura pel PP valencià de fotos de la trama Gürtel, en una exposició del museu valencià Muvim, la setmana passada, el director del qual va dimitir per una cosa que considera «censura». «No és digne de venir a aquesta terra», va decretar el responsable de Joventut del PP.

Pel que sembla, l'Ajuntament estava en negociacions per a que l'artista actués a Torrevieja aquest estiu sense que hi hagués transcendit fins ara, però, segons recullen diversos mitjans informatius, el portaveu del PP, Joaquín Albaladejo, va manifestar que «les negociacions s'han trencat» per seus «excessives» declaracions, que comparaven la Comunitat Valenciana a la dictadura cubana: «Ens dóna la sensació que amb aquestes declaracions és el propi Bosé el que ha volgut allunyar-se de la Comunitat Valenciana», va assenyalar Albaladejo, que va acusar el canante de demostrar «poc afecte per nosaltres».

Més contundent es va mostrar el delegat de Joventut, José Manuel Pizana, afirmant que Bosé «no és digne de venir a aquesta terra», per considerar que s'ha dedicat a «vilipendiar» i «tirar per terra» del País Valencià.

Per la seva banda, la responsable de Cultura del PSOE a la província d'Alacant, Marylène Albentosa, va dir: «La censura de Bosé a Torrevieja només és una mostra més de la degradació absoluta del PP», afirmant que: «Això està afectant també a molts artistes valencians». Albentosa va apuntar que aquesta situació contrasta amb la gira de Pepe Rubianes fa uns anys, que va oferir actuacions a la Comunitat Valenciana malgrat les seves crítiques al PP.

Així mateix, també ha estat creada una plataforma ciutadana a Facebook sota el nom "Contra la censura a Miguel Bosé a València i per la llibertat d'expressió», on denuncien que: «A Miguel Bosé li tanquen les portes per dir alguna cosa que la gran majoria de els espanyols pensem i en canvi es barallen per tenir a John Cobra en els programes de TV».

Miguel Bosé ha sido vetado en Torrevieja por calificar de «represión» la retirada y censura, por el PP valenciano, de fotos de la trama Gürtel, en una exposición del museo valenciano Muvim, la semana pasada, cuyo director dimitió por algo que considera «censura». «No es digno de venir a esta tierra», decretó el responsable de Juventud del PP.

Al parecer, el Ayuntamiento estaba en negociaciones para que el artista actuara en Torrevieja este verano sin que hubiera trascendido hasta ahora, pero, según recogen diversos medios informativos, el portavoz del PP, Joaquín Albaladejo, manifestó que «las negociaciones se han roto» por sus «excesivas» declaraciones, que comparaban la Comunidad Valenciana a la dictadura cubana: «Nos da la sensación de que con estas declaraciones es el propio Bosé el que ha querido alejarse de la Comunidad Valenciana», señaló Albaladejo, quien acusó al canante de demostrar «poco afecto por nosotros».

Más tajante se mostró el delegado de Juventud, José Manuel Pizana, afirmando que Bosé «no es digno de venir a esta tierra», por considerar que se ha dedicado a «vilipendiar» y «tirar por tierra» a la Comunidad Valenciana.

Por su parte, la responsable de Cultura del PSOE en la provincia de Alicante, Marylène Albentosa, dijo: «La censura de Bosé en Torrevieja sólo es una muestra más de la degradación absoluta del PP», afirmando que: «Esto está afectando también a muchos artistas valencianos». Albentosa apuntó que esta situación contrasta con la gira de Pepe Rubianes hace unos años, que ofreció actuaciones en la Comunidad Valenciana pese a sus críticas al PP.

Asimismo, también ha sido creada una plataforma ciudadana en Facebook bajo el nombre «Contra la censura a Miguel Bosé en Valencia y por la libertad de expresión», donde denuncian que «a Miguel Bosé le cierran las puertas por decir algo que la gran mayoría de los españoles pensamos y en cambio se pelean por tener a John Cobra en los programas de TV».

S'investiguen armes de 4 G.C. a Tolosa

El 18 de maig de l'any 2009, el mateix dia que la família de Jon Anza i que la banda terrorista ETA van fer pública la desaparició de Jon Anza, un grup de guàrdies civils va sortir de manera precipitada de l'aparthotel Adagio, a Toulouse, i es van deixar oblidades dues pistoles sota el matalàs de la seva habitació. Aquest fet està sent investigat per la fiscal francesa que s'encarrega de la desaparició, mort i troballa de Jon Anza, Anne Kayanakis: "Hem fallat en la investigació d'aquest cas", reconegué divendrers passat la fiscal.

Aquesta mateixa fiscal va reconèixer divendres, en roda de premsa a Baiona: "Hem fallat en la investigació d'aquest cas", i va indicar que obria un procés intern per determinar per què i com es van produir els errors de localització i identificació del cadàver d'Anza.

Les altres, i més importants incògnites d'aquest cas, es centren en els 11 dies que van transcórrer entre el 18 d'abril, quan Jon Anza pren un tren a Baiona amb direcció a Toulouse, i el dia 29, que va ser trobat en estat inconscient al boulevard d'Estrasburg de la ciutat de destí.

En aquest moment Anza només portava a sobre 500 euros, dels 300.000 que guardava quan va sortir de Baiona; tenia la mateixa roba, però no tenia cap document que acredités qui era. No obstant això, sí que tenia entre les seves pertinences un bitllet que indicava que venia de Baiona i que havia de tornar a aquesta ciutat el dia 20.

4 Guardias civiles olvidaron sus armas en Toulouse a los 7 días de morir Anza

El 18 de mayo de 2009, el mismo día que la familia de Jon Anza y que la banda terrorista ETA hicieron pública la desaparición de Jon Anza, un grupo de guardias civiles salió de forma precipitada del aparthotel Adagio, en Toulouse, y se dejaron olvidadas dos pistolas debajo del colchón de su habitación. Ese suceso está siendo investigado por la fiscal francesa que se encarga de la desaparición, muerte y hallazgo de Jon Anza, Anne Kayanakis.

Esa misma fiscal reconoció el viernes en rueda de prensa en Bayona que "hemos fallado en la investigación de este caso" e indicó que abría un proceso interno para determinar por qué y cómo se produjeron los fallos de localización e identificación del cadáver de Anza.

Las otras y más importantes incógnitas de este caso se centran en los 11 días que trascurrieron entre el 18 de abril, cuando Jon Anza toma un tren en Bayona con dirección a Toulouse, y el día 29, que fue encontrados en estado inconsciente en el boulevard de Estrasburgo en la ciudad de destino.

En ese momento Anza tan sólo llevaba encima 500 euros de los 300.000 que guardaba cuando salió de Bayona, tenía la misma ropa, pero no tenía ningún documento que acreditara quién era. Sin embargo, sí tenía entre sus pertenencias un billete que indicaba que venía de Bayona y que tenía que volver a esa ciudad el día 20.

Nuet qüestiona les vendes d'armes d'Espanya

Sembla que, tot i la crisi, el negoci de la venda d'armes va vent en popa, almenys pel que fa a l'Estat Espanyol. Segons dades comparades dels primers sis mesos de l'any 2008 amb el mateix període del 2009, s'ha passat de 249,9 milions d'euros a 411,1 milions (un 64,5% més). Entre els països compradors cal destacar a Colòmbia, amb 31 milions d'euros, i al Marroc, amb 28,1.

És cert que l'afany comprador del Govern marroquí sembla haver disminuït, ja que l'any 2008 es va convertir en el tercer comprador d'armes de l'estat espanyol per un valor total de 113,90 milions d'euros. D'altra banda sembla consolidar-se l'actitud compradora de Colòmbia, a la qual cal sumar els 31,7 milions de l'any anterior i els 16 milions de 2007, segons dades del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

Incomprensiblement, el govern espanyol en aquest informe no ha inscrit anotacions per a les operacions realitzades, donada la greu situació que travessen els drets humans en els esmentats països i davant la possibilitat que alguns d'aquests materials siguin utilitzats en operacions contra la població civil o als freqüents casos de violació de drets, perpetrats per la policia o l'exèrcit. Si sabem en canvi que això s'ha realitzat en la venda d'armes a l'Iran, analitzant la situació política del país.

Donats els atacs, persecució, detencions arbitràries i tortures que el Govern del Marroc exerceix sobre els activistes de defensa de Drets Humans, contra els activistes per la independència i sobirania del Sàhara, que ocupa de forma il·legal, segons les resolucions de les Nacions Unides , i privant-lo del seu dret democràtic a l'autodeterminació.

Donada la situació de manifesta conculcació dels Drets Humans a Colòmbia, on col·lectius de sindicalistes, dones, camperols, indígenes, activistes de drets humans i líders de l'esquerra són amenaçats, perseguits, segrestats, torturats i assassinats.

El Govern de l'estat espanyol podrà impedir que segueixi la venda d'armes i materials de doble ús als governs del Marroc i Colòmbia perquè no puguin ser utilitzades en la repressió a la societat civil que discrepa de les actituds dels seus governs?

Joan Josep Nuet i Pujals, senador d'EUiA, designat pel Parlament de Catalunya, del GRUP PARLAMENTARI ENTESA CATALANA DE PROGRÉS.

Nuet cuestiona las ventas de armas de España

Parece que, a pesar de la crisis, el negocio de la venta de armas va viento en popa, al menos por lo que respecta al Estado Español. Según datos comparados de los primeros seis meses de 2008 con el mismo periodo del 2009, se ha pasado de 249,9 millones de euros a 411,1 millones (un 64,5% más) según datos del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Entre los países compradores cabe destacar a Colombia, con 31 millones de euros, y a Marruecos con 28,1. Es cierto que el afán comprador del Gobierno marroquí parece haber disminuido, puesto que en el año 2008 se convirtió en el tercer comprador de armas a España por un valor total de 113,90 millones de euros. Por otro lado parece consolidarse la actitud compradora de Colombia, a la que hay que sumar los 31,7 millones del año anterior y los 16 millones de 2007.

Incomprensiblemente, el gobierno español en dicho informe no ha inscrito anotaciones para las operaciones realizadas, dada la grave situación que atraviesan los derechos humanos en los mencionados países y ante la posibilidad que algunos de estos materiales sean utilizados en operaciones contra la población civil o en los frecuentes casos de violación de derechos, perpetrados por la policía o el ejercito. Si sabemos en cambio que ello se ha realizado en la venta de armas a Irán, analizando la situación política del país.

Dados los ataques, persecución, detenciones arbitrarias y torturas que el Gobierno de Marruecos ejerce sobre los activistas de defensa de Derechos Humanos, contra los activistas por la independencia y soberanía del Sahara, el cual ocupa de forma ilegal, según las resoluciones de las Naciones Unidas, y privándolo de su derecho democrático a la autodeterminación.

Dada la situación de manifiesta conculcación de los Derechos Humanos en Colombia, donde colectivos de sindicalistas, mujeres, campesinos, indígenas, activistas de derechos humanos y lideres de la izquierda son amenazados, perseguidos, secuestrados, torturados y asesinados.

¿Va, el Gobierno de España, a impedir que siga la venta de armas y materiales de doble uso a los gobiernos de Marruecos y Colombia para que no puedan ser utilizadas en la represión a la sociedad civil que discrepa de las actitudes de sus gobiernos?

Joan Josep Nuet i Pujals, Senador d'EUiA, designado por el Parlamento de Cataluña, del GRUPO PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE PROGRÉS.

Donosti: Clam per Jon Anza

Massiva ha estat la manifestació que avui diumenge 14 a la tarda ha recorregut els carrers més cèntrics de Donosti en denúncia de la guerra bruta i en record de la que, per a molts, és la seva última víctima mortal, el militant abertzale Jon Anza Ortuñez, natural del barri d'Intxaurrondo i veí d'Iparralde. El cadàver està en aquests moments a la morgue de Tolosa després d'haver "aparegut" allà fa pocs dies després de gairebé un any de desaparició real.

Amb diverses furgonetes de la policia autònoma vascongada, tant per davant com per darrere de la mobilització, una marea humana va sortir, passades les 17.30h. de la tarda, des del Boulevard donostiarra, encapçalada per una foto de Jon Anza, una ikurriña amb crespó negre i una pancarta.

Darrere milers i milers de persones, joves, gent gran o famílies amb criatures en silleta. Cal assenyalar la presència de internacionalistes castellans i de militants de l'esquerra d'Occitània, amb les seves respectives banderes, tot tipus de persones que no han deixat de cridar "Jon, Gogoan zaitugu", "Rubalcaba assassí", "policia assassina", "zuek faszistak zarete terroristak", i una consigna que ha estat corejada amb la mateixa energia i convenciment que fa 25años, com és "PSOE-GAL, BERDIN DA" han completat el recorregut pels carrers Hernani, Avinguda, Urbieta, Sant Martí i Etxaide, per acabar al Boulevard donostiarra on, després d'esperar una bona estona a l'arribada de la cua de la manifestació.

Des del quiosc, en el qual un pebeter encès simbolitzava la memòria de Jon, una de les persones convocants ha rebutjat la versió oficial de la seva mort, manifestant el convenciment que Jon ha estat segrestat i assassinat per policies espanyols i que els serveis francesos han prestat la seva col.laboració per amagar el cos. Ha fet també una crida per anar a Toulouse a impulsar la sol.licitud de que, en l'autòpsia al cos de Jon, participi un metge de confiança de la família, i ha recordat les convocatòries per denunciar la mort de Jon Anza, el dijous, a tots els pobles i barris d'Euskalherria, abans de donar terme a l'acte amb un massiu Eusko Gudariak.

Masiva ha sido la manifestación que hoy domingo 14 por la tarde ha recorrido las calles mas céntricas de Donosti en denuncia de la guerra sucia y en recuerdo de la que para muchos es su ultima victima mortal, el militante abertzale Jon Anza Ortuñez,natural del barrio de Intxaurrondo y vecino de Iparralde cuyo cadáver esta en estos momentos en la morgue de Toulouse tras haber “aparecido” allí hace pocos días tras casi un año de desaparición real.

Con varias furgonetas de la policía autónoma vascongada tanto por delante como por detrás de la movilización una marea humana ha salido pasadas las 17.30h. de la tarde desde el Boulevard donostiarra encabezada por una foto de Jon Anza, una ikurriña con crespón negro y una pancarta.

Detrás miles y miles de personas,jovenes,mayores,familias con crios en silletas, señalar la presencia de internacionalistas castellanos y de militantes de la izquierda de Occitania con sus respectivas banderas, todo tipo de personas que no han dejado de gritar “Jon, gogoan zaitugu”,”Rubalcaba asesino”,”policia asesina”,”zuek faszistak zarete terroristak”,y una consigna que ha sido coreada con la misma energía y convencimiento que hace 25años como es “PSOE-GAL, BERDIN DA” han completado el recorrido por las calles Hernani,Avenida,Urbieta,San Martín y Etxaide para terminar en el Boulevard donostiarra donde tras esperar un buen rato a la llegada de la cola de la manifestación.

Desde el kiosko en el que un pebetero encendido simbolizaba la memoria de Jon una de las personas convocantes ha rechazado la versión oficial de su muerte ,manifestando el convencimiento de que Jon ha sido secuestrado y asesinado por policías españoles y de que los servicios franceses han prestado su colaboración para ocultar el cuerpo, ha hecho un llamado a acudir a Toulouse para impulsar la solicitud de que en la autopsia al cuerpo de Jon participe un medico de confianza de la familia y ha recordado las convocatorias a denunciar la muerte de Jon Anza para el jueves en todos los pueblos y barrios de Euskalherria antes de dar termino al acto con un masivo Eusko Gudariak.

Geòrgia: Que vénen els russos!

El portaveu de la cancelleria russa, Andrei Nesterenko (foto), ha dit avui dilluns que la cadena de televisió georgiana Imedi TV va augmentar la tensió regional amb el seu fals reportatge sobre un presumpte atac militar de Rússia contra Geòrgia, que va provocar infarts i pànic entre la població.

La cadena Imedi TV va mostrar el passat dissabte escenes de la suposada invasió russa a Geòrgia i va comunicar que el president Mikhaïl Saakaixvili havia estat assassinat, en pla de represàlia, per un presumpte atemptat contra el dirigent d'Ossètia del Sud. La cadena va avisar al públic que es tractava d'un guió hipotètic però les imatges van ser més convincents i van acabar per causar pànic entre la població fins que un portaveu de la presidència, una hora més tard, va denunciar el reportatge per fals.

Nesterenko va qualificar aquest programa de "provocació" i va dir que va ser "perjudicial per a la seguretat i l'estabilitat a la regió", ja que "va elevar notablement el grau de tibantor a la ja de per si complicada situació".

El diplomàtic va manifestar l'esperança que els observadors europeus presents a Geòrgia, així com la comunitat internacional en el seu conjunt, donin "una avaluació de principis" al que va passar a la televisió pública de Georgia. Va ser una acció "irresponsable i amoral", en primer terme, en relació amb la societat georgiana, va subratllar.

L'ambaixador de Rússia davant l'OTAN, Dmitri Rogozin, va recordar en aquest sentit que Imedi TV és una cadena controlada pel règim, de manera que Saakaixvili havia d'estar al corrent del reportatge. El representant rus davant la Unió Europea, Vladimir Chizhov, va assenyalar per la seva part que "ni la UE ni els EUA, ni ningú més en el món necessita un aliat com el Sr Saakaixvili".

Cancillería rusa dice que falso reportaje georgiano aumenta tensión regional

El portavoz de la cancillería rusa, Andrei Nesterenko, manifestó este lunes que la cadena de televisión georgiana Imedi TV aumentó la tensión regional con su falso reportaje sobre presunto ataque militar de Rusia contra Georgia.

Nesterenko calificó dicho programa de "provocación" y dijo que fue "perjudicial para la seguridad y la estabilidad en la región", pues "elevó notablemente el grado de tirantez en la de por sí complicada situación".

El diplomático manifestó la esperanza de que los observadores europeos presentes en Georgia, así como la comunidad internacional en su conjunto, den "una evaluación de principios" a lo sucedido. Fue una acción "irresponsable y amoral", en primer término, en relación con la sociedad georgiana, subrayó.

La cadena Imedi TV mostró el pasado sábado escenas de supuesta invasión rusa en Georgia y comunicó que el presidente Mijaíl Saakashvili fue asesinado en plan de represalia por un presunto atentado contra el dirigente de Osetia del Sur. La cadena avisó al público que se trataba de un guión hipotético pero las imágenes fueron más convincentes y acabaron por causar pánico entre la población hasta que un portavoz de la presidencia, una hora más tarde, denunció el reportaje por falso.

El embajador de Rusia ante la OTAN, Dmitri Rogozin, recordó a este respecto que Imedi TV es una cadena controlada por el régimen, por lo que Saakashvili debía de estar al tanto del reportaje. El representante ruso ante la Unión Europea, Vladímir Chizhov, señaló por su parte que "ni la UE, ni EEUU, ni nadie más en el mundo necesita a un aliado como el Sr. Saakashvili".
Per veure video i més informació:
http://www.france24.com/fr/20100314-faux-reportage-canular-invasion-russe-panique-georgie-tbilissi-saakachvili-assassinat

Catalunya Nord: Frêche, 34,3; EE: 9'4; FG: 8,4; PS: 7'7

Les candidatures alternatives a George Frêche i a l'UMP s'han vist perjudicades per la divisió davant la cita electoral. Així ho admeten els responsables: "Si hi hagués hagut entesa, tindríem la capacitat d'obtenir el 25% a la segona tanda", diu el número dos d'Europa Ecologia a Catalunya Nord, Pere Manzanares, que ha quedat en portes de la segona tanda (9,4%), on tampoc podran concórrer ni el Front d'Esquerres (8,4%) ni el Partit Socialista (7,7%). Frêche ha arrasat (34,3%), i tindrà, en front o al costat, l'UMP (19,6%) i el FN (12.6%). Frêche, que no oblidem ve dels socialistes, podria governar en solitari o amb recolzaments puntuals de l'esquerra, el que podria portar cap a una natural reconciliació dels ara enfrontats, per l'afició de Frêche a fer el bocamoll.

Manzanares atribueix, doncs, els mals resultats d'Europa Ecologia a les eleccions al Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló a la divisió de les candidatures alternatives, i també a la topada entre Frêche i la llista oficial del PS d'Hélène Mandroux. 'Aquests resultats s'expliquen per la situació complicada arran de la mediatització de les declaracions de Frêche i la instrumentalització que n'ha fet el PS francès, que ha volgut imposar una candidatura alternativa en comptes de sumar-se a Europa Ecologia', ha dit.

A la llista d'Europa Ecologia hi havia, a més de Manzanares, la presència de la candidata d'ERC, Alícia Ey Nomdedéu. Convergència, en canvi, hi ha concorregut amb quatre candidats a la llista de Mandroux a Catalunya Nord. Aquesta llista, la tancava simbòlicament el president de la formació a Catalunya Nord, Jordi Vera. Vera atribueix la responsabilitat dels mals resultats que han obtingut, tant la llista del PS com Europa Ecologia, al cap de llista de la formació ecologista: "Fa tres mesos tenia intencions de vot del 20% però, a mesura que ha anat expulsant gent, ha acabat tenint menys d'un 10%". Ara, Vera també critica que el PS no decidís fins a última hora, només un mes abans de les eleccions, de presentar la candidatura alternativa a Frêche.

Alta abstenció

Tant Vera com Manzanares coincideixen a destacar que l'alta abstenció, de gairebé el 50%, els ha perjudicar. "No hi ha hagut una campanya suficient a les regionals per atreure el vot de la joventut, que és un electorat molt sensible al nostre programa", ha declarat Manzanares. "L'abstenció monstruosa demostra que molta gent jove s'ha quedat a casa, i la gent gran és més receptiva a missatges com el del Front Nacional, relatius a la seguretat i a la immigració", ha dit Vera.

L'ascens de l'ultradreta

En efecte, l'ultradretà Front Nacional ha aconseguit uns bons resultats, a tot l'estat i concretament al Llenguadoc-Rosselló, on és la tercera candidatura més votada. "Cada vegada que hi ha crisi, el FN puja. I molt vot del FN que havia anat a Sarkozy en les presidencials, ara els ha tornat, perquè el debat sobre la identitat els l'ha afavorit", ha afegit Manzanares.

Amb vista a la segona tanda de les eleccions, diumenge vinent, Manzanares ha dit que Europa Ecologia no donaria pas cap recomanació de vot als seus afiliats ni simpatitzants.

Fumar... fa més estúpid/a?

Els fumadors i les fumadores tenen un coeficient intel·lectual més baix que els i les no fumadors/es? Fumar no fa talòs/a. Si més no, no s'ha demostrat encara. Per contra, un estudi sobre 20.000 militars israelians de més de 18 anys, suggereix que els no fumadors tenen un CI més alt que els fumadors.

El CI mitjà dels no fumadors va ser de prop de 101 punts, mentre que els fumadors estaven a 94. Recordem que s'estima que una persona d'intel.ligència normal està entre 84 i 116 punts.

Un altre estudi sobre 70 germans, dels que només un dels dos fumava, també va mostrar que els que fumaven tenien un CI més baix.

Ara es demostra: Hi ha que ser molt estúpid per seguir fumant!

Les fumeurs ont un QI plus faible que les non fumeurs

Fumer ne rend pas con. Du moins, ce n'est pas encore prouvé.

Par contre, une étude réalisée auprès de 20 000 militaires israéliens âgés de 18 ans tend à démontrer que les non fumeurs ont un QI plus élevé que les fumeurs.

Le QI moyen des non fumeurs avoisinait les 101 points, alors que les fumeurs plafonnait à 94.

Rappelons que l'on estime qu'une personne d'intelligence moyenne se situe entre 84 et 116 points.

Une autre étude réalisée sur 70 frères dont un des deux fumait a également démontré que celui qui fumait avait un QI moins élevé.

Maintenant c'est prouvé, il faut vraiment être con pour continuer de fumer!

Espanya: TVE també censura

El Ministeri de Medi Ambient ha bloquejat l'emissió d'un documental de TVE, que va encarregar el 2006, l'aleshores titular de la cartera, Cristina Narbona, sobre la destrucció del litoral i que va ser finançat amb 1.292.874 euros de diners públics. El Govern exigeix retirar dos minuts de vídeo en el qual se superposen imatges del Telediario sobre la corrupció urbanística com un dels mals del litoral. El responsable de la sèrie, el catedràtic de Costes de Granada Miguel Ángel Losada, es nega a retirar aquest fragment: "Desgraciadament, la corrupció és part de la nostra història. Això és una censura com la de les fotos de la Diputació de València", ha declarat.

El ministeri diu que vol evitar "interpretacions tendencioses". En el capítol 12 de la sèrie Las riberas del mar océano, sota imatges aèries realment espectaculars un locutor narra: "La costa concentra una part substancial dels delictes contra el medi ambient i l'urbanisme, d'habitatges il·legals i de sentències de demolició. Darrere d'ella s'amaga la complicitat social amb la corrupció urbanística, que es manifesta per la connivència d'alguns funcionaris, càrrecs públics, professionals i empreses de subministrament. Tots ells han consentit les activitats il·lícites i les pràctiques corruptes. Per què hi ha tants excessos, abusos i corrupcions?". Més endavant afegeix: "Gran part del litoral espanyol està en mans privades, urbanitzat, alterat profundament o destruït. En molts casos no existeixen les servituds de pas, protecció i accés al mar".

En el documental parlen juristes com Tomás de la Quadra, el fiscal coordinador de Medi Ambient, Antonio Vercher o Fernando Palao, el redactor de la Llei de Costes de 1988. "La sèrie no tenia absolutament cap directriu política. No només això, sinó que em van donar llibertat total per arribar a uns objectius que estaven ben definits. Ni TVE ni jo som una agència de publicitat", ha explicat Losada. Des del ministeri, però, van fer un seguit d'objeccions que implicaven la retirada de les imatges esmentades, fet no acceptada pel director del documental.

La corrupció acaba amb un Gran Mestre maçó

El Gran Maestre de la Gran Logia de España (GLE), José Carretero Doménech, ha viscut aquest cap de setmana una humiliant derrota front del que fins fa poc va ser un dels seus dofins, l’advocat valencià Óscar de Alfonso. Carretero va perdre les eleccions a la GLE per 468 vots a 222. Els successius escàndols econòmics i el talant amb el qual va dirigir l’organització els últims anys han acabat passant-li factura.

D’una banda, Carretero va publicar alguns decrets -els decrets són la forma de comunciació que tenen els maçons per comunciar les decissions de la direcció- variant les normes que tradicionalment havien regit la GLE. I tot per tenir un més gran control de l’organigrama. Al final, aquest suposat control, no li ha servit de res.

Per altra banda, va tenir diversos escàndols interns que l’han portat al jutjat. El més gran va ser quan va utilitzar diners del fons de beneficiència per comprar inmobles a Palència i Bilbao. Els crítics amb la seva gestió van demanar explicacions i el propi Carretero no va poder inscriure les propietats al registre de la propietat perquè necessitava l’aprovació de l’assemblea de la GLE i el tema no havia passat per ella. Per aquest motiu, l’any 2008 van rebutjar els comptes de la lògia i Carretero va quedar en una posició molt feble. L’any passat, per fí, va aconsegguir el vist-i-plau per anar al resgistre de la propietat, però el desembre passat va vendre els inmobles de Bilbao novament sense tenir l’aprobació del cònclau.

L’escàndol va ser tal que fins i tot Óscar de Alfonso es va comprometre per escrit, el passat 20 de gener, d’impulsar “una investigació profunda daquests fets” si era elegit Gran Mestre.

Però no van els únics problemes que va tenir. L’anterior Gran Mestre, Josep Coromines, va acabar marxant-se de la GLE descontent per com estava fent les coses. Coromines va crear la Gran Logia Ibérica Unida i no va voler seguir a la GLE. Carretero també va trencar amb la maçoneria d’Andorra perquè aquesta havia acceptat alguns membres de la GLE que havien abandonat aquesta organització en protesta pels modals de Carretero. En matèria de relacions internacionals, l’ara perdedor de les eleccions va provocar la ruptura de relacions amb el Gran Orient d’Itàlia, que aplega 17.000 membres, i va estrènyer relacions amb la Gran Logia Regular d’Itàlia, que tan sols té uns 3.000 afliats.

Durnat el seu mandat, va nomenar una persona exclusivament per fer-se càrrec de les relacions amb l’Esglèsia. Les protestes dels maçons van ser tan fortes que poc desprès va desdir-se i va publicar un altre edicte deixant sense efecte el nomenament.

Amb tots aquests entrebancs, Óscar de Alfonso va veure que podia disputar-li el tro: l’advocat, que és el Gran Mestre més jove elegit des d’els anys 70, prové d’una zona on la maçoneria és dominada pels anglesos. Aquests havien recolzat Carretero en l’anterior assemblea i per això havia guanyat. Però després dels succesius escàndols, no estan disposat a tolerar ningú més. De Alfonso els coneix bé i va aconseguir el seu recolzament. Deixat de la mà dels anglesos, la caiguda de Carretero estava cantada desde feia setmanes.

Ara, segons algunes fonts properes a la candidtaura guanyadora, el nou Gran Mestre “tornará a dotar a la maçoneria del seu esperit, que havia perdut els últims anys. Les primeres prioritats són refer les relacions amb les lògies italianes i amb el Consell Suprem de la Maçoneria. Després, començarà una nova època que serà molt més oberta i democràtica”. La primera pedra està posada.
http://www.logia-fraternidad-universal5.com/index.php?option=content&task;=view&id;=9

Els Fonts de Pensions controlaran B.P. i Shell

Parlamentaris britànics reclamaran al seu fons de pensions que donin suport a la campanya d'un grup d'inversors per obligar, les petroleres BP i Shell, a informar sobre els riscos associats a l'extracció de petroli de terres amb quitrà. Una comissió parlamentària mixta, liderada per Simon Hughes (foto), responsable de canvi climàtic i energia del Partit Liberal Demòcrata, ha anunciat que investigaran l'exercici del dret a vot en les juntes d'accionistes de les empreses en què inverteixen aquests fons de pensions.

Així mateix, aquesta comissió promourà una consulta entre els parlamentaris sobre la conveniència de demanar al fons de pensions el seu vot a favor de les propostes dels accionistes de BP i Shell, per a que les companyies detallin els riscos associats a les seves explotacions petrolieres de sorres de quitrà a Canadà i altres països, així com els seus plans per prevenir-los.

En les pròximes juntes d'accionistes d'ambdues petroleres està previst que es sotmeti a debat aquest assumpte, a proposta dels seus inversors.

Una coalició que reuneix sindicats, entre ells Unison, el major sindicat de treballadors públics del Regne Unit i Europa, inversors, com el banc Co-operative, i ONGs, entre elles Greenpeace i WWF, han promogut aquestes propostes, animant als titulars de plans de pensions que es sumin a una campanya per a l'enviament massiu de correus electrònics a les empreses que els gestionen, per tal que donin suport a la petició a les petrolieres i que ofereixin més informació sobre els riscos de l'extracció de cru de sorres de quitrà.

Parlamentarios británicos reclamarán a su fondo de pensiones que apoye una campaña de un grupo de inversores para obligar a las petroleras BP y Shell a informar sobre los riesgos asociados a la extracción de petróleo de tierras alquitrán, informa el portal de Internet “Responsible-investor.com”.

Una comisión parlamentaria mixta, liderada por Simon Hughes, responsable de cambio climático y energía del Partido Liberal Demócrata británico, ha anunciado que investigarán el ejercicio del derecho a voto en las juntas de accionistas de las empresas en las que invierte dicho fondo de pensiones.

Asimismo, dicha comisión promoverá una consulta entre los parlamentarios sobre la conveniencia de pedir al fondo de pensiones su voto a favor de las propuestas de los accionistas de BP y Shell para que las compañías detallen los riesgos asociados a sus explotaciones petrolíferas de arenas de alquitrán en Canadá y otros países, así como sus planes para prevenirlos.

En las próximas juntas de accionistas de ambas petroleras está previsto que se someta a debate este asunto a propuesta de sus inversores.

Una coalición que reúne a sindicatos, entre ellos Unison, el mayor sindicato de trabajadores públicos del Reino Unido y Europa; inversores, como el banco Co-operative, y ONGs, entre ellas Greenpeace y WWF, han promovido esas propuestas, animando a los titulares de planes de pensiones a que su sumen a una campaña para el envío masivo de correos electrónicos a las empresas que los gestionan, con el fin de que apoyen la petición a las petroleras de que ofrezcan más información sobre los riesgos de la extracción de crudo de arenas de alquitrán.

França: Cal un tripartit contra Sarkozy?

Si el Partit Socialista fa un bona puntuació, el que el situa gairebé a l'altura de l'UMP, s'ha de comptar amb altres forces d'esquerra per governar a la majoria, si no en totes, les regions. Encara més, cal als seus electors no jutjar massa ràpid que el partit ha guanyat, i que abandonin les urnes el 21 de març. Però una tasca de molta major magnitud espera ara a l'esquerra. En aquest context, la puntuació del Front d'Esquerra (PCF) reflecteix la recerca d'una oposició combativa per impugnar l'elecció del capitalisme.

Unitat que demostra, a més, un actiu que brilla per la seva absència... el NPA d'Olivier Besancenot, que fa menys del 5% (2%). Europa Ecologia es manté en un nivell alt, però per sota de les seves ambicions.

Si l'operació del Mòdem, que va ser per injectar la dreta al cor de l'esquerra, té plom a l'ala, el Front Nacional continua sent, malauradament, a un nivell massa alt.

Si le Parti socialiste réalise un bon score, qui le place presque à la hauteur de l’UMP, il lui faudra compter avec les autres forces de gauche pour l’emporter dans la plupart sinon toutes les régions. Encore faudra-t-il d’ailleurs que leurs électorats ne jugent pas la partie trop vite gagnée en délaissant les urnes le 21 mars.

Mais c’est une tâche d’une bien plus grande ampleur qui est désormais demandée à la gauche. Dans ce cadre, le score du Front de Gauche témoigne de la recherche d’une opposition combative qui conteste les choix du capitalisme. L’unité dont il témoigne a d’ailleurs été un atout… qui manque cruellement au NPA d’Olivier Besancenot, sèchement renvoyé sous la barre des 5%. Europe Écologie reste à un niveau élevé mais inférieur à ses ambitions.

Si le Modem et l’opération qui visait à injecter de la droite au cœur de la gauche ont du plomb dans l’aile, le Front national reste, hélas, à un niveau bien trop élevé.

Colòmbia: Uribe, 20'6%; Conservador, 18'9%

Escrutat el 68,8% de taules a les eleccions legislatives a Colòmbia d'ahir diumenge, el partit U, al qual pertany Álvaro Uribe, lidera els resultats amb 20,6% (1.944.031 vots), seguit pel Partit Conservador que ha obtingut 18,9% (1.780.609 vots). En tercer lloc es troba el Partit Liberal amb 13,9% (1.312.740 vots), seguit pel Partit de la Integració Nacional amb 6,7% (637.607 vots). En el cinquè lloc es troba Canvi Radical amb 6,6% (621.856 vots) i sisè el Pol Democràtic Alternatiu, el 6,2% (581.078 vots).

En relació amb les consultes presidencials, pel partit Verd, el candidat Antanas Mokus, lidera les preferències amb 209 mil 396 vots, el segueix Enrique Peñalosa de 124 mil 695. Pel Partit Conservador, Andrés Felipe Arias, seria el virtual candidat a la presidència, amb 352 mil 304 vots, mentre Noemí Sanín té 341 mil 841.

Gairebé 30 milions de colombians van ser convocats per triar entre 2 mil 539 candidats, a 102 nous membres del Senat, 166 de la Cambra de Representants, cinc del Parlament Andí i als candidats presidencials dels partits Verd i Conservador.

El procés pre electoral va estar marcat per reiterades denúncies de presumptes finançaments il • legals de les candidatures de familiars d'ex congressistes investigats per nexes amb paramilitars.

La Missió Electoral de l'Organització d'Estats Americans (OEA) a Colòmbia, va assenyalar que el procés electoral es va desenvolupar amb total calma, però va admetre que va rebre 'un parell de denúncies de compra i venda de vots', mentre que la Procuraduría de la nació donava compte de 315 denúncies de coacció electoral.

Tras escrutarse casi 70% de las mesas electorales partido oficialista lidera legislativas

Cuando se ha escrutado el 68,8% del total de mesas de votación instaladas para las elecciones legislativas en Colombia del pasado domingo, el partido U, al cual pertenece Álvaro Uribe, lidera los resultados con 20,6% (1.944.031 votos), seguido por el Partido Conservador que hasta el momento ha obtenido 18,9% (1.780.609 votos).

En tercer lugar se encuentra el Partido Liberal con 13,9% (1.312.740 votos), seguido por el Partido de la Integración Nacional que ha alcanzado 6,7% (637.607 votos). En el quinto lugar se encuentra Cambio Radical con 6,6% (621.856 votos) y de sexto el Polo Democrático Alternativo que obtuvo 6,2% (581.078 votos).

Con relación a las consultas presidenciales, por el partido Verde, el candidato Antanas Mokus, lidera las preferencias con 209 mil 396 votos, le sigue Enrique Peñalosa con 124 mil 695. Por el Partido Conservador, Andrés Felipe Arias, sería el virtual candidato a la presidencia, con 352 mil 304 votos, mientras Noemí Sanín tiene 341 mil 841.

Casi 30 millones de colombianos fueron convocados para elegir entre 2 mil 539 candidatos, a 102 nuevos miembros del Senado, 166 de la Cámara de Representantes, cinco del Parlamento Andino y a los candidatos presidenciales de los partidos Verde y Conservador.

El proceso pre electoral estuvo marcado por reiteradas denuncias de presuntas financiaciones ilegales de las candidaturas de familiares de ex congresistas investigados por nexos con paramilitares.

La Misión Electoral de la Organización de Estados Americanos (OEA) en Colombia, señaló que el proceso electoral se desarrolló con total calma, pero admitió que recibió 'un par de denuncias de compra y venta de votos', mientras que la Procuraduría de la nación daba cuenta de 315 denuncias de coacción electoral.(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)

"Ni un sol mantero a la presó"

Custodiats per furgonetes policials, un centenar de "manteros" reals i falsos van asfaltar ahir el carrer més comercial del Madrid, amb els seus CD's i DVD's, per demanar que la seva venda deixi de castigar-los amb la presó i els permeti sobreviure amb una activitat que els reporta entre deu i quinze euros diaris. Al llarg de tot el madrileny carrer de Preciados, des de la plaça de Callao fins a la Puerta del Sol, els "manteros" van estendre les seves mantes blanques a terra i van portar pancartes amb lemes com: "La meva manta és el meu entrepà", "Molt ART és el treure, al pobre, fins al seu pa", "Sobreviure no és delicte" i "Si no venem què mengem?".

A la protesta, que es produeix en coincidència amb la reforma del Codi Penal, van assistir els actors Alberto San Juan i Willy Toledo, membres d'una plataforma d'artistes que dóna suport a aquesta causa i de la qual també formen part la cantant Bebe i l'actriu Pilar Bardem, entre d'altres.

Entre les esmenes introduïdes pel PSOE en la tramitació de la reforma del Codi Penal, formulada també pel CiU, figura que la venda al detall de discs al carrer no suposi una pena de presó si el benefici econòmic és inferior als 400 euros.

Des de 2003, unes 500 persones han passat per la presó per aquesta conducta i 96 estan avui preses, va explicar a la premsa Alberto San Juan, que va titllar de "insuficient" la proposta dels grups parlamentaris. Segons Sant Joan, a més de tractar-se d'un càlcul molt subjectiu -sobre els 400 euros-, no impedirà que els "manteros" trepitgin la presó.

"Ni un solo mantero en prisión"

Custodiados por furgonetas policiales, un centenar de "manteros" reales y falsos asfaltaron ayer la calle más comercial del país con sus CD y DVD para pedir que su venta deje de castigarse con la cárcel y se les permita sobrevivir con una actividad que les reporta entre diez y quince euros diarios.

A lo largo de toda la madrileña calle Preciados, desde la Plaza de Callao hasta la Puerta del Sol, los "manteros" extendieron sus mantas blancas en el suelo y han portado pancartas con lemas como: "Mi manta es mi bocata", "Mucho ARTE es el quitar, al pobre, hasta su pan", "Sobrevivir no es delito" y "Si no vendemos ¿qué comemos?".

A la protesta, que se produce en coincidencia con la reforma del Código Penal, asistieron los actores Alberto San Juan y Willy Toledo, miembros de una plataforma de artistas que apoya esta causa y de la que también forman parte la cantante Bebe y la actriz Pilar Bardem, entre otros.

Entre las enmiendas introducidas por el PSOE en la tramitación de la reforma del Código Penal, formulada también por el CiU, figura que la venta al por menor de discos en la calle no suponga una pena de cárcel si el beneficio económico es inferior a los 400 euros.

Desde 2003, unas 500 personas han pasado por la cárcel por esta conducta y 96 están hoy presas, explicó a la prensa Alberto San Juan, que tildó de "insuficiente" la propuesta de los grupos parlamentarios.

Según San Juan, además de tratarse de un cálculo muy subjetivo -sobre los 400 euros-, no impedirá que los "manteros" pisen la cárcel.

On és l'aigua del Mekong?

Cap a finals de febrer de 2010, al Mekong, el carrer aquàtic d'Indoxina i dotzè riu més llarg del món, va cessar per manca d'aigua la navegació entre Tailàndia, Laos i Xina, i va quedar paralitzat el comerç entre Tailàndia i la Xina, perquè aquests països no tenen frontera comuna i utilitzen, pels intercanvis comercials, un "passadís" del Mekong, d'unes desenes de quilòmetres només. Organitzacions socials i la premsa dels països de la conca del Mekong afirmen que les centrals elèctriques construïdes per la Xina van provocar una catastròfica baixada d'aigües d'aquest riu. Xina diu que li correspon només el 13% de la conca i nega tota responsabilitat.

Per a Tailàndia, la que en un terç del seu territori es nodreix d'aigua del Mekong, l'actual situació pot redundar en la pèrdua d'una part considerable de la collita de l'arròs, sinó de tota la collita.

ONG i experts tailandesos insisteixen que la caiguda del nivell d'aigua en el Mekong es deu a la recent posada en explotació de tres centrals hidroelèctriques xineses. (Xina planeja construït vuit centrals en el seu tram del Mekong).

Les autoritats xineses al seu torn afirmen que aquestes acusacions són completament infundades, assenyalant que l'aigua procedent de la Xina li correspon només el 13% del cabal del riu i que la resta es forma amb l'aigua pluvial provinent dels països situats en el curs baix del Mekong.

Per analitzar la situació, es va instituir una comissió internacional per al Mekong, integrada per representants dels Estats de la seva conca, menys Xina i Myanmar. Organitzacions socials i la premsa dels països de la conca del Mekong afirmen que les centrals elèctriques construïdes per la Xina van provocar una catastròfica baixada d'aigües d'aquest riu, ha informat avui el corresponsal de RIA Novosti.

Cap a finals de febrer de 2010, en el Mekong, el carrer aquàtica d'Indoxina i dotzè riu més llarg del món, va cessar per complet la nevegación entre Tailàndia, Laos i Xina. Va quedar paralitzat el comerç entre Tailàndia i la Xina, perquè aquests països no tenen frontera comuna i utilitzen per a intercanvis comercials un "passadís" del Mekong, d'unes desenes de quilòmetres només.

Per a Tailàndia, la que en un terç del seu territori es nodreix d'aigua del Mekong, l'actual situació pot redundar en la pèrdua d'una part considerable de la collita de l'arròs, sinó de tota la collita.

ONG i experts tailandesos insisteixen que la caiguda del nivell d'aigua en el Mekong es deu a la recent posada en explotació de tres centrals hidroelèctriques xineses. (Xina planeja construït vuit centrals en el seu tram del Mekong).

Les autoritats xineses al seu torn afirmen que aquestes acusacions són completament infundades, assenyalant que l'aigua procedent de la Xina li correspon només el 13% del cabal del riu i que la resta es forma amb l'aigua pluvial provinent dels països situats en el curs baix del Mekong.

Per analitzar la situació, es va instituir una comissió internacional per al Mekong, integrada per representants dels Estats de la seva conca, menys Xina i Myanmar.

Países limítrofes acusan a China del dramático descenso del caudal del Mekong

Organizaciones sociales y la prensa de los países de la cuenca del Mekong afirman que las centrales eléctricas construidas por China provocaron una catastrófica bajada de aguas de ese río, informó hoy el corresponsal de RIA Novosti.

Hacia finales de febrero de 2010, en el Mekong, la principal arteria acuática de Indochina y duodécimo río más largo del mundo, cesó por completo la nevegación entre Tailandia, Laos y China. Quedó paralizado el comercio entre Tailandia y China, porque esos países no tienen frontera común y utilizan para intercambios comerciales un "pasillo" del Mekong, de unas decenas de kilómetros solamente.

Para Tailandia, la que en un tercio de su territorio se nutre de agua del Mekong, la actual situación puede redundar en la pérdida de una parte considerable de la cosecha del arroz, si no de toda la cosecha.

ONGs y expertos tailandeses insisten en que la caída del nivel de agua en el Mekong se debe a la reciente puesta en explotación de tres centrales hidroeléctricas chinas. (China planea construir ocho centrales en su tramo del Mekong).

Las autoridades chinas a su vez afirman que dichas acusaciones son completamente infundadas, señalando que al agua procedente de China le corresponde sólo el 13% del caudal del río y que el resto se forma con el agua pluvial proveniente de los países situados en el curso bajo del Mekong.

Para analizar la situación, se instituyó una comisión internacional para el Mekong, integrada por representantes de los Estados de su cuenca, menos China y Myanmar. Organizaciones sociales y la prensa de los países de la cuenca del Mekong afirman que las centrales eléctricas construidas por China provocaron una catastrófica bajada de aguas de ese río.

Hacia finales de febrero de 2010, en el Mekong, la principal arteria acuática de Indochina y duodécimo río más largo del mundo, cesó por completo la nevegación entre Tailandia, Laos y China. Quedó paralizado el comercio entre Tailandia y China, porque esos países no tienen frontera común y utilizan para intercambios comerciales un "pasillo" del Mekong, de unas decenas de kilómetros solamente.

Para Tailandia, la que en un tercio de su territorio se nutre de agua del Mekong, la actual situación puede redundar en la pérdida de una parte considerable de la cosecha del arroz, si no de toda la cosecha.

ONGs y expertos tailandeses insisten en que la caída del nivel de agua en el Mekong se debe a la reciente puesta en explotación de tres centrales hidroeléctricas chinas. (China planea construir ocho centrales en su tramo del Mekong).

Las autoridades chinas a su vez afirman que dichas acusaciones son completamente infundadas, señalando que al agua procedente de China le corresponde sólo el 13% del caudal del río y que el resto se forma con el agua pluvial proveniente de los países situados en el curso bajo del Mekong.

Para analizar la situación, se instituyó una comisión internacional para el Mekong, integrada por representantes de los Estados de su cuenca, menos China y Myanmar.

Forbes mostra que la crisi és pels pobres

L'actual crisi mundial va tornar a demostrar que les èpoques de grans commocions econòmiques solen enriquir els rics i empobrir als pobres. El passat 11 de març, la revista nord-americana Forbes va publicar el nou llistat de les persones més riques del planeta. El 2009, l'any més greu de la crisi financera, el nombre de multimilionaris va passar de 793 a 1.011, alhora que la seva fortuna conjunta va augmentar el 50%, des de 2,4 a 3,6 bilions de dòlars.

Segons Forbes, el nombre dels rics va créixer gràcies a la recuperació econòmica. No obstant això, aquest resultat també pot evidenciar la creació de noves piràmides financeres.

El magnat mexicà de telecomunicacions, Carlos Slim, ocupa la primera posició en la llista dels homes més rics del planeta (la fortuna arriba ja als 53.500 milions $). El líder del llistat de 2008, el fundador de l'imperi Microsoft, Bill Gates va haver de conformar-se aquest any amb el segon lloc (53.000 milions $).

El llegendari especulador financer, Warren Buffett (47.000 milions $), es va traslladar al tercer lloc. Però això no vol dir que Gates o Buffett hagin passat a ser més pobres. Al contrari, la fortuna de tots dos multimilionaris va augmentar el 2009 en 13.000 milions i en 10.000 milions, respectivament.

Els integrants del llistat provinents de Rússia van augmentar un 100% l'any passat, de 32 (el 2008) a 62 (el 2009). El llistat de multimilionaris russos també va patir canvis tàctics. El president del fons d'inversions del Grup Onexim, Mikhaïl Prókhorov, va augmentar la fortuna el 2009 de 9.500 milions $ a 13.4 milions $, però va ser avançat per Vladimir Lisina, principal accionista i president de la planta metal.lúrgica de Novolípetsk (Rússia), que va saltar del cinquè que ja ocupava el 2008 a la primera posició, amb un patrimoni valorat, en 15.800 milions $.

Per paradoxal que sembli, la incorporació de 200 nous multimilionaris en la llista de Forbes, amb l'augment de la seva fortuna conjunta al 50%, malgrat la crisi, en realitat, és lògica.

Recordem que les mesures anticrisi adoptades pels Governs de tot el món, en la seva majoria, es van reduir a invertir més diners en les respectives economies. Per exemple, els EUA van gastar més de 10 bilions $ per a tals fins.

Donada la caiguda de la producció industrial a escala global, els recursos destinats es podien canalitzar només al mercat de valors i, parcialment, al de matèries primeres, cosa que ha generat noves piràmides financeres.

Així les coses, els preus del petroli s'han disparat de 47$ per barril, que va ser el mínim registrat al desembre de 2008, fins a uns 80$ en l'actualitat. Els indicadors del mercat mundial de valors també continuen creixent. Per exemple, el 2009, la borsa de valors russa RTS va registrar una pujada de més del 100%.

Els canvis es registren no només en llistats de les persones més riques sinó també en el rànquing de països on resideix el major nombre de multimilionaris.

Xina, que continua millorant els seus indicadors econòmics malgrat la crisi (el PIB xinès es va incrementar un 8,7% el 2009), va ocupar el segon lloc pel nombre de multimilionaris (amb 64 persones), avançant a Rússia (amb 62 persones).

Un fenomen curiós d'aquest any és que a Rússia, assotada per la crisi en major mesura que la majoria dels països industrialitzats i fins i tot que alguns països en vies de desenvolupament (el PIB rus es va contraure un 7,9% l'any passat), el nombre de milmillonaris es va duplicar.

"El nombre de multimilionaris russos varia en funció dels preus mundials de matèries primeres, com el petroli i els metalls, en primer lloc. Aquesta és la raó per la que a la llista actual figuren 62 russos enfront dels gairebé 32 el març de 2009, quan arran d'una caiguda sobtada dels preus mundials de 2008, el club dels multimilionaris va perdre gairebé 50 socis de Rússia", va dir l'editor cap de la revista Forbes, Steve Forbes, en una entrevista a RIA Novosti. (http://sp.rian.ru/onlinenews/20100311/125441837.html).

La pujada de preus del cru segurament va tenir un cert paper, però van intervenir també altres factors. Rússia va lluitar contra la crisi amb els mateixos mètodes que altres Estats, però va aconseguir resultats més positius, va assenyalar Igor Nikoláiev, cap del departament d'anàlisi estratègica de l'empresa russa de consultoria financera FBK.

El volum de recursos públics invertits en l'economia russa, representat com a percentatge del PIB, va ser molt més gran que els mateixos indicadors en els països europeus i els EUA. Segons Steve Forbes, va ser una "cooperació del govern amb el gran negoci, en primer lloc, amb el negoci de les matèries primeres".

Els funcionaris russos, inclosos els alts càrrecs del govern, es van queixar en reiterades ocasions que els recursos destinats per superar la crisi es van utilitzar en les operacions especulatives o es van transferir a comptes privades en bancs estrangers.

Lista de multimillonarios de Forbes demuestra que la crisis fue para los pobres

La actual crisis mundial volvió a demostrar que las épocas de grandes conmociones económicas suelen enriquecer a los ricos y empobrecer a los pobres.

El pasado 11 de marzo, la revista estadounidense Forbes publicó el nuevo listado de las personas más ricas del planeta.

En 2009, el año más grave de la crisis financiera, el número de multimillonarios pasó de 793 a 1.011, al tiempo que su fortuna conjunta aumentó el 50%, desde 2,4 hasta 3,6 billones de dólares.

Los integrantes del listado provenientes de Rusia aumentaron un 100% en el año pasado, de 32 (en 2008) a 62 (en 2009).

Según Forbes, el número de los ricos creció gracias a la recuperación económica. Sin embargo, este resultado también puede evidenciar la creación de nuevas pirámides financieras.

El magnate mexicano de telecomunicaciones, Carlos Slim, ocupa la primera posición en la lista de los hombres más ricos del planeta (cuya fortuna alcanza ya los US$53.500 millones). El líder del listado de 2008, el fundador del imperio Microsoft, Bill Gates tuvo que conformarse este año con el segundo puesto (US$53.000 millones).

El legendario especulador financiero, Warren Buffett (US$47.000 millones), se trasladó al tercer puesto. Pero esto no quiere decir que Gates o Buffett hayan pasado a ser más pobres. Al contrario, la fortuna de ambos multimillonarios aumentó en 2009 en 13.000 millones y en 10.000 millones, respectivamente.

El listado de multimilionarios rusos también sufrió cambios tácticos. El presidente del fondo de inversiones Grupo Onexim, Mijaíl Prójorov, cuya fortuna aumentó en 2009 de US$9.500 millones a US$13.4 millones, fue adelantado por Vladímir Lisin, mayor accionista y presidente de la planta metalúrgica de Novolípetsk (Rusia), que saltó del quinto puesto que ocupaba en 2008 a la primera posición con un patrimonio valorado en US$15.800 millones.

Por paradójico que parezca, la incorporación de 200 nuevos multimillonarios en el listado de Forbes con el aumento de su fortuna conjunta en el 50%, pese a la crisis, en realidad, es lógica.

Recordemos las medidas anticrisis adoptadas por los Gobiernos de todo el mundo en su mayoría se redujo a invertir más dinero en las respectivas economías. Por ejemplo, Estados Unidos gastó más de US$10 billones para tales fines.

Dada la caída de la producción industrial a escala global, los recursos destinados podían canalizarse sólo al mercado de valores y, parcialmente, al de materias primas, lo que generó nuevas pirámides financieras.

Así las cosas, los precios del petróleo dispararon de US$47 por barril, que fue el mínimo registrado en diciembre de 2008, hasta unos US$80 en la actualidad. Los indicadores del mercado mundial de valores también siguen creciendo. Por ejemplo, en 2009, la bolsa de valores rusa RTS registró una subida de más del 100%.

Los cambios se registran no sólo en listados de las personas más ricas sino también en el ránking de países en donde reside el mayor número de multimillonarios.

China que continúa mejorando sus indicadores económicos pese a la crisis (el PIB chino se incrementó un 8,7% en 2009), ocupó el segundo puesto por el número de multimillonarios (con 64 personas), adelantando a Rusia (con 62 personas).

Un fenómeno curioso de este año es que en Rusia, azotada por la crisis en mayor medida que la mayoría de los países industrializados y hasta algunos países en vías de desarrollo (el PIB ruso se contrajo un 7,9% el año pasado), el número de milmillonarios se duplicó.

"El número de multimillonarios rusos varía en función de los precios mundiales de materias primas como el petróleo y los metales, en primer lugar. Esa es la razón por la que en la lista actual figuran 62 rusos frente a los apenas 32 en marzo de 2009, cuando a raíz de una caída súbita de los precios mundiales de 2008, el club de los multimillonarios perdió a casi 50 socios de Rusia", dijo el editor jefe de la revista Forbes, Steve Forbes, en una entrevista a RIA Novosti. (http://sp.rian.ru/onlinenews/20100311/125441837.html).

La subida de precios del crudo seguramente desempeñó un cierto papel, pero intervinieron también otros factores. Rusia luchó contra la crisis con los mismos métodos que otros Estados, pero consiguió resultados más positivos, señaló Igor Nikoláiev, jefe del departamento de análisis estratégico de la empresa rusa de consultoría financiera FBK.

El volumen de recursos públicos invertidos en la economía rusa, representado como porcentaje del PIB, fue mucho mayor que los mismos indicadores en los países europeos y EEUU. Según Steve Forbes, fue una "cooperación del gobierno con el gran negocio, en primer lugar, con el negocio de las materias primas".

Los funcionarios rusos, incluidos los altos cargos del gobierno, se quejaron en reiteradas ocasiones de que los recursos destinados para superar la crisis se utilizaron en las operaciones especulativas o se transfirieron a cuentas privadas en bancos extranjeros.

Dubai: Un mes de presó per besar-se

Un britànic, de 24 anys, i la seva companya, de 25, passaran quatre setmanes en una presó de Dubai, i després seran deportats de l'emirat per haver-se fet un petó en un restaurant. La sentència, emesa per un tribunal local, els obliga també a pagar una multa equivalent a 280 dòlars per trobar-los borratxos en un lloc públic.

La demandant -una dubaití de 38 anys- va dir que primer seus fills, i després ella mateixa van veure als britànics besar-se als llavis a les dues de la matinada en un restaurant de Jumeira Beach Residence. Els acusats van admetre que estaven de copes aquella nit però van jurar que els petons eren a les galtes.

L'article 121 del Codi Penal de Unió dels Emirats Àrabs Units preveu la deportació obligatòria d'estrangers que cometen el delicte d'escàndol públic en forma de petons, abraçades, carícies i altres tocaments eròtics.

Un mes de cárcel para pareja inglesa que se besaba en un restaurante de Dubái
Un británico de 24 años y su compañera de 25 pasarán cuatro semanas en una prisión de Dubái, después lo cual serán deportados del emirato por haberse besado en un restaurante.

La sentencia, emitida por un tribunal local, les obliga también a pagar una multa equivalente a US$280 dólares por encontrarse borrachos en un lugar público.

La demandante - una dubaití de 38 años - dijo que primero sus hijos, y luego ella misma vieron a los británicos besarse en los labios a las dos de la madrugada en un restaurante de Jumeira Beach Residence. Los acusados admitieron que estaban de tragos aquella noche pero juraron que los besos eran en las mejillas.

El artículo 121 del Código Penal de Emiratos Árabes Unidos prevé la deportación obligatoria de extranjeros que cometen el delito de escándalo público en forma de besos, abrazos, caricias y otros tocamientos eróticos.

Pla del Besòs: "Escola pública ARA!"

Acte públic en defensa de l’escola pública que EUiA organitza pel dilluns 15 de març de 2010 a les 19:00h, a la Biblioteca Municipal del Plà del Besòs, al C/ Ricart, 2. Presenta l’acte: Jose Luis Gonzalvo, Responsable d’Educació d’EUiA del Plà del Besòs. Per aquest acte comptarem amb les intervencions de: Mariano Escuder, AMPA de l’IES Manuel Vázquez Montalbán. Josep Ma. Isun, Responsable d’Ensenyament de CCOO, i un representant de l’USTEC.