Con 400 km de autonomia, la alternativa híbrida rusa a los modelos europeos, japoneses y americanos alcanzará los 120 km/h y un precio de 8.900 euros. El proyecto, desarrollado por Yarovit Motors, fue presentado por el presidente del grupo Onexim, Mijail Prójorov, en Moscú.
La "llave de encendido" es un dispositivo multimedia, con teléfono, navegador y equipo multimedia incluido. la producción se estima será de unos 10.000 vehículos anuales.
divendres, 26 de març de 2010
L'hibrid rus valdrà 8.900 euros
Amb 400 km d'autonomia, l'alternativa híbrida russa als models europeus, japonesos i americans arribarà als 120 km/h i tindrà un preu de 8.900 euros. El projecte, desenvolupat per Yarovit Motors, va ser presentat pel president del grup Onexim, Mikhaïl Prókhorov, a Moscou. La "clau d'engegada" és un dispositiu multimèdia, amb telèfon, navegador i equip multimèdia inclòs. La producció s'estima serà de uns 10.000 vehicles anuals.
El cotxe del futur de GM per a grans urbs
General Motors va presentar a Shanghai tres versions del seu nou concepte EN-V que anticipa el futur del transport urbà.
El coche del futuro para grandes urbes
El pasado 24 de marzo, General Motors presentó en Shanghai tres versiones de su nuevo concepto EN-V que anticipa el futuro del trasporte urbano.
Mariscal: "Parlar de política, prendre el carrer, fer programa i construir Partit"
El passat 21 de març, el Partit Comunista d'Andalusia sortia del X Congrés andalús més reforçat i cohesionat que mai, i amb una nova direcció al front que reflectia aquesta unitat. A diferència de l'últim congrés, en què José Luis Centella va ser escollit com a secretari general, en aquesta ocasió els comunistes andalusos han optat per una direcció bicèfala, amb José Manuel Mariscal com a Secretari General i Joan de Déu Villanueva com Vicesecretari General. Des de la sortida del X Congrés tots els moviments exercits per la nova direcció han estat una declaració d'intencions. El primer acte públic va ser una ofrena floral a la tomba de l'històric dirigent del PCE José Díaz al sevillà cementiri de San Fernando, on hi ha les seves restes des que el 2005 la direcció provincial del PCA i les JCA repratiaran seves restes des Tbilisi, Geòrgia.
El següent moviment va en la línia que el secretari general marqués en el seu discurs, en ser elegit com a líder dels comunistes andalusos, quan deia: "El Partit Comunista, juntament amb els treballadors, tornarà a prendre el carrer", i va ser a la participació, el passat 23 de març, en la mobilització sindical convocada per CCOO i UGT en defensa dels drets laborals, davant la Conselleria d'Ocupació provincial de Sevilla, on els dirigents es van reunir amb els líders sindicals de les empreses presents com Roca, Drassanes o els miners de Boliden, entre altres.
Joan de Déu Villanueva i José Manuel Mariscal van convocar una roda de premsa a la seu andalusa del PCA, on tots dos van compareixe i marcar una dura línia argumental.
Joan de Déu Villanueva destacà l'hegemonia històrica i la presència, en centenars de municipis, del PCA, argumentant que aquest capital humà: "Ha fet impossible el que alguns venien parlant com d'alguna cosa que havia de passar en poc temps, que és la desaparició del PCA". En relació al paper que jugarà l'actual direcció al capdavant del Partit, Villanueva ha declarat que "el PCA i el PCE han estat durant massa temps un partit semi-clandestí, en funció que havien entès malament la seva relació amb Esquerra Unida; en l'últim congrés del PCE hem arribat a la conclusió que el Partit ha de créixer, tenir més presència pública, estar més actiu, més visualitzat i que ha d'entrar per tant, ara de veritat, en política".
"Un Partit que només renúncia a presentar-se com a tal a les eleccions, perquè hem decidit fer-ho amb altres i altres dins d'Esquerra Unida".
Per la seva banda, José Manuel Mariscal ha destacat les quatre consignes que el nou Secretari General entén com a eix fonamental de treball per als propers anys, que són segons les seves pròpies paraules: "Parlar de política, prendre el carrer, fer programa i construir Partit". En relació a les últimes notícies aparegudes a la premsa on es planteja la possibilitat d'un futur pacte de govern entre Esquerra Unida i el PSOE a nivell andalús, Mariscal ha assenyalat que: "No és moment de parlar de pactes; els nostres pactes són amb el milió de treballadors en atur a Andalusia, amb els més de dos-cents mil aturats i aturades sense subsidi o amb aquells que reivindiquen la llei de renda bàsica que el PSOE es nega a aplicar", subratllà.
Sobre les recents enquestes, on IU puja en intenció de vot, Mariscal ha expressat: "El que expressen aquestes enquestes no és que Esquerra Unida sigui una força determinant, el que diuen aquestes enquestes és que els obrers i les obreres, fruit del cansament de tants anys de govern del PSOE, estan disposats a votar el PP, i això suposa una amenaça contra la qual s'ha de lluitar". Per a això, Mariscal ha expressat: "Anem tall a tall, casa a casa, poble a poble i comarca a comarca, perquè és l'única manera de fer-li arribar a la ciutadania que el Partit Popular, per molt que es digui popular, no va a solucionar el poble les seves necessitats bàsiques, i que per tant l'única manera de canviar les coses és amb un suport fort i decidit a les candidatures d'Esquerra Unida".
Per finalitzar, en relació a la pregunta d'un periodista sobre el subsidi agrari, Joan de Déu Villanueva ha afirmat: "L'any 2002, Aznar va tancar el subsidi d'atur agrari. Zapatero va dir que, si el Partit Socialista guanyava les eleccions, derogaria el cop de decret en el camp andalús; això ho va dir el 2002, va guanyar les eleccions l'any 2004, va tornar a guanyar el 2008, estem en 2010 i encara no derogat el decret d'Aznar"; a més ha recordat que el proper 14 d'abril, els treballadors de la Serra Sud sevillana estan cridats a una vaga general.
El següent moviment va en la línia que el secretari general marqués en el seu discurs, en ser elegit com a líder dels comunistes andalusos, quan deia: "El Partit Comunista, juntament amb els treballadors, tornarà a prendre el carrer", i va ser a la participació, el passat 23 de març, en la mobilització sindical convocada per CCOO i UGT en defensa dels drets laborals, davant la Conselleria d'Ocupació provincial de Sevilla, on els dirigents es van reunir amb els líders sindicals de les empreses presents com Roca, Drassanes o els miners de Boliden, entre altres.
Joan de Déu Villanueva i José Manuel Mariscal van convocar una roda de premsa a la seu andalusa del PCA, on tots dos van compareixe i marcar una dura línia argumental.
Joan de Déu Villanueva destacà l'hegemonia històrica i la presència, en centenars de municipis, del PCA, argumentant que aquest capital humà: "Ha fet impossible el que alguns venien parlant com d'alguna cosa que havia de passar en poc temps, que és la desaparició del PCA". En relació al paper que jugarà l'actual direcció al capdavant del Partit, Villanueva ha declarat que "el PCA i el PCE han estat durant massa temps un partit semi-clandestí, en funció que havien entès malament la seva relació amb Esquerra Unida; en l'últim congrés del PCE hem arribat a la conclusió que el Partit ha de créixer, tenir més presència pública, estar més actiu, més visualitzat i que ha d'entrar per tant, ara de veritat, en política".
"Un Partit que només renúncia a presentar-se com a tal a les eleccions, perquè hem decidit fer-ho amb altres i altres dins d'Esquerra Unida".
Per la seva banda, José Manuel Mariscal ha destacat les quatre consignes que el nou Secretari General entén com a eix fonamental de treball per als propers anys, que són segons les seves pròpies paraules: "Parlar de política, prendre el carrer, fer programa i construir Partit". En relació a les últimes notícies aparegudes a la premsa on es planteja la possibilitat d'un futur pacte de govern entre Esquerra Unida i el PSOE a nivell andalús, Mariscal ha assenyalat que: "No és moment de parlar de pactes; els nostres pactes són amb el milió de treballadors en atur a Andalusia, amb els més de dos-cents mil aturats i aturades sense subsidi o amb aquells que reivindiquen la llei de renda bàsica que el PSOE es nega a aplicar", subratllà.
Sobre les recents enquestes, on IU puja en intenció de vot, Mariscal ha expressat: "El que expressen aquestes enquestes no és que Esquerra Unida sigui una força determinant, el que diuen aquestes enquestes és que els obrers i les obreres, fruit del cansament de tants anys de govern del PSOE, estan disposats a votar el PP, i això suposa una amenaça contra la qual s'ha de lluitar". Per a això, Mariscal ha expressat: "Anem tall a tall, casa a casa, poble a poble i comarca a comarca, perquè és l'única manera de fer-li arribar a la ciutadania que el Partit Popular, per molt que es digui popular, no va a solucionar el poble les seves necessitats bàsiques, i que per tant l'única manera de canviar les coses és amb un suport fort i decidit a les candidatures d'Esquerra Unida".
Per finalitzar, en relació a la pregunta d'un periodista sobre el subsidi agrari, Joan de Déu Villanueva ha afirmat: "L'any 2002, Aznar va tancar el subsidi d'atur agrari. Zapatero va dir que, si el Partit Socialista guanyava les eleccions, derogaria el cop de decret en el camp andalús; això ho va dir el 2002, va guanyar les eleccions l'any 2004, va tornar a guanyar el 2008, estem en 2010 i encara no derogat el decret d'Aznar"; a més ha recordat que el proper 14 d'abril, els treballadors de la Serra Sud sevillana estan cridats a una vaga general.
Mariscal: “Hablar de política, tomar la calle, hacer programa y construir Partido”
El pasado 21 de Marzo, el Partido Comunista de Andalucía salía del X Congreso andaluz más reforzado y cohesionado que nunca, y con una nueva dirección al frente que reflejaba esa unidad. A diferencia del último congreso en el que José Luis Centella fue elegido como Secretario General, en esta ocasión los comunistas andaluces han optado por una dirección bicéfala, con José Manuel Mariscal como Secretario General y Juan de Dios Villanueva como Vicesecretario General.
Popout
Desde la salida del X Congreso todos los movimientos ejercidos por la nueva dirección han sido una declaración de intenciones. El primer acto público fue una ofrenda floral a la tumba del histórico dirigente del PCE José Díaz en el sevillano cementerio de San Fernando, donde yacen sus restos desde que en 2005 la dirección provincial del PCA y las JCA repratiaran sus restos desde Tiflis, Georgia.
El siguiente movimiento, va en la línea que el Secretario General marcara en su discurso al ser elegido como líder de los comunistas andaluces cuando decía “el Partido Comunista, junto con los trabajadores, volverá a tomar la calle” y fue la participación el pasado 23 de marzo en una movilización sindical convocada por CCOO y UGT en defensa los derechos laborales frente a la Consejería de Empleo provincial de Sevilla, donde los dirigentes se reunieron con los líderes sindicales de las empresas presentes como Roca, Astilleros o los mineros de Boliden, entre otros.
En la mañana de hoy miércoles 24 de marzo, Juan de Dios Villanueva y José Manuel Mariscal han convocado una rueda de prensa en la sede andaluza del PCA, donde ambos han comparecido y han marcado una dura línea argumental.
Juan de Dios Villanueva ha destacado la hegemonía histórica y la presencia en cientos de municipios del PCA argumentando que ese capital humano “ha hecho imposible lo que algunos venían hablando como de algo que iba a ocurrir en poco tiempo, que es la desaparición del PCA”. En relación al papel que jugará la actual dirección al frente del Partido, Villanueva ha declarado que “el PCA y el PCE han sido durante demasiado tiempo un partido semi-clandestino en función de que habían entendido mal su relación con Izquierda Unida, en el último congreso del PCE hemos llegado a la conclusión que el Partido tiene que crecer, tener más presencia pública, estar más activo, mas visualizado y que debe entrar por lo tanto, ahora de verdad en política, un Partido que sólo renuncia a presentarse como tal a las elecciones, porque hemos decidido hacerlo con otros y otras dentro de Izquierda Unida”.
Para leer más ir a enlace:
80 milions d'europeus són pobres
Un de cada set habitants d'Alemanya és pobre. Crida a la societat civil per pal.liar la pobresa i la marginació, que actua on l'ajuda de l'Estat deixa de funcionar. Europa també pateix de pobresa i marginació. Segons les dades publicades per l'Oficina Europea d'Estadístiques, 80 milions d'europeus viuen en el nivell considerat "pobre" i pateixen els seus desavantatges en el mercat laboral, en l'educació, l'habitatge i en els serveis socials i financers. Per això, la Unió Europea ha declarat el 2010 com l'any dedicat a la lluita contra aquest flagell. El compromís i la tasca de la societat civil es fan notar des de fa dècades a Alemanya i s'orienta tant al combat de la pobresa a l'estranger com en el propi país. A l'antiga capital germana, Bonn per exemple.
Una vetllada a Bonn
En una sala de concerts a la ciutat de Bonn són presents diversos músics de cabaret de la regió, es tracta d'un espectacle de beneficència. "Junts contra la pobresa a Bonn" és el lema de la vetllada. Tots els artistes que participen no cobren honoraris. Els guanys aniran en la seva totalitat al Fons Robin Good, un projecte per assistir a famílies de la ciutat que es trobin en dificultats financeres. Moltes vegades els fons d'ajuda i les iniciatives socials han d'entrar en acció allà on les estructures estatals no arriben. En aquest esdeveniment específicament es tracta de la lluita contra la pobresa en l'infància.
"És urgent, urgentísima. Per ajudar, sense burocràcia, a la gent que es trobi en dificultats. Moltes vegades les nostres institucions no són capaces de reaccionar ràpidament", explica un assistent a l'esdeveniment que sap de l'enfocament de la vetllada. "Em sembla meravellosa i molt important", diu una dona que opina que vivint en una societat benestant com l'alemanya és una vergonya que hi hagi nens que passin necessitats: "Tots hem de fer alguna cosa en contra d'això", afegeix.
Qui és pobre?
D'acord a la Comissió Europea, "pobre" és una persona que té a disposició menys del 60% de l'ingrés mitjà del seu país. A Alemanya, el 2008, pobre era, d'acord amb això, un de cada set habitants, és a dir el 14% de la població, així ho assegura un estudi de l'Institut Alemany de Recerca Econòmica.
Diversos especialistes en assumptes socials consideren important que hi hagi un debat sobre els subsidis estatals, però no són de l'opinió que un augment d'aquests solucionaria els problemes de base. A molts d'ells els semblaria més raonable que l'estat invertis en més guarderies o en programes d'assistència a famílies monoparentals, així com a famílies nombroses. L'estat actual de les arques estatals, però, no ho permet i la societat civil ha d'assumir com a mínim una part de les tasques, així opina Felix von Grünberg, que des de fa 14 anys treballa com a assistent social.
"Sense la tasca voluntària de la societat civil estaríem ja tots en fallida i molta més gent hauria baixat a nivells de pobresa. Aquestes tasques han d'anar paral.leles a les estatals", diu von Grünberg, qui opina que això val tant per a les organitzacions com per a les associacions veïnals. I tant a Alemanya com a la resta del món.
Moltes organitzacions alemanyes treballen al seu país al mateix temps que actuen fora d'ell. Amb motiu de l'any europeu dedicat a la lluita contra la pobresa, l'organització catòlica Càritas ha llançat la campanya Zeropoverty, Zero pobresa. Amb ella pretén fer pressió en el cercle polític, explica Barbara Frank-Landkammer, portaveu de l'organització. "Un dels nostres objectius és aconseguir un milió de signatures per la petició "Junts contra la pobresa"; hi proposem mesures molt concretes per combatre la desocupació i la falta d'educació", puntualitza.
Semblar que molts són conscients que, en batalles d'aquest tipus, la política i la societat civil ha de treballar colze a colze. Sobretot, així opina el director de l'Institut Alemany per al Combat de la Pobresa, s'ha d'invertir en educació, la millor arma contra això: "Perquè a més educació, millor rendiment, millors productes i major innovació".
Una vetllada a Bonn
En una sala de concerts a la ciutat de Bonn són presents diversos músics de cabaret de la regió, es tracta d'un espectacle de beneficència. "Junts contra la pobresa a Bonn" és el lema de la vetllada. Tots els artistes que participen no cobren honoraris. Els guanys aniran en la seva totalitat al Fons Robin Good, un projecte per assistir a famílies de la ciutat que es trobin en dificultats financeres. Moltes vegades els fons d'ajuda i les iniciatives socials han d'entrar en acció allà on les estructures estatals no arriben. En aquest esdeveniment específicament es tracta de la lluita contra la pobresa en l'infància.
"És urgent, urgentísima. Per ajudar, sense burocràcia, a la gent que es trobi en dificultats. Moltes vegades les nostres institucions no són capaces de reaccionar ràpidament", explica un assistent a l'esdeveniment que sap de l'enfocament de la vetllada. "Em sembla meravellosa i molt important", diu una dona que opina que vivint en una societat benestant com l'alemanya és una vergonya que hi hagi nens que passin necessitats: "Tots hem de fer alguna cosa en contra d'això", afegeix.
Qui és pobre?
D'acord a la Comissió Europea, "pobre" és una persona que té a disposició menys del 60% de l'ingrés mitjà del seu país. A Alemanya, el 2008, pobre era, d'acord amb això, un de cada set habitants, és a dir el 14% de la població, així ho assegura un estudi de l'Institut Alemany de Recerca Econòmica.
Diversos especialistes en assumptes socials consideren important que hi hagi un debat sobre els subsidis estatals, però no són de l'opinió que un augment d'aquests solucionaria els problemes de base. A molts d'ells els semblaria més raonable que l'estat invertis en més guarderies o en programes d'assistència a famílies monoparentals, així com a famílies nombroses. L'estat actual de les arques estatals, però, no ho permet i la societat civil ha d'assumir com a mínim una part de les tasques, així opina Felix von Grünberg, que des de fa 14 anys treballa com a assistent social.
"Sense la tasca voluntària de la societat civil estaríem ja tots en fallida i molta més gent hauria baixat a nivells de pobresa. Aquestes tasques han d'anar paral.leles a les estatals", diu von Grünberg, qui opina que això val tant per a les organitzacions com per a les associacions veïnals. I tant a Alemanya com a la resta del món.
Moltes organitzacions alemanyes treballen al seu país al mateix temps que actuen fora d'ell. Amb motiu de l'any europeu dedicat a la lluita contra la pobresa, l'organització catòlica Càritas ha llançat la campanya Zeropoverty, Zero pobresa. Amb ella pretén fer pressió en el cercle polític, explica Barbara Frank-Landkammer, portaveu de l'organització. "Un dels nostres objectius és aconseguir un milió de signatures per la petició "Junts contra la pobresa"; hi proposem mesures molt concretes per combatre la desocupació i la falta d'educació", puntualitza.
Semblar que molts són conscients que, en batalles d'aquest tipus, la política i la societat civil ha de treballar colze a colze. Sobretot, així opina el director de l'Institut Alemany per al Combat de la Pobresa, s'ha d'invertir en educació, la millor arma contra això: "Perquè a més educació, millor rendiment, millors productes i major innovació".
80 millones de europeos son pobres.
Uno de cada siete habitantes de Alemania es pobre. La sociedad civil está lllamada a paliar la pobreza y la marginación, que actúa donde la ayuda del Estado deja de funcionar.
Europa también sufre de pobreza y marginación. Según los datos más recientes publicados por la Oficina Europea de Estadísticas, 80 millones de europeos viven en el nivel considerado “pobre” y sufren sus desventajas en el mercado laboral, en la educación, la vivienda y en los servicios sociales y financieros. Por eso, la Unión Europea ha declarado el 2010 como el año dedicado a la lucha contra este flagelo. A este respecto, el compromiso y la labor de la sociedad civil se hacen notar desde hace décadas en Alemania y se orienta tanto al combate de la pobreza en el extranjero como en el propio país. En la ex capital germana, Bonn por ejemplo.
Una velada en Bonn
En una sala de conciertos en la ciudad de Bonn están presentes varios músicos y cabaretistas de la región; se trata de un espectáculo de beneficencia. “Juntos contra la pobreza en Bonn” es el lema de la velada. Todos los artistas que participan no cobran honorario. Las ganancias irán en su totalidad al Fondo Robin Good, un proyecto para asistir a familias de la ciudad que se encuentren en dificultades financieras. Muchas veces los fondos de ayuda y las iniciativas sociales tienen que entrar en acción allí donde las estructuras estatales no llegan. En este evento específicamente se trata de la lucha contra la pobreza en la infancia.
“Es urgente, urgentísimo. Para ayudar, sin burocracia, a la gente que se encuentre en dificultades. Muchas veces nuestras instituciones no son capaces de reaccionar rápidamente”, explica un asistente al evento que sabe del enfoque de la velada. “Me parece maravillosa y muy importante”, dice una mujer que opina que viviendo en una sociedad acomodada como la alemana es una vergüenza que haya niños que pasen necesidades. “Todos tenemos que hacer algo en contra de eso”, añade.
Para leer más ir a enlace:
Xina emet bons del tresor per 26.000M de iuans
El Ministeri d'Hisenda de la Xina va anunciar l'emisió d'un lot de bons del tresor de registre comptable a 10 anys per un valor total de 26.000 milions de iuans (3.800 milions de dòlars USA) a partir d'ahir dijous. El lot és el setè en el seu tipus que el ministeri ha emès aquest any. L'emissió d'aquest lot conclou el 29 de març, segons un comunicat del lloc oficial del ministeri. Els bons seran comercialitzats en el mercat de bons interbancaris i el mercat de valors des del 31 de març.
Els bons comptaran amb una taxa d'interès anual de 3,36 per cent i els interessos seran pagats cada semestre, el 25 de març i el 25 de setembre, segons el comunicat. I afegeix que els pagaments d'interès i els principals seran reemborsats junts el 25 de març de 2020.
Els bons comptaran amb una taxa d'interès anual de 3,36 per cent i els interessos seran pagats cada semestre, el 25 de març i el 25 de setembre, segons el comunicat. I afegeix que els pagaments d'interès i els principals seran reemborsats junts el 25 de març de 2020.
El Ministerio de Hacienda de China anunció hoy que emitirá un lote de bonos del tesoro de registro contable a 10 años por un valor total de 26.000 millones de yuanes (3.800 millones de dólares USA) a partir de mañana jueves.
El lote es el séptimo en su tipo que el ministerio ha emitido este año. La emisión de este lote concluye el 29 de marzo, según un comunicado del sitio oficial del ministerio.
Los bonos serán comercializados en el mercado de bonos interbancarios y el mercado de valores desde el 31 de marzo.
Los bonos contarán con una tasa de interés anual de 3,36 por ciento y los intereses serán pagados cada semestre, el 25 de marzo y el 25 de septiembre, según el comunicado.
Añade que los pagos de interés y los principales serán reembolsados juntos el 25 de marzo de 2020.
Westerwelle patrocinarà els Jocs gais a la RFA
Competicions esportives per a les persones de orientació sexual no tradicional es desenvoluparan a l'estiu de 2010 a Colònia sota el patronat del titular de l'Interior d'Alemanya, Guido Westerwelle, ha informat el comitè organitzador d'aquest esdeveniment. Westerwelle parla obertament sobre la seva homosexualitat i sovint apareix en públic amb el seu amic Michael Mronz. En opinió de la presidenta del comitè organitzador dels Gay Games Cologne 2010, Anette Wachter, en acceptar patrocinar aquest campionat, Westerwelle pretén demostrar l'actitud tolerant cap als gais en la societat contemporània.
Els Gay Games es celebren cada quatre anys. En 2010, es desenvoluparan a Colònia del 31 de juliol al 7 d'agost amb participació d'uns 12 mil esportistes. Els primers en la història Gay Games es van celebrar a San Francisco el 1982.
Els Gay Games es celebren cada quatre anys. En 2010, es desenvoluparan a Colònia del 31 de juliol al 7 d'agost amb participació d'uns 12 mil esportistes. Els primers en la història Gay Games es van celebrar a San Francisco el 1982.
Juegos gay se desarrollarán el próximo verano bajo patronato de un ministro alemán
Competiciones deportivas para personas de orientación sexual no tradicional se desarrollarán en verano de 2010 en Colonia bajo el patronato del titular del Interior de Alemania, Guido Westerwelle, informó hoy el comité organizador de ese evento.
Westerwelle habla abiertamente sobre su homosexualidad y a menudo aparece en público con su amigo Michael Mronz. En opinión de la presidenta del comité organizador de los Gay Games Cologne 2010, Anette Wachter, al aceptar patrocinar ese campeonato, Westerwelle pretende demostrar la actitud tolerante hacia los gays en la sociedad contemporánea.
Los Gay Games se celebran cada cuatro años. En 2010, se desarrollarán en Colonia del 31 de julio al 7 de agosto con participación de unos 12 mil deportistas. Los primeros en la historia Gay Games se celebraron en San Francisco en 1982.
Rússia nega haver violat l'espai del R.U.
La Força Aèria russa va desmentir ahir les informacions del Ministeri de Defensa del Regne Unit sobre la suposada violació de l'espai aeri d'aquest país pels bombarders russos teu-160 el 10 de març. "Els bombarders estratègics russos Tu-160 (foto) van fer, efectivament, vols sobre l'Oceà Glacial Àrtic i l'Atlàntic el 10 de març, però de cap manera han pogut violar l'espai aeri del Regne Unit", va declarar el portaveu de la Força Aèria russa, tinent coronel Vladimir Drik.
El Ministeri de Defensa britànic va comunicar que el 10 de març, dos caces britànics Tornado F3 van rebre l'ordre d'enlairar-se després que dos bombarders russos teu-160 es van endinsar en l'espai aeri del país i sobrevolessin l'illa de Lewis (arxipèlag de les Hèbrides, situat al nord-oest d'Escòcia).
El departament militar britànic va assenyalar que no era la primera vegada que ocorrien incidents d'aquest tipus i que Rússia no havia informat que els seus avions entrarien en l'espai aeri del Regne Unit.
Vladimir Drik va subratllar que els avions de l'Aviació Estratègica russa presten serveis de vigilància exclusivament sobre aigües neutrals de l'Àrtic, Atlàntic, Pacífic i el mar Negre.
"Els vols es realitzen exclusivament sobre aigües neutrals amb estricte afecció a les normes del Dret Internacional i sense violar fronteres de cap país", va assegurar el portaveu de la Força Aèria russa.
El Ministeri de Defensa britànic va comunicar que el 10 de març, dos caces britànics Tornado F3 van rebre l'ordre d'enlairar-se després que dos bombarders russos teu-160 es van endinsar en l'espai aeri del país i sobrevolessin l'illa de Lewis (arxipèlag de les Hèbrides, situat al nord-oest d'Escòcia).
El departament militar britànic va assenyalar que no era la primera vegada que ocorrien incidents d'aquest tipus i que Rússia no havia informat que els seus avions entrarien en l'espai aeri del Regne Unit.
Vladimir Drik va subratllar que els avions de l'Aviació Estratègica russa presten serveis de vigilància exclusivament sobre aigües neutrals de l'Àrtic, Atlàntic, Pacífic i el mar Negre.
"Els vols es realitzen exclusivament sobre aigües neutrals amb estricte afecció a les normes del Dret Internacional i sense violar fronteres de cap país", va assegurar el portaveu de la Força Aèria russa.
Rusia niega que sus bombarderos violaron el espacio aéreo del Reino Unido
La Fuerza Aérea rusa desmintió hoy las informaciones del Ministerio de Defensa del Reino Unido sobre la supuesta violación del espacio aéreo de este país por los bombarderos rusos Tu-160 el 10 de marzo.
"Los bombarderos estratégicos rusos Tu-160 realizaron, efectivamente, vuelos sobre el Océano Glacial Ártico y el Atlántico el 10 de marzo, pero de ninguna manera hayan podido violar el espacio aéreo del Reino Unido", declaró el portavoz de la Fuerza Aérea rusa, teniente coronel Vladímir Drik.
Para leer más ir a enlace:
27M: Manifestacions a Euzkadi
ELA, LAB, STEE-EILAS, ESK, EHNE i Hiru han comparegut a Bilbo i han subratllat que és el moment de sortir al carrer en defensa dels interessos dels treballadors a la vista que totes les mesures que estan sobre de la taula només beneficien a la banca i a la gran patronal. La majoria sindical basca crida a sortir al carrer dissabte en contra de les retallades de drets laborals i de les pensions i en defensa d'un altre model social i econòmic. Les mobilitzacions es realitzaran, a les 17.30 hores, a Bilbo i Donostia, mentre que a Iruñea s'iniciarà a les 18.00 i mitja hora després ho farà a Gasteiz.
La secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, ha insistit a Bilbo que «no s'ha pres ni una sola decisió que anteposi els nostres interessos als dels que van generar aquesta crisi» i ha destacat que només hi ha una forma de sortir d'aquesta crisi , «canviant les polítiques que l'han generat en comptes d'enfocar els ajustos a retallar els drets.
Etxaide ha indicat que cal donar la volta a aquesta situació perquè és possible.
Al mims sentit, el secretari general d'ELA, Txiki Muñoz, ha recordat que que fa deu mesos, davant la convocatòria d'una vaga general, les sis centrals van advertir que si no es canviaven les polítiques vindrien els ajustos i ha avançat que el que s'han posat sobre la EMSA ve a confirmar els foscos presagis del sindicalisme basc.
Segons ha manifestat, els anys de lluita "ens han ensenyat" que en les èpoques de crisi s'aprofiten per "saquejar" els drets laborals i socials a favor de la privatització.
Ha subratllat que "el miracle espanyol« consisteix a presentar un ajust de 50.000 milions d'euros renunciant a polítiques alternatives i seguir dient-li diàleg social i ha denunciat la cobertura sindical i el suport a les retallades per part de «tota la classe política amb opció de governar ».
«A la nostra gent li hem de dir que dissabte surti al carrer perquè s'està organitzant un cop contra els drets socials», ha assenyalat abans de destacar que «tenim la raó, necessitem força».
La secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, ha insistit a Bilbo que «no s'ha pres ni una sola decisió que anteposi els nostres interessos als dels que van generar aquesta crisi» i ha destacat que només hi ha una forma de sortir d'aquesta crisi , «canviant les polítiques que l'han generat en comptes d'enfocar els ajustos a retallar els drets.
Etxaide ha indicat que cal donar la volta a aquesta situació perquè és possible.
Al mims sentit, el secretari general d'ELA, Txiki Muñoz, ha recordat que que fa deu mesos, davant la convocatòria d'una vaga general, les sis centrals van advertir que si no es canviaven les polítiques vindrien els ajustos i ha avançat que el que s'han posat sobre la EMSA ve a confirmar els foscos presagis del sindicalisme basc.
Segons ha manifestat, els anys de lluita "ens han ensenyat" que en les èpoques de crisi s'aprofiten per "saquejar" els drets laborals i socials a favor de la privatització.
Ha subratllat que "el miracle espanyol« consisteix a presentar un ajust de 50.000 milions d'euros renunciant a polítiques alternatives i seguir dient-li diàleg social i ha denunciat la cobertura sindical i el suport a les retallades per part de «tota la classe política amb opció de governar ».
«A la nostra gent li hem de dir que dissabte surti al carrer perquè s'està organitzant un cop contra els drets socials», ha assenyalat abans de destacar que «tenim la raó, necessitem força».
La mayoría sindical llama a salir el sábado a la calle contra el recorte de derechos
La mayoría sindical vasca llama a salir a la calle el sábado en contra de los recortes de derechos laborales y de las pensiones y en defensa de otro modelo social y económico. Las movilizaciones se realizarán, a las 17.30 horas, en Bilbo y Donostia, mientras que en Iruñea se iniciará a las 18.00 y media hora después lo hará en Gasteiz.
ELA, LAB, STEE-EILAS, ESK, EHNE e Hiru han comparecido en Bilbo y han subrayado que es el momento de salir a la calle en defensa de los intereses de los trabajadores a la vista de que todas las medidas que están encima de la mesa sólo benefician a la banca y a la gran patronal.
Para leer más ir a enlace:
27M: 38ª Assemblea de la FAVB
El 27 de març es celebra la 38ª edició de la Assemblea general de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, amb el lema: Moviment veïnal, 40 anys construint ciutat. La seu de l'acte és el Centre Cívic Casa Orlandai, al barri de Sarrià, C/ Jaume Piquet, 23. Accés en Ferrocarrils de la Generalitat i els busos: 30, 66 i 68, en la parada de Via Augusta. D'altre banda,
el jutge de cas Millet ha rebutjat el recurs de la FAVB i manté la fiança de 6.000 per presentar-se com a acusació popular, amb dos amb dos arguments: El primer, que la FAVB representa els interessos col·lectius dels ciutadans de Barcelona, i aquests ja estan representats per les institucions públiques personades en el cas. El segon, que, en tractar-se d’una Federació d’Associacions, se suposa -molt equivocadament- que compta amb prous recursos per fer front a la fiança.
La FAVB discrepa de tots dos arguments. En primer lloc, el paper de la FAVB és completament diferent del de les Administracions públiques, doncs respon a un mecanisme de representació diferent. Argumentar que la presència d'institucions públiques ja cobreix la defensa de interessos col·lectius pot comportar que s’acabi dificultant la presència com acusació popular a entitats cíviques sempre que en els processos hi hagi presència d’institucions públiques.
Pressuposar que pel fet de ser una Federació ja es compta en recursos per afrontar aquesta despesa està fora de lloc. La FAVB és una institució modesta que representa entitats amb pressupostos irrisoris. Que basa la seva força molt més en l’esforç de les persones que no pas en els recursos econòmics. No sembla acceptable que el sol fet del nom serveixi per determinar quins recursos tenim.
Discrepem de la resolució i hem decidit recorre-la a l’Audiència Provincial en defensa del dret efectiu d’acusació popular. FAVB.
el jutge de cas Millet ha rebutjat el recurs de la FAVB i manté la fiança de 6.000 per presentar-se com a acusació popular, amb dos amb dos arguments: El primer, que la FAVB representa els interessos col·lectius dels ciutadans de Barcelona, i aquests ja estan representats per les institucions públiques personades en el cas. El segon, que, en tractar-se d’una Federació d’Associacions, se suposa -molt equivocadament- que compta amb prous recursos per fer front a la fiança.
La FAVB discrepa de tots dos arguments. En primer lloc, el paper de la FAVB és completament diferent del de les Administracions públiques, doncs respon a un mecanisme de representació diferent. Argumentar que la presència d'institucions públiques ja cobreix la defensa de interessos col·lectius pot comportar que s’acabi dificultant la presència com acusació popular a entitats cíviques sempre que en els processos hi hagi presència d’institucions públiques.
Pressuposar que pel fet de ser una Federació ja es compta en recursos per afrontar aquesta despesa està fora de lloc. La FAVB és una institució modesta que representa entitats amb pressupostos irrisoris. Que basa la seva força molt més en l’esforç de les persones que no pas en els recursos econòmics. No sembla acceptable que el sol fet del nom serveixi per determinar quins recursos tenim.
Discrepem de la resolució i hem decidit recorre-la a l’Audiència Provincial en defensa del dret efectiu d’acusació popular. FAVB.
Índia: Uns 100 maoistes abatuts
Les forces de seguretat índies van matar a gairebé un centenar d'insurgents en el marc de l'operatiu llançat fa uns mesos a l'est del país on opera la guerrilla maoista, va informar ahir una font del Govern. El Ministeri de l'Interior de l'Índia va anunciar l'any passat mesures dràstiques contra els maoistes, que controlen districtes sencers en diversos estats a l'est del país. Els insurgents ataquen els policies i realitzen activitats subversives en obres d'infraestructura.
Des de començament d'any, el nombre de víctimes en nou estats indis on operen els maoistes totalitzar 179 persones, inclosos 63 guerrillers, 42 policies i 74 civils.
Des de començament d'any, el nombre de víctimes en nou estats indis on operen els maoistes totalitzar 179 persones, inclosos 63 guerrillers, 42 policies i 74 civils.
Las fuerzas de seguridad indias mataron a casi un centenar de insurgentes en el marco del operativo lanzado hace unos meses en el este del país donde opera la guerrilla maoísta, informó hoy una fuente del Gobierno.
El Ministerio del Interior de la India anunció el año pasado medidas drásticas contra los maoístas, que controlan distritos enteros en varios estados en el este del país. Los insurgentes atacan a los policías y realizan actividades subversivas en obras de infraestructura.
En lo que va de año, el número de víctimas en nueve estados indios donde operan los maoístas totalizó 179 personas, incluidos 63 guerrilleros, 42 policías y 74 civiles.
Hackers xinesos "tradueixen" Google
Google i Xina porten diverses setmanes amb una relació menys que òptima, una situació que va començar amb les protestes de Google pels suposats i poc creibles atacs informàtics que hackers aficionats d'aquell país haurien fet contra llocs de "la gran G".
Ara sí ho han fet i el portal va estar en xinés unes quantes hores... per desesperació de la corporació i el seu negoci. Des del principi Google va assumir una actitud desafiant, advertint al govern que si els xinesos no respectaven l'integritat dels llocs Google, ells no se sentien obligats a honorar el compromís amb el govern de respectar els límits que en aquest país pesen sobre recerques relacionades amb "dissidents polítics", prostitució i altres temes polèmics per la seva manipulació a occident.
Aquesta postura no només es va mantenir amb el córrer dels dies sinó que es va radicalitzar transformant-se en "l'intenció d'abandonar la Xina".
Fa dos dies, el lloc xinès http://www.google.cn redirigeix a http://www.google.com.hk, una mesura que els mitjans xinesos van condemnar, acusant a Google d'haver faltat als seus compromisos, d'estar completament equivocat i fins i tot de col.laborar amb els organismes d'intel.ligència del govern nord-americà, el que és obvi ja fa temps.
Aquest matí, i durant diverses hores, la situació va amenaçar de sortir definitivament de mare, quan les pàgines corporatives de Google van ser víctimes d'un atac informàtic no del tot desproveït d'encant: en comptes de eliminar les pàgines, desviar a llocs maliciosos o robar les claus, van optar per editar la biografia dels principals executius traduint al xinès. Més ben dit, escrivint alguna cosa en xinès ... aneu a saber un què deia realment.
Els perfils dels alts executius de la companyia han tornat a la normalitat, però si jo fos Google estaria amb taquicàrdia i trucant als millors experts en seguretat preparant per al que es ve. Mentre el d'avui va ser inofensiu, qui sap què pot venir demà.
Ara sí ho han fet i el portal va estar en xinés unes quantes hores... per desesperació de la corporació i el seu negoci. Des del principi Google va assumir una actitud desafiant, advertint al govern que si els xinesos no respectaven l'integritat dels llocs Google, ells no se sentien obligats a honorar el compromís amb el govern de respectar els límits que en aquest país pesen sobre recerques relacionades amb "dissidents polítics", prostitució i altres temes polèmics per la seva manipulació a occident.
Aquesta postura no només es va mantenir amb el córrer dels dies sinó que es va radicalitzar transformant-se en "l'intenció d'abandonar la Xina".
Fa dos dies, el lloc xinès http://www.google.cn redirigeix a http://www.google.com.hk, una mesura que els mitjans xinesos van condemnar, acusant a Google d'haver faltat als seus compromisos, d'estar completament equivocat i fins i tot de col.laborar amb els organismes d'intel.ligència del govern nord-americà, el que és obvi ja fa temps.
Aquest matí, i durant diverses hores, la situació va amenaçar de sortir definitivament de mare, quan les pàgines corporatives de Google van ser víctimes d'un atac informàtic no del tot desproveït d'encant: en comptes de eliminar les pàgines, desviar a llocs maliciosos o robar les claus, van optar per editar la biografia dels principals executius traduint al xinès. Més ben dit, escrivint alguna cosa en xinès ... aneu a saber un què deia realment.
Els perfils dels alts executius de la companyia han tornat a la normalitat, però si jo fos Google estaria amb taquicàrdia i trucant als millors experts en seguretat preparant per al que es ve. Mentre el d'avui va ser inofensiu, qui sap què pot venir demà.
Hackers chinos se desquitan de Google
Como han de saber, Google y China llevan varias semanas con una relación menos que óptima, una situación que empezó con las protestas por los ataques informáticos que hackers de aquel país habrían hecho contra sitios de “la gran G”.
Desde ese momento, Google asumió una actitud que podríamos describir como desafiante, advirtiéndole al gobierno oriental que si los chinos no respetaban por así decirlo la integridad de los sitios Google, ellos no se sentían obligados a honrar el compromiso contraído con el gobierno de respetar la censura que en ese país pesa sobre búsquedas relacionadas con disidentes políticos, derechos humanos y otros temas polémicos. Esa postura no sólo se mantuvo con el correr de los días sino que se radicalizó transformándose en la intención de abandonar China.
Para leer más ir a enlace:
P.C. d'Israel: "No hi ha nens il.legals!"
Milers d'activistes es van reunir al Parc Levinsky, al sud de Tel Aviv, per protestar contra la possible deportació de 1.200 fills dels treballadors estrangers, al final de l'any escolar en curs. Els manifestants, entre ells centenars del Hadash (Front Democràtic per la Pau i la Igualtat - Partit Comunista d'Israel), sostenien cartells que deien "als fills d'Israel, la ciutadania israeliana" i "Vull quedar-me", i van cantar "No hi ha nens il.legals" i "No a la deportació".
Un comitè interministerial, format pel Primer Ministre Benjamin Netanyahu, s'espera que decideixi aviat sobre el que passarà als fills quan l'any escolar acabi.
El líder del Partit Comunista d'Israel, membre del MK Khenin Dov (Hadash de la fracció a la Knesset, El Parlament israelià), actiu en els esforços contra la deportació dels nens, va dir: "En deu dies anem a celebrar la Pasqua i, en aquest dia de festa, se suposa que hem de recordar la nostra vida com a esclaus a l'antic Egipte. La qüestió és el que ens va passa a nosaltres, que ens permetem oblidar-ho?".
"Aquesta protesta és el pas final, abans que el destí d'aquests nens sigui establert. Si hi ha algú que pensi que ens hem adormit, o que ens hem cansat, no és així. No anem a descansar i no s'acaba la nostra lluita. Estem dient als qui han de prendre decisions que hi ha que posar fi a l'amenaça permanent a aquests nens".
Si s'aprova la deportació dels nens, MK Khenin espera un moviment civil a escala comunitària contra la decisió de desenvolupar-ho a Tel Aviv, on la majoria dels treballadors estrangers viuen.
Un comitè interministerial, format pel Primer Ministre Benjamin Netanyahu, s'espera que decideixi aviat sobre el que passarà als fills quan l'any escolar acabi.
El líder del Partit Comunista d'Israel, membre del MK Khenin Dov (Hadash de la fracció a la Knesset, El Parlament israelià), actiu en els esforços contra la deportació dels nens, va dir: "En deu dies anem a celebrar la Pasqua i, en aquest dia de festa, se suposa que hem de recordar la nostra vida com a esclaus a l'antic Egipte. La qüestió és el que ens va passa a nosaltres, que ens permetem oblidar-ho?".
"Aquesta protesta és el pas final, abans que el destí d'aquests nens sigui establert. Si hi ha algú que pensi que ens hem adormit, o que ens hem cansat, no és així. No anem a descansar i no s'acaba la nostra lluita. Estem dient als qui han de prendre decisions que hi ha que posar fi a l'amenaça permanent a aquests nens".
Si s'aprova la deportació dels nens, MK Khenin espera un moviment civil a escala comunitària contra la decisió de desenvolupar-ho a Tel Aviv, on la majoria dels treballadors estrangers viuen.
Thousands gathered in Tel Aviv against the deportation of 1,200 children of foreign workers
Thousands gathered in Levinsky Park in southern Tel Aviv Saturday evening (March 20, 2010) to protest against the possible deportation of 1,200 children of foreign workers at the end of the current school year. Demonstrators, among them hundreds of Hadash (the Democratic Front of Peace and Equality – Communist Party of Israel), held signs reading "Israeli born children - Israeli citizenship" and "I want to stay", and chanted "There are no illegal children" and "No to deportation".
An inter-ministerial committee formed by Prime Minister Benjamin Netanyahu is expected to decide soon on what will happen to the children when the school year ends.
Leading Communist Party of Israel member MK Dov Khenin (from the Hadash fraction in the Knesset – the Israeli parliament), who is active in the effort against the deportation of children, said: "In ten days we will celebrate Passover and on this holiday we are supposed to remember our lives as slaves in ancient Egypt. The question is what happened to us that allowed us to forget?"
"This protest is the final step before the fate of these children is set. If there is someone who thinks we have fallen asleep or that we've tired, it is not so. We will not rest and not end our struggle. We are telling the decision makers to end the ongoing threat to these children."
If the deportation of the children is approved, MK Khenin expects a wide civil movement against the decision to develop in Tel Aviv, where most foreign workers live.
Tsunami a les Canàries... fa 2.000 anys
Oceanògrafs alemanys han trobat empremtes d'un gran desastre natural ocorregut fa 2.000 anys a l'Atlàntic, al sud de les illes Canàries. L'esdeveniment natural podria haver causat un monstruós tsunami, segons han informat experts de l'Institut Leibniz d'Oceanografia. La vora de la plataforma continental africana es va desprendre i escampar masses de terra sobre una superfície de fins a 150.000 quilòmetres quadrats en les profunditats de l'oceà al sud de les Canàries i davant les costes del Marroc. Foto: Volcà de Sant Antoni, a La Palma.
Colada de Esbaldregalls del Sàhara
Els geòlegs van trobar els rastres d'aquest fet fins ara desconegut en investigar una esllavissada molts més antiga, l'anomenada Colada de Esbaldregalls del Sàhara, ocorreguda fa 50.000 ó 60.000 anys, quan el nivell de les aigües de l'Atlàntic va pujar de forma marcada.
El lliscament que van detectar els experts alemanys es va produir en temps relativament estables des del punt de vista climàtic. "Si es confirma, probablement haguem de revaluar el risc de grans esllavissades en general", va advertir el geòleg Sebastian Krastel.
També a la Mediterrània
Els lliscaments submarins poden deslligar en el pitjor dels casos tsunamis de proporcions devastadores. "Però no cal anar tan lluny, també produeixen grans danys a les profunditats", com en plataformes petrolíferes, oleoductes i cables de telecomunicacions.
El 2008, una esllavissada submarina davant les costes de Sicília en el Mar Mediterrani va interrompre durant dies la connexió d'Internet en diversos països. "El proper pas serà buscar sediments a les illes Canàries", va anunciar Krastel.
Colada de Esbaldregalls del Sàhara
Els geòlegs van trobar els rastres d'aquest fet fins ara desconegut en investigar una esllavissada molts més antiga, l'anomenada Colada de Esbaldregalls del Sàhara, ocorreguda fa 50.000 ó 60.000 anys, quan el nivell de les aigües de l'Atlàntic va pujar de forma marcada.
El lliscament que van detectar els experts alemanys es va produir en temps relativament estables des del punt de vista climàtic. "Si es confirma, probablement haguem de revaluar el risc de grans esllavissades en general", va advertir el geòleg Sebastian Krastel.
També a la Mediterrània
Els lliscaments submarins poden deslligar en el pitjor dels casos tsunamis de proporcions devastadores. "Però no cal anar tan lluny, també produeixen grans danys a les profunditats", com en plataformes petrolíferes, oleoductes i cables de telecomunicacions.
El 2008, una esllavissada submarina davant les costes de Sicília en el Mar Mediterrani va interrompre durant dies la connexió d'Internet en diversos països. "El proper pas serà buscar sediments a les illes Canàries", va anunciar Krastel.
Tsunami en Islas Canarias hace 2.000 años
Oceanógrafos alemanes encontraron huellas de un gran desastre natural acaecido hace 2.000 años en el Atlántico al sur de las islas Canarias. El evento natural podría haber causado un monstruoso tsunami, según informaron expertos del Instituto Leibniz de Oceanografía
El borde de la plataforma continental africana se desprendió y esparció masas de tierra sobre una superficie de hasta 150.000 kilómetros cuadrados en las profundidades del océano al sur de las Canarias y frente a las costas de Marruecos.
Colada de Derrubios del Sahara
Los geólogos dieron con los rastros de este hecho hasta ahora desconocido al investigar un deslizamiento muchos más antiguo, la llamada Colada de Derrubios del Sahara, ocurrido hace 50.000 ó 60.000 años, cuando el nivel de las aguas del Atlántico subió de forma marcada.
El deslizamiento que detectaron los expertos alemanes se produjo en tiempos relativamente estables desde el punto de vista climático. "Si se confirma, probablemente tengamos que revaluar el riesgo de grandes deslizamientos en general", advirtió el geólogo Sebastian Krastel.
También en el Mediterráneo
Los deslizamientos submarinos pueden desatar en el peor de los casos tsunamis de proporciones devastadores. "Pero no hace falta ir tan lejos, también producen grandes daños en las profundidades", como en plataformas petrolíferas, oleoductos y cables de telecomunicaciones.
En 2008, un deslizamiento submarino frente a las costas de Sicilia en el Mar Mediterráneo interrumpió durante días la conexión de Internet en varios países. "El próximo paso será buscar sedimentos en las islas Canarias", anunció Krastel.
Els 16 signen el pla per ajudar a Grècia
Hi va haver moviment a Brussel.les: Aquest dijous, en començar la reunió dels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE), la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Nicolas Sarkozy, van arribar a un acord al voltant de les condicions per concedir auxilis financers mil milionaris a Grècia. El país, amb un enorme endeutament, posa a la moneda comunitària sota la seva més seriosa prova de resistència: Si s'arriba al punt en que el Govern d'Atenes no pot aconseguir més crèdits en els mercats de capitals -alguns assenyalen que la seva situació no és tan greu encara-, el sistema financer grec es veurà apuntalat amb recursos injectats pel FMI.
L'acord franco-alemany ha estat aprovat de manera unànime pels 16 caps d'Estat i de Govern de l'Eurozona.
Si fos imprescindible ajudar a treure a Grècia de la conjuntura que travessa, l'FMI tindria una "participació substancial", però només per complementar el suport bilateral ofert per nacions europees: països comunitaris atorgarien crèdits-proporcionals als seus respectius dipòsits al Banc Central Europeu (BCE) - per assegurar que la UE sempre jugui el paper principal en aquesta estratègia de rescat, en això van fer èmfasi diversos diplomàtics en descriure el pla d'una pàgina i mitja formulat per Merkel i Sarkozy. Un pla que, després de donar-se a conèixer, va marcar la direcció en què es desenvoluparia la cimera del Consell Europeu d'aquest dijous.
Va faltar el suport per a altres alternatives
Testimonis presencials afirmen que el Primer Ministre de Grècia, Giorgos Papandreou, es va expressar a favor de les condicions presentades en el pla promogut per Merkel i Sarkozy, però, què més podia fer? En canvi, el cap del BCE, Jean-Claude Trichet, va titllar els plecs presentats de "molt molt dolents", argumentant que no és beneficiós per a la comunitat europea que l'FMI assumeixi responsabilitats que li corresponen a l'Eurogrup-un gremi informal en el qual estan representats els 16 països de l'Eurozona-i als estats de la UE. També els socialdemòcrates europeus van alçar la seva veu per demanar que es proposés un model alternatiu: un fons mil milionari com els que ja existeixen per socórrer a països no comunitaris.
Cap d'aquestes reticències va ser manifestada a l'hora d'adoptar el pla franco-alemany. "Ningú va parlar en contra", va manifestar un diplomàtic present en les negociacions a l'agència Reuters.
Amb la seva proposta, els caps de Govern de França i Alemanya van marcar la direcció en què es va desenvolupar la reunió del Consell Europeo.Bildunterschrift: Amb la seva proposta, els caps de Govern de França i Alemanya van marcar la direcció en què es va desenvolupar la reunió del Consell Europeo.De els 30 mil milions d'euros que Grècia necessita, l'FMI aportaria 12 mil milions i els països de la UE, 18 mil milions, d'aquesta suma, aproximadament un cinquè recauria sobre les espatlles d'Alemanya.
El canceller d'Àustria, Werner Faymann, va subratllar que ell mai havia exclòs la possibilitat que l'FMI intervingués amb suport creditici i el president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, va descriure el pla franco-alemany com a "acceptable", però està per veure quines altres reaccions desperta quan els ministres de Finances que conformen l'Eurogrup hagin digerit seus plantejaments.
L'acord franco-alemany ha estat aprovat de manera unànime pels 16 caps d'Estat i de Govern de l'Eurozona.
Si fos imprescindible ajudar a treure a Grècia de la conjuntura que travessa, l'FMI tindria una "participació substancial", però només per complementar el suport bilateral ofert per nacions europees: països comunitaris atorgarien crèdits-proporcionals als seus respectius dipòsits al Banc Central Europeu (BCE) - per assegurar que la UE sempre jugui el paper principal en aquesta estratègia de rescat, en això van fer èmfasi diversos diplomàtics en descriure el pla d'una pàgina i mitja formulat per Merkel i Sarkozy. Un pla que, després de donar-se a conèixer, va marcar la direcció en què es desenvoluparia la cimera del Consell Europeu d'aquest dijous.
Va faltar el suport per a altres alternatives
Testimonis presencials afirmen que el Primer Ministre de Grècia, Giorgos Papandreou, es va expressar a favor de les condicions presentades en el pla promogut per Merkel i Sarkozy, però, què més podia fer? En canvi, el cap del BCE, Jean-Claude Trichet, va titllar els plecs presentats de "molt molt dolents", argumentant que no és beneficiós per a la comunitat europea que l'FMI assumeixi responsabilitats que li corresponen a l'Eurogrup-un gremi informal en el qual estan representats els 16 països de l'Eurozona-i als estats de la UE. També els socialdemòcrates europeus van alçar la seva veu per demanar que es proposés un model alternatiu: un fons mil milionari com els que ja existeixen per socórrer a països no comunitaris.
Cap d'aquestes reticències va ser manifestada a l'hora d'adoptar el pla franco-alemany. "Ningú va parlar en contra", va manifestar un diplomàtic present en les negociacions a l'agència Reuters.
Amb la seva proposta, els caps de Govern de França i Alemanya van marcar la direcció en què es va desenvolupar la reunió del Consell Europeo.Bildunterschrift: Amb la seva proposta, els caps de Govern de França i Alemanya van marcar la direcció en què es va desenvolupar la reunió del Consell Europeo.De els 30 mil milions d'euros que Grècia necessita, l'FMI aportaria 12 mil milions i els països de la UE, 18 mil milions, d'aquesta suma, aproximadament un cinquè recauria sobre les espatlles d'Alemanya.
El canceller d'Àustria, Werner Faymann, va subratllar que ell mai havia exclòs la possibilitat que l'FMI intervingués amb suport creditici i el president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, va descriure el pla franco-alemany com a "acceptable", però està per veure quines altres reaccions desperta quan els ministres de Finances que conformen l'Eurogrup hagin digerit seus plantejaments.
Hubo movimiento en Bruselas: Este jueves, al comenzar la reunión de los jefes de Estado y de Gobierno de la Unión Europea (UE), la canciller alemana, Angela Merkel, y el presidente de Francia, Nicolás Sarkozy, llegaron a un acuerdo en torno a las condiciones para concederle auxilios financieros mil millonarios a Grecia, el país cuyo enorme endeudamiento pone a la moneda comunitaria bajo su más seria prueba de resistencia: si se llega al punto en que el Gobierno de Atenas no puede conseguir más créditos en los mercados de capitales –y algunos señalan que su situación no es tan grave todavía–, el sistema financiero griego se verá apuntalado con recursos inyectados por el Fondo Monetario Internacional (FMI).
El acuerdo franco-alemán ha sido aprobado de manera unánime por los 16 jefes de Estado y de Gobierno de la Eurozona.
Para leer más ir a enlace:
El món laboral propícia malalties psíquiques
Els psicoterapeutes alemanys recomanen: si els empresaris volen posar límit als grans costos que els generen les malalties psíquiques dels seus treballadors, hauran de millorar les seves condicions laborals. El món laboral s'ha endurit: Cada treballador porta cada vegada més responsabilitats sobre les seves espatlles, els contractes temporals han deixat de ser l'excepció per convertir-se en la regla i la competència pels pocs llocs vacants posa a la miríada de candidats sota una pressió res saludable.
No n'hi ha per menys: per a un gran nombre de persones, tenir una feina és el que possibilita la conservació dels contactes socials i la valoració positiva de si mateixos, el treball tendeix a donar-li estructura i sentit als dies.
No estranya que la situació laboral representi un factor important per a la salut mental de les persones, el que sorprèn és que a aquest fet encara se li doni tan poca rellevància en l'àmbit del treball modern. En els darrers vint anys, el nombre de persones que pateixen malalties psíquiques per causes relacionades amb el seu diari quefer s'ha duplicat a Alemanya, a aquesta conclusió va arribar la Cambra Federal de Psicoterapeutas en estudiar els informes presentats per les asseguradores contra malalties.
Lluitant contra l'estigma
Dir que "la feina ens emmalalta" seria simplificar massa les troballes fetes pels psicoterapeutes en el marc de les seves investigacions. Aquests professionals insten a que aquest problema sigui pres seriosament.
"L'estigmatització de les malalties psíquiques s'ha reduït lleugerament, però segueix sent un fenomen preocupant. Aquest estigma fa que les persones afectades només acceptin la seva afecció quan un psicoterapeuta o un metge els diu que pateixen una depressió", diu Rainer Richter, president de la Cambra Federal de Psicoterapeutas.
Una tasca és particularment pesada quan una persona és posada sota molta pressió, però els seus esforços no són reconeguts ni amb elogis ni amb una remuneració justa. De els dies no laborables justificats per problemes de salut, un 11% són atribuïbles a malalties psíquiques.
En aquests casos, els períodes de repòs presos pels empleats solen durar molt més-la mitjana és de tres setmanes-que els presos per persones afectades per malalties físiques. En conseqüència, també els costos tendeixen a ser grans. "Si només tenim en compte les depressions, estem gastant 4,3 milers de milions anuals pel cost dels tractaments respectius", assegura Richter.
Les malalties psíquiques surten cares
"En aquesta suma no estan contemplats els costos generats pels empleats amb impediments temporals per treballar. Per cada pacient deprimit es paguen 4.000 euros a l'any. Aquestes són xifres considerables. I això sense esmentar els danys que la capacitat de treball limitada de tants empleats li causa a l'economia", afegeix Richter, res sorprès pel nombre creixent de persones que s'absenten dels seus llocs de treball.
L'ésser humà pateix al perdre el seu nexe natural amb allò que fabrica en el marc del procés de producció industrial. El remei: major creativitat i participació.
El president de la Cambra Federal de Psicoterapeutas explica que una tasca és particularment pesada quan una persona és posada sota molta pressió, però els seus esforços no són reconeguts ni amb elogis ni amb una remuneració justa o quan no té influència sobre com desenvolupa el seu treball; aquest és el cas dels operadors en els call-centers, per exemple. També les persones amb ocupacions temporals pateixen sota aquestes circumstàncies.
Reformes contra l'alienació
"El treball no només ens assegura l'existència material, sinó també la mental, és a dir, el treball té sentit per a nosaltres quan el treball ens omple, ens satisfà. El treball estabilitza la nostra autoestima. I el fet de no tenir èxits o de perdre el nostre treball ens emmalalteix. Allà hem de reconciliar-nos amb la vella noció de 'alienació' ", continua Richter, ludint al concepte, introduït per Karl Marx, segons el qual l'ésser humà perd el seu nexe natural amb allò que fabrica en el marc del procés de producció industrial. La seva recomanació: major creativitat i participació.
"Jo espero que aquesta proposta no sigui una utopia. Nosaltres hem alterat moltes coses en el procés de treball industrial que li causaven malalties a les persones o les posaven sota massa pressió. Per què no hauríem d'aconseguir introduir canvis en el sector de serveis i altres àmbits, sobretot considerant que les malalties psíquiques generen tants costos? Pel que fa a aquests canvis es refereix, jo tinc molt optimisme", sosté Richter.
Exercitant la resistència psíquica
Els treballadors del sector de serveis són uns dels més afectats per malalties psíquiques producte de la pressió posada sobre ells. Mentre s'imposen els canvis necessaris per corregir aquesta situació, Richter li recomana a les empreses oferir cursos per a que els seus empleats siguin mental i anímicament més resistents.
No n'hi ha per menys: per a un gran nombre de persones, tenir una feina és el que possibilita la conservació dels contactes socials i la valoració positiva de si mateixos, el treball tendeix a donar-li estructura i sentit als dies.
No estranya que la situació laboral representi un factor important per a la salut mental de les persones, el que sorprèn és que a aquest fet encara se li doni tan poca rellevància en l'àmbit del treball modern. En els darrers vint anys, el nombre de persones que pateixen malalties psíquiques per causes relacionades amb el seu diari quefer s'ha duplicat a Alemanya, a aquesta conclusió va arribar la Cambra Federal de Psicoterapeutas en estudiar els informes presentats per les asseguradores contra malalties.
Lluitant contra l'estigma
Dir que "la feina ens emmalalta" seria simplificar massa les troballes fetes pels psicoterapeutes en el marc de les seves investigacions. Aquests professionals insten a que aquest problema sigui pres seriosament.
"L'estigmatització de les malalties psíquiques s'ha reduït lleugerament, però segueix sent un fenomen preocupant. Aquest estigma fa que les persones afectades només acceptin la seva afecció quan un psicoterapeuta o un metge els diu que pateixen una depressió", diu Rainer Richter, president de la Cambra Federal de Psicoterapeutas.
Una tasca és particularment pesada quan una persona és posada sota molta pressió, però els seus esforços no són reconeguts ni amb elogis ni amb una remuneració justa. De els dies no laborables justificats per problemes de salut, un 11% són atribuïbles a malalties psíquiques.
En aquests casos, els períodes de repòs presos pels empleats solen durar molt més-la mitjana és de tres setmanes-que els presos per persones afectades per malalties físiques. En conseqüència, també els costos tendeixen a ser grans. "Si només tenim en compte les depressions, estem gastant 4,3 milers de milions anuals pel cost dels tractaments respectius", assegura Richter.
Les malalties psíquiques surten cares
"En aquesta suma no estan contemplats els costos generats pels empleats amb impediments temporals per treballar. Per cada pacient deprimit es paguen 4.000 euros a l'any. Aquestes són xifres considerables. I això sense esmentar els danys que la capacitat de treball limitada de tants empleats li causa a l'economia", afegeix Richter, res sorprès pel nombre creixent de persones que s'absenten dels seus llocs de treball.
L'ésser humà pateix al perdre el seu nexe natural amb allò que fabrica en el marc del procés de producció industrial. El remei: major creativitat i participació.
El president de la Cambra Federal de Psicoterapeutas explica que una tasca és particularment pesada quan una persona és posada sota molta pressió, però els seus esforços no són reconeguts ni amb elogis ni amb una remuneració justa o quan no té influència sobre com desenvolupa el seu treball; aquest és el cas dels operadors en els call-centers, per exemple. També les persones amb ocupacions temporals pateixen sota aquestes circumstàncies.
Reformes contra l'alienació
"El treball no només ens assegura l'existència material, sinó també la mental, és a dir, el treball té sentit per a nosaltres quan el treball ens omple, ens satisfà. El treball estabilitza la nostra autoestima. I el fet de no tenir èxits o de perdre el nostre treball ens emmalalteix. Allà hem de reconciliar-nos amb la vella noció de 'alienació' ", continua Richter, ludint al concepte, introduït per Karl Marx, segons el qual l'ésser humà perd el seu nexe natural amb allò que fabrica en el marc del procés de producció industrial. La seva recomanació: major creativitat i participació.
"Jo espero que aquesta proposta no sigui una utopia. Nosaltres hem alterat moltes coses en el procés de treball industrial que li causaven malalties a les persones o les posaven sota massa pressió. Per què no hauríem d'aconseguir introduir canvis en el sector de serveis i altres àmbits, sobretot considerant que les malalties psíquiques generen tants costos? Pel que fa a aquests canvis es refereix, jo tinc molt optimisme", sosté Richter.
Exercitant la resistència psíquica
Els treballadors del sector de serveis són uns dels més afectats per malalties psíquiques producte de la pressió posada sobre ells. Mentre s'imposen els canvis necessaris per corregir aquesta situació, Richter li recomana a les empreses oferir cursos per a que els seus empleats siguin mental i anímicament més resistents.
El mundo laboral propicia enfermedades psíquicas onerosas
Marx lo dijo con palabras y Chaplin con imágenes: la alienación enferma.
Großansicht des Bildes mit der Bildunterschrift: Marx lo dijo con palabras y Chaplin con imágenes: la alienación enferma.
Los psicoterapeutas alemanes recomiendan: si los empleadores quieren poner coto a los grandes costos que les generan las enfermedades psíquicas de sus trabajadores, deberán mejorar sus condiciones laborales.
El mundo laboral se ha enrudecido: cada trabajador llevan cada vez más responsabilidades sobre sus hombros, los contratos temporales han dejado de ser la excepción para convertirse en la regla y la competencia por los pocos puestos vacantes pone a la miríada de candidatos bajo una presión nada saludable. No es para menos: para un gran número de personas, tener un empleo es lo que posibilita la conservación de los contactos sociales y la valoración positiva de sí mismos; el trabajo tiende a darle estructura y sentido a los días.
No extraña que la situación laboral represente un factor importante para la salud mental de las personas; lo que asombra es que a ese hecho todavía se le dé tan poca relevancia en el ámbito del trabajo moderno. En los últimos veinte años, el número de personas que padecen enfermedades psíquicas por causas relacionadas con su diario quehacer se ha duplicado en Alemania; a esa conclusión llegó la Cámara Federal de Psicoterapeutas al estudiar los reportes presentados por las aseguradoras contra enfermedades.
Para leer más ir a enlace:
Marroc treu la nacionalitat als opositors
Abdellah el Boudouhi, president de la Associació Averroes d’Assumptes d’Immigrants ens ha informat que el consolat del Marroc a Tarragona li ha retirat el passaport marroquí. Ell i la seva germana van anar al nou consolat marroquí de Tarragona per fer uns poders en favor del seu germà, que viu al Rif per a poder vendre uns terrenys. Li van dir llavors que ni ell ni la seva germana, que viu a Reus, tenen ja la nacionalitat marroquina, tot i que no va rebre cap carta sobre la retirada de la seva nacionalitat. Abdellah ens comunica que va aconseguir la nacionalitat espanyola l’any passat i que seguia tenint doble nacionalitat. Avui tenia prevista una roda de premsa a Tarragona amb TV3.
El règim marroquí, amb el rei Mohamed VI al capdavant (considerat “germà gran” del rei d’Espanya i aliat incondicional dels EEUU), torna a protagonitzar una persecució més contra el seu poble pel sol fet de fer activisme polític en defensa dels drets humans.
L’any passat ja va protagonitzar un fet similar amb l’activista saharaui Aminatu Haidar en retirar-li la nacionalitat marroquina pel sol fet de defensar l’autodeterminació i les llibertats del Sàhara, un poble oblidat per la comunitat internacional durant dècades i perseguit sistemàticament per l’exèrcit i la policia des de la seva ocupació després de la famosa “Marxa Verda”. La valenta activista va iniciar una vaga de fam durant setmanes i l’assumpte finalment es va poder solucionar per la forta pressió de la comunitat internacional i com a exemple, ademés, de la força de la no-violència que pot aconseguir molts dels seus objectius en diverses situacions.
No obstant, el règim continua assetjant a aquelles persones que no combreguen amb els seves idees. I hi ha moltes persones en igual situació d’indefensió que la que va patir Aminatu Haidar. I no és casualitat que l’agressió que pateix Abdellah sigui com a conseqüència de la seva lluita: ha estat 7 anys com a responsable d’immigració del sindicat CGT, la seva família que viu al Rif és al Partit Comunista. Per tot això, ha tingut durant aquestos anys diversos problemes amb el consolat i la policia marroquins quan ha anat al Rif a veure a la seva família.
Actualment, el Boudouhi està vinculat en les diverses lluites conjuntes amb “Lleida Treballadora” i el Partit Comunista del Poble de Catalunya, entre d’altres, per la defensa dels drets dels immigrants i d’altres temàtiques socials. Tampoc va ser casualitat el boicot que un compatriota del Marroc li va fer el passat 3 de maig durant una xerrada a Mollerussa sobre les conseqüències de la crisi econòmica en la població immigrant, i en la qual el portaveu de “Lleida Treballadora” com un ponent més de la xerrada, va estar-hi present.
Des de la plataforma “Lleida Treballadora”, juntament amb altres organitzacions davant d’aquesta il·legalitat, ens volem pronunciar contra aquest nou atac del règim marroquí contra aquelles persones pel sol “delicte” de lluitar per un món millor i contra les injustícies. Tanmateix, creiem que és necessari realitzar una roda de premsa perquè la gent conegui la problemàtica de la situació en la que ell es troba, juntament amb d’altres persones que pateixen els mateixos problemes. El company Abdellah ha d’estar recolzat per nosaltres i totes aquelles persones i organitzacions autènticament sensibles a les injustícies socials.
Per qualsevol informació o si voleu assessorar-lo o orientar-lo perquè pugui solucionar aqeust problema, el número de telèfon de l'Associació Averroes (aituada a Reus) és: 600 065 800; així mateix, se us convidaa fer-ne difusió entre persones i organitzacions sensibles socialment perquè també hi puguin col·laborar.
El règim marroquí, amb el rei Mohamed VI al capdavant (considerat “germà gran” del rei d’Espanya i aliat incondicional dels EEUU), torna a protagonitzar una persecució més contra el seu poble pel sol fet de fer activisme polític en defensa dels drets humans.
L’any passat ja va protagonitzar un fet similar amb l’activista saharaui Aminatu Haidar en retirar-li la nacionalitat marroquina pel sol fet de defensar l’autodeterminació i les llibertats del Sàhara, un poble oblidat per la comunitat internacional durant dècades i perseguit sistemàticament per l’exèrcit i la policia des de la seva ocupació després de la famosa “Marxa Verda”. La valenta activista va iniciar una vaga de fam durant setmanes i l’assumpte finalment es va poder solucionar per la forta pressió de la comunitat internacional i com a exemple, ademés, de la força de la no-violència que pot aconseguir molts dels seus objectius en diverses situacions.
No obstant, el règim continua assetjant a aquelles persones que no combreguen amb els seves idees. I hi ha moltes persones en igual situació d’indefensió que la que va patir Aminatu Haidar. I no és casualitat que l’agressió que pateix Abdellah sigui com a conseqüència de la seva lluita: ha estat 7 anys com a responsable d’immigració del sindicat CGT, la seva família que viu al Rif és al Partit Comunista. Per tot això, ha tingut durant aquestos anys diversos problemes amb el consolat i la policia marroquins quan ha anat al Rif a veure a la seva família.
Actualment, el Boudouhi està vinculat en les diverses lluites conjuntes amb “Lleida Treballadora” i el Partit Comunista del Poble de Catalunya, entre d’altres, per la defensa dels drets dels immigrants i d’altres temàtiques socials. Tampoc va ser casualitat el boicot que un compatriota del Marroc li va fer el passat 3 de maig durant una xerrada a Mollerussa sobre les conseqüències de la crisi econòmica en la població immigrant, i en la qual el portaveu de “Lleida Treballadora” com un ponent més de la xerrada, va estar-hi present.
Des de la plataforma “Lleida Treballadora”, juntament amb altres organitzacions davant d’aquesta il·legalitat, ens volem pronunciar contra aquest nou atac del règim marroquí contra aquelles persones pel sol “delicte” de lluitar per un món millor i contra les injustícies. Tanmateix, creiem que és necessari realitzar una roda de premsa perquè la gent conegui la problemàtica de la situació en la que ell es troba, juntament amb d’altres persones que pateixen els mateixos problemes. El company Abdellah ha d’estar recolzat per nosaltres i totes aquelles persones i organitzacions autènticament sensibles a les injustícies socials.
Per qualsevol informació o si voleu assessorar-lo o orientar-lo perquè pugui solucionar aqeust problema, el número de telèfon de l'Associació Averroes (aituada a Reus) és: 600 065 800; així mateix, se us convidaa fer-ne difusió entre persones i organitzacions sensibles socialment perquè també hi puguin col·laborar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)