Miguel Hernández, poeta comunista

Miguel Hernández va demanar l'ingrés al Partit Comunista a Rafael Alberti i María Teresa León després dels fets que relaten aquest "Manifest de protesta col·lectiu" que es va publicar, el 16 de gener de 1936, a "El Socialista" sota el títol "Protesta a favor del poeta Miguel Hernández". La seva lectura ha estat possible gràcies a l'Anecdotari de poetes: "El dilluns, dia 7 d'aquest mes de gener, estant el poeta murcià (sic) Miguel Hernández passant el dia als marges del Jarama, va ser detingut per la guàrdia civil, i preguntat, primer, què feia per aquells llocs. Miguel Hernández va contestar, somrient, que era escriptor i que estava allà per gust.

El vestit humil, modest, del nostre amic, va portar a la guàrdia civil a tractar-lo amb violència, conduint-lo a la caserna de San Fernando. Durant el trajecte, per amagar la vergonya que provocava en ell la detenció, Miguel Hernández, de ràbia, va anar donant a les pedres amb el peu. Llavors, el van amenaçar de mort, dient-li: "Si no fos per aquella dona que ve caminant darrere nostre, et deixariem sec."

A l'entrar a la caserna, i sense més explicació, el cap li va bufetejar. Van seguir els cops, fins i tot amb unes claus que li van treure després d'un registre minuciós, en el qual van trobar a més, com a terrible prova, una quartilla encapçalada amb aquest nom: "Joan de Ocón." Els guàrdies civils d'aquell lloc no podien comprendre que un home amb aire camperol escrivís un títol per a una obra de teatre. "Aquest és un còmplice. Anda. Confessa." Així, colpejat, insultat, vexat, va romandre diverses hores a la caserna, fins que va poder telefonar a un amic de Madrid, que va respondre de la seva persona.

Assabentats d'aquest atropellament, ho denunciem al ministre de la Governació, i protestem, no per què la guàrdia civil exigeixi els seus documents a un ciutadà que li sembli sospitós, sinó per la forma brutal de fer-ho, ja que en lloc de limitar-se a comprovar la seva identitat, li han donat molts cops (sic) l'han maltractat i fins i tot, el van amenaçar de mort. Protestem per la vexació que representa el bufetejar un home indefens. Protestem d'aquesta classificació entre senyorets i homes del poble que la guàrdia civil fa constantment. En aquest cas que denunciem, Miguel Hernández és un dels nostres poetes joves de més valor. Però, quantes arbitrarietats tan estúpides i cruels com aquesta es cometen a diari a tot Espanya sense que ningú se n'assabenti! Protestem, en fi, d'aquesta falta de garanties que des de fa temps venim patint els ciutadans espanyols".

Encapçalava la protesta Federico García Lorca i seguien les firmes de José Bergamín, José María de Cossío, Ramón J. Sender, Antonio Espina, Arturo Serrano Plaja, César M. Arconada, Pablo Neruda, Maria Teresa León, Rosa Chacel, Miguel Pérez Ferrero (que en aquests moments treballa en la seva biografia d'Antonio i Manuel Machado), José Díaz Fernández, Rafael Alberti, Manuel Altolaguirre, Concha Méndez, Luis Cernuda, Luis Lacasa i Luis Salinas.

Font: Anecdotario de poetas

Miguel Hernández pidió el ingreso en el Partido Comunista a Rafael Alberti y María Teresa León después de los hechos que cuenta este Manifiesto de protesta colectivo que se publicó el 16 de enero de 1936 en El socialista bajo el título: "Protesta en favor del poeta Miguel Hérnández". Su lectura, que ha sido posible gracias al Anecdotario de poetas, es altamente recomendable. Dice:

El lunes, día 7 de este mes de enero, estando el poeta murciano (sic) Miguel Hernández pasando el día en las orillas del Jarama, fue detenido por la guardia civil, y preguntado, primero, qué hacía por aquellos lugares. Miguel Hernández contestó, sonriente, que era escritor y que estaba allí por gusto. El traje humilde, modesto, de nuestro amigo, llevó a la guardia civil a tratarle con violencia, conduciéndole al cuartelillo de San Fernando. Durante el trayecto, para ocultar la vergüenza que provocaba en él la detención, Miguel Hérnández, de rabia, fue dándoles con el pie a las piedras. Entonces, le amenazaron de muerte, diciéndole: "Si no por aquella mujer que viene andando detrás de nosotros, te dejamos seco."

Al entrar en el cuartelillo, y sin más explicación, el cabo le abofeteó. Siguieron los golpes, hasta con unas llaves que le quitaron después de un registro minucioso, en el que encontraron además, como terrible prueba, una cuartilla encabezada con este nombre: "Juan de Ocón." Los guardias civiles de aquel puesto no podían comprender que un hombre con aire campesino escribiese un título para una obra de teatro. "Este es un cómplice. Anda. Confiesa." Así, golpeado, insultado, vejado, permaneció varias horas en el cuartelillo, hasta que pudo telefonear a un amigo de Madrid, que respondió de su persona.

Enterados de este atropello, lo denunciamos al ministro de la Gobernación, y protestamos, no de que la guardia civil exija sus documentos a un ciudadano que le parezca sospechoso, sino la forma brutal de hacerlo, pues en vez de limitarse a comprobar su identidad, le golpease (sic) maltratándole y hasta amenazándole de muerte. Protestamos de la vejación que representa el abofetear a un hombre indefenso. Protestamos de esta clasificación entre señoritos y hombres del pueblo que la guardia civil hace constantemente. En este caso que denunciamos, Miguel Hernández es uno de nuestros poetas jóvenes de más valor. Pero, ¡cuántas arbitrariedades tan estúpidas y crueles como ésta se cometen a diario en toda España sin que nadie se entere! Protestamos, en fin, de esta falta de garantías que desde hace tiempo venimos sufriendo los ciudadanos españoles.

Encabezaba la protesta Federico García Lorca y seguían las firmas de José Bergamín, José María de Cossío, Ramón J. Sender, Antonio Espina, Arturo Serrano Plaja, César M. Arconada, Pablo Neruda, Maria Teresa León, Rosa Chacel, Miguel Pérez Ferrero (que en estos momentos trabaja en su biografía de Antonio y Manuel Machado), José Díaz Fernández, Rafael Alberti, Manuel Altolaguirre, Concha Méndez, Luis Cernuda, Luis Lacasa y Luis Salinas.

Els Bush -abans Scherff-, Borman i Mengele

D'acord amb Otto Skorzeny, a la foto hi és la família Scherff i uns amics (circa 1938). Abraçant "Mare" Scherff, a mà esquerra, és Martin Bormann. En front Reinhardt Gehlen. A la part del darrere és Joseph Mengele i, a la seva dreta és Skorzeny, com un home jove. Al centre a la dreta (en uniforme de la marina alemanya) hi és George H. Scherff Jr i el seu pare, George H. Scherff. Bormann es va convertir en el segon al comandament de Hitler.
George H. Scherff Jr, es va convertir en el 41 º president dels Estats Units com George H.W. Bush i George H. Scherff Sr. -president quan la guerra de Kuwait contra Sadam-, era "assistent de confiança" de Nicola Tesla.

Reinhardt Gehlen, va ser un oficial cap de les SS i assassí que va ser tret de contraban d'Alemanya, en l'Operació Paperclip.

Skorzeny va ser el guardaespatlles de Hitler i espia assassí de les SS que va anar als EUA després de la guerra en el Projecte Paperclip. Skorzeny i GHW Bush van ser instrumentals en la emergència de l'intel.ligència nazi (SS), amb l'us de l'OSI per formar la CIA, amb "Wild Bill" Donovan i Allen Dulles. Aquests individus també van ser part d'experiments de control mental de la CIA, com MK-ULTRA.

L'oficial de les SS i metge Joseph Mengele, el sàdic conegut notòriament com "Angel de la Mort" d'Auschwitz, es diu que va escapar d'Alemanya a Amèrica del Sud després de la guerra.
Veure també:
http://educate-yourself.org/cn/familythatpreystogethercompared24aug07.shtml

Nikola Tesla (Similjan actual Croàcia (ex Àustria-Hongria), 10 de juliol de 1856 — Nova York EUA, 7 de gener de 1943). El seu nom original és Никола Тесла), va ser un físic, matemàtic, inventor, i enginyer elèctric serbo-estadunidenc.

Nascut a la Krajina austrohongaresa, es va educar a Graz on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per a treballar en una companyia de telègrafs nord-americana, traslladant-se a París l'any següent per a treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: La teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.

Hi ha qui el relaciona amb el fenómen de Tungushka i amb els principis que haurien portat al desenvolupament del sistema productor de terratrèmols Haarp.

According to Otto Skorzeny, pictured is the Scherff family and a few friends (circa 1938). Holding “Mother" Scherff’s hand at left is Martin Bormann. In front is Reinhardt Gehlen. In back is Joseph Mengele and to his right is Skorzeny as a young man. At center right (in the German navy uniform) is George H. Scherff, Jr. and his father George H. Scherff, Sr. Bormann became Hitler’s second in command. Reinhardt Gehlen was a chief SS officer and assassin who was smuggled out of Germany under Operation Paperclip.

Skorzeny was Hitler's bodyguard and SS spy/assassin who came to the U.S. after the war under Project Paperclip.
Skorzeny and GHW Bush were instrumental in merging Nazi (SS) intelligence with the OSI to form the CIA with "Wild Bill" Donovan and Allen Dulles. These guys were also part of CIA mind control experiments such as MK-ULTRA. SS officer and physician Joseph Mengele, the notoriously sadistic “Angel of Death” of Auschwitz, escaped Germany to South America after the war.

George H. Scherff Jr. became the 41st President of the United States as George HW Bush and George H. Scherff, Sr., was Nicola Tesla’s “trusted assistant”.

Correus: Mobilitzacions a Castella-Lleó

Per la viabilitat de Correus i contra l'apagada postal "més de 800 treballadors s'han sumat a les mobilitzacions per a demandar al Govern regulació i finançament per a Correus, davant el pla de retallada que està duent a terme. La marea groga ha inundat les quatre capitals de província on més de 800 treballadors, 500 a Salamanca, més de 100 a Segòvia i a Sòria (foto) i més de 150 a Palència, han dit NO A L'APAGADA POSTAL i han exigit la Moratòria de la Llei Postal, finançament per al servei postal universal i el desbloqueig del Conveni i Acord que el Govern ha imposat sobre la major i més antiga empresa pública del país, posant en perill l'ocupació de més de 62.000 treballadors.

De manera simultània, s'han realitzat aturades parcials a les oficines i carteries que han estat secundats pel 80% dels treballadors.

Más de 800 trabajadores de Correos se concentran en Salamanca, Soria, Segovia y Palencia

"Por la viabilidad de Correos y contra el apagón postal” más de 800 trabajadores se han sumado a las movilizaciones para demandar al Gobierno regulación y financiación para Correos ante el plan de recorte que está llevando a cabo.

La marea amarilla ha inundado las cuatro capitales de provincia donde más de 800 trabajadores, 500 en Salamanca, más de 100 en Segovia y en Soria y más de 150 en Palencia, han dicho NO AL APAGÓN POSTAL y han exigido la Moratoria de la Ley Postal, financiación para el Servicio Postal Universal y el desbloqueo del Convenio y Acuerdo que el Gobierno ha impuesto sobre la mayor y más antigua empresa pública del país poniendo en peligro el empleo de más de 62.000 trabajadores.

De manera simultánea, se han realizado paros parciales en las oficinas y carterías que han estado secundados por el 80% de los trabajadores.

Xina: Google no és déu

A les 3 de la matinada del 23 de març, un responsable de Google va anunciar el traspàs del seu nom de domini a la Xina a Hong Kong. Al cap i a la fi s'han posat les cartes cap per amunt en el cas de Google, després de més de dos mesos de enrenou iniciat el 12 gener per Google amb l'amenaça de "retirar-se de la Xina". L'afirmació de retirada no és més que una estratagema de falses aparences.

Parlant en sentit estricte, Google no s'ha retirat de la Xina. Primer, quan va traspassar el seu nom de domini a Hong Kong, Hong Kong és una regió administrativa especial de la Xina. Segon, és molt possible que Google intenti conservar part dels seus negocis al continent. El 23 de març, en obrir els serveis de cerca de Google, es van veure amb claredat frases de "Benvinguda a la nova casa de Google a la Xina".

Pel que fa a l'escàndol de la "retirada de la Xina" de Google, els mitjans nord-americans han escrit falsos comentaris. The Washington Post ha arribat a la major exageració dient que: "Pels xinesos la pèrdua de Google significa quedar-se en les tenebres", com si Google fos el Déu espiritual dels xinesos. La xarxa Zee de l'Índia és més realista: "Pels xinesos, Google no és més que un motor de recerca". Els sondejos realitzats per la Xarxa Global de la Xina demostren que el 84% dels xinesos consideren que és "irrellevant" la retirada de Google, i molts se senten ressentits per l'amenaça de Google.

És cert que per als xinesos Google no és Déu, tot i que faci moltes demostracions en matèria de la política i els valors. Les seves operacions comercials a la Xina no li han permès guanyar una posició de monopoli. "Tindriam carn de tancat per consumir tot i l'absència de l'escorxador" (proverbi). Alguns mitjans alemanys sostenen que l'intent de Google és una demostració política del seu fracàs comercial.

En realitat Google no és cap "defensor dels valors". És ben conegut que coopera i coordina amb els departaments d'intel.ligència dels EUA, cosa que ha provocat disputes amb Europa. Si una informació de Google crea dificultat, ha de suprimir-se d'acord amb la instrucció dels departaments pertinents. Les dades de cerca de Google han de ser "conservades per a la consulta". Google és una empresa comercial. Per als comerciants el camí correcte és observar les ètiques comercials.

Per exemple, ha de resoldre apropiadament la seva disputa amb els escriptors xinesos sobre la propietat intel.lectual, per a lliurar-se de la llufa de "pirata". Diversos anys després de la seva entrada a la Xina, actua de sobte a la llum d'una "política pura", una cosa incomprensible per a la gent. Després d'iniciat el intent, els alts càrrecs i mitjans nord-americans surten en massa a l'escena per donar-li suport. És això un cas empresarial i una opearción comercial? El cas mereix profundes reflexions. Ens fa recordar que en els darrers anys els EUA han adoptat mesures per a una guerra informàtica a gran escala. És això, potser, una escaramussa exploradora d'aquesta guerra?

Als EUA hi ha una porta rotatòria entre la política i el comerç. Els alts càrrecs de Google estan profundament implicats en la política del país. Alguns d'ells poden iniciar la seva carrera política. Potser és aquesta la raó per la qual Google s'hagi polititzat sobtadament. En l seva present "politització", Google s'ha equivocat amb la seva apreciació de la situació. No comprèn que els xinesos estan molt reticents a l'amenaça i el xantatge de l'exterior. La sobtada "politització" de Google demostra que és molt irresponsable, perquè sotmet a grans perplexitat i causa greus pèrdues als empleats xinesos i al seu cooperants. Tal com quelcom inevitable, no és possible impedir la retirada de Google, però a Google li cal esmenar, bé els assumptes posteriors de la seva retirada.

La retirada de Google ens fa estendre les nostres reflexions. Quan estem alerta contra els anhels monopolistes de alguns països, cal prevenir del desig monopolista d'empreses. Les dues coses són de la mateixa naturalesa. En un context de globalització econòmica, encara que és favorable introduir de l'estranger coses postives, no hem de debilitar les nostres pròpies forces creatives. Cal tenir coses positives pròpies per a no deixar-nos fer xantatge per altres. En l'actual món de xarxes, EUA és el magnat, i això és una realitat. Però no és acceptable que la Xina sigui sota xantatge en tot moment. És una qüestió per a la reflexió si la Xina ha de tenir la seva pròpia línia de desenvolupament tecnològic i el seu propi proveïdor de serveis.

Google no es Dios

A las 3 de la madrugada del 23 de marzo, un responsable de Google anunció el traspaso de su nombre de dominio en China a Hong Kong. Al fin y al cabo se han puesto las cartas boca arriba en el caso de Google después de más de dos meses de alboroto iniciado el 12 enero por Google con la amenza de “retirarse de China”.

Hablando en sentido estricto, Google no se ha retirado de China. Primero cuando traspasó su nombre de dominio a Hong Kong, Hong Kong es una región administrativa especial de China. Segundo, es muy posible que Google intente conservar parte de sus negocios en el continente de China. El 23 de marzo, al abrir los servicios de búsqueda de Google, se ve con claridad frases de “Bienvenida a la nueva casa de Google en China”. La afirmación de retirada no es más que una estratagema de falsas apariencias.

Para leer más ir a enlace:

Xina: EUA, el gran manipulador de tipus de canvi

Xiang Songzuo, sotsdirector de l'Institut de Monedes Internacionals de la Universitat del Poble de Xina, afirmà que: "La política monetària dels Estats Units és "capritxosa", ja que quan és necessari devaluar, manipula immediatament per aconseguir-ho, i quan cal revaluar, manipula immediatament per assolir-ho. La condició clau per a aquesta política de tipus de canvi és precisament la "taxa de canvi flotant".

Yu Zuia, acadèmic honorari de l'Acadèmia de Ciències Socials de la Xina, va apuntar: "Les maniobres i intents dels Estats Units de manipular les taxes de canvi vénen de llarg i tenen objectius múltiples, ja que no és tan senzill com conquerir avantatges econòmiques i comercials. El tipus de canvi del renminbi no pot sotmetre's a voluntat d'altres països. En realitat, cap dels bancs centrals, inclosos els dels països occidentals, deixa via lliure a les taxes de canvi, la quantitat de diners posada en circulació i la quantitat de pr��stecs".

Quan els Estats Units recorre a mitjans polítics, diplomàtics i comercials per obligar el renminbi a revaluar d'acord amb la seva exigència i criteri, també intenta deixar el comerç de les exportacions de la Xina en una situació difícil, moltes empreses en fallida, innombrables treballadors en atur, abatuda l'economia i crear inestabilitat social.

Per afrontar l'impacte de la crisi financera provocada per ell mateix, EUA va haver d'imprimir bitllets i demanar préstecs en grans quantitats i, en el curs de demanar crèdits, es va veure obligat a revaluar el dòlar per elevar la capacitat seductora. Llavors, Estats Units va recórrer primer al Fons d'Estabilització per vendre euro a grans sumes, el que va conduir a una vertiginosa caiguda de l'euro i l'alça del dòlar i després, va imprimir frenèticament bitllets i, a través d'una sèrie de complexos procediments i mitjans manipuladors com l'eliminació dels deutes de cobrament dudable, va controlar la taxa d'augment del dòlar per assolir els seus objectius.

Zhang Monan, vice investigador del Departament de Pronòstics Econòmics del Centre Nacional d'Informacions, va indicar: La tendència de la marxa del dòlar sempre coincideix hàbilment amb el ritme de la recuperació econòmica dels Estats Units i el cicle del dòlar correspon justament al cicle de la recuperació econòmica, el que és també una manifestació i resultat de la manipulació de les taxes de canvi per part dels Estats Units. El reajustament tàctic del dòlar té un fort color egoista i unilateralista, l'alça i la caiguda del dòlar, aparentment sense cap llei, coincideixen de fet amb les tàctiques econòmiques dels Estats Units".

EEUU es el más grande país manipulador de los tipos de cambio en el mundo

Xiang Songzuo, subdirector del Instituto de Monedas Internacionales de la Universidad del Pueblo de China, puntualizó: La política monetaria de Estados Unidos es “antojadiza”, pues cuando es necesario devaluar, manipula inmediatamente para lograrlo; y cuando es necesario revaluar, manipula de inmediato para alcanzarlo. La condición clave para esa política de tipo de cambio es precisamente la “tasa de cambio flotante”.

Yu Zuyao, académico honorario de la Academia de Ciencias Sociales de China, apuntó: “Las maniobras e intentos de Estados Unidos de manipular las tasas de cambio vienen de largo y tienen objetivos múltiples, pues no es tan sencillo como conquistar ventajas económicas y comerciales. El tipo de cambio del renminbi no puede someterse a voluntad de otros países. En realidad, ninguno de los bancos centrales, incluidos los de los países occidentales, deja rienda suelta a las tasas de cambio, la cantidad de dinero puesto en circulación y la cantidad de préstamos”.

Cuando Estados Unidos recurre a medios políticos, diplomáticos y comerciales para obligar al renminbi a revaluar de acuerdo con su exigencia y criterio, también intenta dejar el comercio de las exportaciones de China en una situación difícil, muchas empresas en quiebra, innumerables trabajadores en desempleo, abatida la economía e inestabilidad social.

Para enfrentar el impacto de la crisis financiera provocada por él mismo, EEUU tuvo que imprimir billetes y pedir préstamos en grandes cantidades y, en el curso de pedir créditos, se vio obligado a revaluar el dólar para elevar la capacidad seductora. Entonces, Estados Unidos recurrió primero al Fondo de Estabilización para vender euro en grandes sumas, lo que condujo a una vertiginosa caída del euro y el alza del dólar y luego, imprimió frenéticamente billetes y, a través de una serie de complejos procedimientos y medios manipuladores como la eliminación de las deudas de cobranza dudable, controló la tasa de aumento del dólar para alcanzar sus objetivos.

Zhang Monan, vice investigador del Departamento de Pronósticos Económicos del Centro Nacional de Informaciones, indicó: La tendencia de la marcha del dólar siempre coincide hábilmente con el ritmo de la recuperación económica de Estados Unidos, y el ciclo del dólar corresponde justamente al ciclo de la recuperación económica, lo que es también una manifestación y resultado de la manipulación de las tasas de cambio por parte de Estados Unidos. El reajuste táctico del dólar tiene un fuerte color egoísta y unilateralista; el alza y la caída del dólar, aparentemente sin ley alguna, coinciden de hecho con las tácticas económicas de Estados Unidos".

L'escalfament global no alenteix l'Amoco

L'anomenada Circulació Meridional de Retorn de l'Atlàntic (Amoco) no s'ha alentit en els darrers 15 anys, com es creia abans, sinó que fins i tot s'ha accelerat, afirma un estudi publicat per la revista Geophysical Research Letters: "Els canvis en la velocitat del moviment de les aigües que observem són, amb tota probabilitat, part d'un cicle natural. L'acceleració dels corrents des de 1993 coincideix amb el cicle natural d'escalfament i refredament de l'Atlàntic que dura desenes d'anys", va explicar Josh Willis, del Laboratori de Propulsió de la Nasa i responsable de l'estudi.

Mitjançant una nova tècnica d'observació, Willis va calcular la velocitat de les corrents prop de la latitud 41 º, aproximadament entre Nova York i la part nord de Portugal, demostrant que no va patir variacions entre 2002 i 2009 i que fins i tot es va accelerar un 20% des de 1993.

L'investigador va realitzar el seu estudi a partir de dades aportades pels altímetres de satèl.lit de la NASA i pel programa internacional Argo que compta amb uns 3.000 perfiladors robòtics fondejats en profunditats oceàniques de fins a 2.000 metres.

Es tracta de la mateixa tècnica que el científic va utilitzar el 2008 per comprovar l'escalfament d'aigua als oceans i que, en la seva opinió, complementarà la metodologia actual de l'observació dels corrents de l'Atlàntic, que es consideren un dels factors clau que regula la temperatura i la quantitat de precipitacions a les regions adjacents.

La Circulació Meridional de Retorn de l'Atlàntic (Amoco, per les seves sigles en anglès) és un important sistema de corrents responsable del clima actual d'Europa, Amèrica del Nord i Àfrica, que seria molt més fresc sense les corrents càlides de l'Amoco.

Fins ara, es creia que l'escalfament global i el consegüent desglaç dels glacials alenteixen els corrents de l'Atlàntic, amenaçant amb un refredament en els tres continents.

Segons Willis, fins i tot amb un alentiment de l'Amoco, no val la pena tenir por de conseqüències notables per al clima global.

Científico refuta que el calentamiento global ralentice corrientes del Atlántico

La llamada Circulación Meridional de Retorno del Atlántico no se ha ralentizado en lo últimos 15 años, como se creía antes, sino que incluso se ha acelerado, afirma un estudio publicado por la revista Geophysical Research Letters.

"Los cambios de la velocidad del movimiento de las aguas que observamos son, con toda probabilidad, parte de un ciclo natural. La aceleración de las corrientes desde 1993 coincide con el ciclo natural de calentamiento y enfriamiento del Atlántico que dura decenas de años", explicó Josh Willis, del Laboratorio de Propulsión de la Nasa y responsable del estudio.

Para leer más ir a enlace:

Xina: Pluja artificial contra la sequera

Les autoritats meteorològiques de la província de Yunnan, al sud-oest de la Xina, es preparen per induir més pluges artificials mentre es pronostiquen pluges de lleugeres a moderades que mitigaran els danys a la província afectada per la sequera, de l'oest a l'orient, durant tres dies a partir de dissabte. Les pluges de lleugeres a moderades augmentaran la humitat de l'aire, proporcionant una bona oportunitat per a induir la pluja artificial que mitigarà la pitjor sequera en 100 anys a la regió, va assenyalar un meteoròleg de l'observatori provincial.

No obstant això, la pluja limitada difícilment acabarà amb la sequera, de manera que els governs locals també planegen excavar 1.100 pous en els dos mesos que falten per a mitjans de maig, amb la intenció de resoldre en certa mesura l'escassetat d'aigua que pateixen un milió de residents.

La sequera ha castigat el sud-oest de la Xina durant mesos, afectant a 61,3 milions de residents, 5 milions d'hectàrees de cultius a Guizhou, Yunnan, Sichuan, Chongqing i Guangxi, va indicar el dimecres el Ministeri d'Afers Civils.

La sequera ha afectat 18 milions de residents i 11,7 milions de caps de bestiar a la regió, i ha provocat pèrdues econòmiques directes per 23.700 milions de iuans (3.500 milions de dòlars USA).

A la província de Yunnan, la més afectada, les pèrdues econòmiques directes en agricultura es calculen en 17,000 milions de iuans.

El prolongat clima sec ha afectat més de 80% de totes les àrees de cultiu a Yunnan, una regió que produeix flors fresques, llavor de colza, canya de sucre, tabac i te. A més, 8,2 milions de residents pateixen escassetat d'aliments.

Els preus de les flors fresques en moltes ciutats han augmentat 50%. Els preus de vegetals en Guangxi s'han duplicat, tot i que les autoritats locals van enviar subministraments addicionals per contenir l'augment de preus.

Els residents també estan preocupats per l'agut ascens en els preus d'aliments per a finals de l'any i principis del proper pel fet que la producció agrícola preveu notables descensos.

Lluvia artificial mitigará sequía en provincia suroeste de China

Las autoridades meteorológicas de la provincia de Yunnan, en el suroeste de China, se preparan para inducir más lluvias artificiales mientra se pronostican lluvias de ligeras a moderadas que mitigarán los daños en la provincia afectada por la sequía del oeste al oriente durante tres días a partir del sábado.

Las luvias de ligeras a moderadas aumentarán la humedad en el aire, proporcionando una buena oportunidad para inducir la lluvia artificial que mitigará la peor sequía en 100 años en la región, señaló un meteorólogo del observatorio provincial.

Para leer más ir a enlace: