Actualment són prop de 900, provinents d'Espanya, Mèxic, Estats Units, França, Itàlia, Alemanya i Nova Zelanda, principalment. A Mèxic són aproximadament 300 en els seus centres instal.lats a Monterrey (hi ha dues cases, una amb 50 i una altra amb 150 joves recent consagrades), Districte Federal (cinc cases), Puebla, Lleó, Saltillo, Mèrida, Guadalajara i Cotija. Els bisbes visitadors es van sorprendre en conèixer l'existència de 900 consagrades al Regnum Christi i de la rigorosa norma en què viuen, la qual no accepta l'Església catòlica en l'actualitat.
Dones somrients, amb bones maneres, de bona presència i escassa formació cultural i religiosa, que van decidir consagrar la seva vida al Regnum Christi dels Legionaris de Crist, viuen sotmeses en els centres de la congregació en una esclavitud voluntària que les impedeix opinar, tenir amistats i proximitat amb la seva família. Sota un règim de control total se les ha utilitzat per dècades per obtenir recursos i vocacions. I tot en nom de Déu.
A quaranta anys d'haver-se integrat el primer grup de consagrades, creat per Marcial Maciel, es va descobrir que no estan reconegudes per la Santa Seu, fins i tot els visitadors apostòlics es van sorprendre al conèixer de la seva existència i de la rigorosa normativitat en què viuen, la qual no acceptaria l'Església catòlica en l'actualitat.
Perdudes en el laberint d'aquesta normativitat, han creat una figura "híbrida" que va ser aprofitada pel seu fundador, que les va convertir en el seu exèrcit femenil. Només per l'aniversari d'aquest, cada 10 de març es els demanava un "regal econòmic", un xec aproximat de 250 mil dòlars, quantitat que cada any es intentava superar.
Segons els Estatuts del Regnum Christi (RC), en el capítol dedicat al tercer grau, dels que té còpia MILENIO Diari, s'estableix un total submissió de judici i se'ls exigeix que als 15 anys d'haver estat consagrades lliurin la meitat de seus béns patrimonials presents i futurs a la Legió i als 25 anys el total d'aquest, dels quals no es disposarà en vida de la donant, només del seu usdefruit.
A més, s'indica que si compten amb béns al integrar-se al RC els podran conservar, i adquirir més, però no administrar. I podran disposar de l'usdefruit d'aquests, però només per a obres de caritat i d'ajuda al moviment legionari.
A aquestes joves dissenyades per ser sotmeses se'ls recluta en les seves escoles, entre els grups de col.laboradors i les seccions de joves, les consagren des dels 17 anys d'edat i se'ls demana als seus pares, si poden pagar, 7.000 $ anuals per seu manteniment, a Mèxic durant diversos anys se'ls demanava una mensualitat aproximada de 2000-3000 pesos, per cobrir les despeses de la casa on vivien.
Són aïllades des del primer moment en què ingressen, les normes són clares: Amb els seus familiars poden estar 15 dies cada 7 anys i un cop l'any les poden veure els seus pares, a les ciutats on aquestes es trobin. També, tenen dret a una trucada mensual que realitza la família. Però aquesta regla es pot trencar si requereixen aconseguir recursos per als centres.
Per a aquestes dones laiques, que no estan consagrades com les religioses d'altres congregacions, hi ha permisos especials per sortir del centre i anar amb les seves famílies, els quals s'atorguen en cas que el seu pare o mare es troben malalts de mort, només són vuit dies, si en aquest lapse no mor, es tornen i és una cosa extraordinària aconseguir un altre passi.
A l'interior del centre tenen prohibit parlar del personal entre elles. Aquí ha de regnar sempre el silenci, excepte a la mitja hora destinada per el menjar i els 10 minuts que se'ls concedeix al final del dia per xerrar. No poden ajudar unes a les altres en res sense el permís de la seva directora. Tot és controlat, fins i tot el anar al bany, la qual cosa ha de autoritzar la seva directora si estan en temps de convivència comunitària.
La inflexible normativitat en què viuen les consagrades les obliga a parlar amb la seva directora cada 15 dies de manera confidencial, però, aquest diàleg és revelat als seus superiors. Situació que va en contra del dret canònic (CIC 240,2), l'Església no permet que ni tan sols per a l'ordenació sacerdotal es revelin els continguts de la direcció espiritual.
També se les assigna un o dos confessors sacerdots legionaris, únics permesos per confessar cada setmana. I se les sotmet a l'aplicació d'un qüestionari setmanal de 45 minuts que les fa sentir culpables i pecadores, amb preguntes com: "Sóc irresponsable en l'ocupació del temps? Considero la pèrdua del temps com una falta formal a la pobresa?
Per Marcial Maciel era important la participació de les dones, però només per aconseguir donatius i captar vocacions, perquè sempre es va oposar a que les consagrades estudiessin. A diferència dels homes que ingressen i s'integren a les files de les universitats.
Algunes ex consagrades van confiar a MILENIO Diari que a elles, des de la seva adhesió, se les va dir que no era necessari que concloguessin carreres universitàries, algunes per seguir a Crist van abandonar els seus estudis; altres els continuen, però assessorades de manera individual per professores i aïllades dels centres universitaris.
La majoria de les professores que les imparteixen els cursos pertanyen a la Legió, tenen poca capacitació i no s'han titulat. Aquestes dones poden estudiar publicitat, tècniques de comunicació humana i pedagogia, entre d'altres, però "no la medicina".
Tot i que el dret canònic en el nombre 822 recomana que es facin servir els mitjans de comunicació, però amb prudència per tenir cura de la castedat, elles no tenen accés a premsa, televisió, ràdio ni internet lliure.
Sota aquest règim, un nombre important d'elles es posa malalta i, d'acord amb testimonis de metges i psiquiatres que les atenen, acrediten que són dones sanes, però abans de complir 30 anys d'edat tenen símptomes seriosos de "fibromiàlgia, neurosi, colitis, gastritis, trastorns del son i depressió".
Les normes estrictes i els horaris a què estan sotmeses les generen ansietat, "obsessió i perfeccionisme, així com despersonalització, amb actituds regressives".
En la seva vida quotidiana "no hi ha llibertat per l'opció personal, bàsica per a una vida adulta plena i feliç, de manera que cauen fàcilment en desesperació, desànim i crisi emocionals.
Per això moltes d'elles no superen els 40 anys en aquest estil de vida, algunes s'en van malaltes i afectades. Però en una indefensió total, perquè d'acord amb la seva norma, si es malalta psíquicament se la envia de tornada a casa.
Reclutades
• En les seves promeses, a més de castedat, pobresa i obediència, han de complir tres: mai desitjar... ni intrigar per aconseguir o conservar càrrecs o dignitats en el moviment.
• No criticar mai externament, amb paraules, escrits o de qualsevol altra manera, cap acte de govern, ni la persona de cap director del moviment, i avisar immediatament al director de qui és el que critica. Evitar la crítica, la murmuració, els particularismes i la intriga, creant un ambient d'estima.
• De les consagrades el 8 desembre 1969 només queden 4, dues germanes de cognom Magaña; Patricia Bannon (germana de qui va ser director territorial de la Legió als Estats Units) i Margarita Estrada.
La "ordre" té moltes semblances amb la situació actual de les "monges" de l'Opus Dei.
Maciel consagró a 900 mujeres... para explotarlas
Los obispos visitadores se sorprendieron al conocer la existencia de consagradas en el Regnum Christi y de la rigurosa normatividad en la que viven, la cual no aceptaría la Iglesia católica en la actualidad.
Mujeres sonrientes, con buenos modales, de buena presencia y escasa formación cultural y religiosa, que decidieron consagrar su vida al Regnum Christi de los Legionarios de Cristo, viven sometidas en los centros de la congregación en una esclavitud voluntaria que les impide opinar, tener amistades y cercanía con su familia. Bajo un régimen de control total se les ha utilizado por décadas para obtener recursos y vocaciones. Y todo en nombre de Dios.
Para leer más ir a enlace:
L'Ajuntament de Barcelona ha convocat un concurs públic per valor de 118.000 euros per eliminar un quart de la població de coloms que habiten a la ciutat comtal. Es preten aniquilar, en un termini d'any i mig, gairebé 65.000 exemplars de les més de 256.000 aus registrades en l'últim cens a la capital catalana. Fonts de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), han reconegut: "La població de coloms no ha deixat de créixer en els últims anys perquè l'entorn és molt favorable i sempre tenen menjar a la seva disposició". Per l'ASPB, la superpoblació de coloms està considerada com una "plaga" i assenyalen que, el concurs: "No és una cosa extraordinària, sinó una pràctica habitual que porta molts anys en vigor".
