dissabte, 17 de juliol de 2010
Sírius fa els mil amics!
Sírius, nascuda el 10 de gener d'enguany, ja té 1.000 amics. Ara mateix hem assolit una petita fita que per alguns semblava inassolible, donats els mitjans i posibilitats. Continuarem esforçant-nos per no decebre ningú dels que cerquen bona informació, fiable i contrastada: Una guia amiga en un cel de tempestats i incerteses. Gràcies a tots i al mestre que ens donà inspiració i paciència!: Georges Brassens: LA MALA REPUTACIÓ
En el meu poble sense pretensió
Tinc mala reputació,
Faci el que faci és igual
Tots ho consideren malament,
Jo no penso doncs fer cap mal
Volent viure fora del ramat;
No, a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
No, a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Tots tots em miren malament
Excepte els cecs, és natural.
Quan la festa nacional
Jo em quedo al llit igual,
Que la música militar
Mai no va poder aixecar.
En el món ja que no hi ha major pecat
Que el de no seguir al abanderat
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Tots em mostren amb el dit
Excepte els manxols, vull i no puc.
Si al carrer corre un lladre
I a la defensa va un ricàs
Traveta dono al senyor
I he aixafat el perseguidor
Això sí que sí que serà una llauna
Sempre tinc jo de ficar la pota
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Després de mi tots a córrer
Excepte els coixos, és de creure.
Ja sé amb molta precisió
Com acabarà la funció
No els falta més que el garrot
Pa 'matar-me com un coiot
Tot i que no arme cap embolic
Amb que no va a Roma el camí meu
Que a li gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Que a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Després de mi tots a bordar
Excepte els muts, és de pensar.
ç
"Cal revisar l'ordre financer i econòmic mundial"
El president de Kazakhstan, Nursultan Nazarbáev, ha instat avui a crear un nou ordre financer i econòmic mundial: "Es necessita un nou sistema global de regulació i supervisió dels mercats financers per impedir la distorsió de la moneda mundial, frenar els fluxos especulatius i evitar el finançament del consum en els països industrialitzats per països en desenvolupament", ha dit Nazarbáev a la cimera informal dels ministres d'Afers Exteriors de l'OSCE celebrada a Alma-Ata.
La comunitat internacional discuteix activament les causes de la crisi econòmica mundial i la manera de prevenir la seva repetició. Així, els ministres de Finances del Grup dels Vint (G-20) van tractar en la reunió d'abril a Washington les mesures per millorar la regulació del sector financer.
Els ministres van proposar, en particular, adoptar un impost únic sobre les transaccions financeres i introduir un sistema únic de normes del treball de les institucions financeres.
El president de Kazakhstan, a més, va tornar a pronunciar per l'adopció d'una moneda supranacional única amb la finalitat de crear una macroeconomia més estable.
Suggereix una traducció millor
La comunitat internacional discuteix activament les causes de la crisi econòmica mundial i la manera de prevenir la seva repetició. Així, els ministres de Finances del Grup dels Vint (G-20) van tractar en la reunió d'abril a Washington les mesures per millorar la regulació del sector financer.
Els ministres van proposar, en particular, adoptar un impost únic sobre les transaccions financeres i introduir un sistema únic de normes del treball de les institucions financeres.
El president de Kazakhstan, a més, va tornar a pronunciar per l'adopció d'una moneda supranacional única amb la finalitat de crear una macroeconomia més estable.
Suggereix una traducció millor
Udalbiltza: Tots neguen pertanyer a ETA o Ekin
Els ex regidors i alcaldes processats en la causa contra Udalbiltza van seguir explicant al tribunal que els jutja els objectius i la tasca desenvolupada per Udalbiltza, per respondre a les necessitats del país. Han destacat la seva pluralitat i vocació de superar les sigles polítiques, i han reiterat que no rebien ordres ni d'ETA ni d'Ekin. La vista oral continuarà dijous que ve. La segona sessió del judici contra Udalbiltza arrencà amb la declaració de Xabier Iragorri, exalcalde de Oiartzun. Com van fer ahir la majoria de encausats, no ha contestat a les preguntes de la Fiscalia i l'acusació popular, que s'han centrat a l'activitat d'Udalbiltza Partzuergoa i del Fons basc de Cohesió i Desenvolupament, organismes que Iragorri presideix.
Iragorri ha explicat a preguntes del seu advocat que va formar part de Udalbiltza des de la seva constitució, el 1999, i que Udalbiltza Partzuergoa es va crear com una entitat pública, la seva constitució es va publicar en el Butlletí Oficial i fins i tot el Tribunal Basc de Comptes va avalar que els ajuntaments destinaran ajudes a aquest consorci.
A més, ha posat de manifest la contradicció que suposa que l'Ajuntament de Oiartzun no pugui concedir ajudes a Zuberoa i sí a Cuba, Nicaragua o altres països, com fa a través del Fons de Cohesió i Desenvolupament.
Després d'Iragorri ha declarat l'ex regidor d'Iruñea i professora Expe Iriarte, que, igual que els seus companys, ha negat pertànyer o haver pertangut a ETA o Ekin. Ha explicat que va desenvolupar la seva tasca en Udalbiltza en l'àmbit lingüístic i educatiu.
A Iriarte l'ha seguit Jasone Astibia, que va ser regidor de Zubieta i va treballar en la comissió de cultura de la institució nacional basca. També ha negat que rebés ordres o directrius d'ETA per acudir a l'assemblea constituent de 1999.
Urko Irastorza, ex regidor de Lazkao, també va exercir la seva tasca en la comissió de cultura, on les propostes i reflexions les realitzaven els seus integrants, sense rebre ordres de ningú.
Pluralitat ideològica
Maribios Ugarteburu, ex alcaldessa de Amoroto entre 1999 i 2005, ha pres el relleu a Irastorza. Ha assenyalat que en Udalbiltza es defensava la pluralitat ideològica i que la feina que desenvolupava va ser sempre públic i transparent.
Ha recordat que en Udalbiltza havia electes de diverses formacions, no només de l'esquerra abertzale, i també independents, com era el cas. A més, ha confirmat que "Udalbiltza-Kursaal" no existia i que la primera vegada que va sentir aquesta denominació va ser quan es va dur a terme l'operació policial contra la institució, l'abril de 2003.
Ugarteburu ha negat que l'objectiu de Udalbiltza fora alterar l'ordre constitucional i ha recalcat que el seu fi era treballar pel país per sobre de les sigles polítiques.
A continuació ha declarat Juan Carlos Alduntzin, ex regidor i alcalde de Pasaia, que va treballar en la comissió d'ordenació del territori de Udalbiltza, sota la direcció de Jon Jauregi, llavors alcalde de Beasain (PNB) i primer president de la institució nacional.
A Alduntzin l'acusen, entre altres coses, d'haver creat una plataforma contra el tren d'alta velocitat, cosa que ha negat rotundament. Ha dit que ni va crear cap plataforma, ni va formar part d'ella ni s'ha reunit amb un organisme d'aquest tipus.
Miren Odriozola ha relatat que l'alcalde jeltzale d'Azpeitia va proposar a la corporació anar a l'assemblea constituent de Udalbiltza i que va ser acceptada per unanimitat, però ella no va poder ser present en trobar malalta aquest dia. Sí participar en les següents assemblees, i li van encomanar la responsabilitat de l'àrea internacional per la seva dilatada experiència a l'estranger amb ONG en tasques humanitàries.
Una de les decisions adoptades per l'assemblea va ser la d'elaborar una carta pels drets humans, segons ha explicat.
Per la seva banda, Ibon Arbulu ha aclarit que no va prendre part en la constitució de Udalbiltza ni ha tingut cap relació amb la institució nacional, ja que quan es va crear ja no era regidor a Bilbo (ho va ser entre 1995 i 1999). Ha assenyalat que "no entén res", ja que, segons ha insistit, no va formar part de Udalbiltza, "ni sóc d'Ekin ni d'ETA".
Finalitzada la compareixença de Arbulu, la vista oral s'ha suspès fins al pròxim dijous. Larraitz Sanzberro és l'única encausada que falta per declarar.
"Orgullosos"
Nerviosos, una mica preocupats i amb el ple convenciment que aquest judici no havia d'haver-se celebrat, els imputats en el cas contra Udalbiltza es van presentar ahir al matí a l'Audiència Nacional espanyola "amb ganes" de començar. Ganes de posar-se davant del jutge i explicar la seva tasca en l'assemblea nacional d'electes del qual es mostren "orgullosos".
/2010/07/segona-sessio-del-judici-contra.html
/2010/07/12-europarlamentaris-interpellen-sobre.html
Iragorri ha explicat a preguntes del seu advocat que va formar part de Udalbiltza des de la seva constitució, el 1999, i que Udalbiltza Partzuergoa es va crear com una entitat pública, la seva constitució es va publicar en el Butlletí Oficial i fins i tot el Tribunal Basc de Comptes va avalar que els ajuntaments destinaran ajudes a aquest consorci.
A més, ha posat de manifest la contradicció que suposa que l'Ajuntament de Oiartzun no pugui concedir ajudes a Zuberoa i sí a Cuba, Nicaragua o altres països, com fa a través del Fons de Cohesió i Desenvolupament.
Després d'Iragorri ha declarat l'ex regidor d'Iruñea i professora Expe Iriarte, que, igual que els seus companys, ha negat pertànyer o haver pertangut a ETA o Ekin. Ha explicat que va desenvolupar la seva tasca en Udalbiltza en l'àmbit lingüístic i educatiu.
A Iriarte l'ha seguit Jasone Astibia, que va ser regidor de Zubieta i va treballar en la comissió de cultura de la institució nacional basca. També ha negat que rebés ordres o directrius d'ETA per acudir a l'assemblea constituent de 1999.
Urko Irastorza, ex regidor de Lazkao, també va exercir la seva tasca en la comissió de cultura, on les propostes i reflexions les realitzaven els seus integrants, sense rebre ordres de ningú.
Pluralitat ideològica
Maribios Ugarteburu, ex alcaldessa de Amoroto entre 1999 i 2005, ha pres el relleu a Irastorza. Ha assenyalat que en Udalbiltza es defensava la pluralitat ideològica i que la feina que desenvolupava va ser sempre públic i transparent.
Ha recordat que en Udalbiltza havia electes de diverses formacions, no només de l'esquerra abertzale, i també independents, com era el cas. A més, ha confirmat que "Udalbiltza-Kursaal" no existia i que la primera vegada que va sentir aquesta denominació va ser quan es va dur a terme l'operació policial contra la institució, l'abril de 2003.
Ugarteburu ha negat que l'objectiu de Udalbiltza fora alterar l'ordre constitucional i ha recalcat que el seu fi era treballar pel país per sobre de les sigles polítiques.
A continuació ha declarat Juan Carlos Alduntzin, ex regidor i alcalde de Pasaia, que va treballar en la comissió d'ordenació del territori de Udalbiltza, sota la direcció de Jon Jauregi, llavors alcalde de Beasain (PNB) i primer president de la institució nacional.
A Alduntzin l'acusen, entre altres coses, d'haver creat una plataforma contra el tren d'alta velocitat, cosa que ha negat rotundament. Ha dit que ni va crear cap plataforma, ni va formar part d'ella ni s'ha reunit amb un organisme d'aquest tipus.
Miren Odriozola ha relatat que l'alcalde jeltzale d'Azpeitia va proposar a la corporació anar a l'assemblea constituent de Udalbiltza i que va ser acceptada per unanimitat, però ella no va poder ser present en trobar malalta aquest dia. Sí participar en les següents assemblees, i li van encomanar la responsabilitat de l'àrea internacional per la seva dilatada experiència a l'estranger amb ONG en tasques humanitàries.
Una de les decisions adoptades per l'assemblea va ser la d'elaborar una carta pels drets humans, segons ha explicat.
Per la seva banda, Ibon Arbulu ha aclarit que no va prendre part en la constitució de Udalbiltza ni ha tingut cap relació amb la institució nacional, ja que quan es va crear ja no era regidor a Bilbo (ho va ser entre 1995 i 1999). Ha assenyalat que "no entén res", ja que, segons ha insistit, no va formar part de Udalbiltza, "ni sóc d'Ekin ni d'ETA".
Finalitzada la compareixença de Arbulu, la vista oral s'ha suspès fins al pròxim dijous. Larraitz Sanzberro és l'única encausada que falta per declarar.
"Orgullosos"
Nerviosos, una mica preocupats i amb el ple convenciment que aquest judici no havia d'haver-se celebrat, els imputats en el cas contra Udalbiltza es van presentar ahir al matí a l'Audiència Nacional espanyola "amb ganes" de començar. Ganes de posar-se davant del jutge i explicar la seva tasca en l'assemblea nacional d'electes del qual es mostren "orgullosos".
/2010/07/segona-sessio-del-judici-contra.html
/2010/07/12-europarlamentaris-interpellen-sobre.html
EUA: Reforma financera però no tant
El Congrés dels Estats Units enviarà una històrica revisió financera al president Barack Obama, amb la qual cosa s'establirà una nova fita en la història de la legislació reguladora financera del país des de la Gran Depressió dels anys trenta. Amb una votació final de 60 contra 39, el Senat dels Estats Units va aprovar avui una històrica reforma, prop de dos anys després que la crisi financera va colpejar l'economia nord-americana per sumirla en la recessió més profunda en més de 70 anys.
S'espera que el president Barack Obama converteixi la iniciativa en llei la setmana que ve per mitjà de la seva signatura.
La legislació de 2.300 pàgines, la més ambiciosa versió de regulacions financeres en diverses dècades, té com a finalitat frenar les pràctiques d'alt risc de Wall Street culpa de la crisi econòmica mundial del 2008, així com resoldre el risc sistèmic entre les firmes financeres del problema denominat "massa grans per a fracassar" i crear una agència de protecció al consumidor per protegir millor els nord-americans.
L'administració Obama va proposar la legislació en juny del 2009 en un intent per evitar la repetició de la crisi financera dels darrers dos anys.
S'espera que la iniciativa, que porta el nom del president del Comitè Bancari del Senat Christopher Dodd i del president del Comitè de Serveis Financers de la Cambra Barney Frank, sigui descrita per l'administració Obama com una nova victòria política després de la iniciativa de salut convertida en llei pel president a principis d'aquest any.
La Cambra de Representants la va aprovar el 30 de juny.
Els demòcrates van considerar la iniciativa com un triomf històric sobre la imprudent Wall Street.
"Quan es va produir aquest terratrèmol no existia en absolut una supervisió, transparència o rendició de comptes suficients per protegir-nos de les conseqüències", va dir el líder de la majoria del Senat, Harry Reid. "Aquesta llei enfortirà les tres coses".
"No és una iniciativa perfecta i seré el primer a admetre", va dir Dodd. "Es necessitarà una següent crisi econòmica, i certament n'hi haurà, per determinar si les disposicions d'aquesta iniciativa oferiran o no a aquesta generació o la propera generació de reguladors les eines necessàries per minimitzar els efectes d'aquesta crisi".
Però els republicans van assenyalar que la iniciativa és una gran extralimitació federal que resultarà ser una "mata llocs de treball" a la circumstància que la creació de llocs de treball és la principal prioritat de l'agenda del president Obama. La iniciativa podria portar els llocs de treball del sector financer a l'estranger, van assenyalar.
El president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va elogiar l'aprovació de la iniciativa poc després de la votació.
"La legislació per a la reforma financera aprovada avui pel Congrés representa un pas benvingut i de llarg abast per evitar una repetició de la recent crisi financera", va dir Bernanke en una declaració.
S'espera que el president Barack Obama converteixi la iniciativa en llei la setmana que ve per mitjà de la seva signatura.
La legislació de 2.300 pàgines, la més ambiciosa versió de regulacions financeres en diverses dècades, té com a finalitat frenar les pràctiques d'alt risc de Wall Street culpa de la crisi econòmica mundial del 2008, així com resoldre el risc sistèmic entre les firmes financeres del problema denominat "massa grans per a fracassar" i crear una agència de protecció al consumidor per protegir millor els nord-americans.
L'administració Obama va proposar la legislació en juny del 2009 en un intent per evitar la repetició de la crisi financera dels darrers dos anys.
S'espera que la iniciativa, que porta el nom del president del Comitè Bancari del Senat Christopher Dodd i del president del Comitè de Serveis Financers de la Cambra Barney Frank, sigui descrita per l'administració Obama com una nova victòria política després de la iniciativa de salut convertida en llei pel president a principis d'aquest any.
La Cambra de Representants la va aprovar el 30 de juny.
Els demòcrates van considerar la iniciativa com un triomf històric sobre la imprudent Wall Street.
"Quan es va produir aquest terratrèmol no existia en absolut una supervisió, transparència o rendició de comptes suficients per protegir-nos de les conseqüències", va dir el líder de la majoria del Senat, Harry Reid. "Aquesta llei enfortirà les tres coses".
"No és una iniciativa perfecta i seré el primer a admetre", va dir Dodd. "Es necessitarà una següent crisi econòmica, i certament n'hi haurà, per determinar si les disposicions d'aquesta iniciativa oferiran o no a aquesta generació o la propera generació de reguladors les eines necessàries per minimitzar els efectes d'aquesta crisi".
Però els republicans van assenyalar que la iniciativa és una gran extralimitació federal que resultarà ser una "mata llocs de treball" a la circumstància que la creació de llocs de treball és la principal prioritat de l'agenda del president Obama. La iniciativa podria portar els llocs de treball del sector financer a l'estranger, van assenyalar.
El president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va elogiar l'aprovació de la iniciativa poc després de la votació.
"La legislació per a la reforma financera aprovada avui pel Congrés representa un pas benvingut i de llarg abast per evitar una repetició de la recent crisi financera", va dir Bernanke en una declaració.
Les noves mesures del Vaticà són insuficients
Les víctimes de pederàstia, agrupades en l'organització SNAP, van denunciar a través de portaveus que les noves mesures del Vaticà contra els capellans que abusen sexualment de nens, equivalen a "atacar un elefant amb una pistola d'aigua". L'associació nord-americana de víctimes d'abusos sexuals comesos per sacerdots (SNAP, per la seva sigla en anglès) va qualificar aquest dijous de insuficients les noves mesures anunciades pel Vaticà sobre els casos de pederàstia, ja que entre altres aspectes, no estableixen sancions per als còmplices que ocultin el delicte dels clergues. Foto: Wojtyla i Maciel.
"Les noves línies directives del Vaticà relatives als abusos sexuals poden resumir en poques paraules: estan a la Lluna", va assenyalar en un comunicat una de les dirigents de SNAP, Bàrbara Doris.
Doris va indicar que les mesures equivalen a "atacar un elefant amb una pistola d'aigua quan l'elefant està fora d'abast de trets", va afegir.
"En tot el món, les autoritats de l'Església opten per creure als acusats i no als denunciants, refusen parlar (...) d'aquests casos (...) i ignoren les denúncies d'abusos sexuals", va recalcar.
"És aquest tipus de comportaments que cal canviar, no les línies directives internes de l'Església", va insistir.
Les normes emeses pel Vaticà després dels escàndols de pederàstia deslligats en els últims temps, amplien de 10 a 20 anys la prescripció per abús sacerdotal i també codifica per primera vegada com a delicte canònic la possessió o distribució de pornografia infantil.
No obstant això, el document eclesiàstic emès no esmenta la necessitat que els bisbes denunciïn a la Policia els abusos sexuals de sacerdots contra menors.
Tampoc s'inclouen en el text, una política de zero tolerància, com han exigit grups de víctimes en diferents parts del món.
Dades oficials oferts pel Vaticà en el primer trimestre d'aquest any refereixen que s'han investigat a tres mil cures entre 2001 i 2009 per casos d'abusos comesos en l'últim mig segle.
"Les noves línies directives del Vaticà relatives als abusos sexuals poden resumir en poques paraules: estan a la Lluna", va assenyalar en un comunicat una de les dirigents de SNAP, Bàrbara Doris.
Doris va indicar que les mesures equivalen a "atacar un elefant amb una pistola d'aigua quan l'elefant està fora d'abast de trets", va afegir.
"En tot el món, les autoritats de l'Església opten per creure als acusats i no als denunciants, refusen parlar (...) d'aquests casos (...) i ignoren les denúncies d'abusos sexuals", va recalcar.
"És aquest tipus de comportaments que cal canviar, no les línies directives internes de l'Església", va insistir.
Les normes emeses pel Vaticà després dels escàndols de pederàstia deslligats en els últims temps, amplien de 10 a 20 anys la prescripció per abús sacerdotal i també codifica per primera vegada com a delicte canònic la possessió o distribució de pornografia infantil.
No obstant això, el document eclesiàstic emès no esmenta la necessitat que els bisbes denunciïn a la Policia els abusos sexuals de sacerdots contra menors.
Tampoc s'inclouen en el text, una política de zero tolerància, com han exigit grups de víctimes en diferents parts del món.
Dades oficials oferts pel Vaticà en el primer trimestre d'aquest any refereixen que s'han investigat a tres mil cures entre 2001 i 2009 per casos d'abusos comesos en l'últim mig segle.
L'OSCE dirigirà l'investigació al Kirguizistan
El representant especial de l'Assemblea Parlamentària de l'OSCE per a Àsia Central, Kimmo Kiljunen, encapçalarà la comissió internacional per a la investigació de les causes de la tragèdia al sud de Kirguizistan, informà el portaveu del Govern Provisional kirguís: "Els ministeris d'Afers Exteriors dels països escandinaus van proposar la creació d'una comissió internacional per estudiar les causes dels tràgics successos a les províncies de Oix i Jalal-Abad".
Segons la font, la presidenta de Kirguizistan, Rosa Otunbáyeva, "en prendre en consideració la bona voluntat dels països europeus" va acceptar la iniciativa i va acordar que la comissió sigui encapçalada per Kimmo Kiljunen.
La presidenta kirguís va destacar també la "necessitat d'un treball coordinat i conjunt entre la comissió internacional i la nacional" per estudiar les causes, les conseqüències i elaborar les recomanacions sobre la tragèdia.
Una onada de violència ètnica a les regions de Oix i Jalal-Abad, al sud de Kirguizistan, va causar a principis de juny passat uns 2.000 morts i milers de ferits, segons les dades no oficials.
Segons la font, la presidenta de Kirguizistan, Rosa Otunbáyeva, "en prendre en consideració la bona voluntat dels països europeus" va acceptar la iniciativa i va acordar que la comissió sigui encapçalada per Kimmo Kiljunen.
La presidenta kirguís va destacar també la "necessitat d'un treball coordinat i conjunt entre la comissió internacional i la nacional" per estudiar les causes, les conseqüències i elaborar les recomanacions sobre la tragèdia.
Una onada de violència ètnica a les regions de Oix i Jalal-Abad, al sud de Kirguizistan, va causar a principis de juny passat uns 2.000 morts i milers de ferits, segons les dades no oficials.
President de Mongòlia al fons del llac Baikal
El president de Mongòlia, Tsakhiagiin Elbegdorj, va viatjar a les profunditats del llac Baikal a bord del batiscaf "Mir-1", va informar el servei de premsa de la presidència de la República de Buriàtia: "La submersió encara es porta a terme". El president mongol va viatjar en companyia del director de l'empresa "Metropol", Mikhaïl Slipenchik, i Anatoly Sagalevich, capità del batiscaf el Mir-1. Al costat del Mir-1 es va submergir el Mir-2 amb científics de Buriàtia i Mongòlia.
El lloc on es produeix la submersió és a 5 quilòmetres del port de Turk (República de Buriàtia, Federació Russa) i es calcula que baixaran fins a una profunditat d'uns 400 metres.
El president de Mongòlia, cap de la Convenció de mongols del món, va arribar a Buriàtia per participar a la IV sessió de la Convenció que per primera vegada es realitza a Rússia.
La vigília va participar en els treballs de la Convenció a Ulan-Ude i es va reunir amb el president de la República, Viatxeslav Nagovitsyn.
El lloc on es produeix la submersió és a 5 quilòmetres del port de Turk (República de Buriàtia, Federació Russa) i es calcula que baixaran fins a una profunditat d'uns 400 metres.
El president de Mongòlia, cap de la Convenció de mongols del món, va arribar a Buriàtia per participar a la IV sessió de la Convenció que per primera vegada es realitza a Rússia.
La vigília va participar en els treballs de la Convenció a Ulan-Ude i es va reunir amb el president de la República, Viatxeslav Nagovitsyn.
El diable de mar d'aigües profundes
Científics australians van aconseguir fotografiar noves espècies de peixos i mol.luscs que habiten a 1.400 metres de profunditat on no arriba la llum del sol. Un grup d'experts, encapçalat pel professor Justin Marshall estudiar la biodiversitat de l'escull Osprey a 350 quilòmetres de la costa de l'estat de Queensland. Per a la investigació, els científics van utilitzar càmeres ultra sensibles amb un comandament a distància de fabricació nord-americana. A més, els científics es disposen a investigar els mecanismes que van permetre a aquests organismes adaptar-se a la foscor i baixa temperatura d'aigua. A la foto: diable de mar d'aigües profundes.
EUiA rebutja la privatització de les caixes
L´Assemblea d´EUiA-SAF (Serveis Administratius i Financers) denunciem que el Govern Zapatero ha presentat a les Corts la Llei de Reforma de les Caixes d´Estalvi (LORCA), actuant des de l´obscurantisme i la incoherència. Ha estat una decisió precipitada i de comú acord amb el PP, seguint el pas que marquen els grups financers de pressió així com el corifeu ultrallibreal del FMI i la Unió Europea. Aquest fet denota una manca de voluntat política per tal d´obrir un espai de diàleg entre tots els agents polítics, socials i sindicals implicats, així com una actitud irresponsable i escandalosa d´afrontar les reformes estructurals.
Davant la necessitat de reforçar la solvència de les caixes a fi que aquestes disposin de recursos propis suficients que reactivin el crèdit en favor de l´economia real, el Govern ha perdut una oportunitat única de refermar el paper de les caixes com a entitats al servei de la societat. Hauria calgut una Llei tendent a reforçar una estructura de direcció basada en una gestió professional acorde als reptes actuals com són: potenciar l´activitat industrial i econòmica, garantir el crèdit a l´economia productiva, posant-lo a l´abast de la petita i mitjana empresa, així com facilitant l´accès universal als serveis bancaris i al crèdit al consum per part de la població en general, i tot això en el marc d´un sector públic potent a l´àmbit financer.
EUiA-SAF denunciem que, lluny de tot això, el Govern ha optat per satisfer les ànsies de domini del capital financer internacional, privatitzant tot l´esforç social dipositat a les caixes d´estalvi, fruit de molts anys d´acumulació de les classes populars, posant en perill la pervivència de la seva Obra Social i sobretot la possibilitat de disposar d´un instrument imprescindible per a democratitzar els seveis bancaris. Un cop el sector d´Estalvi ha estat regenerat amb diners públics, el Govern el `regala´ al capital privat, que aprofitarà així els 13.500 milions de diner públic pagats per sanejar les entitats a través del FROB i, de pas, prendrà el control de les caixes.
EUiA-SAF ens refermem en la nostra demanda, compartida per sindicats i organitzacions d´esquerra, que les caixes d´estalvi han de mantenir el seu caràcter d´entitats de crèdit sense ànim de lucre. També cal preservar la seva composició quant als òrgans de govern. Les caixes han de continuar sent entitats que estiguin arrelades al seu territori, que puguin acompanyar el nou model econòmic que la nostra societat reclama, basat en la sostenibilitat i la inclusió social. No oblidem que les caixes pertanyen als seus impositors així com a les comunitats i municipis on estan arrelades i, per tant, és inacceptable aquesta imposició antidemocràtica.
Per tot això EUiA-SAF donem suport a totes les iniciatives de les organitzacions sindicals, socials i polítiques, tendents a impedir la plasmació d´aquesta Llei. EUiA-SAF considerem irrenunciable la preservació del sector de les caixes així com el seu caràcter social i no compartim que l´activitat fundacional de les caixes pugui ser exclosa de l´activitat financiera. Volem un sector de l´estalvi de caràcter públic que pugui fer sana competència al monopoli bancari que ens volen imposar.
No a la privatització de les caixes!
Sí al manteniment del seu caràcter social i públic!
Davant la necessitat de reforçar la solvència de les caixes a fi que aquestes disposin de recursos propis suficients que reactivin el crèdit en favor de l´economia real, el Govern ha perdut una oportunitat única de refermar el paper de les caixes com a entitats al servei de la societat. Hauria calgut una Llei tendent a reforçar una estructura de direcció basada en una gestió professional acorde als reptes actuals com són: potenciar l´activitat industrial i econòmica, garantir el crèdit a l´economia productiva, posant-lo a l´abast de la petita i mitjana empresa, així com facilitant l´accès universal als serveis bancaris i al crèdit al consum per part de la població en general, i tot això en el marc d´un sector públic potent a l´àmbit financer.
EUiA-SAF denunciem que, lluny de tot això, el Govern ha optat per satisfer les ànsies de domini del capital financer internacional, privatitzant tot l´esforç social dipositat a les caixes d´estalvi, fruit de molts anys d´acumulació de les classes populars, posant en perill la pervivència de la seva Obra Social i sobretot la possibilitat de disposar d´un instrument imprescindible per a democratitzar els seveis bancaris. Un cop el sector d´Estalvi ha estat regenerat amb diners públics, el Govern el `regala´ al capital privat, que aprofitarà així els 13.500 milions de diner públic pagats per sanejar les entitats a través del FROB i, de pas, prendrà el control de les caixes.
EUiA-SAF ens refermem en la nostra demanda, compartida per sindicats i organitzacions d´esquerra, que les caixes d´estalvi han de mantenir el seu caràcter d´entitats de crèdit sense ànim de lucre. També cal preservar la seva composició quant als òrgans de govern. Les caixes han de continuar sent entitats que estiguin arrelades al seu territori, que puguin acompanyar el nou model econòmic que la nostra societat reclama, basat en la sostenibilitat i la inclusió social. No oblidem que les caixes pertanyen als seus impositors així com a les comunitats i municipis on estan arrelades i, per tant, és inacceptable aquesta imposició antidemocràtica.
Per tot això EUiA-SAF donem suport a totes les iniciatives de les organitzacions sindicals, socials i polítiques, tendents a impedir la plasmació d´aquesta Llei. EUiA-SAF considerem irrenunciable la preservació del sector de les caixes així com el seu caràcter social i no compartim que l´activitat fundacional de les caixes pugui ser exclosa de l´activitat financiera. Volem un sector de l´estalvi de caràcter públic que pugui fer sana competència al monopoli bancari que ens volen imposar.
No a la privatització de les caixes!
Sí al manteniment del seu caràcter social i públic!
ICV-EUiA celebra l'acord per defensar l'Estatut
La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha mostrat la seva "satisfacció" per l'acord assolit en el Parlament, amb l'aprovació de la resolució que ha obtingut el suport de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. Tot i així, Camats, ha lamentat amb tota "contundència" l'excés de tàctica i d'escenificació que "ha fregat els límits". "Avui corríem un risc molt més gran que el fracàs d'un text o d'una resolució. Corríem el risc de no estar a l'alçada de les manifestació del dia 10 de juliol", ha dit Camats "perquè no podem reclamar els drets d'un poble sinó som capaços de dir junts allò que ens fa ser el que som".
Així, la portaveu parlamentària ecosocialista, que ha remarcat que des d'ICV-EuiA han fet tots els esforços perquè hi hagués un pronunciament majoritari, ha posat en valor que la resolució aprovada, amb el preàmbul de l'Estatut, "té tota la intenció política perquè és una declaració d'afirmació nacional. Del que som i volem ser com a nació i com a poble. No pas de límits, sinó de projecte col·lectiu. I per això permet ser un marc compartit per aquells que el varen votar el 2006". "És alhora un reconeixement inequívoc a un principi democràtic bàsic: la voluntat popular, expressada en referèndum. Ens reafirma en que, allò que ha votat el poble no hi ha cap tribunal que ho hagi d'esmenar", ha afegit.
En relació a la resolució proposada per ERC, Camats ha recordat que el Parlament ha aprovat 3 vegades resolucions reconeixent el dret a l'autodeterminació -el 12 de desembre de 1989, l'1 d'octubre de 1998 i la darrera vegada en Comissió, el 3 de març de 2010 amb els suports de CiU, ERC i ICV-EUiA, i l'abstenció del PSC-. Per això, Camats ha dit que el seu grup parlamentari rebutja "plantejar un escenari que signifiqui anar endarrere en aquesta majoria, perquè fem un mal favor al dret a l'autodeterminació" ni tampoc participarà "en un escenari, com el de la proposta republicana, que fa una lectura restrictiva d'aquest dret, assimilant-lo només a una tria entre independència sí o no".
Per tot això, el grup parlamentari d'ICV-EUiA no ha votat cap resolució que no fos la unitària perquè "hem entès que avui no és el moment per exposar el projecte polític propi". "En comptes d'això ha preferit estirar d'allò que ens uneix, més que d'allò que ens separa", ha remarcat.
Pel que fa a les resolucions proposades pel PP i el Grup Mixt, Camats ha criticat que durant els últims 4 anys s'han estat queixant perquè el major autogovern no interessa els catalans. "Poden mantenir la mateixa afirmació després de la manifestació i també de la majoria que conforma aquest parlament de nou?", ha preguntat la diputada alhora que els ha instat a recolzar un text -el prèambul- que el TC ha validat. "Quin problema tenen ara?", els ha demanat. "El que avui ens demostren és que el seu problema no el teníem amb si cabia a la Constitució, sinó amb l'Estatut mateix i amb la legitimitat democràtica i nacional que hi ha al darrere", ha lamentat.
Així, la portaveu parlamentària ecosocialista, que ha remarcat que des d'ICV-EuiA han fet tots els esforços perquè hi hagués un pronunciament majoritari, ha posat en valor que la resolució aprovada, amb el preàmbul de l'Estatut, "té tota la intenció política perquè és una declaració d'afirmació nacional. Del que som i volem ser com a nació i com a poble. No pas de límits, sinó de projecte col·lectiu. I per això permet ser un marc compartit per aquells que el varen votar el 2006". "És alhora un reconeixement inequívoc a un principi democràtic bàsic: la voluntat popular, expressada en referèndum. Ens reafirma en que, allò que ha votat el poble no hi ha cap tribunal que ho hagi d'esmenar", ha afegit.
En relació a la resolució proposada per ERC, Camats ha recordat que el Parlament ha aprovat 3 vegades resolucions reconeixent el dret a l'autodeterminació -el 12 de desembre de 1989, l'1 d'octubre de 1998 i la darrera vegada en Comissió, el 3 de març de 2010 amb els suports de CiU, ERC i ICV-EUiA, i l'abstenció del PSC-. Per això, Camats ha dit que el seu grup parlamentari rebutja "plantejar un escenari que signifiqui anar endarrere en aquesta majoria, perquè fem un mal favor al dret a l'autodeterminació" ni tampoc participarà "en un escenari, com el de la proposta republicana, que fa una lectura restrictiva d'aquest dret, assimilant-lo només a una tria entre independència sí o no".
Per tot això, el grup parlamentari d'ICV-EUiA no ha votat cap resolució que no fos la unitària perquè "hem entès que avui no és el moment per exposar el projecte polític propi". "En comptes d'això ha preferit estirar d'allò que ens uneix, més que d'allò que ens separa", ha remarcat.
Pel que fa a les resolucions proposades pel PP i el Grup Mixt, Camats ha criticat que durant els últims 4 anys s'han estat queixant perquè el major autogovern no interessa els catalans. "Poden mantenir la mateixa afirmació després de la manifestació i també de la majoria que conforma aquest parlament de nou?", ha preguntat la diputada alhora que els ha instat a recolzar un text -el prèambul- que el TC ha validat. "Quin problema tenen ara?", els ha demanat. "El que avui ens demostren és que el seu problema no el teníem amb si cabia a la Constitució, sinó amb l'Estatut mateix i amb la legitimitat democràtica i nacional que hi ha al darrere", ha lamentat.
El 89% de la costa catalana, edificada
L'excés de ports és el responsable de l'erosió de desenes de les 243 platges catalanes, segons Greenpeace. La costa catalana és la que té un índex més alt de saturació del litoral espanyol, segons l'informe Destrucción a toda costa que l'organització ecologista Greenpeace ha presentat avui a Barcelona i que assegura que el 89% de la costa no protegida de Catalunya ja està edificada. Foto: Imatge de Roses, abans i després de la imparable saturació de construccions denunciada per Greenpeace.
L'informe denuncia que ha estat imparable la construcció de noves infraestructures portuàries malgrat el desequilibri que existeix al litoral català per anys de contínues obres i infraestructures i que "a Catalunya ja hi ha un port esportiu per cada 10 quilòmetres, que sumen uns 36.000 amarratges", 6.000 més que el 2006, quan no es va renovar la suposada moratòria de ports.
Un dels coautors de l'informe, Julio Barea, ha declarat que "tots som conscients que l'agressió a la costa ha estat imparable els últims anys" però que "el més greu és que aquesta tendència continua i els polítics s'afanyen a acabar amb l'única normativa que defensa el litoral, que és la llei de costes".
Excés de ports
"És lamentable que per interessos partidistes es promoguin rebaixes en aquesta llei que pretenen legalitzar els excessos que s'han permès durant tots aquests anys", ha afirmat Barea, partidari de demolir les grans il·legalitats i no la llei de costes.
L'estudi també revela que la fragilitat de la costa catalana és un fet que ningú pot amagar i que les seves platges perden sorra a causa de les barreres col·locades al llarg de 30 anys.
L'excés de ports és el responsable de l'erosió de desenes de les 243 platges que hi ha a la costa de Catalunya, un problema que obliga a invertir "xifres ingents de diner públic, com els 50 milions d'euros pressupostats el 2006 per consolidar les platges de Barcelona", segons l'informe.
El treball posa de manifest que Catalunya acumula el 42% de la contaminació que s'aboca directament a la costa Mediterrània a Espanya i que entre el 2000 i el 2002 es van acumular 994 expedients per fer abocaments il·legals.
Plataformes petrolíferes a Tarragona
A Tarragona han estat molt greus els efectes negatius que ha provocat el desenvolupament de la indústria química i petroquímica en els últims 10 anys, afegeix l'estudi, i el 2002, 2004 i 2009 es van produir fugues de combustibles de les plataformes situades al seu front litoral.
Greenpeace també denuncia l'existència de dos nous projectes associats a la plataforma petrolífera Casablanca, connectada ja amb vuit pous, cosa que per a l'organització ecologista no augura un bon futur per al delta de l'Ebre i les costes de Castelló.
Els ecologistes diuen que les perspectives són molt poc prometedores per a la poca costa que queda verge perquè bona part dels tres milions de vivendes que es projectaven al litoral el 2007 estan pendents de la remissió de la crisi i perquè hi ha una pròrroga que permet endarrerir la construcció en sòls urbanitzables fins al 2013.
A aquests factors s'hi afegeix, segons Greenpeace, el fet que Espanya sigui el país del món on més diner públic s'ha destinat a sostenir el sector immobiliari.
L'informe denuncia que ha estat imparable la construcció de noves infraestructures portuàries malgrat el desequilibri que existeix al litoral català per anys de contínues obres i infraestructures i que "a Catalunya ja hi ha un port esportiu per cada 10 quilòmetres, que sumen uns 36.000 amarratges", 6.000 més que el 2006, quan no es va renovar la suposada moratòria de ports.
Un dels coautors de l'informe, Julio Barea, ha declarat que "tots som conscients que l'agressió a la costa ha estat imparable els últims anys" però que "el més greu és que aquesta tendència continua i els polítics s'afanyen a acabar amb l'única normativa que defensa el litoral, que és la llei de costes".
Excés de ports
"És lamentable que per interessos partidistes es promoguin rebaixes en aquesta llei que pretenen legalitzar els excessos que s'han permès durant tots aquests anys", ha afirmat Barea, partidari de demolir les grans il·legalitats i no la llei de costes.
L'estudi també revela que la fragilitat de la costa catalana és un fet que ningú pot amagar i que les seves platges perden sorra a causa de les barreres col·locades al llarg de 30 anys.
L'excés de ports és el responsable de l'erosió de desenes de les 243 platges que hi ha a la costa de Catalunya, un problema que obliga a invertir "xifres ingents de diner públic, com els 50 milions d'euros pressupostats el 2006 per consolidar les platges de Barcelona", segons l'informe.
El treball posa de manifest que Catalunya acumula el 42% de la contaminació que s'aboca directament a la costa Mediterrània a Espanya i que entre el 2000 i el 2002 es van acumular 994 expedients per fer abocaments il·legals.
Plataformes petrolíferes a Tarragona
A Tarragona han estat molt greus els efectes negatius que ha provocat el desenvolupament de la indústria química i petroquímica en els últims 10 anys, afegeix l'estudi, i el 2002, 2004 i 2009 es van produir fugues de combustibles de les plataformes situades al seu front litoral.
Greenpeace també denuncia l'existència de dos nous projectes associats a la plataforma petrolífera Casablanca, connectada ja amb vuit pous, cosa que per a l'organització ecologista no augura un bon futur per al delta de l'Ebre i les costes de Castelló.
Els ecologistes diuen que les perspectives són molt poc prometedores per a la poca costa que queda verge perquè bona part dels tres milions de vivendes que es projectaven al litoral el 2007 estan pendents de la remissió de la crisi i perquè hi ha una pròrroga que permet endarrerir la construcció en sòls urbanitzables fins al 2013.
A aquests factors s'hi afegeix, segons Greenpeace, el fet que Espanya sigui el país del món on més diner públic s'ha destinat a sostenir el sector immobiliari.
EUPV contra la festa d'ànecs a Sagunt
La diputada autonòmica d'EUPV Marina Albiol ha exigit al govern valencià que extreme les mesures: “Per a que no es produisca la solta d’ànecs vius a l’aigua. Sembla que l’ajuntament, en una clara fugida estratègica, pretén no demanar l’autorització pertinent, per això li demanem a la Conselleria de Governació que estiga alerta per a evitar la celebració d’aquesta festa”. Albiol considera que la solta a l’aigua de més d’un centenar d’ànecs, “i el maltractament que aquestos pateixen, ha d’acabar. La Conselleria porta quatre anys denegant l’autorització i el que no pot ser és que ara el consistori evite aquest tràmit per a poder celebrar la festa”, afirma.
La diputada d’EUPV ha instat al conseller Serafín Castellano, “a no fer la vista grossa en aquesta qüestió. Estem parlant d’una activitat denunciada per nombrosos col·lectius i que suposa l’agressió als animals i per tant, la conselleria no pot quedar al marge”, insisteix.
La diputada d’EUPV ha instat al conseller Serafín Castellano, “a no fer la vista grossa en aquesta qüestió. Estem parlant d’una activitat denunciada per nombrosos col·lectius i que suposa l’agressió als animals i per tant, la conselleria no pot quedar al marge”, insisteix.
"La connivència de Camps i el Bigotis és innegable"
La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica ha afirmat que les relacions entre el president de la Generalitat i Álvaro Pérez, el Bigotes: “Són més que innegables. Avui de nou la premsa es fa ressò de les suposades ordres de Camps per a que es contractaren els serveis d’Orange Market, en aquest cas, per a organitzar els actes del PP locals i provincials de la campanya de 2007. Sols esperem que aquestos serveis del Bigotes es pagaren amb diners del PP i no amb fons públics. Ens preocupen aquestos fets, perquè, a més, vénen després del suposat informe, negat per Camps, en el què aquest instava a les conselleries a contractar també a Orange Market. Massa coincidències”, manifesta Sanz.
La diputada d’EUPV acusa a Camps “de menysprear la intel·ligència dels valencians i valencianes quan ens menteix reiteradament sobre la seua relació amb l’implicat en el cas Gürtel, Àlvaro Pérez. Aquest personatge estava instal·lat i còmode amb el Consell i el PP, i sembla que els negocis amb els dos li anaven de meravella. Sembla que Camps a més s’havia convertit en el seu manager que anava aconseguint-li contractes a colp d’ordre”.
Sanz afirma que si, tal i com denuncia la premsa a partir del contingut del sumari del cas Gürtel, moltes agrupacions locals i provincials del PP reberen les ordres de Camps per a contractar a Orange Market per als seus mítins, “esperem que aquestos es pagaren amb diners del PP i no públics, perquè també ens resulta sospitós que al sumari aparega una tabla anomenada Fulla Pagament Alcaldes, procedent de la comptabilitat d’Orange Maket, on es descriu la relació dels actes que va fer el PP en diversos municipis durant la campanya”.
Per a Esquerra Unida “el més greu és que Camps seguisca sense donar explicacions públiques sobre aquestos fets i especialment sobre les relacions d’Orange Market amb l’administració, que és el que ens preocupa. Però, més bé al contrari, Camps segueix negant la major, mentre tot el món sap ja que menteix”.
La diputada d’EUPV acusa a Camps “de menysprear la intel·ligència dels valencians i valencianes quan ens menteix reiteradament sobre la seua relació amb l’implicat en el cas Gürtel, Àlvaro Pérez. Aquest personatge estava instal·lat i còmode amb el Consell i el PP, i sembla que els negocis amb els dos li anaven de meravella. Sembla que Camps a més s’havia convertit en el seu manager que anava aconseguint-li contractes a colp d’ordre”.
Sanz afirma que si, tal i com denuncia la premsa a partir del contingut del sumari del cas Gürtel, moltes agrupacions locals i provincials del PP reberen les ordres de Camps per a contractar a Orange Market per als seus mítins, “esperem que aquestos es pagaren amb diners del PP i no públics, perquè també ens resulta sospitós que al sumari aparega una tabla anomenada Fulla Pagament Alcaldes, procedent de la comptabilitat d’Orange Maket, on es descriu la relació dels actes que va fer el PP en diversos municipis durant la campanya”.
Per a Esquerra Unida “el més greu és que Camps seguisca sense donar explicacions públiques sobre aquestos fets i especialment sobre les relacions d’Orange Market amb l’administració, que és el que ens preocupa. Però, més bé al contrari, Camps segueix negant la major, mentre tot el món sap ja que menteix”.
Marga Sanz: "Camps embruta el càrrec"
La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica manifesta que la mancança de confiança dels valencians i valencianes en Francisco Camps: “És ja un fet ineludible, i el més greu de tot és que el president es considerat com una persona de poca honradesa. Front açò, ens segueix preocupant que Camps actue com si no anara amb ell. La ciutadania no es mereix un president implicat en un cas de corrupció en el càrrec, i li exigim a Camps, per tant, que prenga bona nota dels resultats de l’enquesta del CIS”.
Sanz considera que el PP i Camps “han encallat definitivament i actuen ja a la defensiva. Fins i tot la Justícia ha hagut de donar-los advertències per a que deixen actuar als tribunals”, recrimina.
La dirigent d’EUPV acusa a Camps “d’embrutar fins als límits el càrrec de president de la Generalitat. No sols és gravíssim que seguisca ostentant-lo amb la seua imputació judicial, sinó que ara a més, vegem el reflexe d’eixa imputació: la mancança de confiança que ha creat en els ciutadans i la creença que aquestos tenen de que Camps no és honrat”.
Des d’Esquerra Unida consideren que quan la ciutadania qüestiona en un polític la seua honradesa i no mostra confiança en ell “ha de ser el motiu definitori per a que abandone el càrrec. Camps tenia ja moltes raons per deixar la presidència, ara se suma una més que corrobora la necessitat que se’n vaja”, conclou Sanz.
Sanz considera que el PP i Camps “han encallat definitivament i actuen ja a la defensiva. Fins i tot la Justícia ha hagut de donar-los advertències per a que deixen actuar als tribunals”, recrimina.
La dirigent d’EUPV acusa a Camps “d’embrutar fins als límits el càrrec de president de la Generalitat. No sols és gravíssim que seguisca ostentant-lo amb la seua imputació judicial, sinó que ara a més, vegem el reflexe d’eixa imputació: la mancança de confiança que ha creat en els ciutadans i la creença que aquestos tenen de que Camps no és honrat”.
Des d’Esquerra Unida consideren que quan la ciutadania qüestiona en un polític la seua honradesa i no mostra confiança en ell “ha de ser el motiu definitori per a que abandone el càrrec. Camps tenia ja moltes raons per deixar la presidència, ara se suma una més que corrobora la necessitat que se’n vaja”, conclou Sanz.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)