Marina Albiol, diputada d’EUPV, exigeix que el Ministeri de Medi Ambient cobrisca les baixes del personal del centre meteorològic de Castelló i recorda que estem en risc de gota freda. Albiol, considera que el Ministeri de Medi Ambient està cometent una gran imprudència al permetre que centre meteorològic de Castelló tanque les dues pròximes setmanes per falta de personal: “En uns dies de possible gota freda cal extremar al màxim les precaucions i comptar amb totes les previsions meteorològiques possibles, per tal de poder actuar amb rapidesa davant les inclemències del temps”.
Albiol considera que el Ministeri de Medi Ambient ha de reconsiderar aquesta situació i cobrir les baixes dels treballadors, “no es pot permetre que els retalls econòmics afecten fins i tot a qüestions tan bàsiques com la previsió meteorològica, si han de retallar que retallen el sou del governador del Banc d’Espanya, però no del centre de previsió meteorològica de Castelló”
La diputada d’esquerres també ha volgut recordar que a Castelló hi ha molts treballadors i treballadores per als quals és imprescindible tindre una previsió del temps lo més exacta possible, “tant els llauradors com els pescadors necessiten que el centre meteorològic de Castelló funcione al 100% de les seues possibilitats, ja que la seua feina està molt condicionada pel vent i la pluja”.
El Ministeri de Medi Ambient ha aplicat un sever tisorada a la plantilla del centre meteorològic de Castelló dins de la seva política d'ajustaments. Ha eludit suplir les baixes del personal, un fet que provocarà que durant dues setmanes (del 11 al 25 d'octubre) l'observatori es quedi buit. Ara només manté un operari i aquest s'agafarà vacances les pròximes dues setmanes, segons van admetre fonts de l'Agència Estatal de Meteorologia de València.
El centre de Castelló roman amb un dels tres empleats inclosos en la seva relació de llocs de treball. Un s'ha demanat la baixa definitiva i un altre està en comissió de serveis. I cap de les baixes seran cobertes. Darrere d'aquesta retallada hi ha la dràstica contracció de la despesa del Govern central. Així, entre les prioritats de l'Agència de Meteorologia (Aemet) no es troba l'observatori de Castelló. Des de l'Aemet assenyalar que el centre de la província pot fer la seva tasca de vigilància a través d'un sistema automàtic, mentre els aeroports, van dir, requereixen una observació manual. El servei d'atenció d'usuaris de Castelló sí que es veurà obligat a tancar l'11 al 25 d'octubre. Per a qualsevol consulta en aquest període caldrà trucar a les oficines de l'Aemet a València.
La Central Sindical Independent de Funcionaris (CSI-F) va criticar que per primera vegada "a 100 anys de servei", l'Agència Estatal de Meteorologia "no pot garantir les prestacions estadístiques de la província de Castelló".
"Tot i que amb la Llei 28/2006 de 18 de juliol per a la millora dels serveis públics, es va blindar aquest servei, el cert és que en aquests moments la manca de personal fa que la màxima autoritat meteorològica de Castelló no pugui assegurar les prediccions ni, per tant, contribuir a la seguretat de persones i béns que diuen els seus estatuts", han apuntat.
Aquesta situació, segons el parer de CSI-F, "és inconcebible, a la Subdelegació del Govern fan cas omís i la negativa de l'Estat a suplir les places fa que des del pròxim dia 11 d'octubre l'estació estigui buida per primera vegada en els seus història "," una mostra més de la precarietat a la qual el Govern està sotmetent a molts dels seus centres, on no compleix les relacions de llocs de treball, tot i tractar-se en aquest cas d'un centre amb 1.400 treballadors a tot el país i un pressupost de més de 120 milions d'euros", van afegir.
dissabte, 9 d’octubre de 2010
Més d'un miler de persones contra la B-40
Més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dissabte, per la C-17 a l'alçada de Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), per protestar pel traçat que el Ministeri de Foment ha proposat per l'anomenat Quart Cinturó. L'acte ha aplegat tots els grups polítics amb representació municipal, a més d'entitats i veïns, i a la fi s'ha llegit el manifest que van signar tots els grups polícs amb representació a l'Ajuntament: PSC, CiU i PP, al govern; i ERC i ICV-EUiA, a l'oposició, amb el diputat d'ICV-EUiA, Jordi Miralles en la capçalera.
També s'han mobilitzat diversos sindicats agraris, com Unió de Pagesos o ASAJA, i diversos tractors i remolcs. També hi han assistit persones de diversos pobles afectats pel quart cinturó com veïns de Llerona.
Els manifestants s'han reunit al cèntric Pinar de la Riera, des d'on han enfilat cap a la C-17. El tall s'ha produït cap a les 12 del migdia i s'ha allargat durant una hora. Els manifestants han recorregut a peu el tram de la C-17 entre l'antiga entrada al barri de Can Xicota i la benzinera Repsol, que hi ha poc després de l'enllaç amb la carretera de Granollers a Lliçà d'Amunt. Allà s'ha llegit el manifest que van signar tots els grups polícs amb representació a l'Ajuntament: PSC, CiU i PP, al govern; i ERC i ICV, a l'oposició. A més de les cues en sentit Barcelona, també hi ha hagut retencions en sentit Vic per l'efecte tafaner que feia que els cotxes reduïssin la velocitat en veure els manifestants.
La manifestació ha provocat que, durant uns minuts, no es pogués circular per l'autovia en direcció Barcelona mentre els Mossos desviaven els vehicles per la carretera de Granollers a Caldes i per la ronda Nord, a l'alçada de l'enllaç del Tibidabo, a Canovelles.
La plataforma exigeix al govern de l'Estat que 'escolti' les reivindicacions dels contraris al projecte. L'alcalde de la localitat, el socialista Ignasi Simón, ha explicat que el recorregut que es vol fixar 'trinxa el poble, perquè el divideix en dos. I és que, per exemple, passa pel bosc de Palaudàries, un dels corredors biològics més importants de la comarca, i passa pel costat d'una ermita del segle XI. S'ha fet només pensant en la part econòmica', ha lamentat.
Simón ha reconegut que la manifestació 'ha superat les expectatives' que s'havien fixat els organitzadors de l'acte. També ha explicat que a partir d'ara esperen 'reaccions' de la Generalitat i Foment. Ha advertit, però, que el projecte 'no és competència del Govern' i que han demanat una reunió amb el ministre de Foment, José Blanco, per parlar de l'estudi.
El batlle ha volgut deixar clar que el projecte de Quart Cinturó 'ja existeix, perquè fins a Terrassa ja està fet', per la qual cosa 'les probabilitats que arribi a Granollers són molt altes'. Ha reiterat, però, que Foment 'no ha tingut en compte ni les lleis mediambientals ni el Pla Territorial Metropolità, que proposava estudiar quatre propostes'.
També s'han mobilitzat diversos sindicats agraris, com Unió de Pagesos o ASAJA, i diversos tractors i remolcs. També hi han assistit persones de diversos pobles afectats pel quart cinturó com veïns de Llerona.
Els manifestants s'han reunit al cèntric Pinar de la Riera, des d'on han enfilat cap a la C-17. El tall s'ha produït cap a les 12 del migdia i s'ha allargat durant una hora. Els manifestants han recorregut a peu el tram de la C-17 entre l'antiga entrada al barri de Can Xicota i la benzinera Repsol, que hi ha poc després de l'enllaç amb la carretera de Granollers a Lliçà d'Amunt. Allà s'ha llegit el manifest que van signar tots els grups polícs amb representació a l'Ajuntament: PSC, CiU i PP, al govern; i ERC i ICV, a l'oposició. A més de les cues en sentit Barcelona, també hi ha hagut retencions en sentit Vic per l'efecte tafaner que feia que els cotxes reduïssin la velocitat en veure els manifestants.
La manifestació ha provocat que, durant uns minuts, no es pogués circular per l'autovia en direcció Barcelona mentre els Mossos desviaven els vehicles per la carretera de Granollers a Caldes i per la ronda Nord, a l'alçada de l'enllaç del Tibidabo, a Canovelles.
La plataforma exigeix al govern de l'Estat que 'escolti' les reivindicacions dels contraris al projecte. L'alcalde de la localitat, el socialista Ignasi Simón, ha explicat que el recorregut que es vol fixar 'trinxa el poble, perquè el divideix en dos. I és que, per exemple, passa pel bosc de Palaudàries, un dels corredors biològics més importants de la comarca, i passa pel costat d'una ermita del segle XI. S'ha fet només pensant en la part econòmica', ha lamentat.
Simón ha reconegut que la manifestació 'ha superat les expectatives' que s'havien fixat els organitzadors de l'acte. També ha explicat que a partir d'ara esperen 'reaccions' de la Generalitat i Foment. Ha advertit, però, que el projecte 'no és competència del Govern' i que han demanat una reunió amb el ministre de Foment, José Blanco, per parlar de l'estudi.
El batlle ha volgut deixar clar que el projecte de Quart Cinturó 'ja existeix, perquè fins a Terrassa ja està fet', per la qual cosa 'les probabilitats que arribi a Granollers són molt altes'. Ha reiterat, però, que Foment 'no ha tingut en compte ni les lleis mediambientals ni el Pla Territorial Metropolità, que proposava estudiar quatre propostes'.
Cayo Lara demana per a Ordóñez el salari mínim
"Més cinisme, impossible". Són paraules del Coordinador General de IU, Cayo Lara, sobre el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Per al líder d'Esquerra Unida, les insistents manifestacions d'Ordóñez sobre la necessitat d'aplicar retallades econòmiques als ciutadans està plena "d'hipocresia". Per això, considera que ha de deixar el càrrec, o almenys, posar-se al lloc dels treballadors i les treballadores, cobrant el Salari Mínim Interprofessional de 633 euros, "perquè sàpiga el que pateix molta gent d'aquest país i mesuri més les seves propostes", ha expressat Lara. Un sou que dista molt de l'assignat actualment, que és de 194.148 euros anuals, una xifra que va ser revelada després de la denúncia d'opacitat realitzada pel diari Público, i després de la sol·licitud dels grups parlamentaris.
"No existeix cap raó que avali que s'hagin de retallar drets als pensionistes". "La prova és que hi ha superàvit en els comptes de la Seguretat Social", va assegurar. Segons la seva opinió, "el que veritablement hi ha darrere és una gran operació per intentar incrementar els fons privats de pensions a favor de la Banca".
El Coordinador General de IU no entén com "aquest any, en la partida dels Pressupostos Generals de l'Estat relativa als fons privats de pensions del Banc d'Espanya, apareix un increment del 8,4% que, sembla ser, afavorirà el senyor Ordóñez".
Lara també va tenir paraules per al President Zapatero i el PP. Al primer el va qualificar d'un dirigent cec i sord perquè no veu el que està passant i tampoc no fa cas a les peticions dels sindicats i de seu mateix partit. Sobre els conservadors, va alertar irònic sobre la necessitat de deixar-los lluny "de la caixa": "aquí està el "cas Gürtel" que s'estén com una taca d'oli per tot l'estat espanyol. El PP, en la seva agenda neoliberal i en el seu programa, té més del mateix de les receptes que s'estan aplicant: "ajust dur, i baixada d'impostos als que més en tenen".
Xina denuncia intents per mutilar l'acord de Kyoto
Alguns països desenvolupats estan tractant de "reescriure" el Protocol de Kyoto per tal d'evadir les seves obligacions en matèria de retallada d'emissions, el que està bloquejant les negociacions per al canvi climàtic de l'ONU, que per aquests dies es duen a terme en la ciutat portuària xinesa de Tianjin, ha dit avui dissabte el negociador cap del país en les reunions. Su Wei, que també és el director del departament de canvi climàtic de la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma, el màxim òrgan de planificació econòmica del país, va sostenir que el propòsit subjacent d'aquesta acció és evitar la fixació de les metes de retallada d'emissions després de 2012, any límit del Protocol, un tema clau en les actuals negociacions.
Alguns països rics volen fer una modificació substancial al document: "Això és un replegament davant de la reunió anterior. Cal denunciar qualsevol acció tendent a enderrocar el Protocol de Kyoto", ha afirmat seva.
Després de tres rondes de converses al llarg de l'any, uns 3.100 delegats dels 177 membres de la UNFCCC (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic) i el Protocol de Kyoto s'han reunit al llarg de la darrera setmana a Tianjin per obrir el camí a "resultats concrets" en la Cimera de Cancún, que tindrà lloc en aquesta ciutat mexicana a finals d'any.
No obstant això, durant la present reunió, que conclourà avui, s'han registrat grans divergències entre les nacions riques i les menys desenvolupades en assumptes com incloure o no tots els emissors de gasos d'hivernacle en un nou tractat o estendre el Protocol de Kyoto.
Pel que fa a les acusacions de certs països desenvolupats en el sentit que la Xina ha deixat de complir els compromisos que va adquirir en la reunió de Copenhaguen de l'any passat, El seu va insistir que el suport del seu país a l'acord assolit a la capital danesa ha estat "consistent i incondicional".
"L'acord de Copenhaguen reafirma els principis del Protocol de Kyoto, de la UNFCCC i del Full de Ruta de Bali. Sempre hem donat suport a la inclusió dels acords assolits pels líders a Copenhaguen en els textos de negociacions que estem discutint en l'actualitat", va subratllar.
El funcionari xinès va afegir que alguns països desenvolupats estan tractant de crear la impressió que els països en vies de desenvolupament són els que estan bloquejant les negociacions.
Alguns països rics volen fer una modificació substancial al document: "Això és un replegament davant de la reunió anterior. Cal denunciar qualsevol acció tendent a enderrocar el Protocol de Kyoto", ha afirmat seva.
Després de tres rondes de converses al llarg de l'any, uns 3.100 delegats dels 177 membres de la UNFCCC (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic) i el Protocol de Kyoto s'han reunit al llarg de la darrera setmana a Tianjin per obrir el camí a "resultats concrets" en la Cimera de Cancún, que tindrà lloc en aquesta ciutat mexicana a finals d'any.
No obstant això, durant la present reunió, que conclourà avui, s'han registrat grans divergències entre les nacions riques i les menys desenvolupades en assumptes com incloure o no tots els emissors de gasos d'hivernacle en un nou tractat o estendre el Protocol de Kyoto.
Pel que fa a les acusacions de certs països desenvolupats en el sentit que la Xina ha deixat de complir els compromisos que va adquirir en la reunió de Copenhaguen de l'any passat, El seu va insistir que el suport del seu país a l'acord assolit a la capital danesa ha estat "consistent i incondicional".
"L'acord de Copenhaguen reafirma els principis del Protocol de Kyoto, de la UNFCCC i del Full de Ruta de Bali. Sempre hem donat suport a la inclusió dels acords assolits pels líders a Copenhaguen en els textos de negociacions que estem discutint en l'actualitat", va subratllar.
El funcionari xinès va afegir que alguns països desenvolupats estan tractant de crear la impressió que els països en vies de desenvolupament són els que estan bloquejant les negociacions.
Etiquetes de comentaris:
Canvi climàtic,
Cultura,
Medi Ambient,
Protocol de Kyoto,
Xina
Nou cop al dòlar: El Sucre de l'ALBA
Un nou cop al dòlar en mig la guerra monetària: Els governs de Veneçuela i Bolívia van realitzar aquest divendres la primera transacció a través del Sistema Únic de Compensació Regional (Sucre), amb la compra de cinc mil tones d'oli desgomat de soja entre l'empresa socialista veneçolana Diana i la boliviana Gravetal. A través d'un contacte per satelit, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, i el seu parell bolivià, Evo Morales, van expressar la seva satisfacció pel procés i van donar l'ordre per efectuar l'operació valorada en quatre milions 241.680 sucres (5.302.100 dòlars). Cada Sucre equival a 1,25 dòlars. També Ângela Merkel acusà a EUA de tenir, com Xina, la moneda infravalorada, perjudicant les economies europees i la superació de la crisi.
En la seva intervenció, el president Morales va assegurar que aquest tipus d'intercanvi comercial "és una forma d'alliberar-nos del Fons Monetari Internacional (FMI), d'alliberar del dòlar i per això salutació bastant d'aquesta mesura".
Així mateix, ha qualificat aquest intercanvi com a històric, ja que és un primer pas per "alliberar-nos de les grans entitats financeres que imposen polítiques comercials" que només beneficia els grans capitals.
Va sostenir que "la nostra tasca serà atreure més països" del bloc llatinoamericà perquè s'adhereixin a aquest sistema d'intercanvi comercial.
Morals va indicar que tant el Govern com els productors bolivians "esperem massivament aquest tipus d'intercanvi comercial per consolidar, perquè els nostres exportadors i els nostres importadors es beneficiïn".
"Bolívia i Veneçuela s'integren amb un sistema comercial just, una transacció financera ràpida i pràctica" per al benefici dels pobles, va sentenciar acompanyat de diversos empresaris i part del seu gabinet.
Per la seva banda, el cap d'Estat veneçolà va indicar mentre inaugurava la secundària de la Unitat Educativa Ecològica Nacional Bolivariana Simón Rodríguez, ubicada en el Fort Tiuna, al sud de Caracas, que aquesta operació "és una cosa molt important per al desenvolupament econòmic dels països" .
Va recordar que aquest sistema d'intercanvi comercial ja s'ha usat amb Cuba i Equador amb èxit i va qualificar el moment com a històric.
Els bancs centrals dels dos països van explicar durant la transmissió els detalls de la transacció i van reportar en pocs minuts l'èxit en l'operació.
El conveni Sucre va ser signat per Bolívia, Cuba, Hondures, Nicaragua i Veneçuela el 16 d'octubre de 2009 a la ciutat boliviana de Cochabamba (centre), però, Hondures es va retirar per ordres del govern de facto que es va instal.lar després del cop d' Estat de juny de 2009.
Amb l'ús del Sucre es disminueix la utilització del dòlar per transaccions comercials amb l'exterior, sense afectar els mercats i disminuint les fonts de risc.
La moneda és una de les tantes iniciatives que els Governs de l'Aliança Bolivariana per als Pobles d'Amèrica (ALBA) han impulsat per instaurar la Nova Arquitectura Financera Regional (Nafi) amb la intenció d'enfortir les economies dels països llatinoamericans.
La primera operació comercial amb l'ús del Sucre la van realitzar Veneçuela i Cuba en el mes de febrer de 2009 per 108.000 sucres (135 mil dòlars). Cada Sucre equival a 1,25 dòlars.
Posteriorment, Veneçuela i Equador van efectuar el passat 6 de juliol la seva primera transacció conjunta amb la compra per part de Caracas de cinc mil 430 tones mètriques d'arròs al Banc Nacional de Foment equatorià, ens que va rebre per la transacció 1.894.015 sucres (2.367.518 $).
En la seva intervenció, el president Morales va assegurar que aquest tipus d'intercanvi comercial "és una forma d'alliberar-nos del Fons Monetari Internacional (FMI), d'alliberar del dòlar i per això salutació bastant d'aquesta mesura".
Així mateix, ha qualificat aquest intercanvi com a històric, ja que és un primer pas per "alliberar-nos de les grans entitats financeres que imposen polítiques comercials" que només beneficia els grans capitals.
Va sostenir que "la nostra tasca serà atreure més països" del bloc llatinoamericà perquè s'adhereixin a aquest sistema d'intercanvi comercial.
Morals va indicar que tant el Govern com els productors bolivians "esperem massivament aquest tipus d'intercanvi comercial per consolidar, perquè els nostres exportadors i els nostres importadors es beneficiïn".
"Bolívia i Veneçuela s'integren amb un sistema comercial just, una transacció financera ràpida i pràctica" per al benefici dels pobles, va sentenciar acompanyat de diversos empresaris i part del seu gabinet.
Per la seva banda, el cap d'Estat veneçolà va indicar mentre inaugurava la secundària de la Unitat Educativa Ecològica Nacional Bolivariana Simón Rodríguez, ubicada en el Fort Tiuna, al sud de Caracas, que aquesta operació "és una cosa molt important per al desenvolupament econòmic dels països" .
Va recordar que aquest sistema d'intercanvi comercial ja s'ha usat amb Cuba i Equador amb èxit i va qualificar el moment com a històric.
Els bancs centrals dels dos països van explicar durant la transmissió els detalls de la transacció i van reportar en pocs minuts l'èxit en l'operació.
El conveni Sucre va ser signat per Bolívia, Cuba, Hondures, Nicaragua i Veneçuela el 16 d'octubre de 2009 a la ciutat boliviana de Cochabamba (centre), però, Hondures es va retirar per ordres del govern de facto que es va instal.lar després del cop d' Estat de juny de 2009.
Amb l'ús del Sucre es disminueix la utilització del dòlar per transaccions comercials amb l'exterior, sense afectar els mercats i disminuint les fonts de risc.
La moneda és una de les tantes iniciatives que els Governs de l'Aliança Bolivariana per als Pobles d'Amèrica (ALBA) han impulsat per instaurar la Nova Arquitectura Financera Regional (Nafi) amb la intenció d'enfortir les economies dels països llatinoamericans.
La primera operació comercial amb l'ús del Sucre la van realitzar Veneçuela i Cuba en el mes de febrer de 2009 per 108.000 sucres (135 mil dòlars). Cada Sucre equival a 1,25 dòlars.
Posteriorment, Veneçuela i Equador van efectuar el passat 6 de juliol la seva primera transacció conjunta amb la compra per part de Caracas de cinc mil 430 tones mètriques d'arròs al Banc Nacional de Foment equatorià, ens que va rebre per la transacció 1.894.015 sucres (2.367.518 $).
ICV-EUiA compromès a reduir l'atur en 10 punts
La coalició ICV-EUiA ha presentat el pla “Nova Economia, Nova Ocupació”, una estratègia que busca crear 300.000 llocs de treball durant la propera legislatura reduint així en 10 punts els índexs d’atur a casa nostra i arribant a la taxa existent abans de la crisi, és a dir, a l’entorn del 7%: “No és un eslògan, és un compromís”, ha dit el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, que també ha criticat que la creació de llocs de treball plantejada pel PP vulgui dir desficalitzar-ho tot, la de CIU sigui privatitzar-ho i la del PSC sigui la reforma laboral que, segons les últimes dades de l’atur, no està ajudant a crear llocs de treball.
El candidat d’ICV-EUiA a les eleccions, Joan Herrera, ha dit que els “300.000 llocs de treball són possibles però no amb solucions d’acomiadar gent com planteja CIU, sinó invertint en una nova economia verda, amb l’estat del benestar i amb l’ampliació de drets”. “ Es tracta d’una proposta realista, possibilista” i menys ambiciosa del que podria arribar a ser, ha dit Herrera que ha desgranat com i ens quins sectors es crearien els nous llocs de treball sempre partint de la base que per sortir de la crisi cal un “nou model productiu basat en la sostenibilitat i el reforçament de l’estat de benestar i la convergència social amb Europa”.
L’estratègia per a la creació d’ocupació es desplega en tres eixos: reducció de l’atur per a la convergència social i de gènere amb l’Europa avançada (86.000 llocs de treball); creació d’ocupació per un canvi de model social i productiu sostenible (181.000 llocs de treball), i un millor repartiment del treball i convergència en taxa d’activitat amb Europa (60.000 llocs de treball). El cost d’aquesta estratègia seria l’equivalent a l’1,5% del PIB, uns diners que sortirien dels ingressos procedents de crear més activitat econòmica, de la reducció de la despesa associada en termes d’atur i pobresa, de l’empresa privada i de l’aplicació d’una nova fiscalitat.
Fiscalitat justa i progressista
ICV-EUiA proposa un conjunt de mesures fiscals progressistes, com per exemple la introducció progressiva d’una taxa sobre les emissions difuses de gasos d’efecte hivernacle, així com sobre la producció nuclear i els seus residus. També proposa l’increment de la progressivitat fiscal i la lluita contra el frau, com per exemple l’establiment d’un impost específic sobre les plusvàlues que es generen a través de les requalificacions i l’especulació immobiliària o la creació d’un impost sobre les grans fortunes.
L'estratègia per a la creació d'ocupació es desplega en tres eixos: la reducció de l'atur per la convergència social i de gènere amb l'Europa avançada, la creació d'ocupació per un canvi de model social i productiu sostenible i un millor repartiment del treball i convergència en la taxa d'activitat amb Europa. Així, pel que fa en el primer eix destaquen la creació de llocs de treball en el sector de cura de nens i nenes de 0 a 2 anys per augmentar la taxa d'escolarització a nivell dels països europeus (8.500 llocs), el sector de la dependència i cura de gent gran professionalitzant el sector informal existent (33.000 llocs de treball) o del sector sociosanitari reforçant l'atenció primària i per reduir les llistes d'espera (12.000 llocs).
Pel que fa al segon eix de creació d'ocupació per un canvi a un model productiu sostenible que crearia un total de 181.000 llocs de treball destaquen l'objectiu de recuperar l'ocupació en el sector primari mitjançant la revalorització i rendibilització social de les seves activitats, en estreta col·laboració amb les indústries agroalimentàries, de qualitat o les energies renovables com la biomasssa, els biocombustibles així com un nou enfocament de la construcció que creï fins a 23.000 llocs de treball en el sector de la rehabilitació energètica d'edificis i la creació d'un parc públic d'habitatge.
Finalment, en el tercer eix per un millor repartiment del treball i de la convergència en la taxa d'activitat amb Europa, l'estratègia per la nova ocupació aposta per un millor repartiment del temps que crearien un total de 60.000 llocs de treball.
Pel que fa al finançament de l'estratègia, les estimacions del model donen que el cost per a l'administració de crear els 300.000 llocs de treball és d'uns 3.200M euros de forma progressiva fins arribar al ple desenvolupament del pla al cap de 4 anys. El finançament del pla preveu destinari un 1,5% del PIB i la col·laboració també de finançament privat.
HERRERA DEMANA A CIU QUE NO ENGANYI
Preguntat pels periodistes, Herrera també ha criticat la proposta de CiU d'acomiadar 40.000 empleats públics i ha volgut recordar que el 73% de la funció pública són mossos, metges i mestres. "Si CiU vol acomiadar 40.000 funcionaris acabarà tocant la salut, l'educació i la seguretat, segurament per privatitzar-ho i perquè alguns facin negoci", ha lamentat el cap de llista que ha advertit que "ens estan enganyant perquè ens estan dient campi qui pugui en seguretat, en educació i en salut perquè vagin a parar en mans privades i no públiques".
"No és el nostre model però sí el de CiU que es presenta amb unes estisores de podar per retallar drets", ha posat de manifest alhora que ha criticat que quan el primer problema és l'atur, la primera proposta de CiU és destruir ocupació.
El candidat d’ICV-EUiA a les eleccions, Joan Herrera, ha dit que els “300.000 llocs de treball són possibles però no amb solucions d’acomiadar gent com planteja CIU, sinó invertint en una nova economia verda, amb l’estat del benestar i amb l’ampliació de drets”. “ Es tracta d’una proposta realista, possibilista” i menys ambiciosa del que podria arribar a ser, ha dit Herrera que ha desgranat com i ens quins sectors es crearien els nous llocs de treball sempre partint de la base que per sortir de la crisi cal un “nou model productiu basat en la sostenibilitat i el reforçament de l’estat de benestar i la convergència social amb Europa”.
L’estratègia per a la creació d’ocupació es desplega en tres eixos: reducció de l’atur per a la convergència social i de gènere amb l’Europa avançada (86.000 llocs de treball); creació d’ocupació per un canvi de model social i productiu sostenible (181.000 llocs de treball), i un millor repartiment del treball i convergència en taxa d’activitat amb Europa (60.000 llocs de treball). El cost d’aquesta estratègia seria l’equivalent a l’1,5% del PIB, uns diners que sortirien dels ingressos procedents de crear més activitat econòmica, de la reducció de la despesa associada en termes d’atur i pobresa, de l’empresa privada i de l’aplicació d’una nova fiscalitat.
Fiscalitat justa i progressista
ICV-EUiA proposa un conjunt de mesures fiscals progressistes, com per exemple la introducció progressiva d’una taxa sobre les emissions difuses de gasos d’efecte hivernacle, així com sobre la producció nuclear i els seus residus. També proposa l’increment de la progressivitat fiscal i la lluita contra el frau, com per exemple l’establiment d’un impost específic sobre les plusvàlues que es generen a través de les requalificacions i l’especulació immobiliària o la creació d’un impost sobre les grans fortunes.
L'estratègia per a la creació d'ocupació es desplega en tres eixos: la reducció de l'atur per la convergència social i de gènere amb l'Europa avançada, la creació d'ocupació per un canvi de model social i productiu sostenible i un millor repartiment del treball i convergència en la taxa d'activitat amb Europa. Així, pel que fa en el primer eix destaquen la creació de llocs de treball en el sector de cura de nens i nenes de 0 a 2 anys per augmentar la taxa d'escolarització a nivell dels països europeus (8.500 llocs), el sector de la dependència i cura de gent gran professionalitzant el sector informal existent (33.000 llocs de treball) o del sector sociosanitari reforçant l'atenció primària i per reduir les llistes d'espera (12.000 llocs).
Pel que fa al segon eix de creació d'ocupació per un canvi a un model productiu sostenible que crearia un total de 181.000 llocs de treball destaquen l'objectiu de recuperar l'ocupació en el sector primari mitjançant la revalorització i rendibilització social de les seves activitats, en estreta col·laboració amb les indústries agroalimentàries, de qualitat o les energies renovables com la biomasssa, els biocombustibles així com un nou enfocament de la construcció que creï fins a 23.000 llocs de treball en el sector de la rehabilitació energètica d'edificis i la creació d'un parc públic d'habitatge.
Finalment, en el tercer eix per un millor repartiment del treball i de la convergència en la taxa d'activitat amb Europa, l'estratègia per la nova ocupació aposta per un millor repartiment del temps que crearien un total de 60.000 llocs de treball.
Pel que fa al finançament de l'estratègia, les estimacions del model donen que el cost per a l'administració de crear els 300.000 llocs de treball és d'uns 3.200M euros de forma progressiva fins arribar al ple desenvolupament del pla al cap de 4 anys. El finançament del pla preveu destinari un 1,5% del PIB i la col·laboració també de finançament privat.
HERRERA DEMANA A CIU QUE NO ENGANYI
Preguntat pels periodistes, Herrera també ha criticat la proposta de CiU d'acomiadar 40.000 empleats públics i ha volgut recordar que el 73% de la funció pública són mossos, metges i mestres. "Si CiU vol acomiadar 40.000 funcionaris acabarà tocant la salut, l'educació i la seguretat, segurament per privatitzar-ho i perquè alguns facin negoci", ha lamentat el cap de llista que ha advertit que "ens estan enganyant perquè ens estan dient campi qui pugui en seguretat, en educació i en salut perquè vagin a parar en mans privades i no públiques".
"No és el nostre model però sí el de CiU que es presenta amb unes estisores de podar per retallar drets", ha posat de manifest alhora que ha criticat que quan el primer problema és l'atur, la primera proposta de CiU és destruir ocupació.
Adrià de Besòs rep la II Marxa contra l’atur
La II Marxa contra l’atur, que durant tota la setmana recorre Catalunya, ha arribat aquest divendres al migdia a Adrià de Besòs. Els regidors d’ICV-EUiA, Gregorio Camacho i Gregorio Belmonte, han rebut la comitiva i, conjuntament amb una delegació de participants en la marxa, s’han entrevistat amb l’alcalde Jesús Maria Canga. En aquesta trobada, la delegació de la marxa ha explicat les preocupacions davant de la situació d’atur a Catalunya i les mesures que s’estan aplicant des del govern central contra la gent treballadora. La comitiva arriba avui dissabte al migdia a Barcelona, punt final de la marxa.
El grup municipal ICV-EUiA i l’alcalde s’han compromès a portar la moció al ple municipal per ser debatuda i aprovar les mesures que hi hagi a l’abast del consistori per pal·liar la greu situació d’atur i desigualtats a ciutats com Sant Adrià de Besòs.
El grup municipal ICV-EUiA i l’alcalde s’han compromès a portar la moció al ple municipal per ser debatuda i aprovar les mesures que hi hagi a l’abast del consistori per pal·liar la greu situació d’atur i desigualtats a ciutats com Sant Adrià de Besòs.
ICV-EUiA presenta la campanya al Barcelonès Nord
La coalició ICV-EUiA ha presentat aquest dijous els eixos prioritaris del seu programa electoral pel Barcelonès Nord centrats, bàsicament, en les polítiques actives contra la crisi i la recuperació de l’Estatut. En un acte a Adrià de Besòs i amb la presència del diputat d’ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, i del quart tinent d’alcalde de Sant Adrià i membre d’EUiA, Gregorio Belmonte, s’ha volgut destacar l’aportació que ha representat pel municipi els 7 anys de govern d’esquerres en polítiques d’habitatge, en educació i en infraestructures com el metro.
La campanya de la coalició al Barcelonès Nord se centrarà també en explicar l’obra de govern i reclamar el suport de la ciutadania que el 29-S es va manifestar en contra de la reforma laboral i que avui pateix les conseqüències d’una crisis generada pels poder econòmics. Gregorio Belmonte ha marcat com a prioritats per a Adrià la continuïtat del consorci de la Mina, el finançament del campus interuniversitari Diagonal Besòs, el transport públic a l’eix Fòrum-Sagrera que creuarà tot Adrià, i la ampliació de l’oferta educativa, com Cicles Formatius de Grau Mig i Superior i la recuperació del Batxillerat.
La campanya de la coalició al Barcelonès Nord se centrarà també en explicar l’obra de govern i reclamar el suport de la ciutadania que el 29-S es va manifestar en contra de la reforma laboral i que avui pateix les conseqüències d’una crisis generada pels poder econòmics. Gregorio Belmonte ha marcat com a prioritats per a Adrià la continuïtat del consorci de la Mina, el finançament del campus interuniversitari Diagonal Besòs, el transport públic a l’eix Fòrum-Sagrera que creuarà tot Adrià, i la ampliació de l’oferta educativa, com Cicles Formatius de Grau Mig i Superior i la recuperació del Batxillerat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)