Ahir, 22 de gener, tingueren lloc a Sabadell les II Jornades de Defensem Cuba, quan aquesta plataforma assembleària i plural celebra el 20è. aniversari de la seva fundació. Amb la presència d’una cinquantena de participants, els representants de les 108 entitats que composen la plataforma van reflexionar de forma conjunta i en diverses comissions sobre els temes que abordarà Defensem Cuba.
Defensem Cuba continurà treballant entorn el Bloqueig dels EUA contra l’illa, la posició comú de l'UE, la batalla per l’alliberament dels 5 herois presos polítics, estratègies per afrontar la guerra mediàtica contra Cuba, organització de les Brigades (la del 1r. de maig, la Internacional José Martí –juliol-, i la de novembre a l’entorn dels col·loquis internacionals pels 5 i contra el terrorisme mediatic).
També es va tractar sobre les diverses campanyes que es plantegen per 2011: Boicot a Bacardí o 50è aniversari de Playa Girón. També es presentaren les seus per a la celebració -ja tradicional- de la Festa Nacional Cubana (26-Juliol), enguany a Mollet del Vallès, i a Barcelona, el 3 de desembre, l’acte del 20è. aniversari de la fundació de Defensem Cuba.
L’acte va comptar, com a invitats d’excepció, amb la presència de representants de grups polítics de Sabadell, grups i federacions d’immigrants llatinoamericans (que mostraren el seu afecte i admiració per Cuba), i també amb la cònsol de Cuba a Barcelona, Sra. Iraida Guerrero, així com el Sr. Raimundo Pino, representant de l’ICAP a l’estat espanyol.
Fou aquest darrer que, en parlar sobre la situació actual a l’illa, va destacar la importància per Cuba del procés de debat i votació del que s’anomenen els “Lineamientos”, 291 idees que esdevindran fets per ajustar la política econòmica i social en el sí del partit i de la revolució, amb els quals es pretén adaptar el model de socialisme cubà a cada nova etapa i a la situació de crisi global.
L’acte, que no hauria estat possible sense la col·laboració del Casal d’Amistat amb Cuba de Sabadell i l’Associació d’Uruguaians de Sabadell, va cloure amb un dinar de germanor.
diumenge, 23 de gener de 2011
A Japó fa poca gràcia l'humor anglès
L'ambaixada del Japó a Londres espera una resposta de la cadena britànica BBC que es va burlar de Tsutomu Yamaguchi (foto), un supervivent dels bombardejos atòmics d'EUA sobre Hiroshima i Nagasaki, segons informaren fonts de la missió diplomàtica. En un programa d'humor de la BBC, el japonès Tsutomu Yamaguchi, que va sobreviure la caiguda de les dues bombes atòmiques i a quatre dosis de radiació, va ser definit com "l'home més desafortunat del món". Tant als participants del programa, com al seu públic els va causar riure el comentari.
Arran de l'incident, l'ambaixada japonesa a Londres va presentar una protesta davant la BBC indicant que la cadena va insultar la memòria d'una víctima dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki.
La protesta, remesa el passat 7 de gener i que fins ara no hi ha hagut resposta, va qualificar de "inapropiat i insensible" el tracte que la BBC va donar a Yamaguchi, considerat al Japó símbol de la tragèdia atòmica i declarat oficialment l'únic supervivent de les dues bombes.
El 6 agost de 1945, Tsutomu Yamaguchi va patir greus cremades durant l'atac atòmic contra Hiroshima, ciutat a la que s'havia desplaçat per motius de negoci. L'endemà, va tornar a Nagasaki natal, on dos dies més tard, el 9 d'agost, va ser víctima de la segona bomba.
En total, Yamaguchi va rebre quatre dosis de radiació: la primera, el 6 d'agost per estar a tres quilòmetres del lloc d'Hiroshima on va caure la bomba, la segona, el 7 d'agost, quan el tren que va prendre per tornar a Nagasaki va passar a dos quilòmetres d'aquest lloc, la tercera, el 9 d'agost, i la quarta, el 13 d'agost quan va fer un nou viatge a Nagasaki.
No obstant això, va aconseguir tirar endavant, dedicant la resta de la seva vida a la lluita contra les armes nuclears. Va morir el gener de l'any passat als 93 anys de edad.
Bolívia preocupada per la campanya d'EUA contra la fulla de coca
El canceller bolivià David Choquehuanca ha expressat la seva "preocupació" per la mobilització dels Estats Units contra la despenalització de l'ús tradicional de la fulla de coca. Choquehuanca assegura que el país del nord està pressionant als seus aliats a l'Unió Europea perquè objectin una esmena proposada per l'actual govern bolivià a una resolució de l'ONU que data de 1961 i a través de la qual es prohibeix tot tipus de consum de la fulla de coca.
El canceller de l'Estat Plurinacional de Bolívia es troba complint una gira per diversos països europeus per aconseguir suport per legalitzar en el si de l'ONU el "acull''o mastegat de la fulla de coca, una pràctica arrelada històricament en les comunitats indígenes de Bolívia i altres països andins.
Segons Choquehuanca, hi ha països que cometen un error històric sobre les pretensions de Bolívia. Espanya hauria ofert la seva mediació a Europa en favor de la campanya i França també estaria d'acord. No obstant això el canceller va indicar que analitzaria el tema en el marc de l'UE.
Melenchon candidat per al 2012: "França fora de l'OTAN i d'Afganistan"
"La decisió està presa. S'ha reflexionat bé i proposo la meva candidatura per a les eleccions presidencials de 2012". Així és com Jean-Luc Melenchon anuncià la seva candidatura a la nominació per dirigir el Front d'Esquerra (FG) a finals de l'any. El President del Partit de l'Esquerra a França presentarà aquest cap de setmana sa candidatura al consell nacional del partit. Un cop escollit, serà el tercer en cercar la nominació al Front de Gauche, amb els dos diputats comunistes André Chassaigne i André Gerin.
Més enllà de la coalició PCF-FG-Esquerra Unida, el parlamentari europeu ha anunciat plans per dirigir-se cap "a altres", inclosos "els del NPA" i "a reunir aquesta esquerra que representa una alternativa per a que figuri dignament al debat". Melenchon vol "obrir una llista de suport" a la seva candidatura al seu bloc, on "la gent que vol recolzar-lo poden deixar les seves dades de contacte". "A mesura que s'em dirà: "Estem d'acord amb vostè o estem disposats a ajudar-te", el moviment s'anirà creant". Indicant que no havia "pres la decisió tot sol", el nou candidat va assegurar que el Partit Comunista, "per suposat també tindrà el seu lloc que és important", ja que "és la part més gran de la nostra coalició". "Crec que hem trobat la combinació correcta".
Jean-Luc Melenchon va dir que situarà en el centre de la seva campanya "una revindicació, la del salari màxim", el principi és que no cal "pagar més en aquest país, en un negoci que és vint vegades més gran per a qui és a dat que per a qui és a baix". També té la intenció de defensar "la planificació ecològica", "la sortida del tractat de Lisboa", i "una França en pau que surti de l'OTAN i de l'Afganistan".
Les complicitats franceses amb Ben Ali no afecten el PCF
Nombrosos polítics francesos voldrien fer oblidar la seva complaença amb el règim de Ben Ali, però aquesta complaença no afecta tots els partits i, absolutament res, al PCF. Després de la caiguda de Ben Alí, ha arribat l'hora de les conversions sobtades d'aquells que a França, li han donat suport o han callat les malifetes del règim. A l'hora en què els opositors a la dictadura fan recompte de les declaracions que els primers voldrien fer oblidar.
En aquest concert, alguns assenyalen que la complaença va ser tant de personatges d'esquerra com de dreta, i voldrien fer creure que tots els partits polítics són, al final, igual de culpables. Tots? Això és oblidar massa de pressa les posicions de la secretària nacional del Partit Comunista fins al juny, Marie George Buffet, que no ha deixat, en tots els seus actes públics i en totes les seves declaracions dels últims anys, de denunciar el règim de Ben Ali i el suport que rebia de les autoritats franceses, i de manifestar la seva solidaritat amb els demòcrates tunisians.
Aquest estiu, sense anar més lluny, una delegació del PCF encapçalada per Marie George Buffet visitava in situ a les forces democràtiques tunisianes per entrevistar-se amb elles, en aquell moment blanc d'una situació "intolerable", subratllava Jacques Fath, responsable del PCF, que l'acompanyava (Veure l'Humanité del 12 de juliol de 2010).
Es podria també esmentar el suport continu de Marie George Buffer al periodista Taoufik Ben Brik, rebent la seva dona Azza Zarra, quan aquest va ser empresonat (l'Humanité del 6 de febrer de 2010), o la seva trobada a Tunísia amb la Lliga Tunisiana de els Drets Humans, el 26 de novembre de 2008, en "Solidaritat amb el moviment social de les conques mineres, els joves, les dones, les víctimes de la repressió" (L'Humanité del 3 de desembre de 2008).
O també la "consternació" de la diputada comunista expressada en una carta a Nicolas Sarkozy després de les felicitacions dirigides pel president francès a l'anunci de la reelecció del seu homòleg tunisià: "La policia no ha deixat d'assetjar l'oposició democràtica, els periodistes han estat objecte d'intimidacions" donava a conèixer Marie George Buffet, denunciant a "un cap d'Estat elegit gràcies a la manipulació i a la por en un context en el qual la llibertat d'expressió i d'associació són asfixiades".
Les clavegueres vives de Bucarest
Jose Luis Forneo: A Bucarest els homes del carrer s'han vist obligats a buscar els seus refugis propis, i han habitat la part de la ciutat on poden romandre invisibles: les clavegueres. Allà s'han repartit el territori i han format comunitats de supervivència. A les fosques ciutats subterrànies, baixen oblidats de tot tipus: nens, adults, gent gran, drogoaddictes, delinqüents i senzills vagabunds.
En les clavegueres s'han distribuït els espais, i alguns tenen menjadors i sales, fins i tot armaris. En un reportatge del diari Adevarul apareixen les declaracions d'alguns d'aquests habitants de les clavegueres, com Lucian, un noi de 23 anys que ha viscut sempre al carrer, ja que els seus pares el van abandonar quan els primers acomiadaments massius del capitalisme van començar a destrossar la vida de milers de romanesos, que ni tan sols s'havien imaginat abans de 1989 que hi hagués països on molta gent no pot trobar feina.
Els homes de les clavegueres viuen entre rates i escarabats, als que la necessitat ha fet que s'acostumin. Per descomptat que l'olor de la "habitatge" no és el somiat per a les nostres pituïtàries domesticades, especialment a Romania on la calefacció arriba per conductes subterranis des de les centrals tèrmiques de cada barri, i que emanen vapors al llarg de tot el seu trajecte. Almenys la proximitat d'aquestes canonades subministra la calor que fora no troben (avui a Bucarest hi ha -10 graus).
Molts dels habitants de les clavegueres també practiquen "l'esport" de l'aerolac, molt típic a la Romania capitalista. La desesperació i la misèria van fer que molts busquessin en la droga una sortida, però la manca de diners per accedir a narcòtics procedents del trànsit massiu controlat per les màfies internacionals (i amb suport institucional) els va fer buscar alternatives més raonables i assequibles. L'aerolac no és una droga, sinó una cola que es compra en qualsevol ferreteria o botiga de pintures, es fica en una bossa i s'esnifa, una imatge, la del nen amb la roba esquinçada vagant per la ciutat i amb una bossa de plàstic plena d'aerolac, força habitual durant els anys 90 i principis del 2000, però que l'entrada a la UE va fer que es reduís als llocs menys visibles (el que no vol dir que es reduís el seu nombre d'usuaris).
Els canals més "habitats" són, segons Adevarul, els més propers als grans monstres del consum capitalista, els "malls" o grans centres comercials, com el City Mall de Berceni (un barri perifèric al sud de la ciutat), l'Unirea Shopping Center, en ple centre, el Băneasa Mall, als afores i rodalies de l'aeroport, Carrefour Militari, Kaufland Obor, etc...
Segons els habitants de les clavegueres, viure en les rodalies dels temples del malbaratament absurd els fa més fàcil guanyar una mica de diners, demanant o rentant parabrises. A més troben coses en les escombraries que poden reutilitzar, com roba, menjar o fins i tot cosmètics.
Els homes de les clavegueres no es veuen, són invisibles. Els únics que coneixen la seva vida més de prop són els assistents socials i els membres d'associacions humanitàries, que s'acosten a ells en general per donar-los una mica de caritat, medicines, una mica de menjar... encara que la situació per molta ajuda puntual que se'ls doni no canvia per a ells.
Probablement, perquè les coses canviessin per als homes de les clavegueres, caldria tornar enrera 20 anys, quan la vida dels romanesos no estava vinculada al benefici que produís a determinats paràsits capitalistes, i on l'habitatge, l'educació, la sanitat o la integritat com a ésser humà eren l'objectiu principal dels governs i del propi sistema, mentre les clavegueres estaven construïdes i reservades només per al desguàs de les llars que tots els romanesos tenien, ja que cap home era considerat un rebuig.
Sami Nair analitza la caiguda del règim de Ben Ali
El professor Sami Nair analitza les causes de la caiguda del règim de Ben Ali, a Tunísia, un poder, segons el parer de l'expert, que estava completament esgotat i que difícilment podia sobreviure. Sami Nair considera que les tasques del govern que ha estat enderrocat, es limitaven sobretot a activitats mafioses, i que l'ex mandatari i la seva dona havien convertit el país en una empresa familiar. Aquest fet era fins i tot reconegut per persones d'alt nivell a l'Estat.
D'altra banda, la revolta popular fou l'espurna que va causar l'explosió de pólvora, i que va cobrar tal força que era impossible detenir-la, tot i que el president va recórrer a les forces de l'ordre. Però, ja en la primera setmana, aquestes havien perdut el control de la situació.
Encara que es refusa comparar el procés de democratització amb el que, mitjançant una sèrie de revoltes, va ocórrer a Amèrica Llatina en la dècada dels vuitanta, així com a l'Est europeu, el professor no descarta que Tunísia hagi iniciat una onada de protestes que constitueixi alhora un impuls al desenvolupament d'un procés de democratització en països àrabs. No obstant això, reconeix que és molt difícil predir-ho, perquè tampoc descarta una violenta aliança de tirans i dictadors a la regió, els quals poden respondre de forma violenta contra la seva pròpia població.
El professor concedeix especial atenció al que pugui passar en dos països en particular: Algèria i Egipte, els que considera Estats febles. Egipte per ser una dictadura molt similar a la de Tunísia que es basa també en el despotisme d'un clan familiar, però que, a diferència del règim tunisià, es recolza en l'Exèrcit.
Pel que fa a Algèria, tot i que l'Exèrcit no té el poder i tolera que aquest sigui d'índole civil, manté una postura vigilant i domina els sectors econòmics vitals. A més, Algèria és una ciutadania més avançada, democràtica i plural en el sentit polític. Els esdeveniments ocorreguts en aquest país durant la segona setmana de la revolta tunisiana, deixen preveure, segons el parer de l'expert, mobilitzacions socials que, probablement, no passaran a curt termini, però potser dins d'alguns mesos.
Finalment, el que va passar a Tunísia és sens dubte l'inici d'un nou procés. Però, puntualitza el professor, és de témer que les forces reaccionàries s'uneixin amb la finalitat d'impedir qualsevol procés de democratització del món àrab.
Espanya: 125.000 milions més per caixes i bancs
Espanya planeja destinar 125.000 milions d'euros per estabilitzar el sector bancari. Així ho assenyala el diari 'The Wall Street Journal', citant fonts pròximes al segment. L'any passat, el Govern espanyol va reduir el nombre de caixes de 45 a 17, però les seves estructures confuses conformades per polítics locals, sindicalistes, clients i, en alguns casos, sacerdots catòlics, han fet fugir als inversors.
Com a primer pas, el país realitzarà una injecció de 3.000 milions d'euros, amb l'objectiu de dotar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), el fons de recapitalització de la banca. El govern preveu recaptar més de 30.000 milions d'euros, segons fonts properes a les converses, encara que alguns recalquen que la xifra podria ser inferior.
Una altra mesura és la simplificació de les complexes estructures de les caixes, tornant-les més semblants als bancs tradicionals i més atractives per als inversors privats.
La situació precària de les caixes d'estalvi, amb actius que voregen els 1,3 bilions d'euros, 42% del total del sistema bancari, va ser una de les raons per les quals la classificadora de riscos Moody's Investors Service va col.locar el mes passat la qualificació del deute espanyol en revisió, amb vista a una possible rebaixa.
Espanya espera que l'iniciativa dissipi els dubtes dels inversors respecte a la salut de les seves finances, que podrien obligar el país a demanar un rescat, el que ha pesat sobre la cotització de l'euro.
Els economistes calculen que el país necessita "embutxacar" 125.000 milions d'euros el 2011 per cobrir el seu dèficit i refinançar el deute. Al seu torn, el banc d'inversió suís UBS calcula que el cost final del sanejament de les caixes fluctuaría entre els 20.000 milions d'euros i els 120.000 milions d'euros.
A finals de novembre, el Banc d'Espanya es va dirigir públicament a les caixes per activar la combinació dels seus negocis i la disminució dels seus costos. Els canvis estructurals podrien implementar-se mitjançant una llei o com una condició prèvia per accedir als fons fiscals.
El jutge Solaz es queixa que la "desorientació" del Consorci dificulta la investigació
El jutge Juli Solaz (foto), abans de deixar el cas Palau en mig de crítiques generalitzades, ha criticat al seu torn el nou Consorci del Palau de la Música per la seva "completa desorientació" i la seva "posició canviant i particularment confusa", sobre la petició d'investigar part dels suposats pagaments a CDC, que creu que obeeix a motius aliens a l'àmbit judicial i que dificulten l'instrucció. El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona ha llançat aquesta crítica al Consorci del Palau –compost per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Cultura–, en l'acte en què acorda esqueixar la investigació sobre el suposat pagament de comissions a CDC a través del Palau de la Música del saqueig confés de l'institució, perpetrat per Fèlix Millet i Jordi Montull.
En el seu escrit, notificat avui a les parts, Solaz subratlla que el Consorci ha mantingut una "posició canviant i particularment confusa" sobre la petició de la Fiscalia que s'obrís una peça a part sobre els suposats pagaments de la constructora Ferrovial a CDC. En un primer moment, com recorda el mateix jutge en l'acte, el Consorci es va adherir de forma "clara" a la petició de la Fiscalia, encara que dilluns passat, dia 17 de gener, "sense que es produís cap aportació probatòria substantiva a la causa", va rectificar "completament" el seu primer escrit i va sol·licitar de forma expressa que no s'obrís cap peça separada ni es realitzés cap de les noves imputacions reclamades per la Fiscalia i el mateix Consorci.
L'escrit del Consorci en contra d'obrir una investigació a part va ser presentat just després del canvi de govern en la Generalitat –que després de les eleccions catalanes del passat mes novembre està en mans de CiU–, cosa que ha provocat una agra polèmica política, amb queixes de l'Ajuntament de Barcelona i dels partits que van integrar el tripartit (PSC, ERC i ICV).
Es dóna el cas que el mateix Consorci va presentar un nou escrit davant del jutge, el dimarts 18 de gener, en què, d'acord amb els mateixos arguments del text remès el dia abans, sol·licita que si es produeix l'obertura de la peça separada no es realitzi cap de les imputacions sol·licitades pel Fiscal.
Davant de tot això, el jutge Solaz –que està a punt d'abandonar la causa perquè passa del jutjat d'instrucció número 30 a l'Audiència de Barcelona–, es queixa que és "evident" que existeix "una completa desorientació" per part de les acusacions, que "no faciliten la investigació en res", a causa de la seva "desorientació i canvis de criteri", que considera que obeeixen a motius "completament aliens a l'àmbit jurídic processal".
En qualsevol cas, el magistrat no dubta a l'hora d'acceptar la petició de la Fiscalia d'obrir una peça a part, perquè creu que de l'informe de l'Agència Tributària –que va revelar els suposats pagaments a CDC a través del Palau a canvi de l'adjudicació d'obra pública– se'n desprenen indicis que indiquen que s'han pogut produir actes delictius en què únicament hagi participat un nombre reduït dels imputats en la causa principal, així com terceres persones.
Per això, el jutge requereix a la Fiscalia perquè "amb la major brevetat possible" concreti quines de les deu persones imputades de la peça principal han de tenir també aquesta condició en la peça separada.
ICV-EUiA Badalona també contra l'abusiva Llei Hipotecària
ICV-EUiA Badalona presenta una moció per aconseguir la cancel·lació del deute hipotecari a les persones que venguin el seu habitatge a causa del seu sobreendeutament. La proposta recull les demandes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i té el suport de la FAVB i dels sindicats CCOO i UGT: “Els bancs van jugar sense cap escrúpol amb la compra-venda de pisos, van rebre recursos públics per sortir-se’n de la desfeta immobiliària, però són les persones endeutades les que ho han de pagar tot: és completament inacceptable”, manifesta Sagués.
La moció vol fer justícia a una situació completament abusiva per a les persones hipotecades que han de vendre el seu pis, però que han de continuar pagant la hipoteca “és intolerable que els únics damnificats de la bombolla immobiliària siguin les persones hipotecades”, critica el president del grup municipal d’ICV-EUiA, Carles Sagués.
“La Llei hipotecària condemna a moltes famílies en situació d’insolvència a no només enfrontar-se a un procés de desnonament amb la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera per la reclamació del pagament del deute per part dels bancs, que en molts casos es tradueix en una condemna a l’exclusió social”, es pot llegir en el text de la moció.
“És molt greu que els bancs, que van concedir hipoteques, obviant el nivell d’ingressos de les famílies, ara els demanin tota la responsabilitat del pagament del deute, encara més quan els bancs poden aconseguir els habitatges hipotecats pel 50% del seu valor de taxació”. “Els bancs van jugar sense cap escrúpol amb la compra-venda de pisos, van rebre recursos públics per sortir-se’n de la desfeta immobiliària, però són les persones endeutades les que ho han de pagar tot: és completament inacceptable”, manifesta Sagués.
La proposta de moció recull les demandes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i té el suport de la FAVB i dels sindicats CCOO i UGT de Badalona. També, en aquests moments, s’està a l’espera de l’adhesió del Consell de la Joventut de Badalona.
EUPV contra la pedrera per l'AVE a Vall de Segó
EUPV ha presentat en les Corts una bateria de preguntes i diverses sol•licituds de documentació per aclarir el posicionament del Consell davant la destrossa ecològica que representa ubicar una pedrera en La Vall de Segó per a construir l’AVE Castelló-Valencià. Així mateix, I.U. s’ha compromès a fiscalitzar, des del Congrés dels Diputats, el posicionament d’ADIF i del Govern de l’Estat davant la qüestió.
Esquerra Unida del País Valencià preguntarà al conseller de Medi Ambient el posicionament de la Generalitat davant el greu impacte ambiental que suposarà ubicar una pedrera a la Vall de Segó, per a construir l’AVE entre Castelló i València. Volem evitar una altra destrossa paisatgística i ambiental a Quart de les Valls i a Benifairò.
Torró denuncia que els geriàtrics incompleixen les normes
Lluís Torró, diputat d’EUPV, ha reunit les denúncies formalitzades per CCOO i en les quals es fa palès que les quatre residències geriàtriques, repartides en les comarques del Baix Vinalopó i la Vega Baixa i gestionades per empreses privades –tres d’elles per una UTE on participa Sacyr-Vallhermoso- estan incomplint els plecs de condicions en qüestions de personal, d’infraestructures, etc.: “Sol·icitem a la consellera Angélica Such que aporte tota la documentació sobre aquestes concessions privades, així com ens done una explicació sobre diverses irregularitats denunciades, com és el cas de la cobertura de personal dels centres”.
Torró afirma que el Consell “haurà d’explicar per exemple, entre altres casos, per què no es donen els serveis tal i com apareixen als plecs de condicions, com és el cas dels menús de menjar, o per què les plantilles no estan al complet”, denuncia.
Esquerra Unida ha anunciat que presentarà una bateria de preguntes sobre el control que exerceix el Consell d’aquestes concessions privades, “cal que Such detalle quantes inspeccions es realitzen en aquestos centres, amb quina periodicitat i quins són els aspectes que s’avaluen”, afirma Torró.
El parlamentari afegeix: “totes aquestes irregularitats, lamentablement molt generalitzades arreu del País Valencià, demostren que el model de gestió privada dels serveis públics és pervers, d’una banda perquè els beneficis econòmics passen a ocupar la prioritat per a les empreses, en lloc del servei, i d’una altra perquè les privatitzacions són la principal font de corrupció política”.
Albiol insta al Consell a pagar els deutes compromesos
La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera inacceptable la situació del Centre de Dia Germans Folch i Traver, “en perill de tancar per la morositat del Consell que no compleix amb el seus compromisos”, i afegeix, “ha de pagar immediatament els 145.000 euros que deu, no pot deixar als treballadors i veïns en l’estacada”.
La diputada exigeix que la Conselleria complisca els seus compromisos amb les Coves de Vinromà i pague immediatament els 145.000 euros que deu. “Aquesta situació és francament vergonyosa, i la prova del desastre econòmic a que ens ha portat el govern del Partit Popular i la seva insensibilitat cap als veïns i veïnes d’aquest municipi”.
La portaveu d’esquerres considera aquesta situació inacceptable, “el Consell està posant en perill el centre de dia d’una localitat menuda, simplement per estalviar-se els diners, mentre gaste molt més en absolutes bogeries”, i agrega, “aquesta política de no pagar serveis essencials en pobles de petites dimensions està convertint-se en una pràctica habitual per part del Consell, deixant que siguen els propis ajuntaments els que es facen càrrec de les despeses”.
“L’últim que necessita la gent de Castelló, en un context de greu crisi econòmica, és un Consell de morosos, que no té entre les seves prioritats el benestar de la gent”, denuncia Albiol, i critica, “estem parlant d’uns serveis molt necessaris que donen treball a molta gent, i resulta evident que un l’ajuntament de les Coves ni pot, ni deu, assumir els impagaments de la Conselleria”.
“El centre porta un any amb les portes obertes i el Consell encara no ha pagat ni un euro de la subvenció de les places públiques”, un autèntic desgavell, assegura la diputada.
La representant d’Esquerra Unida termina exigint a la consellera que pague d’una vegada per totes: “Si tenen milions per a circuits de formula 1 i altres inutilitats per a la societat valenciana, tenen segurament 145.000 euros per a pagar el manteniment d’un centre de dia, qüestió que hauria de ser prioritària per a uns governants responsables”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)