Calvo Ospina: "La CIA finança les seves operacions amb el narcotràfic" (vídeo en cast.)

Hernando Calvo Ospina: El periodista i escriptor colombià Hernando Calvo Ospina, va estar de visita a Espanya per presentar el seu últim llibre: "L'Equip de Xoc de la CIA" (El Viejo Topo, Espanya, 2010). En la seva última publicació Calvo Ospina descriu el naixement i l'enfortiment de l'Agència Central d'Intel.ligència nord-americana (CIA). L'autor marca el punt de partida en l'any 1954, quan Washington va decidir enderrocar el primer president de Guatemala elegit democràticament, Jacobo Arbenz.

Però va ser durant l'agressió a la naixent revolució cubana que l'equip de xoc va prendre cos i va créixer fins a esdevenir l'instrument idoni per a les pràctiques de la "guerra bruta". Des d'aleshores, les seves accions clandestines, de naturalesa criminal, han servit per imposar la llei de Washington en múltiples ocasions.

"L'Equip de Xoc va ser creat per realitzar les pitjors tasques de la política exterior nord-americana. Però no només ho van formar paramilitars, o agents amb llicència per matar. Les operacions clandestines van ser preparades per personalitats rellevants, per polítics, alguns dels quals segueixen avui en actiu", afirma l'escriptor.

I.U. demana al Govern "suport a l'investigació dels nens robats per la dictadura franquista"

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha registrat al Congrés una completa i documentada pregunta dirigida a l'Executiu per conèixer el grau d'implicació que aquest pensa adoptar en el fosc tema dels nens perduts del franquisme i les adaptacions il.legals dutes a terme fins als anys 80. Així, Llamazares interroga si: "Pensa el Govern donar suport a la investigació de les desaparicions de nens robats a les seves mares per la dictadura franquista i posteriorment fins als anys 80 en clíniques privades?".

El diputat d'Izquierda Unida, al fil d'aquest plantejament inicial i aclaridor, espera que l'Executiu socialista especifiqui, entre altres, tres qüestions fonamentals:

En el cas que la resposta del Govern sigui negativa a donar el suport necessari, Llamazares reclama que especifiqui: "Quines són les seves raons per oposar-se a aquesta investigació?

Davant les dades avançades fins ara, s'interessa per conèixer: "Per quina data té previst el Govern la creació en el Ministeri de Justícia de la promesa Oficina de coordinació i agilització de la recerca dels nens desapareguts?"

També considera necessari que s'aclareixi si: "Pensa el Govern facilitar la creació d'una base de dades, incloent l'ADN de les víctimes i familiars que ho sol.licitin?"

Llamazares exposa en la seva pregunta que: "El 28 d'octubre de 2010 el Jutjat d'Instrucció número 21 de Madrid es va inhibir a favor del Jutjat d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional respecte a una denúncia per robatori de nens durant el franquisme". Recorda també que "la Fiscalia de l'Audiència Nacional s'oposa que aquest tribunal investigui aquesta causa, amb el discutible argument que no és possible la via penal, encara que sembla que el Ministeri Públic si recolzaria la via administrativa mitjançant la creació d'una Oficina en el Ministeri de Justícia encarregada de coordinar les denúncies i agilitar els tràmits en la localització dels desapareguts".

Davant d'aquest context legal, Gaspar Llamazares completa en la seva iniciativa parlamentària les qüestions sobre les quals demana que l'Executiu es pronunciï i pregunta: "¿Pensa el Govern facilitar l'accés a les informacions demanades per les víctimes o els seus familiars supervivents mitjançant una disposició específica que permeti una interpretació flexible de la Llei de Protecció de Dades?".

A més, pregunta també: "Pensa el Govern facilitar a les víctimes o als seus familiars l'obertura degudament justificada dels arxius del Tribunal Tutelar de Menors, dels arxius eclesiàstics i de les clíniques on presumptament es van realitzar les sostraccions i lliuraments de nens?".

El parlamentari d'IU argumenta que "el que havia començat amb una motivació política es va convertir en un negoci en els anys 60 i 70 i, fins i tot, va prosseguir fins a inicis dels 80. El mapa d'adopcions il.legals s'estén per tota Espanya: Clíniques privades o concertades com O'Donnell, Santa Cristina i Sant Ramon, a Madrid, Santa Isabel, a València, o Pérez Serrano, a Saragossa".

En la seva opinió: "Això constitueix un delicte de lesa humanitat que no ha prescrit, ja que moltes de les víctimes poden encara estar vives", en aquesta línia recorda que "per això, el jutge Baltasar Garzón va instar a les institucions, al Ministeri Fiscal i als jutges a que investiguin, sancionin els culpables i es repari a les víctimes, de manera que puguin recuperar la identitat que els va ser arrabassada".

Llamazares exposa en la seva iniciativa que "aquests fets estan acreditats en l'acte redactat pel jutge Garzón, descrits en el documental televisiu: "Els nens perduts del franquisme", obra de Montse Armengou i Ricard Belis, i analitzat en el llibre "Irredentas"(2002) de l'historiador Ricard Vinyes, i "El cas dels nens perduts del franquisme" (2008), del jurista Miguel Ángel Rodríguez Arias, de l'Institut de Dret Penal Internacional de la Universitat de Castella-La Manxa".

A més, "el jutge inclou en el seu escrit xifres, basades en fonts històriques, que eleven a més de 30.000 el nombre de fills de preses republicanes tutelats per la dictadura franquista entre 1944 i 1954, especificant diferents formes de sostracció de menors, sense oblidar els que van ser repatriats des de l'estranger, contra la voluntat de les seves famílies, entre els anys 1939 i 1949, a través d'un entramat d'accions i organismes, principalment el Servei Exterior de Falange", cita Gaspar Llamazares.

L'assessor de Fabra, graduat escolar, cobrarà 43.000 euros

El candidat d'EUPV a Les Corts, Víctor Tormo, critica que el nou assessor de la Diputació, l'exalcalde de Betxí cobrarà més de 43.000 euros a l'any, molt més que un tècnic de l’administració, malgrat que només compta amb el graduat escolar, i reclama que aquests diners malbaratats es destinen en millorar els serveis públics.

“Recentment ha sigut publicat en el BOP el nomenament com a personal eventual de l'exalcalde de Betxí”, assegura el candidat, i considera intolerable la despesa que representa aquest nou assessor de la cort reial del President de la Diputació, “més de 43000 euros anuals s'embutxacarà el senyor Manuel Blasco per fer absolutament res”.

El portaveu d'EUPV denuncia un greuge comparatiu entre el cos de funcionaris i el grup d'assessors, “un tècnic, llicenciat de carrera de l'administració autonòmica cobra, donant una ullada a la taula retributiva, 28.698,88 anuals”, assegura el representant d'EUPV, “molt menys que aquest nou assessor, que no ha hagut de passar un dur procés selectiu, ni se li requereix més formació que la de graduat escolar, per aconseguir el seu lloc de treball, simplement cal ser un dels favorits de Fabra”.

Per a Tormo, l'actual màxim dignatari provincial ha convertit la Diputació de Castelló “en un lloc on retirar les velles glòries del Partit Popular i als seus amics, amb un bon sou evidentment, tot això a costa dels contribuents castellonencs”, i agrega, “la diputació s'ha convertit en un cortijo inútil i onerós per al conjunt de la societat castellonenca”.

El candidat finalitza reclamant que els diners de tots i totes es destinen a millorar els serveis públics, “molt necessaris per al ciutadà normal en un context de crisi, perquè els diners de tots i totes han de beneficiar a tots i totes, i no solucionar la vida a 40 rèmores de confiança del PP com creu Fabra”.

EUiA d'Adrià critica la manca d'ajut promès al Pakistan

Esquerra Unida i Alternativa celebrà un acte públic al centre Polidor d'Adrià de Besòs per denunciar la situació greu que 6 mesos després de les inundacions continua patint el Pakistan. Segons l'ONU només s'ha rebut el 50% de l'ajut humanitari promès en aquell moment i encara hi han 2 milions de persones desplaçades de la seva regió que quan estan tornant troben els seus pobles destroçats.

Les inundacions van causar 2000 persones mortes i mes de 20 milions d'afectades. També en acte public es va projectar el documental "escolta la nostra veu" realitzat per la associació de Treballadors joves pakistanesos a Catalunya que explica la situació de les persones pakistaneses a Catalunya i les seves dificultats per treballar, arrelar-se i re agrupar a la seva família.

Finalment Angels Tomàs responsable nacional de solidaritat i pau de Esquerra Unida i Alternativa va reivindicar la necessitat actual de solidaritat de classe davant la precarietat laboral i l'exclusió social i la voluntat internacional d'EUiA de treballar per un mon on la democràcia dels pobles sigui el lligam de la comunitat internacional.

El acte presentat per Gregorio Belmonte coordinador local d'EUiA i regidor d'educació i solidaritat es va tancar amb la entrega de 600€, una part dels beneficis de EUiA al xiringuito de festa major 2010, per projectes de cooperació al Pakistan.