17:02: Missatge de la Presidència de la mà del vicepresident Suleiman: Mubàrak deixa la Presidència i lliura el poder a les forces armades. El president Mohamed Hosni Mubàrak ha decidit renunciar al seu càrrec de president de la República i ha encarregat al Consell Suprem de les Forces Armades administrar els assumptes del país. El ministre de defensa d'Egipte, Mohamed Hussein Tantaui, és el cap del Consell Superior Militar que ha pres el control al país després de la renúncia de Mubàrak.
18:32: La baronesa Ashton (UE) a la BBC, ha esquivat respondre la pregunta sobre la responsabilitat d'Occident per haver donat suport a Mubàrak.
18:29 "Avui és un dia d'alegria, de felicitat, la gent s'abraça fins i tot sense conèixer-se, potser hauríem d'esperar fins demà per fer anàlisis. Avui hauríem de celebrar el que està passant", declara l'agregat de l'ambaixada espanyola al Caire, Florentino Sotomayor.
18:27 Els Germans Musulmans donen la "benvinguda a l'exèrcit" i han celebrat el nou pas donat per Egipte.
18:23 El moviment islamista Hamàs ha celebrat la dimissió del president egipci Hosni Mubarak, amb el qual sempre ha mantingut tenses relacions, i ha demanat que el nou Govern egipci ajudi els palestins, especialment contra el setge israelià a Gaza.
18:21 Com una "jornada històrica" ha qualificat aquest 11 de febrer el vicepresident dels EUA, Joe Biden.
18:20 Per la seva banda, Turquia espera que el nou poder que sorgeixi a Egipte després de la dimissió del president Hosni Mubàrak respongui a les expectatives del poble: "Enhorabona al poble egipci. El poble egipci ha expressat la seva voluntat a través d'una llarga lluita", ha declarat el ministre turc d'Exteriors, Ahmet Davutoglu, des de la ciutat georgiana de Batumi.
18:19 Suïssa congela els béns del ja expresident Hosni Mubarak.
18:18 El canceller federal d'Àustria, Werner Faymann, ha mostrat la seva satisfacció perquè "s'hagi escoltat la veu del poble" egipci en el que s'espera sigui un pas cap a la democràcia al país i ha promès el suport de Viena en aquest procés.
18:14 "Espero que s'aprofiti el futur per construir un consens nacional en el proper període. Hi ha una gran oportunitat ara i s'ha obert una finestra després d'aquesta revolució blanca i després de la concessió del president", ha declarat a la televisió Al-Arabiya, el secretari general de la Lliga Àrab, Amr Moussa.
18:13 "Avui és un dia de gran alegria", ha declarat la cancellera alemanya Angela Merkel.
18:08 A Gaza els palestins també han sortit al carrer a celebrar la sortida de Mubàrak, qui aprovà la construcció d'un mur de la vergonya tancant Gaza, seguint les instruccions sionistes i nordamericanes.
18:00 "L'eufòria no para aquí, l'alegria és indiscriptible", informa des del Caire l'enviat de RNE, Miguel Molleda.
17:50 "Realment l'ambient és indescriptible. Hem viscut les dues cares perquè ahir no enteníem com era possible que una persona s'aferrés tant al poder. Estàvem fent una entrevista i hem començat a escoltar els clàxons dels cotxes i uns crits especials, diferents als d'altres dies", informà des del Caire l'enviada de TVE, Rosa Molló.
divendres, 11 de febrer de 2011
Mubàrak abandona el Caire i els manifestants desobeeixen l'exèrcit
Mentre desenes de milers de manifestants continuen aplegant-se a la plaça Tahrir, al centre del Caire, desobeint l'exèrcit, el president d'Egipte, Hosni Mubàrak, ha abandonat el Caire. Algunes fonts diuen que és al balenari de Xarm al xeic, però altres fonts asseguren que es desconeix on és. Siga com siga, s'espera de manera imminent un comunicat oficial del govern que Presidència ha qualificat d'urgent i molt important. La manifestació d'avui, batejada com a Divendres dels Màrtirs, és altre cop més multitudinària arran la ira desfermada ahir per la negativa de Mubàrak de dimitir.
Mubàrak no dimiteix i provoca la ira dels egipcis
Després d'hores d'espera Mubàrak va parlar finalment ahir a la televisió pública. Però ho va fer per anunciar que no plegava (discurs sencer). El centre del Caire, ple de gom a gom, va esclatar en una reacció d'ira brandant sabates a les mans, un insult tradicional àrab, i exigint al rais que abandonés el poder. S'havia creat una gran expectació, car algunes informacions provinents del propi govern que anunciaven una retirada de Mubàrak. Però el rais, a més de dir que no pensava plegar, va dir que vol ser ell qui piloti el canvi en una transició cap a unes noves eleccions al setembre.
Mubàrak va dir que cediria algun poder al vice-president Omar Suleiman i que estava orgullós del poble que vol un canvi per fer un país millor. També va dir que demanaria que s'investiguessin i es jutgessin els responsables de la repressió que ha provocat centenars de morts.
Mubàrak va dir que vol complir les promeses que va fer en les anteriors compareixences i que les demandes dels manifestants són legítimes. 'És important admetre els errors i rectificar, però no acceptaré que em donin ordres de l'exterior', va dir.
També va reiterar que no es presentaria a les pròximes eleccions presidencials i que continuaria fent les seves funcions fins llavors. I es va atribuir la responsabilitat de preparar el marc necessari per fer una transició tranquil·la. Per això, espera el suport de tothom. I va afegir: 'cediré l'autoritat i el poder als que siguin escollits pel poble el proper setembre en unes eleccions justes i lliures on hi hagi garanties'.
'No podem continuar en aquestes circumstàncies', va dir, responsabilitzant-ne no la seva figura sinó el moment històric que viu el país. Vol esperar que l'ambient torni a ser 'amigable, sense enemistats ni distanciaments entre diferents posicions' fins que es recuperi la confiança en l'economia. I va dir que havia treballat sempre 'per la pau i per l'estabilitat d'Egipte' i que mai no havia buscat ni poder ni popularitat. 'Estic segur que la majoria del poble és conscient de qui és Hosni Mubàrak', va reblar.
Mubàrak també va explicae la reforma de la constitució que vol impulsar i va llegir els articles que vol modificar. Finalment, va apel·lar a la seva estimació per la pàtria egípcia i la seva dedicació al poble. 'Estic satisfet del que he ofert a la nació durant aquests 60 anys', va dir. 'El principi i el final de la meva vida és en aquest país. No em separaré d'aquesta terra fins que no m'enterrin a sota d'ella.'
Suleiman assumeix el poder cedit
Al cap de pocs minuts de l'emissió del discurs de Mubàrak va ser el torn del vice-president Omar Suleiman, que va explicar que assumia el poder cedit per Mubàrak. Va dir que el seu objectiu era restablir la seguretat i la felicitat del poble egipci. 'M'he compromès a fer tot allò que estigui a les meves mans per fer una transició tranquil·la i complir amb el diàleg nacional que ja hem iniciat, sempre respectant la constitució i la llei.'
'Demano als ciutadans que mirin cap al futur i treballin per un nou camí d'esperança i vida estable', va dir Suleiman. També va demanar als joves que tornessin a casa seva i a les feines i que no escoltessin les ràdios ni les televisions estrangeres, les quals només cerquen desestabilitzar el país i establir un estat de caos'.
Suleiman va afirmar que treballarien tots plegats per fer el millor pel país. I va acabar dient que ell i Mubàrak són a la mateixa trinxera.
Es desferma l'ira dels manifestants
Els milers i milers de manifestants aplegats a la plaça Tahrir van reaccionar amb ràbia i decepció a l'anunci de Mubàrak. Tan bon punt es va acabar el discurs del president, els assistents a la plaça van començar a cridar càntics contra el règim i Mubàrak i van alçar sabates amb les mans, el tradicional insult àrab.
Mubàrak no dimiteix i provoca la ira dels egipcis
Després d'hores d'espera Mubàrak va parlar finalment ahir a la televisió pública. Però ho va fer per anunciar que no plegava (discurs sencer). El centre del Caire, ple de gom a gom, va esclatar en una reacció d'ira brandant sabates a les mans, un insult tradicional àrab, i exigint al rais que abandonés el poder. S'havia creat una gran expectació, car algunes informacions provinents del propi govern que anunciaven una retirada de Mubàrak. Però el rais, a més de dir que no pensava plegar, va dir que vol ser ell qui piloti el canvi en una transició cap a unes noves eleccions al setembre.
Mubàrak va dir que cediria algun poder al vice-president Omar Suleiman i que estava orgullós del poble que vol un canvi per fer un país millor. També va dir que demanaria que s'investiguessin i es jutgessin els responsables de la repressió que ha provocat centenars de morts.
Mubàrak va dir que vol complir les promeses que va fer en les anteriors compareixences i que les demandes dels manifestants són legítimes. 'És important admetre els errors i rectificar, però no acceptaré que em donin ordres de l'exterior', va dir.
També va reiterar que no es presentaria a les pròximes eleccions presidencials i que continuaria fent les seves funcions fins llavors. I es va atribuir la responsabilitat de preparar el marc necessari per fer una transició tranquil·la. Per això, espera el suport de tothom. I va afegir: 'cediré l'autoritat i el poder als que siguin escollits pel poble el proper setembre en unes eleccions justes i lliures on hi hagi garanties'.
'No podem continuar en aquestes circumstàncies', va dir, responsabilitzant-ne no la seva figura sinó el moment històric que viu el país. Vol esperar que l'ambient torni a ser 'amigable, sense enemistats ni distanciaments entre diferents posicions' fins que es recuperi la confiança en l'economia. I va dir que havia treballat sempre 'per la pau i per l'estabilitat d'Egipte' i que mai no havia buscat ni poder ni popularitat. 'Estic segur que la majoria del poble és conscient de qui és Hosni Mubàrak', va reblar.
Mubàrak també va explicae la reforma de la constitució que vol impulsar i va llegir els articles que vol modificar. Finalment, va apel·lar a la seva estimació per la pàtria egípcia i la seva dedicació al poble. 'Estic satisfet del que he ofert a la nació durant aquests 60 anys', va dir. 'El principi i el final de la meva vida és en aquest país. No em separaré d'aquesta terra fins que no m'enterrin a sota d'ella.'
Suleiman assumeix el poder cedit
Al cap de pocs minuts de l'emissió del discurs de Mubàrak va ser el torn del vice-president Omar Suleiman, que va explicar que assumia el poder cedit per Mubàrak. Va dir que el seu objectiu era restablir la seguretat i la felicitat del poble egipci. 'M'he compromès a fer tot allò que estigui a les meves mans per fer una transició tranquil·la i complir amb el diàleg nacional que ja hem iniciat, sempre respectant la constitució i la llei.'
'Demano als ciutadans que mirin cap al futur i treballin per un nou camí d'esperança i vida estable', va dir Suleiman. També va demanar als joves que tornessin a casa seva i a les feines i que no escoltessin les ràdios ni les televisions estrangeres, les quals només cerquen desestabilitzar el país i establir un estat de caos'.
Suleiman va afirmar que treballarien tots plegats per fer el millor pel país. I va acabar dient que ell i Mubàrak són a la mateixa trinxera.
Es desferma l'ira dels manifestants
Els milers i milers de manifestants aplegats a la plaça Tahrir van reaccionar amb ràbia i decepció a l'anunci de Mubàrak. Tan bon punt es va acabar el discurs del president, els assistents a la plaça van començar a cridar càntics contra el règim i Mubàrak i van alçar sabates amb les mans, el tradicional insult àrab.
Els veïns del Vaticà denuncien l'especulació immobiliària (vídeo)
Els veïns de Sant Paolo van sortir a la Plaça de Roma, el 9 de febrer de 2011, per a continuar la protesta contra els abusos de construcció dels edils al Vaticà. El complex, d'aproximadament 23.000 metres cúbics, que s'està construint davant de la basílica històrica, no té cap cartell (el que seria necessari) on es detallin: les dades del permís de construcció, la naturalesa de l'edifici, el client, el constructor i la despesa prevista.
Així que no hi ha informació fiable ni es va presentar cap estudi prospectiu dels efectes sobre les condicions del trànsit i la carretera, noi tampoc ha rebut cap avaluació d'impacte ambiental. A més, els nous edificis impedeixen la vista de la basílica modificant així el paisatge urbà des de fa segles. Es violen el Pacte del Laterà, la Convenció de la UNESCO, les lleis italianes de protecció del patrimoni arquitectònic i el Texte únic per la ciutat. El govern nacional i local continuen silenciats.
Les borses de Frankfurt i Nova York projecten fusionar-se
Si ahir publicàvem que les borses de Toronto i Londres es fusionàven, ara són Deutsche Börse, operador de la Borsa de Frankfurt -una de les principals d'Europa-, i NYSE Euronext, el grup gestor de la de Nova York, les que han confirmat que mantenen "avançades negociacions de fusió" per formar la major plaça financera del món. Els rumors sobre noves negociacions de fusió van saltar als mercats la tarda d'aquest dimecres, quan ambdues empreses van suspendre les seves respectives cotitzacions en borsa.
Els plans estan ara sobre la taula. Però les converses "encara no han portat a un acord" ni "hi ha garanties que es vagi a assolir", van aclarir Deutsche Börse i NYSE Euronext, en un comunicat conjunt.
Tot i que encara no és definitiva, la notícia produeix un impacte que ja resulta perceptible. La raó salta a la vista: un èxit de l'operació crearia "el major operador borsari del món per ingressos i benefici", tal com destaca el comunicat, segons el qual el nou grup hauria seves seus a Frankfurt i Nova York.
Al capdavant de la companyia estaria el director executiu de NYSE, Duncan Niederau, mentre que cap del Consell d'Administració seria Repte Francioni, actual president de la junta directiva de Deutsche Börse.
Segons el comunicat, els accionistes de Deutsche Börse tindrien entre un 60 i un 61% de participació en el gegant financer resultant de l'operació. Les dues empreses esperen estalviar cada any 300 milions d'euros (410 milions de dòlars) com a resultat de les sinergies després de la fusió.
NYSE Euronext opera al mercat de valors novaiorquès i a ciutats europees com Amsterdam, Lisboa, Brussel.les i París. El grup es va crear el 2007 a partir de la unió del New York Stock Exchange (NYSE) i Euronext, formant així la primera Borsa de valors transatlàntica.
Reestructuració del món borsari
Deutsche Börse havia intentat fa dos anys unir-se a NYSE Euronext, però les converses van acabar llavors sense èxit. Els analistes van interpretar les negociacions de fusió com una reacció de les dues companyies a la creixent pressió en el paisatge borsari global, on cada vegada hi ha menys operadors, però més grans.
Hores abans que es produís l'anunci, les places de Londres i Toronto van donar a conèixer el seu propòsit de fusionar i crear un nou gegant transatlàntic. Més de 6.700 empreses cotitzen en aquestes dues borses, amb una capitalització borsària d'uns 3,7 bilions de lliures (5,9 bilions de dòlars / 4,4 bilions d'euros).
La fusió crearà una de les plataformes de comerç i serà líder en el sector de les mineres, matèries primeres i energia.
Mentrestant, Singapur va fer una oferta de compra per la seva rival australiana Securities Exchange.
Els plans estan ara sobre la taula. Però les converses "encara no han portat a un acord" ni "hi ha garanties que es vagi a assolir", van aclarir Deutsche Börse i NYSE Euronext, en un comunicat conjunt.
Tot i que encara no és definitiva, la notícia produeix un impacte que ja resulta perceptible. La raó salta a la vista: un èxit de l'operació crearia "el major operador borsari del món per ingressos i benefici", tal com destaca el comunicat, segons el qual el nou grup hauria seves seus a Frankfurt i Nova York.
Al capdavant de la companyia estaria el director executiu de NYSE, Duncan Niederau, mentre que cap del Consell d'Administració seria Repte Francioni, actual president de la junta directiva de Deutsche Börse.
Segons el comunicat, els accionistes de Deutsche Börse tindrien entre un 60 i un 61% de participació en el gegant financer resultant de l'operació. Les dues empreses esperen estalviar cada any 300 milions d'euros (410 milions de dòlars) com a resultat de les sinergies després de la fusió.
NYSE Euronext opera al mercat de valors novaiorquès i a ciutats europees com Amsterdam, Lisboa, Brussel.les i París. El grup es va crear el 2007 a partir de la unió del New York Stock Exchange (NYSE) i Euronext, formant així la primera Borsa de valors transatlàntica.
Reestructuració del món borsari
Deutsche Börse havia intentat fa dos anys unir-se a NYSE Euronext, però les converses van acabar llavors sense èxit. Els analistes van interpretar les negociacions de fusió com una reacció de les dues companyies a la creixent pressió en el paisatge borsari global, on cada vegada hi ha menys operadors, però més grans.
Hores abans que es produís l'anunci, les places de Londres i Toronto van donar a conèixer el seu propòsit de fusionar i crear un nou gegant transatlàntic. Més de 6.700 empreses cotitzen en aquestes dues borses, amb una capitalització borsària d'uns 3,7 bilions de lliures (5,9 bilions de dòlars / 4,4 bilions d'euros).
La fusió crearà una de les plataformes de comerç i serà líder en el sector de les mineres, matèries primeres i energia.
Mentrestant, Singapur va fer una oferta de compra per la seva rival australiana Securities Exchange.
‘Volem saber on són els nostres fills’
Judith Vives: Amb 24 anys i embarassada de set mesos i mig, l’Anna Pàez va tenir el seu primer fill, una nena, l’11 de juliol del 1981, però no la va arribar a veure mai. Els metges que la van atendre a la Vall d’Hebron es van endur el nadó i poc després li van dir que havia mort. Tampoc el pare de la recent nascuda ni la seva àvia, a l’hospital, van poder veure el cadàver: “Ens van dir que havia nascut amb malformacions i que era millor que no la veiéssim”, explica aquesta mataronina, que ara està convençuda que la seva filla va ser segrestada i donada en adopció de manera irregular.
Fa un temps, Páez va intentar recuperar els papers a la funerària i al registre civil, però arreu va comprovar que la informació era confusa o contradictòria, o directament inexistent. Les seves sospites va quedar confirmades quan fa només uns mesos va aconseguir finalment una còpia de l’historial mèdic corresponent al seu ingrés a la Vall d’Hebron. Allà va veure les petjades de la seva filla corresponien a un nadó normal, quan els metges li havien fet creure –així consta a l’únic paper que li van donar després del part- que l’infant havia nascut amb polimalformacions i que tenia els peus tres vegades més grans del que és habitual.
El cas de l’Anna Páez s’assembla molt al dels centenars de milers de persones que arreu de l’Estat han estat víctimes d’una xarxa de tràfic d’infants que es remunta a les èpoques més profundes del Franquisme, però que va continuar funcionant amb força durant els anys setanta i vuitanta i fins i tot durant la dècada dels noranta. Les víctimes d’aquesta xarxa formen ara part d’Anadir, l’Associació Nacional d’Afectats per les Adopcions Irregulars, i que el passat 27 de gener van presentar un total de 261 denúncies davant la Fiscalia de l’Estat perquè s’investiguin aquests casos d’infants robats. “Volem saber on són els nostres fills”, explica Páez, una de les dues mataronines que, de moment, han denunciat els fets.
Casos amb trets comuns
L’Associació Anadir va néixer fa un parell d’anys. El seu impulsor, Antonio Barroso, es va assabentar que ell, com tants altres infants espanyols, havia estat comprat i fet passar després com a fill natural. Barroso va crear l’associació per agrupar persones que s’haguessin trobat en el seu mateix cas, i des de llavors, l’associació no ha parat de créixer. Les històries que expliquen els seus membres tenen molts trets comuns, explica l’Anna Páez. En tots els casos, els metges havien assegurat que els nadons havien nascut morts i els pares no podien veure el cadàver o en veien un que no era el del seu fill natural.
En tots els casos també es dóna el fet que es tracta de parts prematurs o sortits de comptes, i també bessonades. La majoria s’han produït en grans hospitals on hi treballa molt de personal, i els fets impliquen metges, infermeres i personal administratiu, però també monges i religiosos. Ara, 261 d’aquests casos ja han arribat al Fiscal General de l’Estat, Càndido Conde-Pumpido, que ha designat un fiscal especial per coordinar les investigacions que s’han derivat a les fiscalies provincials. L’advocat d’Anadir, Enrique Vila, calcula que hi pot haver hagut 300.000 robatoris i vendes de nadons a tot l’estat espanyol.
Fa un temps, Páez va intentar recuperar els papers a la funerària i al registre civil, però arreu va comprovar que la informació era confusa o contradictòria, o directament inexistent. Les seves sospites va quedar confirmades quan fa només uns mesos va aconseguir finalment una còpia de l’historial mèdic corresponent al seu ingrés a la Vall d’Hebron. Allà va veure les petjades de la seva filla corresponien a un nadó normal, quan els metges li havien fet creure –així consta a l’únic paper que li van donar després del part- que l’infant havia nascut amb polimalformacions i que tenia els peus tres vegades més grans del que és habitual.
El cas de l’Anna Páez s’assembla molt al dels centenars de milers de persones que arreu de l’Estat han estat víctimes d’una xarxa de tràfic d’infants que es remunta a les èpoques més profundes del Franquisme, però que va continuar funcionant amb força durant els anys setanta i vuitanta i fins i tot durant la dècada dels noranta. Les víctimes d’aquesta xarxa formen ara part d’Anadir, l’Associació Nacional d’Afectats per les Adopcions Irregulars, i que el passat 27 de gener van presentar un total de 261 denúncies davant la Fiscalia de l’Estat perquè s’investiguin aquests casos d’infants robats. “Volem saber on són els nostres fills”, explica Páez, una de les dues mataronines que, de moment, han denunciat els fets.
Casos amb trets comuns
L’Associació Anadir va néixer fa un parell d’anys. El seu impulsor, Antonio Barroso, es va assabentar que ell, com tants altres infants espanyols, havia estat comprat i fet passar després com a fill natural. Barroso va crear l’associació per agrupar persones que s’haguessin trobat en el seu mateix cas, i des de llavors, l’associació no ha parat de créixer. Les històries que expliquen els seus membres tenen molts trets comuns, explica l’Anna Páez. En tots els casos, els metges havien assegurat que els nadons havien nascut morts i els pares no podien veure el cadàver o en veien un que no era el del seu fill natural.
En tots els casos també es dóna el fet que es tracta de parts prematurs o sortits de comptes, i també bessonades. La majoria s’han produït en grans hospitals on hi treballa molt de personal, i els fets impliquen metges, infermeres i personal administratiu, però també monges i religiosos. Ara, 261 d’aquests casos ja han arribat al Fiscal General de l’Estat, Càndido Conde-Pumpido, que ha designat un fiscal especial per coordinar les investigacions que s’han derivat a les fiscalies provincials. L’advocat d’Anadir, Enrique Vila, calcula que hi pot haver hagut 300.000 robatoris i vendes de nadons a tot l’estat espanyol.
Yamaha va transferir a Holanda 70 milions de beneficis obtinguts a Catalunya
La multinacional Yamaha que ara vol tancar la fàbrica de Palau-solità i Plegamans -que compta amb més de 400 treballadors- va realitzar una transferència de 70 milions d’euros extrets dels beneficis obtinguts de la factoria catalana a les seves oficines centrals d’Holanda. L’operació es va fer l’any passat i és una prova més que la planta del Vallès Occidental funciona, motiu principal pel qual els sindicats no accepten que l’empresa vulgui deslocalitzar la fàbrica a França, on s’han produït pèrdues. Foto: Fulgencio Cánovas.
El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va evitar en l’última sessió parlamentària respondre a les preguntes del diputat d’ERC Oriol Amorós sobre aquests 70 milions. I és que en moltes de les preguntes dels diputats Mena sobre el tema de Yamaha, el conseller va fugir, tot i que en un moment va respondre en japonès, com a mostra de les seves capacitats per negociar amb Yamaha. Però la exposició dels coneixements del japonès no van impressionar gaire als diputats, que van insistir en el tema.
En un altre intent d’evitar respondre, Mena va donar les culpes d ela situació a l’anterior Govern argumentant que ja coneixien el cas i que no el van informar. Però, la realitat és que l’Executiu anterior ja ha respòs que desconeixia les intencions de Yamaha i ha recordat que al 2009 es van reunir amb la multinacional i no se’ls va informar dels plans que tenien per la fàbrica catalana. Les pobres explicacions no van acabar aquí, el conseller va decidir recórrer a la normativa de circulació i ús de les motocicletes perquè segons ell una de les raons que dóna Yamaha és que explicant “es senten ofegats, perseguits, per normes d’utilització de la moto”.
El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va evitar en l’última sessió parlamentària respondre a les preguntes del diputat d’ERC Oriol Amorós sobre aquests 70 milions. I és que en moltes de les preguntes dels diputats Mena sobre el tema de Yamaha, el conseller va fugir, tot i que en un moment va respondre en japonès, com a mostra de les seves capacitats per negociar amb Yamaha. Però la exposició dels coneixements del japonès no van impressionar gaire als diputats, que van insistir en el tema.
En un altre intent d’evitar respondre, Mena va donar les culpes d ela situació a l’anterior Govern argumentant que ja coneixien el cas i que no el van informar. Però, la realitat és que l’Executiu anterior ja ha respòs que desconeixia les intencions de Yamaha i ha recordat que al 2009 es van reunir amb la multinacional i no se’ls va informar dels plans que tenien per la fàbrica catalana. Les pobres explicacions no van acabar aquí, el conseller va decidir recórrer a la normativa de circulació i ús de les motocicletes perquè segons ell una de les raons que dóna Yamaha és que explicant “es senten ofegats, perseguits, per normes d’utilització de la moto”.
Sabadell: Conferència d'Aleida Guevara March
El 18 de febrer, a les 18.30, es celebrarà la conferència: "CUBA, Consolidant la revolució", a càrrec de: Aleida Guevara March (filla d'Ernesto Guevara de la Serna, el "Che"). Amb la participació dels/ cónsuls de: Cuba (Iraida Guerrero), Bolivia (Alicia Muñoz), Venezuela (Jorge Recio),Auditori, C/ Lacy No. 11, Sabadell. Organiza: Casal de Cuba de Sabadell
Cardenals holandesos protegiren durant dècades a un capellà pedòfil
El Cardenal holandès Ad Simonis, com a d'arquebisbe d'Utrecht, va protegir durant dècades a un capellà condemnat per pedofília amb qui mantenia una "relació cordial". Simonis sabia que el sacerdot havia abusat reiteradament de menors, però tot i així el va ajudar a aconseguir un nou lloc com a rector de la ciutat de Amersfoort. Allà l'individu va tornar a abusar de nens. Foto: Erwin Meester en la peregrinació a la Gruta de Lurdes el 1989. Darrere d'ell, el capellà Ron. El llavors arquebisbe Simonis també va participar en el pelegrinatge a Lurdes de 1989 amb tots dos, abusador i víctima.
El "pare Ron", de 59 anys, va rebre l'any passat una prohibició de treballar de l'actual arquebisbe Wim Eijk per abusos sexuals. Des d'aleshores no està autoritzat a realitzar cap tasca pastoral. El predecessor de Eijks, Simonis, qui va exercir el càrrec d'arquebisbe des de 1983 fins a 2007, tampoc no havia sancionat anteriorment al sacerdot.
En una reacció a preguntes sobre el cas, Simonis va dir que "un conegut psicòleg havia declarat que era un acte responsable ubicar el sacerdot en un nou càrrec. A part arran d'aquesta declaració del psicòleg és que es va prendre la decisió final de reubicar el sacerdot".
Simonis coneixia Ron des dels anys setanta i tenia amb ell "una relació cordial", segons va declarar el propi capellà. Segons el Cardenal seva relació va ser "amistosa però no d'amistat."
Al començament dels anys 90, Simonis va ser informat pel bisbe Bär van Rotterdam dels delictes que havia comès Ron en el seu lloc de treball, Zoetermeer. Hanneke Brunt, de 56 anys, ja havia denunciat el 1988 els abusos sexuals comesos pel capellà contra el seu fill quan el religiós s'exercia com a capellà. Ron va confessar.
Els abusos van ser arxivats pel Ministeri Públic el 1988 a causa del "estat de salut del sospitós". Per evitar la persecució judicial, el capellà va haver de romandre dos anys sense cometre els mateixos delictes.
Reincidència
Després d'arxivat el cas, el bisbe Bär van Rotterdam va mantenir al capellà en el seu lloc a Zoetermeer. Malgrat les advertències del Ministeri Públic, les violacions van continuar.
Una de les víctimes, Erwin Meester, que ara té 41 anys resumeix: "Fèiem passejos. Em portava al sauna i allà abusava de mi".
Al maig de 1989, Ron va abusar sexualment de tres nens de 14 anys. El cas va arribar davant el jutge. El gener de 1990, el capellà va ser condemnat a una pena remesa de tres mesos de presó. Una condemna suau pel fet que Ron ja "es trobava sotmès a una teràpia", segons la seva defensa arquebisbal.
Simonis ofereix ajuda
Després del tractament de Ron, el bisbe Bär van Rotterdam volia desfer-se del sacerdot del bisbat. Un col.laborador va escriure el 1991 una carta a l'arquebisbe de Utrecht fent-li saber que el capellà estava optant a un lloc. La carta feia un vetllat esment a les excel.lents relacions entre Ron i l'arquebisbe: "El cardenal Simonis coneix Ron molt bé".
En resposta a la petició d'ajuda des de Rotterdam, l'arquebisbe Simonis va ascendir el 1991 el capellà a rector en una parròquia de Amersfoort. Els fidels no van ser informats del passat de Ron.
La víctima Erwin Meester: "Mirant cap enrere, arribo a la conclusió que Simonis conscient i voluntàriament va protegir a un capellà pedòfil, quan el que ha de fer és protegir a la seva comunitat."
"Això no pot ser veritat"
El 1995, Hanneke Brunt es va assabentar-se que el sacerdot havia tornat a treballar a Amersfoort. Es va dirigir a Simonis amb l'esperança d'evitar una repetició de les violacions.
"Vaig ser dues vegades al palau de l'Arquebisbat al carrer Maliebaan a Utrecht, sempre acompanyada per la meva mare", diu Brunt. "La primera vegada Simonis el va desestimar per ridícul. 'Això no pot ser veritat", ha dit, 'això no passa dins de l'Església Catòlica. No funcionem així. Com es va assabentar vostè d'aquesta història? Jo coneixia a aquest capellà", ha dit".
Durant una segona visita, Simonis el va enviar a l'oficina de denúncies de l'Església Catòlica "Ajuda i Dret", explica Brunt. El 7 d'abril de 1997, "Ajuda i Dret" va determinar que l'església no podia fer res pel seu fill, encara que l'oficina va considerar que l'Església havia actuat adequadament per prevenir la repetició dels abusos per part del capellà Ron. Simonis negà haver parlat mai amb Hanneke Brunt.
Més denúncies
El 2007, Ron va tornar a tenir problemes amb la policia. Dues víctimes de Amersfoort denunciar abusos comesos en els anys 90. Ron va ser interrogat i va reconèixer un dels casos.
Novament va evitar un judici pel fet que el Ministeri Públic d'Utrecht va rebre l'expedient de la policia amb un lleu retard. Els fets, en tot cas, pel que sembla havien prescrit un mes abans. El segon fet no es va poder provar. El cas va ser arxivat el setembre de 2009.
La reacció de Simonis
L'any passat, Simonis va causar commoció amb una declaració sobre els abusos: "No sabíem què passava." El Cardenal va afegir que s'havia examinat amb molta atenció tots els casos que van haver de tractar.
El "pare Ron", de 59 anys, va rebre l'any passat una prohibició de treballar de l'actual arquebisbe Wim Eijk per abusos sexuals. Des d'aleshores no està autoritzat a realitzar cap tasca pastoral. El predecessor de Eijks, Simonis, qui va exercir el càrrec d'arquebisbe des de 1983 fins a 2007, tampoc no havia sancionat anteriorment al sacerdot.
En una reacció a preguntes sobre el cas, Simonis va dir que "un conegut psicòleg havia declarat que era un acte responsable ubicar el sacerdot en un nou càrrec. A part arran d'aquesta declaració del psicòleg és que es va prendre la decisió final de reubicar el sacerdot".
Simonis coneixia Ron des dels anys setanta i tenia amb ell "una relació cordial", segons va declarar el propi capellà. Segons el Cardenal seva relació va ser "amistosa però no d'amistat."
Al començament dels anys 90, Simonis va ser informat pel bisbe Bär van Rotterdam dels delictes que havia comès Ron en el seu lloc de treball, Zoetermeer. Hanneke Brunt, de 56 anys, ja havia denunciat el 1988 els abusos sexuals comesos pel capellà contra el seu fill quan el religiós s'exercia com a capellà. Ron va confessar.
Els abusos van ser arxivats pel Ministeri Públic el 1988 a causa del "estat de salut del sospitós". Per evitar la persecució judicial, el capellà va haver de romandre dos anys sense cometre els mateixos delictes.
Reincidència
Després d'arxivat el cas, el bisbe Bär van Rotterdam va mantenir al capellà en el seu lloc a Zoetermeer. Malgrat les advertències del Ministeri Públic, les violacions van continuar.
Una de les víctimes, Erwin Meester, que ara té 41 anys resumeix: "Fèiem passejos. Em portava al sauna i allà abusava de mi".
Al maig de 1989, Ron va abusar sexualment de tres nens de 14 anys. El cas va arribar davant el jutge. El gener de 1990, el capellà va ser condemnat a una pena remesa de tres mesos de presó. Una condemna suau pel fet que Ron ja "es trobava sotmès a una teràpia", segons la seva defensa arquebisbal.
Simonis ofereix ajuda
Després del tractament de Ron, el bisbe Bär van Rotterdam volia desfer-se del sacerdot del bisbat. Un col.laborador va escriure el 1991 una carta a l'arquebisbe de Utrecht fent-li saber que el capellà estava optant a un lloc. La carta feia un vetllat esment a les excel.lents relacions entre Ron i l'arquebisbe: "El cardenal Simonis coneix Ron molt bé".
En resposta a la petició d'ajuda des de Rotterdam, l'arquebisbe Simonis va ascendir el 1991 el capellà a rector en una parròquia de Amersfoort. Els fidels no van ser informats del passat de Ron.
La víctima Erwin Meester: "Mirant cap enrere, arribo a la conclusió que Simonis conscient i voluntàriament va protegir a un capellà pedòfil, quan el que ha de fer és protegir a la seva comunitat."
"Això no pot ser veritat"
El 1995, Hanneke Brunt es va assabentar-se que el sacerdot havia tornat a treballar a Amersfoort. Es va dirigir a Simonis amb l'esperança d'evitar una repetició de les violacions.
"Vaig ser dues vegades al palau de l'Arquebisbat al carrer Maliebaan a Utrecht, sempre acompanyada per la meva mare", diu Brunt. "La primera vegada Simonis el va desestimar per ridícul. 'Això no pot ser veritat", ha dit, 'això no passa dins de l'Església Catòlica. No funcionem així. Com es va assabentar vostè d'aquesta història? Jo coneixia a aquest capellà", ha dit".
Durant una segona visita, Simonis el va enviar a l'oficina de denúncies de l'Església Catòlica "Ajuda i Dret", explica Brunt. El 7 d'abril de 1997, "Ajuda i Dret" va determinar que l'església no podia fer res pel seu fill, encara que l'oficina va considerar que l'Església havia actuat adequadament per prevenir la repetició dels abusos per part del capellà Ron. Simonis negà haver parlat mai amb Hanneke Brunt.
Més denúncies
El 2007, Ron va tornar a tenir problemes amb la policia. Dues víctimes de Amersfoort denunciar abusos comesos en els anys 90. Ron va ser interrogat i va reconèixer un dels casos.
Novament va evitar un judici pel fet que el Ministeri Públic d'Utrecht va rebre l'expedient de la policia amb un lleu retard. Els fets, en tot cas, pel que sembla havien prescrit un mes abans. El segon fet no es va poder provar. El cas va ser arxivat el setembre de 2009.
La reacció de Simonis
L'any passat, Simonis va causar commoció amb una declaració sobre els abusos: "No sabíem què passava." El Cardenal va afegir que s'havia examinat amb molta atenció tots els casos que van haver de tractar.
Etiquetes de comentaris:
Abusos sexuals,
Ad Simonis,
Església catòlica,
Europa,
Holanda
"Activista" rus arrestat a Bielorússia diu que l'obligaven a donar fals testimoni
Artiom Breus, ciutadà de Rússia arrestat a Bielorússia (foto) -i que qualifiquen com "activista" sense aclarir de què-, "va ser obligat a prestar declaracions falses i sotmès a xantatge", segons Vadim Gussev, portaveu de l'ambaixada russa a Minsk: "Segons Breus, li forçaven a donar fals testimoni sobre els seus contactes amb els líders de l'oposició bielorussa i amb un altre ciutadà de Rússia, també detingut. En cas de negativa, amenaçaven amb traslladar-lo a una presó del Servei de Seguretat i més tard fer-li la vida impossible en una colònia penitenciària".
La vigília, un diplomàtic rus es va reunir amb Iván Gapónov i Artiom Breus, els russos arrestats a Minsk durant els avalots, i es va assabentar que la part bielorussa havia rebutjat la sol.licitud dels seus advocats que insisteixen en el tancament d'expedients penals "a falta de proves contundents de la seva culpabilitat", va afegir el portaveu.
Va dir que en els expedients no hi ha fotos ni vídeos que confirmin la participació activa de Breus i Gapónov en la protesta que va tenir lloc a la plaça d'Independència de Minsk el 19 de desembre de 2010.
Breus afirma que va rebre un fort cop de porra al cap, de manera que de cap manera podia comportar-se agressivament pel que fa als agents de l'ordre. Els seus pares el van veure per televisió quan estava assegut a la gespa amb el cap trencat. Però el fet no figura en l'expedient, va assenyalar el portaveu.
Segons l'opinió de Breus, l'acusació contra ell es basa en les declaracions d'un testimoni únic que treballa en els cossos de seguretat locals.
A Breus i Gapónov els acusen d'haver participat en els desordres organitzats a la capital bielorussa. L'oposició bielorussa va convocar el 19 de desembre de 2010 una acció de protesta no autoritzada a Minsk abans de saber que l'actual president Alexander Lukaixenko, en el poder des de 1994, acababa de ser reelegit amb un 80% dels vots.
Els manifestants van intentar prendre per assalt la seu del Govern pel que van ser detingudes més de 600 persones, entre elles set dels vuit candidats opositors que van reuní entre tots el 6% dels vots. La majoria dels detinguts van ser sotmesos a sancions administratives. També es van obrir desenes d'expedients penals, com contra els ciutadans russos Iván Gapónov i Artiom Breus.
Segons les dades d'última hora, els expedients de tots dos van ser enviats al Tribunal de Minsk, que haurà de determinar la categoria del jutjat en què es veurà la seva causa.
La vigília, un diplomàtic rus es va reunir amb Iván Gapónov i Artiom Breus, els russos arrestats a Minsk durant els avalots, i es va assabentar que la part bielorussa havia rebutjat la sol.licitud dels seus advocats que insisteixen en el tancament d'expedients penals "a falta de proves contundents de la seva culpabilitat", va afegir el portaveu.
Va dir que en els expedients no hi ha fotos ni vídeos que confirmin la participació activa de Breus i Gapónov en la protesta que va tenir lloc a la plaça d'Independència de Minsk el 19 de desembre de 2010.
Breus afirma que va rebre un fort cop de porra al cap, de manera que de cap manera podia comportar-se agressivament pel que fa als agents de l'ordre. Els seus pares el van veure per televisió quan estava assegut a la gespa amb el cap trencat. Però el fet no figura en l'expedient, va assenyalar el portaveu.
Segons l'opinió de Breus, l'acusació contra ell es basa en les declaracions d'un testimoni únic que treballa en els cossos de seguretat locals.
A Breus i Gapónov els acusen d'haver participat en els desordres organitzats a la capital bielorussa. L'oposició bielorussa va convocar el 19 de desembre de 2010 una acció de protesta no autoritzada a Minsk abans de saber que l'actual president Alexander Lukaixenko, en el poder des de 1994, acababa de ser reelegit amb un 80% dels vots.
Els manifestants van intentar prendre per assalt la seu del Govern pel que van ser detingudes més de 600 persones, entre elles set dels vuit candidats opositors que van reuní entre tots el 6% dels vots. La majoria dels detinguts van ser sotmesos a sancions administratives. També es van obrir desenes d'expedients penals, com contra els ciutadans russos Iván Gapónov i Artiom Breus.
Segons les dades d'última hora, els expedients de tots dos van ser enviats al Tribunal de Minsk, que haurà de determinar la categoria del jutjat en què es veurà la seva causa.
Compra massiva de terres: Més fam i més pobresa
Inversors de països industrialitzats i emergents compren terres a gran escala en països en vies de desenvolupament per produir aliments i biocombustibles, mentre els pagesos locals són desallotjats a la força i condemnats a la misèria. El Govern de Madagascar va intentar vendre, el 2008, un quart de la superfície agrícola total del país africà al grup econòmic sud-coreà Daewoo. Però els poderosos no van tenir en compte als grangers locals. Es van produir fortes protestes i, en la primavera de 2009, els treballadors del camp van enderrocar al Govern.
Si les metrópolis colonials van començar apropiant-se dels recurssos minerals i naturals de les colònies esclavitzades, el postcolonialisme de governs titelles i corruptes sostinguts pr l'OTAN ha estés l'espoli fins a la terra conreada per les petites i indefenses comunitats agrícoles d'arreu el món. Estats superpoblats, com EUA, Rússia, Xina, Índia i Corea del Sud, o aquells que no tenen suficients recursos hídrics, com els estats del Golf Pèrsic, o els que especulen des de les borses -els rics centrats a la City londinenca- adquireixen enormes superfícies de terra en països pobres i dictatorials per garantir el proveïment d'aliments, dotant amb pingües guanys als governs titelles d'aquests últims.
No obstant això, les poblacions afectades no sempre romanen expectants. A més de la llarga lluita del poble maputxe contra Benetton a Xile i Argentina (foto), el cas de Madagascar és paradigmàtic. El 10 d'abril de 2009, la multinacional sud-coreana Daewoo Logistic anunciava la cancel.lació del projecte d'inversió agrícola a Madagascar, negociat el novembre 2008 amb el govern de Marc Ravalomanana. L'acord preveia la concessió durant 99 anys de 1,3 milions d'hectàrees per a la producció de blat de moro i oli de palma.
Els perdedors en aquesta cursa pels aliments són els pagesos locals, que conreen aquestes terres durant generacions, i afecten actualment milions de persones arreu del món: "Els sistemes tradicionals d'explotació de la terra, així com la manca de registres cadastrals, fan que es consideri a aquests terrenys oficialment com inutilitzats i a que siguin venuts a governs d'altres països, tot i que milers de famílies de treballadors hi viuen", explica Martin Bröckelmann-Simon, de MISEREOR, l'Obra episcopal de l'Església catòlica alemanya per a la cooperació al desenvolupament. Això vol dir que aquests camperols han de, sovint, abandonar les seves terres d'un moment per l'altre.
Fam, pobresa i urbanització
Són justament els països en vies de desenvolupament els que depenen de les inversions estrangeres. Els seus governs atrauen Estats i empreses àvids de terres amb tot tipus d'estímuls i concessions. Però els pagesos no veuen ni un cèntim dels milers de milions invertits. En lloc d'anar a les seves mans, els diners flueixen cap a projectes destinats a millorar la imatge dels seus països. A Kenya, per exemple, l'Emirat de Tastar conrea fruites i verdures en una àrea de 40.000 hectàrees, a canvi de la qual cosa ha de construir-hi un port per un valor de 2.300 milions de dòlars.
També la creixent demanda energètica dels països rics i emergents fa que cada vegada comprin més terres per produir biodièsel. Xina planeja a la República Democràtica del Congo la plantació de palma d'oli més gran del món. Se suposa que l'extensió de la plantació serà de 2,8 milions d'hectàrees.
La destrucció de l'agricultura típica de la regió té conseqüències dramàtiques per als països en vies de desenvolupament: "La sobirania alimentària dels països objecte d'aquestes inversions està en perill", assenyala Bröckelmann-Simon, de MISEREOR. "Arran d'això, problemes com la fam, les urbs superpoblades i la pobresa van en augment", diu.
Augment d'apropiació de terres per crisi econòmica
No es disposa de xifres exactes que reflecteixin les dimensions del problema de la compra de terres a gran escala, ja que es realitza en la clandestinitat. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) estima que, entre 2006 i 2009, els països rics i els emergents van comprar al voltant de 33 milions d'hectàrees de terra en països en vies de desenvolupament, una superfície gairebé de la mida d'Alemanya. L'Institut Internacional d'Investigació sobre Polítiques Alimentàries, amb seu a Washington, calcula que el volum de les inversions arriba als 30.000 milions de dòlars.
Des que va començar la crisi econòmica global, el 2008, el fenomen de la compra de terreny en països pobres va augmentar en gran mesura, segons indica Marita Wiggerthale, de l'organització humanitària OXFAM a Alemanya: "La terra s'ha convertit en una inversió molt atractiva, pel que s'han realitzat compres especulatives", subratlla Wiggerthale.
La normativa internacional s'aprovaria aquest any
La FAO elabora, en conjunt amb els governs i les ONG, un reglament internacional per trobar una solució al problema de l'adquisició massiva de terres que s'aprovaria a finals de 2011. Una normativa d'aquest tipus ha d'assegurar que els governs hagin de retre comptes als ciutadans, exigeix Marita Wiggerthale, de OXFAM: "Crec que, al final, la qüestió més important és si la llei es porta a la pràctica, o si només comptem amb un document que ningú prendrà en compte", adverteix l'experta.
Si les metrópolis colonials van començar apropiant-se dels recurssos minerals i naturals de les colònies esclavitzades, el postcolonialisme de governs titelles i corruptes sostinguts pr l'OTAN ha estés l'espoli fins a la terra conreada per les petites i indefenses comunitats agrícoles d'arreu el món. Estats superpoblats, com EUA, Rússia, Xina, Índia i Corea del Sud, o aquells que no tenen suficients recursos hídrics, com els estats del Golf Pèrsic, o els que especulen des de les borses -els rics centrats a la City londinenca- adquireixen enormes superfícies de terra en països pobres i dictatorials per garantir el proveïment d'aliments, dotant amb pingües guanys als governs titelles d'aquests últims.
No obstant això, les poblacions afectades no sempre romanen expectants. A més de la llarga lluita del poble maputxe contra Benetton a Xile i Argentina (foto), el cas de Madagascar és paradigmàtic. El 10 d'abril de 2009, la multinacional sud-coreana Daewoo Logistic anunciava la cancel.lació del projecte d'inversió agrícola a Madagascar, negociat el novembre 2008 amb el govern de Marc Ravalomanana. L'acord preveia la concessió durant 99 anys de 1,3 milions d'hectàrees per a la producció de blat de moro i oli de palma.
Els perdedors en aquesta cursa pels aliments són els pagesos locals, que conreen aquestes terres durant generacions, i afecten actualment milions de persones arreu del món: "Els sistemes tradicionals d'explotació de la terra, així com la manca de registres cadastrals, fan que es consideri a aquests terrenys oficialment com inutilitzats i a que siguin venuts a governs d'altres països, tot i que milers de famílies de treballadors hi viuen", explica Martin Bröckelmann-Simon, de MISEREOR, l'Obra episcopal de l'Església catòlica alemanya per a la cooperació al desenvolupament. Això vol dir que aquests camperols han de, sovint, abandonar les seves terres d'un moment per l'altre.
Fam, pobresa i urbanització
Són justament els països en vies de desenvolupament els que depenen de les inversions estrangeres. Els seus governs atrauen Estats i empreses àvids de terres amb tot tipus d'estímuls i concessions. Però els pagesos no veuen ni un cèntim dels milers de milions invertits. En lloc d'anar a les seves mans, els diners flueixen cap a projectes destinats a millorar la imatge dels seus països. A Kenya, per exemple, l'Emirat de Tastar conrea fruites i verdures en una àrea de 40.000 hectàrees, a canvi de la qual cosa ha de construir-hi un port per un valor de 2.300 milions de dòlars.
També la creixent demanda energètica dels països rics i emergents fa que cada vegada comprin més terres per produir biodièsel. Xina planeja a la República Democràtica del Congo la plantació de palma d'oli més gran del món. Se suposa que l'extensió de la plantació serà de 2,8 milions d'hectàrees.
La destrucció de l'agricultura típica de la regió té conseqüències dramàtiques per als països en vies de desenvolupament: "La sobirania alimentària dels països objecte d'aquestes inversions està en perill", assenyala Bröckelmann-Simon, de MISEREOR. "Arran d'això, problemes com la fam, les urbs superpoblades i la pobresa van en augment", diu.
Augment d'apropiació de terres per crisi econòmica
No es disposa de xifres exactes que reflecteixin les dimensions del problema de la compra de terres a gran escala, ja que es realitza en la clandestinitat. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) estima que, entre 2006 i 2009, els països rics i els emergents van comprar al voltant de 33 milions d'hectàrees de terra en països en vies de desenvolupament, una superfície gairebé de la mida d'Alemanya. L'Institut Internacional d'Investigació sobre Polítiques Alimentàries, amb seu a Washington, calcula que el volum de les inversions arriba als 30.000 milions de dòlars.
Des que va començar la crisi econòmica global, el 2008, el fenomen de la compra de terreny en països pobres va augmentar en gran mesura, segons indica Marita Wiggerthale, de l'organització humanitària OXFAM a Alemanya: "La terra s'ha convertit en una inversió molt atractiva, pel que s'han realitzat compres especulatives", subratlla Wiggerthale.
La normativa internacional s'aprovaria aquest any
La FAO elabora, en conjunt amb els governs i les ONG, un reglament internacional per trobar una solució al problema de l'adquisició massiva de terres que s'aprovaria a finals de 2011. Una normativa d'aquest tipus ha d'assegurar que els governs hagin de retre comptes als ciutadans, exigeix Marita Wiggerthale, de OXFAM: "Crec que, al final, la qüestió més important és si la llei es porta a la pràctica, o si només comptem amb un document que ningú prendrà en compte", adverteix l'experta.
Els taliban alerten a EUA contra bases permanents a l'Afganistan
La creació de bases militars permamentes dels EUA a l'Afganistan posaria en perill els països limítrofs i la pau a la regió, diu una declaració dels caps del moviment radical taliban inserida avui en el seu portal "Veu de Jihad": "L'imperialisme global, que planeja crear bases militars permanents, trobarà aquí la seva sepultura", subratllen els caps dels taliban.
El president afganès Hamid Karzai, en oferir dimarts passat una roda de premsa a Kabul, va dir que l'Afganistan i els EUA sostenen negociacions sobre la creació de bases militars nord-americans de llarga permanència en territori de la República Islàmica. EUA "les necessita" per lluitar contra la xarxa terrorista Al-Qaida i el moviment radical dels taliban -que EUA, R.U., França i l'Espanya de l'OTAN imperial van finançar contra les tropes soviètiques-, va assenyalar Karzai, el cap dels narcotraficants d'opi a sou d'Obama.
En opinió dels caps taliban, Afganistan està ocupat pels EUA, perquè no existeix cap conveni bilateral que justifiqui la presència nord-americana al país.
Segons aquest criteri, els acords d'emplaçar bases permanents al país contradiuen els interessos dels afganesos.
Després de crear aquestes bases, EUA les emprarà com a instrument de pressió per canviar règims en els Estats de la regió, inclòs el propi Afganistan, assenyalen els taliban, declarant que "cap país de la regió està interessat en la presència militar nord-americana". També afirmen que seguiran lluitant per la independència de l'Afganistan fins a instituir un sistema de govern islàmic al seu territori.
El president afganès Hamid Karzai, en oferir dimarts passat una roda de premsa a Kabul, va dir que l'Afganistan i els EUA sostenen negociacions sobre la creació de bases militars nord-americans de llarga permanència en territori de la República Islàmica. EUA "les necessita" per lluitar contra la xarxa terrorista Al-Qaida i el moviment radical dels taliban -que EUA, R.U., França i l'Espanya de l'OTAN imperial van finançar contra les tropes soviètiques-, va assenyalar Karzai, el cap dels narcotraficants d'opi a sou d'Obama.
En opinió dels caps taliban, Afganistan està ocupat pels EUA, perquè no existeix cap conveni bilateral que justifiqui la presència nord-americana al país.
Segons aquest criteri, els acords d'emplaçar bases permanents al país contradiuen els interessos dels afganesos.
Després de crear aquestes bases, EUA les emprarà com a instrument de pressió per canviar règims en els Estats de la regió, inclòs el propi Afganistan, assenyalen els taliban, declarant que "cap país de la regió està interessat en la presència militar nord-americana". També afirmen que seguiran lluitant per la independència de l'Afganistan fins a instituir un sistema de govern islàmic al seu territori.
ICV-EUiA vol solucions pel "mercat de la misèria" no nomès policials
El passat 15 de setembre el regidor de ICV-EUiA, Àlex Mañas, va denunciar públicament que calia l'actuació coordinada dels cossos policials per evitar la instal·lació del mal anomenat "mercat de la misèria" i va proposar la presència permanent de la guàrdia urbana per evitar la instal·lació del mercat, la retirada immediata dels camions magatzem dels venedors i trobar una solució entre l'Associació de Marxants, el veïnat i l'Ateneu de Sant Roc.
La proposta volia capgirar la situació i trobar una proposta d'activitats que es poguessin fer en aquell espai el dia de mercat. Un exemple d'aquesta proposta podria ser promoure un mercat de plantes i flors ambulant.
Darrerament hi ha hagut incidents a d'altres parts del barri produïts pel trasllat d'aquest "mercat de la misèria". Per això, el regidor de la coalició ICV-EUiA, reitera que "la solució no és només policial i que cal posar en marxa un programa social que adreci aquests venedors ocasionals cap a la venda formal al carrer impulsant una ampliació del mercat tradicional dels dimarts amb d'altres productes". A més, Mañas assenyala que "els qui practiquen i busquen només una solució policial no fan altra cosa que polítiques de criminalització de la pobresa".
La proposta volia capgirar la situació i trobar una proposta d'activitats que es poguessin fer en aquell espai el dia de mercat. Un exemple d'aquesta proposta podria ser promoure un mercat de plantes i flors ambulant.
Darrerament hi ha hagut incidents a d'altres parts del barri produïts pel trasllat d'aquest "mercat de la misèria". Per això, el regidor de la coalició ICV-EUiA, reitera que "la solució no és només policial i que cal posar en marxa un programa social que adreci aquests venedors ocasionals cap a la venda formal al carrer impulsant una ampliació del mercat tradicional dels dimarts amb d'altres productes". A més, Mañas assenyala que "els qui practiquen i busquen només una solució policial no fan altra cosa que polítiques de criminalització de la pobresa".
ICV-EUIA Gramenet culpa al govern socialista d'endeutar-se amb "més recursos que mai"
El Grup Municipal d'ICV-EUIA a Coloma de Gramenet va manifestar al ple municipal que el seu vot en contra del tancament del Compte General de l'Ajuntament es debia a "l'expressió de la realitat comptable del consistori l'any 2009". En aquest sentit ICV-EUIA va contraposar el resultat dels comptes anuals amb el període "favorable" d'ingressos que ha tingut l'Ajuntament: "Amb aquests números a la mà podem concloure que el 2008 i el 2009 han estat els anys negres de la gestió municipal". I va afegir: "Van ser dos anys en què l'Ajuntament va rebre més recursos que mai de les diferents administracions i en què els pressupostos municipals van ser més alts, però l'endeutament ha crescut".
El grup ecoscialista va lamentar que haurà de passar molt de temps per tal que el volum d'ingressos que ha captat l'Ajuntament es torni a repetir. "Ens havíem de preparar per la crisi, no per la que venia, sinó per la que ja teníem a sobre, però l'equip de govern socialista es van entestar en llençar la casa per la finestra", va afirmar el portaveu Siscu Sánchez.
ICV-EUiA ja va alertar fa temps al govern municipal del perill que comportaven les decisions que prenia i va advertir-los que anaven per una "direcció equivocada" fent "grans plans i projectes", els quals havien de ser el gran referent del mandat. "No vàrem ser els únics, els altres grups de l'oposició i veus de fora del consistori, moltes entitats i grups de la societat civil, també els alertaven que anàvem per mal camí. Haurien d'haver escoltat, haurien d'haver reflexionat, ens haurien d'haver fet cas i els haurien d'haver canviat. Però com que no tenen costum d'escoltar, hem acabat com hem acabat, endeutats fins les orelles", va assegurar el portaveu del grup.
ELS PITJORS ANYS DE LA DEMOCRÀCIA
El grup municipal d'ICV-EUiA va aprofitar la seva intervenció per retreure al PSC que l'informe d'intervenció de Gramepark dóna la raó a ICV-EUIA en tant que aquesta coalició ja va avisar "moltíssimes vegades" que l'empresa municipal "no anava per bon camí". "Les decisiones polítiques que es van prendre eren equivocades i la pèssima ja ha quedat demostrada amb la intervenció de l'Oficina Antifrau", va recordar el regidor Siscu Sánchez.
ICV-EUIA va tancar la seva reflexió en aquest punt amb l'esperança que Gramepark serveixi a partir d'ara "per fer allò pel que es va crear" i que compleixi amb les reformes per tal que "no torni a passar el que ha passat". "Podem concloure que aquests anys 2008 i 2009 amb els números a la mà i amb el que hem arribat a veure i viure han estat terribles i podem afirmar sense cap mena de dubte que han estat els pitjors anys de la democràcia en el nostre ajuntament, per això esperem que hagin après la lliçó per evitar que això no torni a passar", va sentenciar el grup.
El grup ecoscialista va lamentar que haurà de passar molt de temps per tal que el volum d'ingressos que ha captat l'Ajuntament es torni a repetir. "Ens havíem de preparar per la crisi, no per la que venia, sinó per la que ja teníem a sobre, però l'equip de govern socialista es van entestar en llençar la casa per la finestra", va afirmar el portaveu Siscu Sánchez.
ICV-EUiA ja va alertar fa temps al govern municipal del perill que comportaven les decisions que prenia i va advertir-los que anaven per una "direcció equivocada" fent "grans plans i projectes", els quals havien de ser el gran referent del mandat. "No vàrem ser els únics, els altres grups de l'oposició i veus de fora del consistori, moltes entitats i grups de la societat civil, també els alertaven que anàvem per mal camí. Haurien d'haver escoltat, haurien d'haver reflexionat, ens haurien d'haver fet cas i els haurien d'haver canviat. Però com que no tenen costum d'escoltar, hem acabat com hem acabat, endeutats fins les orelles", va assegurar el portaveu del grup.
ELS PITJORS ANYS DE LA DEMOCRÀCIA
El grup municipal d'ICV-EUiA va aprofitar la seva intervenció per retreure al PSC que l'informe d'intervenció de Gramepark dóna la raó a ICV-EUIA en tant que aquesta coalició ja va avisar "moltíssimes vegades" que l'empresa municipal "no anava per bon camí". "Les decisiones polítiques que es van prendre eren equivocades i la pèssima ja ha quedat demostrada amb la intervenció de l'Oficina Antifrau", va recordar el regidor Siscu Sánchez.
ICV-EUIA va tancar la seva reflexió en aquest punt amb l'esperança que Gramepark serveixi a partir d'ara "per fer allò pel que es va crear" i que compleixi amb les reformes per tal que "no torni a passar el que ha passat". "Podem concloure que aquests anys 2008 i 2009 amb els números a la mà i amb el que hem arribat a veure i viure han estat terribles i podem afirmar sense cap mena de dubte que han estat els pitjors anys de la democràcia en el nostre ajuntament, per això esperem que hagin après la lliçó per evitar que això no torni a passar", va sentenciar el grup.
ICV-EUiA amb els treballadors de Valeo i contra l'ERO
La diputada Laura Massana i el coordinador de l'àmbit d'Economia i Treball d'ICV, Josep Torrecillas, anunciaren que el grup parlamentari d'ICV-EUiA presentarà iniciatives al Parlament per tal d'evitar la deslocalització de Valeo i l'acomiadament de 67 treballadors. Massana i Torrecillas es van reunir ahir amb el comitè d'empresa de Valeo a Martorelles a qui van traslladar el seu suport per la vaga convocada en contra de l'ERO que suposa que 67 treballadors se'n vagin al carrer.
Així, Massana ha anunciat que ICV-EUiA demanarà al Departament d'Empresa i Ocupació, liderat per Francesc Xavier Mena "que no accepti la imposició de l'empresa ja que la planta de Martorelles és competitiva". "Es tracta d'una deslocalització del 30% de producció de la planta vallesana a Saragossa per tal de reduir salaris", ha denunciat Massana des de la concentració convocada pel comitè d'empresa de Valeo a les portes de la fàbrica per la qual cosa ha insistit a demanar al Govern que "intervingui per evitar la pèrdua d'activitat i de llocs de feina".
En el marc de la trobada, Massana ha convidat el comitè d'empresa de Valeo a assistir a la compareixença del conseller Mena al Parlament on la diputada interpel·larà el conseller sobre com pensa actuar per evitar deslocalitzacions i fer de la indústria al Vallès i a Catalunya motor de l'economia productiva.
Finalment, Massana ha recordat que el grup municipal d'ICV-EUia de Martorelles va presentar una moció en aquest sentit a l'Ajuntament que ha estat aprovada i ha anunciat que una delegació d'ICV participarà el proper dissabte a la manifestació que tindrà lloc a la localitat.
Els treballadors i treballadores de Valeo ja van iniciar divendres passat una vaga per manifestar el seu rebuig a la decisió de l'empresa i si no fa marxa enrere allargaran la vaga tot el mes amb la possibilitat d'esdevenir indefinida si l'empresa no recula en la decisió.
Així, Massana ha anunciat que ICV-EUiA demanarà al Departament d'Empresa i Ocupació, liderat per Francesc Xavier Mena "que no accepti la imposició de l'empresa ja que la planta de Martorelles és competitiva". "Es tracta d'una deslocalització del 30% de producció de la planta vallesana a Saragossa per tal de reduir salaris", ha denunciat Massana des de la concentració convocada pel comitè d'empresa de Valeo a les portes de la fàbrica per la qual cosa ha insistit a demanar al Govern que "intervingui per evitar la pèrdua d'activitat i de llocs de feina".
En el marc de la trobada, Massana ha convidat el comitè d'empresa de Valeo a assistir a la compareixença del conseller Mena al Parlament on la diputada interpel·larà el conseller sobre com pensa actuar per evitar deslocalitzacions i fer de la indústria al Vallès i a Catalunya motor de l'economia productiva.
Finalment, Massana ha recordat que el grup municipal d'ICV-EUia de Martorelles va presentar una moció en aquest sentit a l'Ajuntament que ha estat aprovada i ha anunciat que una delegació d'ICV participarà el proper dissabte a la manifestació que tindrà lloc a la localitat.
Els treballadors i treballadores de Valeo ja van iniciar divendres passat una vaga per manifestar el seu rebuig a la decisió de l'empresa i si no fa marxa enrere allargaran la vaga tot el mes amb la possibilitat d'esdevenir indefinida si l'empresa no recula en la decisió.
ICV-EUiA fa que el Parlament recolzi les mobilitzacions dels musulmans
El Parlament de Catalunya ha expressat avui mitjançant una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris i impulsada per ICV-EUiA: “El seu suport a les mobilitzacions populars pacífiques que tenen lloc aquests dies a Tunísia, Egipte, Algèria, Jordània i el Iemen i que tenen per objectiu impulsar processos de democratització política i d'enfortiment dels drets humans, les llibertats, el progrés econòmic i la justícia social".
La declaració reclama totes les instàncies de govern i de la Unió Europea a posicionar-se en contra dels règims autocràtics i actuar a favor del canvi democràtic i la defensa dels drets humans en aquests països, incloent-hi la llibertat religiosa i els drets de les minories. Igualment el Parlament ha demanat a la UE que exerceixi les accions diplomàtiques pertinents davant els governs d'aquests països perquè posin fi a les accions repressives; a reactivar i reforçar la Unió per la Mediterrània, i a vetllar per la seguretat i la llibertat d'actuació de periodistes, informadors i mitjans de comunicació.
La declaració reclama totes les instàncies de govern i de la Unió Europea a posicionar-se en contra dels règims autocràtics i actuar a favor del canvi democràtic i la defensa dels drets humans en aquests països, incloent-hi la llibertat religiosa i els drets de les minories. Igualment el Parlament ha demanat a la UE que exerceixi les accions diplomàtiques pertinents davant els governs d'aquests països perquè posin fi a les accions repressives; a reactivar i reforçar la Unió per la Mediterrània, i a vetllar per la seguretat i la llibertat d'actuació de periodistes, informadors i mitjans de comunicació.
Generalitat i Diputació reparen amb diners públics la memoria histórica… del nacionalcatolicisme
Butsènit d’Urgell, amb 250 habitants censats al 2005, està portant a terme la restauració del campanar i la façana externa de l’església de l’Assumpció. L’obra està finançada per la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat -que per gastar en propietats privades i espoliades per l'esglèsia sí té diners però no per fer escoles i contractar els mestres que hi calen- i el Bisbat de Lleida, sense que se sàpiga el valor de les "aportacions".
Les obres es van iniciar fa un parell de setmanes i consisteixen en treure les pedres que estaven deteriorades i substituir-les per altres de noves així com rejuntar-les. El pressupost de l’obra ascendeix a 84.000 euros i segons va explicar l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, no s’haurà de fer cap aportació municipal ja que l’obra "està finançada per la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Bisbat de Lleida".
L’església, d’estil barroc -quan el barroc ja era molt passat de moda-, va ser construïda l’any 1748 i des de llavors l’exterior no s’havia restaurat. Segons Gilabert, “les obres finalitzaran el proper mes d’abril”.
El conveni inconstitucional i nacionalcatòlic de l'Església vaticana amb Espanya
L'Estat pagarà aquest any entre 250 i 280 milions d'euros a l'Església catòlica a través de l'IRPF, entre 10 i 20 més que el 2009. Són els càlculs del catedràtic de Dret Públic Alejandro Torres, de la Universitat Pública de Navarra, que denuncia en un estudi que aquest sistema de finançament directe basat en l'assignació d'un percentatge de l'IRPF és "manifestament inconstitucional".
L'autor de l'informe El finançament de les religions en l'espai europeu recorda que el finançament de l'Església a Espanya "minora la recaptació de l'Estat" i insisteix que no es pot equiparar el dret a la llibertat religiosa al dret de prestació: "L' fenomen religiós no és un servei públic, així que són els fidels els que han de contribuir a pagar-lo, no l'Estat ".
França, Regne Unit i Irlanda no paguen les despeses de l'Església
Segons els càlculs de Torres, si cada catòlic practicant (hi ha vuit milions a Espanya en teoria) pagués 30 euros anuals pagaria la despesa que suposa l'Església a l'erari públic: "L'Administració tributària de l'Estat no ha d'estar al servei de les confessions religioses" , insisteix Torres, que en el seu estudi, presentat recentment a Madrid, explica com diversos països han assolit aquest repte.
El paradigma és França, on l'Estat no sustenta mitjançant ajuts directes cap culte perquè es declara "incompetent per a prendre part i poder triar entre unes o altres creences filosòfiques". L'única cooperació econòmica de l'Estat amb les confessions religioses consisteix a "permetre una reduïda deduïbilitat de les donacions realitzades a les confessions en l'Impost de la Renda i de Societats", apunta Torres.
Les obres es van iniciar fa un parell de setmanes i consisteixen en treure les pedres que estaven deteriorades i substituir-les per altres de noves així com rejuntar-les. El pressupost de l’obra ascendeix a 84.000 euros i segons va explicar l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, no s’haurà de fer cap aportació municipal ja que l’obra "està finançada per la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Bisbat de Lleida".
L’església, d’estil barroc -quan el barroc ja era molt passat de moda-, va ser construïda l’any 1748 i des de llavors l’exterior no s’havia restaurat. Segons Gilabert, “les obres finalitzaran el proper mes d’abril”.
El conveni inconstitucional i nacionalcatòlic de l'Església vaticana amb Espanya
L'Estat pagarà aquest any entre 250 i 280 milions d'euros a l'Església catòlica a través de l'IRPF, entre 10 i 20 més que el 2009. Són els càlculs del catedràtic de Dret Públic Alejandro Torres, de la Universitat Pública de Navarra, que denuncia en un estudi que aquest sistema de finançament directe basat en l'assignació d'un percentatge de l'IRPF és "manifestament inconstitucional".
L'autor de l'informe El finançament de les religions en l'espai europeu recorda que el finançament de l'Església a Espanya "minora la recaptació de l'Estat" i insisteix que no es pot equiparar el dret a la llibertat religiosa al dret de prestació: "L' fenomen religiós no és un servei públic, així que són els fidels els que han de contribuir a pagar-lo, no l'Estat ".
França, Regne Unit i Irlanda no paguen les despeses de l'Església
Segons els càlculs de Torres, si cada catòlic practicant (hi ha vuit milions a Espanya en teoria) pagués 30 euros anuals pagaria la despesa que suposa l'Església a l'erari públic: "L'Administració tributària de l'Estat no ha d'estar al servei de les confessions religioses" , insisteix Torres, que en el seu estudi, presentat recentment a Madrid, explica com diversos països han assolit aquest repte.
El paradigma és França, on l'Estat no sustenta mitjançant ajuts directes cap culte perquè es declara "incompetent per a prendre part i poder triar entre unes o altres creences filosòfiques". L'única cooperació econòmica de l'Estat amb les confessions religioses consisteix a "permetre una reduïda deduïbilitat de les donacions realitzades a les confessions en l'Impost de la Renda i de Societats", apunta Torres.
La Caixa declara un crèdit impagat d’Unió per valor d’1,4 milions d’euros
Segons l’informe anual de govern corporatiu de La Caixa, en la data de 31 de desembre de 2010, Unió Democràtica de Catalunya (UDC), la formació liderada per Josep Antoni Duran i Lleida, tenia un crèdit "impagat" amb aquesta entitat per valor de prop d’1,4 milions d’euros. En aquest informe La Caixa només detalla com a "impagats" tres crèdits concedits a formacions polítiques: el d’Unió, per un import d’1.395.000 euros; i els del Partit Andalusista, per 328.000 euros, i Izquierda Unida, per tan sols 4.000 euros.
En aquests informes de govern corporatiu, que es dipositen a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), els bancs i les caixes estan obligats a declarar la situació actual dels crèdits concedits a formacions polítiques amb representació en corporacions locals i parlaments autonòmics. En l’informe de La Caixa corresponent a l’exercici de 2010, Unió presenta aquestes xifres: un "import disposat" (utilitzat) de prop de 4.773.000 euros, un "import disponible" (que no s’ha utilitzat) de només 3.000 euros i un "impagat" de 1.395.000 euros.
En comparació, els seus socis de Convergència Democràtica (CDC) presenten un "import disponible" d’1,5 milions d’euros, si bé pel que fa a la federació de CiU aquest concepte només arriba als 32.000 euros, ja que l’import utilitzat ha estat de 14,6 milions d’euros.
Aquest és el quadre de la situació creditícia dels principals partits polítics amb La Caixa, amb les xifres expressades en euros:
CiU
Import disposat: 14.601.000
Import disponible: 32.000
CDC
Import disposat: 527.000
Import disponible: 1.506.000
UDC
Import disposat: 4.773.000
Import disponible: 3.000
Impagat: 1.395.000
PSC
Import disposat: 6.834.000
Import disponible: 9.000
PSOE
Import disposat: 3.835.000
Import disponible: 15.000
ERC
Import disposat: 615.000
EUiA
Import disposat: 162.000
Import disponible: 7.000
ICV
Import disposat: 11.775.000
Import disponible: 2.143.000
PP
Import disposat: 2.087.000
IU
Import disposat: 781.000
Impagat: 4.000
PA
Import disposat: 328.000
Impagat: 328.000
En aquests informes de govern corporatiu, que es dipositen a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), els bancs i les caixes estan obligats a declarar la situació actual dels crèdits concedits a formacions polítiques amb representació en corporacions locals i parlaments autonòmics. En l’informe de La Caixa corresponent a l’exercici de 2010, Unió presenta aquestes xifres: un "import disposat" (utilitzat) de prop de 4.773.000 euros, un "import disponible" (que no s’ha utilitzat) de només 3.000 euros i un "impagat" de 1.395.000 euros.
En comparació, els seus socis de Convergència Democràtica (CDC) presenten un "import disponible" d’1,5 milions d’euros, si bé pel que fa a la federació de CiU aquest concepte només arriba als 32.000 euros, ja que l’import utilitzat ha estat de 14,6 milions d’euros.
Aquest és el quadre de la situació creditícia dels principals partits polítics amb La Caixa, amb les xifres expressades en euros:
CiU
Import disposat: 14.601.000
Import disponible: 32.000
CDC
Import disposat: 527.000
Import disponible: 1.506.000
UDC
Import disposat: 4.773.000
Import disponible: 3.000
Impagat: 1.395.000
PSC
Import disposat: 6.834.000
Import disponible: 9.000
PSOE
Import disposat: 3.835.000
Import disponible: 15.000
ERC
Import disposat: 615.000
EUiA
Import disposat: 162.000
Import disponible: 7.000
ICV
Import disposat: 11.775.000
Import disponible: 2.143.000
PP
Import disposat: 2.087.000
IU
Import disposat: 781.000
Impagat: 4.000
PA
Import disposat: 328.000
Impagat: 328.000
L'ultra Intereconomía impulsa La Gaceta a les Balears
L’edició balear del diari La Gaceta és previst que surti el pròxim mes de març, dos mesos i escaig abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. El grup franquista Intereconomía –al qual pertany aquesta capçalera– ha decidit impulsar aquest projecte els ideòlegs del qual són alguns empresaris locals vinculats al Partit Popular, com l’empresari de comunicació mallorquí Jacinto Farrús i l’exdirector de TVE a Balears, Vicente Eguindanos.
Entre aquests, destaca Sinto Farrús, un personatge molt polèmic, imputat en el cas Voltor, un dels afers de corrupció que han esquitxat Unió Mallorquina. Farrús ha estat molt vinculat a la dreta balear a través de les seves activitats televisives. És el propietari de l’empresa Servei Balear de Televisió (SBT), que entre altres programes per a IB3 s’ocupa dels Informatius i i Canal 4 –vinculada a SBT–, una emissora mallorquina.de televisió.
El cas Voltor és un escàndol que va esclatar el 3 de febrer de l’any passat –quan van ser detinguts, entre d’altres, els expresidents d’UM Miquel Àngel Flaquer i Miquel Nadal– i que té el seu epicentre en diversos contractes fets dels de l’Institut d’Estratègia Turística de les Balears i el Consorci d’Informàtica Legal de Mallorca per desviar diners de l’erari públic cap a butxaques particulars. El 15 de març, en una segona fase de les investigacions, el jutge va ordenar la detenció de Farrús i tres persones. Dos dies després tots quatre va sortir de la presó després de dipositar una fiança de 100.000 euros i amb l’obligació de presentar-se al jutjat.
Abans però, el 5 de febrer –dos dies després que esclatés el cas–, el president balear, Francesc Antich, havia expulsat els nacionalistes del Govern de centreesquerra balear, per evitar que l’Executiu s’associés a la corrupció, decisió que va provocar que des de llavors quedés en minoria al Parlament. Farrús, que en alguns moments va tenir una bona relació amb Antich, es va llençar en mans dels conservadors. Les seves relacions amb la facció més ultra del PP es posa en evidència un cop que ha transcendit que el director d’aquesta edició balear de La Gaceta serà Vicente Eguindanos.
Aquest era el director del centre territorial de TVE a Balears en l’etapa del PP amb Jaume Matas i darrerament és el delegat del grup Intereconomía a l’arxipèlag i, per tant, una persona embafada de l’ideari ultra del hòlding que presideix Julio Ariza. Uns posen els diners (Farrús i els empresaris que li donen suport en el projecte) i els altres l’know how (Intereconomía) per intentar que el PP recuperi el poder a les Balears i acabar amb l’etapa progressista que lidera Antich. La Gaceta ja ha començat a marcar estil en afers balears impulsant un atac contra el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, molt actiu en la investigació de la corrupció del PP balear i d’UM.
Veure també:
Es destapen les connexions del fatxa foraster de Canal-4, Jacinto Farrús, amb el PP
Entre aquests, destaca Sinto Farrús, un personatge molt polèmic, imputat en el cas Voltor, un dels afers de corrupció que han esquitxat Unió Mallorquina. Farrús ha estat molt vinculat a la dreta balear a través de les seves activitats televisives. És el propietari de l’empresa Servei Balear de Televisió (SBT), que entre altres programes per a IB3 s’ocupa dels Informatius i i Canal 4 –vinculada a SBT–, una emissora mallorquina.de televisió.
El cas Voltor és un escàndol que va esclatar el 3 de febrer de l’any passat –quan van ser detinguts, entre d’altres, els expresidents d’UM Miquel Àngel Flaquer i Miquel Nadal– i que té el seu epicentre en diversos contractes fets dels de l’Institut d’Estratègia Turística de les Balears i el Consorci d’Informàtica Legal de Mallorca per desviar diners de l’erari públic cap a butxaques particulars. El 15 de març, en una segona fase de les investigacions, el jutge va ordenar la detenció de Farrús i tres persones. Dos dies després tots quatre va sortir de la presó després de dipositar una fiança de 100.000 euros i amb l’obligació de presentar-se al jutjat.
Abans però, el 5 de febrer –dos dies després que esclatés el cas–, el president balear, Francesc Antich, havia expulsat els nacionalistes del Govern de centreesquerra balear, per evitar que l’Executiu s’associés a la corrupció, decisió que va provocar que des de llavors quedés en minoria al Parlament. Farrús, que en alguns moments va tenir una bona relació amb Antich, es va llençar en mans dels conservadors. Les seves relacions amb la facció més ultra del PP es posa en evidència un cop que ha transcendit que el director d’aquesta edició balear de La Gaceta serà Vicente Eguindanos.
Aquest era el director del centre territorial de TVE a Balears en l’etapa del PP amb Jaume Matas i darrerament és el delegat del grup Intereconomía a l’arxipèlag i, per tant, una persona embafada de l’ideari ultra del hòlding que presideix Julio Ariza. Uns posen els diners (Farrús i els empresaris que li donen suport en el projecte) i els altres l’know how (Intereconomía) per intentar que el PP recuperi el poder a les Balears i acabar amb l’etapa progressista que lidera Antich. La Gaceta ja ha començat a marcar estil en afers balears impulsant un atac contra el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, molt actiu en la investigació de la corrupció del PP balear i d’UM.
Veure també:
Es destapen les connexions del fatxa foraster de Canal-4, Jacinto Farrús, amb el PP
Ja som 7.000 milions d'habitants, terrícoles!
La població mundial ha arribat als 7.000 milions d'habitants, la majoria joves i en països subdesenvolupats, segons les últimes xifres revelades per l'ONU. Durant la primera reunió de 2011 del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) a Nova York, el seu director executiu, Babatunde Osotimehin, el va qualificar com un fet històric: "Set mil milions de persones representa una fita transcendental en la història de la humanitat", va expressar Osotimehin.
D'acord amb aquestes xifres hi ha una tendència que indica que per l'any de 2045 la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants.
Osotimehin va assenyalar que, davant l'impacte del creixement demogràfic i la seva composició: "Cadascuna de les persones ha de gaudir de drets humans i de dignitat humana i tenir l'oportunitat de desenvolupar al màxim el seu potencial".
Va ressaltar que les dades indiquen que en l'actualitat 6 de cada 10 persones que viuen als països menys desenvolupats són menors de 25 anys, la qual cosa exigeix una inversió molt més gran en el desenvolupament de joves i adolescents.
Tot i que es registra un envelliment de la població sense precedents, l'informe del UNFPA s'adona que més de tres mil milions d'habitants al món són menors de 25 anys.
Poc menys d'un 90% dels joves viu en països no desenvolupats i en els propers 20 anys aquesta xifra s'incrementarà dramàticament, adverteix l'estudi de l'òrgan de l'ONU per a la població.
"Són els pares de la pròxima generació", va assenyalar el titular de l'UNFPA i va afirmar que "la inversió en els joves i la seva salut reproductiva i la igualtat de gènere pot ajudar els països en el camí cap al creixement econòmic accelerat i el desenvolupament equitatiu".
Sobre el creixement demogràfic de les últimes dècades, l'informe del UNFPA assenyala que des de 1967 la població mundial es va duplicar i cada any augmenta en aproximadament 78 milions de persones, mentre que fa 20 anys el creixement era de 89 milions.
Tot i que el ritme es va desaccelerar considerablement, 97 de cada 100 naixements ocorren en països no desenvolupats, i més de la meitat de la població es concentra a les ciutats.
D'acord amb aquestes xifres hi ha una tendència que indica que per l'any de 2045 la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants.
Osotimehin va assenyalar que, davant l'impacte del creixement demogràfic i la seva composició: "Cadascuna de les persones ha de gaudir de drets humans i de dignitat humana i tenir l'oportunitat de desenvolupar al màxim el seu potencial".
Va ressaltar que les dades indiquen que en l'actualitat 6 de cada 10 persones que viuen als països menys desenvolupats són menors de 25 anys, la qual cosa exigeix una inversió molt més gran en el desenvolupament de joves i adolescents.
Tot i que es registra un envelliment de la població sense precedents, l'informe del UNFPA s'adona que més de tres mil milions d'habitants al món són menors de 25 anys.
Poc menys d'un 90% dels joves viu en països no desenvolupats i en els propers 20 anys aquesta xifra s'incrementarà dramàticament, adverteix l'estudi de l'òrgan de l'ONU per a la població.
"Són els pares de la pròxima generació", va assenyalar el titular de l'UNFPA i va afirmar que "la inversió en els joves i la seva salut reproductiva i la igualtat de gènere pot ajudar els països en el camí cap al creixement econòmic accelerat i el desenvolupament equitatiu".
Sobre el creixement demogràfic de les últimes dècades, l'informe del UNFPA assenyala que des de 1967 la població mundial es va duplicar i cada any augmenta en aproximadament 78 milions de persones, mentre que fa 20 anys el creixement era de 89 milions.
Tot i que el ritme es va desaccelerar considerablement, 97 de cada 100 naixements ocorren en països no desenvolupats, i més de la meitat de la població es concentra a les ciutats.
Marga Sanz: “Rus confon el debat electoral amb el tràfec de vots"
La coordinadora general i candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat, Marga Sanz, considera “banal i ofensiva” la proposta del president de la Diputació de València als alcaldes populars d’inaugurar obres del Pla Confiança abans del 29 de març. “Rus torna confondre el debat polític, que és signe de salut democràtica en tota campanya electoral, amb el tràfec de vots” ha denunciat Sanz, qui ha afegit: “No és cap novetat que el PP torne a ofendre la intel·ligència dels ciutadans intentant canviant-los vots per llumenetes de circ; si ho és que el PP assumisca, sense vergonya, la consigna de traure profit electoralista del Pla Confiança, pagat per tots valencians”.
“És una vergonya que la direcció del PP no censure la proposta ben explícita d’Alfonso Rus d’aprofitar el Pla Confiança per a afavorir el seu partit la precampanya electoral”, ha criticat la coordinadora general d’EUPV i candidata a la Presidència de la Generalitat, Marga Sanz. La diputada considera “banal” i “ofensa a la intel·ligencia dels ciutadans” la iniciativa llançada pel president de la Diputació de València als alcaldes del PP d’aprofitar la inauguració d’obres del Pla Confiança abans que ho prohibisca la Llei Electoral. “D’una banda suposa la banalització total del fet electoral en assumir que la confiança dels ciutadans vindrà a canvi de ‘llumenetes de circ’, de una mera posada en escena”, ha assenyalat Sanz, qui recorda que “també suposa una novetat: el PP accepta que el Pla Confiança, ideat per afrontar la crisi, és només un ardit electoralista”.
“Hauríem d’esperar que, de no ser així, el president Camps isquera a desmentir que els valencians no subvencionarem l’estratègia electoral del PP” —ha afirmat Sanz—. “Però no ho faran perquè Rus tingué el recolzament ahir del vicepresident tercer del Consell, Juan Cotino.” La diputada ha recordat que “EUPV aposta per campanyes amb debat d'idees i propostes racionals, sotmeses a límits de despesa que garantisquen condicions d'igualtat per a totes les forces polítiques”.
“És una vergonya que la direcció del PP no censure la proposta ben explícita d’Alfonso Rus d’aprofitar el Pla Confiança per a afavorir el seu partit la precampanya electoral”, ha criticat la coordinadora general d’EUPV i candidata a la Presidència de la Generalitat, Marga Sanz. La diputada considera “banal” i “ofensa a la intel·ligencia dels ciutadans” la iniciativa llançada pel president de la Diputació de València als alcaldes del PP d’aprofitar la inauguració d’obres del Pla Confiança abans que ho prohibisca la Llei Electoral. “D’una banda suposa la banalització total del fet electoral en assumir que la confiança dels ciutadans vindrà a canvi de ‘llumenetes de circ’, de una mera posada en escena”, ha assenyalat Sanz, qui recorda que “també suposa una novetat: el PP accepta que el Pla Confiança, ideat per afrontar la crisi, és només un ardit electoralista”.
“Hauríem d’esperar que, de no ser així, el president Camps isquera a desmentir que els valencians no subvencionarem l’estratègia electoral del PP” —ha afirmat Sanz—. “Però no ho faran perquè Rus tingué el recolzament ahir del vicepresident tercer del Consell, Juan Cotino.” La diputada ha recordat que “EUPV aposta per campanyes amb debat d'idees i propostes racionals, sotmeses a límits de despesa que garantisquen condicions d'igualtat per a totes les forces polítiques”.
A un ancià d'Alcoi no el van voler atendre a l'hospital en valencià
El diputat autonòmic d’EUPV i cap de llista per Alacant, Lluís Torró, ha exigit a Manuel Cervera que aclarisca els fets ocorreguts el passat mes de desembre a Alcoi i que han estat recollits en una denúncia presentada al Síndic de Greuges, en la qual un ancià manifestava la seua queixa pels problemes tinguts a l’hora de ser atès en valencià en l’Hospital Verge dels Lliris i en el Centre de Salut La Fàbrica d’Alcoi: “El propi síndic ha emès un informe apel•lant al dret de utilització de la llengua. Considerem intolerable que aquestes coses passen, sobretot en un camp tan important com és la sanitat”.
Torró explica: “sembla que un ancià va acudir a urgències de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, i es va trobar amb que el metge que l’atenia li va demanar que s’explicara en castellà, finalment el facultatiu el va derivar a les urgències del centre de salut La Fàbrica de la mateixa localitat, on van tardar mitja hora en atendre’l perquè el zelador tampoc el va entendre’l per parlar valencià. La descripció dels fets ja de per si és rocambolesca, i ens duu a concloure la necessitat urgentíssima d’aplicar el requisit lingüístic en la funció pública”.
Esquerra Unida subratlla “a l’igual que ho fa en la seua resposta el Síndic de Greuges, el dret a usar la nostra llengua, i la clara conculcació d’aquest dret en allò ocorregut a Alcoi. Ens preocupa, a més, que açò passe en un servei com el sanitari, on la conselleria hauria d’establir els protocols adients per resoldre aquestes qüestions, ja que afecta a l’atenció sanitària de les persones”.
Torró adverteix que si els esdeveniments hagueren ocorregut al reves, “és a dir, el pacient es queixara perquè no l’atenen en castellà, l’escàndol haguera estat majúscul. No podem tolerar aquestes situacions, ni a un lloc de majoria valencianoparlant com és Alcoi, ni a una zona castellanoparlant”, conclou.
Torró explica: “sembla que un ancià va acudir a urgències de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, i es va trobar amb que el metge que l’atenia li va demanar que s’explicara en castellà, finalment el facultatiu el va derivar a les urgències del centre de salut La Fàbrica de la mateixa localitat, on van tardar mitja hora en atendre’l perquè el zelador tampoc el va entendre’l per parlar valencià. La descripció dels fets ja de per si és rocambolesca, i ens duu a concloure la necessitat urgentíssima d’aplicar el requisit lingüístic en la funció pública”.
Esquerra Unida subratlla “a l’igual que ho fa en la seua resposta el Síndic de Greuges, el dret a usar la nostra llengua, i la clara conculcació d’aquest dret en allò ocorregut a Alcoi. Ens preocupa, a més, que açò passe en un servei com el sanitari, on la conselleria hauria d’establir els protocols adients per resoldre aquestes qüestions, ja que afecta a l’atenció sanitària de les persones”.
Torró adverteix que si els esdeveniments hagueren ocorregut al reves, “és a dir, el pacient es queixara perquè no l’atenen en castellà, l’escàndol haguera estat majúscul. No podem tolerar aquestes situacions, ni a un lloc de majoria valencianoparlant com és Alcoi, ni a una zona castellanoparlant”, conclou.
Camps reclama a l'ACPV que pagui una multa de 600.000 €
La Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que pagui abans del 20 de març els 600.000 euros de multa per negar-se a tancar tres repetidors que permetien l'emissió de TV3 al sud del país. 'Aquests tres repetidors van ser precintats pel govern, però com que nosaltres van negar-nos a tancar-los, se'ns va imposar una multa per cadascun d'ells. La primera, de 127.000 euros, la pagàrem a l'octubre', explica el portaveu d'ACPV, Toni Gisbert, que diu que ara la Generalitat vol que l'entitat pagui les dues multes pendents, que sumen 600.000 euros, de cop. Potser l'urgència vé d'omplir els forats que Camps, Fabra, Rita i amics han deixat a les arques de tot el país valencià.
Per això s'acusa el "govern" mafiós de Francisco Camps de tenir una actitud bel·ligerant amb ACPV i li retreu que no accepti un pagament fraccionat d'una multa que per si mateixa deuria omplir de vergonya a algú que en tingués.
En un comunicat ACPV explica que 'va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat Valenciana ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents'.
'Ara haurem de cercar solucions', diu Toni Gisbert. L'entitat no té els diners, i per això cercarà la manera d'aconseguir-los. Si no paga la multa, a banda que el deute s'augmentaria en un 20%, l'entitat no podria rebre cap ajut públic, ja que passaria a 'no estar al corrent amb l'administració pública'. A més a més, si no pagués abans de 50 dies, se li embargarien els béns i comptes.
Per tot plegat, ACPV denuncia:'El govern valencià no només no ha atès les reiterades crides fetes pel govern de Catalunya per arribar a un acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3, ni ha mostrat cap respecte cap als 651.650 signats de la ILP Televisió sense Fronteres, sinó que ha continuat la seua ofensiva judicial i de càstig econòmic contra ACPV, en el que és un cas d'atac a una associació cultural sense precedents'.
Per això s'acusa el "govern" mafiós de Francisco Camps de tenir una actitud bel·ligerant amb ACPV i li retreu que no accepti un pagament fraccionat d'una multa que per si mateixa deuria omplir de vergonya a algú que en tingués.
En un comunicat ACPV explica que 'va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat Valenciana ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents'.
'Ara haurem de cercar solucions', diu Toni Gisbert. L'entitat no té els diners, i per això cercarà la manera d'aconseguir-los. Si no paga la multa, a banda que el deute s'augmentaria en un 20%, l'entitat no podria rebre cap ajut públic, ja que passaria a 'no estar al corrent amb l'administració pública'. A més a més, si no pagués abans de 50 dies, se li embargarien els béns i comptes.
Per tot plegat, ACPV denuncia:'El govern valencià no només no ha atès les reiterades crides fetes pel govern de Catalunya per arribar a un acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3, ni ha mostrat cap respecte cap als 651.650 signats de la ILP Televisió sense Fronteres, sinó que ha continuat la seua ofensiva judicial i de càstig econòmic contra ACPV, en el que és un cas d'atac a una associació cultural sense precedents'.
Cayo Lara visita el dissabte la Vall d’Uixó i Vila-real
El coordinador general de Izquierda Unida, Cayo Lara, visitarà aquest dissabte, 12 de febrer, les poblacions de Vila-real i la Vall d’Uixó, on participarà en diversos encontres i actes al llarg del dia. Pel matí el coordinador té previst visitar la capital de la plana baixa, Vila-real, i mantindrà a les 11:30h en el Termet, una reunió amb els diferents grups ecologistes de les comarques del nord.
Al encontre, Lara presentarà les propostes en matèria mediambiental i les iniciatives portades a terme per la formació política d’Izquierda Unida, i els grups ecologistes traslladaran de primera mà, la problemàtica ecològica de les nostres terres i el treball que estan fent en la defensa del medi ambient castellonenc.
Per la vesprada a les 19:00 hores, visitarà la Vall d’Uixó on participarà en un acte obert a tot el públic a la Biblioteca Municipal, amb la candidata a la presidència de la Generalitat , Marga Sanz, i el cap de llista d’EUPV de la Vall d’Uixó, Paco Porcar. El dirigent denunciarà les recents iniciatives de reforma laboral i de les pensions, i defensarà els drets dels treballadors i treballadores que estan sent retallats pel Govern.
L’agenda de Cayo Lara a les comarques del nord continuarà, una vegada finalitzat l’acte, amb un sopar de germanor amb la militància d’Esquerra Unida en la mateixa localitat.
Dissabte 12 de febrer a les 19h en la Biblioteca Municipal (plaça del mercat). Intervindran: Paco Porcar: Candidat d'EUPV a l'Alcaldia de la Vall d'Uixó. Marga Sanz: Candidata d'EUPV a la Presidència de la Generalitat. Cayo Lara: Coordinador General de IU.
Al encontre, Lara presentarà les propostes en matèria mediambiental i les iniciatives portades a terme per la formació política d’Izquierda Unida, i els grups ecologistes traslladaran de primera mà, la problemàtica ecològica de les nostres terres i el treball que estan fent en la defensa del medi ambient castellonenc.
Per la vesprada a les 19:00 hores, visitarà la Vall d’Uixó on participarà en un acte obert a tot el públic a la Biblioteca Municipal, amb la candidata a la presidència de la Generalitat , Marga Sanz, i el cap de llista d’EUPV de la Vall d’Uixó, Paco Porcar. El dirigent denunciarà les recents iniciatives de reforma laboral i de les pensions, i defensarà els drets dels treballadors i treballadores que estan sent retallats pel Govern.
L’agenda de Cayo Lara a les comarques del nord continuarà, una vegada finalitzat l’acte, amb un sopar de germanor amb la militància d’Esquerra Unida en la mateixa localitat.
Dissabte 12 de febrer a les 19h en la Biblioteca Municipal (plaça del mercat). Intervindran: Paco Porcar: Candidat d'EUPV a l'Alcaldia de la Vall d'Uixó. Marga Sanz: Candidata d'EUPV a la Presidència de la Generalitat. Cayo Lara: Coordinador General de IU.
CCOO edita un tríptic per explicar la reforma de les pensions
La C.S. de CCOO ha editat un tríptic informatiu de l'acord de pensions, en què de manera clara i concisa explica les principals mesures de la reforma de les pensions. El tríptic, amb el títol "Nova jubilació flexible a diferents edats. La garantia del sistema públic de pensions", repassa les principals mesures de l'acord, les novetats introduïdes i un quadre comparatiu de les propostes inicials del Govern i la reforma definitivament acordada.
Tríptic Reforma de les pensions:
http://www.ccoo.es/comunes/temp/recursos/1/778780.pdf
Tríptic Reforma de les pensions:
http://www.ccoo.es/comunes/temp/recursos/1/778780.pdf
S'investiga el director de l'oficina d'Unnim a Figueres per estafa
Un jutjat investiga el director de l'oficina central d'Unnim a Figueres per estafa i alteració de preus. El jutge ha admès a tràmit una querella criminal que han presentat un grup de veïns on l'acusen d'aliar-se amb un promotor immobiliari per cobrar comissions fent d'intermediari. La investigació ha de servir per esclarir si el responsable de l'antiga Caixa Terrassa va arribar a cobrar un 5% de comissió i també mariscades a canvi de no posar traves a la promotora 'El Serrat de Portugal' per accedir a crèdit.
L'acord hauria funcionat fins que la promotora va fer fallida deixant un edifici a mig fer a l'avinguda Salvador Dalí. Llavors, els propietaris s'haurien adonat que passava alguna cosa estranya.
L'acord hauria funcionat fins que la promotora va fer fallida deixant un edifici a mig fer a l'avinguda Salvador Dalí. Llavors, els propietaris s'haurien adonat que passava alguna cosa estranya.
Volen l'AP-7 gratuïta mentre durin les obres de la N-II
Els alcaldes de la comarca de la Selva aprovaren aquest dijous una moció on demanen a Foment la gratuïtat del tram de Maçanet de la Selva fins a Sarrià de Ter de l'AP-7 mentre les obres de la N-II no finalitzin, una demanda que ja li van fer arribar fa uns mesos. Consideren que seria 'just' per 'minimitzar' el trànsit que hi ha actualment i millorar la seguretat, segons ha explicat el president del Consell Comarcal de la Selva, Jordi Gironès. L'acord també insta al Ministeri de Foment a donar prioritat a les obres, aturades des de fa dos anys.
Els alcaldes de la Selva estan 'preocupats' per la situació en què es troba la N-II i alerten de la falta de seguretat d'alguns punts d'aquesta via. Davant aquest fet i les repercussions econòmiques que comporta l'aturada de les obres, han tornat a reclamar a Foment que doni prioritat a aquest tram per tal que es pugui acabar el més aviat possible. Mentrestant, però, demanen també que el tram de l'AP-7 que va des de Maçanet de la Selva fins a Sarrià de Ter sigui gratuït. 'Seria just almenys per minimitzar el trànsit que hi ha i millorar la seguretat', ha assenyalat el president del consell comarcal de la Selva, Jordi Gironès.
Els ajuntaments faran arribar la petició a Foment i no descarten organitzar un acte públic per expressar la seva preocupació davant aquestes obres.
Els alcaldes de la Selva estan 'preocupats' per la situació en què es troba la N-II i alerten de la falta de seguretat d'alguns punts d'aquesta via. Davant aquest fet i les repercussions econòmiques que comporta l'aturada de les obres, han tornat a reclamar a Foment que doni prioritat a aquest tram per tal que es pugui acabar el més aviat possible. Mentrestant, però, demanen també que el tram de l'AP-7 que va des de Maçanet de la Selva fins a Sarrià de Ter sigui gratuït. 'Seria just almenys per minimitzar el trànsit que hi ha i millorar la seguretat', ha assenyalat el president del consell comarcal de la Selva, Jordi Gironès.
Els ajuntaments faran arribar la petició a Foment i no descarten organitzar un acte públic per expressar la seva preocupació davant aquestes obres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)