dimecres, 2 de març de 2011

Un 50% d'ancians sols viuen a Espanya en la misèria (Vídeo en cast.)





El nombre de majors de 65 anys a Espanya ha arribat als vuit milions de persones, segons xifres de l'Institut de Majors i Serveis Socials. La gran majoria d'ells viu amb algú, però no tots es troben en aquesta situació. La vellesa solitària és un fenomen que va en augment. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, en l'última dècada a Madrid, per exemple, el nombre d'ancians que viuen sols a casa va créixer gairebé un 20%: avui en dia un de cada cinc majors de 65 anys resideix sol.

El sociòleg José de las Heras comenta: "Viuen sols perquè no els volen altres. Perquè si tinguéssim una societat més tradicional, amb els valors antics, on la família tingués una repercussió molt més forta que la que té avui, ja que tendiria a que l' avi, el vell, formés part de la comunitat familiar. Però la nostra societat és, en aquest sentit, molt rigorosa o molt cruel, i va segregant a les persones que no considera actives".

La situació es fa encara més difícil ja que un 50% de les persones de més de 65 anys es veuen obligades a mantenir-se amb menys de 523 euros al mes, segons l'Institut Nacional d'Estadística, el que els deixa per sota del llindar de la pobresa. Haurien de ser els fills els que ajudessin econòmicament els seus pares, però també els afecta molt la crisi: "Hi ha en les famílies espanyoles un sentiment de frustració per no poder ajudar els pares en la mesura que es feia en altres temps. Però la realitat de la vida urbana s'imposa, i aquest és el resultat", segons comenta el sociòleg Salustiano del Campo.

Per tal de remeiar el problema a nivell nacional, el 2007 va entrar en vigor l'anomenada Llei de Dependència. El programa tenia previst una inversió total de 12.638 milions d'euros per part de l'Estat entre els anys 2007 i 2015, destinada a prestar serveis a la gent dependent, com l'ajuda a domicili, la teleassistència, els centres de dia i de nit o les places residencials. Però la crisi i els governs de dretes han aplaçat sine die aquestes promeses electorals com tantes d'altres, mentre la corrupció esquitxa totes les esferes de poder des de les més altes i implicant PP, PSOE, CiU, PNB i PA, tota la dreta monàrquica i neofeixista espanyola.

No obstant això, la gradual aplicació de la llei que s'està realitzant des de fa gairebé quatre anys segueix provocant crítiques. Entre els grans problemes que presenta destaquen un finançament insuficient, les demores en la creació de places residencials addicionals -el que fa la llista d'espera massa llarga- i bretxes en l'organització de l'assistència a la gent gran.

EUPV acusa Fabra de perseguir políticament a Víctor Tormo

El candidat autonòmic d’EUPV per Castelló ha rebut hui la sentència del Jutjat nº5 de Castelló que el condemna amb una multa de 150 euros per cadascuna de les dos "faltes d’injúries" contra el president de la Diputació, Carlos Fabra. Esquerra Unida ha lamentat el fallo d’aquest judici: “Respectem la resolució judicial, però seguim considerant que Fabra ha aconseguit el que volia: Perseguir políticament a Esquerra Unida utilitzant a Víctor Tormo com a diana. Açò queda de manifest pel fet que el va denunciar quan es va assabentar que anava de número 2 en la nostra llista autonòmica per Castelló”, ha afirmat la també candidata i cap de llista per Castelló, Marina Albiol.

Albiol considera que Fabra “té una fixació preocupant amb Esquerra Unida. Quan no ens denuncia pel repartiment d’unes enganxines, realitza declaracions grolleres i nervioses sobre vindre a pixar-se a la nostra seu, o ens acusa d’insultar-lo pel carrer. Sembla que el que més li molesta és que Esquerra Unida existisca, perquè som els que li acolorim la cara i els que qüestionem públicament la seua gestió i el seu talant caciquil”.

Per la seua banda, la coordinadora d’EUPV, Marga Sanz ha expressat el seu recolzament a Tormo: “Tota l’organització està al costat de Víctor, i aquesta sentència no va a fer-nos tremolar el més mínim en la nostra lluita ferma contra la política injusta de Fabra en Castelló”.

A més, molta altra gent a través de facebook, ha mostrat també el seu recolzament a Víctor Tormo, sumant-se a un grup que ha aconseguit centenars d'adhesions.

Científics adverteixen: Coca Cola i Pepsi provoquen càncer

Un dels ingredients que s'usen per a l'elaboració de les famoses begudes Coca-Cola i Pepsi presenta risc de produir càncer. Ambdues haurien de ser prohibides, segons va reclamar un influent grup d'experts, es va informar al diari britànic The Daily Mail Les preocupacions es relacionen amb un colorant artificial que els dóna el seu característic color marró a les begudes i que conté compostos químics cancerígens: "El colorant color caramel que s'usa per a la preparació de Coca-Cola i Pepsi i alguns altres aliments està contaminat amb dos productes químics que provoquen càncer i que han de ser prohibits", va dir el grup d'experts del Centre per a la Ciència per l'Interès Públic (CSPI per les sigles en anglès), amb seu a la ciutat de Washington (EUA).

"Com a resultat de reaccions químiques es formen dues substàncies conegudes com 2-Ml (2-metilimidazol) i 4-Ml (4-metilimidazol) que, en uns estudis duts a terme pel Govern, van causar càncer de pulmó, de fetge, de tiroide o leucèmia en ratolins o rates de laboratori ", va comentar el grup d'especialistes.

Per la seva banda, científics de la Universitat de Califòrnia van determinar que cinc marques de begudes cua contenen una quantitat significativa d'aquests compostos químics.

Michael F. Jacobson, el director executiu del Centre Científic per l'Interès Públic, va sol.licitar a l'Agència d'Aliments i Medicaments (FDA, per les sigles en anglès) prendre les mesures pertinents del cas.

Es disparen les denúncies dels robatoris de nadons pels franquistes

Les denúncies pel robatori de nadons s'han disparat en l'últim mes, des que la Fiscalia va acceptar a tràmit una demanda col.lectiva amb 261 presumptes casos. A aquests se'ls han sumat altres 482 famílies que sospiten haver estat víctimes d'una trama que fins a la dècada de 1990 donava per morts a nadons que es donaven en adopció i fins i tot es registraven com a fills naturals d'altres parelles.

Així ho va explicar ahir en roda de premsa el president de l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir), Antonio Barroso. Segons va explicar, moltes famílies han decidit denunciar, després de molts anys de silenci, en veure que la Fiscalia va a investigar els casos. "A moltes dones les tractaven com boges, tenien vergonya de denunciar", va justificar.

Mabel, madrilenya de 58 anys, sempre va sospitar que els seus pares, un militar i una llevadora, no la van engendrar, encara que així figurava en la seva partida de naixement. Ara, es farà una prova d'ADN amb l'esperança de trobar algun dels seus familiars biològics. 120 persones ja s'han fet les anàlisis. Després de creuar els resultats, ja s'ha aconseguit reunir una mare amb la seva filla de 40 anys. Com més persones es facin les proves, més possibilitats hi ha que hi hagi més retrobaments.

Mar i Blanca també somien amb un final feliç. El germà de Mar va ser donat per mort a la maternitat madrilenya d'O'Donnell, com la germana de Blanca, nascuda uns mesos després. Quan es van conèixer en l'associació fa un parell de mesos i comparar les partides de naixement i de defunció dels nadons, van constatar que les signen els mateixos professionals. És més, consta que tots dos nadons van morir per la mateixa causa: vessament intracranial. Cap d'aquestes famílies va veure els seus fills morts.

Cuba rebutja qualsevol intent d'intervenció a Líbia

"Cuba rebutja categòricament qualsevol temptativa d'aprofitar la tràgica situació creada, per a ocupar aquest país i controlar el seu petroli", va sentenciar el canceller de l'illa, Bruno Rodríguez, davant les amenaces d'intervenció que pesen sobre Líbia, país en el qual es desenvolupen des fa més d'una setmana manifestacions a favor i en contra del president Muammar Al-Gaddafi. Durant el seu discurs en la sessió 16 del Consell de Drets Humans de Nacions Unides (ONU) a Ginebra, va insistir que el poble libi "s'oposa a tota intervenció militar estrangera", perquè aquesta acció "provocaria morts, desplaçats i enormes danys a la població".

Ha remarcat que, des del seu país, s'espera que els ciutadans de Líbia "arribin a una decisió pacífica i sobirana sense cap ingerència estrangera".

Va condemnar que a les Nacions Unides hi hagi una tendència a donar suport a la intervenció militar de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), a Líbia.

Va recordar que la proporció de nens morts en conflictes bèl.lics com els de l'Afganistan i l'Iraq "ha estat acceptada en la doctrina militar de l'OTAN i de nacions molt poderoses, sota el concepte de danys col.laterals, el que ofèn a la naturalesa humana".

Per a Cuba és evident que la "voracitat pels hidrocarburs i no la pau ni la protecció de la vida dels libis, és la motivació que anima les forces polítiques fonamentalment conservadores que criden avui als Estats Units i en alguns països d'Europa a una intervenció militar de l'OTAN en territori libi".

Rodríguez va qüestionar el paper de la premsa cap a les diferents revoltes que s'han donat a Líbia, per considerar que no tenen "exactitud i l'afecció a la veritat".

Es tracta d'un joc de manipulació en el que es veu a "una part de la premsa utilitzada per emporis mediàtics per atiar el foc", va afirmar.

A poques hores que Washington anunciés que explora "totes les accions possibles" per a la sortida del governant libi Muammar Al Gaddafi del poder, Rodríguez es va preguntar què farà l'ONU davant d'aquest país que el manté un ferri bloqueig al seu país des de fa més de 50 anys.

"Quines mesures adoptarà aquest Consell contra un Estat membre que cometi actes que causin grans sofriments i atemptin greument contra la integritat física i mental com el bloqueig a Cuba, tipificat com a genocidi a l'article 2, incís B i C de la convenció de Ginebra de 1948?", es va preguntar Rodríguez.

"Davant la magnitud del que a Líbia i al món àrab passa i en circumstàncies d'una crisi econòmica global ha de prevaler la responsabilitat i la visió de llarg termini dels governs dels països desenvolupats", va puntualitzar.

D'aquesta manera, va plantejar una sèrie d'escenaris que s'estan donat a nivell mundial que posen en risc a la humanitat i en els quals el paper de les grans potències i els seus interessos, seran determinants.

Cuba dóna suport Comissió Internacional de Pau proposada per Chávez

En entrevista exclusiva concedida a teleSUR, el canceller cubà va assegurar que el seu país dóna suport a la proposta del president de Veneçuela, Hugo Chávez, de crear una Comissió Internacional de Pau per intentar solucionar el conflicte libi, en la qual diversos països puguin advocar de manera pacífica per una solució "sense utilitzar armes ni envair" el país africà.

"La iniciativa de crear aquesta Comissió, presentada pel president (Hugo) Chávez (representa) un gran interès de la comunitat internacional. Donarem tot el nostre suport. Participarem d'aquesta gestió amb l'esperança que fructifiqui", va afirmar el ministre.

Cuba demostra la subvenció als contrarevolucionaris des d'EUA

No és la primera vegada que sortien a la televisió cubana proves sobre els vincles de la Secció d'Interessos Nord Americans a l'Havana (SINA), amb els grups opositors, però no deixa de sorprendre la cadena de comandament existent. Durant la mitja hora que dura el documental "Les raons de Cuba" transmès aquest dissabte, Moisés Rodríguez i Carlos Serpa agents de la seguretat de l'Estat infiltrats en aquests grups, revelen plans desestabilitzadors contra Cuba. Foto: L'assassí i terrorista a sou d'EUA Luis Posada, recolzant les Damas de Blanco.

Rodríguez, treballador de la Duana cubana i Serpa, jove periodista, es van introduir en l'àmbit de grups opositors i van permetre mostrar els plans dels Estats Units per intentar la desestabilització interna del país.

El treballador duaner, va revelar com els contactes establerts amb Elizardo Sánchez i Marta Beatriz Roque, li van permetre rebre instruccions directament de la SINA a l'Havana per a participar en activitats provocadores.

L'agent Vladimir, com era conegut davant els seus superiors, va arribar a penetrar les organitzacions terroristes de la Florida, i va viatjar a Estats Units per allà intercanviar amb Luis Posada Carriles i Santiago Álvarez.

L'objectiu que els marcaven des de Miami o els mateix diplomàtics nord-americans radicats a Cuba va ser la de provocar algun tipus de desordres a l'Illa

Serpa, fins a ser presentat com l'agent Emilio, va ser l'acompanyant de les Damas de Blanco, de les que va reportar i exagerar els actes de rebuig en contra que van ser publicats per Ràdio Martí sense comprovar la seva veracitat.

El documental mostra escenes de distribució de regals i diners entre les Damas de Blanco, enviats a través de les agències d'Estats Units, que utilitzen com a cobertura el treball en matèria de cooperació i defensa dels drets humans.

Hillary i el Premi Dinamita amenacen també a Veneçuela, per si de cas!

La secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, va amenaçar ahir també a Veneçuela amb "accions en contra", si dins de la relació que manté el país sud-americà amb l'Iran es violen les sancions internacionals imposades pel desenvolupament d'un programa nuclear amb finalitats pacífiques . La funcionària va admetre que no hi ha proves d'una possible violació, però hi ha preocupació per als EUA perquè la relació energètica "es mogui a una altra direcció".

En una interpel dins del Congrés de la nació, a Washington, Clinton va dir que "si hagués evidència que han violat les sancions, actuarem contra ells".

Veneçuela i l'Iran han establert nexes en els últims anys que els ha valgut la concreció de diferents acords en matèria energètica i de cooperació conjunta de caràcter pacífic amb l'objectiu de mantenir les relacions fraternes i conduir plans estratègics de desenvolupament per a ambdues nacions.

Els dos governs revolucionaris han avançat en els seus vincles amb la premissa d'agermanar la regió de l'Orient Mitjà amb els països d'Amèrica Llatina en el marc de la col.laboració multinacional.

Teheran ha estat blanc de constants atacs i acusacions per part dels Estats Units, Israel i les grans potències de la Unió Europea per suposadament amagar un programa nuclear té com a objectiu l'adquisició d'un arsenal d'armes atòmiques.

El plantejament de la comunitat internacional que busca desprestigiar la política estratègica iraniana ha estat rebutjada per Teheran en reiterades ocasions i assegura que el seu fi és l'ús pacífic i civil de l'energia.

Iran ha rebutjat tota mena d'assenyalaments en contra del seu programa i en diverses oportunitats ha deixat en clar la intenció pacífica de la seva política atòmica.

Clinton amenaça Líbia si no es sotmet a l'OTAN

Si Líbia no es converteix en una "democràcia pacífica", és a dir, en una colonia sionista de l'OTAN, "podria afrontar una guerra civil interminable" -que vol dir una ingerència feixista com la d'Iraq, la que els taliban van rebre d'EUA i l'OTAN contra el règim comunista i democràtic d'Afganistan, o com els criminals albanokosovars encara reben d'EUA-, ha amenaçat un cop més la secretària d'Estat d'EUA, Hillary Clinton, aquest dimarts davant la Comissió d'Exteriors de la Cambra de Representants, a Washington.

La cap de la "diplomàcia dels EUA" afirma que una 'forta i estratègica resposta americana serà essencial', com si fins ara nomès s'ho miressin de lluny i no fossin implicats directament en tots els fets des de Costa d'Ivori, al Marroc i des del Sahel fins al Sudan o des d'Iraq fins a l'Afganistan. Potser ja no s'en recorda…

'És molt el que està en joc', ha reconegut Clinton, que ha afegit que 'com que tota la regió de l'Orient Mitjà està "canviant", una forta i estratègica resposta americana serà essencial'. Encara no ha dit, però, en què es concretarà aquesta resposta, tot i que no cal doncs la marina imperial ja és prop de les costes libies disposada a un nou genocidi en nóm dels drets humans i "per defensar els interessos d'EUA".

Líbia ´no té por´ a un atac militar

Saif al Islam Gaddafi, el fill del dirigent libi Moammar al-Gaddafi que s'ha convertit en portaveu del règim en les últimes setmanes, ha subratllat aquest dimarts que seria "inacceptable" que hi hagués una intervenció militar internacional contra el seu país però ha assegurat que si això passés estan preparats i no tenen por.

"L'ús de la força contra Líbia no és acceptable, no hi ha cap raó", ha assenyalat en declaracions a la cadena britànica Sky News, subratllant que si finalment la comunitat internacional opta per aquesta via llavors l'únic que es pot dir és "benvinguts, estem preparats i no tenim por".

Pel que fa a la possibilitat que s'imposi una zona d'exclusió aèria sobre Líbia, que el primer ministre britànic, David Cameron, està promovent, el fill de Gaddafi ha subratllat que el seu país ja ha hagut d'enfrontar-se en el passat al Consell de Seguretat de l'ONU, el Regne Unit o els Estats Units, així com un embargament i un altre tipus de mesures coercitives.

"Tenim experiència, estem units i no tenim por", ha insistit, assegurant que "si ens ataquen estem preparats i no escaparem". Segons la seva opinió, "ara és el moment de la pau i els negocis".

L'UNESCO demana pujar els pressupostos d'educació, i CiU els mutila

Es necessitarien 1,9 milions de nous mestres per garantir l'educació bàsica universal fins a l'any 2015. "En la majoria dels països varia notablement la qualitat de les escoles, segons els grups socioeconòmics als quals serveixin", assenyala l'informe i alerta a la dreta neocon que retalla pressupost i financia la privada amb diners públics, com la fatxenda de CiU: "La crònica manca de recursos és un camí segur al fracàs de l'educació". Bé, no pels seus, que gaudeixen d'educació privada amb diners robats a la pública.

El document és, en certa manera, una radiografia de les condicions socials que imperen en les diferents societats del nostre planeta. Per exemple, l'educació diu molt de la igualtat de gènere. A l'Afganistan, només 66 nenes reben educació bàsica, per cada 100 alumnes masculins. A Somàlia la taxa és més baixa: 55 dones per cada 100 homes a les aules de nivell primari.

D'acord amb l'informe de l'Educació Mundial (IEM), donat a conèixer aquest dimarts per la UNESCO, més de la meitat dels nous docents és requerida en els països de l'Àfrica subsahariana.

Desenvolupament i educació

El desenvolupament econòmic i social segueix vinculat als nivells educatius. Una enquesta internacional esmentada a l'IEM va corroborar que en països com França i Estats Units la gran majoria dels estudiants de quart grau acusa nivells de lectura mitjana o superiors a la mitjana.

Al Marroc o Sud-àfrica, considerats com de nivell econòmic mitjà, un 70% dels alumnes va resultar amb nivells per sota de la mitjana.

L'informe de la UNESCO assegura a això que "l'èxit educatiu està lligat a factors com l'ingrés, l'educació dels pares, l'idioma, la identitat ètnica o el lloc de residència".

Fins i tot dins de les mateixes comunitats hi ha diferències. "En la majoria dels països varia notablement la qualitat de les escoles, segons els grups socioeconòmics als quals serveixin", assenyala l'informe.

Una tasa financera per finançar l'educació


Quina és la solució per acabar amb aquesta disparitat educativa, tant a nivell intern com global? "L'augment en la inversió no és garantia de l'èxit educatiu", diu la UNESCO en el seu informe. Però, "la crònica manca de recursos és un camí segur al fracàs de l'educació".

Així, la UNESCO recomana entre altres coses "començar una nova iniciativa financera global dedicada exclusivament a l'educació (International Finance Facility for Education)", que contemplaria una aportació anual d'entre 3.000 i 4.000 milions de dòlars anuals fins a l'any 2015.

De la mateixa manera, l'organisme proposa aplicar un impost global a les transaccions financeres, per tal d'obtenir els recursos necessaris.

Una altra mesura recomanada per la UNESCO consisteix a cobrar una taxa del 5% als guanys per concepte de contractes de telefonia cel lular, a la Unió Europea. Els ingressos anuals que serien aplicats a l'educació per aquest concepte ascendirien a 894 milions de dòlars, diu el IEM.

Els conflictes, un obstacle

Tema central de l'informe és "l'educació i els conflictes armats". L'ONU assenyala que la pau duradora només pot ser aconseguida a través de l'educació. El IEM assenyala que, per contra, "sovint els sistemes educatius són utilitzats en perjudici del respecte mutu, la tolerància i el pensament crític."

D'altra banda, 28 milions de nens han abandonat l'escola en zones de conflicte arreu del món. La xifra representa 42 per cent del total global de desertors escolars.

21 països en desenvolupament-per exemple, Burundi, Iemen, Mauritània i Angola-destinen més ingressos als seus exèrcits que a l'educació bàsica.

"Govern nacionals i donants haurien de reconèixer de manera urgent la necessitat de transformar els improductius despeses armamentistes en inversions productives, destinades a l'educació", diu la UNESCO.

Mas-Colell proposa taxes a la FP i pujades de fins al 30% en els màsters

El mateix dia que la UNESCO alerta que les diferències econòmiques i l'elitització de l'educació són causa del fracàs escolar a que va empenyer CiU en 23 anys de corrupció, el conseller d'Economia i Coneixement -cosa que només el desvergonyiment de CiU podria unir-, Andreu Mas-Colell, vol que les universitats pugin el preu dels màsters i que els estudiants de FP de grau superior paguin entre un 10% i un 15% del preu real de la matrícula, com passa ara amb els estudiants universitaris de grau.
El ministeri d'Educació marca una forquilla de preus per als graus i els màsters, però les universitats encara tenen marge per pujar el preu fins a un 30% i el conseller s'inclina per això, no per deixar l'impost de successions que els ha perdonat els seus. La mesura s'haurà de discutir i fixar dins del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), governat pels seus companys de classe.

De fet, a Mas-Colell li agradaria que les universitats tinguessin "més flexibilitat" per fixar els preus de tots els seus estudis: "Les universitats haurien de poder decidir les seves taxes (...) però l'excessiu proteccionisme de l'Estat en aquest sentit les infantilitza", va dir ahir en la seva compareixença al Parlament.

No obstant això, adverteix que qualsevol pujada de preus públics hauria d'anar lligada a una millor política de beques i de crèdits, com si no sabés molt bé que es reparteixen a dit i no per mèrits entre els seus clients de Sarrià. Per això, va proposar que les universitats destinin part dels diners que recapten amb els màsters a beques pròpies, ja que Catalunya, de moment, no pot gestionar els seus ajuts a l'estudi, només l'educació privada dels capellans i escoles que aparten nens i nenes amb diners públics i retallar els pressupostos dels instituts un 20% com ja va ordenar la seva secretària, Irene Rigau, que passa per consellera d'educació però que només anuncia les retallades en l'ensenyament públic que li mana l'empleat del RAC i Abertis.

Els repetidors també hauran de pagar més, perquè deixin d'estudiar abans i passin a engrossir l'atur d'obrers barats. El feixisme ostentós del conseller és d'una catòlica indecència.

Les empreses que enfonsen els salaris guanyen un 23% més

Les 34 empreses que componen el principal indicador de la borsa espanyola, l'IBEX 35, van guanyar el 2010 gairebé 50.000 milions d'euros, el 23% més que un any abans, encara que a aquesta xifra encara s'ha d'afegir el benefici d'Inditex, per a qui l'any fiscal és diferent i no presenta els seus comptes fins al 23 de març. Telefónica va ser la cotitzada que més va guanyar, 10.167.000 d'euros, amb els preus més cars d'Europa i corruptes col.locats guanyant primes escandaloses, de manera que va superar al Banc Santander, que va registrar uns guanys de 8.181.000 d'euros.

Repsol YPF, també va aconseguir guanys per valor de 4.693.000 d'euros, gairebé la mateixa quantitat que el BBVA, que va guanyar 4.606.000.

Endesa va aconseguir 4.129.000; Iberdrola, 2.871.000 i Ferrovial, 2.163.000 d'euros. 18 de les empreses que conformen l'IBEX, així com Iberia, van millorar els seus resultats, sortint de les pèrdues en alguns casos.

Iberia deixo de cotitzar en l'índex a mitjans de gener i el Comitè Assessor Tècnic de l'indicador va decidir el passat 16 de febrer mantenir la composició del valor.

Millora en els comptes

El 2008, les 35 empreses que formaven el selectiu van guanyar 47.000 milions d'euros, gairebé el 5% menys que el 2007, en el que va ser el seu primer exercici negatiu des que el 2002 les seqüeles dels atemptats de l'11-S van reduir els seus beneficis més del 25%.

En l'exercici de 2008, l'estafa de les hipoteques "subprime" i la fallida de Lehman Brothers van llastrar els resultats de les empreses. Un any després, el 2009, les companyies del principal indicador de la Borsa espanyola van guanyar 40.000 milions, el 2% menys que un any abans.

Les mesures preses per trampejar la crisi i les retallades de despeses han permès la millora en els comptes de 2010 i que s'acostin a les xifres rècord assolides el 2007, tot i la crisi de deute que ha suportat Espanya a conseqüència de la incertesa que regnava en el mercat sobre la recuperació de l'economia espanyola.

Reforma de les caixes

A més, el sector financer espanyol ha viscut una profunda reestructuració que ha afectat gairebé exclusivament a les caixes d'estalvis en morositat creixent pel negoci de les hipoteques en condicions d'usura, i que continuarà el 2011 amb més de 300.000 embargaments previstos.

La banca abusiva i immoral espanyola, els atacs anglosaxons des de la City i del Deutsche Bank contra Espanya i les especulacions financeres sobre el deute sobirà van fer caure la borsa el 17,43% el 2010, fet que suposa més de la meitat del 29,84% que va guanyar el 2009.

ICV-EUiA proposa una Comissió d'experts per millorar la qualitat de l'aire

El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha presentat la proposta que el grup parlamentari ha registrat per crear una comissió d'experts en el Parlament de Catalunya "sobre la contaminació atmosfèrica perquè les coses no es facin amb tanta superficialitat i amb la construcció de titulars que no obeeixen a la realitat". En aquesta comissió hi hauria representació de tots els grups parlamentaris i també experts en la matèria. L'objectiu, segons Herrera: "Assolir el màxim acord polític per reduir la contaminació a l'àrea metropolitana".

A més a més, Herrera ha anunciat una Proposta de Resolució sobre la qualitat de l'aire en la que en primer lloc és demana al Govern "mantenir i impulsar el pla de millora de la qualitat de l'aire actualitzant-lo a partir dels anàlisis tècnics sobre evolució de la contaminació atmosfèrica i d'acord amb les perspectives europees". En segon lloc que es posin "en marxa de forma immediata les mesures compensatòries per l'eliminació dels 80 quilòmetres per hora i en cas que no es pugui fer de forma immediata que suspenguin l'eliminació de la zona 80". I en darrer lloc que es faci un "anàlisis de les experiències d'arreu d'Europa en matèria de reducció de la contaminació i la mobilitat i impulsar el diàleg amb persones expertes per desenvolupar les mesures més adients al voltant de la contaminació".

"Només demanem que allò que fem en matèria de contaminació, seguretat viària i mobilitat i per reduir el consum energètic es faci des del rigor", ha indicat Herrera que ha demanat a CiU que no tingui por de la creació d'aquesta comissió d'experts. "En comptes de fer autovia que no s'utilitzarà, en comptes de finançar les concessionàries que estan a les entrades de Madrid destinin vostès finançament al transport, no pensin només en la lògica del quart cinturó, que això es pensar en segle XXI i no en segle passat" ha afirmat el president del grup ecosocialista alhora que ha afegit que "ens diuen que en transport públic ens gastem molt però no ens diuen quan ens gastem en la resta, en les 1200 morts degudes a mala contaminació, a les malalties respiratòries, en embussos perquè no fem una aposta suficient en transport públic. Això si que no ho comptabilitzem".

Herrera ha demanat al Govern de la Generalitat que apliqui el descens del 5% que el Govern de l'Estat ha establert com a mesura compensatòria a la reducció de la velocitat a 110km/h a les autopistes espanyoles de forma circumstancial.

Les propostes presentades avui pel secretari general d'ICV són fruit d'una jornada de treball que el grup parlamentari ha fet amb experts en aquest sector com per exemple el catedràtic d'enginyeria ambiental a la UPC i director de l'àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, Josep Maria Baldasano, la co-director de l'Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit, Eugènia Domènech, la investigadora del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), Audrey de Nazelle, el president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) i el president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic.

ICV-EUiA: CiU "fa el ridícul del segle" tancant la Secretaria de Seguretat

El diputat d'ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, ha afirmat que "l'eliminació de la Secretaria de Seguretat suposa un dels ridículs més grans que s'han produït a l'Administració catalana". Per a Bosch, "no és admissible" que l'estructura de Generalitat pugui variar en funció que una persona accepti o rebutgi un càrrec. "Si Crespo no hagués renunciat, ara, segons va afirmar el conseller d'Interior, Felip Puig, al Parlament, seria Secretari de Seguretat", ha apuntat Bosch que ha lamentat que en renunciar el senyor Crespo el Conseller Puig deixi de trobar necessària la Secretaria de Seguretat i divideixi les funcions policials en dues Direccions Generals del mateix rang i elimini el paper de coordinació que exercia la Secretaria de Seguretat.

Així, Bosch ha advertit que és una organització "més ineficient" i pot donar lloc a problemes seriosos de manca de unitat d'actuació". "El conseller Puig ha fet el ridícul del segle protagonitzant un culebrot que ha durat més de dos mesos per acabar com el rosari de l'aurora", ha lamentat Bosch que també ha volgut exigir al president de la Generalitat, Artur Mas, que deixi de desviar les preguntes sobre el "cas Crespo" cap el conseller Puig, que s'ha mostrat incapaç d'articular una explicació coherent, i que assumeixi ell mateix la responsabilitat d'explicar aquest embolic".

Per tot plegat, Jaume Bosch ha anunciat que en la compareixença que té anunciada a la Comissió d'Interior del Parlament el proper dia 17 de març, el conseller Puig haurà de donar explicacions sobre el Cas Crespo ja que ICV-EUIA ha presentat una bateria de preguntes sobre la qüestió. "Després d'afirmar que ICV no "podia dirigir la seguretat", el conseller Puig potser s'hauria de mirar al mirall i preguntar-se si ell mateix té aquesta capacitat".

L'IDAE pronostica un estalvi de 1.400 milions en baixar a 110 km/h

Segons les estadístiques de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE), el consum mitjà d'un cotxe de gasolina a Espanya quan circula a 120 km/h és de 8,58 litres cada cent quilòmetres. A 110 km/h, el consum baixa als 7,64 litres. L'estalvi entre una velocitat i una altra és de 0,94 litres per cada cent quilòmetres, un 11%. Pel que fa al dièsel, el consum mitjà d'un cotxe de gasoil a Espanya és de 6,09 litres a 120 km/h. A 110 km/h, el consum baixa a 5,42 litres. L'estalvi és de 0,67 litres, un altre 11%. En total uns 1.400 milions d'euros l'any. Foto: El jesuïta Mas a casa els amos RAC1-Abertis.

Però qui assessora Felip Puig són el Rac i Abertis, dels amics de La Caixa i Salvador Alemany, que menteixen amb l'impunitat de qui no té davant un periodista, ans un xai becari ignorant.

Com és obvi, no es pot extrapolar sense més aquest 11% d'estalvi a la factura de combustibles perquè els cotxes no circulen només per carretera (encara que és aquí on es realitza el major nombre de quilòmetres). Però el mètode que ha utilitzat l'IDAE per calcular quant s'estalviaria no es basa en extrapolacions, sinó en mesuraments. No s'han xuclat el dit i l'han aixecat a l'aire per veure d'on venia el vent.

El nombre de cotxes que circula per les autovies i autopistes espanyoles no és una dada a imaginar: està mesurat a través de comptadors (aquests cables negres que moltes vegades creuem per carretera). Sobre aquesta xifra, l'IDAE ha fet un càlcul conservador, estimant que només el 20% del total de quilòmetres que sumen tots els cotxes es roden a 120 km / h (la major part del temps se circula més lentament, o més de pressa). És l'únic paràmetre en el seu estudi que és una estimació, i no una mesura-és un percentatge molt difícil de mesurar-. Ponderant aquestes dades, segons els comptes de l'IDAE, l'estalvi total en combustible és de 2.434 kteps (milers de tones) de petroli, o gairebé 18 milions de barrils.

Els 2.434 kteps suposen al voltant del 8% del total de combustible per a vehicles de carretera que consumim a l'any a Espanya, que arriba als 30.000 kteps. No obstant això, les importacions de cru són molt més grans que aquesta xifra-el petroli no només s'usa per a gasolina o gasoil A-. En total, Espanya va gastar el 2009 (és l'última xifra oficial) 67.183 kteps. Si aquesta xifra es manté i els càlculs de l'IDAE es compleixen, els 110 km/h, suposarien un 3,6% del consum de petroli espanyol. És poc o molt? En percentatge, no sembla gran cosa. Però al preu a què està el cru, 2.434 kteps són uns 1.400 milions d'euros l'any. I si el petroli segueix pujant, serà molt més.
Ignacio Escolar.

EUPV destapa altre contracte il.legal de Calatrava i Camps

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) va destapar ahir l'existència d'un altre contracte subscrit en aquesta comunitat pel PP amb l'arquitecte Santiago Calatrava per a la redacció d'un projecte que mai es va fer realitat. Després revelar Públic que Calatrava va cobrar de la Generalitat 2,5 milions per dissenyar al costat de la valenciana Ciutat de les Arts i les Ciències uns gratacels que no es construiran, IU va posar el dit a la nafra del municipi alacantí de Torrevieja, que també va pagar per una obra fantasma.

EUPV assegura que l'Ajuntament de Torrevieja, governat pel PP, va abonar 600.000 euros a l'arquitecte per redactar l'any 2000 un projecte de reforma del port. I no només tampoc es farà aquesta reforma sinó que, segons aquesta formació, el consistori ja s'ha decantat per una altra opció.

Tant en les torres de la Ciutat de les Arts com a Torrevieja, Calatrava va rebre l'encàrrec a dit i sense concurs. Exactament igual que el 2007 va passar a Balears amb la fallida Òpera de Palma, cas vinculat al Palma Arena i pel qual l'expresident conservador Jaume Matas roman imputat.

El paral.lelisme amb el cas balear va marcar ahir les crítiques de l'oposició valenciana, que va carregar contra l'opacitat i el secretisme que envolten els contractes del Govern de Francisco Camps amb Calatrava.

"L'única diferència amb el Palma Arena és que hi investiga un jutge", diu IU

Marga Sanz, coordinadora d'EUPV, va reclamar a Camps "la màxima transparència en tots i cada un dels tèrbols projectes encarregats per l'imputat Camps a l'arquitecte". No obstant això, tot seguit va dubtar que la seva petició pugui ser satisfeta perquè "el secretisme i l'opacitat s'han convertit en una estratagema clàssica del Consell". Així les coses, Sanz va invocar als tribunals com "el destí més plausible per als que s'han dedicat a convertir el País Valencià en un paradís de la corrupció".

La dirigent d'IU va afirmar que el modus operandi de Calatrava i el PP a Palma es reprodueix en els "fantasmagòrics projectes" de Camps: "L'única diferència és que a Palma un jutge investiga els milionaris pagaments a l'arquitecte, mentre que aquí la Generalitat continua encarregant projectes cada vegada més delirants".

Àngel Luna, portaveu socialista a les Corts, ha criticat que, "de manera obertament il.legal", l'Executiu autonòmic es nega a mostrar els expedients de contractació amb l'argument que són confidencials. "La llei estableix clarament què pot ser confidencial en un contracte públic i, per descomptat, la quantitat de diners públics que es destinen a un projecte no pot ser mai confidencial", va assegurar.

Jorge Alarte, secretari general dels socialistes valencians, va afirmar que la seva formació investigarà l'assumpte: "Anem a arribar fins al final". La Generalitat es nega a informar dels contractes amb Calatrava sota el sorprenent argument que fer-ho vulneraria "els drets de secret professional".

CCOO demana al govern que retiri a la família Ruiz-Mateos la gestió de Nova Rumasa

CCOO, mobilitzada en defensa de l'ocupació, ha convocat amb UGT accions de protesta en els diferents centres de treball, així com una manifestació per al pròxim dia 12 de març a Madrid. Tant Ramon Górriz com Jesús Villar han mostrat la seva preocupació per la situació que travessen gran nombre d'empreses del grup i que afecta més de 5000 treballadors, a més de l'impacte indirecte que tindrà en el sector agroalimentari del nostre país.

El secretari confederal d'Acció Sindical de CCOO, Ramon Górriz, i el secretari general de la Federació Agroalimentària, Jesús Villar, han demanat al Govern que intervingui davant la situació de Nova Rumasa per canalitzar la situació econòmica i financera del grup, però sobretot per garantir el manteniment de l'ocupació i del teixit productiu. El sindicat reclama, que els actuals responsables de la direcció de Nova Rumasa, en situació de preconcurso, siguin apartats de la gestió del grup i es nomeni a uns administradors judicials per evitar la pèrdua d'ocupació en aquestes companyies.

El secretari d'Acció Sindical de CCOO ha denunciat que la situació de Nova Rumasa es veia venir pels avisos tant dels treballadors i les denúncies de les pròpies seccions sindicals. "No es pot permetre que empreses que des de fa temps no paguen les quotes a la Seguretat Social, ni a l'agència tributària, ni als seus empleats, proveïdors i inversors continuen sembrant incertesa entre els seus treballadors i alarma social com en el cas de Nova Rumasa . Per això, des de CCOO demanem al Govern que actuï, i que s'adoptin mesures cautelars oportunes per allunyar de l'empresa a l'actual direcció del grup, ja que deixar la recerca de solucions en mans de l'actual direcció del grup suposaria aprofundir encara més en la crisi d'aquestes empreses ".

La Federació Agroalimentària de CCOO ja ha enviat una carta als ministeris d'Economia i Hisenda, Treball i Immigració i Medi Ambient Medi Rural i Marí sol · licitant el seu concurs i implicació per canalitzar la situació econòmica financera i abans que res i sobretot el manteniment de l'ocupació i el teixit productiu del Grup Nueva Rumasa.

Per la seva banda, el secretari general de la Federació Agroalimentària de CCOO, ha recordat que la situació del Grup Nova Rumasa no és un problema financer puntual, sinó de calat estructural a causa de la nefasta gestió empresarial desenvolupada, per la qual cosa es requereix més implicació de les administracions ".

En aquest sentit, Jesús Villar ha demanat a la Fiscalia de Delictes Econòmics que actuï d'ofici, perquè hi ha un entramat de moviments econòmics entre les empreses de Nova Rumasa que han de fer prendre iniciatives d'ofici i per treure de l'administració d'aquestes empreses a la família Ruiz Mateos ("una família que està més compromesa amb la desocupació que amb l'ocupació"), ja que hi ha empreses que es poden salvar, ja que són viables".

CCOO també ha demanat als governs de les comunitats autònomes (que en global han donat més de 25 milions d'ajudes al grup) una major implicació en la recerca de solucions per al manteniment de l'ocupació del grup.

Esquerra Unida portarà a la Fiscalia els pagaments dels projectes fantasmes de Calatrava

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz, ha anunciat hui que la formació d’esquerres presentarà en els pròxims dies una denuncia davant la Fiscalia sobre els pagaments de 2,5 milions d’euros que l’administració del PP valencià ha realitzat a l’arquitecte Santiago Calatrava per diversos projectes fantasmes que no s’han realitzat “i que entenem que la Fiscalia ha de conèixer i investigar”. EU ha recopilat informació de diversos projectes per portar-la a la Justícia, entre aquestos, l’avantprojecte dels gratacels davant la Ciutat de les Arts a València, el del Centre de Convencions de Castelló i la reforma de la dàrsena del Port de Torrevieja.

Sanz considera que aquestos pagaments “han anat repetint-se sempre que Calatrava apareix en l’escena. L’estratègia una i altra vegada és la mateixa: les arques públiques desemborsen quantitats milionàries a l’arquitecte estrella del PP, després el projecte no està fet i com diu el vell refrany: "Si te he visto no me acuerdo”, arremet.

Entre aquestos projectes, Esquerra Unida ha denunciat el pagament de la Generalitat de 2,5 milions d’euros a Calatrava per la redacció de l’avantprojecte dels gratacels que s’havien de construir davant la Ciutat de les Arts a València, així com els 1’3 milions pel Centre de Convencions de Castelló –actualment paralitzat per la Justícia- o els 600.000 euros per la reforma de la dàrsena del Port de Torrevieja. “Les quantitats són astronòmiques i el més preocupant és que Calatrava segueix sent l’arquitecte de capçalera del PP, pose el preu que pose, siga quin siga el sobrecost que generen les seues obres, i el més greu, faça o no faça l’obra”, critica.

Sanz afegeix: “és summament preocupant que aquestos pagaments s’assemblen tant a aquells que està investigant la justícia en el cas Palma Arena. Per això, des d’EUPV portarem aquesta situació a la Fiscalia, perquè volem màxima transparència en cadascun dels projectes encarregats per Camps a Calatrava, com s’han encarregat, si s’ha complit la legalitat, i que siga la Justícia qui decidisca si els diners pagats per res, han de tornar-se als ciutadans”, reclama.

Els productes agrícoles i ramaders són quatre vegades més cars a les botigues que en origen

La Unió de Consumidors d'Espanya (UCE) denuncia que el preu d'aquests aliments es va multiplicar per 4,35 des de la seva cotització en el camp fins a la venda al públic. Segons l'UCE, els preus de la taronja, la mandarina i la llimona són els que presenten diferències més àmplies entre origen i destinació, del 722%, 531% i 519%, respectivament. Tot i que els preus en el camp han caigut un 11% de mitjana, els marges comercials han augmentat un 19%. I diu el PPPSOE i CiU que és un problema d'escassetat, no d'especulació dels seus amics...

El preu dels productes agraris i ramaders es va multiplicar per 4,35 des de la seva cotització en el camp fins a la venda al públic a les botigues al gener, segons ha informat la Unió de Consumidors d'Espanya (UCE), que ha destacat que tot i que els preus en el camp han caigut un 11% de mitjana, els marges comercials han augmentat un 19%.

L'Índex de Preus en Origen i Destinació (IPOD), que publica UCE juntament amb Ceaccu i l'organització agrària Coag, ha posat de manifest el diferencial dels preus dels aliments entre el camp i els comerços, ja que el preu ha augmentat un 4,06% respecte al mateix període de l'any anterior.

Per al responsable de Mercats Agraris de Coag, Miguel Padilla, l'anàlisi "no deixa cap dubte", ja que, al seu parer, les grans cadenes de distribució "estan abandonant la seva guerra de preus per traslladar al consumidor final l'augment dels despeses que suposa un preu de l'energia més alt".

Així mateix, Padilla ha subratllat que la distribució "mou els fils" de la cadena agroalimentària "al seu antull, independentment de l'evolució dels preus en el camp". Segons l'UCE, els preus de la taronja, la mandarina i la llimona són els que presenten diferències més àmplies entre origen i destinació, del 722%, 531% i 519%, respectivament. També, la col, la col i el bròquil tenen una diferència entre el preu d'origen i destinació del 1544%, 528% i 507%, cada un.

Davant aquestes xifres, Coag considera que la tramitació "urgent" de la Llei de Qualitat Agroalimentària "es fa més imprescindible cada dia", per millorar "l'equilibri i la transparència" de la cadena agroalimentària.

EUPV proposa “obrir als visitants el port del Grau de Castelló"

La candidata a l’Alcaldia de Castelló per EUPV, Carmen Carreras, considera que és necessari implantar mesures per dinamitzar el sector pesquer i el port del Grau de Castelló, “obrir el port als visitants, seria una bona mesura per atraure el turisme”, assenyala. La candidata a l'Alcaldia de Castelló, considera molt precària la situació que està travessant el món de la pesca, i considera important implantar mesures imaginatives per a reactivar el port del Grau i aquest sector productiu.

“En altres llocs, com el port de València i Alacant, s'han implantat mesures similars i han sigut beneficioses, han aconseguit donar un nou alè i vida a aquestes instal·lacions portuàries”.

Carreras posa com exemples per desenvolupar, “la creació d'una terrassa dalt la llotja amb un mirador a la càrrega i descàrrega de peix, amb tendes de records”, i afegeix, “una altra bona idea seria integrar el Museu de la Mar en el port, vinculant-lo a l'activitat pesquera, amb visites guiades”.

La candidata recrimina al govern del PP, que en lloc de promoure i potenciar turísticament la zona i aprofitar la cultura marinera d’aquesta localitat per a generar riquesa per als habitants del Grau de Castelló, s’han dedicat a omplir la zona de fàbriques i polígons que emeten substancies tòxiques a l’atmosfera, i demana “una aposta per un desenvolupament respectuós amb la salut de la gent i harmoniós amb el medi ambient”.

Carreras considera que aquesta aposta significaria un revulsiu per l’activitat del port del Grau, perquè atrauria visitants i dinamitzaria turísticament la zona, i tornaria una part de la personalitat i d’idiosincràsia a la localitat que ha anat perdent amb el pas del temps, “nosaltres apostem per un canvi de rumb, un altre model de creixement entroncat amb les arrels del poble, i no oposat a elles”, finalitza Carreras.

Marga Sanz: “Exigim que s’execute l’expedient de sanció contra les interferències que pateix Ràdio Klara”

La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz ha demanat que s’execute immediatament l’expedient sancionador contra l’emissora comercial de Borriol que interfereix el senyal de Ràdio Klara. Per a Sanz, “resulta inexplicable que l’expedient sancionador aprovat per la Direcció General de Promoció Institucional el 5 de desembre de l’any passat no s’haja executat, sobretot tenint en compte que preveu el tancament de l’emissora sense llicència i una sanció econòmica”.

La dirigent d’esquerres ha denunciat també “la hipocresia del PP valencià amb els mitjans de comunicació. Si són crítics, o es tanquen o s’ignoren, però si són submisos, tot són ajudes i facilitats”.

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat recorda que Ràdio Klara “únicament demana que s’aturen les interferències que pateix, més enllà de sancions econòmiques”. EUPV ha formulat una pregunta parlamentària a la consellera de Justícia i Administracions Públiques i portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, per saber “quines són les raons d’aquesta inactivitat administrativa que està perjudicant greument la recepció del senyal de la veterana ràdio no comercial”.

Sanz considera “intolerable l’actitud de la Generalitat Valenciana en aquest cas, que contrasta amb la contundència del Consell per tancar TV3 al País Valencià”, ha assenyalat.

Albiol exigeix una educació científica i no catòlica

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, considera que l’educació sexual que han de rebre els i les alumnes del País Valencià, “al marge de si estudien en un centre privat o públic, ha d’estar basada en la llibertat i en el respecte a la diversitat. Ens temem que el programa de l’Arquebisbat no complirà aquestos principis i oferirà una visió de la sexualitat castradora i perversa, així com allunyada dels criteris científics”.

Per a Esquerra Unida, els centres educatius del País Valencià, siguen de la titularitat que siguen “no poden botar-se el currículum i han de basar els seus ensenyaments en la ciència i en la veritat i no en creences religioses. Ens preocupa que el material que ha elaborat l’Arquebisbat “puga suprimir de l’educació sexual qüestions tan bàsiques com l’ús del preservatiu o el respecte a la diversitat sexual”.

Albiol reclama a la Conselleria d’Educació que impedisca que aquestos programes arriben als centres educatius, “apel·lem a la responsabilitat de la conselleria en aquesta matèria, i esperem que el programa de l’arquebisbat no siga el que substituisca als programes d’educació sexual suspesos fa uns mesos per la pròpia conselleria, amb l’excusa de modificar els seus continguts”, ha recordat.

EUPV al.legarà contra els horts solars en zona protegida del Monnegre

El candidat d'EU a l'alcaldia d'Alacant i membre de l'àrea de medi ambient d'E.U., Miguel Ángel Pavón, informà ahir que presentarà al.legacions davant la Conselleria d'Urbanisme i Medi Ambient a les dues declaracions d'interès comunitari (DIC) que aquesta Conselleria està tramitant per a la instal.lació de dos horts solars sobre sòl no urbanitzable del terme municipal d'Alacant dins de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del riu Monnegre, declarada pel Consell en 2009.

Les dues sol.licituds de DIC, presentades per la mercantil Hellín Solar SL, afecten a 22 parcel les cadastrals del polígon 3 del terme d'Alacant, totes elles situades dins de la ZEPA. La superfície total de l'àmbit d'ambdues síndics és de gairebé 600.000 m2 (259.000 m2 i 339.000 m2), encara que les instal.lacions projectades ocuparan una superfície menor, al voltant de 225.000 m2 sobre els que es pretenen disposar 80.000 m2 de mòduls solars.

Miguel Ángel Pavón considera que la instal lació dels horts solars destruirà i deteriorarà l'hàbitat d'alimentació d'espècies d'aus protegides per la Directiva Europea d'Aus que justifiquen la declaració de la ZEPA del riu Monnegre, com el Pinsà trompeter, l'Àguila marcenca, l' duc o l'àguila cuabarrada. A més denuncia que poden destruir i deteriorar comunitats vegetals protegides, com les pròpies de terrenys guixencs (comunitats gipsícoles), i que les instal.lacions introduiran un impacte paisatgístic negatiu en un paisatge ben conservat lligat als ambients semiàrids del sud del País Valencià.

EU denuncia també que els terrenys afectats estan inventariats per la Conselleria de Medi Ambient com a sòl forestal i que el nou PGOU d'Alacant els qualifica com a sòl no urbanitzable d'especial protecció forestal. Finalment, Miguel Ángel Pavón considera que aquest tipus d'instal•lacions s'han d'ubicar fora d'espais protegits pels seus valors ambientals i paisatgístics i anima a la mercantil promotora a reubicar els horts solars sobre terrenys no protegits que existeixen en l'entorn de la ubicació proposada.