dissabte, 11 de juny de 2011

Un 25% dels hackers d'EUA treballen pel govern





Un de cada quatre aficionats nord-americans informa i treballa per a les agències secretes de seguretat, com la CIA i l'FBI. Molts afirmen que amb l'ajuda dels pirates informàtics Washington intenta enfortir la seguretat cibernètica. Però altres temen que la mesura pugui violar la privacitat i fins traduir-se en un control total d'internet. Segons els funcionaris nord-americans, el propòsit d'aquest reclutament és combatre els actes delictius informàtics usant les habilitats d'aquests especialistes.

Com antecedent a l'abril passat la informació personal de prop de cent milions de persones va ser robada dels servidors de corporacions com Sony i Online Entertainment. Recentment Google també va anunciar que diversos comptes del correu personal d'oficials governamentals van ser el blanc d'atacs cibernètics. Ara el que proposa Washington és usar aficionats per lluitar contra 'hackers'. No obstant això, alguns comentaristes van més enllà d'aquest argument i denuncien que el motiu darrere de tot això és crear un exèrcit de cibernautes que controlin la xarxa, un espai que fins ara és una de les poques fonts fiables, i fins a cert punt independents, d'informació.

Molts ciutadans nord-americans veuen la seva privacitat violada per la intervenció governamental en la xarxa. No obstant això, hi ha qui asseguren que es tracta d'un procés normal, donat l'enorme poder que el ciberespai representa per a les agendes dels països.

"El més important és comprendre que es tracta d'un camp de batalla com qualsevol altre. No crec que estiguem parlant exclusivament d'una època de ciberguerres, però considero que l'argument d'un general nord-americana és vàlid en el nostre temps. El militar va dir recentment que el primer tret d'una nova gran guerra podria ocórrer en el ciberespai", va dir Rex Hughes, expert en seguretat informàtica.

Recentment el Pentàgon ha expressat la seva intenció de castigar militarment els actes de sabotatge informàtic. No obstant això, els límits d'aquesta prerrogativa no estan ben definits. Com n'és seriós ha de ser un sabotatge per ser considerat un acte de guerra? I, donada la naturalesa gairebé omnipresent Internet, quina és la certesa dels orígens dels atacs? De moment aquests són interrogants gairebé tan reals com la importància d'aquest ciberespai.

La policia diu haver detingut la cúpula d'Anonymous a l'Estat Espanyol

La Policia Nacional diu haver detingut tres dels responsables del grup Anonymous a Espanya, un dels quals albergaria al seu domicili un servidor, des d'on s'haurien coordinat els atacs informàtics a pàgines web governamentals, financeres o empresarials de tot el món.

Des d'aquest habitatge, segons la policia, es van atacar els llocs web de Playstation, BBVA, Bankier, ENEL i la infraestructura digital dels governs dictatorials d'Egipte, Tunísia, Algèria, Líbia o Iran. La Direcció General de la Policia (a les ordres del favorit de l'ambaixador) no té dubtes. S'ha desarticulat a "la cúpula de Anonymous" que va contribuir a debilitar les dictadures més ferotges del món.

La investigació a Espanya s'hauria iniciat formalment, l'octubre de 2010, per una denúncia del Ministeri de Cultura.

El comissari de la BIT, Manuel Vázquez, ha volgut posar especial èmfasi la la perillositat d'Anonymous. Ull a la cita del comissari Vázquez: "l'OTAN considera aquests 'ciberatacs' una veritable amenaça juntament amb Al-Qaida", i s'ha quedat tan tranquil.

El comissari ha 'revelat', amb una careta de Anonymous sobre la taula, que la seva brigada porta "llegint" des d'octubre més de dos milions de línies de xat a través de les quals es comunicaven els membres de Anonymous.

Els atacs es coordinen a través de servidors. L'atac amb motiu de la Llei Sinde es va coordinar a través dels servidors de 4chan
Manuel Vázquez ha volgut ressaltar que el seu brigada ha arribat a una conclusió: "A Anonymous hi ha persones normals". Tot i que les persones detingudes serien "experts informàtics que no tenien Internet a casa seva i que s'apropiaven de senyals Wi-Fi per dificultar la seva rastreig".

Així mateix ha volgut transmetre als periodistes una altra reflexió sobre "la complexitat de l'operació" i el difícil que ha estat trobar els detinguts: "són anònims de veritat, ha estat molt difícil arribar a ells i poder localitzar".

Cayo Lara no descarta aliances però cal "primer l'enfortiment d'IU" i un programa" alternatiu al neoliberalisme"

Per Cayo Lara ara no li toca a Esquerra Unida parlar d'aliances amb altres forces progressistes per a les eleccions generals. No les descarta ni les condemna, però en tot cas s'hauran de teixir "de baix a dalt" i sempre que hi hagi abans quallat una convocatòria oberta a la societat per a l'elaboració d'un programa comú "alternatiu al neoliberalisme". Primer, el "enfortiment" d'IU des de la "cohesió i la unitat internes". Després, els acords preelectorals.

L'ordre dels factors (i els continguts i ambicions de cada un) sí importava ahir. La dinàmica dels pactes per al 2012-o abans, si José Luis Rodríguez Zapatero decidís avançar els comicis-va centrar bona part del debat del Consell Polític Federal d'IU, el seu màxim òrgan de direcció, compost teòricament per 180 membres (ahir es van acreditar 114). A la reunió, com ja es coneixia per escrit des de divendres, van arribar dos diagnòstics allunyats dels resultats "positius" de l'22-M. I dues estratègies per al futur.

La tesi de Lara i el seu cercle de confiança sostenia que les dades de maig 220.128 paperetes més que el 2007, una pujada "moderada" del 5,48% al 6,36% - consoliden la "creixent tendència a l'alça". Segons l'aparell federal, toca a IU conrear la seva línia de treball actual i llançar una convocatòria social "a tots els vulguin confluir" a la meta de redactar una proposta contrària al neoliberalisme. El full de ruta és encara una mica difusa. "Li falta fil a l'agulla", reconeixia un responsable de pes.

Equo i Espai Plural

Lara: "Compte, no guanyem aliats fora i perdem companys dins"

Diferia la lectura d'IU Oberta, el flanc afí a Gaspar Llamazares. El 22-M, van argüir els seus dirigents, mostra la incapacitat de la federació per "capitalitzar" el desgast del Govern socialista. Així, per als Gasparó, IU ha de llançar-ja a la convergència política amb altres forces. Bàsicament, Equo i Espai Plural, la xarxa formada per ICV, Chunta, Nova Canàries, l'andalús Paral.lel 36 i les escissions d'IU a València (IdPV, Iniciativa del Poble Valencià) i Balears (Iniciativa Verds). "No menyspreem la construcció per baix, però aquestes bases estan empenyent perquè conflueixen en altres formacions. No entenen que el 2012 anem per separat. I les eleccions estan a la volta de la cantonada ", deia Montse Muñoz, la líder dels Gasparó i secretària de Política Institucional.

Entre els dos pols, la visió "equidistant" de l'ala d'Enrique Santiago, responsable de Refundació, partidari de trenar la convergència social i política, impulsada des del federal, i d'acordar un calendari d'acció més taxat.

Diu que els pactes seran "de baix a dalt" i des de les federacions

Al final, després de gairebé set hores de debat, la intervenció dels coordinadors regionals i d'una quarantena de membres del Consell, Lara es va reafirmar en les seves tesis. Primer, les aliances han de urdirse "de baix a dalt", amb la societat darrere. Així responia als que criticaven als Gasparó per anhelar "pactes cupulars", "artificials", "de capelletes", entre les altures dels partits. Dos, el diàleg ha de partir de les federacions, ja que "el contrari [que el federal decidís] violaria la seva sobirania", va dir a porta tancada, segons van reconstruir diversos dirigents. En l'aparell avançaven que no hi haurà foto del màxim responsable amb Equo o Espai Plural. Si més no, per ara i en una primera instància. IU Oberta va reiterar que no es tracta d'aliances "per dalt", sinó que la societat les reclama. Similar interpretació van donar els de Santiago.

L'avís del coordinador federal deixava veure que el procés, si qualla, serà llarg i complex. A València, per exemple, les relacions amb Compromís-la suma de Bloc i IdPV que va batre el 22-M a IU en vots, regidors i diputats-són encara molt tenses, i els seus quadres adverteixen que un pacte és, a dia d' avui, "impossible", per molt que ara correspongui normalitzar el diàleg.

"Algunes formacions han dit que no volen concórrer amb IU-censurar, sense esmentar a Equo-. Quin és el debat? Qui és el cap de llista a Madrid, Barcelona o València? ". Els Gasparó creuen que el risc de rebuig d'altres forces a una entesa amb Lara existeix. "Però que siguin ells els que paguin el cost de dir no-assenyalaven-. IU, com a força major en l'esquerra alternativa, ha de prendre la iniciativa i assumir la seva responsabilitat ".

Lara no veu "condicions" ara mateix per al "front ampli d'esquerres" que postula IU Oberta. "Front ampli en l'acció diària i al carrer. Ens veurem en la denúncia del pensionada, en la vaga general, a la iniciativa legislativa popular contra la reforma laboral ...", va reptar.
Hi haurà grup el 2012

El líder va replicar a un altre dels temors dels Gasparó: que res garanteix que, el 2012, IU disposi de grup propi al Congrés. "Excepte hecatombe, llevat que s'enfonsi el món, tindrem grup amb set, vuit o 16 diputats", va afirmar confiat, agafant-se a les enquestes i l'empenta de l'22-M.

La recepta és perseverar en el "bon camí" seguit per IU i sortir "a la trobada del carrer". "La gent es reconeixerà pel que fem, no pel que diguem", va dir.

L'aparell trasllada "normalitat" després de l'anunci d'IU Oberta de passar a ser un partit

Però Lara va demanar també ahir continuar "cohesionats". Just el dia en què Públic va revelar que IU Oberta busca convertir-se en un partit dins d'IU. "Claredat interna, coherència, unitat, refundació sempre. Compte, no guanyem aliats fora i perdem companys dins. No vull que es perdin companys en el camí ", ha tancat metafòric, subratllant la pau interna com un dels reclams més valuosos de IU. "Unitat no és uniformitat", va precisar el seu número dos, Miguel Reneses.

A la tribuna, no treure el cap directament el pas donat pels Gasparó. Sí en els passadissos. El cercle de Lara el va encaixar amb "normalitat", encara que alguns dirigents destacaven la "incomoditat" que crearia a l'executiva. "Ajuda a aclarir les posicions de cadascú", deia un responsable proper a Santiago. Alguns quadres del PCE i de la majoria refrescaven el precedent de Nova Esquerra, anticipant que IU Oberta acabarà marxant. "Es compleix la profecia. Si no es fa el que ells volen com ells volen, s'aniran. És el que han estat fent per fora des de la IX Assemblea [2008]", remarcava sense pèls a la llengua un molt influent baró territorial. Els fidels al diputat que negaven: "No té res a veure".

La conversió a partit, però, es creua paradoxalment amb el rebuig d'Astúries-el bastió Gasparó-, i els dubtes d'altres territoris, com a part de Madrid. "Però això és un projecte de persones, no de federacions", contrarestava la cúpula d'IU Oberta.

ALTRES TEMES
L'informe després del 22-M rep un ampli suport

Majoria del 77,14% Cap a les 17 hores, la votació de l'informe polític del coordinador. Va aconseguir 54 vots a favor (77,14%), cap en contra i 16 abstencions (22,85%). A aquestes hores, bona part dels membres de l'òrgan havien tornat als seus territoris, ja que l'hora de finalització prevista era les 15 hores. Els Gasparó no van veure mena de "síntesi" en el resum final de Lara i es van abstenir. Els propers a Enrique Santiago li van donar suport, encara que no van sortir "totalment satisfets".

Extremadura Pere Escobar, el líder extremeny, va acudir al Consell Polític al costat del seu número dos, Joaquín Paredes, a explicar la seva posició i el procés de consulta no vinculant a les bases perquè decideixin si donen suport al socialista Guillermo Fernández Vara. Es va portar una ovació. Lara ratificar la postura federal, àmpliament compartida: ni per activa ni per passiva hi haurà governs del PP.

Rubalcaba i el vestit vermell En la seva intervenció inicial, Lara va repassar els punts clau del seu informe. Entre ells, la "operació Rubalcaba". El PSOE, va dir, no és creïble encara que el vicepresident es posi "el vestit vermell amb la jaqueta de pana": és "coresponsable" de la configuració de Zapatero. "I si vol tenir credibilitat, que canviï des ia la política en el Parlament", li instar.

¿PP i austeritat? IU alerta més que mai contra el "mapa blau" del PP. Li va posar davant el seu mirall: mentre denuncia la política del PSOE a Castella-la Manxa-de la que els conservadors han denunciat que està "pràcticament en fallida" -, "amaga els seus propis forats" a Múrcia i València, "que no són exemple d'austeritat, ni de control de la despesa pública i el deute".

Reforma electoral El líder va insistir que el PSOE vol el PP amb majoria absoluta per la seva negativa a reformar la llei electoral. IU pressionarà.

Gaspar Llamazares insisteix en la I.U. oberta i un front ampli electoral d'esquerres per barrar el pas al PP

Gaspar Llamazares: En un article anterior, anomenat "L'estratègia Tarantino", vaig parlar sobre el paper de la socialdemocràcia en els governs europeus com cirurgià social davant la crisi econòmica -al dictat del cop de mercat- i els seus efectes favorables per a la dreta, que no només socialitza les pèrdues sinó que, a més, recull els fruits del descrèdit i la desafecció electoral de l'esquerra en forma d'àmplies i fins absolutes majories electorals, com acaba de succeir a Espanya amb la marea blava del PP. Aquesta estratègia Tarantino de "tu retalla i amputa, que nosaltres recollim els vots", ha funcionat a la perfecció en les eleccions del 22-M i, una setmana després, en les eleccions generals portugueses.

Les recents eleccions municipals i autonòmiques han estat la primera volta de les eleccions generals. El seu caràcter polític explica tant la caiguda sense precedents del PSOE com a conseqüència de la desmobilització i desconfiança dels seus votants, com la mobilització del vot crític en favor del PP, d'una banda, i a favor d'IU i altres, per l'esquerra. A més, determinats vots han acabat en noves formacions polítiques que oscil.len del populisme al localisme i, fins i tot, l'extrema dreta.

En un altre pla cal situar el vot en blanc o nul i l'abstenció com a expressió de la desafecció generada per aquest cop de mercat i les seves conseqüències devastadores sobre la credibilitat del sistema polític. El descrèdit del bipartidisme i la resposta neoliberal a la crisi han estat l'espoleta del Moviment dels Indignats del 15-M que, encara que no s'autoidentifique necessàriament d'esquerres per ara, ha trencat la campanya bipartidista, ha recuperat les places com a espai públic i ha posat en valor el seu programa alternatiu de regeneració i participació democràtiques al mateix temps que els seus anhels de canvi social.

El PSOE ha reaccionat davant els efectes electorals de la seva política de retallades deixant anar el llast de la figura gastada del cirurgià cap, en primer lloc, i després fent pinya per contenir l'hemorràgia, renunciant a les primàries com un entrebanc en el camí proclamant a Rubalcaba i, amb això, revalidant la política conservadora de renúncia al programa de sortida social a la crisi i d'abducció pels dogmes de l'ajust de mercat.

Amb aquest gir sobre si mateix, el PSOE renúncia de fet a mobilitzar l'electorat perdut i es resigna a la victòria per àmplia majoria del PP a les generals.

L'esquerra transformadora i ecologista de la qual IU forma una part majoritària ha sortit d'aquestes eleccions en primera volta amb un resultat modest. Encara que ha augmentat els seus vots no ha recollit del tot el desgast o caiguda del PSOE, ni ha estat capaç de representar la indignació dels precaris i la joventut enfront del cop de mercat i la patètica submissió de la política a l'economia.

Però, sobretot, les esquerres realment operants o existents no han aconseguit per la caiguda del PSOE, per la seva atomització i pel sistema electoral, mantenir la seva influència política en els governs de les comunitats autònomes i les capitals. En el pitjor moment del PSOE l'esquerra puja modestament, però perd poder polític per a enfrontar-se a la dreta ia la involució del mercat.

No s'ha de menysprear el resultat positiu, però modest per la seva dispersió, seria estúpid quan l'èxit no abunda. Però tampoc hauria l'esquerra equivocar adormint sobre els llorers, pensant que les eleccions generals portaran mecànicament un grup parlamentari sòlid per a l'esquerra i, molt menys, que tanqui el pas a la majoria absoluta del PP. Ben al contrari, es prefigura un grup mixt molt nombrós i divers.

Les esquerres i IU en particular ens equivocaríem si penséssim que, com fa el PSOE, que per avançar només cal enrocar-se i esperar.

"En temps de canvi no fer mudança", diu la màxima ignasiana. Però no només és temps de canvi, és temps d'involució i cop de mercat contra l'Estat social i la democràcia política. I davant de situacions així la nostra tradició social i política sap molt d'aliances d'obertura, de generositat i d'intel.ligència. Va ser en aquests temps difícils quan varem enllumenar el sindicalisme de les Comissions Obreres, el Pacte per la Llibertat o la pròpia Izquierda Unida.

En aquests cruels temps de cirurgians de ferro, el nostre mite ha de ser el de Penélope. Es tracta de teixir sobre la base de principis, valors i propostes bàsiques de regeneració, canvi social i de gènere, sostenibilitat i diplomàcia de pau, un front ampli d'esquerres que mobilitzi la il.lusió perduda per frenar l'avanç de la dreta i configurar un contrapoder de pensament i acció davant el cop de mercat. Aquest front ha d'anar més enllà d'una mera coalició política, ha de considerar importants les sinergies i la suma entre espais polítics complementaris, i articular també a moviments socials i sectors culturals crítics i alternatius.

Amb això es tracta no només de contribuir a posar un dic a la marea blava del PP i evitar el que alguns accepten com a inevitable, la seva majoria absoluta, sinó d'establir un pol de referència per l'oposició d'esquerres en la societat i en les institucions. Des d'una perspectiva de futur, i en relació a les mobilitzacions del 15-M, ha d'ajudar a reconstruir mitjançant el diàleg i el mestissatge l'esquerra necessària que reconciliï a la societat civil i la política a Espanya i a Europa. Tots estem convocats a participar en la formació d'un front ampli d'esquerres.

Gaspar Llamazares és portaveu parlamentari d'Izquierda Unida

Un altre vídeo dels fets i l'atac d'en Puig als acampats, per si cal...


Nou video de la violència policial amb els indignats, gravat i cedit per gent de la tv gràciamón.cat, per si a en Mas i en Puig els hi cal per veure les coses clares.

Miralles demana frenar les agressions als serveis socials i a la democràcia del govern de CiU

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha fet una crida a frenar les agressions als serveis socials dutes a terme pel govern de CiU ja que, “serveis socials equivalen a democràcia”, de manera que amb les polítiques de retallades de l’executiu s’està agredint la democràcia. Miralles ho ha dit durant la seva intervenció al Seminari del Partit de l’Esquerra Europea sobre Serveis Públics i Drets Socials a Europa que s’ha fet aquest divendres a l’Hotel Barceló Sants. Miralles ha remarcat la necessitat de fer “confluir” en un mateix espai les energies cíviques que durant les últimes setmanes i mesos estan dient que no a l’actual manera de fer les coses i ha apostat per “reflexionar, mobilitzar, organitzar, unir i promoure canvis legislatius per donar resposta a la vulneració dels drets mitjançant la destrucció de drets públics i socials”.

Jordi Miralles ha criticat l’anunci per part del PP de no votar les esmenes a la totalitat que es presentin contra uns pressupostos de la Generalitat que, segons Miralles, són els “apunts contables d’una retallada social important”. Pel coordinador general d’EUiA, l’objectiu del govern de CiU és “fer saltar pels aires l’estat del benestar” i, per això, la federació nacionalista no ha dubtat en fer seva la proposta de la Comissió Europea de reduir el dèficit a l’1,3%, dos punts més del que s’exigeix a l’Estat espanyol. Miralles també ha denunciat que els pressupostos redueixen 1.200 milions d’euros la despesa social quan actualment hi ha un 20% de la població a l’atur i el 40% de la gent jove que vol treballar no ho pot fer.

El coordinador general d’EUiA ha admès que potser durant els últims set anys al govern s’hagués pogut fer més, però que ara “se’ns trobarà a faltar” ja que el Govern d’Entesa va contribuir a universalitzar els serveis públics i a garantir l’autonomia de les persones i la igualtat d’oportunitats.

Esquerra Unida reclama que Rambla es quede fora del Consell per la seua implicació en Gurtel

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, recorda que en aquests moments l’aspirant a Conseller per Castelló, Vicente Rambla (a la dreta de la foto), està sent investigat pel TSJCV per la seua presumpta implicació en la trama de corrupció Gürtel. “El PP està demostrant una manca d'ètica política alarmant i queda clar que no respecten els òrgans de govern valencians”, assegura. La diputada considera que existeixen molt castellonencs i castellonenques que exercicirien el càrrec de Conseller de forma satisfactòria, sense haver de recórrer a Vicente Rambla. “Actualment es troba sota investigació pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el Partit Popular de Castelló hauria de pensar-ho seriosament, i no donar-li cap cartera ni responsabilitat dintre del Govern Valencià”, i afegeix, “cap imputat hauria d’estar en les Corts Valencianes i molt menys en el Consell”.

La diputada argumenta que els futurs càrrecs castellonencs en el Consell han de dedicar necessàriament tota la seua atenció en treballar per Castelló, per fer vindre inversions molt necessàries, per traure’ns de la crisi, i per tindre una educació i sanitat de qualitat, “i no ocupar part del seu temps en altres qüestions extraparlamentàries que res tenen a veure amb el treball d'un conseller, com visitar els jutjats”.

A juí de la representant d'esquerres és inadmissible, que un dels possibles futurs consellers de Castelló que baralla el Partit Popular es trobe actualment implicat en la trama de corrupció Gürtel. “Eixa no és una bona notícia, ni bona propaganda per a les nostres comarques, la trama Gürtel ha de quedar fora del Consell, el que hem viscut a les Corts els últims anys ha sigut absolutament vergonyós”.

Bildu aconsegueix l'alcaldia de Sant Sebastià

Juan Karlos Izagirre, cap de llista de Bildu, ha estat escollit aquest dissabte nou alcalde de Sant Sebastià en substitució del socialista Odón Elorza, en un ple sense sorpreses en el qual el nou regidor només ha comptat amb el suport dels vuit regidors de la coalició independentista. Els set edils del PSE/EE han donat el suport al seu candidat, Ernesto Gasco, que ha contat també amb els vots dels sis regidors del PP, mentre que el PNB ha protegit al seu propi aspirant, Eneko Goia.

Izagirre relleva a Elorza, que deixarà la corporació després de vint anys com alcalde i que avui ha assistit a la sessió, després de decidir ahir a la nit que sí ho faria després d'haver anunciat que no.

Concentracions dels acampats davant dels ajuntaments

Unes quantes de les acampades que hi ha a les places d'arreu del país han convocat per avui concentracions pacífiques davant dels ajuntaments coincidint amb els actes de constitució. És una proposta que es va començar a gestar en la trobada d'acampades que hi hagué a Barcelona el 4 de juny passat, però també ha sorgit en diferents assemblees de manera autònoma, com és el cas de l'acampada de València, on ja abans s'havia fet una crida a manifestar-se avui en contra de la investidura de Rita Barberà. Les concentracions, que es preveuen irregulars, volen ser un nou refús al sistema polític actual i una crítica a les formes de democràcia. Algunes acampades no n'han dit res a les seves webs. D'altres, en canvi, fa dies que n'han fet convocatòries oficials, com les de València, Sabadell, Reus i Vic, entre més.


Prevista una alta participació a València


Una de les acampades que s'ha mostrat més activa a l'hora de promoure les concentracions d'avui és la de València. A més, s'hi preveu una alta participació arran dels aldarulls que hi hagué dijous passat precisament durant les protestes durant els actes de constitució de les Corts. A través del Twitter, però, s'han fet tota mena de crides a la participació el més pacífica possible per evitar cap mena d'aldarull. Fins i tot, en un to simpàtic i irònic, alguns dels acampats han demanat també al Twitter que tothom vagi vestit de color vermell, en honor als vestits de la batllessa Barberà.

D'altra banda, a les ciutats valencianes aquesta concentració coincideix amb les concentracions convocades per Escola Valenciana per a llegir el manifest a favor de l'ensenyament en català.

ICV-EUiA culpa al “mercadeig de la politica de pactes de CiU” per fer García Albiol alcalde de Badalona

La portaveu d’ICV-EUiA, Laia Ortiz, ha denunciat avui des de Badalona que “el mercadeig de la política de pactes de CiU farà que Badalona tingui un alcalde xenòfob”. Per Ortiz, aquest mercadeix “s’acarnissa especialment amb Badalona” alhora que ha acusat a CiU de mentir i no complir les seves promeses electorals ja el que el candidat de la federació nacionalista a la tercera ciutat de Catalunya, Ferran Falcó, va prometre en campanya que no permetria que Garcia Albiol fos l’alcalde de Badalona.

Ortiz ha dit que aquesta coalició, CiU i PP, “farà polítiques de dretes i neoliberals” a Badalona i “s’expressarà també al Parlament de Catalunya amb els pressupostos de les retallades socials i amb lleis com l’Omnibús”. “Aquesta gran coalició s’expressa al parlament, a Badalona, a la Diputació i a molts municipis d’arreu de Catalunya”, ha afegit la portaveu ecosocialista al mateix temps que ha expressat la “preocupació” de la seva formació “per aquesta fotografia”.

Ortiz ha indicat que els 400 regidors que ha aconseguit ICV-EUiA-E a les passades eleccions municipals tindran com a objectiu “ara més que mai ser els defensors dels serveis públics” en un context on la Diputació i la Generalitat estaran marcades per pactes entre CiU i PP. Precisament preguntada pels periodistes sobre el pacte anunciat avui entre aquestes dues formacions a la diputació de Barcelona, la portaveu ecosocialsita ha qualificat d’”indigne” el comportament de la federació nacionalista des del 22 de maig. “La diputació expressa la voluntat de CiU que el seu soci preferent des que va començar la legislatura al Parlament és el PP”, ha dit Ortiz al mateix temps que ha dit que la Diputació, igual que Badalona, “és una altra de les conseqüències de la sintonia política entre CiU i PP al Parlament de Catalunya”.

BALANÇ DE PACTES AJUNTAMENT D’ICV-EUiA


D’aquesta manera, la portaveu d’ICV-EUiA ha explicat avui des de Badalona que la coalició formada per ICV-EUiA-E tindrà 23 alcaldies, 6 d’elles amb majoria absoluta i la resta amb pactes amb altres formacions polítiques. “Amb un criteri clar: que alcaldia l’encapçali una força de progrés”, ha valorat la potaveu ecosocialista al mateix temps que ha explicat que la coalició també formarà part de Govern municipals en 27 municipis més.

Ortiz ha criticat el que s’ha anomenat per part de CiU com a criteri permetre que la llista més votada sigui la que tingui l’alcaldia del municipi i ha posat com exemple Camarassa, Sau-Camallera i la Granada on pactes sociovergents han impedit que la formació ecosocialista, la força més votada, hagi pogut tenir l’alcaldia.

També ha posat de relleu la recuperació d’alcaldies importants per la coalició i que històricament havien estat en mans d’ICV-EUiA-E com per exemple Sant Feliu de Llobregat o Santa Perpètua de la Mogoda i Montornés. “Són importants pel perfil de la població on creiem que cal més que mai politiques esquerres i medi ambientals”, ha dit la portaveu d’ICV-EUiA.