diumenge, 6 de novembre de 2011
Vídeo de l'intervenció de Cayo Lara a Adrià del Besòs
Al segon vídeo imatges de l'arribada de Cayo Lara al míting que ha ofert la candidatura a les eleccions generals per ICV-EUiA-IU, i part de l'intervenció del diputat Jordi Miralles a a la biblioteca Font de la Mina d'Adrià de Besòs.
Joan Nuet: “El vot socialista conseqüent avui som nosaltres”
El candidat d’Izquierda Unida a les pròximes eleccions generals, Cayo Lara, ha cridat avui des del barri de La Mina a "privatitzar" als candidats que "han enfonsat" l’economia, en al·lusió a Rubalcaba (PSOE), Mariano Rajoy (PP) i Josep Antoni Duran Lleida (CiU), i ha dit que la forma de fer-ho és "no posant-los" en les institucions. L’acte l’ha clausurat el candidat d’EUiA i numero 3 d’ICV-EUiA a les generals, Joan Josep Nuet, que ha declarat: “Hi ha vida política més enllà de PSOE, PP i CiU”, i d’aquí la gran coalició constituïda a nivell d’estat, ‘La izquierda plural’, de la que formen part IU i la coalició roig i verda catalana d'ICV-EUiA junt amb 11 forces de l'estat, entre elles la Chunta Aragonesista i Batzarre de Navarra. Nuet ha lloat que hagi estat possible aquest “gran acord” perquè “contra la crisi cal unitat”.
L’acte celebrat aquest migdia en la biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, per la pluja que ha impedit celebrar-ho a la plaça de la Vila, ha oplert de gom a gom la sala i ha deixat més gent a fora que a dins, Cayo Lara ha criticat que en el debat de demà dilluns no hi haurà pluralitat política, i ha ironitzat que hi hauria de ser el candidat de CiU per ser també "un altre gran retallador".
Els tres, ha insistit, són "coresponsables solidaris" de la gravetat de la situació perquè han votat en el Parlament a favor de rebaixar els impostos i han recolzat les iniciatives per deixar "sense recursos" a la hisenda pública.
Lara ha tingut unes paraules per Mª Dolores de Cospedal, que avui és també de campanya a Barcelona, i s’ha mostrat convençut que la secretaria general del PP es reunirà amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i que ambdós “intercanviaran les seves respectives retallades". Ella, un 20% a Castella-La Manxa, i ell un 10% "tancant quiròfans i rebaixant salaris als professionals de la sanitat".
“Diran que és mentida, però els nostres ulls estan veient com cada dia generen més drames amb les seves retallades”, ha acusat el líder d’IU, senyalant que l’objectiu de la dreta és “aprofitar la crisi per convertir els drets en negocis".
Cayo Lara s’ha mostrat molt preocupat perquè davant el dur panorama econòmic, la gent caigui en la temptació de castigar el PSOE votant el PP o CiU com única solució. Per aquest motiu ha instat la militància a explicar que la crisi l’han creat la dreta política i financera, tot i que també un govern pretesament d’esquerres que s’ha deixat portar pel neoliberalisme.
Les polítiques d’esquerra -ha deixat clar- "no passen pels paradisos fiscals, ni per baixar els impostos als rics o per desmantellar l’Estat del benestar".
"Tant de bo hi hagi un miracle laic -ha fet broma Lara- i IU guanyem les eleccions del 20-N”, però mentrestant ha demanat el suport de tothom per "aturar" les polítiques que "agredeixen" a la democràcia, i això podrà ser amb un grup fort al Congrés dels Diputats.
Front el programa dels socialistes, que ja s’ha donat a conèixer a través de la seva acció de Govern, i el "mig programa" del PP, que ha deixat allò "més dur" sense escriure per a no espantar als seus indecisos, segons ha explicat Lara, IU té un programa concret per a crear tres milions de llocs de treball en tres anys, iniciatives concretes per a millorar i ampliar les cobertures sanitàries, revalorar l’educació en invertir un punt més del PIB en el seu pressupost o garantir l’aconfessionalitat de l’Estat.
A part del missatge econòmic, el candidat d’IU ha fet un parèntesi antimilitarista en suport a la protesta que avui ha tingut lloc a la base de Rota (Cadis) en contra de l’escut antimíssils. Una marxa que, segons ha dit Lara, s’ha convocat "amb les velles raons de 1986" i amb els nous motius que han suposat la "violació del referèndum" de l’OTAN, de la sobirania del poble i la carrera armamentista. Avui tornen a cobrar vigència -ha senyalat- les consignes del "No a la guerra, Bases fora i OTAN no".
Nuet reclama un vot compromès enlloc d’una abstenció que beneficia els poderosos
L’acte l’ha clausurat el candidat d’EUiA i numero 3 d’ICV-EUiA a les generals, Joan Josep Nuet, que ha declarat que “hi ha vida política més enllà de PSOE, PP i CiU”, i d’aquí la gran coalició constituïda a nivell d’estat, ‘La izquierda plural’, de la que formen part IU i la coalició roig i verda catalana i altres 11 forces, entre elles la Chunta Aragonesista i Batzarre de Navarra. Nuet ha lloat que hagi estat possible aquest “gran acord” perquè “contra la crisi cal unitat”.
Després d’aquesta prèvia, el candidat ha senyalat els responsables de la crisi que “tenen nom i cognoms: noms de gran banca i constructores que van apostar per un model econòmic d’especulació financera i immobiliària; i cognoms dels partits que han propiciat les polítiques especulatives: PSOE, PP i CiU”. Per això “no n’hi ha prou amb canviar de govern per sortir de la crisi”, ha dit Nuet, que ha cridat la militància a treballar a fons perquè els crítics amb el PSOE no transvassin el seu vot al PP, sinó cap a l’esquerra real que representen IU i ICV-EUiA a Catalunya: “El vot socialista conseqüent avui som nosaltres”, ha afirmat.
Nuet ha avisat que les retallades aplicades pel PP a Madrid, València i Castella-La Manxa s’estendran a la resta del país i ha acusat CiU de ser "coresponsable" de totes aquestes mesures que han rebaixat l’Estat del benestar perquè "les han votat totes".
El candidat d’EUiA i número 3 de la coalició roig i verda ha acabat resumint el programa, destacant la seva “pedra angular”: la proposta de reforma fiscal progressiva i la recuperació del lideratge del sector públic per crear ocupació. I ha adreçat el darrer missatge als abstencionistes: “Abstenció és més crisi, perquè reforça a la dreta i fa més difícil sortir-ne; si augmenten els abstencionistes, guanyen els poderosos” i ha cridat a la gent d’esquerres que es compta entre el 30% que encara no ha decidit què farà el 20-N a donar suport a IU i ICV-EUiA.
L’acte ha estat presentat per Irene Aldabert, responsable d’Organització d’EUiA d'Adrià de Besòs i regidora, també han intervingut Mireia Rovira, candidata jove de la llista d’ICV-EUiA per Barcelona, i el coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, que també ha intervingut breument, per problemes de veu, per fer un clar resum de la situació i les alternatives de la coalició a les polítiques neoliberals.
Per la seva part, Mireia Rovira ha denunciat la "recepta de la tisora" que s’ha emprat per acontentar a bancs i especuladors, però ha assegurat que res farà callar a l’esquerra: “Mentre existeixin IU i ICV-EUiA, no hi haurà pau per als mercats".
Hi eren també presents Laia Ortiz, segona candidata a la llista, la diputada Mercé Civit i el candidat últim de la llista, l'exfiscal anticorrupció Francisco Jiménez Villarejo que, degut al retard causat pel temps i el canvi d'escenari de l'acte, s'ha decidit centrar-lo en els oradors citats per no variar el full de ruta de la campanya.
L’acte celebrat aquest migdia en la biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, per la pluja que ha impedit celebrar-ho a la plaça de la Vila, ha oplert de gom a gom la sala i ha deixat més gent a fora que a dins, Cayo Lara ha criticat que en el debat de demà dilluns no hi haurà pluralitat política, i ha ironitzat que hi hauria de ser el candidat de CiU per ser també "un altre gran retallador".
Els tres, ha insistit, són "coresponsables solidaris" de la gravetat de la situació perquè han votat en el Parlament a favor de rebaixar els impostos i han recolzat les iniciatives per deixar "sense recursos" a la hisenda pública.
Lara ha tingut unes paraules per Mª Dolores de Cospedal, que avui és també de campanya a Barcelona, i s’ha mostrat convençut que la secretaria general del PP es reunirà amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i que ambdós “intercanviaran les seves respectives retallades". Ella, un 20% a Castella-La Manxa, i ell un 10% "tancant quiròfans i rebaixant salaris als professionals de la sanitat".
“Diran que és mentida, però els nostres ulls estan veient com cada dia generen més drames amb les seves retallades”, ha acusat el líder d’IU, senyalant que l’objectiu de la dreta és “aprofitar la crisi per convertir els drets en negocis".
Cayo Lara s’ha mostrat molt preocupat perquè davant el dur panorama econòmic, la gent caigui en la temptació de castigar el PSOE votant el PP o CiU com única solució. Per aquest motiu ha instat la militància a explicar que la crisi l’han creat la dreta política i financera, tot i que també un govern pretesament d’esquerres que s’ha deixat portar pel neoliberalisme.
Les polítiques d’esquerra -ha deixat clar- "no passen pels paradisos fiscals, ni per baixar els impostos als rics o per desmantellar l’Estat del benestar".
"Tant de bo hi hagi un miracle laic -ha fet broma Lara- i IU guanyem les eleccions del 20-N”, però mentrestant ha demanat el suport de tothom per "aturar" les polítiques que "agredeixen" a la democràcia, i això podrà ser amb un grup fort al Congrés dels Diputats.
Front el programa dels socialistes, que ja s’ha donat a conèixer a través de la seva acció de Govern, i el "mig programa" del PP, que ha deixat allò "més dur" sense escriure per a no espantar als seus indecisos, segons ha explicat Lara, IU té un programa concret per a crear tres milions de llocs de treball en tres anys, iniciatives concretes per a millorar i ampliar les cobertures sanitàries, revalorar l’educació en invertir un punt més del PIB en el seu pressupost o garantir l’aconfessionalitat de l’Estat.
A part del missatge econòmic, el candidat d’IU ha fet un parèntesi antimilitarista en suport a la protesta que avui ha tingut lloc a la base de Rota (Cadis) en contra de l’escut antimíssils. Una marxa que, segons ha dit Lara, s’ha convocat "amb les velles raons de 1986" i amb els nous motius que han suposat la "violació del referèndum" de l’OTAN, de la sobirania del poble i la carrera armamentista. Avui tornen a cobrar vigència -ha senyalat- les consignes del "No a la guerra, Bases fora i OTAN no".
Nuet reclama un vot compromès enlloc d’una abstenció que beneficia els poderosos
L’acte l’ha clausurat el candidat d’EUiA i numero 3 d’ICV-EUiA a les generals, Joan Josep Nuet, que ha declarat que “hi ha vida política més enllà de PSOE, PP i CiU”, i d’aquí la gran coalició constituïda a nivell d’estat, ‘La izquierda plural’, de la que formen part IU i la coalició roig i verda catalana i altres 11 forces, entre elles la Chunta Aragonesista i Batzarre de Navarra. Nuet ha lloat que hagi estat possible aquest “gran acord” perquè “contra la crisi cal unitat”.
Després d’aquesta prèvia, el candidat ha senyalat els responsables de la crisi que “tenen nom i cognoms: noms de gran banca i constructores que van apostar per un model econòmic d’especulació financera i immobiliària; i cognoms dels partits que han propiciat les polítiques especulatives: PSOE, PP i CiU”. Per això “no n’hi ha prou amb canviar de govern per sortir de la crisi”, ha dit Nuet, que ha cridat la militància a treballar a fons perquè els crítics amb el PSOE no transvassin el seu vot al PP, sinó cap a l’esquerra real que representen IU i ICV-EUiA a Catalunya: “El vot socialista conseqüent avui som nosaltres”, ha afirmat.
Nuet ha avisat que les retallades aplicades pel PP a Madrid, València i Castella-La Manxa s’estendran a la resta del país i ha acusat CiU de ser "coresponsable" de totes aquestes mesures que han rebaixat l’Estat del benestar perquè "les han votat totes".
El candidat d’EUiA i número 3 de la coalició roig i verda ha acabat resumint el programa, destacant la seva “pedra angular”: la proposta de reforma fiscal progressiva i la recuperació del lideratge del sector públic per crear ocupació. I ha adreçat el darrer missatge als abstencionistes: “Abstenció és més crisi, perquè reforça a la dreta i fa més difícil sortir-ne; si augmenten els abstencionistes, guanyen els poderosos” i ha cridat a la gent d’esquerres que es compta entre el 30% que encara no ha decidit què farà el 20-N a donar suport a IU i ICV-EUiA.
L’acte ha estat presentat per Irene Aldabert, responsable d’Organització d’EUiA d'Adrià de Besòs i regidora, també han intervingut Mireia Rovira, candidata jove de la llista d’ICV-EUiA per Barcelona, i el coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, que també ha intervingut breument, per problemes de veu, per fer un clar resum de la situació i les alternatives de la coalició a les polítiques neoliberals.
Per la seva part, Mireia Rovira ha denunciat la "recepta de la tisora" que s’ha emprat per acontentar a bancs i especuladors, però ha assegurat que res farà callar a l’esquerra: “Mentre existeixin IU i ICV-EUiA, no hi haurà pau per als mercats".
Hi eren també presents Laia Ortiz, segona candidata a la llista, la diputada Mercé Civit i el candidat últim de la llista, l'exfiscal anticorrupció Francisco Jiménez Villarejo que, degut al retard causat pel temps i el canvi d'escenari de l'acte, s'ha decidit centrar-lo en els oradors citats per no variar el full de ruta de la campanya.
"Líbia corre el risc de convertir-se en el segon Afganistan"
El libi Fouad Ali Takbali va viure molts anys a Alemanya com a exiliat. Quan van començar les revoltes populars en contra del líder libi, Muammar el Gaddafi, Takbali tornar a la capital del país magribí i va fundar una organització per ajudar les víctimes del conflicte armat, la Tripoli Free Aid Organisation s'ocupa d'assistir als refugiats que va deixar la violència a Líbia. Deutsche Welle va parlar amb Takbali sobre l'estat actual de la nació, el nou règim i els temors del seu poble.
Deutsche Welle: Quins són els problemes més grans de Líbia en l'era post-Gaddafi?
Fouad Ali Takbali: La quantitat depersonas que van armades pels carrers de Trípoli, és increïble. Però un problema encara més seriós és el contingent de refugiats interns que viu en campaments provisionals de la capital líbia, es tracta de gent que no pot tornar a casa seva perquè aquests han estat destruïts. Les xifres oficials parlen de 120 famílies, però el nombre real d'habitants d'aquests campaments pot ser molt més gran. La majoria d'ells viu en condicions terribles als afores de Trípoli.
En aquest moment, nosaltres ens esforcem a allotjar-los en les barraques desocupades dels treballadors de la construcció. Però a aquesta situació se suma un altre problema molt greu: el de l'enorme desconfiança que regna actualment entre els propis libis. Són molts els que volen prendre venjança i aquest és l'obstacle més gran d'entre els que ha de superar el país.
La guerra s'ha donat per acabada oficialment. Per què hi ha tanta gent armada als carrers líbies?
Això s'ha de primer de tot a la desconfiança mútua que impera. Ningú confia en el proïsme. La gent de Misrata, la de Zinta i fins als berbers, tots diuen que no volen lliurar les seves armes perquè li tenen por a 'els altres'. Aquest és la por amb què al-Gaddafi els inocular durant les quatre dècades en què es va mantenir en el poder. Una altra raó és el baixíssim grau d'instrucció de molts dels combatents, la desocupació i la conseqüent manca de perspectives; ells no tenen res millor a fer.
Per això van pels carrers armats fins a les dents. I ells no deixaran de fer-ho mentre no aconsegueixin una feina amb totes les de la llei. Jo temo que al nou Govern no li quedarà altra sortida que despullar a la població civil de les seves armes comprant.
Creu vostè que el Consell Nacional de Transició estigui enfrontant aquest problema adequadament?
De cap manera. El consell està dedicat per complet a la política exterior de Líbia; sembla haver oblidat al seu poble. El consell fa promeses en el compliment gairebé ningú creu avui dia. Hi ha una gran desconfiança entre la gent, però encara més gran és el recel de la gent cap al Consell Nacional de Transició. En aquest instant, els libis confien més en els europeus que en els seus propis veïns. Aquest és el llegat que ens va deixar Gaddafi.
Mustafa Abdul-Khalil, el cap del Consell Nacional de Transició, comentava recentment l'important que la reconciliació era per a la construcció del nou país. No obstant això, no fa gaire es va reportar sobre la violència exercida contra els partidaris de Gaddafi. Què ens pot dir sobre aquesta situació?
El Consell Nacional de Transició no articula sinó frases buides. Els refugiats libis provinents de Bani Walid, Abu Salim, Tawarga i Sirte, els bastions per excel · lència de Gaddafi, s'han vist obligats a viure sota condicions terribles i són maltractats, sobretot els de pell negra. A més, s'ha corregut la veu que tenen lloc tortures de tot tipus, fins i tot amb electroshock. Després de 26 anys a l'exili, és molt difícil per a mi entendre que, en molts casos, el nou règim apel · la als mateixos mètodes usats durant la dictadura de Gaddafi.
Si a Líbia no es garanteix l'Estat de dret i la justícia promptament, el país es convertirà en el segon Afganistan. En lloc de ser un exemple per a la resta del país, Trípoli és una catàstrofe. Necessitem amb urgència construir la societat civil que ens va faltar en els últims quaranta anys.
Tot i les formes de suport que Líbia va rebre de l'estranger durant les revoltes, molts libis temen perdre el control sobre les riqueses del seu sòl. Què pot dir-nos sobre això?
La pèrdua de control sobre els nostres tresors ja havia tingut lloc durant el règim de Gaddafi, per aquest motiu aquesta tendència no em sorprengui. Estats Units, Itàlia, són molts els països que van treure profit a la riquesa del sòl libi en les últimes quatre dècades. L'única diferència és que, durant aquest temps, Gaddafi va aïllar al poble libi de la resta del món. Avui volem establir contacte amb altres països, consolidar relacions internacionals.
Sense l'ajuda de l'estranger no aconseguirem sortir endavant. Avui dia, quan penso en l'OTAN, crec que vam ser nosaltres els que ajudem a aquesta organització i no al revés. Ella va netejar la seva imatge amb la intervenció a Líbia, una imatge que s'havia vist danyada per les seves missions militars a l'Afganistan.
Deutsche Welle: Quins són els problemes més grans de Líbia en l'era post-Gaddafi?
Fouad Ali Takbali: La quantitat depersonas que van armades pels carrers de Trípoli, és increïble. Però un problema encara més seriós és el contingent de refugiats interns que viu en campaments provisionals de la capital líbia, es tracta de gent que no pot tornar a casa seva perquè aquests han estat destruïts. Les xifres oficials parlen de 120 famílies, però el nombre real d'habitants d'aquests campaments pot ser molt més gran. La majoria d'ells viu en condicions terribles als afores de Trípoli.
En aquest moment, nosaltres ens esforcem a allotjar-los en les barraques desocupades dels treballadors de la construcció. Però a aquesta situació se suma un altre problema molt greu: el de l'enorme desconfiança que regna actualment entre els propis libis. Són molts els que volen prendre venjança i aquest és l'obstacle més gran d'entre els que ha de superar el país.
La guerra s'ha donat per acabada oficialment. Per què hi ha tanta gent armada als carrers líbies?
Això s'ha de primer de tot a la desconfiança mútua que impera. Ningú confia en el proïsme. La gent de Misrata, la de Zinta i fins als berbers, tots diuen que no volen lliurar les seves armes perquè li tenen por a 'els altres'. Aquest és la por amb què al-Gaddafi els inocular durant les quatre dècades en què es va mantenir en el poder. Una altra raó és el baixíssim grau d'instrucció de molts dels combatents, la desocupació i la conseqüent manca de perspectives; ells no tenen res millor a fer.
Per això van pels carrers armats fins a les dents. I ells no deixaran de fer-ho mentre no aconsegueixin una feina amb totes les de la llei. Jo temo que al nou Govern no li quedarà altra sortida que despullar a la població civil de les seves armes comprant.
Creu vostè que el Consell Nacional de Transició estigui enfrontant aquest problema adequadament?
De cap manera. El consell està dedicat per complet a la política exterior de Líbia; sembla haver oblidat al seu poble. El consell fa promeses en el compliment gairebé ningú creu avui dia. Hi ha una gran desconfiança entre la gent, però encara més gran és el recel de la gent cap al Consell Nacional de Transició. En aquest instant, els libis confien més en els europeus que en els seus propis veïns. Aquest és el llegat que ens va deixar Gaddafi.
Mustafa Abdul-Khalil, el cap del Consell Nacional de Transició, comentava recentment l'important que la reconciliació era per a la construcció del nou país. No obstant això, no fa gaire es va reportar sobre la violència exercida contra els partidaris de Gaddafi. Què ens pot dir sobre aquesta situació?
El Consell Nacional de Transició no articula sinó frases buides. Els refugiats libis provinents de Bani Walid, Abu Salim, Tawarga i Sirte, els bastions per excel · lència de Gaddafi, s'han vist obligats a viure sota condicions terribles i són maltractats, sobretot els de pell negra. A més, s'ha corregut la veu que tenen lloc tortures de tot tipus, fins i tot amb electroshock. Després de 26 anys a l'exili, és molt difícil per a mi entendre que, en molts casos, el nou règim apel · la als mateixos mètodes usats durant la dictadura de Gaddafi.
Si a Líbia no es garanteix l'Estat de dret i la justícia promptament, el país es convertirà en el segon Afganistan. En lloc de ser un exemple per a la resta del país, Trípoli és una catàstrofe. Necessitem amb urgència construir la societat civil que ens va faltar en els últims quaranta anys.
Tot i les formes de suport que Líbia va rebre de l'estranger durant les revoltes, molts libis temen perdre el control sobre les riqueses del seu sòl. Què pot dir-nos sobre això?
La pèrdua de control sobre els nostres tresors ja havia tingut lloc durant el règim de Gaddafi, per aquest motiu aquesta tendència no em sorprengui. Estats Units, Itàlia, són molts els països que van treure profit a la riquesa del sòl libi en les últimes quatre dècades. L'única diferència és que, durant aquest temps, Gaddafi va aïllar al poble libi de la resta del món. Avui volem establir contacte amb altres països, consolidar relacions internacionals.
Sense l'ajuda de l'estranger no aconseguirem sortir endavant. Avui dia, quan penso en l'OTAN, crec que vam ser nosaltres els que ajudem a aquesta organització i no al revés. Ella va netejar la seva imatge amb la intervenció a Líbia, una imatge que s'havia vist danyada per les seves missions militars a l'Afganistan.
Cayo Lara crida a la rebel·lió contra "els tres retalladors": Rubalcaba, Rajoy i Duran
El candidat d'IU a la presidència del Govern, Cayo Lara, ha cridat a "privatitzar" a aquells que han enfonsat l'economia, en al·lusió a Alfredo Pérez Rubalcaba, Mariano Rajoy i Josep Antoni Duran Lleida, i ha dit que la forma de fer-ho és "no posant-los" a les institucions, en un acte que s'ha traslladat, pel mal temps, a la biblioteca Font de la Mina, d'Adrià de Besòs, i que ha deixat més gent afora que els limitats per l'aforament de la sala. Cayo Lara ha ironitzat que en el debat de dilluns, un cop es confirma que no haurà pluralitat política, s'hauria d'incorporar el candidat de CiU, a qui ha qualificat també com "un altre gran retallador".
Tots tres, ha insistit, són "coresponsables solidaris" de la gravetat de la situació perquè els tres -ha recalcat- han votat al Parlament a favor de rebaixar els impostos i han donat suport deixar sense recursos a la hisenda pública.
L'acte ha estat presentat per Irene Aldabert i, abans del coordinador d'IU, han intervingut Mireia Rovira, el diputat Jordi Miralles i Joan Josep Nuet, tercer a la llista de Barcelona, que han desgranat diferents anàlisis der la situació política i econòmica, tan a Catalunya com a la resta de l'estat, i un seguit de les raons per les que IU és l'única alternativa real al bipartidisme i les polítiques neoliberals.
A part del missatge econòmic, impossible d'ignorar per la situació, Cayo Lara ha fet un parèntesi antimilitarista en suport de la protesta que avui té lloc a la base de Rota (Cadis) en contra de l'escut antimíssils.
En el seu únic acte de campanya a Catalunya, el líder d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha posat animat a la coalició ICV-EUiA per comnsolidar tres diputats el 20-N: "S'ha de garantir el tercer escó", ha afirmat. Per aconseguir-los i superar-los s'ha dirigit als catalans que han votat tradicionalment el PSC i que ara estan indecisos perquè "votin sense por i girin a l'esquerra, i no a la dreta". Erigint-se en l'esquerra "alternativa", ha acusat Alfredo Pérez Rubalcaba de fer campanya "disfressat de socialdemòcrata", i ha situat CiU en el grup de "els tres retalladors", amb el PSOE i el PP.
Animat per les expectatives que li pronosticava el recent baròmetre del CIS (8 diputats, dels quals tres d'ICV-EUiA), Lara ha subratllat la necessitat que el número tres en la llista de la coalició, Joan Josep Nuet, estigui al Congrés la pròxima legislatura.
L'objectiu d'IU, segons Lara, és recuperar un grup parlamentari "fort" que sigui "la veu del carrer" i, a mitjà i llarg termini, faci possible un "canvi en la correlació de forces" a Madrid. "El vot és una arma pacífica per canviar les coses, però després caldrà seguir articulant l'esquerra alternativa. És una carrera de fons per recuperar els referents de l'esquerra", ha assenyalat.
Lara ha afegit que cada vot a IU "és un retrocés per als poderosos i els lobbies econòmics, a qui els va molt bé que governi el PSOE o el PP". Però en aquest mateix sac de les "polítiques neoliberals", amb Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, el líder verd-i-roig hi ha col·locat el candidat de CiU, Josep Antoni Duran Lleida: "Podrien incloure Duran en el cara a cara de demà perquè són els tres retalladors", ha ironitzat. A aquests tres candidats i als mercats ha acusat, a més, de "fer la por a l'ADN" dels ciutadans al dir que només amb retallades es podrà sortir de la crisi.
El cap de llista d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, no ha participat en el míting de Lara perquè a la mateixa hora, ha intervingut en un acte electoral a Lleida i la candidata número dos, Laia Ortiz, ha encapçalat la representació d'ICV. També hi eren presents altres destacats diputats i membres de la coalició com la diputada Mercé Civit, el candidat de final de llista, l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo, i el representant d'EUiA en el Partit de l'Esquerra Europea Antoni Barbarà.
Tots tres, ha insistit, són "coresponsables solidaris" de la gravetat de la situació perquè els tres -ha recalcat- han votat al Parlament a favor de rebaixar els impostos i han donat suport deixar sense recursos a la hisenda pública.
L'acte ha estat presentat per Irene Aldabert i, abans del coordinador d'IU, han intervingut Mireia Rovira, el diputat Jordi Miralles i Joan Josep Nuet, tercer a la llista de Barcelona, que han desgranat diferents anàlisis der la situació política i econòmica, tan a Catalunya com a la resta de l'estat, i un seguit de les raons per les que IU és l'única alternativa real al bipartidisme i les polítiques neoliberals.
A part del missatge econòmic, impossible d'ignorar per la situació, Cayo Lara ha fet un parèntesi antimilitarista en suport de la protesta que avui té lloc a la base de Rota (Cadis) en contra de l'escut antimíssils.
En el seu únic acte de campanya a Catalunya, el líder d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha posat animat a la coalició ICV-EUiA per comnsolidar tres diputats el 20-N: "S'ha de garantir el tercer escó", ha afirmat. Per aconseguir-los i superar-los s'ha dirigit als catalans que han votat tradicionalment el PSC i que ara estan indecisos perquè "votin sense por i girin a l'esquerra, i no a la dreta". Erigint-se en l'esquerra "alternativa", ha acusat Alfredo Pérez Rubalcaba de fer campanya "disfressat de socialdemòcrata", i ha situat CiU en el grup de "els tres retalladors", amb el PSOE i el PP.
Animat per les expectatives que li pronosticava el recent baròmetre del CIS (8 diputats, dels quals tres d'ICV-EUiA), Lara ha subratllat la necessitat que el número tres en la llista de la coalició, Joan Josep Nuet, estigui al Congrés la pròxima legislatura.
L'objectiu d'IU, segons Lara, és recuperar un grup parlamentari "fort" que sigui "la veu del carrer" i, a mitjà i llarg termini, faci possible un "canvi en la correlació de forces" a Madrid. "El vot és una arma pacífica per canviar les coses, però després caldrà seguir articulant l'esquerra alternativa. És una carrera de fons per recuperar els referents de l'esquerra", ha assenyalat.
Lara ha afegit que cada vot a IU "és un retrocés per als poderosos i els lobbies econòmics, a qui els va molt bé que governi el PSOE o el PP". Però en aquest mateix sac de les "polítiques neoliberals", amb Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, el líder verd-i-roig hi ha col·locat el candidat de CiU, Josep Antoni Duran Lleida: "Podrien incloure Duran en el cara a cara de demà perquè són els tres retalladors", ha ironitzat. A aquests tres candidats i als mercats ha acusat, a més, de "fer la por a l'ADN" dels ciutadans al dir que només amb retallades es podrà sortir de la crisi.
El cap de llista d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, no ha participat en el míting de Lara perquè a la mateixa hora, ha intervingut en un acte electoral a Lleida i la candidata número dos, Laia Ortiz, ha encapçalat la representació d'ICV. També hi eren presents altres destacats diputats i membres de la coalició com la diputada Mercé Civit, el candidat de final de llista, l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo, i el representant d'EUiA en el Partit de l'Esquerra Europea Antoni Barbarà.
Llamazares compara Rajoy i Rubalcaba amb Hernández i Fernández de Tintín
Vídeo en castellà: El cap de llista d'IU al Congrés per Astúries, Gaspar Llamazares, ha augurat avui que el debat que demà mantindran els candidats del PSOE i del PP, Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, serà similar al que podrien mantenir els policies Hernández i Fernández que apareixen en els còmics de Tintín. Durant un acte públic a la Casa de la Cultura de la localitat asturiana de Grau, Llamazres ha assenyalat que a Rajoy i Rubalcaba els passa el mateix que als personatges creats per Hergé, "que no es diferencien en res excepte en la direcció del bigoti" i ha assegurat que els dos líders PSOE i PP comparteixen un programa ocult, el de les retallades i ajustos que ha provocat una destrucció d'ocupació sense precedents a Espanya.
Per al candidat d'IU, el veritable debat en aquesta campanya serà "el pluralista, el dels ciutadans" que ha contraposat amb "el monòleg de demà d'Hernández i Fernández, que només es diferencia pel bigoti i, com a molt, en el color de la corbata ".
En la seva intervenció, Llamazares s'ha referit també a la marxa a la base militar de Rota (Cadis) convocada per diferents organitzacions per manifestar la seva repulsa per l'escut antimíssils autoritzat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquesta decisió reflecteix, ha apuntat, que la política internacional de l'Executiu socialista ha passat en pocs anys "del vermell al groc" en haver iniciat la seva gestió traient a Espanya de la guerra de l'Iraq i proposant la neutralitat i el diàleg entre civilitzacions "per acabar "al atlantisme, en l'escut antimíssils i en una altra guerra", en al·lusió al conflicte libi.
Per Llamazares, la política exterior espanyola s'ha de basar en una neutralitat que generi seguretat en els interlocutors, no doni suport a les dialèctiques de la guerra i que es comprometi en conflictes com els del Sàhara i Palestina amb la negociació política per solucionar-los.
ICV-EUiA crida al vot catalanista d’esquerres desencantat
El cap de llista d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela, ha demanat avui a Lleida el vot dels sectors més catalanistes del PSC recordant que en la darrera legislatura mai tants recursos humans havien estat ta malgastats, en clara referència als 25 diputats dels socialistes. “Els que dubten què fer, haurien de pensar com ha utilitzat el PSC els seus 25 diputats perquè mai tants recursos humans han estat tant malbaratats com en la darrera legislatura”.
El candidat ecosocialista ha repartit material de campanya pel mercat popular de Torrefarrera, a Lleida, on juntament amb el candidat de la circumscripció, Josep Maria Carles, i amb el secretari general d’ICV, Joan Herrera.
“Per reforçar socialment i nacionalment Catalunya, els catalans tenen un projecte catalanista i d’esquerres que representa ICV-EUiA”, ha assegurat Coscubiela que ha destacat la necessitat d’impulsar propostes socials i nacionals per sortir de la crisi econòmica. Unes propostes, ha dit, que no vindran de la mà ni de CiU ni del PP i ha carregat contra les dues formacions per aprovar reformes regressives socialment com la reforma laboral o les diverses reformes fiscals a favor del capital.
“Entenc que l’abrumadora majoria del PP desbarati l’estratègia de CiU de dir que són decisius però ja hem vist que sí que són decisius per pactar amb el PP tant a Catalunya com a Madrid”, ha afirmat Coscubiela des del mercat de Torrefarrera, un lloc on acudeixen les persones amb més dificultats econòmiques. Igualment, el candidat d’ICV-EUiA s’ha dirigit a Mariano Rajoy a qui li ha demanat que si té majoria no l’utilitzi contra els treballadors ni contra els interessos de la gent “com ha fet sempre”.
Tot i que assegurat que la coalició té esperances d’aconseguir el diputat de Lleida, Coscubiela és conscient que el sistema de distribucions d’escons queda lluny de les possibilitats d’ICV-EUiA però ha remarcat que “el que és important és que la gent de Lleida pugui votar un partit catalanista i d’esquerres i en Josep Maria Carles n’és un clar referent”.
El candidat ecosocialista ha repartit material de campanya pel mercat popular de Torrefarrera, a Lleida, on juntament amb el candidat de la circumscripció, Josep Maria Carles, i amb el secretari general d’ICV, Joan Herrera.
“Per reforçar socialment i nacionalment Catalunya, els catalans tenen un projecte catalanista i d’esquerres que representa ICV-EUiA”, ha assegurat Coscubiela que ha destacat la necessitat d’impulsar propostes socials i nacionals per sortir de la crisi econòmica. Unes propostes, ha dit, que no vindran de la mà ni de CiU ni del PP i ha carregat contra les dues formacions per aprovar reformes regressives socialment com la reforma laboral o les diverses reformes fiscals a favor del capital.
“Entenc que l’abrumadora majoria del PP desbarati l’estratègia de CiU de dir que són decisius però ja hem vist que sí que són decisius per pactar amb el PP tant a Catalunya com a Madrid”, ha afirmat Coscubiela des del mercat de Torrefarrera, un lloc on acudeixen les persones amb més dificultats econòmiques. Igualment, el candidat d’ICV-EUiA s’ha dirigit a Mariano Rajoy a qui li ha demanat que si té majoria no l’utilitzi contra els treballadors ni contra els interessos de la gent “com ha fet sempre”.
Tot i que assegurat que la coalició té esperances d’aconseguir el diputat de Lleida, Coscubiela és conscient que el sistema de distribucions d’escons queda lluny de les possibilitats d’ICV-EUiA però ha remarcat que “el que és important és que la gent de Lleida pugui votar un partit catalanista i d’esquerres i en Josep Maria Carles n’és un clar referent”.
ICV-EUiA presenta les 'Propostes per passar a l'acció al Baix Llobregat'
Els candidats del Baix Llobregat d’ICV-EUiA per a les generals, Josep Pérez Moya, Lorena Vicioso, Lola Castro i Meritxell Arenas, acompanyats dels coordinadors comarcals d'ICV i EUiA, Arnau Funes i Idoia Baixench, van presentar el matí de divendres a Sant Joan de Despí els principals eixos del programa de la coalició que incideixen en la comarca, que han editat en un tríptic sota el títol “Propostes per passar a l’acció al Baix Llobregat”. En la llista del Congrés d’ICV-EUiA també figuren per part de la comarca Isa Romero i Aurora Huerga.
Lola Castro, candidata i responsable de Salut d’EUiA, va expressar l’important impacte de les retallades del Govern de la Generalitat sobre la qualitat de vida dels ciutadans/es del Baix Llobregat, destacant que “el tancament dels serveis d’urgència als CAPs resulta un degoteig incessant al llarg del territori, on ara s’afegeixen els CAPs d’Olesa i Esparraguera. Les dades sobre els centres hospitalaris són demolidores. Bellvitge ha tancat 6 quiròfans, 100 persones han estat acomiadades de l’Hospital Comarcal, al qual s’està desproveint de tot tipus de recursos. Ciutadans/es d’alguns indrets de la comarca, com Viladecans o Martorell, veuen com l’atenció hospitalària pateix les llistes d’espera més dilatades del país”.
Les candidates Lorena Vicioso i Meritxell Arenas van argumentar que “l’impacte de les retallades de la Generalitat s’ha visualitzat en el recent creixement de l’atur, que ocasiona una pèrdua de la qualitat de vida i l’augment de la desigualtat social. Una Generalitat que dicta mesures contra el medi ambient, com imposar que les estacions depuradores d’aigua residual funcionin a mig gas i cessi la protecció dels pous d’aigua potable del Delta del Llobregat, el que permet la invasió d’aigua del mar i la pèrdua d’aquest recurs estratègic. Esdevé una ironia davant d’aquest panorama, que l’actual Govern de la Generalitat s’autodenomini el dels millors.”
Josep Pérez Moya, número 5 de la llistat al Congrés, ha manifestat que “ les últimes dades oficials sobre l’atur al Baix Llobregat, de setembre de 2011, el xifren en més de 60.000 persones, el que suposa un augment del 30% en relació el març d’enguany, i en conseqüència, l’objectiu bàsic del programa és la creació d’ocupació mitjançant l’impuls d’un teixit industrial productiu que s’endinsi en la recerca, el desenvolupament i la innovació. Juntament amb aquesta nova indústria, cal que es generin llocs de treball en els serveis a les persones, com la salut, l’educació, l’atenció a la dependència i en l’economia verda, vinculada als serveis energètics, la rehabilitació dels edificis, la recuperació dels residus i la mobilitat sostenible. A tall d’exemple, les energies renovables han suposat en aquests últims anys la creació de 180.000 llocs de treballs, mentre que l’energia nuclear, clarament insostenible, com a molt va arribar a un 10% d’aquestes xifres.
Pérez Moya ha esmentat que la recuperació econòmica requereix d’una reforma fiscal inspirada en l’equitat. Que pagui qui més té, mentre es prioritza la lluita contra el frau fiscal, situat a l’Estat en un 23%, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de només el 10%. El frau a Espanya s’ha calculat en uns 70.000 milions €, dels quals 16.500.000 milions € corresponen al Principat. Aquesta quantitat és coincident amb el dèficit públic que Catalunya té respecte al Govern de Madrid, i per tant, només amb mesures d’inspecció eficaces es podria arranjar aquest greuge.
Pérez Moya i Lola Castro han conclòs que la dreta, ja sigui catalana o la de l’Estat, sempre han actuat en contra de l’interès general del Baix Llobregat. Una comarca mancada encara d’inversions importants, com el soterrament de la línia de tren a Sant Feliu de Llobregat, la prolongació de la línia ferroviària C-3 des de l’Hospitalet fins a Castelldefels a través de Cornellà i Sant Feliu, o una solució als nusos viaris del Papiol o Sant Vicenç dels Horts. És per aquest motiu, que consideren que el vot a la coalició ICV-EUiA és la principal garantia per la protecció dels drets socials i la irrupció d’una nova economia, generadora de feina de qualitat.
Idoia Baixench ha ressaltat la importància de les propostes per pal·liar els efectes negatius de la bombolla immobiliària que tant durament ha castigat els joves i les famílies del Baix Llobregat, fortament endeutades i en nombrosos casos patint el desnonament de les seves vivendes. La dació en pagament i posar a disposició de la ciutadania els pisos que tenen els bancs amb lloguers baixos, entre d'altres, són les solucions d'ICV-EUiA a aquesta injusta situació.
Lola Castro, candidata i responsable de Salut d’EUiA, va expressar l’important impacte de les retallades del Govern de la Generalitat sobre la qualitat de vida dels ciutadans/es del Baix Llobregat, destacant que “el tancament dels serveis d’urgència als CAPs resulta un degoteig incessant al llarg del territori, on ara s’afegeixen els CAPs d’Olesa i Esparraguera. Les dades sobre els centres hospitalaris són demolidores. Bellvitge ha tancat 6 quiròfans, 100 persones han estat acomiadades de l’Hospital Comarcal, al qual s’està desproveint de tot tipus de recursos. Ciutadans/es d’alguns indrets de la comarca, com Viladecans o Martorell, veuen com l’atenció hospitalària pateix les llistes d’espera més dilatades del país”.
Les candidates Lorena Vicioso i Meritxell Arenas van argumentar que “l’impacte de les retallades de la Generalitat s’ha visualitzat en el recent creixement de l’atur, que ocasiona una pèrdua de la qualitat de vida i l’augment de la desigualtat social. Una Generalitat que dicta mesures contra el medi ambient, com imposar que les estacions depuradores d’aigua residual funcionin a mig gas i cessi la protecció dels pous d’aigua potable del Delta del Llobregat, el que permet la invasió d’aigua del mar i la pèrdua d’aquest recurs estratègic. Esdevé una ironia davant d’aquest panorama, que l’actual Govern de la Generalitat s’autodenomini el dels millors.”
Josep Pérez Moya, número 5 de la llistat al Congrés, ha manifestat que “ les últimes dades oficials sobre l’atur al Baix Llobregat, de setembre de 2011, el xifren en més de 60.000 persones, el que suposa un augment del 30% en relació el març d’enguany, i en conseqüència, l’objectiu bàsic del programa és la creació d’ocupació mitjançant l’impuls d’un teixit industrial productiu que s’endinsi en la recerca, el desenvolupament i la innovació. Juntament amb aquesta nova indústria, cal que es generin llocs de treball en els serveis a les persones, com la salut, l’educació, l’atenció a la dependència i en l’economia verda, vinculada als serveis energètics, la rehabilitació dels edificis, la recuperació dels residus i la mobilitat sostenible. A tall d’exemple, les energies renovables han suposat en aquests últims anys la creació de 180.000 llocs de treballs, mentre que l’energia nuclear, clarament insostenible, com a molt va arribar a un 10% d’aquestes xifres.
Pérez Moya ha esmentat que la recuperació econòmica requereix d’una reforma fiscal inspirada en l’equitat. Que pagui qui més té, mentre es prioritza la lluita contra el frau fiscal, situat a l’Estat en un 23%, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de només el 10%. El frau a Espanya s’ha calculat en uns 70.000 milions €, dels quals 16.500.000 milions € corresponen al Principat. Aquesta quantitat és coincident amb el dèficit públic que Catalunya té respecte al Govern de Madrid, i per tant, només amb mesures d’inspecció eficaces es podria arranjar aquest greuge.
Pérez Moya i Lola Castro han conclòs que la dreta, ja sigui catalana o la de l’Estat, sempre han actuat en contra de l’interès general del Baix Llobregat. Una comarca mancada encara d’inversions importants, com el soterrament de la línia de tren a Sant Feliu de Llobregat, la prolongació de la línia ferroviària C-3 des de l’Hospitalet fins a Castelldefels a través de Cornellà i Sant Feliu, o una solució als nusos viaris del Papiol o Sant Vicenç dels Horts. És per aquest motiu, que consideren que el vot a la coalició ICV-EUiA és la principal garantia per la protecció dels drets socials i la irrupció d’una nova economia, generadora de feina de qualitat.
Idoia Baixench ha ressaltat la importància de les propostes per pal·liar els efectes negatius de la bombolla immobiliària que tant durament ha castigat els joves i les famílies del Baix Llobregat, fortament endeutades i en nombrosos casos patint el desnonament de les seves vivendes. La dació en pagament i posar a disposició de la ciutadania els pisos que tenen els bancs amb lloguers baixos, entre d'altres, són les solucions d'ICV-EUiA a aquesta injusta situació.
El New York Times qüestiona la 'democràcia' espanyola
La democràcia espanyola és un fet publicitari i tan irreal com que és el mateix franquisme i les seves corruptes estructures de poder amb un nou nóm i els mateixos actors o els seus hereus directes. I així ho exposa Jonathan Blitzer, periodista del New York Times a Madrid. En aquest article, publicat en l'edició d'ahir del diari nord-americà, Blitzer analitza la situació que viu la democràcia espanyola, que considera de qualitat dubtosa i marcada per un bipartidisme efectiu, amb una creixent desconfiança real i significativa vers el sistema polític, especialment per part de les noves generacions, però no només.
El periodista lamenta que la democràcia espanyola no hagi aprofitat l'oportunitat de renovar-se i continuï potenciant un sistema que afavoreix només els dos partits grans. I destaca, no en va, que en les eleccions del 20 de novembre -data que, com recorda el periodista, coincideix amb el 36è aniversari de la mort de Franco i, per tant, de la dictadura- per primera vegada els dos candidats favorits voregen els seixanta anys: 'Per a una democràcia tant jove, són massa vells, senyal que els seus partits no han sabut envellir', diu, donant a entendre que ambdós candidats, per la seva edat, han viscut bona part de la seva vida encara sota la dictadura.
Per una altra banda, recorda que, en algunes circumscripcions, un terç dels noms que figuren a les llistes socialistes i la meitat dels populars, són investigats per corrupció.
Finalment alerta del descontentament general de la societat espanyola i de les simpaties que desperten els indignats. I rebla: 'Si la Transició espanyola va portar les institucions democràtiques, el moment actual mostra els límits de les promeses fetes aleshores. Molts espanyols encara estan orgullosos d'aquella transició, però en aquest moment de fragilitat democràtica, una nova generació més jove topa amb el seu propi govern'.
El periodista lamenta que la democràcia espanyola no hagi aprofitat l'oportunitat de renovar-se i continuï potenciant un sistema que afavoreix només els dos partits grans. I destaca, no en va, que en les eleccions del 20 de novembre -data que, com recorda el periodista, coincideix amb el 36è aniversari de la mort de Franco i, per tant, de la dictadura- per primera vegada els dos candidats favorits voregen els seixanta anys: 'Per a una democràcia tant jove, són massa vells, senyal que els seus partits no han sabut envellir', diu, donant a entendre que ambdós candidats, per la seva edat, han viscut bona part de la seva vida encara sota la dictadura.
Per una altra banda, recorda que, en algunes circumscripcions, un terç dels noms que figuren a les llistes socialistes i la meitat dels populars, són investigats per corrupció.
Finalment alerta del descontentament general de la societat espanyola i de les simpaties que desperten els indignats. I rebla: 'Si la Transició espanyola va portar les institucions democràtiques, el moment actual mostra els límits de les promeses fetes aleshores. Molts espanyols encara estan orgullosos d'aquella transició, però en aquest moment de fragilitat democràtica, una nova generació més jove topa amb el seu propi govern'.
Contingut creixent de mercuri en peix i marisc
Gairebé tots els productes del mar tendeixen a acumular en els seus teixits mercuri i metilmercuri, un compost altament tòxic que pot causar greus malalties del sistema nerviós. La capacitat d'emmagatzematge del mercuri varia segons l'espècie. El peix longeu i gran conté més mercuri que, per exemple, el mol·lusc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)