dilluns, 7 de novembre de 2011

IU demana una comissió sobre responsables de la crisi


Vídeo: Declaracions de Gaspar Llamazares qui ha manifestat que dues de les primeres mesures que adoptarà IU al Congrés seran emplaçar a la resta de forces polítiques a consultar als ciutadans sobre la reforma de la Constitució, així com l'obertura d'una comissió d'investigació sobre les responsabilitats de la crisi.

Els metges catalans convoquen vagues el 15 i 16 de novembre

El Sindicat Metges de Catalunya (SMC) ha convocat dos dies de vaga, els dies 15 i 16 de novembre, a la recta final de la campanya electoral, contra les retallades de sanitat i per exigir el restabliment dels pressupostos i l'activitat assistencial de 2010. A l'atur estan convocats 16.500 metges dels centres sanitaris públics i concertats sota el lema 'La Salut ni es tanca ni es retalla', segons ha anunciat aquest dilluns el president del Sindicat, Albert Tomàs, que ha afegit que la vaga afectarà a 65 hospitals ja 427 centres d'atenció primària de la xarxa pública.

Segons el sindicat, la retallada indiscriminat que aplica el Departament de Salut s'ha fet a esquenes dels metges i ha perjudicat greument la qualitat assistencial.

La taiwanesa Foxconn d'Apple i Nokia vol canviar 1.300.000 treballadors per robots

Quan fa tres mesos el president i fundador de Foxconn, Terry Gou (a la foto amb el seu client principal, Steve Jobs), va sostenir que volia reemplaçar milers dels seus treballadors humans amb tendències suïcides per robots intel·ligents, no eren meres paraules al vent, sinó que realment vol que les coses s'automatitzin en el principal fabricant de components computacionals del món. Foxconn elabora els seus productes per a Apple, Nokia, HP, Sony i Dell entre d'altres grans multinacionals, i té, entre Taiwan i la Xina continental, entorn 1.300.000 empleats que pretén substituir per robots. A l'altre foto, un treballador mort per suicidi dels molts de Foxconn.

Gou acaba de signar, amb l'alcalde de la ciutat taiwanesa de Taichung, Jason Hu, una carta d'intencions que esbossa els plans de la companyia per construir noves instal·lacions de producció i recerca i desenvolupament, a la qual es refereixen com un "regne de robòtica intel·ligent". Les instal·lacions generarien al voltant de 2.000 llocs de treball i generarien uns 4.000 milions d'US $ en valor de producció dins dels tres a cinc anys, segons va explicar Gou. El problema vindrà després, quan ja la planta estigui acabada i tots 'aquests humans' comencin a quedar desocupats...

Foto: Un treballador mort per suicidi dels molts de Foxconn

El president de la companyia, Terry Gou, va adduir un fre en l'alça dels costos laborals com la raó per impulsar la creació d'instal·lacions amb més d'un milió de robots i equips d'automatització i va dir que la maquinària estaria encarregada de tasques com pintura, soldadura i acoblament.

Anticorrupció registra la seu de l'Institut Nóos d'Urdangarín

La inspecció es produeix per una peça secreta del cas Palma Arena 'sobre el cobrament de 2,3 milions del Govern de les Balears per realitzar dos fòrums esportius turístics. Una comissió policial encapçalada pel fiscal anticorrupció de Balears, Pedro Horrach, sota l'ordre del jutge José Castro, instructor del cas Palma Arena, està efectuant avui a Barcelona el registre judicial de la seu de l'Institut Nóos, creat per Ignacio 'Iñaki' Urdangarín, duc de Palma, Grande de España i espòs de Cristina de Borbó i Grècia.

La investigació se centra en l'activitat empresarial privada de Urdangarín, a través de la seva institució de patrocini mecenatges i la seva relació contractual amb institucions públiques. L'actuació de Barcelona està emparada en una peça secreta sobre la suposada malversació de fons públics i falsedat documental en la gestió de 2,3 milions d'euros cobrats per la realització de dos fòrums esportiu-turístics a Palma, el 2005 i 2006, per encàrrec del Govern balear de Jaume Matas, del PP.

Policies i fiscal tenien avui en la seva agenda barcelonina l'entrada i registre al domicili de Diego Torres, mà dreta de Urdangarín i director de Noosa i d'Ana María Tejeiro, així com d'altres companyies lligades a les activitats de les jornades de patrocini denominades Fòrum Illes Balears. Un dels registres previstos era el despatx de l'assessoria fiscal de Urdangarín. Miguel Tejeiro va ser assessor del duc i secretari de Noosa.

Les jornades de reflexió esportiva a Palma, les va gestar el duc d'acord amb el Govern de Balears de Jaume Matas del PP. Un dels amics de Urdangarín, l'olímpic de vela José Luis Pepote Ballester, exdirector general d'Esports amb Matas, va ser el pont per als primers contactes i el gestor de les partides económicas.Ballester va ser detingut a l'esclatar el cas Palma Arena i és una de les figures claus en les decisions i contractes dels events qüestionats.

El 'cas Palma Arena'

En una de les peces no secretes del cas Palma Arena consten les primeres factures presentades porNoos al Govern de Balears. Són quatre, cadascuna per valor de 300.000 euros. Van ser lliurades a l'autonòmica Fundació per al Suport i promoció de l'EsportBalear, sota el títol de "honoraris corresponents", segons "el conveni de col·laboració" signat.

El lletrat d'un dels afectats a Barcelona ha estat reclamat aquest matí perquè assistís al registre. La notícia ha estat confirmada en fonts de la investigació a Palma. El Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional rastreja més de mil documents comptables i l'Agència Tributària va emetre un informe sobre el trànsit de fons al voltant dels esdeveniments de Noosa. Setmanes enrere, abans dels registres, els principals proveïdors de l'Institut Nóos van ser emplaçats perquè comuniqués els conceptes i treballs facturats.

En paral·lel Urdangarín va contractar amb la Generalitat valenciana altres fòrum paral·lels. En justificar Noosa les despeses de Palma, va presentar almenys quatre factures corresponents a treballs de traducció, disseny i ponències efectuats a València.

Marga Sanz (EUPV) demana "que s’aclarisca si el Banc de València té un forat de 600 milions d’euros"

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marga Sanz (EUPV), ha demanat "que s’aclarisca si el Banc de València té un forat de 600 milions d’euros". "En tot cas -ha dit la diputada valenciana-, de nou és una mala notícia que la Comissió Nacional del Mercat de Valors es veja obligada a suspendre la cotització d’una entitat financera valenciana que tenia una exposició a la rajola de 3.187 milions d’euros i una cobertura de crèdits dubtosos del 74%”. Per a la diputada d’EUPV: “El PP ha anat col·locant en les entitats financeres de la seua òrbita a gent totalment incompetent, com s’ha demostrat amb la intervenció de la CAM i amb la hipotètica intervenció del Banc de València”. “Ara es pot entendre millor la dimissió de l’ex president de la Generalitat Valenciana, José Luís Olivas (a la foto amb Rodrigo Rato de Bankia, principal accionista del Banc en fallida), al front del Banc de València”, ha afegit.

Marga Sanz ha mostrat avui la seua preocupació per la situació del Banc de València. Per a la dirigent d’esquerres, “han jugat amb els diners dels valencians desenvolupant activitats d’alt risc i oblidant les funcions de promoure el teixit productiu valencià i ajudar a les famílies valencianes”. Sanz ha demanat que “s’aclarisca el més prompte possible si el Banc de València té un forat de 600 milions d’euros”.

Per a la portaveu d’EUPV, “ara es pot entendre millor la recent dimissió de l’ex president de la Generalitat Valenciana, José Luís Olivas”. Sanz ha assenyalat que “amb una exposició a la rajola de 3187 milions d’euros s’arriba a situacions límit com la que hem viscut hui”. Per a la diputada d’EUPV, “açò confirma que l’ús partidista de les institucions financeres ha conduït a un fracàs de la gestió”.

Altre forat per l'espoli del PP i Rato: Suspesa la cotització en borsa del Banc de València, participat per Bankia

La CNMV ha suspès de cotització a Banc de València per concórrer circumstàncies que poguessin pertorbar el normal desenvolupament de les operacions sobre les seves accions. L'entitat té un forat de 600 milions d'euros, punt del que està al tant el Banc d'Espanya, que li està exigint un pla de recapitalització i de sanejament abans que acabi l'any. En el cas que l'entitat fos obligada a recapitalitzar es desconeix quin seria l'impacte en els comptes de BFA, la matriu de Banki (la Caixa Madrid de l'ara capo de Bankia i ministre liberalitzador del PP que més tard va enfonsar l'economia mundial des del FMI d'on va ser rellevat per evident incompetència i corrupció, Rodrigo Rato), que posseeix el 27,5% de les accions de Banc de València.

Els títols de l'entitat han estat suspesos abans de l'obertura, sense que l'organisme supervisor del mercat hagi indicat quan tornaran a cotitzar. Les accions de Banc de València van tancar el divendres a 0,87 euros.

El conseller d'Economia, Indústria i Comerç de la Generalitat Valenciana, Enrique Verdeguer (PP), ha manifestat avui que "es preveuen diverses sortides" per "intentar donar estabilitat" al Banc de València "pel bé dels dipositants, inversors i impositors", entre les quals figura l'entrada al seu accionariat del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Preguntat pels motius de la suspensió de la cotització, Verdeguer ha preferit "no haver d'entrar en detalls" per ser "una cosa molt recent, molt imminent i que, per tant, encara s'estan analitzant les possibles solucions que es va a donar a aquesta situació de Banc de València". "És una cosa molt recent i qualsevol informació sobre això pot generar un soroll no desitjat", ha dit en declaracions a la premsa.

A més, ha assegurat que està "en permanent contacte tant amb Banki com amb el Banc d'Espanya per tractar de donar una solució el més apropiada possible" i que "la situació es tranquil·litzi, es calmi i es vegin les possibilitats, ja sigui via FROB o mitjançant la incorporació d'alguna altra entitat privada".

Inversió "financera" de BFA en Banc de València


El Banc de València ha estat tradicionalment molt vinculat a Bancaixa, entitat que avui dia està integrada a Bankia, al costat de Caja Madrid i cinc caixes més petites. De fet, l'últim president que va tenir Bancaixa, José Luis Olivas -avui vicepresident executiu de Banki- era fins que va dimitir fa 10 dies president també del Banc de València i del PP. El va substituir Aurelio Izquierdo.

No obstant, fonts de BFA han assenyalat a Efe que la inversió en l'entitat valenciana, que és del 27,5%, "és purament financera, sense funcions executives". La matriu indica que "BFA mai ha participat en la gestió del Banc de València, que és totalment independent".

BFA participa en el Banc de València a través de Bancaja Inversiones SA (BISA), de la qual té el 70%. Aquesta societat compta al seu torn amb el 39% del Banc de València, de manera que la participació comptable de BFA es dilueix al 27,5%.

El Banc de València compta amb una ràtio de capital de màxima qualitat del 7,36%, per sota del que exigeix ​​el Banc d'Espanya a la resta d'entitats cotitzades. A més, l'entitat valenciana podria tenir importants problemes de morositat, amb un índex proper al 7%, per sobre de la mitjana del sector, i una exposició creixent al "totxo", amb crèdits que sumarien 3.187.000 d'euros, dels quals 521 són morosos.

Iran afirma que els documents de l'AIEA sobre el seu programa de míssils són "falsos"

Un alt funcionari de l'Assemblea d'Experts de l'Iran, l'aiatol·là Seyyed Ahmad Khatami, ha dit avui dilluns que els documents de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) sobre el seu programa de míssils són "falsos". Khatami va instar al director general de l'AIEA, Yukiya Amano, que "no difami l'organisme de control nuclear revelant documents falsos", segons informa Xinhua. Els mitjans d'informació russos comenten que en aquest cas es pot repetir el guió que va usar la Casa Blanca per "demostrar", amb l'ajuda de les mentides de l'OIEA, la suposada existència d'armes de destrucció massiva, el que va servir de pretext perquè els EUA i Anglaterra envaïssin l'Iraq i enderroquessin a Saddam Hussein.

Khatami, també líder de les Oracions del Divendres de Teheran, va realitzar aquests comentaris el dilluns durant les oracions d'Eid al-Adha a Teheran.

El ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, Ali-Akbar Salehi, va indicar el dissabte que els documents de l'AIEA sobre el seu programa de míssils "no tenen ni base ni fonament".

S'espera que l'AIEA emeti un informe sobre el programa nuclear de l'Iran la setmana que ve, el qual és probable que apunti a que l'Iran s'ha involucrat en el desenvolupament d'armes nuclears malgrat les sancions de l'ONU.

Amano va dir davant l'Assemblea General de l'ONU que tot i que encara és molt aviat per treure conclusions, l'informe podria agreujar les tensions a l'Orient Mitjà, i va instar l'Iran a que cooperi amb l'AIEA per provar que el seu programa nuclear té finalitats pacífiques.

També l'agència RIA oficial russa critica durament la política antiiraní i bel.licista d'Israel i EUA. En un article publicat avui l'analista Armando Pérez afirma:

"Segons una nota d'opinió publicada a diari israelià Yediot Ahronot, Netanyahu mou palanques en el seu gabinet i al parlament per convèncer a tots els sectors polítics del país que Israel ha d'emprendre atacs preventius contra objectius nuclears iranians, perquè és l'única variant possible per solucionar l'espinós assumpte del programa nuclear de l'Iran, d'una vegada per totes.

Per la seva banda, Barak ha d'utilitzar tota la seva influència i recursos perquè l'elit militar i els serveis de seguretat d'Israel donin suport a la guerra, variant que no té molta acollida entre els uniformats que amb més coneixement de causa, consideren que les possibilitats de la victòria són gairebé iguals als riscos d'una derrota.

Tant el cap de l'Exèrcit d'Israel, general Benny Gantz, com els caps dels tres serveis d'intel·ligència figuren entre els que rebutgen de ple una agressió unilateral contra l'Iran i exigeixen almenys, el suport absolut dels EUA i Gran Bretanya.

Amb premeditació o sense, el president d'Israel, Shimon Peres, va llançar més llenya al foc en comentar que la possibilitat d'una guerra ara és més gran que l'assoliment d'una solució política al problema del programa nuclear iranià.

"La possibilitat d'un atac militar és més proper que l'opció diplomàtica. Cal mantenir la calma i estudiar totes les alternatives", va dir Peres el cap de setmana a la premsa, afegint que 'la comunitat internacional' ha de esgotar totes les opcions diplomàtiques i preferiblement, el reforçament de les sancions contra Teheran.

En relació als plans de Netanyahu, Peres va dir que no li sembla que el govern del seu país hagi pres una decisió sobre això, però ha destacat que al seu judici, l'Iran s'aproxima a l'obtenció d'armament nuclear el que suposa una amenaça directa per Israel.

"Els serveis secrets de tots els països saben que el temps s'acaba i adverteixen els seus líders", va subratllar el president israelià.

Segons experts russos, Peres es va referir a un informe que possiblement serà exposat en una sessió plenària de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) prevista al començament d'aquesta setmana a Viena.

Segons filtracions a la premsa russa, l'informe exposarà aspectes generals i hipotètics de treballs secrets desenvolupats actualment pels iranians, i que poden interpretar-se com part d'un altre programa per a la fabricació d'armaments nuclears.

Exactament es tracta de proves indirectes com la suposada creació de models computeritzats d'una ogiva nuclear, i altres treballs relacionats amb la fabricació de míssils balístics.

Les filtracions russes suposen que l'informe també inclourà fotografies preses des satèl·lits del que pot ser un contenidor d'acer de grans dimensions, dades que els autors de l'informe presentaran com una instal·lació per esclatar explosius convencionals en quantitats necessàries per simular la detonació una bomba nuclear.

Respecte d'això, els experts russos alerten que l'informe pot confondre l'opinió pública en presentar indicis d'investigacions d'assumptes que no tenen relació directa amb les atribucions de l'OIEA.

Mitjans d'informació russos han indicat que en aquest cas es pot repetir el guió que va usar la Casa Blanca per demostrar amb l'ajuda de l'OIEA, la suposada existència d'armes de destrucció massiva, el que va servir de pretext perquè els EUA i Anglaterra envaïssin l'Iraq i enderroquessin a Saddam Hussein.

La possibilitat d'un conflicte entre l'Iran i Israel és imminent si es presta atenció als comentaris que fa la premsa israeliana a les recents maniobres fetes per l'exèrcit del país. Així, el diari Haaretz informar que el passat 3 de novembre va tenir lloc maniobres a la localitat de Jolón, en què es van simular accions durant un atac de míssils sobre territoris densament poblats.

Un dia abans, l'exèrcit de defensa d'Israel (Tzahal) en un polígon al centre del país va realitzar el llançament de prova d'un míssil balístic Jerico, segons la premsa israeliana, amb capacitat de portar ogives nuclears i d'un abast suficient per arribar al territori iranià. Altres comentaristes afirmen que els atacs preventius contra objectius nuclears iranians va ser el guió de maniobres realitzades a finals d'octubre per la Força Aèria israeliana a l'illa italiana de Sardenya.

I com passa en aquests casos, als supòsits plans de Netanyahu i la campanya bel·licista desfermada a la premsa, va seguir la reacció immediata de Teheran.

En declaracions al agència ISNA el cap de l'Exèrcit iranià, Hassan Firuzabadí, va dir que si Israel opta per l'agressió, el seu país vaig poder atacar fins i tot als EUA, "els obligarem lamentar aquest error i castigarem (als agressors) de forma contundent i exemplar", ha subratllat el militar iranià.

Mentrestant, EUA principal aliat d'Israel també va passar a la retòrica forta.

La setmana passada a Cannes, França, el president nord-americà, Barack Obama, després d'una reunió amb el seu col · lega francès, Nicolas Sarkozy va advertir que per al món el programa nuclear de l'Iran segueix sent, "una amenaça permanent". En analitzar la situació, tots dos presidents es van manifestar a favor de "mantenir una pressió sense precedents" contra Teheran.

En moments quan el tema d'una guerra contra l'Iran està en apogeu, alguns comentaristes russos han indicat que les declaracions del mandatari nord-americà s'aproximen més al que pot passar en realitat, i que són menys probables les amenaces pronunciades per Netanyahu.

Els experts ressalten que a excepció del ministre d'Afers Exteriors i el titular de Defensa, cap dels ministres del govern d'Israel dóna suport a la aventura unilateral proposta per Netanyahu.

I ni parlar dels caps dels serveis secrets d'Israel que consideren aquesta idea desgavellada en saber que el seu exèrcit tot i ser el més poderós de la zona, no està preparat per lliurar una batalla curta i victoriosa contra l'Iran.

I no obstant això, en especular sobre el desenvolupament de la guerra, la major part dels experts russos coincideixen que si Netanyahu decideix atacar EUA i Anglaterra no tindran més opció que donar suport al seu aliat.

Perquè l'Iran també comptarà amb el suport de Síria i possiblement Turquia sense comptar amb el suport incondicional de gairebé la totalitat de les organitzacions extremistes al Líban, Iraq, Afganistan i Pakistan.

És a dir, tot Orient Pròxim, la zona del Golf Pèrsic, Europa i potencialment, qualsevol lloc del món pot convertir-se en blanc d'atemptats terroristes a represàlia per l'agressió contra l'Iran.

En les actuals condicions de crisi econòmica i alta inestabilitat a Orient Mitjà, la variant de la guerra suposa un pas massa arriscat per a qualsevol govern.

La major part dels russos consultats en enquestes d'opinió afirmen que en aquest cas Israel no busca una guerra sinó que està pressionat a Occident per que s'estrenyin més les turques contra Teheran en moments quan l'OIEA revela suposades pistes sobre el caràcter bèl·lic del programa nuclear iranià.

És matar dos ocells d'un sol tret perquè el món pot posar en escac el seu adversari més seriós, i al mateix temps, pot desviar la preocupació d'altres sobre el potencial nuclear del propi Israel, que segons sembla marxa vent en popa a jutjar per les recents proves del míssil Jerico.

A més, el govern d'Israel necessita un respir després del fiasco patit després de la inclusió de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) com a membre de la UNESCO.

Com destaquen experts russos, aquest reconeixement suposa un revés polític per a Israel les conseqüències encara són difícils de determinar.

Ara, molts llocs històricament importants per al cristianisme, islamisme i judaisme poden ser reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat i l'ANP com a dipositari d'aquests llocs".

Una carta política a favor dels palestins i desfavorable als israelians, segons els experts russos".

Dimissió en bloc al CoNCA en protesta per la política de CiU

Deu dels onze membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han dimitit avui al matí, inclòs el president, Francesc Guardans, per mostrar el desacord amb el projecte de la llei òmnibus aprovat pel govern de CiU, perquè consideren que els retalla competències i treu tot el sentit i la raó de ser d'aquesta institució, que passaria a tenir només un caràcter consultiu. Després d'aquesta dimissió en bloc només queda en l'organisme la vice-presidenta, Pilar Parcerisas. Jordi Coca ha dit: 'Per a mi ha guanyat la dreta reaccionària'.

Els membres dimissionaris del ple del CoNCA critiquen que la lle òmnibus 'pretén estroncar els tímids avenços en la desgovernamentalització de les polítiques de suport i promoció de la creativitat, aspira a reorganitzar de bell nou les polítiques culturals públiques a través d'una recentralització política i administrativa; i suposa una involució perquè retorna tot el poder de les polítiques culturals i de la concessió de tots els ajuts als responsables polítics de la Conselleria de Cultura'.

El projecte de llei preveu que els ajuts els passi a atorgar directament el departament, i no el CoNCA, 'amb el risc afegit que els criteris no prioritzin la valoració artística'. I afegeixen: 'El nou model no implica automàticament una major eficiència, la qual d'altra banda ja és un objectiu prioritari del CoNCA, i sí, en canvi, una menor garantia de transparència i d’objectivitat. Això és encara més evident quan la Conselleria de Cultura no té previst incloure ara per ara l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) dins la nova estructura que concentrarà totes les subvencions, l’anomenada 'Finestreta única', quan els seus ajuts, amb diferència els més importants que dóna la Conselleria, són, l’any 2010, 42 milions d’euros, que representen un 44% dels ajuts atorgats per la conselleria'.

El CoNCA va negociar amb el govern el redactat del projecte de llei que afectava la institució. 'Tanmateix, a hores d'ara, no s'ha aconseguit ni que el govern modifiqui les seves intencions manifestades en el projecte de llei, ni que els representants polítics que estan disposats a defensar el model que exemplifica el CoNCA constitueixin una majoria parlamentària suficient perquè el projecte de llei no prosperi'. I es lamenta que la situació no hagi canvia ni tan sols després de la pressió feta des del sector, amb iniciatives com la plataforma 'No retalleu la cultura'.

Els membres que han dmitit són tots, menys Pilar Parcerisas, és a dir: Francesc Guardans, Xavier Antich, Sílvia Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano, Juli Capella.

Jordi Coca: 'Per a mi ha guanyat la dreta reaccionària'


Aquesta és la meva valoració: Per a mi ha guanyat la dreta reaccionària. El govern, no només la conselleria de Cultura, ha volgut tornar a recuperar tot el control, tenir tots els fils a les mans. Hem intentat totes les vies de diàleg possible fins i tot amb el president Mas, però CiU no té voluntat de tirar endavant el Consell. El govern no està per aprofundir la democràcia. I és una llàstima, perquè s'ha perdut una ocasió esplèndida per ser capdavanters a l'estat espanyol en l'àmbit cultural.

La setmana passada els membres del CoNCA vam decidir que aquesta situació no anava enlloc, que tot havia acabat perdent sentit. I hem dimitit, tots excepte la Pilar Parcerisas. A mi, em van cridar per fer possible el Consell de la Cultura i de les Arts i no vull participar en un organisme assessor, que és en què es convertirà ara el CoNCA; d'aquests que ja n'hi ha uns quants. No tinc per què participar-hi.

La Llei Omnibus referida al CoNCA es votarà al parlament el 10-11 de desembre. La dimissió en bloc també té la intenció de fer reaccionar els partits polítics de l'oposició, vejam si poden reconduir la situació.

Al març el CoNCA hauria fet tres anys. I jo crec que, superades les dificultats inicials (dimissió del primer president, Xavier Bru de Sala, només dos mesos després de la institució del CoNCA), que foren d'índole personal, el Consell ha donat mostres a bastament de la voluntat de construir un altre procediment en la distribució dels diners que es destinen a la creació. Però amb l'arribada de CiU al govern, tot va començar a anar malament: CiU no vol aquest model nou i més democràtic, sinó que vol restituir el model antic, en què el polític controla tots els fils. I quan parla d'un suposat estalvi, és una mentida com una casa de pagès. La creació de la famosa finestreta única no inclou l'ICIC. És un despropòsit.

Jordi Coca, escriptor i membre dimissionari del CoNCA

Síria acusa els EUA de donar suport als grups terroristes que operen al país

El ministre d'Afers Exteriors sirià, Walid al-Mualem, ha enviat una carta a diversos països i organitzacions en protesta per la postura dels Estats Units, que ha desaconsellat als sirians lliurar-se per gaudir de l'amnistia anunciada per Damasc. Segons l'agència oficial de notícies Sana, el govern sirià ha dirigit una carta als ministres d'Afers Estrangers de Rússia, Xina, Índia, Sud-àfrica i Brasil, països que no s'han sumat a la política de l'OTAN i els emirats àrabs contra el règim de Baixar al-Assad recolzant les protestes que esclataren el març passat dins la campanya contrarevolucionària contra els règims àrabs poc adictes a l'imperi.

Mentre que la Xina i Rússia han exercit el seu veto al Consell de Seguretat de l'ONU per impedir la condemna de la repressió a Síria, els altres tres països són membres no permanents del Consell i han visitat Síria en alguna ocasió en qualitat de "mediadors" i sense criticar el règim, que considera que compta amb el suport de tots ells.

Desconfiances generades

L'esmentat document també ha estat remès a la secretaria general de la Lliga Àrab, així com a la secretaria general ia la presidència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

A la carta, Al Mualem ha mostrat la seva sorpresa per les declaracions de la portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Victoria Nuland, que diumenge passat va assenyalar que "no recomanaria a ningú que es lliurés a les autoritats del règim en aquest moment ".

Divendres passat, l'Executiu sirià va oferir una amnistia immediata als opositors al règim que s'hagin aixecat en armes però no tinguin delictes de sang i un dia més tard va indultar a 553 detinguts per participar en les protestes.

El titular d'Afers Estrangers sirià ha considerat que els Estats Units està contribuint així a la sedició a Síria després que Damasc hagi fet "un pas important per aturar la violència trucant als homes armats a abandonar les armes i siguin alliberats aviat".

En línia amb el president Al-Assad, que diumenge destacava "la posició del poble sirià en contra del terrorisme i la ingerència estrangera", Al Mualem ha apuntat que "els Estats Units estan donant suport als grups terroristes" que operen al país.

Així mateix, ha acusat els Estats Units de voler obstruir el full de ruta de la Lliga Àrab, que va ser acceptada el passat dimecres a les autoritats sirianes per posar fi a la crisi i que inclou la fi de la violència i l'alliberament dels detinguts durant les protestes: "El Govern sirià ha reaccionat positivament a la iniciativa de la Lliga Àrab i està esforçant-se per implantar", ha assegurat Al Mualem a la carta.

La Casa Blanca nega oficialment l'existència de vida extraterrestre

La Casa Blanca ha respost oficialment a una petició signada per 12.078 persones que havien reclamat al Govern nord-americà que "reconegui formalment la presència extraterrestre entre la raça humana". L'Oficina de Ciència i Tecnologia de Washington ha donat resposta a les inquietuds dels contribuents dels EUA, negant aquesta posibilitat. Phil Larson, el director d'aquesta oficina, ha escrit a la pàgina web de la Casa Blanca, sota el títol La cerca extraterrestre: no hi ha proves encara, una carta en què nega categòricament que els Estats Units tingui proves de vida extraterrestre.

"Gràcies per la petició a l'Administració Obama perquè reconegui presència extraterrestre a la Terra", comença la missiva del funcionari nord-americà. "El govern dels EUA no té evidència que hi hagi cap tipus de vida fora del nostre planeta o que una presència extraterrestre hagi contactat amb cap membre de la raça humana. A més, no hi ha informació creïble que suggereixi que tinguem proves que s'ocultin a l'opinió pública", prossegueix la nota.

"No obstant, això no vol dir que la qüestió de la vida fora del nostre planeta no s'estigui discutint o explorant. De fet, hi ha una sèrie de projectes encaminats a comprendre si hi ha vida o no fora de la Terra", assegura Larson, que passa a relatar els projectes en què l'Administració Obama treballa en aquests aspectes.

En l'últim punt de la missiva, el funcionari nord-americà explica que "molts científics i matemàtics han observat amb perspectiva estadística la qüestió de si és probable que existeixi vida fora de la Terra i han arribat a la conclusió que les probabilitats són bastant altes de que en algun lloc entre els bilions i bilions d'estrelles en l'univers hi hagi un planeta on hi hagi vida com en el nostre planeta. Molts també han observat, però, que les probabilitats que contactem amb algun d'ells -especialment amb éssers intel·ligents- són molt petites, tenint en compte les distàncies".

Veto retroactiu del Banc d'Espanya als sous dels directius de la banca

Les entitats financeres amb ajudes del Frob no podran pagar els bonus ni les indemnitzacions per rescissió de contractes si no informen per endavant al Banc d'Espanya. Aquest veto també és retroactiu per les remuneracions pactades, però no abonades, el 2010. És una de les novetats de la carta que ha enviat l'organisme que governa Miguel Ángel Fernández Ordóñez a algunes entitats en els últims dies.

La missiva recorda el Reial decret 771/2011, que estableix "de manera imperativa, que els administradors i directius que efectivament dirigeixin l'activitat de l'entitat no percebran remuneració variable, llevat que es justifiqui adequadament segons el parer del Banc d'Espanya".

En la lluita aferrissada que s'ha obert contra els salaris excessius a les entitats, un dels objectius principals del Banc d'Espanya és controlar les remuneracions desorbitades. Encara que la regla definitiva està en plena elaboració, la carta enviada a les entitats només aclareix en part el sudoku regulatori. I és que les entitats han de remetre "un escrit justificatiu" a la Direcció General de Supervisió "en què es contingui informació suficient sobre la proposta de meritació i liquidació de la retribució variable dels esmentats administradors i directius corresponents a l'exercici 2011 i les concedides i encara no abonades que corresponguin a l'exercici 2010".

En definitiva, el Banc d'Espanya tindria l'última paraula sobre les remuneracions pactades, durant aquest any i el passat, en les entitats amb ajudes públiques.

El supervisor, després dels últims escàndols, també ha posat èmfasi en controlar les polèmiques prejubilacions milionàries abans que es lliurin: "L'entitat posarà prèviament en coneixement del Banc d'Espanya les indemnitzacions per rescissió de contractes d'Alta Direcció que tingui previst liquidar, sigui quin sigui l'instrument jurídic en què s'instrumenta la mateixa, així com qualsevol altra compensació o bonus meritat, liquidat o no, del col·lectiu identificat des del moment en què es van aprovar les ajudes públiques concedides pel Frob", rebla la carta.

Vídeo del debat a Àgora amb Joan Josep Nuet


Les 'Relacions Catalunya-Espanya i model d'Estat' va ser el tema de fons a debat al programa Àgora de Tv3, el primer d'una tanda en motiu de les eleccions al Congrés dels Diputats. En aquest primer Xavier Bosch va reunir candidats a diputats de les diferents formacions polítiques amb representació al Congrés: Joan Josep Nuet, d'ICV-EUiA; Meritxell Batet, del PSC; Pere Macias, de CiU; Enric Millo, PPC; Miquel Sellarés, d'ERC-RCAT-Catalunya Sí.

El PCP crida a la Classe Treballadora a la lluita contra la dictadura dels capitals



Vídeo del PCP convocant a la Vaga del proper 24 de novembre a Portugal.

El MEE (Mecanisme d'Estabilitat Europeu) l'arma definitiva de la dictadura financera a Europa


Quan vulgui i amb la freqüència que vulgui el Mecanisme d'Estabilitat Europeu que el Partit Popular vol imposar amb la seva majoria a Brusel.les podrà exigir als països de l'euro-zona el pagament de milers de milions d'euros, en el termini màxim de set dies. Ells poden arruïnar a qualsevol govern dels països de l'euro-zona en una setmana amb una llei que els parlaments "sobirans" no podrien apel·lar.

¿Havien sentit a parlar en els mitjans de comunicació del MECANISME D'ESTABILITAT EUROPEU (MEE)? Per què creuen que no l'han sentit abans? Sap com afecta a la seva vida i la de la seva família?

Mentre els ciutadans ens preparem per a aquest circ fraudulent anomenat eleccions democràtiques i tractem innocentment de triar a qui votar a veure si milloren les coses en la pròxima legislatura falsidemocrática, els veritables i autoerigit en AMOS DEL RAMAT HUMÀ segueixen la seva política feixista i dictatorial a l'ombra materialitzant el món orwelià descrit a la famosal novel·la 1984 per sobre de les lleis de qualsevol govern i de qualsevol estat, manipulant les nostres vides i hipotecant el futur dels nostres fills al seu gust. El recent creat MEE és un nou i fosc tentacle d'aquesta dictadura encoberta anomenada UNIÓ EUROPEA, llegeixin i descobreixin amb què estem jugant realment ia què s'enfrontaran seus fills si la gran majoria de la població segueix mantenint la pusil·lanimitat actual.

MECANISME ESTABILITAT EUROPEU, dictadura encubierta. Aquesta nova i innominable agressió contra la població afecta actualment als següents meravellosos països "democràtics": Espanya, Bèlgica, Alemanya, Estònia, Irlanda, Grècia, França, Itàlia, Xipre, Luxemburg, Malta, Holanda, Àustria, Portugal, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia.

El control del Mecanisme europeu d'estabilitat

La crisi economicofinancera que castiga Europa i, en particular, la crisi del deute sobirà, ha posat de manifest la necessitat de prendre mesures enèrgiques per garantir l'estabilitat econòmica a la zona euro. Dins del nostre país, entre aquestes mesures, s'ha acordat la modificació de la Constitució espanyola, el que ve a significar la importància d'incorporar mecanismes que garanteixin l'estabilitat pressupostària i la contenció del nivell d'endeutament, després de la seva vertiginós creixement en els últims exercicis.

Com a conseqüència de la interrelació de les economies nacionals, la preocupació per l'estabilitat pressupostària és manifesta en l'àmbit internacional i, de manera singular, a l'eurozona.

A aquests efectes, el passat 11 de juliol es va adoptar el Tractat del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDEA) pels països de la zona euro, pendent encara de ratificació i que està previst que entri en vigor el juliol de 2013 substituint als actuals instruments, concita en aquest mecanisme les esperances d'ajuda a les economies debilitades per la crisi.

La creació del MEDEA ha estat possible després de la decisió del Consell Europeu de 25 de març de 2011, que va modificar l'article 136 del Tractat de Funcionament de la UE, afegint un nou paràgraf pel qual es permet als Estats membres la moneda és el euro establir un mecanisme que s'activarà quan sigui indispensable salvaguardar l'estabilitat de la zona de l'euro en conjunt, restringint la concessió de les ajudes financeres al compliment d'estrictes condicions. El MEDEA estarà dotat amb 700.000 milions d'euros, 80.000 milions en aportacions i 620.000 milions en obligacions de garantia i està previst que Espanya sigui el quart país aportant, amb una contribució del 12%.

Sobre el control d'aquest mecanisme, els compromisos adquirits pels països tenen conseqüències en els pressupostos nacionals que els respectius tribunals de comptes o entitats Fiscalitzadores Superiors necessàriament han d'atendre en el seu exercici de fiscalització. En l'article 25 del Tractat de constitució del MEDEA es preveu que auditors externs independents certifiquin els estats financers del mecanisme i emetin una opinió sobre els mateixos.

No obstant això, no es contempla en el Tractat cap paper per als Tribunals de Comptes o entitats Fiscalitzadores Superiors en el desenvolupament del control extern del Medea, ni es preveu el control dels riscos i de la gestió dels programes. En el procés d'adopció i regulació de les mesures internes per pal·liar els efectes de la crisi tampoc es va contemplar cap previsió sobre el paper que havia d'exercir el Tribunal de Comptes en el seu control, a diferència d'altres regulacions del dret comparat.

Transparència


Pel que fa al control del Medea, a les Normes Internacionals de les Entitats Fiscalitzadores Superiors (ISSAIs) de INTOSAI, organització internacional que reuneix les entitats Fiscalitzadores Superiors de 189 països, entre ells Espanya, es proclama que aquestes previsions no incloses en el Tractat resulten essencials, respecte de les institucions o entitats internacionals finançades o recolzades amb recursos públics, per tal d'assegurar l'efectiva transparència i la rendició de comptes.

En conseqüència, aquesta omissió, lluny de ser un descuit sense importància, pot suposar una restricció a la requerida transparència i una falta de garantia que la realització de la seva activitat s'acomodi als principis de legalitat, eficàcia i eficiència.

Les Entitats Fiscalitzadores Superiors de l'eurozona, reunides a Bonn el 27 de setembre de 2011, van resoldre aprovar un acord comprometent-se a demanar dels seus parlaments i governs nacionals el suport a la inclusió d'una clàusula en el reglament de desenvolupament del Tractat de l'Medea, en la qual es garanteixi la seva intervenció en el control extern de l'esmentat mecanisme.

En aquest acord, aprovat el 5 d'octubre, es proposa un possible model en el qual s'atribuiria a un consell d'auditors, format per un nombre determinat d'aquestes entitats, la revisió dels sistemes de control intern i de la qualitat de l'auditoria financera i de l'opinió emesa pels auditors externs independents a què es refereix l'article 25 del Tractat, així com el desenvolupament d'auditories de riscos financers i de gestió del Medea i de qualsevol altre control que, respecte d'aquest, es considera oportú fer.

El Comitè de Contacte dels presidents de les Entitats Fiscalitzadores Superiors dels països membres de la UE i del Tribunal de Comptes Europeu va aprovar l'octubre passat a Luxemburg una declaració adreçada al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, al Consell Europeu i als parlaments i governs dels Estats membres, en la qual s'expressa que cal que el MEDEA sigui objecte d'una auditoria externa per les Entitats Fiscalitzadores Superiors basada en les ISSAIs, com a condició prèvia per garantir la rendició de comptes i la provisió d'informació als parlaments i a les altres parts interessades de manera independent i objectiva, i en què s'avaluïn els diferents sistemes de control implantats, estenent la fiscalització a la gestió financera i als riscos d'aquesta.

El Tribunal de Comptes d'Espanya dóna suport decididament aquesta iniciativa, i ha subscrit els referits acords, entenent que la participació de les Entitats Fiscalitzadores Superiors en l'auditoria externa de l'Medea és l'única forma d'assegurar d'una manera efectiva la transparència i la bona gestió de un mecanisme en el qual Espanya està extraordinàriament interessada.

Tots han de conèixer el paper de les Entitats Fiscalitzadores Superiors en la rendició de comptes, ja que és a través d'elles i de la difusió dels seus informes com els ciutadans arriben a informar sobre els assumptes de la gestió financera pública, en temes tan rellevants com els que afecten a la solvència i estabilitat financeres.

Aquest és un dels objectius del Tribunal de Comptes, com es pot deduir de la importància donada en les seves actuacions de control al seguiment dels objectius d'estabilitat pressupostària, així com al compliment del principi de transparència en l'elaboració dels pressupostos.

En haver conegut la possible revisió del Tractat de l'MEDEA pel Consell Europeu en els pròxims dies, les Entitats Fiscalitzadores Superiors dels països de la zona euro han decidit preparar una proposta de text alternatiu per als articles 24 i 25 del Tractat Medea, relatius, respectivament, al control del mecanisme, assignant un paper rellevant en el control extern a les Entitats Fiscalitzadores Superiors dels països de la zona euro i al Tribunal de Comptes Europeu.