La crema Nutella conté un ftalat, el considerat més perillós, el DEHP, detectat per l'Oficina Federal del Medi Ambient. La companyia Ferrero-Rocher reconeix la seva presència en el producte, però en una quantitat inofensiva, segons ella. Ja està prohibit en l'indústria de la joguina pel seu perill i serà prohibit permanentment a Europa a finals de 2012, però fins llavors seguirem trobant-lo en un producte alimentari per al consum infantil majoritàriament.
Els ftalats actuen com un esquer hormonal i causa desequilibris hormonals, que indueixen a la infertilitat en els humans. Ingerit per dones embarassades aquests verins arriben al fetus i obstaculitzen el desenvolupament dels testicles.
Aquests plastificants provoquen una atròfia testicular, que més tard conduirà a una reducció en la producció d'esperma. Un estudi realitzat a Alemanya entre 600 nens va mostrar que el 100% tenien en els seus cossos traces de ftalats. A casa de tots els nens es trobaren 5 ftalats i a casa d'un 20% dels nens aquests ftalats són en quantitats tòxiques. Si tenim en compte l'efecte de l'acumulació i l'efecte còctel dels ftalats, és probable que el 80% dels nens consumeixen quantitats desaconsellables.
Precisió: El ftalat plastificant DEHP és el més utilitzat en el mercat asiàtic. No obstant això, molts paquets ara vénen de la Xina i introdueixen els plastificants perillosos a Europa. Aquesta substància té un risc tan gran que fins i tot a la Xina està prohibit el seu ús en la indústria alimentària.
A la Nutella també hi ha oli de palma i OGMs, és a dir, organismes transgénics (veure la guia de Greenpeace).
dimarts, 6 de desembre de 2011
Vicenç Navarro: "Corregir l'enorme dèficit de despesa social eliminaria l'atur"
El catedràtic de Polítiques Públiques i director de l'Observatori Social d'Espanya, Vicenç Navarro, considera que el nou Govern hauria de corregir "l'enorme dèficit" de despesa pública social a Espanya, i afirma que podrien crear-se cinc milions de llocs de treball en aquest sector, "eliminant l'atur". Navarro afirma que la Llei de Dependència s'havia d'haver utilitzat com a "mecanisme de crear ocupació", i que s'ha comès el "gran error" de fer més èmfasi en la transferència monetària que en el desenvolupament de serveis.
El director de l'Observatori Social d'Espanya, una xarxa d'acadèmics i investigadors de diverses universitats experts en la situació de les diferents àrees de l'Estat del Benestar, recorda que un de cada quatre suecs treballa en els serveis públics de l'Estat del benestar, mentre que només ho fa un de cada deu a Espanya, on amb una situació similar a la sueca s'eliminaria la desocupació.
El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra creu que les propostes del PP tindran un "enorme impacte" en el creixement de les desigualtats de renda i de propietat a Espanya i provocaran un major estancament de l'economia, sense descartar una "gran depressió".
Navarro va dirigir l'any 2000 la dimensió social del programa electoral del candidat socialista Josep Borrell i és l'autor de la definició del "quart pilar del benestar", per referir-se a la Llei de Dependència.
En l'entrevista, Navarro pren el pols a l'Estat del benestar i manté que "en contra del que els conservadors creuen, és una inversió".
"Per a l'economia espanyola és més important establir escoles bressol o serveis d'ajuda a les persones amb dependència de fer trens d'alta velocitat, que serveixen a sectors molt petits de la ciutadania. Cal ajudar a la dona espanyola a que s'integri en el mercat de treball, i això requereix també, per cert, el canvi de valors en l'home".
El catedràtic parla d'algunes alternatives a la retallada de la despesa pública, que permetrien aconseguir majors recursos per part de l'Estat i no afectarien el benestar de la majoria de la ciutadania. Planteja mantenir l'impost del patrimoni, anul · lar les rebaixes realitzades als impostos de successions o revertir les baixades d'impostos dels últims 15 anys a les persones que ingressen més de 120.000 euros a l'any. A més, proposa anul · lar la reducció d'impostos de societats de les grans empreses, corregir el frau fiscal de les grans fortunes, de la banca i de les grans empreses, que explica representa el 71 per cent de tot el frau i significa 44.000 milions d'euros.
"Les polítiques que el PP ha proposat, com ara la reducció dels impostos que beneficiaran predominantment a les rendes superiors ia les rendes de capital, així com la seva èmfasi en reduir els salaris com a manera d'augmentar la competitivitat i sortir de la crisi, tindran un enorme impacte en el creixement de les desigualtats de renda a Espanya, i no diguem també de les desigualtats de propietat", assegura.
Per Navarro, "aquest creixement de les desigualtats augmentarà la disminució de la capacitat adquisitiva de les classes populars, generant un major endeutament i una menor demanda de béns i serveis, de manera que s'estancarà encara més l'economia, no descartant-se que entrem no només en una recessió, sinó en una gran depressió". "M'espanta el dogmatisme que mostren els economistes que estan assessorant a Rajoy, que comparteixen tots els supòsits erronis que ens han portat a l'enorme crisi en què vivim", assenyala el catedràtic en les seves respostes a Efe per mitjà d'un qüestionari.
Segons Vicenç Navarro, els responsables polítics no opten per les alternatives que ell defensa perquè "els grups els interessos quedarien afectats tenen molt més poder polític i mediàtic que els grups de la població afectats per aquests retalls". "El que s'hauria de fer és corregir l'enorme dèficit de despesa pública social que té Espanya", reflexiona Navarro, que destaca que la despesa pública social per habitant és dels més baixos de la UE-15.
Navarro deixa sobre la taula les seves propostes, però confessa que té poca confiança en que el nou Govern les reculli. "La família ocupa una gran importància en la seva narrativa i discurs oficial, la qual cosa contrasta amb les seves polítiques públiques, que són les més insuficients i pobres de les existents a la UE-15", conclou.
El director de l'Observatori Social d'Espanya, una xarxa d'acadèmics i investigadors de diverses universitats experts en la situació de les diferents àrees de l'Estat del Benestar, recorda que un de cada quatre suecs treballa en els serveis públics de l'Estat del benestar, mentre que només ho fa un de cada deu a Espanya, on amb una situació similar a la sueca s'eliminaria la desocupació.
El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra creu que les propostes del PP tindran un "enorme impacte" en el creixement de les desigualtats de renda i de propietat a Espanya i provocaran un major estancament de l'economia, sense descartar una "gran depressió".
Navarro va dirigir l'any 2000 la dimensió social del programa electoral del candidat socialista Josep Borrell i és l'autor de la definició del "quart pilar del benestar", per referir-se a la Llei de Dependència.
En l'entrevista, Navarro pren el pols a l'Estat del benestar i manté que "en contra del que els conservadors creuen, és una inversió".
"Per a l'economia espanyola és més important establir escoles bressol o serveis d'ajuda a les persones amb dependència de fer trens d'alta velocitat, que serveixen a sectors molt petits de la ciutadania. Cal ajudar a la dona espanyola a que s'integri en el mercat de treball, i això requereix també, per cert, el canvi de valors en l'home".
El catedràtic parla d'algunes alternatives a la retallada de la despesa pública, que permetrien aconseguir majors recursos per part de l'Estat i no afectarien el benestar de la majoria de la ciutadania. Planteja mantenir l'impost del patrimoni, anul · lar les rebaixes realitzades als impostos de successions o revertir les baixades d'impostos dels últims 15 anys a les persones que ingressen més de 120.000 euros a l'any. A més, proposa anul · lar la reducció d'impostos de societats de les grans empreses, corregir el frau fiscal de les grans fortunes, de la banca i de les grans empreses, que explica representa el 71 per cent de tot el frau i significa 44.000 milions d'euros.
"Les polítiques que el PP ha proposat, com ara la reducció dels impostos que beneficiaran predominantment a les rendes superiors ia les rendes de capital, així com la seva èmfasi en reduir els salaris com a manera d'augmentar la competitivitat i sortir de la crisi, tindran un enorme impacte en el creixement de les desigualtats de renda a Espanya, i no diguem també de les desigualtats de propietat", assegura.
Per Navarro, "aquest creixement de les desigualtats augmentarà la disminució de la capacitat adquisitiva de les classes populars, generant un major endeutament i una menor demanda de béns i serveis, de manera que s'estancarà encara més l'economia, no descartant-se que entrem no només en una recessió, sinó en una gran depressió". "M'espanta el dogmatisme que mostren els economistes que estan assessorant a Rajoy, que comparteixen tots els supòsits erronis que ens han portat a l'enorme crisi en què vivim", assenyala el catedràtic en les seves respostes a Efe per mitjà d'un qüestionari.
Segons Vicenç Navarro, els responsables polítics no opten per les alternatives que ell defensa perquè "els grups els interessos quedarien afectats tenen molt més poder polític i mediàtic que els grups de la població afectats per aquests retalls". "El que s'hauria de fer és corregir l'enorme dèficit de despesa pública social que té Espanya", reflexiona Navarro, que destaca que la despesa pública social per habitant és dels més baixos de la UE-15.
Navarro deixa sobre la taula les seves propostes, però confessa que té poca confiança en que el nou Govern les reculli. "La família ocupa una gran importància en la seva narrativa i discurs oficial, la qual cosa contrasta amb les seves polítiques públiques, que són les més insuficients i pobres de les existents a la UE-15", conclou.
EUiA marca les línies estratègiques de la política municipal pel 2012
La Comissió de Política Municipal d’Esquerra Unida i Alternativa s’ha reunit en diverses ocasions per tal de prioritzar quines seran les línies estratègiques de la formació d’esquerres de cara als Pressupostos Municipals de 2012 que ja s’estan treballant a la majoria d’ajuntaments de Catalunya. En la darrera trobada municipalista es van concretar els aspectes bàsics que, per a EUiA, haurien de recollir els pressupostos municipals en un any de crisi econòmica, un alt índex d’atur a Catalunya i més necessitat que mai d’uns bons serveis públics. Foto: El responsable de Política Municipal d'EUiA, Alfonso Salmerón, i la regidora i coordinadora de la formació a Sabadell, Marisol Martínez.
Ahir al matí, el responsable de Política Municipal d’EUiA, Alfonso Salmerón, i la regidora d’EUiA a Sabadell, Marisol Martínez, es van reunir per acabar de definir les línies estratègiques tal i com es va acordar a la darrera comissió de política municipal de la formació. Tant Salmerón com Martínez són conscients que es tracta d’un dels pressupostos municipals més complicats des de la recuperació de la democràcia. “A la situació de vulnerabilitat de moltes famílies i l’elevat índex d’atur, se suma que la Generalitat de Catalunya encara no ha definit quins seran els seus pressupostos ni tampoc ha garantit les transferències econòmiques que, per competència, ha de traspassar als Ajuntaments”, ha declarat Alfons Salmerón. En aquest sentit, la regidora de Sabadell, Marisol Martínez, ha advertit que “des d’EUiA serem exigents amb el govern d’Artur Mas i reclamarem que assumeixi les competències que li pertoquen i els compromisos que va adquirir i no agreugi, encara més, la situació econòmica dels ajuntaments catalans”.
Entre les línies prioritàries fixades per la Comissió de Política Municipal i recollides a la reunió d’ahir entre Salmerón i Martínez, destaquen el manteniment de les plantilles de treballadors i treballadores municipals i les seves garanties salarials, un estudi acurat per tal de recuperar i municipalitzar aquells serveis que han estat externalitzats en els últims anys, la necessitat de mancomunar serveis amb altres ajuntaments per tal de garantir el servei públic en qüestió i abaratir-lo sense perdre qualitat i el foment de plans d’ocupació per garantir una sortida cohesionadora a la crisi, entre d’altres.
Ahir al matí, el responsable de Política Municipal d’EUiA, Alfonso Salmerón, i la regidora d’EUiA a Sabadell, Marisol Martínez, es van reunir per acabar de definir les línies estratègiques tal i com es va acordar a la darrera comissió de política municipal de la formació. Tant Salmerón com Martínez són conscients que es tracta d’un dels pressupostos municipals més complicats des de la recuperació de la democràcia. “A la situació de vulnerabilitat de moltes famílies i l’elevat índex d’atur, se suma que la Generalitat de Catalunya encara no ha definit quins seran els seus pressupostos ni tampoc ha garantit les transferències econòmiques que, per competència, ha de traspassar als Ajuntaments”, ha declarat Alfons Salmerón. En aquest sentit, la regidora de Sabadell, Marisol Martínez, ha advertit que “des d’EUiA serem exigents amb el govern d’Artur Mas i reclamarem que assumeixi les competències que li pertoquen i els compromisos que va adquirir i no agreugi, encara més, la situació econòmica dels ajuntaments catalans”.
Entre les línies prioritàries fixades per la Comissió de Política Municipal i recollides a la reunió d’ahir entre Salmerón i Martínez, destaquen el manteniment de les plantilles de treballadors i treballadores municipals i les seves garanties salarials, un estudi acurat per tal de recuperar i municipalitzar aquells serveis que han estat externalitzats en els últims anys, la necessitat de mancomunar serveis amb altres ajuntaments per tal de garantir el servei públic en qüestió i abaratir-lo sense perdre qualitat i el foment de plans d’ocupació per garantir una sortida cohesionadora a la crisi, entre d’altres.
Medvédev als EUA: "Només falta que ens diguin com hem de redactar la Constitució"
El president rus, Dmitri Medvédev, ha rebutjat avui les crítiques "occidentals" al sistema polític rus, en al·lusió a les declaracions de la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, sobre el frau en les eleccions parlamentàries russes de diumenge: "Si ells segueixen les eleccions i les irregularitats, és una cosa, però l'aspecte del sistema polític és una altra. Només falta que ens diguin com hem de redactar la Constitució", va afirmar Medvédev. També el cap del comitè per a assumptes internacionals del parlament rus, Konstantin Kosachev, va afirmar: "Si la part nord-americana promou una iniciativa de donar suport directament a qui la senyora Clinton diu "demòcrates", obrarem de manera rigorosa i conseqüent".
Medvédev va fer les seves declaracions al reunir-se amb el president de la Comissió Electoral Central (CEC) de Rússia, Vladímir Chúrov, que va informar sobre l'escrutini del 99,99% dels vots emesos el diumenge.
"Si tenim prou partits polítics o no, és competència de les autoritats russes i no de les organitzacions internacionals", va dir.
Durant la reunió ministerial de l'OSCE a Vílnius, capital lituana governada per una coalició neonazi, Clinton va assegurar que les eleccions legislatives russes no van ser "ni lliures ni justes".
"Els votants russos mereixen una investigació exhaustiva del frau i la manipulació electoral", va subratllar la cap de la diplomàcia nord-americana.
Pel que fa a les denúncies de frau, Medvédev va restar valor a les milers d'acusacions recollides durant la votació per diferents pàgines web russes: "En alguns casos (els vídeos) poden ser també una prova addicional a l'hora d'estudiar algunes denúncies, però no es poden prendre com a proves absolutament evidents", va dir.
El líder rus, que va encapçalar les llistes electorals del partit oficialista Rússia Unida (RU), va afegir: "Per curiositat vaig veure cinc d'aquests vídeos i és absolutament incomprensible el que passa, encara que s'acompanyi amb crits i comentaris inequívocs".
"Treure conclusions sobre la neteja o no de les eleccions d'acord amb aquestes proves no és just", ha recalcat. Segons la seva opinió, en el millor dels casos els vídeos seran "material d'estudi" i "en el pitjor dels casos, es tracta de provocacions a les que, lamentablement, han recorregut diferents partits".
Al seu torn, Chúrov va informar al president rus que, amb el 99,99% dels vots escrutats, RU aconseguiria un 49,3% dels vots (32,3 milions de votants, o 238 escons), és a dir, la majoria absoluta a la Duma o Cambra baixa del Parlament rus.
Els comunistes són la segona força més votada amb un 19,2% (92 escons), gairebé el doble que fa quatre anys, seguits dels socialdemòcrates de Rússia Justa, 13,25% (64, i els ultranacionalistes del Partit Liberal Democràtic, 12% (56).
Diversos centenars de persones van ser detingudes ahir a la nit a Moscou en un acte de protesta organitzat per l'oposició no parlamentària contra el frau electoral.
Entre les denúncies d'irregularitats destaquen la introducció massiva de paperetes i el "carrusel", frau que consisteix a traslladar en autobusos a desenes de persones per diferents col·legis perquè votin repetidament pel partit governant.
Parlamentari rus adverteix als EUA sobre intents de suport a forces polítiques de Rússia
El cap del comitè per a assumptes internacionals del parlament rus, Konstantin Kosachev, en comentar les crítiques de la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, respecte a les legislatives celebrades a Rússia, va advertir a Washington contra els intents de donar suport directament a determinades forces polítiques del país.
Clinton va qualificar les eleccions russes com "poc lliures i injustes" i va exhortar a investigar suposades falsificacions.
Respecte d'això, Kosachev va dir que aquesta declaració no contribuirà a millorar el clima de les nostres relacions i aconsellar que les autoritats nord-americanes no han d'adoptar mesures pràctiques a partir de la declaració de Clinton.
"Si la part nord-americana promou una iniciativa de donar suport directament a qui la senyora Clinton diu" demòcrates", obrarem de manera rigorosa i conseqüent", va assenyalar el diputat, afegint que es tracta d'un assumpte intern de Rússia i que correspon valorar als ciutadans de Rússia.
Escrutini preliminar d'eleccions parlamentàries a Rússia
Pel que fa a les valoracions estrangeres, Rússia reconeix com a legítimes només les emeses per les missions d'observadors oficials convidades a Rússia acord amb els seus compromisos internacionals, ha indicat.
Kosachev va dir també que ja estan publicats els informes preliminars de totes les missions, que reconeixen com a vàlides i per tant legítimes les legislatives russes.
Medvédev va fer les seves declaracions al reunir-se amb el president de la Comissió Electoral Central (CEC) de Rússia, Vladímir Chúrov, que va informar sobre l'escrutini del 99,99% dels vots emesos el diumenge.
"Si tenim prou partits polítics o no, és competència de les autoritats russes i no de les organitzacions internacionals", va dir.
Durant la reunió ministerial de l'OSCE a Vílnius, capital lituana governada per una coalició neonazi, Clinton va assegurar que les eleccions legislatives russes no van ser "ni lliures ni justes".
"Els votants russos mereixen una investigació exhaustiva del frau i la manipulació electoral", va subratllar la cap de la diplomàcia nord-americana.
Pel que fa a les denúncies de frau, Medvédev va restar valor a les milers d'acusacions recollides durant la votació per diferents pàgines web russes: "En alguns casos (els vídeos) poden ser també una prova addicional a l'hora d'estudiar algunes denúncies, però no es poden prendre com a proves absolutament evidents", va dir.
El líder rus, que va encapçalar les llistes electorals del partit oficialista Rússia Unida (RU), va afegir: "Per curiositat vaig veure cinc d'aquests vídeos i és absolutament incomprensible el que passa, encara que s'acompanyi amb crits i comentaris inequívocs".
"Treure conclusions sobre la neteja o no de les eleccions d'acord amb aquestes proves no és just", ha recalcat. Segons la seva opinió, en el millor dels casos els vídeos seran "material d'estudi" i "en el pitjor dels casos, es tracta de provocacions a les que, lamentablement, han recorregut diferents partits".
Al seu torn, Chúrov va informar al president rus que, amb el 99,99% dels vots escrutats, RU aconseguiria un 49,3% dels vots (32,3 milions de votants, o 238 escons), és a dir, la majoria absoluta a la Duma o Cambra baixa del Parlament rus.
Els comunistes són la segona força més votada amb un 19,2% (92 escons), gairebé el doble que fa quatre anys, seguits dels socialdemòcrates de Rússia Justa, 13,25% (64, i els ultranacionalistes del Partit Liberal Democràtic, 12% (56).
Diversos centenars de persones van ser detingudes ahir a la nit a Moscou en un acte de protesta organitzat per l'oposició no parlamentària contra el frau electoral.
Entre les denúncies d'irregularitats destaquen la introducció massiva de paperetes i el "carrusel", frau que consisteix a traslladar en autobusos a desenes de persones per diferents col·legis perquè votin repetidament pel partit governant.
Parlamentari rus adverteix als EUA sobre intents de suport a forces polítiques de Rússia
El cap del comitè per a assumptes internacionals del parlament rus, Konstantin Kosachev, en comentar les crítiques de la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, respecte a les legislatives celebrades a Rússia, va advertir a Washington contra els intents de donar suport directament a determinades forces polítiques del país.
Clinton va qualificar les eleccions russes com "poc lliures i injustes" i va exhortar a investigar suposades falsificacions.
Respecte d'això, Kosachev va dir que aquesta declaració no contribuirà a millorar el clima de les nostres relacions i aconsellar que les autoritats nord-americanes no han d'adoptar mesures pràctiques a partir de la declaració de Clinton.
"Si la part nord-americana promou una iniciativa de donar suport directament a qui la senyora Clinton diu" demòcrates", obrarem de manera rigorosa i conseqüent", va assenyalar el diputat, afegint que es tracta d'un assumpte intern de Rússia i que correspon valorar als ciutadans de Rússia.
Escrutini preliminar d'eleccions parlamentàries a Rússia
Pel que fa a les valoracions estrangeres, Rússia reconeix com a legítimes només les emeses per les missions d'observadors oficials convidades a Rússia acord amb els seus compromisos internacionals, ha indicat.
Kosachev va dir també que ja estan publicats els informes preliminars de totes les missions, que reconeixen com a vàlides i per tant legítimes les legislatives russes.
Esquerra Unida presenta una moció demanant el canvi de la llei electoral a l’Ajuntament de Castelló
La portaveu del grup municipal d'EUPV a l’Ajuntament de Castelló, Carmen Carreras, considera que la llei actual té un greu dèficit democràtic, que pose en dubte la representativitat del parlament de l’estat espanyol. “L’Ajuntament de Castelló ha de prendre una posició inequívoca respecte a la llei electoral vigent, des d’EUPV creiem en la màxima, un ciutadà o ciutadana, un vot”, ressalta.
Carreras creu que ha arribat el moment de sostindré un debat seriós sobre el nostre sistema representatiu, per tal d’aprofundir en la democràcia incompleta en la que actualment vivim. “La societat espanyola demana un canvi del sistema electoral actual, profundament injust i que altera el sentit dels vots de la gent, i en conseqüència no representa adequadament la verdadera voluntat popular”, assegura.
“Izquierda Unida obtindria amb els mateixos vots obtinguts a les anteriors eleccions 25 diputats en un sistema verdaderament proporcional i no 11 com en tenim”, argumenta, “una situació escandalosa que solament beneficia al sistema financer que veu com els dos partits majoritaris que defensen els seus interessos s’alternen en el poder sense cap tipus de problema, a l’hora que margina als partits que no tenen cap empatx en denunciar la situació actual”.
“Per tot això”, ressalta la representant d’EUPV a la ciutat de Castelló, “que demanarem el rebuig del ple de l’Ajuntament de Castelló a una Llei Electoral que discrimina els partits minoritaris dispersos pel conjunt de l’Estat i discrimina els votants a causa de l’existència de circumscripcions sobre representades”.
Carreras creu que ha arribat el moment de sostindré un debat seriós sobre el nostre sistema representatiu, per tal d’aprofundir en la democràcia incompleta en la que actualment vivim. “La societat espanyola demana un canvi del sistema electoral actual, profundament injust i que altera el sentit dels vots de la gent, i en conseqüència no representa adequadament la verdadera voluntat popular”, assegura.
“Izquierda Unida obtindria amb els mateixos vots obtinguts a les anteriors eleccions 25 diputats en un sistema verdaderament proporcional i no 11 com en tenim”, argumenta, “una situació escandalosa que solament beneficia al sistema financer que veu com els dos partits majoritaris que defensen els seus interessos s’alternen en el poder sense cap tipus de problema, a l’hora que margina als partits que no tenen cap empatx en denunciar la situació actual”.
“Per tot això”, ressalta la representant d’EUPV a la ciutat de Castelló, “que demanarem el rebuig del ple de l’Ajuntament de Castelló a una Llei Electoral que discrimina els partits minoritaris dispersos pel conjunt de l’Estat i discrimina els votants a causa de l’existència de circumscripcions sobre representades”.
Nou informe treu a la llum l'evasió d'impostos per part de les multinacionals
Un nou informe publicat avui a Londres per la Internacional de l'Educació, la federació sindical internacional que s'ocupa del sector de l'ensenyament, documenta els enormes ingressos que perden els governs a causa de l'evasió d'impostos per part de les empreses i les repercussions que aquesta situació exerceix sobre l'educació i altres serveis públics essencials, que corren el risc de patir retallades per part dels governs.
"Centenars de milers de milions de dòlars es perden cada any perquè les empreses han trobat noves i complexes formes per evitar el pagament dels seus impostos, i els governs competeixen per atraure inversions multinacionals mitjançant la reducció de l'impost de societats, que cada vegada és més baix. Els governs estan privant efectivament als seus propis ciutadans dels ingressos de l'impost de societats que podria utilitzar millor a garantir serveis públics de qualitat.
Per això, els governs han de centrar-se en garantir que les empreses paguin la part justa que els correspon, en lloc de retallar els serveis públics, reduir els salaris i reduir els drets de les persones en el treball a través de mesures equivocades d'austeritat fiscal ", va afirmar la secretària general de la CSI, Sharan Burrow. "Aquest informe ajudarà a treure a la llum pública l'escàndol de l'evasió de l'impost de societats".
L'informe, Global Corporate Taxation and Resources for Quality Public Services (Tributació de les multinacionals i recursos per a serveis públics de qualitat), va ser elaborat per l'Institut d'Investigacions de la Internacional de l'Educació en nom del Consell Global Unions, que agrupa les Federacions Sindicals Internacionals amb la CSI i la Comissió Sindical Consultiva davant l'OCDE (TUAC).
"Centenars de milers de milions de dòlars es perden cada any perquè les empreses han trobat noves i complexes formes per evitar el pagament dels seus impostos, i els governs competeixen per atraure inversions multinacionals mitjançant la reducció de l'impost de societats, que cada vegada és més baix. Els governs estan privant efectivament als seus propis ciutadans dels ingressos de l'impost de societats que podria utilitzar millor a garantir serveis públics de qualitat.
Per això, els governs han de centrar-se en garantir que les empreses paguin la part justa que els correspon, en lloc de retallar els serveis públics, reduir els salaris i reduir els drets de les persones en el treball a través de mesures equivocades d'austeritat fiscal ", va afirmar la secretària general de la CSI, Sharan Burrow. "Aquest informe ajudarà a treure a la llum pública l'escàndol de l'evasió de l'impost de societats".
L'informe, Global Corporate Taxation and Resources for Quality Public Services (Tributació de les multinacionals i recursos per a serveis públics de qualitat), va ser elaborat per l'Institut d'Investigacions de la Internacional de l'Educació en nom del Consell Global Unions, que agrupa les Federacions Sindicals Internacionals amb la CSI i la Comissió Sindical Consultiva davant l'OCDE (TUAC).
Actes contra la constitució espanyola
Com és habitual cada any, moltes entitats i organitzacions polítiques organitzen actes per mostrar el seu rebuig a la constitució espanyola. Botifarrades, xerrades, accions de protesta i concerts omplen les places i els barris de molts municipis de tot el país. A la xarxa els internautes també fan córrer la crítica a la constitució espanyola amb les etiquetes #resacelebrar i #Noeslamevaconstitucio, que aquest matí eren 'trending topic' a l'estat.
L'Ajuntament de Girona no celebra la constitució
A Girona, el batlle Carles Puigdemont, va explicar diumenge que 'a l'Ajuntament no li pertoca organitzar la celebració de la diada de la constitució espanyola'. Puigdemont va subratllar que li sorprenia que durant 32 anys el consistori s'hagi encarregat de l'organització de la diada i no ho han fet altres institucions com la delegació del govern espanyol o la subdelegació.
Nit de jocs a València
A València, Endavant OSAN ha celebrat una nit de jocs al barri valencià de Velluters. S'ha fet un trivial anticonstitucional i un scrabble en català. Avui es projectarà el documental Veri, sobre els bombardejos espanyols durant la guerra del Rif, a la plaça del Pilar.
Botifarrada a Gràcia
Gràcia per la Independència ha organitzat una botifarrada a la Plaça de la Virreina, a Gràcia, com un acte reivindicatiu per mostrar el seu rebuig a la constitució espanyola. L'entitat ha convidat a participar-hi amb una carpa pròpia totes les associacions, entitats i partits polítics de Gràcia 'per convertir-la en un aplec sobiranista unitari i de reafirmació nacional'.
Les JERC fan una acció de protesta al Fossar de les Moreres
Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) fan una acció de protesta contra la constitució espanyola al Fossar de les Moreres, a Barcelona, a dos quarts de dotze del migdia. L'organització juvenil vol 'fer sentir la seva veu i mostrar públicament el rebuig a la constitució espanyola perquè escapça i coarta les reivindicacions nacionals i socials del nostre país, perquè no reconeix el dret d'autodeterminació de les nacions, castiga a la llengua catalana a favor de l'espanyola, imposa el règim monàrquic, i és un text que el jovent no hem votat'.
L'Ajuntament de Girona no celebra la constitució
A Girona, el batlle Carles Puigdemont, va explicar diumenge que 'a l'Ajuntament no li pertoca organitzar la celebració de la diada de la constitució espanyola'. Puigdemont va subratllar que li sorprenia que durant 32 anys el consistori s'hagi encarregat de l'organització de la diada i no ho han fet altres institucions com la delegació del govern espanyol o la subdelegació.
Nit de jocs a València
A València, Endavant OSAN ha celebrat una nit de jocs al barri valencià de Velluters. S'ha fet un trivial anticonstitucional i un scrabble en català. Avui es projectarà el documental Veri, sobre els bombardejos espanyols durant la guerra del Rif, a la plaça del Pilar.
Botifarrada a Gràcia
Gràcia per la Independència ha organitzat una botifarrada a la Plaça de la Virreina, a Gràcia, com un acte reivindicatiu per mostrar el seu rebuig a la constitució espanyola. L'entitat ha convidat a participar-hi amb una carpa pròpia totes les associacions, entitats i partits polítics de Gràcia 'per convertir-la en un aplec sobiranista unitari i de reafirmació nacional'.
Les JERC fan una acció de protesta al Fossar de les Moreres
Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) fan una acció de protesta contra la constitució espanyola al Fossar de les Moreres, a Barcelona, a dos quarts de dotze del migdia. L'organització juvenil vol 'fer sentir la seva veu i mostrar públicament el rebuig a la constitució espanyola perquè escapça i coarta les reivindicacions nacionals i socials del nostre país, perquè no reconeix el dret d'autodeterminació de les nacions, castiga a la llengua catalana a favor de l'espanyola, imposa el règim monàrquic, i és un text que el jovent no hem votat'.
Rotunda victòria del centre-esquerra i desastre de la dreta
El recentment elegit primer ministre croat, Zoran Milanovic, ha promès treballar dur per rescatar la debilitada economia del país després que els votants acabessin amb vint anys de govern ultra conservador. El bloc de centre-esquerra Kukuriku, liderat pels socialdemòcrates (SDP), portarà el país a formar part de la Unió Europea a mitjans de 2013 després d'aconseguir 79 dels 151 escons del Parlament del país ex iugoslau.
"El treball acaba de començar", ha declarat Milanovic a primera hora de dilluns davant dels seus seguidors. "No us fallaré, ho prometo", "podrem cometre errors, però no ens aturarem", ha afegit.
El recompte del dels vots ha confirmat la contundent victòria de la coalició de centre-esquerra en les eleccions legislatives de diumenge a Croàcia i el desastre de la ultra conservadora Unió Democràtica Croata (HDZ).
La coalició d'esquerres ha triomfat en les 21 ciutats croates, excepte en Gospic, centre d'una zona subdesenvolupada situada a uns 100 quilòmetres de Zagreb, mentre que la HDZ ha aconseguit els seus millors resultats en zones rurals.
La HDZ, el partit neofeixista hegemònic a Croàcia en els últims 20 anys i que portava en el poder des de 2003, tindrà 47 escons, només un més que en els seus pitjors resultats històrics de l'any 2000.
Malgrat una victòria tan rotunda de SDP i dels seus socis després de vuit anys de Govern de la HDZ, la crisi econòmica no ha deixat lloc per triomfalismes ni eufòries.
Croàcia es troba a la vora d'un col·lapse econòmic i social després de 20 anys d'espoli dels neofeixistes que iniciaren la Guerra de Iugoslàvia segons el programa i amb la financiació de l'OTAN, i amb l'anterior cap d'estat imputat per corrupció, davant el qual Milanovic ha anunciat una política de dolorosos retallades per tractar d'impedir un deteriorament major de l'economia.
"El treball acaba de començar", ha declarat Milanovic a primera hora de dilluns davant dels seus seguidors. "No us fallaré, ho prometo", "podrem cometre errors, però no ens aturarem", ha afegit.
El recompte del dels vots ha confirmat la contundent victòria de la coalició de centre-esquerra en les eleccions legislatives de diumenge a Croàcia i el desastre de la ultra conservadora Unió Democràtica Croata (HDZ).
La coalició d'esquerres ha triomfat en les 21 ciutats croates, excepte en Gospic, centre d'una zona subdesenvolupada situada a uns 100 quilòmetres de Zagreb, mentre que la HDZ ha aconseguit els seus millors resultats en zones rurals.
La HDZ, el partit neofeixista hegemònic a Croàcia en els últims 20 anys i que portava en el poder des de 2003, tindrà 47 escons, només un més que en els seus pitjors resultats històrics de l'any 2000.
Malgrat una victòria tan rotunda de SDP i dels seus socis després de vuit anys de Govern de la HDZ, la crisi econòmica no ha deixat lloc per triomfalismes ni eufòries.
Croàcia es troba a la vora d'un col·lapse econòmic i social després de 20 anys d'espoli dels neofeixistes que iniciaren la Guerra de Iugoslàvia segons el programa i amb la financiació de l'OTAN, i amb l'anterior cap d'estat imputat per corrupció, davant el qual Milanovic ha anunciat una política de dolorosos retallades per tractar d'impedir un deteriorament major de l'economia.
Eslovènia: Inesperat i ajustat triomf de l'esquerra
La inesperada victòria d'un nou partit d'esquerres en les eleccions eslovenes de diumenge ha regirat el panorama polític i fa preveure una complicada negociació per constituir el nou Govern que haurà de sanejar l'economia malmesa per la corrupció de les dretes al govern. Eslovènia Positiva (LZJ-PS), del popular alcalde de la capital, Ljubljana (Liubliana), Zoran Jankovic, va guanyar els comicis amb el 28,54% dels suports i tindrà 28 dels 90 escons al Parlament eslovè, segons el recompte del 99,96% de les paperetes.
El seu principal rival, i al qual els sondejos havien donat com a guanyador, el conservador Partit Demòcrata Eslovè (SDS) de l'exprimer ministre Janez Jansa, va aconseguir el 26,25% dels vots i tindrà 26 diputats.
Aquest atapeït triomf de Jankovic anuncia un complicat procés per formar una coalició de Govern, segons coincideixen els analistes polítics.
Una combinació a priori possible és l'aliança de Jankovic amb la SD socialdemòcrata del primer ministre sortint, Borut Pahor, que ha obtingut el 10,5% dels vots i 10 escons.
No obstant això, aquests dos partits d'esquerra no sumarien una majoria absoluta d'escons, de manera que als comptes parlamentàries caldria sumar a una altra formació.
La resta de partits en competició són la conservadora LVG, amb 8 diputats, el partit dels jubilats desús, que tindrà sis legisladors, el conservador Partit Popular Eslovè (SLS), amb sis seients, i la també conservadora Nova Eslovènia (NSI), amb quatre escons.
De moment, les formacions que tindran representació parlamentària no s'han pronunciat sobre possibles coalicions.
El seu principal rival, i al qual els sondejos havien donat com a guanyador, el conservador Partit Demòcrata Eslovè (SDS) de l'exprimer ministre Janez Jansa, va aconseguir el 26,25% dels vots i tindrà 26 diputats.
Aquest atapeït triomf de Jankovic anuncia un complicat procés per formar una coalició de Govern, segons coincideixen els analistes polítics.
Una combinació a priori possible és l'aliança de Jankovic amb la SD socialdemòcrata del primer ministre sortint, Borut Pahor, que ha obtingut el 10,5% dels vots i 10 escons.
No obstant això, aquests dos partits d'esquerra no sumarien una majoria absoluta d'escons, de manera que als comptes parlamentàries caldria sumar a una altra formació.
La resta de partits en competició són la conservadora LVG, amb 8 diputats, el partit dels jubilats desús, que tindrà sis legisladors, el conservador Partit Popular Eslovè (SLS), amb sis seients, i la també conservadora Nova Eslovènia (NSI), amb quatre escons.
De moment, les formacions que tindran representació parlamentària no s'han pronunciat sobre possibles coalicions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)