El col·lectiu Dempeus per la salut pública, que lluita en contra de totes les retallades en aquest sector i es va organitzar el 19 de febrer de 2009, ha posat en marxa una Iniciativa Penal Popular (IPP) per dur els responsables de les retallades -que Dempeus considera “agressions, negació de drets i actes delictius”-, davant la justícia. El col·lectiu titlla de “corruptes, malfactors i prevaricadors” els responsables d’unes retallades que, en paraules de l’exfiscal Carlos Jimenez Villarejo, hi ha la “percepció” que “estaven traspassant el límit de la legalitat prevista a l’article 542 del Codi Penal".
La IPP es va acordar en una reunió en que van participar representants de diverses organitzacions socials, acampades, plataformes territorials, xarxes i expressions diverses del moviment 15-M, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), la CONFAVB, organitzacions sindicals com CCOO, UGT i CGT, l’Associació per una Taxa sobre les Transaccions especulatives per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC), periodistes i professionals varis.
Tots ells coincideixen en considerar que les retallades representent “un autèntic retrocés en les condicions de vida i treball de la inmensa majoria de la població" i que la IPP “és un acte de cultura cívica contra la corrupció”. La Iniciativa Penal Popular disposa d’una pàgina web i Dempeus organitzarà una mobilització probablement el proper 10 de març, on fer visible l’acció de la IPP.
dilluns, 23 de gener de 2012
El govern de Merkel espia als diputats parlamentaris de L'Esquerra
L'agència d'intel·ligència alemanya BVF (Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució) manté sota vigilància a més d'un terç dels diputats que militen en la fracció parlamentària de L'Esquerra, ha informat avui la versió digital de la revista Der Spiegel. Sota vigilància estan 27 dels 76 diputats que l'Esquerra (Die Linke) té al Bundestag, entre ells, no només representants de la seva ala 'radical' -és a dir, comunista- sinó també el líder d'aquesta fracció, Gregor Gysi, la seva suplent Sahra Wagenknecht (foto), els membres de la cúpula directiva Dietmar Bartsch i Jan Korte, així com onze diputats de l'Esquerra a les assemblees regionals.
La revista fa referència a un informe que BfV va presentar a sol·licitud d'una comissió parlamentària. El document ressalta que no s'usen en aquesta vigilància mitjans especials per tractar-se d'un "seguiment" a partir d'articles de premsa, discursos públics i altres fonts obertes. Aquesta vigilància costa al tresor públic alemà uns 400.000 euros l'any, segons Der Spiegel.
La revista fa referència a un informe que BfV va presentar a sol·licitud d'una comissió parlamentària. El document ressalta que no s'usen en aquesta vigilància mitjans especials per tractar-se d'un "seguiment" a partir d'articles de premsa, discursos públics i altres fonts obertes. Aquesta vigilància costa al tresor públic alemà uns 400.000 euros l'any, segons Der Spiegel.
L'aigua dolça de l'oceà Àrtic podria congelar Europa
Científics adverteixen que en l'oceà Àrtic augmenta el dipòsit d'aigua dolça, el que comporta un creixement de l'espai aquós i l'alteració dels corrents oceànics. Aquest fenomen pot provocar el canvi dels corrents prop de la costa europea i, finalment, el refredament del clima a Europa. Es tracta de les conclusions dels climatòlegs del Col·legi Universitari de Londres que van analitzar les dades de l'observació del nivell del mar per satèl·lit recollides entre 1995 i 2011. Des de 2002, el nivell del mar a la part occidental de l'Àrtic va pujar 15 centímetres.
L'acumulació inusual ha estat causada per dues conseqüències de l'escalfament global: rius siberians i canadencs que aboquen més aigua del normal a l'Àrtic i la fosa del gel polar al mar.
L'increment del flux dels grans rius del nord "podria impactar potencialment la circulació oceànica a gran escala a l'Atlàntic. Això és important per a nosaltres a Europa occidental a causa de que el nostre clima és dictat en gran mesura per la circulació oceànica termohalina", va afirmar Laura de Steur, de l'Institut Reial Holandès d'Investigació Marítima.
La corrent termohalina gira en forma de cinta contínua des dels tròpics fins a l'Atlàntic Nord, impulsada per les diferències en contingut salí i pautes dels vents.
L'aigua tèbia del sud guanya a salinitat i es torna més pesada en refredar. A l'extrem nord el corrent es veu refredada més per l'aire fred i s'enfonsa, temperats i elevant novament en tornar al sud. Aquest cicle es podria veure afectat quan el flux d'aigua fresca sigui alliberat a l'Atlàntic.
Segons els càlculs dels especialistes, durant aquest període el volum d'aigua en l'oceà Glacial Àrtic va créixer com a mínim 8.000 quilòmetres cúbics, el que constitueix el 10% de l'àrea d'aigua dolça a l'oceà Àrtic. El creixement del 'dipòsit' d'aigua dolça es deu en primer lloc per la fusió dels gels i, en el segon lloc, a l'afluència de rius.
El creixement del nivell del mar i l'augment de l'aigua dolça també podria estar vinculat a la circulació de forts vents que causa una potent corrent oceànica que gira en el sentit de les agulles del rellotge i es coneix com el 'Gir de Beaufort'.
Segons explica la cap de l'estudi, la doctora Katharine Giles, en l'àrtic occidental el Gir de Beaufort es mou per una permanent circulació del vent anticiclònic, el que fa que l'aigua pugi al centre del gir, inflant la superfície del mar.
Els experts suposen que l'escalfament global impacta considerablement en la circulació de l'aigua a l'oceà i pot alterar el clima a Europa i a l'est dels EUA i Canadà. Segons la seva opinió, si a la zona polar segueix produint-se el canvi dels vents sota la influència de l'escalfament global, el 'dipòsit' de l'aigua dolça pot traslladar-se a la part septentrional de l'oceà Atlàntic i canviar les corrents oceàniques de la zona, congelant Europa als hiverns.
A causa de tal procés, el corrent temperada del Golf (Gulfstream) podria alterar el seu curs i allunyar-se del vell continent, i com a resultat els hiverns dels països de la costa occidental d'Europa, molt menys freds que els de Rússia i Canadà, passarien a la història.
L'acumulació inusual ha estat causada per dues conseqüències de l'escalfament global: rius siberians i canadencs que aboquen més aigua del normal a l'Àrtic i la fosa del gel polar al mar.
L'increment del flux dels grans rius del nord "podria impactar potencialment la circulació oceànica a gran escala a l'Atlàntic. Això és important per a nosaltres a Europa occidental a causa de que el nostre clima és dictat en gran mesura per la circulació oceànica termohalina", va afirmar Laura de Steur, de l'Institut Reial Holandès d'Investigació Marítima.
La corrent termohalina gira en forma de cinta contínua des dels tròpics fins a l'Atlàntic Nord, impulsada per les diferències en contingut salí i pautes dels vents.
L'aigua tèbia del sud guanya a salinitat i es torna més pesada en refredar. A l'extrem nord el corrent es veu refredada més per l'aire fred i s'enfonsa, temperats i elevant novament en tornar al sud. Aquest cicle es podria veure afectat quan el flux d'aigua fresca sigui alliberat a l'Atlàntic.
Segons els càlculs dels especialistes, durant aquest període el volum d'aigua en l'oceà Glacial Àrtic va créixer com a mínim 8.000 quilòmetres cúbics, el que constitueix el 10% de l'àrea d'aigua dolça a l'oceà Àrtic. El creixement del 'dipòsit' d'aigua dolça es deu en primer lloc per la fusió dels gels i, en el segon lloc, a l'afluència de rius.
El creixement del nivell del mar i l'augment de l'aigua dolça també podria estar vinculat a la circulació de forts vents que causa una potent corrent oceànica que gira en el sentit de les agulles del rellotge i es coneix com el 'Gir de Beaufort'.
Segons explica la cap de l'estudi, la doctora Katharine Giles, en l'àrtic occidental el Gir de Beaufort es mou per una permanent circulació del vent anticiclònic, el que fa que l'aigua pugi al centre del gir, inflant la superfície del mar.
Els experts suposen que l'escalfament global impacta considerablement en la circulació de l'aigua a l'oceà i pot alterar el clima a Europa i a l'est dels EUA i Canadà. Segons la seva opinió, si a la zona polar segueix produint-se el canvi dels vents sota la influència de l'escalfament global, el 'dipòsit' de l'aigua dolça pot traslladar-se a la part septentrional de l'oceà Atlàntic i canviar les corrents oceàniques de la zona, congelant Europa als hiverns.
A causa de tal procés, el corrent temperada del Golf (Gulfstream) podria alterar el seu curs i allunyar-se del vell continent, i com a resultat els hiverns dels països de la costa occidental d'Europa, molt menys freds que els de Rússia i Canadà, passarien a la història.
Esquerra Unida reclama explicacions al PP sobre la venda dels hospitals de Llíria i Gandia
La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha sol·licitat la compareixença en Les Corts Valencianes del conseller, Luís Rosado, en la Comissió de Sanitat per exigir que explique la venda d’aquestos centres sanitaris a empreses privades. Esquerra Unida s’ha mostrat frontalment contrària a aquesta venda: “El Partit Popular està posant en perill la sanitat pública valenciana. Si l’hospital de Gandia i l’hospital de Llíria passen a mans d’empreses privades, en comptes de ser gestionats directament per la Conselleria, la qualitat de l’assistència sanitària empitjorarà en aquestes comarques, com ja ha passat a Alzira, Manises o Torrevella, que també són hospitals gestionats per empreses”, adverteix.
La diputada d’Esquerra Unida considera que aquest seria un pas més en la privatització del nostre sistema sanitari, “la crisi està servint al PP d’excusa per a vendre la sanitat pública. Està permetent que les empreses privades facen negoci amb la salut de les persones, i vol regalar els diners de tots i de totes a unes poques empreses properes al poder”.
A més la diputada recorda que la privatització de la sanitat resulta molt més cara per a les arques públiques, “es calcula que la gestió per part d’empreses privades ens costa un 20% més que la gestió pública”, subratlla.
Albiol remarca que les empreses privades “tenen com a principal objectiu obtindre beneficis econòmics, i per a d’això retallen en personal, en formació del mateix, i això empitjora la qualitat de la sanitat”, critica.
Albiol: “La política suïcida del Consell posa en el límit a Castelló”.
Marina Albiol assegura que cal un replantejament de la política econòmica a les comarques de Castelló i al conjunt del País Valencià. “Parlem d’un deute amb l’educació, sanitat i en benestar social a les nostres comarques d’almenys 230 milions d’euros”.
La diputada d’EUPV denuncia que la política econòmica del Partit Popular en els últims anys: “Està posant contra les cordes el futur desenvolupament de les comarques de Castelló. Qüestions molt bàsiques, com l’educació i la sanitat pública estan en greu perill, i la morositat del Consell està obligant a moltes empreses a tancar”.
Albiol es refereix a les dades que estan sent aportades pels centres educatius, i diverses associacions prestadores de serveis, que denuncien una situació desesperada per manca de pagaments per part del govern valencià. Exemples de deute entre molts, són 13,6 milions amb l’UJI, 8 milions amb els col·legis i instituts, 259000 euros a la Fundació Amigó, i 400000 euros a la fundació Síndrome de Down.
A més, la parlamentària, recrimina que molts autònoms castellonencs que treballen amb l’administració valenciana han de tancar la seva empresa perquè no poden fer front a la morositat del Consell, “anant directes a la cua de l’atur, el principal destructor d’ocupació a les nostres terres són el Partit Popular i les seves polítiques”, assegura.
“El que hem viscut en els últims anys al País Valencià, i més concretament a Castelló, és el saqueig premeditat per part de les empreses privades de l’erari públic, tot beneit per un Consell més interessat en complaure als seus amics, que en solucionar els problemes de la gent”, critica la diputada, “és en aquesta política on hem de buscar els orígens de la situació de morositat impresentable que pateixen tants i tants ciutadans i ciutadanes de Castelló”.
Albiol adverteix que seria inassolible aquesta situació comportara la substitució del sistema públic per l’empresa privada. “Els mateixos que es van fer rics a costa de la societat, no poden ser els beneficiaris ara de la runa en què ha convertit el Partit Popular la hisenda i el sistema de benestar a Castelló”, recalca.
La representant d’esquerres assegura que és necessari que el Partit Popular prenga nota de la situació i canvie 180 graus les sues prioritats en despesa, “Castelló no es pot permetre aeroports, ni centres de convencions, ni ciudades de las lenguas, quan molts en molts instituts no tenen ni per a folis, i un centre de discapacitats com el d’Albocàsser esta a punt de tancar pels impagaments del Consell”.
La diputada d’Esquerra Unida considera que aquest seria un pas més en la privatització del nostre sistema sanitari, “la crisi està servint al PP d’excusa per a vendre la sanitat pública. Està permetent que les empreses privades facen negoci amb la salut de les persones, i vol regalar els diners de tots i de totes a unes poques empreses properes al poder”.
A més la diputada recorda que la privatització de la sanitat resulta molt més cara per a les arques públiques, “es calcula que la gestió per part d’empreses privades ens costa un 20% més que la gestió pública”, subratlla.
Albiol remarca que les empreses privades “tenen com a principal objectiu obtindre beneficis econòmics, i per a d’això retallen en personal, en formació del mateix, i això empitjora la qualitat de la sanitat”, critica.
Albiol: “La política suïcida del Consell posa en el límit a Castelló”.
Marina Albiol assegura que cal un replantejament de la política econòmica a les comarques de Castelló i al conjunt del País Valencià. “Parlem d’un deute amb l’educació, sanitat i en benestar social a les nostres comarques d’almenys 230 milions d’euros”.
La diputada d’EUPV denuncia que la política econòmica del Partit Popular en els últims anys: “Està posant contra les cordes el futur desenvolupament de les comarques de Castelló. Qüestions molt bàsiques, com l’educació i la sanitat pública estan en greu perill, i la morositat del Consell està obligant a moltes empreses a tancar”.
Albiol es refereix a les dades que estan sent aportades pels centres educatius, i diverses associacions prestadores de serveis, que denuncien una situació desesperada per manca de pagaments per part del govern valencià. Exemples de deute entre molts, són 13,6 milions amb l’UJI, 8 milions amb els col·legis i instituts, 259000 euros a la Fundació Amigó, i 400000 euros a la fundació Síndrome de Down.
A més, la parlamentària, recrimina que molts autònoms castellonencs que treballen amb l’administració valenciana han de tancar la seva empresa perquè no poden fer front a la morositat del Consell, “anant directes a la cua de l’atur, el principal destructor d’ocupació a les nostres terres són el Partit Popular i les seves polítiques”, assegura.
“El que hem viscut en els últims anys al País Valencià, i més concretament a Castelló, és el saqueig premeditat per part de les empreses privades de l’erari públic, tot beneit per un Consell més interessat en complaure als seus amics, que en solucionar els problemes de la gent”, critica la diputada, “és en aquesta política on hem de buscar els orígens de la situació de morositat impresentable que pateixen tants i tants ciutadans i ciutadanes de Castelló”.
Albiol adverteix que seria inassolible aquesta situació comportara la substitució del sistema públic per l’empresa privada. “Els mateixos que es van fer rics a costa de la societat, no poden ser els beneficiaris ara de la runa en què ha convertit el Partit Popular la hisenda i el sistema de benestar a Castelló”, recalca.
La representant d’esquerres assegura que és necessari que el Partit Popular prenga nota de la situació i canvie 180 graus les sues prioritats en despesa, “Castelló no es pot permetre aeroports, ni centres de convencions, ni ciudades de las lenguas, quan molts en molts instituts no tenen ni per a folis, i un centre de discapacitats com el d’Albocàsser esta a punt de tancar pels impagaments del Consell”.
Grècia publica la "llista de la vergonya" dels seus evasors fiscals mentre Espanya els protegeix
El ministeri d'Hisenda de Grècia ha publicat una llista amb els noms de 4.152 persones que li deuen a l'Estat 14.877.000 d'euros en impostos i multes per infraccions fiscals no pagades fins ara, informa avui la premsa grega. Quinze d'aquests contribuents li deuen a l'Estat més de 100 milions d'euros cada un, altres 15 han entre 50 i 100 milions cada un, mentre que 246 estan entrampats amb entre 10 i 50 milions d'euros.
Posant en evidència a aquests evasors i gràcies a confiscacions i la venda en subhastes de béns en propietat d'aquestes persones, el Govern grec d'unitat nacional espera reduir l'elevat dèficit públic de l'Estat.
No obstant això, nombroses persones que figuren en aquesta llista, de 170 pàgines, ja s'han declarat en fallida o es troben a la presó, precisament per frau fiscal, recorda avui el diari Eleftheros Typos.
Segons el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, que venia amenaçant des de novembre amb fer-la pública, es tracta de la "llista de la vergonya", que posa en evidència un dels principals mals de la societat grega, l'impagament d'impostos.
El primer de la llista és Nicos Kasimatis, un empresari de 57 anys d'edat, proper al partit conservador Nova Democràcia, amb un deute de 952 milions d'euros, està detingut des de 2009, condemnat a 504 anys de presó per evasió i frau fiscal. Kasimatis coordinava a Salònica (nord del país) una xarxa clandestina d'empreses i inspectors d'Hisenda per evadir i defraudar impostos. L'empresari va lliurar al jutge els noms dels inspectors corruptes que col·laboraven amb ell, però segons la premsa grega, aquests segueixen en els seus càrrecs fins avui.
Altres que apareix en el llistat són l'exjugador de bàsquet rus Michail Misunov, qui ha de pagar 600.000 euros, i Yorgos Batatudis, antic propietari del club de futbol PAOK Salònica, que deu 2,5 milions d'euros al fisc grec.
Posant en evidència a aquests evasors i gràcies a confiscacions i la venda en subhastes de béns en propietat d'aquestes persones, el Govern grec d'unitat nacional espera reduir l'elevat dèficit públic de l'Estat.
No obstant això, nombroses persones que figuren en aquesta llista, de 170 pàgines, ja s'han declarat en fallida o es troben a la presó, precisament per frau fiscal, recorda avui el diari Eleftheros Typos.
Segons el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, que venia amenaçant des de novembre amb fer-la pública, es tracta de la "llista de la vergonya", que posa en evidència un dels principals mals de la societat grega, l'impagament d'impostos.
El primer de la llista és Nicos Kasimatis, un empresari de 57 anys d'edat, proper al partit conservador Nova Democràcia, amb un deute de 952 milions d'euros, està detingut des de 2009, condemnat a 504 anys de presó per evasió i frau fiscal. Kasimatis coordinava a Salònica (nord del país) una xarxa clandestina d'empreses i inspectors d'Hisenda per evadir i defraudar impostos. L'empresari va lliurar al jutge els noms dels inspectors corruptes que col·laboraven amb ell, però segons la premsa grega, aquests segueixen en els seus càrrecs fins avui.
Altres que apareix en el llistat són l'exjugador de bàsquet rus Michail Misunov, qui ha de pagar 600.000 euros, i Yorgos Batatudis, antic propietari del club de futbol PAOK Salònica, que deu 2,5 milions d'euros al fisc grec.
La Unió Europea acorda l'embargament petrolier contra l'Iran
Els cancellers dels 27 països membres de la Unió Europea (UE) han acordat avui en principi l'establiment d'un embargament sobre el subministrament del petroli des de l'Iran: "S'ha aconseguit un acord de principis per introduir embargament petrolier contra l'Iran", va declarar la font. La mesura del feixisme occidental contra Iran pot provocar un augment de preus i un greu caos econòmic, al qual els "governants" europeus són completament indiferents. Foto: El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo (PP), i la baronesa Ashton.
Ha afegit que la decisió definitiva sobre això serà consensuada més tard aquest dilluns, durant una trobada que els ministres d'Exteriors tenen previst celebrar a Brussel·les.
Diplomàtics acreditats a la capital belga han assenyalat anteriorment que el nou paquet de sancions contra Teheran preveu una prohibició gradual de les compres del cru iranià i els seus derivats. Tots els països de la UE haurien de reduir a zero aquestes importacions cap a juliol vinent.
Els principals importadors del petroli iranià a la UE són Espanya, Itàlia i Grècia. En aquesta última nació, el cru provinent de l'Iran cobreix fins a un 35% de la demanda interna.
Espanya serà un dels països que "més es va a sacrificar" arran d'aquest embargament, segons ha assenyalat el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo (PP), a causa del important volum de cru que importa del país persa: "Entenem que la seguretat de la zona és prioritària i, per tant, estem disposats a fer aquest sacrifici per aconseguir la unanimitat a Europa", ha assenyalat a l'arribar a la reunió. Espanya obté el 20% de les seves importacions de petroli de l'Iran, amb Repsol i Cepsa com a principals importadors espanyols.
El ministre iranià d'Afers Exteriors, Ali Akbar Salehi, va recordar la setmana passada que l'Iran es va acostumar als embargaments al llarg de l'últim any. Al mateix temps, va exhortar a Occident a pensar dues vegades abans d'emprendre noves sancions.
Ha afegit que la decisió definitiva sobre això serà consensuada més tard aquest dilluns, durant una trobada que els ministres d'Exteriors tenen previst celebrar a Brussel·les.
Diplomàtics acreditats a la capital belga han assenyalat anteriorment que el nou paquet de sancions contra Teheran preveu una prohibició gradual de les compres del cru iranià i els seus derivats. Tots els països de la UE haurien de reduir a zero aquestes importacions cap a juliol vinent.
Els principals importadors del petroli iranià a la UE són Espanya, Itàlia i Grècia. En aquesta última nació, el cru provinent de l'Iran cobreix fins a un 35% de la demanda interna.
Espanya serà un dels països que "més es va a sacrificar" arran d'aquest embargament, segons ha assenyalat el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo (PP), a causa del important volum de cru que importa del país persa: "Entenem que la seguretat de la zona és prioritària i, per tant, estem disposats a fer aquest sacrifici per aconseguir la unanimitat a Europa", ha assenyalat a l'arribar a la reunió. Espanya obté el 20% de les seves importacions de petroli de l'Iran, amb Repsol i Cepsa com a principals importadors espanyols.
El ministre iranià d'Afers Exteriors, Ali Akbar Salehi, va recordar la setmana passada que l'Iran es va acostumar als embargaments al llarg de l'últim any. Al mateix temps, va exhortar a Occident a pensar dues vegades abans d'emprendre noves sancions.
Schlecker es declara insolvent
La cadena alemanya de drogueries Schlecker, amb 6.000 botigues a Alemanya i centenars a Europa, ha presentat declaració d'insolvència davant l'audiència d'Ulm, al sud d'Alemanya, ha anunciat avui el mateix tribunal que portarà aquest cas. Schlecker va informar ja divendres passat que no havia aconseguit el finançament necessari, de manera que no podia aplicar les mesures previstes en l'actual procés de reestructuració.
Schlecker, que dóna feina a 30.000 persones a Alemanya i 17.000 a l'estranger, ja havia anunciat que tenia la intenció de tancar fins al pròxim mes de febrer un total de 600 comerços a Alemanya per la seva falta de rendibilitat. En la declaració d'insolvència, que ara serà tramitada per un jutge, Schlecker presenta als creditors propostes sobre el futur de la companyia.
Schlecker havia desmentit fa temps informacions sobre possibles dificultats en els seus pagaments i preveia tornar aquest any a la zona de beneficis després d'anys de números vermells. La cadena de drogueries ja havia començat a tancar botigues i havia iniciat un procés de sanejament de la seva xarxa d'establiments per fer-los més atractius i poder competir amb els grans grups germans Dm i Rossmann. A més, la seva imatge va quedar danyada quan es va conèixer les males condicions laborals dels seus empleats.
Schlecker té actualment unes 6.000 botigues a Alemanya, on ja ha tancat un miler, i altres 3.000 a Àustria, Espanya, França, Itàlia, República Txeca, Polònia i Portugal.
Durant molts anys, Schlek va ser el número 1 en el mercat de drogueries alemany, si bé des de fa anys Dm i Rossmann han crescut més ràpidament.
Schleker, que no ha facilitat les pèrdues que ha tingut els últims anys, va facturar el 2010 uns 6.500 milions d'euros.
Schlecker, que dóna feina a 30.000 persones a Alemanya i 17.000 a l'estranger, ja havia anunciat que tenia la intenció de tancar fins al pròxim mes de febrer un total de 600 comerços a Alemanya per la seva falta de rendibilitat. En la declaració d'insolvència, que ara serà tramitada per un jutge, Schlecker presenta als creditors propostes sobre el futur de la companyia.
Schlecker havia desmentit fa temps informacions sobre possibles dificultats en els seus pagaments i preveia tornar aquest any a la zona de beneficis després d'anys de números vermells. La cadena de drogueries ja havia començat a tancar botigues i havia iniciat un procés de sanejament de la seva xarxa d'establiments per fer-los més atractius i poder competir amb els grans grups germans Dm i Rossmann. A més, la seva imatge va quedar danyada quan es va conèixer les males condicions laborals dels seus empleats.
Schlecker té actualment unes 6.000 botigues a Alemanya, on ja ha tancat un miler, i altres 3.000 a Àustria, Espanya, França, Itàlia, República Txeca, Polònia i Portugal.
Durant molts anys, Schlek va ser el número 1 en el mercat de drogueries alemany, si bé des de fa anys Dm i Rossmann han crescut més ràpidament.
Schleker, que no ha facilitat les pèrdues que ha tingut els últims anys, va facturar el 2010 uns 6.500 milions d'euros.
Sindicat de Mossos USPAC: "El conseller Puig es creu per sobre de la Llei"
"El departament d’Interior i el conseller Felip Puig diuen voler complir la legalitat al peu de la lletra, ara bé, ell és el primer en incomplir-la, doncs no fa cas de les resolucions del Síndic de Greuges de Catalunya quan li diu que ha de respondre motivadament els escrits que li adrecem, ni respon molts escrits que té pendent de respondre’ns, ni notifica els justificants de recepció tal i com marca el Decret de dret de petició 21/2003 de 21 de gener que especifica clarament -i així ho resol també el Síndic-, que “s’ha de justificar la rebuda en un termini màxim de 10 dies”.
"Pel que sembla ell està -o es creu- per sobre de les lleis, Decrets, etc. La Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix en l’art. 53 que les administracions estan obligades a dictar resolució expressa en tots els procediments (també l’art.30 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya quan parla del dret a la bona administració, i l’art. 22 de la Llei 26/2010 que inclou el dret a tenir una resolució expressa i que es notifiqui en els terminis legalment establerts)".
"També, entre d’altres deficiències cròniques, quan els Mossos estem donant de menjar als detinguts sense cap mena de respecte a les normes sanitàries. Un treballador de qualsevol empresa que toqui aliments amb les mans ha de tenir un mínim de formació en la manipulació d’aliments. No pas entre els Mossos: Aquí no. Aquí podem tocar els aliments dels detinguts sense cap formació prèvia, ni les més mínimes condicions higièniques i sanitàries".
"Pel que sembla ell està -o es creu- per sobre de les lleis, Decrets, etc. La Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix en l’art. 53 que les administracions estan obligades a dictar resolució expressa en tots els procediments (també l’art.30 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya quan parla del dret a la bona administració, i l’art. 22 de la Llei 26/2010 que inclou el dret a tenir una resolució expressa i que es notifiqui en els terminis legalment establerts)".
"També, entre d’altres deficiències cròniques, quan els Mossos estem donant de menjar als detinguts sense cap mena de respecte a les normes sanitàries. Un treballador de qualsevol empresa que toqui aliments amb les mans ha de tenir un mínim de formació en la manipulació d’aliments. No pas entre els Mossos: Aquí no. Aquí podem tocar els aliments dels detinguts sense cap formació prèvia, ni les més mínimes condicions higièniques i sanitàries".
Deute grec: Ackerman, l'usurer del Deutsche Bank i Merkel
El govern d'Atenes segueix negociant amb els bancs creditors sobre una retallada del deute. Si no arriben a un acord, Grècia podria caure en la insolvència, amb incalculables conseqüències per a tota Europa. La suma ha de ser impressionant fins i tot per algú que guanya tant com el cap del Deutsche Bank, Josef Ackermann: 103 mil milions d'euros. Aquesta és la quantitat a la qual haurien de renunciar els creditors privats -bancs i fons d'alt risc- per salvar Grècia de la insolvència.
Ackermann presideix l'Associació Internacional de Bancs (IIF), que negocia amb el govern grec sobre una retallada del deute. Els creditors haurien de desistir de cobrar prop de la meitat dels diners degut, a canvi de la garantia que la resta serà cancel · lat. El que està en discussió és a quin taxa d'interès. Els bancs demanen un 4,6%, mentre les autoritats polítiques volen romandre per sota del 3%. I això marca una diferència considerable, tractant-se de crèdits a 30 anys de termini.
Conseqüències de la retallada
El cap dels negociadors de l'associació bancària, Charles Dallara, va abandonar Atenes i les converses van prosseguir el cap de setmana via telefònica, segons han informat les agències de notícies. Prèviament, el cap del Deutsche Bank havia criticat una vegada més la manera com els polítics han manejat la crisi. "L'expectativa era que els bons de deute sobirà fossin cancel · lats en un 100 per cent. Aquest principi va ser vulnerat, contravenint totes les declaracions formulades anteriorment ", va dir Ackermann a la dpa, advertint de les conseqüències a llarg termini d'una eventual treu de deute. "Pagarem un alt preu per això", ha indicat el banquer.
Si no s'arriba a un acord, a les autoritats polítiques els queda encara l'opció de decidir unilateralment una retallada del deute. En aquest cas s'activarien les assegurances que cobreixen el no pagament de crèdits, en aquest cas adquirits per l'Estat grec. Però, segons l'opinió d'experts, els països integrants de la Unió Europea, s'hi resisteixen. "Alguns fons hedge, que van apostar a la fallida, obtindrien d'aquesta forma grans guanys, i això és una cosa que els polítics volguessin evitar com sigui", explica Hans-Peter Burghof, professor d'economia bancària de la universitat de Hohenheim.
Perill de fallida
El pagament del deute és requisit per al lliurament de més diners del fons de rescat europeu a Grècia, per una suma de 130.000.000.000 d'euros. Els països de l'eurozona no volen comprometre's a efectuar més pagaments mentre no s'aclareixi si els bancs renunciaran a part del que se'ls deu. I el temps pressiona: si Grècia no rep més diners fins a mitjans de març, el país cauria en la insolvència.
Els experts parteixen de la base que, de facto, el país ja es troba en aquesta situació. "Grècia està en fallida", diu Burghof, afegint que ara falta per saber "quan els polítics desistiran finalment d'ocultar aquest fet mitjançant les transferències de diners". Similar és l'apreciació del seu col·lega Clemens Fuest, de l'Institut de Ciències Financeres de la universitat de Colònia. "Els càlculs del programa d'ajuda de la UE parteixen de la base que el deute de Grècia arribarà l'any 2012 al 120 per cent del seu producte intern brut. Per aquesta raó, suposo que de tota manera haurà d'haver una altra lleva de deute", apunta l'especialista.
Guanys per als bancs
Hans-Peter Burghof critica sense embuts la tàctica negociadora dels bancs davant del govern grec. "Els bancs aposten al fet que els europeus aportaran més diners fiscal, per por que les turbulències es tornin massa forts en els mercats financers", indica l'acadèmic, que considera massa elevat l'interès del 4,6% que demanen. "Allà hi ha marge per a bones guanys", adverteix Burghof.
L'Associació Internacional de Bancs ha declarat que de totes maneres s'ha de seguir negociant per portar a bon port el "històric" retallada voluntari de deute i estabilitzar l'eurozona.
Ackermann presideix l'Associació Internacional de Bancs (IIF), que negocia amb el govern grec sobre una retallada del deute. Els creditors haurien de desistir de cobrar prop de la meitat dels diners degut, a canvi de la garantia que la resta serà cancel · lat. El que està en discussió és a quin taxa d'interès. Els bancs demanen un 4,6%, mentre les autoritats polítiques volen romandre per sota del 3%. I això marca una diferència considerable, tractant-se de crèdits a 30 anys de termini.
Conseqüències de la retallada
El cap dels negociadors de l'associació bancària, Charles Dallara, va abandonar Atenes i les converses van prosseguir el cap de setmana via telefònica, segons han informat les agències de notícies. Prèviament, el cap del Deutsche Bank havia criticat una vegada més la manera com els polítics han manejat la crisi. "L'expectativa era que els bons de deute sobirà fossin cancel · lats en un 100 per cent. Aquest principi va ser vulnerat, contravenint totes les declaracions formulades anteriorment ", va dir Ackermann a la dpa, advertint de les conseqüències a llarg termini d'una eventual treu de deute. "Pagarem un alt preu per això", ha indicat el banquer.
Si no s'arriba a un acord, a les autoritats polítiques els queda encara l'opció de decidir unilateralment una retallada del deute. En aquest cas s'activarien les assegurances que cobreixen el no pagament de crèdits, en aquest cas adquirits per l'Estat grec. Però, segons l'opinió d'experts, els països integrants de la Unió Europea, s'hi resisteixen. "Alguns fons hedge, que van apostar a la fallida, obtindrien d'aquesta forma grans guanys, i això és una cosa que els polítics volguessin evitar com sigui", explica Hans-Peter Burghof, professor d'economia bancària de la universitat de Hohenheim.
Perill de fallida
El pagament del deute és requisit per al lliurament de més diners del fons de rescat europeu a Grècia, per una suma de 130.000.000.000 d'euros. Els països de l'eurozona no volen comprometre's a efectuar més pagaments mentre no s'aclareixi si els bancs renunciaran a part del que se'ls deu. I el temps pressiona: si Grècia no rep més diners fins a mitjans de març, el país cauria en la insolvència.
Els experts parteixen de la base que, de facto, el país ja es troba en aquesta situació. "Grècia està en fallida", diu Burghof, afegint que ara falta per saber "quan els polítics desistiran finalment d'ocultar aquest fet mitjançant les transferències de diners". Similar és l'apreciació del seu col·lega Clemens Fuest, de l'Institut de Ciències Financeres de la universitat de Colònia. "Els càlculs del programa d'ajuda de la UE parteixen de la base que el deute de Grècia arribarà l'any 2012 al 120 per cent del seu producte intern brut. Per aquesta raó, suposo que de tota manera haurà d'haver una altra lleva de deute", apunta l'especialista.
Guanys per als bancs
Hans-Peter Burghof critica sense embuts la tàctica negociadora dels bancs davant del govern grec. "Els bancs aposten al fet que els europeus aportaran més diners fiscal, per por que les turbulències es tornin massa forts en els mercats financers", indica l'acadèmic, que considera massa elevat l'interès del 4,6% que demanen. "Allà hi ha marge per a bones guanys", adverteix Burghof.
L'Associació Internacional de Bancs ha declarat que de totes maneres s'ha de seguir negociant per portar a bon port el "històric" retallada voluntari de deute i estabilitzar l'eurozona.
Etiquetes de comentaris:
Àngela Merkel,
Deutsche Bank,
Europa,
Grècia,
Josef Ackermann
La Policia tancarà el grup contra el crim organitzat a les Balears
El Grup de Resposta Especial per al Crim Organitzat (GRECO) de Balears posa punt final. El ministre de l'Interior de l'Opus Dei -Jorge Fernández Díaz- tem que persegueixin els seus amics i ha decidit aplicar importants retallades en aquestes unitats d'elit de la Policia Nacional, que suposaran la clausura de les unitats tant de Palma com de Canàries i reduccions de personal a la resta. El ministeri s'excusa en "l'elevat cost" que suposen aquests grups i "les fortes deutes que arrossega el cos", tot i que algunes de les operacions dels GRECO han suposat la intervenció de diversos milions d'euros. Els antiavalots no es desmunten, ni es retornen el més d'un milió d'euros en gasos lacrimògens acabats de comprar o els 100.000 euros en bales de goma.
El GRECO, un dels projectes estrella de la primera legislatura de l'anterior govern socialista, disposa d'unitats territorials en zones on es concentren clans mafiosos i de delinqüència organitzada: Balears, Costa Brava, Llevant, Galícia, Cadis i Canàries. Els plans d'Interior passen per suprimir els grups d'ambdós arxipèlags i retallar personal a la resta.
El GRECO compte a Balears amb cinc agents dedicats a Mallorca i vuit a Eivissa. Els comandaments policials estudien ara com i quan desmantellar aquesta unitat, que ha collit importants èxits en els últims anys, especialment en la lluita contra el narcotràfic. Destacable va ser la seva contribució a la confiscació de 200 quilos de cocaïna a València.
Ja en la presa de possessió de la nova cúpula policial, el passat 13 de gener, Cosidó va avançar que es marcava com a objectiu una "revisió" de l'estratègia de la Policia en la lluita contra el crim organitzat per millorar les capacitats d'intel · ligència i investigació . No obstant això, el director general de la Policia va subratllar la necessitat de mantenir l'eficàcia policial però "reduint costos" en un exemple de "austeritat, estalvi i eficiència" davant les retallades pressupostàries.
Fonts sindicals han xifrat el deute contret per la Policia en uns 175 milions d'euros, únicament en el capítol de despeses corrents com llum, telèfon, aigua o carburant per als vehicles policials. A aquesta quantitat cal sumar altres 12 milions d'euros en concepte de complements de productivitat per objectius que estan pendents d'abonar als agents.
El GRECO depèn orgànicament de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO) de la Comissaria General de Policia Judicial, que dirigeix des de la setmana passada el comissari Enrique Rodríguez Ulla. Va ser creat el 2005 durant el primer govern socialista i va començar a treballar a la Costa del Sol, centre del tràfic de drogues i de diners.
En els anys següents es van anar establint la resta d'unitats territorials, l'última d'elles a Cadis i enfocada a una "zona calenta" per al tràfic de drogues i amb un alt índex de criminalitat com el Camp de Gibraltar.
Els GRECO disposen d'importants mitjans materials i tecnologia d'última generació per perseguir aquest tipus de delinqüència organitzada, i en ells presten servei agents especialitzats, molts d'ells amb coneixements d'idiomes. Des de 2005 han desarticulat centenars de grups organitzats, han detingut a milers dels seus integrants i han intervingut centenars de vehicles i embarcacions.
El GRECO, un dels projectes estrella de la primera legislatura de l'anterior govern socialista, disposa d'unitats territorials en zones on es concentren clans mafiosos i de delinqüència organitzada: Balears, Costa Brava, Llevant, Galícia, Cadis i Canàries. Els plans d'Interior passen per suprimir els grups d'ambdós arxipèlags i retallar personal a la resta.
El GRECO compte a Balears amb cinc agents dedicats a Mallorca i vuit a Eivissa. Els comandaments policials estudien ara com i quan desmantellar aquesta unitat, que ha collit importants èxits en els últims anys, especialment en la lluita contra el narcotràfic. Destacable va ser la seva contribució a la confiscació de 200 quilos de cocaïna a València.
Ja en la presa de possessió de la nova cúpula policial, el passat 13 de gener, Cosidó va avançar que es marcava com a objectiu una "revisió" de l'estratègia de la Policia en la lluita contra el crim organitzat per millorar les capacitats d'intel · ligència i investigació . No obstant això, el director general de la Policia va subratllar la necessitat de mantenir l'eficàcia policial però "reduint costos" en un exemple de "austeritat, estalvi i eficiència" davant les retallades pressupostàries.
Fonts sindicals han xifrat el deute contret per la Policia en uns 175 milions d'euros, únicament en el capítol de despeses corrents com llum, telèfon, aigua o carburant per als vehicles policials. A aquesta quantitat cal sumar altres 12 milions d'euros en concepte de complements de productivitat per objectius que estan pendents d'abonar als agents.
El GRECO depèn orgànicament de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO) de la Comissaria General de Policia Judicial, que dirigeix des de la setmana passada el comissari Enrique Rodríguez Ulla. Va ser creat el 2005 durant el primer govern socialista i va començar a treballar a la Costa del Sol, centre del tràfic de drogues i de diners.
En els anys següents es van anar establint la resta d'unitats territorials, l'última d'elles a Cadis i enfocada a una "zona calenta" per al tràfic de drogues i amb un alt índex de criminalitat com el Camp de Gibraltar.
Els GRECO disposen d'importants mitjans materials i tecnologia d'última generació per perseguir aquest tipus de delinqüència organitzada, i en ells presten servei agents especialitzats, molts d'ells amb coneixements d'idiomes. Des de 2005 han desarticulat centenars de grups organitzats, han detingut a milers dels seus integrants i han intervingut centenars de vehicles i embarcacions.
El fill d'un dels jutges contra Garzón, alt càrrec de Camps i de Fabra
Francisco Monterde Ferrer (foto) és un dels jutges que integren el tribunal que jutja Baltasar Garzón per les escoltes del 'cas Gürtel', que afecta alts càrrecs del Partit Popular. La seva vinculació amb aquest partit hauria de ser una de les raons, no l'única, per invalidar-lo en aquest cas. El magistrat va ser nomenat pel PP per a vocal del Consell General del Poder Judicial el 1996 i el 2003 va arribar a la Sala del Penal del Tribunal Suprem també gràcies als vots del PP. El seu fill, Francisco Monterde Cones, és un alt càrrec en la Comunitat Valenciana, nomenat arbitràriament per Francisco Camps (PP) director del parc natural de Hoces del Cabriel.
El juny de 2009, Francisco Monterde Ferrer va ser designat per instruir la branca del cas Gürtel assumida pel Tribunal Suprem, que afectava el llavors tresorer del PP, Luis Bárcenas, i el diputat popular Jesús Merino, per un delicte de suborn i de frau fiscal. Va ser un nomenament molt polèmic perquè el magistrat portava més de 25 anys sense realitzar una investigació judicial. En l'aire hi havia el seu clara vinculació amb el partit dels dos acusats.
Proper a l'Opus Dei
Membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura i "molt pròxim" a l'Opus Dei, va desenvolupar tota la seva carrera a València fins a accedir al Consell del Poder Judicial recolzat pel PP.
Recusat per falta d'imparcialitat en la causa del franquisme
Francisco Monterde ha estat un dels jutges que més s'ha implicat en l'altra causa que el Tribunal Suprem porta contra Baltasar Garzón, per la seva investigació sobre els crims del franquisme. Va ser un dels jutges que va acceptar la querella del "sindicat" ultradretà Mans Netes i també dels que van rebutjar el recurs de Garzón. Es va declarar competent per jutjar, però la Sala Penal va acceptar la seva recusació per falta d'imparcialitat objectiva. Aquest dimarts, el jutge suspès de l'Audiència Nacional seurà a la banqueta per segona vegada per aquesta causa.
El director del parc de Hoces del Cabriel
La vinculació de Monterde amb el Partit Popular no acaba en el seu historial professional vinculat a aquest partit. El seu fill, Francisco Monterde Cones, és un alt càrrec en la Comunitat Valenciana, nomenat pel Govern de Francisco Camps director del parc natural de Hoces del Cabriel.
Un "càrrec de confiança" del PP valencià
El setembre passat, va ser un dels directors que es van salvar de la reestructuració duta a terme per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, a causa de la crisi. La Generalitat el va ratificar en el lloc, enmig de crítiques del partit socialista. El portaveu de la Funció Pública en les Corts d'aquest partit, Rafa Rubio, va qualificar "d'un insult" als valencians que el president de la Generalitat, Alberto Fabra, "hagi col·locat a dit a deu afins nomenant-los personal eventual per dirigir els parcs naturals, i vulgui acomiadar funcionaris amb experiència i professionals qualificats de l'administració autonòmica per estalviar".
El juny de 2009, Francisco Monterde Ferrer va ser designat per instruir la branca del cas Gürtel assumida pel Tribunal Suprem, que afectava el llavors tresorer del PP, Luis Bárcenas, i el diputat popular Jesús Merino, per un delicte de suborn i de frau fiscal. Va ser un nomenament molt polèmic perquè el magistrat portava més de 25 anys sense realitzar una investigació judicial. En l'aire hi havia el seu clara vinculació amb el partit dels dos acusats.
Proper a l'Opus Dei
Membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura i "molt pròxim" a l'Opus Dei, va desenvolupar tota la seva carrera a València fins a accedir al Consell del Poder Judicial recolzat pel PP.
Recusat per falta d'imparcialitat en la causa del franquisme
Francisco Monterde ha estat un dels jutges que més s'ha implicat en l'altra causa que el Tribunal Suprem porta contra Baltasar Garzón, per la seva investigació sobre els crims del franquisme. Va ser un dels jutges que va acceptar la querella del "sindicat" ultradretà Mans Netes i també dels que van rebutjar el recurs de Garzón. Es va declarar competent per jutjar, però la Sala Penal va acceptar la seva recusació per falta d'imparcialitat objectiva. Aquest dimarts, el jutge suspès de l'Audiència Nacional seurà a la banqueta per segona vegada per aquesta causa.
El director del parc de Hoces del Cabriel
La vinculació de Monterde amb el Partit Popular no acaba en el seu historial professional vinculat a aquest partit. El seu fill, Francisco Monterde Cones, és un alt càrrec en la Comunitat Valenciana, nomenat pel Govern de Francisco Camps director del parc natural de Hoces del Cabriel.
Un "càrrec de confiança" del PP valencià
El setembre passat, va ser un dels directors que es van salvar de la reestructuració duta a terme per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, a causa de la crisi. La Generalitat el va ratificar en el lloc, enmig de crítiques del partit socialista. El portaveu de la Funció Pública en les Corts d'aquest partit, Rafa Rubio, va qualificar "d'un insult" als valencians que el president de la Generalitat, Alberto Fabra, "hagi col·locat a dit a deu afins nomenant-los personal eventual per dirigir els parcs naturals, i vulgui acomiadar funcionaris amb experiència i professionals qualificats de l'administració autonòmica per estalviar".
Xina acomiada l'any del conill i rep amb alegria el del drac
La cultura xinesa s'acomiada aquest diumenge de l'Any del Conill i inicia aquest dilluns, l'Any del Drac, el més esperat i temut dels 12 animals que formen el seu calendari lunar, ocasió que reuneix la majoria de les famílies en la festa més celebrada a Orient. En els dies previs, els xinesos van seguir el costum de netejar les seves cases de brutícia i "mals esperits" i decorar-les amb adorns al·lusius a l'animal que respectaran durant tot l'any, i que el 2012 serà el drac, símbol de la figura de l'emperador que inspira molt respecte als xinesos.
Es diu que els nascuts sota aquest signe són persones de molta energia, coratge, entusiastes i innovadors: famosos dracs són Beethoven, Bill Gates, Paul McCartney o el "drac de les arts marcials" Bruce Lee.
Un bon any per fer reformes, progressos i canvis
Segons els astròlegs orientals, l'any del drac no serà tan conflictiu com 2011, i, en canvi, serà una bona època per fer reformes, progressos i canvis.
Serà beneficiós per al medi ambient, perquè està compost d'aigua i terra. És un any recomanable per casar-se i tenir fills, o per iniciar qualsevol activitat nova, ja que el drac sempre porta sort i felicitat, segons els xinesos.
Un any per casar-se i tenir fills i iniciar qualsevol activitat nova
No obstant això, per aquesta mateixa composició d'aigua i terra, els endevins també prediuen que hi haurà desastres naturals, com terratrèmols i inundacions.
Festa plena de rituals
Alguns dels pitjors terratrèmols han estat precisament en anys del drac, com el d'Alaska de 1964 o el que el 1976 va causar la mort de 250.000 persones a la ciutat xinesa de Tangshan.
Per tot això els xinesos, que moltes vegades s'autodenominen "hereus del drac", esperen el nou any amb una barreja d'il·lusió però també amb cautela.
La il·lusió s'uneix a la cautela
Com cada any, la festa més important a la Xina origina el desplaçament de centenars de milions de xinesos que acostumen a reunir-se amb la seva família: des del 8 de gener fins al 16 de febrer, es calcula que al país hi haurà més de 3.160 milions de desplaçaments.
La festa està envoltada de molts rituals, especialment en la taula, on es rep l'any amb un sopar que sol ser un banquet de marisc, jiaozi (raviolis, que representen els bons desitjos), i yuanxiao (boles dolços de massa d'arròs farcides amb sèsam, nous o fesols, que simbolitzen la reunió familiar).
El dia de l'Any Nou comença a dues setmanes de festes (l'anomenada Festa de la Primavera), que acabaran amb el Festival de les Llanternes, celebració amb cants, balls i espectacles de fanals que aquest any cau el 6 de febrer.
Pressió per als joves que no han trobat nòvia
No tots gaudeixen plenament de la festa: és el cas de molts joves que tornen a casa en altres províncies i que patiran la pressió dels seus pares per no haver trobat encara marit o esposa.
El matrimoni és un dels temes centrals dels àpats festives, i segons expliquen els mitjans, està de moda "llogar" nuvis o parella per portar-los a la casa familiar.
Es diu que els nascuts sota aquest signe són persones de molta energia, coratge, entusiastes i innovadors: famosos dracs són Beethoven, Bill Gates, Paul McCartney o el "drac de les arts marcials" Bruce Lee.
Un bon any per fer reformes, progressos i canvis
Segons els astròlegs orientals, l'any del drac no serà tan conflictiu com 2011, i, en canvi, serà una bona època per fer reformes, progressos i canvis.
Serà beneficiós per al medi ambient, perquè està compost d'aigua i terra. És un any recomanable per casar-se i tenir fills, o per iniciar qualsevol activitat nova, ja que el drac sempre porta sort i felicitat, segons els xinesos.
Un any per casar-se i tenir fills i iniciar qualsevol activitat nova
No obstant això, per aquesta mateixa composició d'aigua i terra, els endevins també prediuen que hi haurà desastres naturals, com terratrèmols i inundacions.
Festa plena de rituals
Alguns dels pitjors terratrèmols han estat precisament en anys del drac, com el d'Alaska de 1964 o el que el 1976 va causar la mort de 250.000 persones a la ciutat xinesa de Tangshan.
Per tot això els xinesos, que moltes vegades s'autodenominen "hereus del drac", esperen el nou any amb una barreja d'il·lusió però també amb cautela.
La il·lusió s'uneix a la cautela
Com cada any, la festa més important a la Xina origina el desplaçament de centenars de milions de xinesos que acostumen a reunir-se amb la seva família: des del 8 de gener fins al 16 de febrer, es calcula que al país hi haurà més de 3.160 milions de desplaçaments.
La festa està envoltada de molts rituals, especialment en la taula, on es rep l'any amb un sopar que sol ser un banquet de marisc, jiaozi (raviolis, que representen els bons desitjos), i yuanxiao (boles dolços de massa d'arròs farcides amb sèsam, nous o fesols, que simbolitzen la reunió familiar).
El dia de l'Any Nou comença a dues setmanes de festes (l'anomenada Festa de la Primavera), que acabaran amb el Festival de les Llanternes, celebració amb cants, balls i espectacles de fanals que aquest any cau el 6 de febrer.
Pressió per als joves que no han trobat nòvia
No tots gaudeixen plenament de la festa: és el cas de molts joves que tornen a casa en altres províncies i que patiran la pressió dels seus pares per no haver trobat encara marit o esposa.
El matrimoni és un dels temes centrals dels àpats festives, i segons expliquen els mitjans, està de moda "llogar" nuvis o parella per portar-los a la casa familiar.
El departament de caos social de Josep Lluís Cleries demana tornar ajudes per error seu
El departament de Benestar Social i Família ha demanat a 87 persones discapacitades la devolució d'uns 7.000 euros cadascuna perquè la Generalitat els va pagar durant uns quants anys subvencions que eren incompatibles o complementàries. Josep Lluís Cleries reconeix que es va tractar d'un error de responsabilitat seva però argüeix que, al tractar-se de diner públic, la llei 'obliga' la Generalitat a exigir-ne la devolució als afectats sense responsabilitat pels que es van equivocar.
El departament ha enviat cartes a les 87 famílies afectades que van cobrar durant alguns anys dos o més ajudes que eren incompatibles o complementàries sense que l'administració ho advertís.
Tornar a poc a poc
Fonts de la conselleria han negat que siguin cartes de constrenyiment per tornar els diners, sinó que se'ls comunica que van cobrar indegudament uns diners i que els han de tornar, per la qual cosa els faciliten un telèfon perquè es posin en contacte amb ells i negociar la forma de fer-ho.
El departament s'ha compromès que la devolució no serà traumàtica i ha garantit que a les persones que no puguin retornar-los se'ls cobrarà restant-los quantitats petites, "de 10 euros mensuals si fos necessari", quan els afectats cobrin les ajudes de la llei de la dependència.
Dels 87 afectats, 30 van renunciar a les ajudes de la dependència perquè en algun cas les ajudes que ja cobraven sumaven un import superior a les que els oferia aquesta, per la qual cosa ara que ja no cobren una de les dues ajudes hauran de tornar a tramitar la petició de dependència.
El departament ha enviat cartes a les 87 famílies afectades que van cobrar durant alguns anys dos o més ajudes que eren incompatibles o complementàries sense que l'administració ho advertís.
Tornar a poc a poc
Fonts de la conselleria han negat que siguin cartes de constrenyiment per tornar els diners, sinó que se'ls comunica que van cobrar indegudament uns diners i que els han de tornar, per la qual cosa els faciliten un telèfon perquè es posin en contacte amb ells i negociar la forma de fer-ho.
El departament s'ha compromès que la devolució no serà traumàtica i ha garantit que a les persones que no puguin retornar-los se'ls cobrarà restant-los quantitats petites, "de 10 euros mensuals si fos necessari", quan els afectats cobrin les ajudes de la llei de la dependència.
Dels 87 afectats, 30 van renunciar a les ajudes de la dependència perquè en algun cas les ajudes que ja cobraven sumaven un import superior a les que els oferia aquesta, per la qual cosa ara que ja no cobren una de les dues ajudes hauran de tornar a tramitar la petició de dependència.
Hollande llança la seva campanya amb un dur atac al món financer
El candidat socialista a la Presidència francesa, François Hollande, ha llançat la seva campanya amb un gran míting que ha reunit més de 10.000 persones i en què ha atacat amb duresa al món de les finances, a qui ha considerat el principal problema del país: "El meu adversari de veritat no té nom, ni cara, ni partit, ni serà candidat. Però és qui governa. És el món de les finances, que ha pres el control de l'economia, de la societat i de les nostres vides", ha dit Hollande davant un públic entregat a Le Bourget, al nord de París, i acompanyat per la plana major del seu partit.
Desitjós de distanciar-se del actual president francès, Nicolas Sarkozy, que previsiblement serà el seu rival per a les Presidencials de dins de quatre mesos, el candidat socialista ha proposat una recepta nova per afrontar la crisi en la qual, ha dit, seran els més rics els que més paguin.
Canvi de timó de la política francesa
En un ambient festiu, animat per l'extennista i cantant Yannick Noah, la persona més popular de França segons els sondejos, Hollande ha desgranat poques propostes concretes però ha promès un canvi de timó de la política i de la forma de presidir el país, que ha considerat ara massa personalista i dirigida als més afavorits.
Sense nomenar-lo, Hollande ha atacat el balanç de Sarkozy, el mandat, ha dit, "és el de la degradació", que deixa "xifres rècord de dèficit i d'atur", que ha pujat els impostos i que multiplica les retallades sense importar-li que això estrangule el creixement.
Per això, ha assegurat, si és elegit el pròxim 6 de maig, viatjarà immediatament a Berlín per proposar a la cancellera alemanya, Angela Merkel, un canvi d'orientació de la política europea cap al creixement i no exclusivament dirigida al rigor.
Hollande ha advocat per una intervenció del Banc Central Europeu per evitar les derives especulatives i per mutualitzar part del deute europea per afavorir la creació de riquesa, tot això, dins d'una renegociació del tractat europeu acordada el passat 9 de desembre al Consell Europeu celebrat a Brussel·les.
Acusa els bancs de "mossegar la mà que els va salvar"
Als bancs, a qui ha acusat de "mossegar la mà que els va salvar", els imposarà una llei que els obligui a separar les seves activitats creditícies de les especulatives, que els impedeixi treballar en paradisos fiscals i que reguli la remuneració dels seus dirigents.
Proposarà una taxa sobre les transaccions financeres, una contribució ecològica a les fronteres europees i la creació d'una agència pública de qualificació que acabi amb el domini de les tres actuals.
Hollande no ha oblidat la lluita contra el dèficit públic, que afrontarà amb el control de les despeses i amb un increment dels impostos als més rics, als quals l'actual Govern, ha dit, ha fet "un regal fiscal" de 30.000 milions d'euros. Així, al final del seu mandat es va comprometre a tenir equilibri en les finances públiques.
Però les retallades, ha assegurat el candidat, "es faran amb justícia", enfront de l'actual president que ha "multiplicat els privilegis" mentre vuit milions de francesos viuen per sota dels nivells de pobresa.
Per donar exemple, Hollande s'ha compromès a reduir un 30% el sou del president de la República. També ha promertido restaurar la jubilació als 60 anys, crear un banc per afavorir la instal·lació d'indústries i pujar l'impost de la renda als que més ingressin.
El candidat socialista ha alertat contra "els extremismes", tant d'esquerra com de dreta, que poden provocar que, com va passar el 2002, el candidat d'un dels dos grans partits no superi la primera volta.
Compromisos socials
En el terreny social, Hollande s'ha compromès a inscriure el laïcisme en la Constitució, legalitzar els matrimonis homosexuals i donar dret de vot als estrangers en els comicis locals.
Però el seu principal missatge s'ha dirigit "als joves", començant per l'educació, on s'ha compromès a reduir a la meitat el nombre de fracassos escolars, que ha xifrat en 150.000 en l'actualitat.
Hollande, que ha considerat que la joventut actual viu pitjor que la passada, s'ha compromès a canviar la tendència i ha demanat que li rendeixin comptes sobre aquest assumpte.
Amb aquest gran míting, el primer de la seva campanya, el candidat socialista compta amb donar una imatge d'unitat del partit i rellançar la seva imatge, alguna cosa danyada en les últimes setmanes.
Hollande es manté al capdavant dels sondejos, amb 30% d'intenció de vot en la primera volta, enfront del 23% de Sarkozy que encara no ha proclamat oficialment la seva candidatura.
Desitjós de distanciar-se del actual president francès, Nicolas Sarkozy, que previsiblement serà el seu rival per a les Presidencials de dins de quatre mesos, el candidat socialista ha proposat una recepta nova per afrontar la crisi en la qual, ha dit, seran els més rics els que més paguin.
Canvi de timó de la política francesa
En un ambient festiu, animat per l'extennista i cantant Yannick Noah, la persona més popular de França segons els sondejos, Hollande ha desgranat poques propostes concretes però ha promès un canvi de timó de la política i de la forma de presidir el país, que ha considerat ara massa personalista i dirigida als més afavorits.
Sense nomenar-lo, Hollande ha atacat el balanç de Sarkozy, el mandat, ha dit, "és el de la degradació", que deixa "xifres rècord de dèficit i d'atur", que ha pujat els impostos i que multiplica les retallades sense importar-li que això estrangule el creixement.
Per això, ha assegurat, si és elegit el pròxim 6 de maig, viatjarà immediatament a Berlín per proposar a la cancellera alemanya, Angela Merkel, un canvi d'orientació de la política europea cap al creixement i no exclusivament dirigida al rigor.
Hollande ha advocat per una intervenció del Banc Central Europeu per evitar les derives especulatives i per mutualitzar part del deute europea per afavorir la creació de riquesa, tot això, dins d'una renegociació del tractat europeu acordada el passat 9 de desembre al Consell Europeu celebrat a Brussel·les.
Acusa els bancs de "mossegar la mà que els va salvar"
Als bancs, a qui ha acusat de "mossegar la mà que els va salvar", els imposarà una llei que els obligui a separar les seves activitats creditícies de les especulatives, que els impedeixi treballar en paradisos fiscals i que reguli la remuneració dels seus dirigents.
Proposarà una taxa sobre les transaccions financeres, una contribució ecològica a les fronteres europees i la creació d'una agència pública de qualificació que acabi amb el domini de les tres actuals.
Hollande no ha oblidat la lluita contra el dèficit públic, que afrontarà amb el control de les despeses i amb un increment dels impostos als més rics, als quals l'actual Govern, ha dit, ha fet "un regal fiscal" de 30.000 milions d'euros. Així, al final del seu mandat es va comprometre a tenir equilibri en les finances públiques.
Però les retallades, ha assegurat el candidat, "es faran amb justícia", enfront de l'actual president que ha "multiplicat els privilegis" mentre vuit milions de francesos viuen per sota dels nivells de pobresa.
Per donar exemple, Hollande s'ha compromès a reduir un 30% el sou del president de la República. També ha promertido restaurar la jubilació als 60 anys, crear un banc per afavorir la instal·lació d'indústries i pujar l'impost de la renda als que més ingressin.
El candidat socialista ha alertat contra "els extremismes", tant d'esquerra com de dreta, que poden provocar que, com va passar el 2002, el candidat d'un dels dos grans partits no superi la primera volta.
Compromisos socials
En el terreny social, Hollande s'ha compromès a inscriure el laïcisme en la Constitució, legalitzar els matrimonis homosexuals i donar dret de vot als estrangers en els comicis locals.
Però el seu principal missatge s'ha dirigit "als joves", començant per l'educació, on s'ha compromès a reduir a la meitat el nombre de fracassos escolars, que ha xifrat en 150.000 en l'actualitat.
Hollande, que ha considerat que la joventut actual viu pitjor que la passada, s'ha compromès a canviar la tendència i ha demanat que li rendeixin comptes sobre aquest assumpte.
Amb aquest gran míting, el primer de la seva campanya, el candidat socialista compta amb donar una imatge d'unitat del partit i rellançar la seva imatge, alguna cosa danyada en les últimes setmanes.
Hollande es manté al capdavant dels sondejos, amb 30% d'intenció de vot en la primera volta, enfront del 23% de Sarkozy que encara no ha proclamat oficialment la seva candidatura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)