diumenge, 1 d’abril de 2012

AEP: Manifestació a les 19:00 hores a la Plaça de la Universitat

L’AEP -Associació d’Estudiants Progressistes- convoquen als mitjans de comunicació a una roda de premsa el dilluns 2 d’abril a les 18:00 hores a les portes de la Ciutat de la Justícia (Gran Via, 111 de l’Hospitalet). Intervendrà Laura de la Villa en nom de l’AEP i hi assistiran personalitats representants de les entitats i organitzacions signants del manifest de suport que us adjuntem. Queda desconvocada la concentració prevista pel mateix lloc a les 19:00 hores i donem suport a la manifestació unitària i ciutadana convocada a les 19:00 hores a la Plaça de la Universitat en solidaritat amb tots i totes les detingudes durant la jornada de vaga general del 29 de març.

Informarem a la premsa sobre la situació jurídica actualitzada del cas de l’Ismael i el Daniel, i sobre el lliurament del recurs d’apel·lació de presó preventiva. Així mateix, facilitarem un document d’informació impresa.

Els companys participaven d’un piquet de la vaga general a l’Avinguda Diagonal i van ser detinguts a prop de les 11:00 hores del matí amb el càrrec de desordres públics. L’endemà, a última hora del vespre, van declarar davant la jutgessa, que va aplicar presó preventiva per petició del Ministeri Fiscal.

RODA DE PREMSA:

Lliurament del recurs d’apel·lació per anul·lar la presó preventiva i demanar la llibertat immediata de l’Ismael i el Daniel, estudiants de la UB detinguts durant la jornada de vaga general. Dilluns 2 d’abril – 18:00 hores. Ciutat de la Justícia (Gran Via, 111 de l’Hospitalet).

Suport des de la Facultat de Física, l'AEP, IU, EUiA, AJ i CCOO a Ismael i Daniel

Hi ha quatre persones empresonades pels altercats a Barcelona durant el 29 de març a la vaga general. Dijous passat la policia va detenir 79 persones a tot Catalunya, dels que van quedar en llibertat sense efecte de detenció un total de 38 persones. Altres 36 han passat a disposició judicial i queden cinc que està previst que passin en les pròximes hores. Suport des de la Facultat de Física, l'AEP, IU, EUiA, AJ i CCOO a Ismael i Daniel, de 20 anys i empresonats sense proves a Quatre Camins, que són "estudiants corrents del Grau de Física" i destaquen que ambdós són "excel·lents en el tracte personal, sense cap prejudici amb les persones que els envolten i molt implicats en el món universitari a l'hora d'organitzar qualsevol tipus d'activitat cultural".

De les 36 que han passat a disposició judicial 27 estan en llibertat amb càrrecs i té l'obligació de comparèixer dues vegades per setmana, hi ha un altre en llibertat sense càrrecs i s'ha decretat llibertat amb fiança per a altres cinc, no podent pagar un d'ells, que ha ingressat a la presó. Es va detenir a vuit menors, dels quals set van quedar en llibertat sense efecte de detenció i només un d'ells és considerat formalment com detingut.

Suport des de la Facultat de Física, IU, EUiA, AJ i CCOO


Dos dels quatre joves que són a la presó preventiva estudien un grau de física i els seus companys han escrit una carta de suport a la que s'estan sumant els estudiants de la facultat de Física.

Es posa de manifest en el comunicat que Ismael i Daniel, de 20 anys, són "estudiants corrents del Grau de Física" i destaquen que ambdós són "excel·lents en el tracte personal, sense cap prejudici amb les persones que els envolten i molt implicats en el món universitari a l'hora d'organitzar qualsevol tipus d'activitat cultural". Declaren també que "no responen al perfil d'anti-sistema radical de cap manera i demanem que prevalgui la presumpció d'innocència a l'espera d'un judici just i regular".

Aquests joves van ser detinguts a Barcelona durant la vaga general i aquest grup de joves demana que "no se'ls tracti com a caps de turc per tot el que va succeir durant la jornada".

També han condemnat la "insòlita" decisió judicial el grup de L'Esquerra Plural en paraules del seu coordinador Cayo Lara, EUiA, Alternativa Jove-EUiA i Joves de CCOO.

IU denuncia l'insòlit dictamen de presó preventiva als tres estudiants detinguts a Barcelona

El passat dijous 29 de març, durant el desenvolupament dels piquets informatius de la Vaga General van ser detingudes diverses persones a la capital catalana. Aquests detinguts van ser traslladats a la Comissaria de Les Corts, sota l'acusació de desordres públics i altres càrrecs. Tot apuntava que després de les declaracions serien posats en llibertat a l'espera del judici. A poc a poc, la majoria de detinguts i detingudes van ser posats en llibertat.

Malauradament, les i els advocats van comunicar que, per pressions del Ministeri Fiscal des de Madrid, la jutge responsable del cas va decretar presó preventiva per a tres dels detinguts, Isma, Dani i Javi, un d'ells militant d'EUiA. La resolució s'apuntala en el raonament que aquestes persones podrien reincidir en les seves activitats "antisistema" si segueixen en llibertat, fins i tot s'arriba a declarar que l'empresonament evitarà que "puguin actuar davant la cimera del BCE que tindrà lloc a Barcelona".

#prourepressio Signa a ACTUABLE i segueix les accions de suport!

Hollande perd força i Melenchon es dispara sobre Le Pen

A falta de tres setmanes perquè se celebri la primera volta de les eleccions presidencials franceses, el candidat socialista, François Hollande, perd suport en les enquestes, encara que es manté líder. La gran sorpresa de la campanya electoral segueix sent el candidat del Front de Gauche (Front d'Esquerra) Jean-Luc Mélenchon, que aconseguiria un 15% en la primera volta, superant a la fins ara tercera candidata en competició: la ultradretana Marine Le Pen (13,5%). Els Verds (EE) d'Eva Joly només aconseguirien un 2% i ni entrarien al Parlament.

Segons un sondeig de l'institut LH2, en la primera volta dels comicis, el 22 d'abril, Hollande es faria al menys amb un 28,5% dels vots, encara per davant de Sarkozy, que aconseguiria un 27,5% de suports.

També les perpectives per a la segona volta, el 6 de maig, es mantenen per Hollande.

Segons LH2, el seu avantatge sobre Sarkozy s'hauria reduït a la meitat en les últimes quatre setmanes, passant de 16 a 8 punts. Altres sondejos de la dreta col·loquen a Sarkozy per davant en la primera volta però darrera sempre a la segona. Fa quatre setmanes, Mélenchon només comptava amb un 8,5% de suports. La candidata dels Verds, Eva Joly, només aconseguiria un 2%, el pitjor resultat aconseguit fins ara en les enquestes de LH2 per a Yahoo!

Espanya: El SUP compara els ministres amb xeics àrabs per tenir 5 cotxes oficials

El Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha carregat contra ministres i alts càrrecs del Govern del PP per malbaratar "com xeics àrabs" els diners públics tenint a la seva disposició fins a cinc cotxes oficials, mentre "retallen i exigeixen sacrificis als més febles". Així ho manifesta el sindicat majoritari del Cos Nacional de Policia en el seu butlletí del mes d'abril, titulat "Carnet per punts", en què carrega contra el cap del Gabinet del President de Govern, Jorge Moragas, del qual assegura que ni tan sols "va esperar ni a prendre possessió del càrrec per exigir escortes i vehicles per a càrrecs polítics i famílies". Jorge Fernández Díaz (foto, a la dreta), ministre de repressió Interior i supernumerari de l'Opus Dei, ha dit que es vol "dotar dels instruments jurídics legals per fer front a la violència urbana equiparant-la a la 'kale borroka'.

Com a Moragas, també critiquen a tots els membres de l'Executiu de Mariano Rajoy que apliquen un "tractament desigual corrupte" a l'hora de gestionar els materials i les arques públiques, fent així el contrari del que "predica".

Segons el SUP, els alts càrrecs del Govern, des del seu president fins els ministres, secretaris d'Estat o sotssecretaris, entre d'altres, tenen de tres a cinc vehicles idèntics assignats "per poder substituir mentre els netegen, per avaries o traslladar amb cotxe a localitats a les que viatgen en avió els usuaris ". I als cotxes se sumen els seus corresponents "escortes i xofers", tot "gratis total".

"Per això, quan es produeix la notícia i l'escàndol pels 82.600 euros que costarà el bust de Bono, que sens dubte és una vergonya, diem que se segueix malbaratant els diners de tots en benefici d'uns pocs", conclou el SUP.

El govern vol que els violents es considerin ´kale borroka´


Els ministeris d'Interior i de Justícia del PP han decidit impulsar reformes legals perquè els "violents, com els de Barcelona el dia de la vaga general, comencin a rebre el càstig penal del terrorisme de baixa intensitat de la 'kale borroka'". El canvi en la consideració penal d'aquests fets suposa elevar les penes mínimes de presó a dos anys, cosa que permetrà als jutges poder decretar presó provisional per als detinguts quan ho considerin convenient. Ja fa algunes setmanes que els dos ministeris treballen en una reforma del Codi Penal en relació a la lluita contra els violents que actuen de forma organitzada i premeditada.

El titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, supernumerari de l'Opus Dei, ha dit que es tracta de "dotar els instruments jurídics legals per fer front a la violència urbana equiparant-la a la 'kale borroka'", és a dir, de fer un altre llei a mida dels seus interessos: defensar als defraudadors i especuladors que han estafat amb la "crisi" del totxo o les participacions preferents, mentre amnistia els lladres i narcotraficans amb diners deufradats.

"No es tracta de legislar a cop d'ocasió, sinó d'equiparar-nos a la legislació de països com França o el Regne Unit, que no tenen complexos a l'hora de preservar la pau pública des de la seva tradició democràtica", ha dit Fernández Díaz, obviant la tradició nodemocràtica fins ara del Regne d'Espanya.

Willy Toledo: "No hi ha indicis suficients de la comissió d'un delicte"

El jutge que estava de guàrdia als jutjats de plaça de Castilla el passat divendres 30, Marcelino Sexmero, assegura-en la interlocutòria en què rebutja decretar la presó preventiva que havia demanat la fiscalia per l'actor-, que "en la situació actual de la instrucció no es permet deduir cap manera que hi hagi indicis suficients de la comissió d'un delicte contra els treballadors, ja que ni la mateixa policia secreta -que va instar al denunciant a fer la denúncia- ha ressenyat en l'atestat dels treballadors coaccionats ni ha pres declaració a aquests possibles treballadors, constant només la declaració del propietari del local". És la part de l'interlocutòria que fa a les coaccions per fer la vaga, un dels dos delictes que s'imputen a Toledo.

Sobre els danys al local, l'altre fet delictiu en el qual el propietari del bar ha involucrat a l'actor, el magistrat, després de qualificar la petició de la presó preventiva com "desproporcionada i inadequada als fets concurrents", indica que la realitat de els danys causats al local "no està acreditada". Per això, i tenint en compte que Toledo no té antecedents penals, decreta la seva llibertat sense fiança.

L'entorn de Toledo qualifica de "persecució" que ha passat des de dijous, després de la inicial informació errònia de la seva detenció, atribuïda per diversos mitjans a fonts policials, i que al final del dia va acabar transformant-se en un arrest real. Fonts pròximes a l'actor indiquen que aquella nit, el tracte que li van donar els policies que es van presentar a casa seva per portar-lo a comissaria va ser correcte i cordial, i que fins i tot li van dir que les diligències no portarien més d'una hora, malgrat el qual finalment va passar tota la nit al calabós. Fins a la seva compareixença davant el jutge l'endemà. Qüestionen així mateix que la fiscalia demanés presó preventiva per l'actor tot i l'absència de proves.

L'amo del bar, Rafael Contreras, assegura que no vol "polèmiques". En conversa telefònica amb aquest diari assenyala que ell no coneixia Willy Toledo però que alguns dels clients del bar sí que ho van reconèixer durant els altercats, i que després ell el va identificar davant la policia. Assenyala també que durant la nit en què assegura li van destrossar el bar, hi havia uns agents de paisà que li van recomanar denunciar i que ell només vol protegir el local al qual tant esforç ha dedicat. "Jo sóc un pencaire. No vaig contra Willy Toledo ni contra ningú. Si ell vol venir aquí, ens prenem una cervesa i parlem del que ha passat. Jo també estic a favor de la vaga, però a mi m'ha costat molt aixecar tot això com perquè m'ho trenquin tot una nit".

El bar, ahir, dissabte, no tenia a primera vista cap desperfecte. El propietari assegura que és perquè el mateix dijous es va quedar fins a les sis del matí per arreglar-ho tot amb uns companys. La justícia segueix instruint unes diligències sobre els fets.

Detinguts 360 activistes contra la seu de l'OTAN a Brussel·les

La Policia belga ha detingut 360 activistes que formaven part d'un grup d'uns 500 pacifistes internacionals, segons els organitzadors, que han intentat entrar a la seu de l'OTAN a Evere, Brussel·les, on van intentar entrar i tancar-la, amb l'objectiu de llançar un missatge als caps d'Estat i de Govern dels Estats membres de l'OTAN que es reuniran a Chicago els pròxims dies 20 i 21 de maig: L'OTAN crea més problemes que solucions, dissolució ja. No volem un escut de defensa antimíssils, ni un soldat de l'OTAN a Líbia o Afganistan, no a les armes nuclears inútils, il·legals i perilloses.

Segons informacions dels organitzadors, encapçalats per Acció per la pau i Vredes Actie, almenys 15 activistes haurien aconseguit entrar al recinte fortament custodiat i protegit per tanques de l'OTAN, encara que han estat immediatament detinguts juntament amb centenars de simpatitzants més.

Segons l'Agència Belga, que cita fonts de la policia, els detinguts, que sumen 360 persones, han estat portats a la comissaria d'Etterbeek, però seran posats en llibertat d'aquí unes hores.

Fort dispositiu de seguretat

Els 360 activistes protesten per les operacions a l'exterior de l'OTAN i el manteniment d'armes nuclears tàctiques a Europa, i s'han repartit en un equip d'intervenció i de suport. Han viatjat a Evere (Brussel·les) des d'Alemanya, Holanda, França, el Regne Unit, Finlàndia, Suècia, Turquia, Itàlia, Portugal i Espanya, a més de Bèlgica.

Estan detingudes entre ells un grup d'Alternativa Antimilitarista MOC format per persones de Canàries i València. Els canaris Koldobi Velazco i Juan Carlos Navarro formen part d'aquest grup d'activistes per la pau de més de deu països d'Europa.

Tal com va relatar Koldobi Velazco, han detingut totes les persones que han intentat entrar a la caserna militar. Un grup d'uns 300 activistes en petits grups van tractar de saltar les tanques que envolten la caserna militar de l'OTAN però van ser envoltats i detinguts per un gran nombre de policies a cavall i a peu.

Els activistes detinguts i emmanillats van ser traslladats en una guagua a la Comissaria per declarar i previsiblement estaran detinguts durant un mínim de 12 hores.

Koldobi Velazco va poder parlar en directe a Ràdio Sant Borondón tot i estar detinguda i emmanillada, gràcies a que una altra activista sueca-també detinguda-li mantenia el telèfon mòbil.

Al mateix temps es produïa una manifestació de més de mil persones davant el Quarter General de l'OTAN, en suport als activistes i reclamant el tancament.

Per Koldobi Velazco "estem desenvolupant una intervenció humanitària: reclamar el tancament, l'abolició i desaparició d'una Aliança militar que fa la guerra a tot el món, desplega armes nuclears, està disposada a ser la primera a atacar i és la principal amenaça i perill per a la pau mundial".

El 20 i 21 de maig, els caps d'Estat i de Govern dels Estats membres de l'OTAN es reuniran a Chicago. Aquesta intervenció no violenta envia un missatge clar a aquesta conferència: l'OTAN crea més problemes que solucions, dissolució ja.

NAT Game Over és una acció de desobediència civil. Els grups d'acció directa noviolenta van entrar en els terrenys de l'OTAN amb l'objectiu de segellar finestres i portes. Un ampli perímetre al voltant de l'OTAN tractava de marcar amb cinta vermella i negra. Amb això intentaven violar la llei penal per prevenir un delicte molt més greu "Comptem amb el suport del dret internacional. Les delegacions d'Alemanya, els Països Baixos, França, Regne Unit, Finlàndia, Suècia, Turquia, Itàlia, Portugal i Espanya s'uneixen amb els activistes belgues".

Tots ells tenen un missatge clar als caps d'Estat i de Govern que es reuneixen per a la Cimera de l'OTAN a Chicago el 20 i 21 de maig: no volem un escut de defensa antimíssils, ni un soldat de l'OTAN a Líbia o Afganistan, no a les armes nuclears inútils, il·legals i perilloses.

Munic s'estalvia fins a 4 milions d'euros des de que utilitza Linux

L'any 2003 es va aprovar a Munic el projecte LiMux per a la migració de les estacions de treball en les dependències municipals de la ciutat passant de Windows a Linux. El 2006 va començar aquesta migració que avui i segons l'alcalde de la ciutat, respon amb uns números i xifres d'estalvi realment espectaculars. Segons el polític, s'han estalviat fins a 4 milions d'euros en canviar les infraestructures IT de Windows NT i Office a Linux i OpenOffice. La migració dels sistemes informàtics ha creat, a més a més, 8000 locs de treball.

Tal com informa, la ciutat va estalviar uns 2,8 milions en llicències de programari i 1,2 milions d'euros en maquinari ja que les exigències són menors per a Linux en comparació amb la implementació de Windows 7.

Tot gràcies al projecte conegut com LiMux amb què s'han assolit xifres d'estalvi de prop d'un terç de la seva despesa en el sector IT, especialment en el cost de les llicències, descendint també el nombre d'incidències amb una mitjana al mes de 70 a 46.

Xifres espectaculars que també han vist un efecte en el propi lloc de treball de la ciutat. La migració ha suposat un augment de 1.500 a 9.500 llocs de treball.

Parlant només de les llicències, l'alcalde ha explicat que el càlcul de costos estalviats és espectacular tenint en compte que anteriorment existien 15.000 llicències de Microsoft Office i 7.500 llicències de Windows, el que hagués significat la compra en el temps d'altres 7.500 equips per complir amb els requisits del sistema de les versions actuals de Windows.

L'última comparació la realització incloent-hi els costos de capacitació i els costos de la migració. Per arribar a un nivell comparable a la situació actual de LiMux, el nombre d'equips nous augmentaria a 10.000, unes xifres d'actualització a Windows d'uns 15 milions d'euros.

No hi ha dubte que a Munic estan molt feliços amb Linux, almenys així ho afirma el seu alcalde.

Un jutge reconeix el dret a cobrar 45 dies per acomiadament fins a l'entrada en vigor de la Reforma Laboral

El titular del Jutjat del Social número 3 de Pamplona ha dictat una sentència i un acte en què, per primera vegada a Navarra, s'aplica la reforma laboral a un contracte celebrat amb anterioritat al'entrada en vigor del nou i controvertit decret que va entrar en vigor el passat 12 de febrer de 2012. Aquesta indemnització, però, es reconeix pel període treballat des de la firma del contracte fins a l'entrada en vigor del nou decret, mentre que des del 12 de febrer de 2012 fins que la data de la sentència, s'estableix la indemnització corresponent a 33 dies, tal com fixa la reforma laboral.

La sentència, davant la que cap recurs, dictada amb posterioritat al'entrada en vigor de la reforma, reconeix indemnitzacions de 45 dies de salari per any de servei a quatre treballadors per acomiadament improcedent i resol l'extinció de la relació laboral a instància dels treballadors per impagaments i retards en l'abonament dels salaris.

La demanda va ser presentada per quatre treballadors d'una empresa constructora, dos encarregats i dos oficials, amb contractes que daten des de 1995 i 1999. El jutge estima la demanda "per incompliment de l'empresa en les seves obligacions" i fixa les quanties de les indemnitzacions.

En una nota de premsa del TSJN es destaca que es tracta de la primera sentència que aplica a la indemnització per l'extinció del contracte la nova regla de còmput d'aquesta quantia, segons els dos trams de prestació de serveis: un que va des que es celebrar el contracte fins l'11 de febrer de 2012, i el segon, des del 12 de febrer de 2012 fins la data de la fermesa de la sentència.

A més d'aquesta sentència, en un acte posterior referit a un altre contenciós, el mateix jutjat aplica el Reial Decret Llei 3/2012, en el mateix sentit. En aquest cas, després de la sentència inicial que va reconèixer l'acomiadament improcedent d'un treballador, l'empresa va optar per readmetre'l, però en el tràmit d'execució de la sentència es va aprovar i va declarar que la readmissió va ser irregular, el que determina l'extinció del contracte el dret del treballador a la indemnització substitutiva de la readmissió. La interlocutòria s'aplica també en aquest supòsit la nova normativa en matèria d'indemnitzacions amb un doble tram. És a dir, a 45 dies per any des de la signatura del contracte fins el 12 de febrer de 2012 ja 33 dies, des de l'entrada en vigor del nou decret laboral.

El 'lipdub' pel català a Perpinyà assoleix el rècord mundial amb més de set mil persones


La jornada de mobilitzacions per reclamar al govern i els diputats francesos una llei que garanteixi els drets lingüístics dels parlants del català, l'occità, l'arpità o francoprovençal, l'alsacià, el bretó, el cors, l'èuscar i el flamenc va ser tot un èxit. Les dues principals activitats de la jornada van superar amb escreix les previsions: el 'lipdub' pel català a Perpinyà, que va assolir amb més de set mil persones el rècord mundial de participants que detenia des del 2010 el 'Lipdub per la independència' de Vic, i la multitudinària manifestació per l'occità a Tolosa de Llenguadoc, amb trenta mil persones.


Rècord mundial

La Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes va ser l'encarregada d'organitzar la mobilització més original de totes les que s'havien programat ahir: un 'lipdub' al ritme d'una adaptació de la cançó 'Parlem català' de Jordi Barre.

El 'lipdub' va començar pels volts de les dues del migdia al centre de la ciutat i es va allargar un parell d'hores, durant les quals es van fet quatre enregistraments en 3D. Els organitzadors van confirmar a l'últim que s'havia superat la xifra de set mil participants, entre els quals hi havia moltes colles de castellers, sardanistes, geganters i de bestiari de foc, a més de representants dels Focs de Sant Joan i de la Flama del Canigó.

Entre els participants hi havia també cares conegudes com la del senador-batlle del Soler François Calvet; regidors de Perpinyà com Jaume Roure, Virgínia Barre, Pierre Parrat, Clotilde Ripoull i Jordi Vera; Joan Ridaura, president d'ERC a Catalunya Nord; el president del Casal Jaume I de Perpinyà, Narcís Duran; un nombrós grup de professors de català per a adults; Joan Gui Candilla del Fanal de Sant Vicenç; el president de la Bressola. Joan-Pere Le Bihan, a més de Gisela Bellsolà.

I és que el 'lipdub' per la llengua, com testimonien aquests vídeos, havia aconseguit suports al català de molts sectors de Catalunya Nord, des d'escriptors i editors fins a entitats culturals i esportives, passant per empresaris i comerciants, polítics de tot l'espectre parlamentari, docents del sector públic i privat, presidents d'institucions i artistes.

Trenta mil a Tolosa


'Una llengua, un dret, una llei' era el lema que va encapçalar ahir una desena d'accions i manifestacions a Catalunya Nord, Occitània, Alsàcia, l'Arpitània, la Bretanya, Còrsega, Euskadi Nord i Flandes per reivindicar per primera vefada conjuntament una llei que garanteixi els drets lingüístics dels parlants del català, l'occità, l'arpità o francoprovençal, l'alsacià, el bretó, el cors l'èuscar i el flamenc. A Tolosa de Llenguadoc es va fer la manifestació més multitudinària, on els organitzadors van comptar més de trenta mil persones.

La manifestació va sortir a les dues de la plaça d'Europa, on s'havia instal·lat un 'vilatge occitan' amb productes de la terra, i es va acabar al cap de tres hores a la plaça del Capitoli. Enmig de moltíssimes banderes occitanes hi havia un bon grup de càrrecs electes de moltes regions d'Occitània i dels Països Catalans, com una delegació d'ICV-EUiA.

També s'hi va poder veure l'ex-candidat presidencial José Bové i representants de les candidatures del centrista François Bayrou i el socialista François Hollande. La marxa es va tancar amb un concert dels grups Nadau i lo Còr de la Plana.

A banda Tolosa i Perpinyà, es van fer manifestacions, concentracions, cadenes humanes i concerts a Kemper (a la Bretanya, amb més de deu mil persones), Baiona (Euskadi Nord), Aiacciu (Còrsega) i Estrasburg (Alsàcia), In-nsi (Arpitània) i Lilla (Flandes), a més de Metz i Poetàe.

Les manifestacions i accions eren promogudes per representants de totes aquestes comunitats lingüístiques, per denunciar que la reforma constitucional francesa del 2008, segons la qual totes aquestes llengües formen part del patrimoni de França, no els ha atorgat de fet cap dret i continuen abandonades a l'arbitrarietat administrativa de l’educació o les autoritats públiques. Els pares no tenen drets a escolaritzar els fills en llengües que no siguin el francès, la retolació bilingüe és ara mateix als tribunals i la presència als mitjans de comunicació és gairebé nul·la.

França, afirmen, és a la cua a Europa en matèria de reconeixement de les llengües històriques. Per això cal una llei de promoció d'aquestes llengües i, per tant, una nova revisió constitucional que permeti, per exemple, la ratificació de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Eleccions presidencials


Les manifestacions i accions d'ahir es van convocar un mes abans de la primera tanda de les eleccions presidencials franceses, on la qüestió de la defensa de les llengües històriques ha entrat en el debat dels candidats. Així, mentre l'actual president Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa, François Bayrou (MoDem) defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n'asseguri els drets, i a mig camí el candidat socialista François Hollande i l'ecologista Eva Joly volen signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

6.143 persones han mort a mans dels grups terroristes a Síria

6.143 persones han mort a mans dels grups terroristes a Síria des de l'inici dels disturbis el març de 2011, segons el representant de Síria davant les Nacions Unides (ONU), Baixar Jafari, en una carta adreçada al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i l'actual president del Consell de Seguretat, el britànic Mark Lyall Grant, que explica que els grups terroristes han assassinat a 3.211 civils, entre ells 204 dones i 156 nens, 478 policies i 2.088 militars i membres de les forces de seguretat fins al 15 març de l'any en curs. Foto: Algunes de les armes abandonades pels mercenaris d'Al-Qaida/OTAN durant l'alliberament del barri de Baba-Amro a Homs, Síria.

El diplomàtic sirià va destacar que, en el mateix període, els grups terroristes han segrestat a un total de 1.560 persones i han robat 2.256 vehicles governamentals. Tot es desconeix el parador de 900 dels segrestats.

També va demanar a l'ONU que distribueixi aquesta carta, com document oficial, entre els integrants del Consell.

La violència assola Síria des de fa un any. Segons Damasc, liderada per grups armats que reben el suport i el finançament dels Estats Units i dels seus fidels servidors, i per si fos poc, la Unió Europea i EUA li han imposat oneroses sancions amb l'objectiu de pressionar el president sirià, Bashar al-Assad, perquè abandoni el poder.