El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) i el préstec de 80.000 milions d’euros per a rescatar a Grècia amb el suport de PP, PSOE, CiU i PNB, el rebuig d'IU, ICV-EUiA, CHA (L’Esquerra Plural), Compromís, Geroa Bai, Amaiur i BNG i l’abstenció d’ERC i UPyD, que ja van defensar sendes esmenes de totalitat a l’acord el passat mes d’abril. El diputat de L’Esquerra Plural Joan Josep Nuet al·lega que aquest rescat "no és per salvar a Grècia sinó per salvar als bancs alemanys i francesos, com sempre".
Després d’una llarga jornada en l’hemicicle, els diputats han recolzat el Tractat Constitutiu del MEDE, el conegut com fons de rescat, acordat pel Consell Europeu el desembre de 2010 i que ha estat firmat per Bèlgica, Alemanya, Estònia, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Xipre, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Àustria, Portugal, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia.
Aquest mecanisme assumirà les tasques que desenvolupen actualment la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera (FEED) i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat facilitant, si fos necessari, l’assistència financera als Estats membres de la zona euro després de juny de 2013.
A més, la Cambra baixa també ha donat el seu suport majoritari a un canvi introduït el passat 25 de març de 2011 pel Consell Europeu al Tractat de Funcionament de la UE en relació amb el MEDE.
El rebuig de l’esquerra minoritària s’ha sumat a l’abstenció dels independentistes catalans i també d’UPyD, que ha expressat així la seva queixa a la decisió del Govern de tramitar aquest tema com tractat enlloc de com llei orgànica, protesta que ja va expressar fa un mes en la Cambra baixa, demanant al Govern que promogui a Europa el debat nacional dels tractats abans de la seva aprovació.
80.000 milions per a Grècia
D’altra banda, el Congrés també ha donat llum verda aquest dijous a una esmena a l’acord de préstec de 80.000 milions d’euros al Banc de Grècia i la República Hel·lènica amb el que els països de l’euro pretenen rescatar el país.
Aquest punt ha estat recolzat tant per 'populars' com per socialistes, als qui s’hi han sumat CiU, PNB i UPyD, mentre que ERC s’ha abstingut, i Compromís, Geroa Bai, Amaiur, BNG i L’Esquerra Plural Plural han votat en contra. El diputat d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Josep Nuet, ha argumentat la seva postura al·legant que aquest rescat "no és per salvar a Grècia sinó per salvar als bancs alemanys i francesos, com sempre".
El grup d’IU, ICV-EUiA, CHA també s’ha oposat a la ratificació dels convenis entre Espanya i Marroc relatius a l’assistència judicial en matèria penal i a la extradició per la manca de menció del Sàhara en ambdós tractats.
dissabte, 19 de maig de 2012
Els partits d'esquerres al Congrés s'oposen al fons de rescat
Etiquetes de comentaris:
Amaiur,
ERC,
Espanya,
Grècia,
IU-ICV-EUiA-CHA,
Joan Josep Nuet,
L'Esquerra Plural
Grècia: Syriza avança ND (el PP grec) a les enquestes
Les dues últimes enquestes publicades avui pronostiquen un empat tècnic entre la Coalició de Syriza (aliada a Europa al PEE amb IU-EUiA) i Nova Democràcia (amb el PP a l'UE), que es consoliden com les dues principals forces polítiques de Grècia, mentre el Pasok socialista s'enfonsa. El sondatge de Metron Analysis augura que Syriza serà la més votada amb un 20,8% dels vots, contra el 19,7% de ND. L'altre, de MRB, situa ND al capdavant amb un 20,1% per un 19,6% de Syriza.
Alexis Tsipras, líder de la coalició d'esquerres Syriza i candidat a presidir el nou govern grec aquest mes de juny, ha defensat la voluntat de permanència a l'euro, però adverteix que si els socis europeus tallen unilateralment el finançament, Grècia podria prendre mesures també unilaterals, com ara declarar la suspensió de pagaments.
Tsipras ha indicat que, si Grècia deixa de pagar el deute extern, el seu país pot pagar perfectament els sous a funcionaris i pensionistes, i ha insistit en la necessitat d'adoptar mesures per reduir la despesa militar, acabar amb el malbaratament i la corrupció i adoptar mesures contra l'evasió fiscal de les rendes més altes.
Precisament ahir el president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz (SPD), va amenaçar Grècia recordant que l'incompliment de l'acord pactat amb l'UE sobre el rescat financer 'tan sols pot conduir Grècia a la sortida de l'eurozona'. 'Els que no accepten el memorandum però volen quedar-se a la eurozona tenen una esparança falsa', va dir Schulz sense citar especificament la coalició Syriza, i va afegir: 'Prometen alleujament, però conduiran el país a la destrucció'.
La Comissió Europea va desmentir que estigui treballant en un pla de contingència per a la sortida de Grècia de l'euro, si bé és cert que en els últims dies tant el seu president, José Manuel Durao Barroso, com l'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, han deixat clar que no rebaixaran les exigències a Atenes a canvi del rescat de 130.000 milions d'euros.
Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va suggerir també ahir fer un referèndum 'per saber si els grecs volen continuar a la zona euro', segons que va informar el govern en funcions grec. Però fonts oficials alemanyes van desmentir ràpidament que Merkel suggerís aquesta idea.
Christine Lagarde, presidenta del Fons Monetaria Internacional (FMI) imputada per corrupció a França (del partit de Sarkozy, UMP, el PP francès), havia avisat dimecres que la seva institució està 'tècnicament preparada' per a qualsevol escenari, perquè és la seva feina, al mateix temps que havia advertit que una hipotètica sortida grega de l'eurozona seria 'extremadament costosa', i 'no només per a Grècia'.
Alexis Tsipras, líder de la coalició d'esquerres Syriza i candidat a presidir el nou govern grec aquest mes de juny, ha defensat la voluntat de permanència a l'euro, però adverteix que si els socis europeus tallen unilateralment el finançament, Grècia podria prendre mesures també unilaterals, com ara declarar la suspensió de pagaments.
Tsipras ha indicat que, si Grècia deixa de pagar el deute extern, el seu país pot pagar perfectament els sous a funcionaris i pensionistes, i ha insistit en la necessitat d'adoptar mesures per reduir la despesa militar, acabar amb el malbaratament i la corrupció i adoptar mesures contra l'evasió fiscal de les rendes més altes.
Precisament ahir el president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz (SPD), va amenaçar Grècia recordant que l'incompliment de l'acord pactat amb l'UE sobre el rescat financer 'tan sols pot conduir Grècia a la sortida de l'eurozona'. 'Els que no accepten el memorandum però volen quedar-se a la eurozona tenen una esparança falsa', va dir Schulz sense citar especificament la coalició Syriza, i va afegir: 'Prometen alleujament, però conduiran el país a la destrucció'.
La Comissió Europea va desmentir que estigui treballant en un pla de contingència per a la sortida de Grècia de l'euro, si bé és cert que en els últims dies tant el seu president, José Manuel Durao Barroso, com l'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, han deixat clar que no rebaixaran les exigències a Atenes a canvi del rescat de 130.000 milions d'euros.
Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va suggerir també ahir fer un referèndum 'per saber si els grecs volen continuar a la zona euro', segons que va informar el govern en funcions grec. Però fonts oficials alemanyes van desmentir ràpidament que Merkel suggerís aquesta idea.
Christine Lagarde, presidenta del Fons Monetaria Internacional (FMI) imputada per corrupció a França (del partit de Sarkozy, UMP, el PP francès), havia avisat dimecres que la seva institució està 'tècnicament preparada' per a qualsevol escenari, perquè és la seva feina, al mateix temps que havia advertit que una hipotètica sortida grega de l'eurozona seria 'extremadament costosa', i 'no només per a Grècia'.
Democràcia 4.0. Josep Nuet (EUiA) denuncia que el congrés amaga informació
El diputat d'IU Joan Josep Nuet va remetre dilluns passat una carta al president de la Comissió Constitucional, Arturo García Tizón, en què demanava que s'obrin al Congrés "canals de participació directa dels ciutadans en la presa de decisions". El diputat, membre de la Comissió de Garanties Constitucionals del Congrés dels Diputats que ha de resoldre l'expedient, denuncia que la Cambra no els permet tan sols accedir-hi, ni els dóna cap informació. I això que Nuet en concret és portaveu de la Comissió. Una mostra clara de la dictadura feixista del PP.
La societat demanda major participació en les decisions que prenen els governants i des del 15-M es demana que s'escolti el descontentament que produeixen reformes ja aprovades com la laboral o retalls com els realitzats en els drets socials. El diputat d'IU Joan Josep Nuet va remetre dilluns passat una carta al president de la Comissió Constitucional, Arturo García Tizón, en què demanava que s'obrin al Congrés "canals de participació directa dels ciutadans en la presa de decisions".
D'aquesta manera, Nuet demana que hi hagi al Congrés "una reflexió i un debat" sobre aquesta necessitat que demanen "sectors cada vegada més importants de la societat", entre els quals cita al moviment del 15M.
En la seva missiva explica que el grup parlamentari de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha mantingut contactes amb el col·lectiu Democràcia 4.0, "que està tractant d'impulsar una interessant iniciativa de foment de participació política". La resposta el silenci i l'impossibilitat de consultar l'expedient, malgrat Nuet és poratveu de la Comissió. Una mostra clara de la dictadura feixista del PP.
Etiquetes de comentaris:
Censura,
Dictadures,
IU-ICV-EUiA-CHA,
Joan Josep Nuet,
L'Esquerra Plural,
PP
El PP legalitza el blanqueig i el frau en l'amnistia fiscal per als seus lladres
Els defraudadors i delinqüents del PP i família franquista ho tindran més fàcil encara aquest any per rentar diner negre amb el projecte que ha preparat el Ministeri d'Hisenda per concretar l'abast de l'amnistia fiscal que va anunciar el passat 30 de març al presentar els pressupostos generals de l'Estat.
Aquest projecte permet acollir-se a l'amnistia fiscal als qui tinguin diners en efectiu sense declarar, en contra del que semblava inicialment, el que incentivarà que els particulars o empreses que tinguin ingressos no controlats per Hisenda encara sense declarar de 2011 o d'aquest mateix any els evadeixin al fisc i els blanquegin després amb un tributació de només el 10%. Imatge: Espanya desè al món amb 107.000 milions de frau dels mafiosos del PP sols al 2011.
Si el que es vol regularitzar és diner negre, n'hi haurà prou amb ingressar al banc per l'endemà poder rentar-lo. No caldrà provar de cap manera que són uns diners defraudats abans del 31 de desembre de 2010, una condició que sí s'ha de demostrar per poder regularitzar, per exemple, comptes bancaris a l'estranger sense declarar.
L'amnistia fiscal, aprovada per decret-llei, establia que els defraudadors "podran presentar la declaració prevista en aquesta disposició amb l'objecte de regularitzar la seva situació tributària, sempre que hagin estat titulars d'aquests béns o drets amb anterioritat a la finalització de l'últim període impositiu el termini de declaració hagi finalitzat abans de l'entrada en vigor d'aquesta disposició". És a dir, en teoria, l'amnistia fiscal està feta per al frau anterior al 31 de desembre de 2010, ja que la campanya impositiva de renda i societats de 2011 encara estava oberta en el moment de dictar el decret.
El motiu era evident: si es permetia acollir-se a l'amnistia als impostos a pagar per les declaracions de 2011 i pels ingressos de 2012, s'incentivava que els declarants defraudessin, perquè els sortiria més barat pagar el 10% que exigeix la regularització, enfront dels tipus del 30% en Societats i de fins al 52% en l'impost sobre la renda.
Però això precisament és el que permet el projecte d'ordre en què es desenvolupa el decret-llei de març. Com a norma general, s'estableix que "la titularitat dels béns i drets objecte de declaració s'haurà d'haver adquirit pel declarant en una data anterior al 31 de desembre de 2010" i s'assenyala que "la titularitat dels béns i drets, així com seva data d'adquisició, podrà acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret". Fins aquí tot correcte.
Un ingrés bancari com a prova
El problema arriba en el segon paràgraf de l'article 3.4. Aquí s'estableix que, "en particular, tractant-se de diners en efectiu s'entendrà que n'és titular amb anterioritat al 31 de desembre de 2010 quan amb caràcter previ a la presentació de la declaració tributària especial s'ha dipositat en un compte la titularitat jurídica que correspongui al declarant, obert en una entitat de crèdit "espanyola o europea, sempre que no sigui en un paradís fiscal, segons consta en el text de l'ordre, publicat per Hisenda com a projecte normatiu a la seva pàgina web.
És a dir, n'hi haurà prou amb ingressar els diners negres al banc per l'endemà poder rentar-los. No caldrà provar que són uns diners defraudats abans del 31 de desembre de 2010. Els experts consultats veuen en això una porta oberta de bat a bat al frau fiscal.
Basten alguns exemples. Algú que vengui un pis ara pot cobrar bona part en negre, evitar pagar l'IRPF per la plusvàlua, tot seguit ingressar els diners al banc i beneficiar-se de l'amnistia fiscal.
Una empresa (un restaurant, una clínica dental, una botiga al detall...) pot cobrar en metàl·lic (fins i tot facturant sense IVA) i regularitzar després els diners sense tributar per l'impost de societats. Els autònoms dels que els ingressos no estiguin subjectes a control directe del fisc podran minimitzar la seva declaració per pagar menys i després tributar al 10% de l'amnistia fiscal.
O, en el pitjor dels casos, un traficant de drogues com els amics de Rajoy que vulgui blanquejar els seus diners no tindrà més d'anar a la sucursal bancària més propera (encara que òbviament això no l'eximeixi de responsabilitat pels seus delictes si algú s'atreveix a ficar-se amb ell). Les possibilitats de blanqueig immediat per al frau nou són enormes. En plena campanya de l'impost sobre la renda, aquests plans són un dur cop a la recaptació per un govern que clama per manca de diners i espolia els bancs, les caixes i els diners dels treballadors amb tota la desvergonya d'una màfia criminal.
Segons el model de declaració, a més d'efectiu es poden declarar immobles, dipòsits, pagarés, accions i qualsevol classe de béns i drets. El termini de regularització acaba el 30 de novembre. L'ordre garanteix el "caràcter reservat" de la declaració tributària especial, protegint així als criminals de la 'llibertat de premsa', tant inexistent com totes les altres a la dictadura del feixisme espanyol. A més, els defraudadors podran acollir-se a l'amnistia fiscal per via telemàtica, a través d'internet, des de casa, amb totes les comoditats que els ofereix un Estat modern i eficient pels delinqüents de la camada franquista.
Aquest projecte permet acollir-se a l'amnistia fiscal als qui tinguin diners en efectiu sense declarar, en contra del que semblava inicialment, el que incentivarà que els particulars o empreses que tinguin ingressos no controlats per Hisenda encara sense declarar de 2011 o d'aquest mateix any els evadeixin al fisc i els blanquegin després amb un tributació de només el 10%. Imatge: Espanya desè al món amb 107.000 milions de frau dels mafiosos del PP sols al 2011.
Si el que es vol regularitzar és diner negre, n'hi haurà prou amb ingressar al banc per l'endemà poder rentar-lo. No caldrà provar de cap manera que són uns diners defraudats abans del 31 de desembre de 2010, una condició que sí s'ha de demostrar per poder regularitzar, per exemple, comptes bancaris a l'estranger sense declarar.
L'amnistia fiscal, aprovada per decret-llei, establia que els defraudadors "podran presentar la declaració prevista en aquesta disposició amb l'objecte de regularitzar la seva situació tributària, sempre que hagin estat titulars d'aquests béns o drets amb anterioritat a la finalització de l'últim període impositiu el termini de declaració hagi finalitzat abans de l'entrada en vigor d'aquesta disposició". És a dir, en teoria, l'amnistia fiscal està feta per al frau anterior al 31 de desembre de 2010, ja que la campanya impositiva de renda i societats de 2011 encara estava oberta en el moment de dictar el decret.
El motiu era evident: si es permetia acollir-se a l'amnistia als impostos a pagar per les declaracions de 2011 i pels ingressos de 2012, s'incentivava que els declarants defraudessin, perquè els sortiria més barat pagar el 10% que exigeix la regularització, enfront dels tipus del 30% en Societats i de fins al 52% en l'impost sobre la renda.
Però això precisament és el que permet el projecte d'ordre en què es desenvolupa el decret-llei de març. Com a norma general, s'estableix que "la titularitat dels béns i drets objecte de declaració s'haurà d'haver adquirit pel declarant en una data anterior al 31 de desembre de 2010" i s'assenyala que "la titularitat dels béns i drets, així com seva data d'adquisició, podrà acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret". Fins aquí tot correcte.
Un ingrés bancari com a prova
El problema arriba en el segon paràgraf de l'article 3.4. Aquí s'estableix que, "en particular, tractant-se de diners en efectiu s'entendrà que n'és titular amb anterioritat al 31 de desembre de 2010 quan amb caràcter previ a la presentació de la declaració tributària especial s'ha dipositat en un compte la titularitat jurídica que correspongui al declarant, obert en una entitat de crèdit "espanyola o europea, sempre que no sigui en un paradís fiscal, segons consta en el text de l'ordre, publicat per Hisenda com a projecte normatiu a la seva pàgina web.
És a dir, n'hi haurà prou amb ingressar els diners negres al banc per l'endemà poder rentar-los. No caldrà provar que són uns diners defraudats abans del 31 de desembre de 2010. Els experts consultats veuen en això una porta oberta de bat a bat al frau fiscal.
Basten alguns exemples. Algú que vengui un pis ara pot cobrar bona part en negre, evitar pagar l'IRPF per la plusvàlua, tot seguit ingressar els diners al banc i beneficiar-se de l'amnistia fiscal.
Una empresa (un restaurant, una clínica dental, una botiga al detall...) pot cobrar en metàl·lic (fins i tot facturant sense IVA) i regularitzar després els diners sense tributar per l'impost de societats. Els autònoms dels que els ingressos no estiguin subjectes a control directe del fisc podran minimitzar la seva declaració per pagar menys i després tributar al 10% de l'amnistia fiscal.
O, en el pitjor dels casos, un traficant de drogues com els amics de Rajoy que vulgui blanquejar els seus diners no tindrà més d'anar a la sucursal bancària més propera (encara que òbviament això no l'eximeixi de responsabilitat pels seus delictes si algú s'atreveix a ficar-se amb ell). Les possibilitats de blanqueig immediat per al frau nou són enormes. En plena campanya de l'impost sobre la renda, aquests plans són un dur cop a la recaptació per un govern que clama per manca de diners i espolia els bancs, les caixes i els diners dels treballadors amb tota la desvergonya d'una màfia criminal.
Segons el model de declaració, a més d'efectiu es poden declarar immobles, dipòsits, pagarés, accions i qualsevol classe de béns i drets. El termini de regularització acaba el 30 de novembre. L'ordre garanteix el "caràcter reservat" de la declaració tributària especial, protegint així als criminals de la 'llibertat de premsa', tant inexistent com totes les altres a la dictadura del feixisme espanyol. A més, els defraudadors podran acollir-se a l'amnistia fiscal per via telemàtica, a través d'internet, des de casa, amb totes les comoditats que els ofereix un Estat modern i eficient pels delinqüents de la camada franquista.
Etiquetes de comentaris:
Corrupció,
Espanya,
Franquisme,
Frau fiscal,
Mariano Rajoy,
Neoliberalisme,
PP
El PP vol que BlackRock i Oliver Wyman maquillin els préstecs immobiliaris de la seva banca
Segons avança el Financial Times, el PP anunciarà avui el nomenament de BlackRock i Oliver Wyman com els "taxadors independents" que auditaran els préstecs immobiliaris que es troben als balanços de la banca espanyola i són l'origen de la incertesa que plana sobre el nostre país. El Govern desmenteix la decisió i assegura que el procés segueix obert. BlackRock és amb Carlyle el major fons d'inversió del que Joan Carles és un client i que ha estat atacant el deute espanyol, grec, italià i portuguès i lucrant-se amb això. Iznogud recomptarà el botí, doncs, amb un bon maquillatge al gust de la màfia en el govern. A més: Connexions ocultes de la màfia plutocràtica. Foto: Joan Carles i el CEO de BlackRock, Laurence Fink.
Aquesta mesura, segons recull el rotatiu, té com a objectiu millorar la credibilitat d'Espanya i el seu esforç per frenar els temors dels inversors sobre la magnitud de les pèrdues derivades dels préstecs i actius tòxics en poder de la banca espanyola.
L'anunci es produirà després de les últimes mesures d'urgència adoptades pel ministre d'Economia, Luis De Guindos, que parcialment nacionalitzar Bankia la setmana passada i ha obligat el sector bancari a aprovisionar altres 30.000 milions d'euros extra.
La notícia es va donar a conèixer mentre de Guindos viatjava ahir a Londres per enfrontar-se a més de 100 inversors institucionals abans de la subhasta de fins a 2.500 milions d'euros de deute públic a mitjà termini prevista per avui.
Com recull el Financial Times, Blackrock i Oliver Wyman, que portaran a terme avaluacions independents dels bancs, realitzaran el procés en dues etapes, segons persones amb coneixement del pla.
D'aquí a un mes s'haurà de donar a conèixer una anàlisi top-down, és a dir, general, de la diferència entre el valor comptable dels préstecs, el seu valor actual en un mark-to-market i el seu valor en un escenari d'estrès.
En una segona fase, de tres mesos de durada aproximadament i que s'iniciarà en un mes, elaborarà un examen bottom-up, és a dir, de tots els préstecs, banc per banc, que hauria de proporcionar una perspectiva més exigent sobre el sector.
BlackRock redueix les seves posicions a Espanya tres setmanes després de reunir-se amb el Rei
La major gestora del món de fons d'inversió de la qual és client Joan Carles i altres monarquies plutocràtiques, BlackRock, ha decidit reduir la seva exposició al deute espanyol tres setmanes després de l'insòlit trobada que va mantenir el seu president, Laurence Fink, amb Joan Carles a el Palau de la Zarzuela. L'entitat qualifica la seva decisió de "tàctica" i la justifica per la crisi que viu el deute als països perifèrics.
Fins ara, BlackRock mantenia infraponderada (per sota del seu pes en el conjunt del deute europeu) el deute públic d'Irlanda i Portugal, però ara ha reduït la seva exposició a l'espanyola i italiana, que passen de d'estar sobreponderadas a infraponderadas per raons tàctiques referides a l'excés d'oferta (d'emissions) d'ambdós països. Això significa que el mateix rei està especulant contra Espanya.
El món dels fons d'inversió es va revolucionar per l'audiència privada que va concedir el Rei Joan Carles a Laurence Fink, president i conseller delegat de la major gestora de fons d'inversió especulatius del món, BlackRock, a finals d'octubre de 2010. Un esdeveniment absolutament excepcional i que la Casa Reial justificà per les "grans inversions" que aquesta firma té en empreses espanyoles: "És molt estrany que el Rei rebi BlackRock, que a més no té té banca privada (gestiona alts patrimonis)", opinà una font de l'indústria. Un portaveu de la Zarzuela assenyalà que una altra de les raons per les quals s'ha concedit aquesta audiència és que Fink: "És assessor de grans personalitats de molts països", encara que van declinar comentar si Joan Carles està entre aquestes personalitats.
Connexions ocultes de la màfia plutocràtica
El Banc Santander és membre d'un consorci bancari europeu, el Grup Inter-Alpha. Aquest grup, és format el 1971 per 11 bancs.
A més del Santander trobem el Royal Bank of Scotland, el banc italià Intesa Sanpaolo, el banc francès Societé Generale, el banc alemany Commerzbank, el banc ING dels Països Baixos, el KBC de Bèlgica, el Nordea de Suècia, el Banc Nacional de Grècia, el Banc Espirito Santo de Portugal, i el AIB d'Irlanda.
Les seves operacions combinades cobreixen gran part d'Europa, incloent-hi una penetració significativa a l'antic bloc soviètic, els Estats Units i Iberoamèrica.
El Grup Inter-Alpha com a tal és només part del quadre, ja que el poder real resideix en el que controla les institucions mateixes, i en l'ús que li dóna a aquestes institucions.
El poder darrere del Royal Bank of Scotland (RBS) és la monarquia britànica. Una de les possessions del RBS és Coutts & Co, que és potser el primer banc privat en el món. Coutts, de qui el logotip consisteix en tres corones, proveeix de serveis bancaris molt discrets als membres de la família reial britànica, a famílies reals estrangeres, i a molts prominents agents imperials a tot el món.
El RBS és una de les dues firmes que va fer una aliança estratègica amb el Banc Santander. L'altra és la Assicurazioni Generali, l'asseguradora veneciana gegant que es posa com una aranya al centre de la xarxa de les finances venecianes.
El president de la Generali, Antoine Bernheim, va fer la major part de la seva carrera amb Lazard, el poderós banc d'inversions. Bernheim és a més director de dos membres del Grup Inter-Alpha, el Banc Santander i el Intesa Sanpaolo, del qual és vicepresident.
Ana Patricia Botín, que va aprendre sobre l'activitat bancària al banc JP Morgan Chase (dels Rockefeller) i ara forma part del directori del Banc Santander i presideix la seva subsidiària Banesto, és també directora de la Assicurazioni Generali.
José María Amusátegui, antic copresident del Santander, forma part del consell directiu de la Generali, i les dues firmes s'entrecreuen propietats.
La relació estratègica entre l'RBS i el Banc Santander es va mostrar també en l'oferta conjunta, al costat del banc holandès i belga Fortis, per apoderar-se del gegant bancari holandès l'ABN Amro el 2007.
Amb l'associació de diversos fons especulatius, Els tres bancs van trencar un contracte entre el Barclays i el ABN Amro, i es van quedar amb el banc per a ells.
El Banc Santander, i el Grup Inter-Alpha en el seu conjunt, s'ha de veure com un instrument de la monarquia britànica i de les màfies venecianes.
Aquestes xarxes ben acoblades són un component clau de com dirigeixen el món. El nombre de països en què operen aquests bancs és massa gran com per donar-les a conèixer aquí, però inclou a totes les nacions importants del planeta, des d'Europa Occidental i Oriental, fins a les nacions BRIC -Brasil, Rússia, Índia i la Xina- i Nord i Sud Amèrica, Àsia i Àfrica.
Des de centres financers fins paradisos fiscals extraterritorials, des de nacions que ells controlen fins nacions que els agradaria utilitzar, tenen activitats aquests bancs i altres com ells.
El RBS és un actor principal als Estats Units, propietari del Citizens Financial Group -una de les 20 companyies bancàries més grans- i del Greenwich Capital Markets.
Però RBS també té una connexió directa amb la banca sionista i una de les principals causant i beneficiària de la crisi per ells provocada -també la del 29-, com és Goldman Sachs.
Abans que el Govern britànic comprés el RBS el 2008, un dels directors del banc era Peter Sutherland, el president de la branca londinenca de Goldman (Goldman Sachs International).
Sutherland també és: President de la British Petroleum (BP), la gegant petroliera de la reina britànica; President del Consell de la London School of Economics (Escola d'Economia de Londres); membre del comitè directiu del Grup Bilderberg del Príncep Felip de Bèlgica i president europeu de la feixista Comissió Trilateral.
Sutherland va fer la seva carrera impulsant la globalització, com a director general de l'Acord General d'Aranzels i Comerç (GATT, per les sigles en anglès) i sa successora l'Organització Mundial de Comerç (OMC o WTO en anglès).
Aquests nexes llancen una llum interessant en les activitats financeres i polítiques de Goldman Sachs, de qui el director executiu diu que està fent la feina de Déu.
El Intesa Sanpaolo compta entre els seus predecessors la Banca Commerciale Italiana (BCI), el banc on es va formar la infame lògia maçònica Propaganda-2 del Vaticà que blanquejava els diners de la màfia mitjançant el cardenal Paul Marzinkus. En els anys 70, el BCI també era propietari d'una part significativa de Lehman Brothers. Lehman també tenia posicions de propietat entrecreuades amb la Generali, des dels anys 50, així com amb Lazard.
El Intesa Sanpaolo afirma que és el banc número 1 a Sèrbia, el número dos a Albània, Croàcia, Hongria i Eslovàquia, cinquè a Bòsnia i Hercegovina, i sisè a Egipte.
Quan el BCI va fer la seva inversió a Lehman Brothers, el president de Lehman Brothers era Peter Peterson, l'home que fundaria després el gegant dels fons pirates Blackstone Group, i un dels principals finançadors del moviment d'austeritat feixista als Estats Units. Blackstone és propietari del poc menys del 3% de Generali, una connexió que presentem per indicar on Blackstone aconsegueix part significant del seu finançament.
Cal destacar que pocs dies abans de l'última injecció de diners d'Obama, Juan Carlos I es va reunir a la Zarzuela amb Laurence Fink, cap de Black Rock abans Blackstone, essent la segona reunió privada en pocs mesos, de la que la premsa "lliure" no es va pas fer ressó.
El 1992, Fink, Schlosstein i Co es separen del Blackstone Group sota el nom de BlackRock i agressivament es re-inventen com una empresa independent de gestió d'actius. El 1995, el PNC Financial Services Group va comprar BlackRock i el 1999, els actius sota gestió van creixe fins a 165 mil milions de $, i l'empresa va decidir fer-ho públic.
Gran part del creixement recent de BlackRock ha estat a través de les seves adquisicions. El 28 de gener de 2005, BlackRock va comprar State Street Gestió de la Recerca, un negoci de fons d'inversió que prèviament havia estat propietat de MetLife. Aquesta adquisició ha afegit un negoci de capital considerable als fons de BlackRock, que s'havia compost amb anterioritat sobretot de valors de renda fixa.
El 29 de setembre de 2006, BlackRock va completar la seva fusió amb Merrill Lynch Investment Managers (MLIM), va reduir a la meitat la propietat de la PNC i va donar a Merrill Lynch una participació del 49,5% a l'empresa. L'1 d'octubre de 2007, BlackRock adquirir la recaptació dels negocis de fons de Quelle Capital Management. El 30 d'abril de 2009, BlackRock va contractar 43 empleats de R3 Capital Management LLC i va prendre el control del fons de 1.5 mil milions de $.
Amb seu a Nova York, BlackRock ofereix servei a clients des de les seves oficines a 24 països, mantenint una important presència a Amèrica del Nord, Europa, Àsia-Pacífic i Orient Mitjà. Amb aproximadament 8.400 empleats, incloent-hi més de 700 professionals de la inversió en tot el món.
A més ens suggereix d'on és que Peter Peterson, el president de Lehman Brothers, va treure el seu programa polític, en vista que Generali va ser un dels creadors del feixisme corporativista de Benito Mussolini.
Oliver Wyman és accionista de Moody's i Standard&Poors;
Oliver Wyman: La notícia la donaven avui alguns diaris: el Govern de Rajoy va a revelar que les dues companyies que vénen a auditar la nostra banca per crear confiança exterior seran la gestora de fons BlackRock i la consultora Oliver Wyman. La primera d'elles té una peculiaritat: és accionista de les agències de qualificació de risc Moody 'si Standard & Poors.
Aquesta mesura, segons recull el rotatiu, té com a objectiu millorar la credibilitat d'Espanya i el seu esforç per frenar els temors dels inversors sobre la magnitud de les pèrdues derivades dels préstecs i actius tòxics en poder de la banca espanyola.
L'anunci es produirà després de les últimes mesures d'urgència adoptades pel ministre d'Economia, Luis De Guindos, que parcialment nacionalitzar Bankia la setmana passada i ha obligat el sector bancari a aprovisionar altres 30.000 milions d'euros extra.
La notícia es va donar a conèixer mentre de Guindos viatjava ahir a Londres per enfrontar-se a més de 100 inversors institucionals abans de la subhasta de fins a 2.500 milions d'euros de deute públic a mitjà termini prevista per avui.
Com recull el Financial Times, Blackrock i Oliver Wyman, que portaran a terme avaluacions independents dels bancs, realitzaran el procés en dues etapes, segons persones amb coneixement del pla.
D'aquí a un mes s'haurà de donar a conèixer una anàlisi top-down, és a dir, general, de la diferència entre el valor comptable dels préstecs, el seu valor actual en un mark-to-market i el seu valor en un escenari d'estrès.
En una segona fase, de tres mesos de durada aproximadament i que s'iniciarà en un mes, elaborarà un examen bottom-up, és a dir, de tots els préstecs, banc per banc, que hauria de proporcionar una perspectiva més exigent sobre el sector.
BlackRock redueix les seves posicions a Espanya tres setmanes després de reunir-se amb el Rei
La major gestora del món de fons d'inversió de la qual és client Joan Carles i altres monarquies plutocràtiques, BlackRock, ha decidit reduir la seva exposició al deute espanyol tres setmanes després de l'insòlit trobada que va mantenir el seu president, Laurence Fink, amb Joan Carles a el Palau de la Zarzuela. L'entitat qualifica la seva decisió de "tàctica" i la justifica per la crisi que viu el deute als països perifèrics.
Fins ara, BlackRock mantenia infraponderada (per sota del seu pes en el conjunt del deute europeu) el deute públic d'Irlanda i Portugal, però ara ha reduït la seva exposició a l'espanyola i italiana, que passen de d'estar sobreponderadas a infraponderadas per raons tàctiques referides a l'excés d'oferta (d'emissions) d'ambdós països. Això significa que el mateix rei està especulant contra Espanya.
El món dels fons d'inversió es va revolucionar per l'audiència privada que va concedir el Rei Joan Carles a Laurence Fink, president i conseller delegat de la major gestora de fons d'inversió especulatius del món, BlackRock, a finals d'octubre de 2010. Un esdeveniment absolutament excepcional i que la Casa Reial justificà per les "grans inversions" que aquesta firma té en empreses espanyoles: "És molt estrany que el Rei rebi BlackRock, que a més no té té banca privada (gestiona alts patrimonis)", opinà una font de l'indústria. Un portaveu de la Zarzuela assenyalà que una altra de les raons per les quals s'ha concedit aquesta audiència és que Fink: "És assessor de grans personalitats de molts països", encara que van declinar comentar si Joan Carles està entre aquestes personalitats.
Connexions ocultes de la màfia plutocràtica
El Banc Santander és membre d'un consorci bancari europeu, el Grup Inter-Alpha. Aquest grup, és format el 1971 per 11 bancs.
A més del Santander trobem el Royal Bank of Scotland, el banc italià Intesa Sanpaolo, el banc francès Societé Generale, el banc alemany Commerzbank, el banc ING dels Països Baixos, el KBC de Bèlgica, el Nordea de Suècia, el Banc Nacional de Grècia, el Banc Espirito Santo de Portugal, i el AIB d'Irlanda.
Les seves operacions combinades cobreixen gran part d'Europa, incloent-hi una penetració significativa a l'antic bloc soviètic, els Estats Units i Iberoamèrica.
El Grup Inter-Alpha com a tal és només part del quadre, ja que el poder real resideix en el que controla les institucions mateixes, i en l'ús que li dóna a aquestes institucions.
El poder darrere del Royal Bank of Scotland (RBS) és la monarquia britànica. Una de les possessions del RBS és Coutts & Co, que és potser el primer banc privat en el món. Coutts, de qui el logotip consisteix en tres corones, proveeix de serveis bancaris molt discrets als membres de la família reial britànica, a famílies reals estrangeres, i a molts prominents agents imperials a tot el món.
El RBS és una de les dues firmes que va fer una aliança estratègica amb el Banc Santander. L'altra és la Assicurazioni Generali, l'asseguradora veneciana gegant que es posa com una aranya al centre de la xarxa de les finances venecianes.
El president de la Generali, Antoine Bernheim, va fer la major part de la seva carrera amb Lazard, el poderós banc d'inversions. Bernheim és a més director de dos membres del Grup Inter-Alpha, el Banc Santander i el Intesa Sanpaolo, del qual és vicepresident.
Ana Patricia Botín, que va aprendre sobre l'activitat bancària al banc JP Morgan Chase (dels Rockefeller) i ara forma part del directori del Banc Santander i presideix la seva subsidiària Banesto, és també directora de la Assicurazioni Generali.
José María Amusátegui, antic copresident del Santander, forma part del consell directiu de la Generali, i les dues firmes s'entrecreuen propietats.
La relació estratègica entre l'RBS i el Banc Santander es va mostrar també en l'oferta conjunta, al costat del banc holandès i belga Fortis, per apoderar-se del gegant bancari holandès l'ABN Amro el 2007.
Amb l'associació de diversos fons especulatius, Els tres bancs van trencar un contracte entre el Barclays i el ABN Amro, i es van quedar amb el banc per a ells.
El Banc Santander, i el Grup Inter-Alpha en el seu conjunt, s'ha de veure com un instrument de la monarquia britànica i de les màfies venecianes.
Aquestes xarxes ben acoblades són un component clau de com dirigeixen el món. El nombre de països en què operen aquests bancs és massa gran com per donar-les a conèixer aquí, però inclou a totes les nacions importants del planeta, des d'Europa Occidental i Oriental, fins a les nacions BRIC -Brasil, Rússia, Índia i la Xina- i Nord i Sud Amèrica, Àsia i Àfrica.
Des de centres financers fins paradisos fiscals extraterritorials, des de nacions que ells controlen fins nacions que els agradaria utilitzar, tenen activitats aquests bancs i altres com ells.
El RBS és un actor principal als Estats Units, propietari del Citizens Financial Group -una de les 20 companyies bancàries més grans- i del Greenwich Capital Markets.
Però RBS també té una connexió directa amb la banca sionista i una de les principals causant i beneficiària de la crisi per ells provocada -també la del 29-, com és Goldman Sachs.
Abans que el Govern britànic comprés el RBS el 2008, un dels directors del banc era Peter Sutherland, el president de la branca londinenca de Goldman (Goldman Sachs International).
Sutherland també és: President de la British Petroleum (BP), la gegant petroliera de la reina britànica; President del Consell de la London School of Economics (Escola d'Economia de Londres); membre del comitè directiu del Grup Bilderberg del Príncep Felip de Bèlgica i president europeu de la feixista Comissió Trilateral.
Sutherland va fer la seva carrera impulsant la globalització, com a director general de l'Acord General d'Aranzels i Comerç (GATT, per les sigles en anglès) i sa successora l'Organització Mundial de Comerç (OMC o WTO en anglès).
Aquests nexes llancen una llum interessant en les activitats financeres i polítiques de Goldman Sachs, de qui el director executiu diu que està fent la feina de Déu.
El Intesa Sanpaolo compta entre els seus predecessors la Banca Commerciale Italiana (BCI), el banc on es va formar la infame lògia maçònica Propaganda-2 del Vaticà que blanquejava els diners de la màfia mitjançant el cardenal Paul Marzinkus. En els anys 70, el BCI també era propietari d'una part significativa de Lehman Brothers. Lehman també tenia posicions de propietat entrecreuades amb la Generali, des dels anys 50, així com amb Lazard.
El Intesa Sanpaolo afirma que és el banc número 1 a Sèrbia, el número dos a Albània, Croàcia, Hongria i Eslovàquia, cinquè a Bòsnia i Hercegovina, i sisè a Egipte.
Quan el BCI va fer la seva inversió a Lehman Brothers, el president de Lehman Brothers era Peter Peterson, l'home que fundaria després el gegant dels fons pirates Blackstone Group, i un dels principals finançadors del moviment d'austeritat feixista als Estats Units. Blackstone és propietari del poc menys del 3% de Generali, una connexió que presentem per indicar on Blackstone aconsegueix part significant del seu finançament.
Cal destacar que pocs dies abans de l'última injecció de diners d'Obama, Juan Carlos I es va reunir a la Zarzuela amb Laurence Fink, cap de Black Rock abans Blackstone, essent la segona reunió privada en pocs mesos, de la que la premsa "lliure" no es va pas fer ressó.
El 1992, Fink, Schlosstein i Co es separen del Blackstone Group sota el nom de BlackRock i agressivament es re-inventen com una empresa independent de gestió d'actius. El 1995, el PNC Financial Services Group va comprar BlackRock i el 1999, els actius sota gestió van creixe fins a 165 mil milions de $, i l'empresa va decidir fer-ho públic.
Gran part del creixement recent de BlackRock ha estat a través de les seves adquisicions. El 28 de gener de 2005, BlackRock va comprar State Street Gestió de la Recerca, un negoci de fons d'inversió que prèviament havia estat propietat de MetLife. Aquesta adquisició ha afegit un negoci de capital considerable als fons de BlackRock, que s'havia compost amb anterioritat sobretot de valors de renda fixa.
El 29 de setembre de 2006, BlackRock va completar la seva fusió amb Merrill Lynch Investment Managers (MLIM), va reduir a la meitat la propietat de la PNC i va donar a Merrill Lynch una participació del 49,5% a l'empresa. L'1 d'octubre de 2007, BlackRock adquirir la recaptació dels negocis de fons de Quelle Capital Management. El 30 d'abril de 2009, BlackRock va contractar 43 empleats de R3 Capital Management LLC i va prendre el control del fons de 1.5 mil milions de $.
Amb seu a Nova York, BlackRock ofereix servei a clients des de les seves oficines a 24 països, mantenint una important presència a Amèrica del Nord, Europa, Àsia-Pacífic i Orient Mitjà. Amb aproximadament 8.400 empleats, incloent-hi més de 700 professionals de la inversió en tot el món.
A més ens suggereix d'on és que Peter Peterson, el president de Lehman Brothers, va treure el seu programa polític, en vista que Generali va ser un dels creadors del feixisme corporativista de Benito Mussolini.
Oliver Wyman és accionista de Moody's i Standard&Poors;
Oliver Wyman: La notícia la donaven avui alguns diaris: el Govern de Rajoy va a revelar que les dues companyies que vénen a auditar la nostra banca per crear confiança exterior seran la gestora de fons BlackRock i la consultora Oliver Wyman. La primera d'elles té una peculiaritat: és accionista de les agències de qualificació de risc Moody 'si Standard & Poors.
Etiquetes de comentaris:
Banca espanyola,
BlackRock,
Espanya,
Frau,
Juan Carlos I,
Luis de Guindos,
Mariano Rajoy,
PP
Ni el PP europeu es fía de Rajoy i els seus comptables de Lehman Brothers
Brussel·les enviarà experts funcionaris d'Eurostat, l'oficina estadística comunitària, a Espanya per verificar la nova dada de dèficit de les autonomies del PP i els seus comptes que, tot i les grans retallades socials, l'espoli dels grans sous de confrares, compares i família i d'altres corrupteles ppres ha elevat més enllà de la "herència" argumental dels nazicatólics. El fet és una clara prova de que ningú, ni els seus aliats al govern d'Europa, creu en la paraula ni menys en els comptes del govern de Goldman Sachs, Lehman Brothers i d'altres estafadors nazionals i estrangers, a Espanya. Foto: La conjura dels 13 PPineptes.
"Eurostat pretén aclarir sense demora si aquest ajust (...) pot ser considerat exhaustiu, en cooperació amb les autoritats estadístiques espanyoles", va explicar. Els experts d'Eurostat visitaran l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que-segons el portaveu-va informar el passat 17 de maig a Brussel·les que certes despeses de les comunitats autònomes no havien estat comunicats a temps de la notificació del dèficit efectuada l'abril.
Els comptes del PP, una farsa que deixa Rajoy un altre cop com a mentider i mafiós
Després de repicar campanes des dels seus púlpits franquista-eclesiàstics per a babaus sobre comptes i dèficits heretats, un altre cop la realitat deixa la banda mafiosa del govern de lladres de Rajoy amb el cul en l'aire per les seves mentides, doncs les comunitats governades pels franquistes han tornat a mentir amb els comptes i la bocamolla Esperanza Aguirre -que es posava com exemple- ara resulta que ni sap sumar ni fer els comptes, doncs el seu dèficit dobla al cacarejat per la claca de delinqüents feixistes.
"Eurostat pretén aclarir sense demora si aquest ajust (...) pot ser considerat exhaustiu, en cooperació amb les autoritats estadístiques espanyoles", va explicar. Els experts d'Eurostat visitaran l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que-segons el portaveu-va informar el passat 17 de maig a Brussel·les que certes despeses de les comunitats autònomes no havien estat comunicats a temps de la notificació del dèficit efectuada l'abril.
Els comptes del PP, una farsa que deixa Rajoy un altre cop com a mentider i mafiós
Després de repicar campanes des dels seus púlpits franquista-eclesiàstics per a babaus sobre comptes i dèficits heretats, un altre cop la realitat deixa la banda mafiosa del govern de lladres de Rajoy amb el cul en l'aire per les seves mentides, doncs les comunitats governades pels franquistes han tornat a mentir amb els comptes i la bocamolla Esperanza Aguirre -que es posava com exemple- ara resulta que ni sap sumar ni fer els comptes, doncs el seu dèficit dobla al cacarejat per la claca de delinqüents feixistes.
Crim nazi a Itàlia: Una noia de 16 anys morta, d'altra molt greu i 6 ferits
Una estudiant de 16 anys ha mort i set persones han resultat ferides per l'explosió de dues bombes aquest matí davant d'un institut de la ciutat italiana de Bríndisi. Des del hospital de la ciutat han desmentit que una segona jove hagi mort, com s'ha difós en alguns mitjans locals, tot i que segueix molt greu. Avui arriba a la ciutat la "caravana de la llei". Convocades avui manifestacions a tot Itàlia.
Manganelli: "No donarem un respir als reponsables". Monti: "Ara, la fermesa i la cohesió". Napolitano: "Ferms i d'acord contra la violència". Bersani: "Reaccionar i colpejar als infames". Berlusconi: "Unitat de les forces polítiques". Saviano: "Crec que l'objectiu era destruir l'escola. "Grillo: "Espero que no farem ara lleis especials".
Dues bombes ha esclatat davant de l'institut professional "Morvillo Falcone", a la localitat italiana de Bríndisi, i han causat la mort a la estudiant Melissa Bassi, de 16 anys, i ferides a set persones, segons ha informat el regidor regional de Protecció Civil, Fabiano Amati.
Tot i que al principi els mitjans italians han difós que una altra estudiant, Veronica Capodieci, també de 16 anys, havia mort mentre era operada de les greus ferides sofertes a l'hospital Perrino de Brindisi, la directora del centre sanitari ha desmentit aquest extrem i ha assenyalat que la jove segueix "molt greu però estable".
L'explosió s'ha produït a les 7.45 i, segons els investigadors, els artefactes explosius, de fabricació casolana, estaven units a tres bombones de butà amagades en unes motxilles i ficades en un contenidor davant el col·legi.
Fonts de la investigació afirmen que el contenidor havia estat mogut del seu lloc habitual i acostat a l'institut.
Les instal·lacions han patit importants danys materials per la potència de l'explosió, que ha destruït tots els vidres del col·legi així com els dels edificis adjacents, en un radi de 200 metres.
La investigació apunta que les bombones de gas han pogut ser activades a distància quan el grup de noies que arribaven en autobús des de la localitat de Mesagne es dirigien al centre.
L'institut porta el nom de Francesca Morvillo i del seu marit, el jutge antimàfia Giovanni Falcone, qui van morir al costat de tres guardaespatlles en un atemptat el 23 de maig de 1992. Els investigadors italians, que no descarten cap possibilitat, s'han apuntat a la possible relació de la proximitat del 20 aniversari de la mort de Morvillo i Falcone amb l'atemptat d'avui, encara que tampoc exclouen que sigui obra d'un desequilibrat.
Precisament, l'atac ha tingut lloc el mateix dia en què s'espera l'arribada a la ciutat de l'anomenada "Caravana de la Legalitat", una marxa de protesta contra la Màfia i altres grups de crim organitzat al país, que va partir de Roma l'11 d'abril i pretén arribar a Sicília el 11 d'octubre, després de recórrer durant 180 dies totes les regions italianes.
Davant la previsió de possibles nous atemptats, les autoritats han decidit evacuar els altres col·legis de la zona.
Ignacio Blanco: “L’actuació del cantant de Miami a 100 metres del jutjat que vol citar-lo i no el localitza és una autèntica burla”
El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra Unida a Les Corts ha qualificat de “esperpèntica” la situació creada amb l’actuació de Julio Iglesias aquesta nit en el Palau de les Arts, mentre el Jutjat d’Instrucció 19 de València no ha aconseguit notificar-li una citació relacionada amb el cas IVEX pel qual va cobrar 6.000.000 d’euros per venir a fer publicitat del PP. Foto: Julio el defraudador de Miami i model dels lladres com Ana Mato-Gürtel.
“Algú va dir que la justícia era una conya, però en aquest cas és Julio Iglesias qui es fot de la justícia”, afirma Blanco, qui insta al Palau de les Arts, com a institució pública que és, a col·laborar amb la Justícia posant a Julio Iglesias a la disposició del Jutjat perquè deixe d’escapolir-se de la justícia espanyola”, amb la complicitat descarada de la fatxenda ppra.
El diputat de EUPV recorda que aquesta mateixa situació es va produir ja l’estiu passat quan el cantant va actuar a Gandia, pagat per l’Ajuntament. “És absolutament surrealista que estiga en parador ignorat per a l’Administració de justícia i que al mateix temps actue pagat amb fons públics enfront del Jutjat que ho intenta localitzar. Qualsevol pot pensar que si no fóra un cantant famós i ben relacionat, ja se li hauria citat sense excuses”, conclou Blanco.
El fatxenda Julio ha de declarar per presumpta malversació de fons públics, falsedat documental i delicte fiscal per la firma i execució d'un contracte B amb l'Institut Valencià de l'Exportació (IVEX) pel qual el cantant va cobrar almenys sis milions d'euros lliures d'impostos per representar la Comunitat Valenciana.
El jutge va 'argumentar' en el seu moment que era impossible donar-li la citació aprofitant els concerts perquè el fet que actuï en un lloc "no significa que el testimoni estigui en aquest lloc amb anterioritat o posterioritat a l'acte, desconeixent el seu allotjament i horari, entre d'altres coses".
“Algú va dir que la justícia era una conya, però en aquest cas és Julio Iglesias qui es fot de la justícia”, afirma Blanco, qui insta al Palau de les Arts, com a institució pública que és, a col·laborar amb la Justícia posant a Julio Iglesias a la disposició del Jutjat perquè deixe d’escapolir-se de la justícia espanyola”, amb la complicitat descarada de la fatxenda ppra.
El diputat de EUPV recorda que aquesta mateixa situació es va produir ja l’estiu passat quan el cantant va actuar a Gandia, pagat per l’Ajuntament. “És absolutament surrealista que estiga en parador ignorat per a l’Administració de justícia i que al mateix temps actue pagat amb fons públics enfront del Jutjat que ho intenta localitzar. Qualsevol pot pensar que si no fóra un cantant famós i ben relacionat, ja se li hauria citat sense excuses”, conclou Blanco.
El fatxenda Julio ha de declarar per presumpta malversació de fons públics, falsedat documental i delicte fiscal per la firma i execució d'un contracte B amb l'Institut Valencià de l'Exportació (IVEX) pel qual el cantant va cobrar almenys sis milions d'euros lliures d'impostos per representar la Comunitat Valenciana.
El jutge va 'argumentar' en el seu moment que era impossible donar-li la citació aprofitant els concerts perquè el fet que actuï en un lloc "no significa que el testimoni estigui en aquest lloc amb anterioritat o posterioritat a l'acte, desconeixent el seu allotjament i horari, entre d'altres coses".
Avui 'Caixarolada' permanent de 17h a 20h a les torres de Caixa-Mordor
Com cada dia us recordem #occupymordor, aprofiteu el cap de setmana per venir amb amics i família! 'Caixarolada' permanent de 17h a 20h, metro línea verda parada Maria Cristina. Aquest vídeo -gravat el Dijous 17 de maig-, és un petit homenatge a totes les persones que surten cada dia de 17.00 a 20.00 a fer Pitódrom i Caixarolada enfront de les torres de La Caixa-Mordor a la Diagonal de Barcelona.
Els comptes del PP, una farsa que deixa Rajoy un altre cop com a mentider i mafiós
Després de repicar campanes des dels seus púlpits franquista-eclesiàstics per a babaus sobre comptes i dèficits heretats, un altre cop la realitat deixa la banda mafiosa del govern de lladres de Rajoy amb el cul en l'aire per les seves mentides, doncs les comunitats governades pels franquistes han tornat a mentir amb els comptes i la bocamolla Esperanza Aguirre -que es posava com exemple- ara resulta que ni sap sumar ni fer els comptes, doncs el seu dèficit dobla al cacarejat per la claca de delinqüents feixistes.
Els dèficits reals de Madrid i València, la corrupció que no cessa i el nepotisme de feixistes col.locats
La Comunitat de Madrid és un dels territoris del PP que ha admès que el dèficit real amb què va tancar el 2011 és superior al que constava a l'avançament dels resultats que havia anunciat fa unes setmanes. En comptes de l'1,13% del PIB la xifra registrada va ser del 2,2%, fet que es tradueix en una desviació de 2.027 milions, xifrada en els càrrecs a dit de familia i amics posats pels governs del PP arreu, amb salaris de indecents.
El País Valencià presenta un dèficit del 4,5% quan havia anunciat un 3,68%. Castella-Lleó registra un dèficit del 2,59% quan havia avançat un 2,35%.
Són dades que surten dels plans econòmico-financers que tots els territoris van haver de presentar aquest dijous al Consell de Política Fiscal i Financera per aconseguir l'aprovació per part del Ministeri, que a partir d'ara diu que controlarà els seus comptes -com ho ha fet fins ara, falsejant els seus i mentint sobre els dels altres partits- mes a mes, per assegurar que tots els territoris 'compleixen els objectius del 2012 i rebaixen aquest dèficit a l'1,5% del PIB', el que no es creu ningú, com cap de les bajanades del mafiós i representant dels narcotraficants gallecs, com abans fou Fraga el seu padrí, Mariano Rajoy.
Madrid havia destacat fins ara com l'única comunitat que havia aconseguit complir els objectius de dèficit, amb uns resultats que sobre el paper se situaven en l'1,3%. El govern d'Esperanza Aguirre ja ha anunciat mesures d'ajustament i haurà de situar-se en la línia del que fan altres territoris per aconseguir quadrar i falsejar els comptes abans de cap d'any, amb l'ajuda del seu expert en maquillatge fiscal, robatori i frau Rodrigo Rato.
Els dèficits reals de Madrid i València, la corrupció que no cessa i el nepotisme de feixistes col.locats
La Comunitat de Madrid és un dels territoris del PP que ha admès que el dèficit real amb què va tancar el 2011 és superior al que constava a l'avançament dels resultats que havia anunciat fa unes setmanes. En comptes de l'1,13% del PIB la xifra registrada va ser del 2,2%, fet que es tradueix en una desviació de 2.027 milions, xifrada en els càrrecs a dit de familia i amics posats pels governs del PP arreu, amb salaris de indecents.
El País Valencià presenta un dèficit del 4,5% quan havia anunciat un 3,68%. Castella-Lleó registra un dèficit del 2,59% quan havia avançat un 2,35%.
Són dades que surten dels plans econòmico-financers que tots els territoris van haver de presentar aquest dijous al Consell de Política Fiscal i Financera per aconseguir l'aprovació per part del Ministeri, que a partir d'ara diu que controlarà els seus comptes -com ho ha fet fins ara, falsejant els seus i mentint sobre els dels altres partits- mes a mes, per assegurar que tots els territoris 'compleixen els objectius del 2012 i rebaixen aquest dèficit a l'1,5% del PIB', el que no es creu ningú, com cap de les bajanades del mafiós i representant dels narcotraficants gallecs, com abans fou Fraga el seu padrí, Mariano Rajoy.
Madrid havia destacat fins ara com l'única comunitat que havia aconseguit complir els objectius de dèficit, amb uns resultats que sobre el paper se situaven en l'1,3%. El govern d'Esperanza Aguirre ja ha anunciat mesures d'ajustament i haurà de situar-se en la línia del que fan altres territoris per aconseguir quadrar i falsejar els comptes abans de cap d'any, amb l'ajuda del seu expert en maquillatge fiscal, robatori i frau Rodrigo Rato.
Etiquetes de comentaris:
Corrupció,
Dolores de Cospedal,
Esperanza Aguirre,
Mariano Rajoy,
PP
L'Hospital de Sant Pau, un botí sense fons per lladres i pocavergonyes de CiU, PSC i l'església
Ricard Gutiérrez Martí ha estat probablement el treballador més car de la història, cinc vegades centenària, de l'hospital de Sant Pau. L'exgerent adjunt del centre entre 2001 i 2004 no només va seguir cobrant el seu sou íntegre -entre 80.000 i 110.000 euros anuals- durant set anys després de deixar de treballar a l'hospital, sinó que en ser acomiadat fa un any va rebre una indemnització que va pujar a 158.569,63 euros, segons han confirmat fonts pròximes al patronat de la fundació que gestiona el centre sanitari.
En total, tot i haver treballat només tres anys a Sant Pau, Gutiérrez Martí ha cobrat del centre més d'un milió d'euros. Però no va ser l'únic lladre, ans -com al cas Palau- tot el patronat de la Fundació es va forrar robant amb les dues mans i, com sempre, amb l'impunitat d'un govern de corruptes i xoriços beneït per l'esglèsia nazicatòlica.
EL PAÍS tampoc va aconseguir ahir, tot i portar intentant-ho des de dijous passat, que la direcció de l'hospital i el mateix Gutiérrez Martí accedissin a explicar aquestes remuneracions. L'exdirectiu va arribar al centre sanitari en el primer trimestre de 2001 de la mà del llavors gerent, Joaquim Esperalba. Va ocupar el lloc de gerent adjunt fins a principis de 2004, quan Esperalba va abandonar Sant Pau. No obstant això, per alguna raó que l'hospital ara no vol aclarir, Gutiérrez Martí va seguir cobrant la nòmina durant set anys. El seguiria fent si l'abril de l'any passat, amb motiu d'unes eleccions sindicals, el cens de la plantilla no hagués revelat que seguia percebent el seu salari. La reacció irada de treballadors i amplis sectors de l'hospital va fer que la direcció procedís llavors a acomiadar-lo.
Les remuneracions percebudes per Gutiérrez Martí no constitueixen l'única irregularitat del seu pas per l'hospital. Entre 2004 i 2010, l'actual vicepresident de l'OMC va compaginar el seu suposat càrrec directiu amb el de patró de la fundació que gestiona Sant Pau, lloc per al qual va ser designat pel Departament de Salut quan la titular de la cartera era Marina Geli (PSC).
El patronat a Sant Pau està format per cinc membres, tres dels quals són nomenats per Salut, un per l'Ajuntament de Barcelona i un altre per l'Església. La funció dels patrons és vetllar pel compliment, dins de la legalitat vigent, dels objectius fundacionals de la institució. Per això, l'actual llei de fundacions (vigent des de 2008) prohibeix que un patró pugui cobrar-per relació laboral o professional-de la mateixa institució que controla. En el cas de Gutiérrez Martí, l'hospital i Salut van vulnerar la legalitat al mantenir entre 2008 i 2010 en el patronat.
La situació del exgerent, però, ja era motiu de tensió des de molt abans, segons fonts de l'organisme. "Des de 2004 havia dirigents de l'hospital que veien insostenible la posició de Rodríguez Martí i volien que sortís de Sant Pau", expliquen aquestes fonts. Aquests intents, però, "van ser avortats pel llavors president del patronat, Carles Manté, que amb el suport del Departament de Salut va imposar que seguís al centre".
Per sortejar l'il·legalitat de la situació, la fundació que gestiona Sant Pau va ocultar les remuneracions de Gutiérrez Martí en els seus comptes anuals, auditats per Deloitte i dipositades al Protectorat de Fundacions de la Generalitat. En les de 2009, s'assegura en fals que cap patró "ha tingut cap retribució" per exercir aquest càrrec "ni per qualsevol altre servei".
Sant Pau és un dels centres sanitaris catalans que estan patint amb més duresa les retallades que el Govern d'Artur Mas ha imposat a la sanitat pública, que ha vist reduïts els seus recursos en l'últim any i mig més del 10%. L'hospital -propietat d'una fundació formada per la Generalitat, l'Església i l'Ajuntament de Barcelona- va ser intervingut el passat mes de març pel Departament de Salut per problemes de gestió que li han portar a acumular un forat superior als 18 milions de euros, xifra que s'eleva a 30 milions si es tenen en compte les provisions que legalment l'hospital hauria d'haver fet per les demandes laborals interposades pels treballadors en els dos últims anys contra les retallades salarials imposats per la Generalitat.
Ricard Gutiérrez Martí ha estat en els últims 20 anys, sempre en l'òrbita del PSC, una figura de referència en la gestió sanitària. Actualment és vicepresident de l'Organització Mèdica Col·legial -OMC, organisme que agrupa tots els col.legis de metges espanyols- en representació del Col·legi de Metges de Barcelona. També és director d'una càtedra de gestió sanitària de la Fundació Doctor Robert, dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Anteriorment, va ocupar càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja, aquesta ONG formada per feixistes internacionals que és lliure de presentar cap compte de despeses ni sous ni repartiment del pillatge, com tampoc Càritas.
Denuncien l'Hospital Sant Pau per malversar fons públics i pagar sous "irregulars"
Una metge i l'Associació Professional d'Infermeria (API) de l'Hospital Sant Pau de Barcelona han denunciat a dos alts càrrecs del centre per consentir una "arquitectura fraudulenta" entre les diferents fundacions de l'hospital, a qui acusen de pagar nòmines i indemnitzacions irregulars a exalts càrrecs públics i patrons.
La denúncia, presentada davant el Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona, al · lega presumptes delictes societaris, d'estafa processal i malversació, i es dirigeix al fins ara president del patronat de la fundació de gestió de l'hospital, Albert Folia i l'administrador de torn de la Molt Il·lustre Administració (MIA), integrada per Arquebisbat, Ajuntament i Generalitat.
El text recull part dels objectes d'una denúncia presentats davant l'Oficina Antifrau i constata l'existència de patrons de la fundació gestora com el representant de l'Arquebisbat Joan Ros, que en concepte d'honoraris cobra una quota trimestral de 5.892 euros, malgrat que la llei de fundacions impedeix una vinculació contractual.
També denuncia que l'exdelegat de la Generalitat a Madrid en l'últim govern tripartit, José Ignacio Cuervo (PSC), patró de la fundació de recerca del centre, va percebre retribucions econòmiques, malgrat que "no es coneix la feina encomanada ni tampoc la possible adscripció departamental o ubicació física on el realitza".
Segons la denúncia, segueix percebent 4.160 euros mensuals abonats cop presentada la factura sense coneixement del personal de treballs per al projecte dels edificis d'investigació, així com amb el desconeixement del seu assessorament.
La denúncia, presentada inicialment per la metge i advocada Carmen Pérez i aquest divendres ampliada amb l'acusació d'API, també posa de manifest el pagament durant set anys a un exdirectiu inexistent de l'hospital que havia estat subdirector general de l'Insalud i exdirector del Ministeri de Sanitat en governs del PSOE, Ricard Gutiérrez.
En les eleccions sindicals convocades per a 2011, els treballadors van descobrir que Gutiérrez encara figurava en els butlletins de la Seguretat Social, en la categoria de gerent adjunt i amb una antiguitat de deu anys percebia un import anual de 158.569 euros.
Carmen Pérez, ha criticat la "profusa i difusa confusió i barreja de càrrecs directius, de relacions contractuals, de múltiple participació en els diversos òrgans de gestió", tot i que l'hospital manté que les tres fundacions vinculades al centre són diferents i independents.
Insisteix que els denunciants, als quals pot afegir Associació Professional del Cos Facultatiu del centre, Metges de Catalunya, l'entitat Sant Pau Assistencial i el comitè d'empresa, no tenen afany lucratiu sinó de "aclarir l'entramat de fundacions i activitats".
Amb la denúncia, que qualifica d'àmplia i complexa, Pérez critica el "joc de trilers entre la part pública i privada del centre", en jutjar d'incomprensible que la fundació patrimonial - que té almenys 1.800 immobles i registra beneficis amb activitat immobiliària - no destini fons a la part gestora del centre, que el 2011 va tenir un dèficit de 18 milions i va aprovar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) -ara suspès-.
CAS PALAU
Alguns experts consultats consideren que les fundacions tenen una "enginyeria fundacional" que facilita l'opacitat i que recorda al cas del Palau de la Música: "Volem que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i que el jutge dignifiquin l'hospital", fundat el 1.401, convertint-se en el més antic d'Espanya.
L'advocat de la causa, Juan del Moral, espera que el fiscal doni suport a la denúncia per suposada mala gestió, ús fraudulent de fons públics i delictes que puguin sorgir en la instrucció.
"Es pot entendre que els que tenen càrrecs públics allarguin la mà però no justificar que els que tenen l'obligació de vigilar tinguin la vista tan curta", ha dit Pérez, i Del Moral afegeix que a l'administració se li pot atribuir a mínim manca de vigilància.
En total, tot i haver treballat només tres anys a Sant Pau, Gutiérrez Martí ha cobrat del centre més d'un milió d'euros. Però no va ser l'únic lladre, ans -com al cas Palau- tot el patronat de la Fundació es va forrar robant amb les dues mans i, com sempre, amb l'impunitat d'un govern de corruptes i xoriços beneït per l'esglèsia nazicatòlica.
EL PAÍS tampoc va aconseguir ahir, tot i portar intentant-ho des de dijous passat, que la direcció de l'hospital i el mateix Gutiérrez Martí accedissin a explicar aquestes remuneracions. L'exdirectiu va arribar al centre sanitari en el primer trimestre de 2001 de la mà del llavors gerent, Joaquim Esperalba. Va ocupar el lloc de gerent adjunt fins a principis de 2004, quan Esperalba va abandonar Sant Pau. No obstant això, per alguna raó que l'hospital ara no vol aclarir, Gutiérrez Martí va seguir cobrant la nòmina durant set anys. El seguiria fent si l'abril de l'any passat, amb motiu d'unes eleccions sindicals, el cens de la plantilla no hagués revelat que seguia percebent el seu salari. La reacció irada de treballadors i amplis sectors de l'hospital va fer que la direcció procedís llavors a acomiadar-lo.
Les remuneracions percebudes per Gutiérrez Martí no constitueixen l'única irregularitat del seu pas per l'hospital. Entre 2004 i 2010, l'actual vicepresident de l'OMC va compaginar el seu suposat càrrec directiu amb el de patró de la fundació que gestiona Sant Pau, lloc per al qual va ser designat pel Departament de Salut quan la titular de la cartera era Marina Geli (PSC).
El patronat a Sant Pau està format per cinc membres, tres dels quals són nomenats per Salut, un per l'Ajuntament de Barcelona i un altre per l'Església. La funció dels patrons és vetllar pel compliment, dins de la legalitat vigent, dels objectius fundacionals de la institució. Per això, l'actual llei de fundacions (vigent des de 2008) prohibeix que un patró pugui cobrar-per relació laboral o professional-de la mateixa institució que controla. En el cas de Gutiérrez Martí, l'hospital i Salut van vulnerar la legalitat al mantenir entre 2008 i 2010 en el patronat.
La situació del exgerent, però, ja era motiu de tensió des de molt abans, segons fonts de l'organisme. "Des de 2004 havia dirigents de l'hospital que veien insostenible la posició de Rodríguez Martí i volien que sortís de Sant Pau", expliquen aquestes fonts. Aquests intents, però, "van ser avortats pel llavors president del patronat, Carles Manté, que amb el suport del Departament de Salut va imposar que seguís al centre".
Per sortejar l'il·legalitat de la situació, la fundació que gestiona Sant Pau va ocultar les remuneracions de Gutiérrez Martí en els seus comptes anuals, auditats per Deloitte i dipositades al Protectorat de Fundacions de la Generalitat. En les de 2009, s'assegura en fals que cap patró "ha tingut cap retribució" per exercir aquest càrrec "ni per qualsevol altre servei".
Sant Pau és un dels centres sanitaris catalans que estan patint amb més duresa les retallades que el Govern d'Artur Mas ha imposat a la sanitat pública, que ha vist reduïts els seus recursos en l'últim any i mig més del 10%. L'hospital -propietat d'una fundació formada per la Generalitat, l'Església i l'Ajuntament de Barcelona- va ser intervingut el passat mes de març pel Departament de Salut per problemes de gestió que li han portar a acumular un forat superior als 18 milions de euros, xifra que s'eleva a 30 milions si es tenen en compte les provisions que legalment l'hospital hauria d'haver fet per les demandes laborals interposades pels treballadors en els dos últims anys contra les retallades salarials imposats per la Generalitat.
Ricard Gutiérrez Martí ha estat en els últims 20 anys, sempre en l'òrbita del PSC, una figura de referència en la gestió sanitària. Actualment és vicepresident de l'Organització Mèdica Col·legial -OMC, organisme que agrupa tots els col.legis de metges espanyols- en representació del Col·legi de Metges de Barcelona. També és director d'una càtedra de gestió sanitària de la Fundació Doctor Robert, dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Anteriorment, va ocupar càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja, aquesta ONG formada per feixistes internacionals que és lliure de presentar cap compte de despeses ni sous ni repartiment del pillatge, com tampoc Càritas.
Denuncien l'Hospital Sant Pau per malversar fons públics i pagar sous "irregulars"
Una metge i l'Associació Professional d'Infermeria (API) de l'Hospital Sant Pau de Barcelona han denunciat a dos alts càrrecs del centre per consentir una "arquitectura fraudulenta" entre les diferents fundacions de l'hospital, a qui acusen de pagar nòmines i indemnitzacions irregulars a exalts càrrecs públics i patrons.
La denúncia, presentada davant el Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona, al · lega presumptes delictes societaris, d'estafa processal i malversació, i es dirigeix al fins ara president del patronat de la fundació de gestió de l'hospital, Albert Folia i l'administrador de torn de la Molt Il·lustre Administració (MIA), integrada per Arquebisbat, Ajuntament i Generalitat.
El text recull part dels objectes d'una denúncia presentats davant l'Oficina Antifrau i constata l'existència de patrons de la fundació gestora com el representant de l'Arquebisbat Joan Ros, que en concepte d'honoraris cobra una quota trimestral de 5.892 euros, malgrat que la llei de fundacions impedeix una vinculació contractual.
També denuncia que l'exdelegat de la Generalitat a Madrid en l'últim govern tripartit, José Ignacio Cuervo (PSC), patró de la fundació de recerca del centre, va percebre retribucions econòmiques, malgrat que "no es coneix la feina encomanada ni tampoc la possible adscripció departamental o ubicació física on el realitza".
Segons la denúncia, segueix percebent 4.160 euros mensuals abonats cop presentada la factura sense coneixement del personal de treballs per al projecte dels edificis d'investigació, així com amb el desconeixement del seu assessorament.
La denúncia, presentada inicialment per la metge i advocada Carmen Pérez i aquest divendres ampliada amb l'acusació d'API, també posa de manifest el pagament durant set anys a un exdirectiu inexistent de l'hospital que havia estat subdirector general de l'Insalud i exdirector del Ministeri de Sanitat en governs del PSOE, Ricard Gutiérrez.
En les eleccions sindicals convocades per a 2011, els treballadors van descobrir que Gutiérrez encara figurava en els butlletins de la Seguretat Social, en la categoria de gerent adjunt i amb una antiguitat de deu anys percebia un import anual de 158.569 euros.
Carmen Pérez, ha criticat la "profusa i difusa confusió i barreja de càrrecs directius, de relacions contractuals, de múltiple participació en els diversos òrgans de gestió", tot i que l'hospital manté que les tres fundacions vinculades al centre són diferents i independents.
Insisteix que els denunciants, als quals pot afegir Associació Professional del Cos Facultatiu del centre, Metges de Catalunya, l'entitat Sant Pau Assistencial i el comitè d'empresa, no tenen afany lucratiu sinó de "aclarir l'entramat de fundacions i activitats".
Amb la denúncia, que qualifica d'àmplia i complexa, Pérez critica el "joc de trilers entre la part pública i privada del centre", en jutjar d'incomprensible que la fundació patrimonial - que té almenys 1.800 immobles i registra beneficis amb activitat immobiliària - no destini fons a la part gestora del centre, que el 2011 va tenir un dèficit de 18 milions i va aprovar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) -ara suspès-.
CAS PALAU
Alguns experts consultats consideren que les fundacions tenen una "enginyeria fundacional" que facilita l'opacitat i que recorda al cas del Palau de la Música: "Volem que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i que el jutge dignifiquin l'hospital", fundat el 1.401, convertint-se en el més antic d'Espanya.
L'advocat de la causa, Juan del Moral, espera que el fiscal doni suport a la denúncia per suposada mala gestió, ús fraudulent de fons públics i delictes que puguin sorgir en la instrucció.
"Es pot entendre que els que tenen càrrecs públics allarguin la mà però no justificar que els que tenen l'obligació de vigilar tinguin la vista tan curta", ha dit Pérez, i Del Moral afegeix que a l'administració se li pot atribuir a mínim manca de vigilància.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)