dimarts, 31 de juliol de 2012

La conxorxa PP-PSOE: El BCE no va exigir a Zapatero canviar la Constitució

El Banc Central Europeu (BCE) no va reclamar al govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero la modificació constitucional per al control del deute, aprovada el setembre de 2011, segons ha confirmat aquest dimarts el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandouros. El BCE "no suggeria canvis en la Constitució Espanyola", segons ha explicat Diamandouros en un comunicat, a la carta secreta de Trichet.

Diamandouros ha investigat el cas després d'una sol·licitud d'un advocat espanyol, a qui el BCE va rebutjar l'accés a la carta enviada per la institució-llavors presidida per Jean-Claude Trichet-a Madrid l'agost del passat any.

Davant la negativa del BCE, l'advocat va recórrer al Defensor del Poble, que aquest matí ha fet públiques les seves conclusions.

"Regla d'or" a la Constitució

La investigació duta a terme per Diamandouros ha confirmat que aquesta carta confidencial es va enviar i que s'hi expressava "la preocupació del BCE sobre la situació extremadament difícil de l'economia espanyola i la necessitat de prendre mesures ràpides".

En ella, però, el BCE "no suggeria canvis en la Constitució Espanyola", segons ha explicat Diamandouros en un comunicat. Aquest detall era el que interessava a l'advocat espanyol que va presentar la sol·licitud i ha estat confirmat pel Defensor del Poble amb el beneplàcit del BCE.

La resta del contingut de la missiva, però, segueix sense conèixer-se, doncs Diamandouros ha coincidit amb la institució amb seu a Frankfurt en què la seva divulgació "perjudicaria l'interès públic".

L'existència d'aquesta carta va saltar a la llum després que mitjans de comunicació italians difonguessin altra que Trichet va remetre al govern italià, llavors dirigit per Silvio Berlusconi.

Compra de bons espanyols

Molt poc després, el Parlament espanyol va aprovar la reforma constitucional amb el suport de la pìnça monàrquica PSOE-PP, per la qual es va introduir la "regla d'or" neoliberal de l'equilibri pressupostari.

Izquierda Unida va sol·licitar llavors que es fes pública la carta remesa des de Frankfurt, que considerava vinculada a la decisió adoptada pel BCE de "socórrer Espanya i Itàlia amb la compra massiva de bons per fer front als atacs especulatius que feien perillar el seu deute".

Un bon nombre d'analistes van interpretar en aquell moment que la reforma de la Constitució era una de les exigències que Trichet havia plantejat a Zapatero per iniciar el programa de compra de deute sobirà, que va contribuir a alleujar durant mesos la pressió sobre les finances espanyoles. Però era mentida: tot va ser una maniobra del PSOE i PP per amagar l'espoli realitzat dels diners públics i de les caixes per ells saquejades.

Prou Retallades convoca una concentració contra l'€ per recepta i el repagament i crida a l'insubmissió

Aquest dimecres, 1 d’agost, a l’euro per recepta s’hi afegeix el re-copagament dels medicaments. La Plataforma Prou Retallades ha convocat a tota Espanya concentracions. A Barcelona es convoca davant del Departament de Salut (Travessera de les Corts, 131-159, en els jardins de l’antic edifici de la Maternitat). La PPR ha decidit també sumar-se a la campanya d’insubmissió i crida a la ciutadania a sumar-s’hi per fer possible la retirada de la taxa.

Des de la Plataforma Prou Retallades, integrada per multitud d’organitzacions i entitats, partits i sindicats, es denuncia que la taxa de l’euro per medicament és de dubtosa legalitat, perquè vulnera la llei tributaria i la de taxes, a més d’injusta, doncs castiga a les persones malaltes i ens torna a fer pagar el que ja hem pagat via impostos i cotitzacions, a més de considerar-la antidemocràtica perquè no apareixia en cap programa electoral.

Demà dimecres, 1 d’agost, a les 11.30 hores, la Plataforma Prou Retallades ha convocat una roda de premsa per explicar-ho i una concentració davant del Departament de Salut (Travessera de les Corts, 131-159, en els jardins de l’antic edifici de la Maternitat).

La Favb denuncia el desmantellament de la gestió pública de l'aigua per CiU

A la Favb veiem amb preocupació com en els darrers mesos les diferents parts del cicle d'un bé tan bàsic com és l'aigua estant sent objecte de processos de privatització. Des de l'entrada en vigor de la llei Òmnibus de CiU es va obrir la porta a l'externalització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'encarregada de fer arribar l'aigua a Barcelona i a d'altres municipis de l'àrea metropolitana. Aquest procés es troba actualment en les fases prèvies al concurs públic.

A Barcelona des de finals del segle XIX és l'empresa privada AGBAR, avui majoritàriament en mans de la multinacional francesa SUEZ, la que s'encarrega de distribuir l'aigua als ciutadans. El 2010 arran de la denúncia d'un particular per una factura, va sortir a la llum que la companyia operava sense concessió vigent, és a dir, que no s'havia validat mitjançant cap institució democràtica i legal que AGBAR fos l'encarregada de prestar aquest servei. L'empresa ha recorregut la sentència.

El 24 de juliol, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona es va aprovar la creació d'una nova empresa que gestionarà el cicle integral de l'aigua en l'àmbit metropolità, és a dir, s'ocuparà de les tasques de distribució que ara realitza AGBAR, però també del sanejament, que fins ara estava en mans de l'empresa pública EMSSA. Aquesta empresa público-privada estarà participada en un 85% per AGBAR i en un 15% per capital públic.

Aquesta decisió, d'importància cabdal per als ciutadans, s'ha pres sense cap concurs públic, amb la presència d'un únic operador, AGBAR, que a partir d'ara controlarà la distribució i el sanejament a Barcelona i a d'altres municipis de l'àrea metropolitana, i que també opta al concurs per la gestió d'ATLL. Així doncs, quan aquests processos culminin, gairebé tot el cicle de l'aigua es trobarà en mans privades i fins i tot és possible que acabi en mans d'una única empresa, des de l’embassament al clavegueram.

A la Favb volem denunciar aquest desmantellament de la gestió pública de l'aigua, produït, a més, enmig d'un gran silenci mediàtic i d'esquena als ciutadans. Cap dels partits polítics que han promogut o recolzat aquestes decisions, ni a l'Ajuntament ni a la Generalitat, portava al seu programa la privatització d'ATLL o EMSSA. Ambdues són empreses rendibles i eficients i no existeix cap criteri, ni tan sols de benefici econòmic, que justifiqui les decisions que s'han pres, fora del criteri polític d'optar per deixar-les en mans privades.

Les conseqüències de la privatització seran palpables entre els treballadors d'aquestes empreses i als ecosistemes aquàtics, però també entre els usuaris, ja que es poden produir grans augments de tarifes per rendibilitzar les aportacions dels inversors privats. Amb tot, la pèrdua de control democràtic sobre un bé primordial com l’aigua constitueix un escenari poc desitjable per al futur de la seva gestió, on els ciutadans en queden exclosos.

És per això que a la Favb apostem per l’enfortiment dels serveis públics, en aquest cas en la gestió de l’aigua, seguint l’exemple d’altres països com Itàlia, que va rebutjar en referèndum la privatització de l’aigua o de l’ajuntament de París, que després de retornar a mans públiques un servei privatitzat durant dècades, ha estat capaç d'abaixar les tarifes.

ICV-EUiA denuncia la privatització de la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana


ICV-EUiA ha votat avui al Plenari de l’Àrea Metropolitana en contra de la creació d’una nova empresa de capital mixt que, amb una participació del 85% d’SGAB, substituirà l’empresa pública EMSSA en les tasques de sanejament de l’aigua. La regidora Janet Sanz (foto) ha denunciat aquest procés de “mercantilització” i ha considerat “inacceptable que es faci per la via de l’adjudicació directa, sense un concurs públic, transparent i objectiu”.

Per Sanz, “passem a un nou escenari on l’aigua, que és un dret bàsic, serà gestionada amb criteris d’obtenció de beneficis”, ja que “un 15% de capital públic no permetrà garantir el control suficient per fer prevaldre l’interès general”. La regidora ha advertit també que “no podem confondre els avantatges d’una gestió integral del cicle de l’aigua amb la pretesa conveniència de crear un únic operador que ho controli tot sota un règim de concessió monopolística”.

/2012/07/icv-euia-denuncia-la-privatitzacio-de.html

Els robatoris en habitatges pugen un 24,7% i els assassinats un 3% fins al juny

Els robatoris amb força en domicilis registrats en el primer semestre de l'any s'han incrementat un 24,7% en relació al mateix període de 2011 i els assassinats un 3,2%. En total s'han comès 1.114.073 infraccions de la Llei.

Així es reflecteix en l'informe de criminalitat publicat pel Ministeri de l'Interior a la seva pàgina web amb dades de les infraccions penals, delictes i faltes registrades durant el primer semestre de l'any, que revela que en total s'han comès 1.114.073 infraccions, inclosos les computades tant per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com per Ertzaintza, Mossos d'Esquadra i Policia Foral de Navarra. Tot i el descens global, els delictes més greus, com són els comesos de forma violenta o contra la vida, han augmentat.

És el cas del nombre d'homicidis i assassinats, que ha passat dels 187 de gener a juny del passat any a 193 en el mateix període de 2012, fet que suposa un augment del 3,2%. La delinqüència violenta ha pujat un 5,9%, increment que és més acusat en l'indicador dels robatoris amb violència i intimidació, un 9,2%, en passar de 41.743-45.596 aquest any.

Encara que els robatoris amb força han registrat un descens d'un 5,%, dins d'aquest capítol els comesos en habitatges han estat 62.359 enfront dels 49.993 del primer semestre de l'any passat, fet que suposa un 24,7%.

Un portaveu del Ministeri de l'Interior ha explicat que aquesta "variació significativa" en l'indicador de robatoris amb força en domicilis es deu a l'adopció de nous criteris metodològics en el segon trimestre de l'any, ja que s'han computat no només robatoris a habitatges, sinó també en garatges, trasters, zones comuns o segones residències. A més, els delictes relacionats amb el tràfic de drogues també han augmentat un 2,2% i s'han situat en 7.440 enfront de 7.277 del primer semestre de 2011.

Els robatoris a vehicles han baixat un 9,6%, de 29.930-27.045, així com els danys i els furts que han disminuït un 2,3 i 1,1%, respectivament. Els delictes i faltes van augmentar de gener a juny en cinc comunitats autònomes, especialment a Cantàbria, un 6,2%, ia la ciutat autònoma de Ceuta, un 14 per cent, mentre que van disminuir en onze regions, sent Aragó, Extremadura i Melilla les que menys infraccions registrar respecte al primer semestre del 2011.

L'UE investiga Mario Draghi per presumpte conflicte d'interessos

L'organisme intern de supervisió de l'Unió Europea ha iniciat una investigació entorn del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi -exdirectiu de Goldman Sachs i maquillador dels comptes del PP grec (ND)-, a causa d'una reclamació per conflicte d'interessos, segons ha informat avui la portaveu de la institució.

L'Observatori Corporatiu Europeu, que fa seguiment al lobby a la Unió Europea, va acusar Draghi al juny de no tenir independència per ser membre d'un fòrum internacional de líders financers del sector públic i privat, l'anomenat Grup dels Trenta (G30).

"Vam rebre un reclam i enviem una carta al BCE", ha informat Gundi Gadesmann, portaveu de l'oficina del defensor del poble europeu per a la Unió Europea, Nikiforos Diamandouros. "Ara estem esperant una resposta". El BCE té fins a finals d'octubre per respondre, ha afegit.

L'Observatori Corporatiu Europeu ha argumentat que la participació de Draghi al G30 contravé les regles ètiques del banc central. El G30 "té totes les característiques d'un vehicle de lobby per als grans bancs privats internacionals i el president del Banc Central Europeu no hauria de poder ser un membre a causa de preocupacions per la independència del banc", ha assenyalat l'organisme.

El BCE, a punt per salvar l'euro

Sota la direcció de l'ex president del BCE Jean-Claude Trichet, el G30 reuneix influents reguladors, executius financers i acadèmics. L'expresident de la Reserva Federal Paul Volcker, el governador del Banc de Canadà Mark Carney i el governador del Banc d'Anglaterra Mervyn King també són membres.

Draghi va dir la setmana passada que el BCE estava preparat per fer el que sigui necessari, dins del seu mandat, per preservar l'euro. No obstant això, les possibles solucions possibles s'enfronten a una profunda resistència del poderós banc central d'Alemanya.

Observadors i estrategs de política monetària diuen que la UE haurà de formular un pla sobre com aturar la crisi i preservar l'euro abans de setembre, quan es preveuen un nombre d'esdeveniments crucials, decisions i terminis de venciment.

CCOO: "El Govern debilita el sistema públic de pensions i els mecanismes de protecció social"

El secretari de Seguretat Social i Previsió Social de CCOO, Carlos Bravo, ha expressat la "preocupació" de CCOO respecte als plans anunciats el dijous per la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez (PP, a la foto), en relació a la jubilació anticipada i a la sostenibilitat del sistema de pensions, i ha avançat "l'absolut rebuig" del sindicat si el Govern tramita aquestes qüestions per Reial decret llei. A més, ha recordat a l'Executiu que l'esperança de vida "està baixant" a Espanya.

Respecte a les jubilacions anticipades, Carlos Bravo ha recordat que l'última vegada que es va regular aquesta qüestió va ser tan sols "fa un any", de manera que no li sembla "raonable" introduir "modificacions sobre alguna cosa que ni tan sols ha entrat en vigor".

De la mateixa manera, ha explicat que el que pretén el Govern en relació a la sostenibilitat de les pensions, segons el que va deduir de les paraules de Báñez, és "implantar a Espanya elements d'ajust automàtic de les pensions vinculats a l'esperança de vida", cosa que és "diferent al que es va acordar l'any passat". A més, ha recordat a l'Executiu que l'esperança de vida "està baixant" a Espanya.

En aquesta línia, Bravo ha qüestionat que, com va afirmar aquest dijous la ministra d'Ocupació, aquests plans es vagin a dissenyar amb "el major consens polític i social", perquè, segons ell, les actuacions del Govern "s'allunyen d'aquest model", per això li concedeixi "poca credibilitat" a aquestes paraules. "De res serveixen les seves declaracions de defensa del sistema de pensions quan el seu comportament va en direcció contrària".

D'altra banda, el responsable de Seguretat Social i Previsió Social de CCOO ha criticat algunes de les últimes mesures d'ajust aprovades pel Govern la setmana passada, ja que, segons ell, "debiliten el sistema públic de pensions i els mecanisme de protecció social en aquest país en un moment en què són més necessaris que mai".

En concret, s'ha referit, entre altres, a l'eliminació de la cotització a la Seguretat Social dels cuidadors no professionals de persones dependents, la reducció de la protecció social dels desocupats majors de 52 anys o la "transferència als desocupats de l'obligació de cotitzar la totalitat de la quota de la Seguretat Social", com a exemples de mesures que "ja afecten els ingressos del sistema".

Per Bravo, aquestes decisions sobre les pensions "s'emmarquen en la política general del PP al costat de la reforma laboral, els ajustos pressupostaris, la reducció de costos salarials i de les cotitzacions socials de les empreses i un llarg etcètera que empobreixen a la ciutadania, exigint un sacrifici a la majoria de la població sense mecanismes que compensin i protegeixin d'aquestes desigualtats cada vegada més grans".

Així, ha atribuït al Govern la pretensió d'aconseguir que Espanya sigui "més competitiva treballant més temps per menys diners, exigint un sacrifici a la majoria de la població." Es redueixen salaris i les cotitzacions socials sense que hi hagi un control dels beneficis empresarials ni dels salaris de directius, ni tampoc dels preus; això genera una greu situació de manca d'equitat i equilibri social que recau sobre els treballadors d'aquest país", va concloure.

La FAES d'Aznar ingressa, via subvencions, 9.283 euros diaris des del 2003

Aquesta injecció econòmica suposa 278.490 euros mensuals i 3.373.430 a l'any per Falange Espanyola (FAES), el club feixista d'Aznar i el vell franquisme nazionalcatòlic. El Ministeri més generós és el de Cultura, que ha aportat 19.650.000, seguit pel d'Afers Exteriors, amb 6.820.000 d'euros.

Durant el primer mandat de l'expresident del Govern, es van establir les bases reguladores per a la concessió de subvencions a fundacions i associacions amb dependència orgànica de partits polítics amb representació a les Corts Generals.

El 7 de juliol de 1997, tot just 14 mesos després que José María Aznar López jurés el càrrec com a quart president del Govern de la Democràcia, s'aprovava l'Ordre (publicada pel BOE el 11 de juliol), per la qual s'establien "les bases reguladores per a la concessió de subvencions a fundacions i associacions amb dependència orgànica de partits polítics amb representació a les Corts Generals, per a activitats d'estudi i desenvolupament del pensament polític, social i cultural".

Aquesta Ordre, que posteriorment va ser modificada per altres dues amb data 23 de març de 1998 i 19 febrer 1999 (totes elles en el primer mandat d'Aznar al Palau de la Moncloa), van establir les bases del sistema de subvencions del qual es beneficien les múltiples fundacions que han nascut i crescut a l'ombra dels partits.

És curiós, com aquesta normativa es va dictar en uns moments més que complicats per a l'economia espanyola. El llavors president del Govern, va aprovar mesures com la congelació del sou dels funcionaris o continuar amb la privatització d'empreses públiques, amb l'objectiu de canalitzar els comptes públics i fer realitat els objectius, que ens portaria a entrar a l'euro. En aquest entorn, va créixer FAES, Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials, vinculada al Partit Popular des de la seva creació el 1989, i que avui presideix José María Aznar.

Subvencions milionàries davant ingressos ordinaris


La pròpia FAES, destaca en la seva pàgina web, com entre les fonts d'ingressos estan "fons públics" que rep "a través de les convocatòries que realitzen els Ministeris de Cultura i d'Afers Exteriors" alhora que també "opta a subvencions de altres administracions públiques". També FAES recalca les aportacions privades que rep, tant de particulars com d'empreses, podent-se acollir als "importants beneficis fiscals disposats en la Llei de Mecenatge".

Igualment subratlla com els comptes són auditats cada any per "una companyia independent" i es dipositen al Protectorat de Fundacions. Això sí, a l'enllaç que inclouen a la pàgina web amb la "Auditoria de l'últim any", et porta a 8 pàgines dels comptes de l'any 2006, uns comptes de fa més de cinc exercicis, i per tant de nul·la actualitat, però de les que es poden treure dades importants, com que la principal font d'ingressos va ser en aquest exercici les subvencions amb un valor de 3,36 milions d'euros, seguides dels ingressos per promocions, patrocinadors i col·laboradors amb 2.670.000. Mentre, les vendes i altres ingressos ordinaris de l'activitat mercantil, van suposar 253.319 euros i les quotes d'usuaris, tan sols 20.050 euros.

I és que les subvencions, any rere any, han suposat una via d'ingressos milionària com poden veure en el quadre adjunt, en total des de fa 8 anys, 26.980.000 d'euros, o el que és el mateix, més de 3, 37.000.000 l'any, 278.940 al mes o 9.283 euros diaris. De tota aquesta quantia, el Ministeri més generós, és el de Cultura, que ha aportat 19.650.000, seguit pel d'Afers Exteriors amb altres 6.820.000 d'euros.

Gràcies a això, es poden realitzar esdeveniments "polítics", com el Campus d'Estiu que organitza a Navacerrada (Madrid), i en el qual en aquest any, han intervingut, entre altres, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría en el curs de Política Institucional, jornada a la qual també van assistir els ministres de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, de Sanitat, Ana Mato i d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo en el curs de Internacional o Luis de Guindos en el dedicat al "Nou ordre econòmic mundial". I per descomptat, Mariano Rajoy, que va intervenir en la jornada de Cloenda. Política realitzada amb els diners de tots, mentre que aquest és retallat en els serveis més bàsics.

Cuba acusa d'homicidi a Carromero per la mort de Payá

El diari oficial Granma de Cuba afirma en la seva edició d'avui que el dirigent de Noves Generacions del PP de Madrid, Ángel Carromero (foto), "es troba instruït de càrrec per homicidi". El passat 22 de juliol els "gusanos" feixistes cubans Oswaldo Payá i Harold Cepero van morir en un accident de trànsit i era el neonazi espanyol qui conduïa el cotxe.

Carromero, que es troba retingut a l'Havana, va afirmar dilluns passat que es va tractar d'un accident de trànsit, va negar que hagin estat envestits per un altre vehicle i va demanar a la comunitat internacional que el tregui de la illa i "no utilitzi l'accident amb fins polítics".

En el seu editorial d'aquest dimarts el diari Granma denuncia com "calumniadors" els que van demanar una investigació transparent dels fets, entre els quals esmenta el candidat republicà a les eleccions presidencials dels Estats Units, Mitt Romney, al Departament d'Estat d'aquest país i al portaveu de la presidència de Xile.

Al cotxe viatjava també el jove suec Aron Modig, president de la Lliga de la Joventut Demòcrata Cristiana de Suècia (KCU), que va resultar ferit. El diari cubà acusa tant a Modig com a Carromero d'involucrar-se en activitats contra l'ordre constitucional.

"Van entrar al nostre territori el 19 de juliol, amb Vises de Turista, i dissimuladament, en violació del seu estatus migratori, es van involucrar en activitats netament polítiques contra l'ordre constitucional", afirma l'editorial titulat "La veritat i la raó".

"A nosaltres no ens va donar cap vehicle per la part posterior, simplement jo anava conduint, em vaig adonar d'un clot i vaig prendre les precaucions de qualsevol automobilista que és accionar el fre lleument. El cotxe va perdre el control, no recordo senyals", va dir Carromero en un vídeo mostrat dilluns passat pel Govern cubà a la premsa estrangera acreditada a l'Havana.

Carromero, dirigent de Noves Generacions del dretà Partit Popular, i el suec Jens Aron Modig, líder de la Lliga Juvenil Democristiana de Suècia, es trobaven en aquesta nació caribenya per contactar amb membres de la contrarevolució interna i proporcionar finançament.

Modig va declarar a les autoritats que, per instrucció del seu partit, va viatjar a Cuba per reunir-se amb Payá, lliurar-quatre mil euros, mantenir trobades amb membres del seu grup i ajudar i acompanyar a l'opositor si desitjava viatjar a algun lloc.

Alhora, ha dit sentir-se penedit d'haver realitzat aquestes accions ja que aquestes activitats no són legals a Cuba.

El govern corrupte de Mas deixa de pagar hospitals i centres educatius o socials

Ni hospitals, ni escoles, ni residències per a gent gran, ni residències per a discapacitats, ni centres de menors tutelats, ni entitats socials, ni tallers ocupacionals: Cap centre concertat cobrarà aquest mes el pactat doncs els lladres de CiU diuen que no tenen diners, malgrat més d'un any de govern i de robar a mansalva. Aquests centres públics i privats són finançats per la Generalitat per gestionar serveis públics privatitzats, el que demostra a més que la gestió privada no sols no és millor que la pública sinó que és un negoci ruinós pel país.

La Generalitat després de demanar el rescat de l'estat segueix patint una forta crisi de tresoreria, deguda a la incompetència i al lladronici de la banda de mafiosos al poder gràcies al tupinada electoral. Per això, el govern nazionalcatòlic no pagarà al voltant de 400 milions d'euros corresponents al mes de juliol. La conseqüència immediata pot ser la no percepció de les nòmines per part de milers d'empleats de serveis socials, un sector amb empreses de petita grandària.

A Catalunya, aquests serveis els presten al voltant de 7.500 associacions o empreses amb al voltant de 100.000 treballadors al seu càrrec. Alguns hospitals, públics i concertats, també es poden veure afectats en el pagament de les nòmines del mes d'agost.

El desassossec, el neguit i el pànic regnen en el sector, en mans, com tantes empreses, d'una organització criminal que juga des del públic contra tota la societat per expoliarla impunement i amb la col·laboració imprescindible d'un aparell judicial igual de corrupte i immoral.

Després de negar diverses vegades aquesta situació els seus mentiders professionals, CiU ha anunciat l'impagament just a final de mes quan les empreses han de fer front al pagament de les nòmines, en el moment més crucial. Cal recordar que aquests sectors ja s'han vist reiteradament afectats per retallades i per retards en l'abonament dels serveis concertats.

Algunes fonts temen que aquesta situació es perllongui i que l'impagament pugui anar més enllà del mes de juliol. "Ens han dit que podrem cobrar a l'octubre. Això és tot un desastre", afirmen. "Nosaltres encara podem seguir pagant les nòmines però altres hauran de tancar. No podran aguantar", afegeixen.

Molts d'aquests centres recorreran al retard en el pagament a proveïdors el que serà de nou l'inici d'una espiral d'impagaments que porta de cap a nombroses petites i mitjanes empreses i també a autònoms. "Els bancs no ens donen diners perquè el que no ens queda altra opció que la de deixar de pagar", afirmen empresaris del sector. "No podem demanar als treballadors que deixin de ser treballadors per esdevenir ONG en deixar de pagar-los les nòmines".

Urdangarin es reuneix amb la seva secretària a la seu de Telefónica

Encara que va arribar a la ciutat comtal dimecres passat, no s'havia deixat veure fins ara. Passades les 9:30h Iñaki va abandonar el domicili de Pedralbes assegut al seient del darrere i acompanyat de dos escortes per reunir-se durant més de tres hores amb la seva secretària de l'Institut Noos, Julita Cucarella Gamboa.

És la primera vegada -que se sàpiga- des del passat dimecres que Iñaki surt del seu palauet on ha estat des que va arribar de Washington.

L'ex esportista va sortir de la seva residència per complir els seus compromisos laborals intentat fer-ho de la manera més discreta possible. En concret, se sap quina ha estat la seva destinació. S'ha pogut saber que l'imputat s'ha reunit durant més de tres hores amb la seva secretària de l'Institut Noos, Julita Cucarella.

Aquesta reunió podria tenir com a objectiu el posar-se d'acord en les seves declaracions davant del jutge. Malgrat tot, Urdangarín ho té molt difícil per demostrar la seva innocència, de manera que aquesta visita podria ser una de les seves últimes possibilitats "per reforçar la seva defensa", segons el pamflet monàrquic del Grup Godó.

Tot i això, els implicats han rebut aquest cap de setmana el suport de la família Urdangarin que resideix a Barcelona i que han acompanyat el matrimoni. El seu advocat Mario Pacual Vives també es va acostar a la casa per reunir-se amb el seu client i preparar detalls de la seva defensa.

Cristina no viatjarà a Palma

Diumenge passat, els quatre fills de Urdangarín van arribar a Mallorca amb la seva àvia, Sofia de Grècia. Encara que en principi Cristina anava a acompanyar els seus fills durant la seva estada a Marivent, finalment ha decidit quedar amb el seu marit.

Una espia britànica descoberta a Síria

Els mitjans de comunicació sirians informaren diumenge sobre les activitats il·lícites d'una espia britànica a la ciutat d'Alep, al nord del país àrab. Una dona britànica anomenada Maria, que treballa per al Servei d'Intel·ligència del Regne Unit MI6, manté activitats amb els insurgents armats per lluitar contra el Govern de Bashar al-Assad. Els terroristes sirians col·laboren amb Al-Qaida i wahabís.

L'espia, vestida de periodista, ha estat vista circulant pels carrers, però, és qui coordina gairebé totes les operacions a la ciutat d'Alep, amb la finalitat enderrocar el president sirià Bashar al-Assad.

La mateixa font també va revelar que l'espia està acompanyada d'un militar libi-irlandès anomenat Mahdi al-Harati, conegarut com un dels principals opositors del Govern de Damasc, i dirigeix ​​un grup de 30 homes armats, encarregats de donar suport als grups rebels del país.

Aquesta notícia arriba després d'un informe publicat fa deu dies per mitjans de comunicació britànics, que revela la presència d'antics escamots dependents a les forces aèries especials del Regne Unit a Síria, on es dediquen a entrenar els dirigents de grups rebels al país àrab.

Els terroristes sirians col·laboren amb Al-Qaida i wahabís


El diari estatunidenc 'The New York Times' ha revelat aquest dilluns la gran activitat i influència de grups terroristes vinculats a Al-Qaida i la seva coordinació amb l'Exèrcit Lliure Sirià (ELS), i altres grups religiosos radicals i wahabís a Síria.

L'informe assenyala que el grup terrorista ELS, recolzat pels Estats Units, Aràbia Saudita, França i el règim d'Israel, ha cooperat amb alguns grups vinculats a Al-Qaida a la ciutat de Idlib, situat al nord-oest de Síria.

Segons el rotatiu, Al-Qaida i grups wahabís radicals tenen una estructura ferma, ja que han aconseguit danyar l'Exèrcit sirià, succés que va fer decidir al ELS a col·laborar amb aquestes bandes.

Els membres d'Al-Qaida tenen una presència activa en tot el territori de la ciutat de Idlib, per això el ELS ha decidit cooperar amb aquests elements insurgents, segons ha escrit el diari citant un alt rang de l'Exèrcit Lliure Sirià.

L'article també testifica que els successos que pateix el país, afirma les anteriors declaracions de les autoritats sirianes, sobre l'existència de subjectes estrangers i grups wahabís al país, com els causants principals de les explosions i atemptats perpetrats en diferents aèries de Síria.

Aràbia Saudita, Tastar i alguns països del Golf Pèrsic, han enviat les seves forces per ajudar els grups insurgents a Síria, amb l'objectiu d'enderrocar el Govern de Bashar al-Assad.

Les autoritats de Damasc han denunciat en reiterades ocasions la ingerència estrangera en els assumptes interns del país, i han indicat que els grups armats recolzats per l'Occident estan darrere dels disturbis.

Iran condemna a mort a quatre banquers per frau

Quatre acusats han estat condemnats a mort en el cas pel desfalc de 2.600 milions de dòlars en el qual estaven implicats set bancs públics i privats, el major assumpte de corrupció revelat en la història de la República Islàmica de l'Iran i una misèria al costat de el que passa a la dictadura feixista d'Espanya amb la complicitat de les institucions, govern, judicatura i legislatiu, en què els lladres tenen patent de cors, inmunitat i protecció del govern.

El fiscal general i portaveu del poder judicial iranià, Gholam Hussein Mohseni Ejei, va explicar que el Tribunal de Teheran que porta el cas ha emès sentència contra 39 acusats, quatre d'elles de mort, de cadena perpètua i la resta de 25, 20 i 10 anys de presó, sense precisar els noms.

El judici d'aquest cas es va iniciar el passat 18 de febrer amb 32 acusats inicialment, encara que s'han unit altres en els més de cinc mesos transcorreguts de procés. A més, Mohseni Ejei va dir que els condemnats hauran de tornar els diners defraudats, no com a l'Espanya dels corruptes franquistes PP-CiU.

Desenes de persones han silici detingudes en relació amb aquest cas a l'Iran, que es va iniciar el 2007, quan el grup empresarial Amir Mansur Arya Investment, encapçalat per Amir Mansur Josravi, va fundar un banc privat amb el qual va obtenir per mitjans fraudulents grans crèdits dels principals bancs públics iranians.

Després desvelar el cas el setembre passat, Mahmud Reza Javari, director general del Banc Melli, el major de propietat pública de l'Iran, va dimitir del càrrec i posteriorment va fugir a Canadà, on ha estat reclamat per les autoritats iranianes per mitjà d'Interpol.

El vicegovernador del Banc Central de l'Iran, Hamid Purmohamadi, va ser detingut el 29 de setembre passat en relació amb el cas. El cas l'han utilitzat els més ultraortodoxos del règim teocràtic musulmà xiïta de l'Iran, reunits al voltant del líder suprem, aiatol·là Ali Khamenei, en la seva lluita pel poder contra l'entorn del president Mahmud Ahmadinejad, considerat més obert en qüestions socials.

Els partidaris de Khamenei, que es denominen "principalistas", tracten de cercar als d'Ahmadinejad, a qui qualifiquen de "desviacionistes" i acusen de posar en dubte la primacia religiosa sobre el poder polític, el que ha portat ja a la presó algunes desenes de persones de l'entorn del president.

El mafiós sionista Adelson: prostitució i suborns a la Xina i EUA

Macau, excolònia portuguesa i una de les dues regions administratives especials de la Xina, s'ha convertit en un maldecap per Sheldon Adelson, el mafiòs promotor de Eurovegas amb les màfies espanyoles de PP i CiU. Els problemes van començar el juliol de 2010, després que el magnat del joc que aspira a crear un Eurovegas a Espanya acomiadés al seu soci, Steve Jacobs, fins llavors gerent de filial de Sands a la Xina. Aquest ha denunciat Adelson per permetre la prostitució als seus locals de joc, argument que han reprès els demòcrates per denunciar el mafiós ultrafeixista que va subornar a les autoritats locals per facilitar els seus negocis bruts. Imatge: Els índexs de crims a Las Vegas superen tots els d'EUA. Això volen els feixistes espanyolistes de CiU a Catalunya: crim, drogues, blanqueig de diners i prostitució.

La pàgina web de periodisme d'investigació ProPublica revelava fa poques setmanes que la companyia del magnat hauria obstruït deliberadament la justícia en ocultar que havia aconseguit salvar una còpia dels arxius dels seus casinos a Macau (ocults en un disc dur que va ser enviat de Macau a Las Vegas).

La jutge que presideix el cas estaria estudiant la possibilitat de multar la companyia per haver mantingut durant tots aquests mesos que els documents estaven en possessió dels xinesos i argumentar que posaven pegues al seu lliurament. També estaria considerant citar a declarar al propi Adelson a finals d'agost, just quan se celebrarà la convenció republicana a Tampa (Florida). Tant el Departament de Justícia com la Comissió del Mercat de Valors (SEC per les sigles en anglès) participen de la investigació.

Al marge d'aquest escàndol, Adelson segueix sent el major contribuent individual a la campanya del candidat feixista republicà a la presidència dels Estats Units. Quan Mitt Romney va alimentar la controvèrsia, aquest dilluns, a l'atribuir a les diferències culturals entre israelians i palestins l'abisme econòmic entre els dos pobles, sense esmentar, entre moltes altres coses, l'impacte de les restriccions comercials imposades des de Tel Aviv sobre els territoris de l'ANP (Autoritat Nacional Palestina), Adelson, a la seva esquerra, escoltava assentint amb el cap.

La jutge que porta el cas podria citar a declarar Adelson a finals d'agost

A l'esmorzar organitzat a l'hotel King David de Jerusalem, part de la mini gira internacional del candidat feixista per fer-se fotos amb líders estrangers, entre ells el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, Sheldon Adelson va mantenir un perfil baix, malgrat ser un dels principals valedors de Romney i de Netanyahu i els sionistes radicals i criminals a Israel i als Estats Units.

En aquests últims mesos Adelson s'ha convertit en l'individu que més diners ha donat a la causa republicana, com ja a visar abans de la campanya. Durant les primàries republicanes, ell i la seva dona, Miriam, van alimentar a cop de talonari (20 milions de dòlars en total) les ambicions presidencials de l'exlíder ultrafascista (i retardat mental) Newt Gingrich, que poc hagués durat sense la inesperada injecció de diners i que malgrat això ha estat derrotat.

Ara que Mitt Romney és el candidat oficial, Adelson, que va viatjar a Israel per animar a possibles contribuents afins, s'ha convertit en una de la més importants fonts de finançament extraoficial dels feixistes republicans, gràcies als Super Pacs, plataformes que permeten canalitzar una quantitat il · limitada al programa del candidat (sense teòricament coordinar-se amb la campanya). En aquests últims mesos, el mafiós més ric de Las Vegas ja ha donat deu milions de dòlars a Restore our Future, el Super Pac de Romney.

També s'ha compromès a lliurar altres deu milions a Crossroads Grassroots Policy Strategies, l'organització creada per Karl Rove, el "estrateg polític" de l'expresident genocida i assassí George W. Bush, per alimentar el debat conservador contra la Casa Blanca, i es parla que el magnat podria participar en la plataforma ultranazi d'altres multimilionaris, els germans Charles and David Koch, Americans for Prosperity (molt lligada al naixement del moviment Tea Party). Aquestes són organitzacions que s'emparen en una figura legal encara més opaca coneguda pel paràgraf del reglament fiscal que les regeix 501 (c) (4) i crea unes associacions teòricament sense fins lucratius i sense cap obligació de revelar les seves fonts de finançament: un clar cercle mafiós.

El Center for Responsive Politics estima la fortuna de Adelson en 25.000 milions de dòlars, gràcies als casinos Sands, i assegura que el magnat estaria disposat a desemborsar cent milions en la seva croada contra Barack Obama. Adelson, comentava recentment un dels seus amics, l'executiu texà Fred Zeidman, a The New York Times, està "decidit a derrotar Obama". Per a ell "cent milions no són diners".
"Cap americà ha gastat tants diners a atacar a Obama", va dir el 'The New York Times' "i cap ha guanyat tants diners en els últims tres anys". Adelson és "el millor exemple de l'estat lamentable de les finances electorals" i només busca "promoure els seus interessos particulars, financers i ideològiques, en total contradicció amb les necessitats del país".

El rotatiu destacava entre aquests objectiu: lluitar contra el manteniment d'un estat palestí viable i, als Estats Units, rebaixar encara més la pressió fiscal sobre corporacions criminals com la seva. Recordava també que el Departament de Justícia estava investigant Adelson per violar la "llei contra accions de suborn a l'estranger", en els seus casinos de Macau.

Una cosa que fins i tot ha criticat l'excandidat presidencial John McCain, en declarar fa poc que les aclaparadores contribucions econòmiques de Adelson violaven la llei segons la qual cap entitat o persona estrangera podia participar en el finançament d'uns candidats als Estats Units. "De manera indirecta, diners estrangers està finançant la campanya", declarava el senador per Arizona, a la cadena de televisió PBS. "Hi haurà escàndols" advertia McCain.

L'oposició en ple acusa CiU de causar l'incendi amb les retallades salvatges

PSC, ERC i ICV-EUiA van carregar ahir contra el Govern per la seva gestió de l'incendi de l'Alt Empordà, que ha deixat quatre morts i més de 13.000 hectàrees cremades, i li van retreure la falta de recursos per les retallades, que consideren que ha afectat a l'eficàcia dels operatius. A la comissió d'Interior del Parlament, els diputats de l'oposició van citar declaracions dels alcaldes afectats per l'incendi, com els de Terrades i Llers, que van afirmar que havien hagut d'afrontar el foc sols i que els bombers van arribar tard. Foto d'Albert Fierro: La benzinera de La Jonquera envoltada pel foc.

El conseller d'Interior, Felip Puig, va indicar que entén la crítica dels alcaldes, però que ell ha de tenir "una visió global i integral de l'emergència".

El diputat del PSC Xavier Sabaté ha assegurat que no es creuen que amb menys recursos es faci la mateixa gestió d'un incendi i ha criticat: "La disminució de les polítiques públiques d'aquest Govern ens retrotreuen a èpoques passades, també en temes de gestió forestal i incendis".

Des del PP, Pere Calbó va retreure també al conseller Puig que asseguré que amb menys efectius la resposta és adequada, i li va argumentar que "amb més recursos s'hauria pogut fer les coses amb més eficàcia i actuar més ràpid".

El diputat d'ERC Oriol Amorós va recordar a Felip Puig que és una temeritat reduir el pressupost davant una campanya complicada i li va preguntar: "Amb més sequera, boscos pitjor gestionats i menys recursos, com no poden augmentar les hectàrees cremades?". Tot i això, va demanar als consellers Puig i al d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que "rectifiquin" perquè cal mobilitzar més recursos.

El socialista Sabaté va assegurar que li provocava "hilaritat" la petició de Puig que la població denunciï als qui tirin burilles per la finestra del cotxe fotografiant-los i l'afirmació que analitzaran l'ADN de la burilla que va poder provocar el foc. En aquest sentit, va lamentar que no s'hagi parlat de "la verdadera causa", que els boscos estan bruts, en la mateixa línia del que va afirmar després el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch. Sabaté va insistir que no s'utilitzi la causa de la burilla i la petició de denunciar als qui les tirin per la finestra "per desviar l'atenció de la indignació dels afectats".

El popular Calbó va criticar les declaracions de Puig lamentant que Catalunya no tingui la seva pròpia unitat militar d'emergències en plena extinció.

El pitjor incendi en 14 anys

El diputat ecosocialista Jaume Bosch va considerar que aquest incendi "és el pitjor dels últims 14 anys" i va recordar que l'oposició no ha fet declaracions fins que ha estat extingit, a diferència del que va fer CiU en l'oposició amb l'incendi d'Horta de Sant Joan (Tarragona), quan ICV estava al capdavant d'Interior.

A més, també va reprotxar que en el segon incendi, el de Portbou, s'arribés tard perquè molts parcs no tenen suficients efectius i no s'ha impulsat l'acord per permetre tenir guàrdies de localització dels Bombers.Bosch va demanar recuperar un impost de Protecció Civil que greu a les empreses que generen riscos, que va impulsar l'anterior tripartit, al que Puig va assegurar que no ho imposaran perquè no tenen la "voracitat fiscal" dels ecosocialistes.

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va reivindicar que s'apliquin les mesures recomanades després del foc d'Horta de Sant Joan, Terra Alta. També va aprofitar ahir la seva visita a Boadella d'Empordà per lamentar que el conseller d'Interior, Felip Puig, "tregui pit" i que el Govern mantingui una actitud "un xic prepotent" després del balanç "desastrós" que han deixat els incendis de l'Alt Empordà.

ICV-EUiA, PSC i ERC també van reclamar al conseller Puig que informi de qui va prendre la decisió de desviar el tràfic de l'AP-7 i la N-II per la carretera N-260 a Portbou, on es va produir el segon incendi i la tragèdia de dues persones mortes i diversos ferits greus.

Silenci davant la mort d'un detingut per la policia a Girona

Juan Pablo T. va morir fa 15 dies a l'Hospital Trueta després de ser traslladat en ambulància des de la comissaria de la policia municipal. La família no sap res encara de les circumstàncies concretes de la mort de Juan Pablo T., de 41 anys. Només saben que s'han assabentat de la seva defunció 14 dies després dels fets. Fins aleshores, per ells, ha estat desparegut.

Avui dilluns arriben a Barcelona des d'Argentina, rere dies de recerca infructuosa motivats per la coincidència amb l'aniversari del detingut, nascut el 24 de juliol a La Plata argentina. Sabien també que el seu familiar vivia fa 7 anys a Girona. I que l'11 de juliol va entrar viu a comissaria després de ser detingut violentament al carrer. Avui volen recuperar el seu cadàver.

La informació és, hores d'ara, encara molt confusa. Els fets s'haurien produït ara fa 18 dies i, segons la versió familiar, després de ser detingut, la víctima va ser traslladada a la comisaria dels Mossos d'Esquadra de Vista Alegre de Girona. Contrastades aquest matí les informacions amb l'Àrea de Comunicació de Mossos de Barcelona i Girona, la detenció i custòdia hauria estat responsabilitat, però, de la policia local gironina.

Segons ha pogut recollir la Directa aquest matí, la versió oficial de la policia municipal és que Juan Pablo T. va ser detingut al carrer Emili Grahit després d'una persecució. Acusat de robatori en un vehicle, va ser traslladat a la comisaria. Un cop a la cel·la, va intentar penjar-se amb la seva camisa, fet que va ser observat des de les càmeres de videovigilància. Els agents van provar de reanimar-lo mentre requerien la presència del SEM (Serveis d'Emergències Mèdiques), que va estabilitzar-lo i el va traslladar d'urgència a l'Hospital Trueta. Respecte l'absència d'informació a la família, la policia local addueix que "va sortir amb vida de la comisaria" i que la responsabilitat de comunicar la defunció seria dels serveis sanitaris o del del jutjat d'instrucció número 4 que instrueix la causa. Aquesta versió dels fets ja va ser publicada per 'Diari de Girona' el passat dia 12.

Família sense informació i versió contraposada

Hores després de la detenció, un amic s'hi va personar per interessar-se per la seva situació i li van comunicar que l'havien ingressat a l'Hospital Trueta perquè s'havia intentant penjar. L'amic es va traslladar al centre hospitalari on els metges li van comunicar que les lesions per asfíxia eren ja irreversibles i que es temia per la seva vida. Juan Pablo T. va ingressar a l'hospital gironí a les 4:32 hores de la matinada de l'11 de juliol, en una ambulància procedent de la comissaria. Moria el 14 de juliol. A les 12:50 del dia 15 de juliol, el seu cadàver era retirat pels serveis funeraris. La mort del detingut no va ser referida enlloc i la família directa argentina no va ser mai informada.

L' amic, l'única persona que el va veure després de la detenció, refereix que el cos de Juan Pablo tenia cops i múltiples hematòmes al cap, a les costelles, als braços i al coll i tots els símptomes aparents d'haver estat apallissat. Segons la família, cap policia va contactar tampòc amb la diplomàcia argentina a l'Estat espanyol, a qui estan obligats a comunicar la detenció dels seus ciutadans. La primera notícia rebuda pel Consulat de l'Argentina a Barcelona va ser el reclam de la família. Madres de Plaza de Mayo i organismes de drets humans argentins, com la CELS o el CDDHH de la UNLa ja han comunicat el seu suport a la família. Per la seva banda, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) també s'ha posat a disposició de la família.

Tercer mort sota custòdia durant 2012

L'1 de gener, Sergio E.C. de 34 anys, moria a l'UCI de l'Hospital de Manresa, on va ingressar després de de ser detingut pels Mossos el 30 de desembre. La família va denunciar agressions policials sobre el familiar, però el mateix Felip Puig les va desmentir. Només cinc dies després, Idrissa Dialo, un jove guineà de 21 anys empresonat al CIES de la Zona Franca –on la custòdia l'exerceix el CNP espanyol– moria per falta d'atenció mèdica.

Uns fets semblants es van produir el 31 d'agost de 2011 a Manresa, quan un jove manresà, detingut pels Mossos d'Esquadra quan va intentar fugir per no tenir els papers en regla, va entrar en estat de coma mentre estava sota custòdia policial a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Dies després Mustafa El Marrachki moria. La versió policial oficial va adduir que es tractava d'un suïcidi, però la família sempre va manifestar que com era possible ""que una persona detinguda, emmanillada i sota custòdia policial dins d'un hospital es pugui intentar suïcidar sense que ningú no ho vegi i hi intervingui?". El passat 23 de setembre, mig miler de persones es van concentrar a Manresa per exigir "veritat i justicia".