dilluns, 1 d’octubre de 2012

Bildu deixa fora de concurs a empreses on ningú parli basc

La portaveu de la Diputació de Guipúscoa, Larraitz Ugarte, de Bildu, ha informat aquest matí que la institució foral ha deixat fora d'un concurs públic a una empresa constructora per no complir els requisits que exigeix ​​en matèria d'euskera. En concret, la Diputació obliga ara a les companyies que aspiren a adjudicar un contracte que disposin almenys de "dues persones de la direcció d'obra amb el títol d'EGA o un altre equivalent".

Aquesta situació s'ha donat en la licitació d'un tram de la carretera N-632 (Beasain-Bergara).

En una compareixença al costat del director de Èuscar, Zigor Etxeburua, i la directora de Comunicació foral, Aitziber Iartza, la diputada ha explicat la política que seguirà la institució guipuscoana a favor de la "normalització" de l'idioma basc. Reforçaran el seu ús a nivell intern, amb l'objectiu que tots els serveis siguin al futur íntegrament euskalduns, i també de cara a l'exterior, ja que a partir d'ara totes les compareixences públiques seran exclusivament en euskara.

El castellà desapareixerà de les rodes de premsa, que podran ser seguides pels periodistes en aquest idioma a través d'un servei de traducció simultània. I si es pregunta en castellà? La resposta podria ser en euskara si així ho decideix el responsable foral que convoca els mitjans. Ugarte ha assegurat que no tem que aquestes mesures puguin comportar alguna reacció contrària perquè, segons ell, la Diputació està "complint la llei". "No és una qüestió de bel·ligerància, sinó de garantir drets lingüístics dels euskalduns, que fins ara no s'han complert", ha assenyalat.

També ha informat que 49.234 contribuents dels 393.405 (el 12,5%) que van tramitar la declaració de la renda van comunicar a l'Hisenda foral el seu desig de relacionar-se amb la institució foral únicament en basc.

El TSJ imputa als dos alcaldes del PP d'Alacant per suborn

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana ha imputat als dos alcaldes del PP d'Alacant, Sonia Castedo, i el seu antecessor Luis Díaz Alperi, pels suposats delictes de suborn, tràfic d'influències i ús privilegiat de informació derivats del tripijoc amb el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat en favor dels interessos del promotor Enrique Ortiz.

El magistrat Juan Climent, que instrueix aquesta causa (una de les tres peces claus del sumari de cas Brugal) ha citat a dos alts càrrecs del PP per interrogar-los el proper dia 19.

L'instructor inicial d'aquesta causa, el titular del Jutjat número 5 d'Alacant, va observar indicis de Castedo i Alperi en el tràmit de PGOU i va remetre el passat mes de juliol el sumari al TSJ pel que fa a la condició d'aforats de Castedo i Alperi, doncs tots dos són diputats autonòmics.

Climent, en una providència signada avui, ha assumit els arguments del jutge instructor d'aquesta causa, ha imputat als dos alcaldes del PP d'Alacant i els ha citat a declarar.

La policia, el fiscal anticorrupció i l'instructor, mantenen que Castedo i Alperi redactaren el planejament seguint els "desitjos" d'Ortiz i a canvi de regals. En el cas d'Alperi, un viatge en un jet privat a Creta, i a Castedo, unes vacances a Andorra i un cotxe Mini.

En aquest sumari, a més de Castedo i Alperi, hi ha un total de 16 imputats. Els més destacats són el promotor Ortiz, el redactor del PGOU, el arqutitecto Jesús Quesada, i l'advocat José Luis Castedo, germà de l'alcaldessa.

La banda d'assassins neonazis treballava per la policia alemanya

Cada tres o quatre dies Alemanya coneix una nova revelació escandalosa sobre el cas del "trio de Zwickau", la cèl·lula "Clandestinitat Nazi" (NSU), protagonista del més greu activisme terrorista dels darrers vint anys: deu assassinats, nou d'ells racistes, catorze atracaments bancaris i dos atemptats amb bomba en barris emigrants amb desenes de ferits al llarg de tretze anys.

Un dia és va assabentar que un dels atemptats es va cometre gairebé en presència d'un agent dels serveis secrets a qui no es va interrogar amb la benedicció del ministre de l'interior de la regió afectada.

Un altre és saber que aquest agent era conegut com "el petit Adolfo" per les seves idees ultres. Un altre és assabentar-se que 40 dels 140 membres de l'organització de la qual va sortir la cèl·lula terrorista a Turíngia (Alemanya de l'Est), eren confidents pagats per la policia.

Després ve l'escàndol de Berlín: un neonazi anomenat Thomas Starke, que va ajudar als assassins a amagar-se i els hi va subministrar explosius, va ser durant deu anys confident de la policia de Berlín, una relació que va mantenir fins a gener de 2011 deu mesos abans que els dos homes del trio es suïcidessin a Eisenach, el 4 de novembre, al veure's acorralats per la policia després d'atracar un banc.

El ministre de l'Interior de Berlín, Frank Henkel, coneixia el cas del confident Starke, però ho va ocultar a la comissió del Bundestag que investiga tot l'assumpte. Quan es va saber, Henkel va al·legar que obeïa instruccions del fiscal, però la fiscalia ho va desmentir, és a dir una doble mentida.

Es va saber que també la intel·ligència militar, amb les desafortunades sigles MAD, "boig" en anglès, havia intentat reclutar com informant a Uwe Mundlos, un dels tres components de NSU.

Que pocs dies després del suïcidi de Mundlos i del seu company Uwe Böhnhardt, els serveis secrets destruïssin arxius sobre el cas que havien de passar a la justícia, ja no sorprèn a ningú. No obstant això encara hi ha coses més greus.

Segons fonts judicials un altre neonazi de l'entorn del trio anomenat Ralf Wohlleben, funcionari del partit neonazi legal, NPD, també va ser confident policial. I això ja són paraules majors, assenyalen els observadors.

Wohlleben és l'únic personatge de l'entorn de NSU empresonat com a còmplice d'assassinat. Ell va ser el subministrador de la pistola Ceska-83 amb la qual Mundlos i Böhnhardt van cometre nou dels seus deu assassinats. També va ser clau en la consecució dels dos habitatges conspiratius utilitzats pel trio en els seus tretze anys de clandestinitat.

"Des de 1998 fins 2002 o 2003, Wohlleben va mantenir el contacte entre el trio i les seves famílies", explica el periodista Marcus Böttcher, coautor de "Das Zwickauer Terror-Trio" el llibre més complet sobre el cas publicat fins ara.

L'advocat de Wohlleben nega que aquest també fos confident, però si es confirma, "l'escàndol arribaria un nivell absolutament increïble", diu Böttcher.

"Per la ingènua opinió pública i per a la nostra comissió parlamentària d'investigació, hauria d'estar clar que no es tracta de" errors "ni nyaps policials, sinó d'una cooperació i companyonia entre els serveis secrets, la policia i els extremistes de dretes", diu l'escriptor i jurista Wolfgang Bittner, autor d'una novel·la negra sobre la connexió entre policia i neonazis. Si això és així, la pregunta és quin seria el sentit de tal conxorxa?

Des de 1990 els neonazis tenen al seu compte 182 víctimes mortals, 15.000 accions violentes i més de 150.000 delictes de rerefons ultradretà a Alemanya.

"Quadres nazis de l'oest van organitzar l'escena de l'Est", recorda Funke


En aquella època, la premsa de l'Est, en mans de nous propietaris de l'Oest, publicava sense comentaris cartes racistes amb amenaces als emigrants. L'eslògan de l'establishment en matèria de refugiats -la majoria dels Balcans- era "la barca està completa", però els socialdemòcrates es resistien a votar una política més restrictiva.

Els pogroms induïts a les ciutats de l'Est van aconseguir fer-los canviar d'actitud i votar en conseqüència, explica Victor Grossman, un veterà observador de l'Est.

Aquest context va donar ales a l'ambient de la ciutat de Jena (Turíngia) del qual surgí el trio. Zones senceres de la ciutat es van fer perilloses per emigrants i ciutadans amb aspecte de esquerrans, sense que la policia mogués un dit.

Funke parla dels serveis secrets (BfV) de Turíngia com, "un mitjà molt còmplice amb aquella escena". Encobrir nazis i perseguir esquerrans ha estat, al cap i a la fi, el paper fonamental del BfV des de la seva creació en la posguera.

EUA perd dos mil soldats a l'Afganistan en onze anys

Les baixes mortals dels EUA a l'Afganistan han arribat a les dues mil persones, des que fa onze anys Washington va prendre la decisió d'interferir en la situació afganesa. El Pentàgon va confirmar aquest diumenge de la mort d'un militar a l'est de l'Afganistan, que va arribar a ser la víctima número 2.000, segons l'agència AP, des de l'inici de l'operació "Llibertat indestructible" (7 d'octubre de 2001).

Segons la informació publicada fa poc a la web del Departament de Defensa dels EUA, l.996 soldats van morir fins al 27 de setembre de 2012, inclosos 1.657 en operacions de combat. A més, 17.644 militars van rebre ferides.

"Llibertat indestructible" és una operació antiterrorista global que es porta a terme no només a l'Afganistan, també a Filipines, Àfrica i d'altres parts del món. Durant la seva realització, van morir 2.117 soldats nord-americans en total.

Actualment, a l'Afganistan actuen un contingent multinacional al comandament de caps militars dels EUA i un de l'OTAN, anomenat Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat (ISAF).

Des de començaments de 2012, les unitats internacionals van perdre més de 300 efectius a l'Afganistan, segons dades de ISAF. La retirada dels contingents estrangers de l'Afganistan està prevista per a finals de 2014.

L'Administració dels EUA va declarar que conservarà la presència d'uns tres o quatre mil efectius a l'Afganistan i ampliarà el nombre d'assessors militars, als que en un futur substituirà per experts civils.

Els atacs de la xarxa terrorista Al-Qaida de l'11 de setembre de 2001 contra Nova York i Washington van servir de pretext per llançar l'operació militar a l'Afganistan.