dimarts, 27 de novembre de 2012

Fernàndez, suspès dels seus càrrecs

El jutge ha imputat al fins ara secretari d'Organització del PSC i diputat electe al Parlament, Daniel Fernández, un presumpte delicte de tràfic d'influències. Segons han explicat fonts socialistes, el cas que implica a Fernández seria una causa separada de la de la trama de Sabadell, tot i que tenen en comú la investigació inicial del cas que ha acabat amb la imputació de l'alcalde Manuel Bustos.

En conèixer aquests detalls, Fernández s'ha reunit amb el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i la cúpula del partit i s'ha fet efectiva la suspensió del càrrec del fins aquest moment secretari d'Organització dels socialistes catalans.

Presumpte tràfic d'influències. Aquest és el delicte que el jutge imputa a Daniel Fernández i així li ho ha comunicat aquest dimarts a la tarda. Segons fonts del PSC, tot surt a partir d'una conversa telefònica entre el fins ara secretari d'Organització i l'alcaldessa de Montcada i Reixach, també imputada aquest dimarts.

Amb tot, el mateix partit assegura que en comunicar-se-li la imputació a Fernández, se li ha explicat que la seva causa no té res a veure amb la de la trama de Sabadell i que ni tan sols implicaria qüestions urbanístiques. De fet, sembla ser que podria estar implicat en un episodi on Fernández intentaria aprofitar la seva condició de polític per intercedir en la contractació d'un conegut.

Aquesta presumpta conversa va ser enganxada, segons les mateixes fonts, durant la investigació policial feta a l'alcaldessa de Montcada i Reixach arran de la trama de Sabadell. El PSC, però, desvincula aquest episodi i el delicte que li imputen de la xarxa a partir de la qual apareix la telefonada.

Daniel Fernández ha conegut aquests detalls després que poc abans de les 17.00 hores dos agents de la policia catalana es presentessin a la seu nacional del PSC per comunicar-li que havia de posar-se en contacte amb un comandament dels Mossos per rebre formalment la imputació. Els socialistes han considerat curiós que els agents hagin al·legat que ningú havia pogut trobar el telèfon de Fernández per explicar-li això i s'hagin hagut de presentar a la seu enmig de tots els periodistes que esperaven la compareixença del socialista per parlar de la trama de Sabadell. Tot i això, asseguren que no volen veure-hi intencionalitat política al darrere d'aquesta casualitat.

Ara, el jutge cridarà a declarar a Daniel Fernández, però la seva condició de diputat al Congrés i d'electe al Parlament el fa ser aforat, cosa que obligarà a desviar la causa al Tribunal Suprem. Fonts socialistes han assegurat que, de moment, no es coneix la data en que haurà de comparèixer davant el jutge.

Navarro reuneix el Secretariat del PSC

Després de les imputacions conegudes aquest dimarts, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, reunirà dimecres al matí la cúpula del partit englobada en el Secretariat socialista. Després, el líder de la formació té previst oferir una roda de premsa per donar els detalls de la reunió.

Aquest dimarts, però, el PSC ja ha pres les primeres decisions al voltant del cas de Fernández. Tal i com havia anunciat, el secretari d'Organització s'ha reunit amb Navarro i part de la direcció de la formació per explicar que havia estat imputat i que posava el seu càrrec a disposició del primer secretari. El PSC, doncs, ha acceptat la petició i ha fet efectiva -com ja havia passat amb Manuel Bustos- la suspensió del càrrec de Daniel Fernández. De moment, no serà reemplaçat per ningú, donat que els socialistes esperen que la mesura sigui temporal, al menys fins que no s'aclareixi la implicació del fins ara secretari d'Organització del partit en aquest cas.

ERC, 'preocupada' perquè Duran vulgui 'sabotejar' la consulta

ERC està convençuda que la consulta sobre l'estat propi "ha sortit àmpliament reforçada després de les eleccions del passat 25-N gràcies als 87 diputats assolits per les forces que defensen el dret a decidir". Per això, els republicans es mostren 'preocupats' quan 'algun dirigent de CiU no ofereix un missatge clar a favor de la consulta'. L'amo d'UDC creu que no serà gens fàcil un acord estable amb ERC perquè 'fa la sensació' que els republicans no el volen. Vila d'Abadal culpa a Duran de la davallada de CiU a les eleccions.

El portaveu d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, ha denunciat aquest dimarts que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, estigui intentant "allunyar" la federació nacionalista "del mandat democràtic que li han donat els catalans a les urnes". Bosch ha afirmat que estan preocupats perquè Duran vulgui "frenar i sabotejar" la consulta.

"Quin mandat té el senyor Duran i Lleida per convertir-se en el fre de mà del procés d'autodeterminació de Catalunya? D'on ha tret els vots, la confiança i el suport per obstaculitzar el dret a decidir dels catalans", s'ha preguntat Bosch després que aquest mateix dimarts el president d'UDC hagi advertit que sense un "suport estable" al futur Govern no es podrà parlar d'altres qüestions com la convocatòria d'una consulta.

Bosch ha recordat que 1,5 milions de catalans la van reclamar el passat 11 de setembre als carrers de Barcelona, que el Parlament va aprovar una resolució comprometent-se a convocar una consulta prioritàriament durant la propera legislatura i que el passat diumenge els partits que donen suport a l'autodeterminació -entre els quals CiU- van aconseguir una àmplia majoria en les eleccions.

El cap d'UDC creu que no serà gens fàcil un acord estable amb ERC perquè 'fa la sensació' que els republicans no el volen.

Amb tot, no ha volgut verbalitzar les seves preferències per a la conformació del govern. 'No és cert que estigui a favor d'uns o dels altres, exercirem la responsabilitat sempre i quan algú ens acompanyi en l'exercici de les seves responsabilitats, i veurem qui és'.

CiU avisa ERC que el 2013 s'haurà de retallar com el 2011 i el 2012

Per la seva banda, el portaveu del govern, Francesc Homs, està convençut que hi haurà un acord amb Esquerra, però ha preguntat als republicans si tenen prou coratge per fer la consulta i alhora aprovar uns pressupostos que ja ha revelat que contindran retallades com les del 2011 i el 2012 plegats. Ha afegit que estan disposats a parlar de recuperar l'impost de successions en el tram que van eliminar i ha admès que hi ha uns altres impostos que proposa ERC que ja s'apliquen en alguns governs autonòmics del PP.

Homs ha opinat que aquestes eleccions han estat un 'assaig general' del que podria ser la consulta, amb una majoria en favor de l'estat propi. Això sí, ha reconegut que CiU ha obtingut un resultat 'que no és bo', i que no està orgullós de la campanya que ha fet perquè no han assolit els objectius que s'havien marcat.

Així, el portaveu del govern ha admès que ha estat una 'cura d'humilitat' per a la federació i que ara caldrà un pacte amb ERC o amb el PSC. Homs ja s'ha acostat als republicans assegurant que CiU està disposada a parlar de recuperar l'impost de successions. Però a més ha afegit que hi ha impostos que planteja ERC en el seu programa que ja apliquen governs autonòmics del PP. En aquest sentit, ha garantit 'molta flexibilitat' en les negociacions de la part de CiU.

Ara, també ha subratllat que caldrà gestionar una situació 'molt paupèrrima', perquè els pressupostos vinents comportaran unes retallades equivalents a les que es van fer l'any 2011 i 2012 plegats.

Homs ha preguntat a ERC si té prou coratge per tirar endavant la consulta, però alhora per governar el dia a dia. 'Entre tots haurem de decidir si volem fer viable el procés de la consulta o no perquè no hem estat capaços de posar-nos d'acord en la governació.'

Segons ell, governar ara Catalunya en les actuals condicions és la mateixa capacitat de resistència que van tenir els barcelonins l'any 1713 i 1714 durant el setge dels Borbons. 'És una gesta de resistència titànica i s'ha de ser molt valent i tenir molt coratge. Hi ha prou coratge per tirar endavant el procés de la consulta? I això vol dir assumir també la dificultat enorme del que és posar-se en la governació del país en aquestes condicions.' En tot cas, Homs s'ha mostrat convençut que hi haurà acord, perquè aquest és el mandat del poble.

Preguntant-li si trencaran ponts amb el PPC, com demana ERC, Homs ha dit que hi haurà alguns pactes que sí que tindrà sentit replantejar-se'ls, i ha esmentat els que tenen a veure amb l'administració de la Generalitat. Ara, ha afegit que 'l'àmbit local té una certa vida pròpia', fent referència a la Diputació de Barcelona. De tota manera, ha remarcat que en aquest cas no és possible un pacte amb ERC.

Vila d'Abadal imputa a Duran la davallada de CiU

El batlle de Vic i ex-candidat a presidir Unió Democràtica (UDC), Josep Maria Vila d'Abadal, ha lamentat que els 'dubtes' sobre la independència de Catalunya de Josep Antoni Duran hagin influït en el retrocés electoral de la federació nacionalista.

Vila d'Abadal ha assenyalat que els electors han vist 'més fiable' l'aposta sobiranista d'ERC -que ha doblat els seus diputats- perquè el seu projecte sobiranista s'ha exhibit de manera més clara. 'Em consta que votants clarament independentistes han cregut que era més fiable l'aposta d'ERC que la de CiU perquè hi havia menys fissures internes en aquest sentit i crec que això ha perjudicat en part els resultats del president Mas', ha dit.

Vila d'Abadal ha assenyalat que si Duran no era clarament partidari de la independència hauria d'haver-se mantingut al marge de la campanya, cosa que no ha fet perquè ha estat molt actiu aquestes últimes setmanes.


Euzkadi pagarà l'extra de Nadal als seus funcionaris

El Govern Basc ha decidit que abonarà la paga extraordinària de Nadal als seus 67.000 funcionaris, però no la percebran els membres de l'Executiu, és a dir el lehendakari, Patxi López, i els seus consellers. S'uneix així a Extremadura en el seu rebuig al decret del Govern central. Navarra debat la qüestió.

Així ho ha confirmat la portaveu en funcions de l'Executiu, Idoia Mendia, a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, en què ha explicat que aquesta decisió està "fundada en dret" i és "coherent" amb les actuacions de l'Executiu basc. D'aquesta manera els voltant de 67.000 funcionaris públics que depenen del Govern Basc cobraran la paga extra, amb un muntant que ronda els 207 milions d'euros, ha precisat Mendia.

La portaveu ha afirmat que la suspensió d'aquesta paga seria "injusta en el fons i la forma" i ha aprofitat per valorar el "bon treball" dels treballadors públics. A més ha explicat que "l'única possibilitat" que el Govern Basc tenia per no aplicar el decret de l'Executiu central que suprimia aquesta extra era haver aprovat al Parlament Basc una norma que modifiqués la Llei de Pressupostos vigent a Euzkadi.

En aquest sentit, ha afegit que juliol-mes en què es va aprovar el decret va ser inhàbil i que després es va dissoldre la Cambra basca pel que no ha estat possible acudir a aquest procediment. "Si el Govern Basc hagués decidit no pagar sense anar al Parlament a modificar la Llei de Pressupostos, estaria prenent una decisió no ajustada a dret", ha precisat Mendia.

També ha indicat que el Govern Basc ha recorregut davant del Tribunal Constitucional el citat decret i que serà aquest òrgan el que hagi de decidir sobre això, un pronunciament que ja no afectarà aquest Govern, sinó al futur del PNB.

"Hem pres una decisió fundada en dret" i "basada en la jurisprudència del Tribunal Constitucional", ha reiterat Mendia, que ha dit desconèixer quins informes jurídics han utilitzat altres administracions basques, com la Diputació de Biscaia, per decidir no abonar l'extra de Nadal als seus empleats.

Ha opinat que la supressió d'aquesta paga té un "dubtós impacte sobre el dèficit,"perquè el que s'estalvia per una banda es perd per un altre", i ha censurat el" truc hàbil "que utilitzen" algunes administracions "en situar als empleats públics com els "grans culpables de la crisi" per tal de "retallar serveis públics".

En el cas del Parlament Basc, els seus 108 empleats també cobraran la paga extra, ja que segons han dit fonts de la Cambra "ningú ha plantejat que no la percebin" i per tant no s'ha debatut en la Mesa la seva possible retirada. No la percebran ni els parlamentaris ni els assessors dels grups, a causa de la decisió que va adoptar l'òrgan de Govern del Parlament Basc abans de la convocatòria electoral del 21 d'octubre.

Extremadura, primera rebel

Amb aquesta decisió, Euzkadi se suma a Extremadura, governada pel PP, mentre que Navarra busca fórmules per aconseguir-ho i la resta de comunitats autònomes es decanten per aplicar el decret de l'Executiu central que suprimeix aquesta retribució.

La Junta d'Extremadura ja va anunciar que els seus empleats públics cobraran al gener la extra a través dels 240 milions que li reportarà la sentència del Tribunal Constitucional que avala l'impost extremeny sobre els dipòsits bancaris. La intenció del Govern que presideix José Antonio Monago, del PP, és avançar els primers dies de gener la paga extra de juny de 2013. Així, s'avançarà el pagament de les extres en els pròxims anys -en què es cobraran dos- i que, puntualment, l'any en què es recuperi l'economia es cobraran tres.

A Navarra, tot i ser de les primeres comunitats que va plantejar una alternativa a la supressió de l'extra de desembre -que passa per respectar la decisió del Govern central però avançar les de 2013, 2014 i 2015 a gener i juny- de moment no s'ha pres una decisió perquè l'oposició no comparteix la mesura defensada pel Govern d'UPN.

El secretari d'organització del PSC, imputat en el cas Mercuri

L'operació Mercuri, que investiga una presumpta trama de corrupció urbanística, s'ha saldat amb 12 detinguts i 26 imputats, entre aquests últims, el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández (foto), els alcaldes, també del PSC, dels municipis del Vallès Occidental de Sabadell i Montcada i Reixac, Manuel Bustos i María Elena Pérez respectivament, el cap de Policia Local de Sabadell i un exregidor del PP. La trama hauria demanat 120.000 euros com a dipòsit a fons perdut per accedir amb avantatge a les contractacions públiques.

El secretari d'organització del PSC ha estat el cap de la campanya de Pere Navarro a les eleccions autonòmiques de diumenge passat. La imputació de Fernández deriva d'una conversa que va mantenir amb l'alcaldessa de Montcada i Reixac, també encausada, i ha estat rebuda amb estupor a la direcció del PSC, que desconeixia els fets.
L'acta de diputat

En una roda de premsa a la seu del PSC, Fernández ha assegurat que, quan se li notifiqui la imputació, renunciarà al seu càrrec en el partit: "Si passa, demanaré que em suspenguin com a secretari d'organització". Quant a la seva acta de diputat al Parlament, al qual accedeix després de les eleccions autonòmiques de diumenge passat, ha dit que no renuncia a recollir "en espera dels esdeveniments". La suspensió de militància, ha afegit, només es produirà si arriba una "inculpació judicial". "No tinc més informació que la que té la premsa, però prendré les decisions adequades", ha assegurat el secretari d'organització del PSC.

A primera hora del matí, Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, també era imputat pel titular del jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell.

En l'anomenada operació Mercuri, dirigida pel titular del jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell, els Mossos d'Esquadra han detingut 12 persones i han imputat a 26 persones.

Imputen l'alcaldessa de Montcada i el cap de la Policia Local de Sabadell


L'alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez (PSC), i el cap de la Policia Local de Sabadell figuren també entre els imputats en relació amb la trama del "cas Mercuri" de corrupció urbanística i cobrament de comissions amb epicentre en el consistori sabadellenc. El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell ha dictat citacions perquè tots dos declarin en els propers dies, entre una vintena de persones més.

Exigien 120.000 euros com a dipòsit a fons perdut


La Fiscalia Anticorrupció ha acusat els implicats en la trama de corrupció urbanística de Sabadell d'exigir com a condició "sine qua non" 120.000 euros com a dipòsit a fons perdut per accedir amb avantatge a les contractacions públiques. Aquesta quantitat, que podia variar en funció del pressupost de la construcció, es repartia entre funcionaris i polítics involucrats en els fets, segons sosté la Fiscalia. A més, un cop finalitzada l'obra les dues parts tenien un pacte implícit i emparaulat l'entrega en un despatx d'advocats d'un 3% del pressupost final en diner negre. Les investigacions del cas 'Mercuri' van començar el 2010.

La CUP de Sabadell exigeix la dimissió immediata de Bustos i dels càrrecs públics imputats

"Després d’ensumar-nos-ho durant molts i molts anys, finalment sembla ser que ha arribat el dia en què es comença a destapar l’entramat de corrupció a l’Ajuntament de Sabadell", diu la CUP en un comunicat. Entre els detinguts hi hauria el senyor Melquíades Garrido, president del Gremi de Constructors de Sabadell, expresident de l’empresa municipal d’habitatge (Vimusa) i oncle de l’alcalde Bustos. També s’ha detingut l’exregidor del PP Jordi Soriano.

Imputat l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per tràfic d'influències


L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), ha estat imputat pel jutge que instrueix el cas del presumpte delicte de tràfic d'influències que afecta a l'ajuntament del municipi, segons ha pogut saber La Vanguardia. Al costat del cap del consistori, també s'ha imputat la regidora d'economia de l'Ajuntament, Montserrat Capdevila i ja haurien estat detinguts vuit empresaris, entre ells l'exregidor del PP Jordi Soriano, i un oncle de l'alcalde Bustos.

EUA i Canadà es neguen a condemnar a l'ONU l'exaltació del nazisme

La votació a l'ONU per declarar inadmissible l'exaltació del nazisme ha comptat amb 120 vots a favor. Només EUA, Canadà i les Illes Marshall s'han expressat en contra de la resolució, impulsada per Rússia. La iniciativa es vota a l'Assemblea General anualment des del 2005, ja que cada any es registren a Europa nous exemples de propaganda racista, de reunions i marxes de memòria als 'herois' d'una o altra divisió de les SS, de profanació de els monuments elevats en homenatge als que van lluitar contra el nazisme durant la II Guerra Mundial. Aquest any l'autoria del document ha estat compartida per 42 països.

La resolució, adoptada per la majoria aclaparadora dels estats membres, condemna en especial els esdeveniments en honor dels nazis a Estònia i Letònia. Les accions semblants, es diu en el text, "profanen la memòria de les víctimes innombrables del feixisme", impacten negativament la generació jove i no són compatibles amb les obligacions dels Estats membres de l'ONU.

Des de l'inici del treball sobre el projecte, els seus coautors intentaven fer el text el més equilibrat possible, va afirmar el representant de Rússia a l'Assemblea. No obstant això, l'actitud dels EUA no ha canviat respecte a les primeres votacions, realitzades sota la presidència de George W. Bush.

Aizoon S. L. ingressà en només un any 860.000 € captats per Nóos

Aizoon S. L., la immobiliària propietat al 50% entre Cristina de Borbón i el seu marit, Iñaki Urdangarín, va ingressar en només un any 863.889,54 euros procedents dels fons públics captats per l'Institut Nóos a Balears i el País Valencià. Aquesta quantitat va ser carregada pels ducs de Palma a la suposada entitat "sense ànim de lucre" en 12 factures diferents entre 2004 i 2005, segons ha revelat ara la Fiscalia Anticorrupció en el seu escrit de petició de responsabilitat civil a Urdangarín i el seu exsoci, Diego Torres, al que exigeix ​​a tots dos una fiança de gairebé 8,2 milions d'euros.

La filla menor del rei Joan Carles ocupa des de juny del passat any la presidència de l'empresa, fundada el 2003 amb un capital social de només 3.000 euros i utilitzada posteriorment per buidar les arques de l'Institut Nóos. La infanta Cristina va ser secretària general de Aizoon fins l'estiu de 2011, però a partir d'aquesta data figura com a màxima responsable de la societat, mentre que Urdangarín és ara secretari. Aquesta estranya maniobra es va produir tot just 10 dies abans que el jutge José Castro impulsés la investigació, interrogant per primera vegada a Torres en qualitat d'imputat.

Els diners desviat des Nóos a Aizoon entre 2004 i 2005 procedeix exclusivament dels fons que la suposada entitat sense ànim de lucre va captar del Govern balear, aleshores presidit per Jaume Matas, i de la Generalitat Valenciana, que encapçalava Francisco Camps: gairebé sis milions d' euros. L'extens informe elaborat pel fiscal Pedro Horrach, en què reclama a Urdangarín i Torres una fiança civil milionària, detalla també com la immobiliària ara presidida per la infanta Cristina es va emportar un substanciós mos -el 15%- d'aquella quantitat, que Matas i Camps van atorgar sense concurs previ ni fiscalització posterior.

Aizoon va carregar el 2004 cinc factures a l'Institut Nóos per un import total de 191.559,34 euros. Totes elles corresponien als supòsits treballs que aquella va realitzar per l'entitat "sense ànim de lucre" per l'organització de la primera edició del València Summit, un fòrum sobre turisme i esport patrocinat per la Generalitat i l'Ajuntament. El 8 de setembre d'aquell any, l'empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències i la Fundació Turisme València Convention Bureau -controlada per l'alcaldessa Rita Barberá- subscriure amb Nóos el conveni que va fer possible aquell esdeveniment.

L'artifici es repeteix

En realitat, la immobiliària del gendre i la filla del Rei no va fer cap gestió: es va limitar a facturar per treballs ficticis. La estratagema es va repetir un any més tard. El 2005, Aizoon va ingressar 672.330,20 euros per sis factures carregades a l'Institut Nóos. La primera, per import de 116.000 euros, corresponia a les suposades tasques de gestió logística que va portar a terme en la primera edició del Illes Balears Fòrum, un congrés sobre turisme i esport calcat al de València que Urdangarín i Torres van organitzar a Palma. Els 556.330,20 euros restants van ser facturats per Aizoon a canvi dels supòsits serveis prestats al València Summit del 2005.

El fiscal, però, no cita la infanta Cristina en el seu escrit. Es limita a assenyalar que Aizoon és una societat mercantil "copropietat i administrada per Iñaki Urdangarín, a través de la qual es desviaven els fons públics rebuts per l'Institut Nóos". Tampoc esmenta el fiscal a la duquessa de Palma quan adverteix que, si Urdangarín i Torres no paguen la fiança de 8,2 milions d'euros, es procedirà a l'embargament dels béns de les empreses a les quals Nóos va desviar els fons il·lícitament captats, Aizoon entre elles.

La societat, que serveix en realitat per gestionar el patrimoni familiar dels Urdangarín-Borbó, ha tingut tres seus diferents en els últims anys. La primera va ser el palauet que s'aixeca a l'exclusiu barri barceloní de Pedralbes, pel qual els ducs de Palma van pagar més de sis milions d'euros i sobre el qual ara pesa l'amenaça d'embargament. La segona va ser al número 224 del carrer de Balmes, també a Barcelona, ​​on compartia seu amb l'Institut Nóos. L'últim trasllat es va produir el passat mes d'agost: en aquesta ocasió, Aizoon es va mudar al despatx de l'advocat de Urdangarín, Mario Pascual Vives, al Passeig de Gràcia de la capital catalana.

La segona jornada de la vaga sanitària a Madrid

En la segona jornada de la vaga de dos dies que ha realitzat la sanitat pública madrilenya, 75.000 persones marxen avui fins a la Puerta del Sol per expressar la seva protesta contra les noves mesures del PP. Els manifestants, convocats pels sindicats Satse, CCOO, Amyts, CSIT-UP, UGT i USAE, exigeixen a la Conselleria de Sanitat de la Comunitat que anul·li el Pla de mesures de garantia de la sostenibilitat del sistema sanitari públic ja que causarà la pèrdua de 8.000 llocs de treball en el sector sanitari madrileny.

Aquest pla inclou l'externalització de la gestió sanitària de sis hospitals, la centralització de laboratoris, la privatització de 26 categories de personal no sanitari i el cobrament d'un euro per recepta, entre d'altres.

La primera jornada de la vaga, amb un alt seguiment, es va celebrar dilluns amb diverses concentracions de protestes i la paralització d'un centenar d'hospitals i centres de salut a la ciutat la capital Madrid. Segons els organitzadors de l'atur, hi va haver una assistència d'entre el 80 i el 85%.

Espanya ha estat escenari de massives protestes en els últims anys en rebuig a les mesures d'austeritat aprovades pel Govern que busquen millorar la situació financera del país, submergit en crisi des de 2008, no obstant això, aquestes mesures fins ara no han millorat la vida dels ciutadans sinó que han agreujat la ira de la gent davant les polítiques econòmiques del Govern espanyol.

Imputen l'alcaldessa de Montcada i el cap de la Policia Local de Sabadell

L'alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez (PSC), i el cap de la Policia Local de Sabadell figuren també entre els imputats en relació amb la trama del "cas Mercuri" de corrupció urbanística i cobrament de comissions amb epicentre en el consistori sabadellenc. El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell ha dictat citacions perquè tots dos declarin en els propers dies, entre una vintena de persones més. La trama hauria exigit 120.000 euros com a dipòsit a fons perdut per accedir amb avantatge a les contractacions públiques.

Aquest dimarts els Mossos d'Esquadra han registrat les dependències de la Policia Local i també han irromput en el despatx de Pérez per intervenir expedients municipals. En el marc d'aquesta operació, també està imputat l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC).

El jutge que instrueix la causa ha ordenat al menys 12 detencions a Sabadell, que ja s'han practicat, entre les quals figuren la d'un oncle de l'alcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos, i l'exregidor del PP Jordi Soriano. Bustos està imputat en el cas per presumpte suborn i tràfic d'influències, segons fonts al corrent de la investigació.

Els projectes que s'estan investigant són el del nou Ikea de Sabadell i la urbanització d'un nou parc industrial a la zona de Sant Pau de Riu-sec, al sud de la localitat, limítrof amb l'aeroport i les poblacions de Badia, Cerdanyola i Sant Quirze del Vallès. En el seu moment, Bustos va dir que el nou parc industrial generaria 10.000 llocs de treball. Les indagacions van partir d'una denúncia d'ICV-EUiA.

Empreses públiques i seus empresarials

En la denominada operació Mercuri, dirigida pel titular del jutjat d'instrucció núm. 1 de Sabadell, els Mossos d'Esquadra, a més de les 12 detencions, han practicat 41 entrades i registres en empreses i societats, així com en 15 domicilis particulars, segons ha informat la Fiscalia Anticorrupció. A part del registre a l'ajuntament, s'ha inspeccionat un edifici adjacent on hi ha està instal·lada la regidoria d'Urbanisme, així com la companyia d'aigües Cassa, i diverses empreses públiques, i també les seus dels empresaris detinguts.

Fins ara s'han practicat 12 detencions. L'oncle de Bustos detingut en l'operació és el president del Gremi de Constructors de Sabadell. Pel que fa a Soriano, l'exregidor popular arrestat, està actualment destituït pel seu partit.

Els agents han anat a l'Ajuntament de Sabadell a sol·licitar informació i han entrat amb caixes a l'edifici per registrar dos despatxos, el de l'alcalde i el de la regidora d'Economia, Montserrat Capdevila, que ha estat diputada al Parlament en aquesta última legislatura i anava de número 9 a les llistes per a les eleccions de diumenge pel PSC, que ha obtingut 20 escons.

La trama de Sabadell exigia un dipòsit previ mínim de 12.000 euros

La trama de corrupció urbanística que ha comportat la imputació de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez (PSC), i el cap de la Policia Local de Sabadell, entre una vintena d'imputats, se centrava, segons la Fiscalia Anticorrupció, "en l'exigència de constituir, com a condició 'sine quan non' per accedir amb avantatge a les adjudicacions de contractació pública, un dipòsit previ mínim de 120.000 euros".

Els delictes en què podrien haver incorregut els integrants de la trama són prevaricació, suborn, tràfic d'influències i falsificació documental, i infidelitat en la custòdia de documents. Anticorrupció també apunta presumptes negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics i omissió del deure d'impedir delictes o de promoure la seva persecució.

UN 3% EN DINER NEGRE

Aquesta quantitat podia "variar en funció del pressupost de la construcció a oferir", segons les mateixes fonts, i inicialment es destinava "a un fons perdut que finalment es repartia entre els polítics i funcionaris involucrats en els fets". Hi havia, a més, un "pacte implícit i emparaulat d'un 3% en diner negre", una vegada acabada l'obra, "sobre el total del pressupost final". Aquest diner negre, afegeix la fiscalia, "acabava en un despatx d'advocats".

En l'actual estat de la investigació, es desconeix si aquests diners eren col·locat en comptes legals, si es repartien i si es blanquejaven o no.

Rothschild inaugura una filial a Tianjin, al nord de la Xina

El banc privat d'inversions Rothschild obrirà una filial a la part continental de la Xina a la municipalitat del nord de Tianjin, han informat avui dimarts el govern local i la mateixa entitat financera. Rothschild de Hong Kong va signar una acord amb la Zona Financera de Yujiabao de Tianjin a la nit per explotar el gegantí mercat xinès, van assegurar.

Amb la filial de Tianjin, els negocis de la companyia a la Xina cobriran no només la indústria energètica, sinó també els sectors manufacturers i de consum, va dir Yu Liping, el president de la Rothschild (Hong Kong).

Chen Zongsheng, el subsecretari general del govern municipal de Tianjin, va dir que la nova filial de Rothschild impulsarà les capacitats d'innovació dels serveis financers de la zona de negocis de Yujiabao.

Aquesta zona financera, creada el 2009, té com a objectiu convertir-se en un barri de negocis més gran en el món. Fins ara, el nombre d'empreses registrades a la zona ha superat les 470.

El Grup Rothschild, amb seu a Londres, és un grup financer global i la seva empresa Rothschild és el banc privat d'inversions més gran del món.

El jutge del cas Palau demana la validació policial de 'l'esborrany'

El jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, ha enviat aquest dimarts un requeriment al comissari en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia estatal perquè li validi l'esborrany d'informe que el magistrat va rebre divendres de mans del Sindicat Unificat de Policia (SUP) sobre suposada corrupció dins de CDC, i en especial sobre Artur Mas, Jordi Pujol i Felip Puig.

El comissari Manuel Vázquez es va reunir amb Pijuan dijous, però no li va poder certificar la validesa de l'informe perquè no l'havien trobat. Però l'endemà divendres el SUP el va fer públic i el va enviar al jutge.

No obstant això, el document no va firmat per ningú i, per tant, el jutge vol saber si és oficial i qui l'ha fet. Un cop rebi la resposta de la UDEF, el jutge decidirà si obre o no una investigació.

El neoliberalisme del PP enfonsa Europa a la recessió

El reiterat avís sobre les nefastes i suïcides polítiques que el PP de l'oligarquia europea vé imposant es confirma i desmunta els seus pronòstics de salvació doncs Europa s'enfonsa en una recessió més profunda i de cada vegada més difícil sortida segons totes les dades. Dels 34 països membres de l'OCDE, sis estaran en recessió el 2013: Grècia (-4,5%), Eslovènia (-2,1%), Portugal (-1,8%), Espanya (-1,4%) i Itàlia (-1%).

La zona euro continua sent el malalt de l'economia global i el que presenta el major risc de mantenir-se en recessió, segons l'OCDE, que ha revisat a la baixa les expectatives per als pròxims dos anys i ha advertit també que cal evitar retallades excessius pel seu impacte recessiu.

En el seu informe semestral de perspectives que ha publicat aquest dimarts, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) calcula que el producte interior brut (PIB) de la zona de l'euro caurà aquest any un 0,4% -enfront al 0,1% de baixada que esperava al maig- i acabarà l'any que ve amb retrocessos (-0,1%). En les seves perspectives de primavera, augurava una pujada del 0,9%. Per l'avanç del PIB caldrà esperar a 2014, quan registrarà una alça del 1,3%.

Aquestes noves xifres coincideixen amb les presentades per la Comissió Europea el dia 7 i reflecteixen la correcció a la baixa de les estimacions per als grans països de l'eurozona: Alemanya, França, Itàlia i Espanya, de la qual agreuja sensiblement les seves previsions.

En els dos primers, el PIB creixerà, però ho farà a un ritme inferior a l'1% tant aquest exercici com el proper: 0,9% i 0,6% per a Alemanya, i 0,2% i 0,3% per França.

Dels 34 països membres de l'OCDE, sis estaran en recessió el 2013 i cinc d'ells pertanyen a la moneda única: Grècia (-4,5%), Eslovènia (-2,1%), Portugal (-1,8% ), Espanya (-1,4%) i Itàlia (-1%). El sisè, Hongria, és membre de la Unió Europea (-0,1%) però no de l'euro.

Els autors de l'estudi rectifiquen lleument a la baixa les previsions sobre l'evolució als Estats Units, que aquest any 2012 creixerà un 2,2% (havien calculat un 2,4% al maig), un 2% el proper (davant el 2,6 %) i un 2,8% el 2014.

Quant a Japó, aquest any s'haurà de conformar amb una alça del seu PIB del 1,6% (s'havia augurat un 2% el maig), del 0,7% el 2013 (davant del 1,5%) i de un 0,8% el 2014.

En total, l'OCDE en el seu conjunt progressarà un "modest" 1,4% tant el 2012 com el 2013, i un 2,3% el 2014.

L'excés de retallades a l'eurozona, el major risc

L'economista cap de l'organisme internacional, Pier Carlo Padoan, ha constatat que s'està produint un nou "debilitament" de l'economia global després de cinc anys de crisi, i ha advertit que no es pot descartar que es produeixi una altra gran contracció motivada per Estats Units o la zona de l'euro.

Sobre la zona de l'euro, l'economista en cap ha previngut de possibles fallides si el programa de rescat d'un país no s'apliqués a temps amb el suficient impacte i ha insistit que el retard en la posada en marxa de la unió bancària també tindria conseqüències negatives en la sostenibilitat de la zona de l'euro.

Padona ha avisat que cal evitar que les retallades necessaris per equilibrar els comptes en els països amb dèficit es concentrin el el curt termini. Així, la seva recepta per a l'eurozona -on, ha recalcat, l'element clau és restablir la credibilitat- seria fixar els objectius per disminuir l'endeutament a llarg termini i comunicar-los de manera coordinada.

La Lliga de drets humans demana a Hollande la llibertat d'Aurore Martin

La Lliga de Drets Humans francesa ha comparegut aquest matí a la seva seu de París, al costat d'una desena de representants del PS, del PCF, del Partit Anticapitalista (NPA), dels Verds i de l'advocada d'Aurore Martin, Jone Goirizelaia i han reclamat a l'Executiu de François Hollande que posi en marxa els mitjans diplomàtics necessaris perquè Aurore Martin sigui posada en llibertat i que doni suport al procés obert a Euskal Herria per a la resolució del conflicte.

Tots han coincidit a reclamar l'alliberament de la militant de Batasuna i han anunciat que enviaran una carta al president francès, François Hollande, perquè posi en marxa els mitjans diplomàtics necessaris perquè Martin sigui posada en llibertat com més aviat, segons ha assenyalat el president de la Lliga, Pierre Tartakowsky.

La Lliga de Drets Humans també ha reclamat al Govern francès que s'impliqui en el procés de pau a Euskal Herria i que no posi obstacles.

La CUP de Sabadell exigeix la dimissió immediata de Bustos i dels càrrecs públics imputats

"Després d’ensumar-nos-ho durant molts i molts anys, finalment sembla ser que ha arribat el dia en què es comença a destapar l’entramat de corrupció a l’Ajuntament de Sabadell", diu la CUP en un comunicat. Entre els detinguts hi hauria el senyor Melquíades Garrido, president del Gremi de Constructors de Sabadell, expresident de l’empresa municipal d’habitatge (Vimusa) i oncle de l’alcalde Bustos. També s’ha detingut l’exregidor del PP Jordi Soriano.

A l’espera d’informació més clara i precisa, per ara s’haurien detingut fins a 8 empresaris, càrrecs públics locals i advocats per presumptes delictes de suborn i tràfic d'influències, relacionats possiblement amb la construcció del nou parc empresarial de Sabadell on d’aquí a pocs dies hi ha prevista la inauguració de la nova botiga d’Ikea.

El mateix alcalde Manuel Bustos i la tinent d'alcalde i diputada del PSC Montserrat Capdevila estarien encausats per delictes contra l'administració pública. També s'hauria imputat a Joan Manau, tinent d’alcalde d’urbanisme, el regidor de sostenibilitat Ricard Estrada i varis càrrecs de confiança del govern municipal. En aquests moments, agents de paisà dels Mossos d’Esquadra estan escorcollant vàries oficines del consistori municipal així com de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) i de SMATSA.

La CUP de Sabadell ha demanat que s’actuï amb tota la contundència necessària contra l’entramat de corrupció a la nostra ciutat. Segons el portaveu de la formació rupturista, Pau Comellas, “cal fer net de polítics, empresaris i altres agents corruptes que durant tants anys han campat lliurement per Sabadell”, i exigeix “la dimissió immediata de tots els càrrecs públics imputats, començant per l’alcalde Bustos si es confirma que estan encausats per aquests fets gravíssims”. Així mateix, la CUP de Sabadell ha reclamat que es faci tot el necessari per evitar que es pugui arribar a destruir de cap tipus de prova.

Nazis i sionistes contra Hamàs a Twitter

El congressista republicà Ted Poe, membre del Comitè d'Afers Exteriors de la Cambra de Representants dels Estats Units, ha declarat que "L'FBI i Twitter han de reconèixer abans que després que les xarxes socials són una arma per als terroristes". "No hi hauria terrorisme internacional si no existís Internet", va dir Rubalcaba quan era ministre d'interior.

El congressista sionista per Texas estava pensant en Hamàs i la carta que va enviar -signada per altres col·legues del Partit Republicà- el director de l'FBI perquè exercís la seva influència sobre Twitter per eliminar perfils de grups, considerats com a terroristes als EUA. Entre ells es citava a Hamàs i Hezbolà. "Permetre que organitzacions estrangeres terroristes com Hamàs operin a Twitter és habilitar l'enemic", ha comentat el congressista de l'estat criminal i genocida. L'FBI està analitzant la petició.

El grup nazicatòlic Christians United for Israel també ha llançat una petició perquè Twitter "prohibeixi" el compte de Hamàs.

"No hi hauria terrorisme internacional si no existís Internet"

El llavors vicepresident primer del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, va assegurar el gener de 2011 que el terrorisme internacional "no existiria si no existís Internet", eina que és, segons ell, "una porta fantàstica cap al coneixement perquè hi circula el bo i el dolent".

Així ho va afirmar a Salamanca el vicepresident i ministre de l'Interior durant la seva participació en els Cursos d'Especialització en Dret de la Universitat de Salamanca (USAL) amb la conferència titulada "Les amenaces globals a la seguretat" després de mantenir una trobada amb el rector de la institució acadèmica Salamanca, Daniel Hernández Ruipérez, sobre el VIII Centenari de la USAL.

Segons la seva opinió, és "impossible imaginar el terrorisme internacional" sense la globalització fruit, segons les seves paraules, d'una "economia lliure i d'una aparició d'uns mitjans transnacionals de comunicació espectaculars".

6 escoles del Gironès reclamen més de 58.000 euros en beques de menjador

Els representants de sis AMPA d'escoles del Gironès (foto) han presentat un requeriment davant la Generalitat per exigir que CiU els aboni un deute de més de 58.000 euros en beques de menjador que, en alguns casos, estan pendents de cobrar des del curs passat. Els pares han presentat una reclamació administrativa i alerten que el següent pas serà denunciar l'impagament davant la justícia.
.
El representant de l'escola Annexa de Girona, Pere Cortada, explica que la situació és "insostenible" perquè han de pagar ells mateixos als proveïdors i els comptes de l'AMPA són negatius. Cortada reconeix que són moments de "tensió social" a les escoles i que cal puntualitat en els pagaments i una ampliació de les beques.

Representants de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) de l'escola Annexa, Verd, Migdia, Cassià Costal i Montfalgars de Girona i també del CEIP de Fornells de la Selva (Gironès) han registrat una queixa davant la Generalitat per reclamar els pagaments endarrerits en matèria de beques de menjador.

Les AMPA són les encarregades de gestionar els serveis de menjador a les escoles i és el consell comarcal qui els ha d'abonar la quantia corresponent a les beques que s'atorguen a les famílies amb més necessitats. El president de l'AMPA de l'Annexa, Pere Cortada, ha explicat que habitualment aquests pagaments es fan en un màxim de tres mesos però que s'estan trobant amb endarreriments que s'arrosseguen des del curs passat. En el cas de la seva escola, per exemple, els pagaments pendents superen els 12.500 euros.

Aquesta situació fa que siguin les AMPA les que hagin de pagar els proveïdors amb recursos propis de l'associació. "La situació no és sostenible, l'economia de la nostra AMPA no pot resistir constants impagaments", ha manifestat Cortada, que alerta que són moment de "tensió social" als centres i que cada vegada hi ha més famílies amb tots els membres a l'atur que no poden fer front al pagament del servei de menjador. Per això, Cortada ha reclamat no només que els pagament de les beques es faci de manera puntual sinó també que s'ampliï el nombre de famílies becades. "Els menús són de cinc o cinc euros i mig i aquelles famílies que tenen dos fills a l'escola i s'han quedat sense feina no poden pagar-ho", ha lamentat.

Per això, les sis AMPA s'han unit per presentar el mateix dia una reclamació administrativa davant la Generalitat per demanar al Consell Comarcal del Gironès que els aboni els endarreriments. Cortada ja ha avançat que és una queixa prèvia a recórrer a la via judicial.

Granada: Un inquisidor feixista acadèmic de Medicina "en nom de sa majestat el rei"

El cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de Toledo, no té "saviesa mèdica" ni cap prestigi científic però des de dijous passat és acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia d'Andalusia Oriental, amb seu a Granada. Guillermo Olagüe, catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat de Granada, va renunciar immediatament a la seva butaca com numerari de l'Acadèmia de Medicina, on va ingressar el 1989, perquè "l'Acadèmia és una entitat específica per al cultiu de la ciència mèdica" i Cañizares "no té mèrits metges i científics. El seu únic bagatge cultural és un conjunt de creences religioses, bàsicament dogmàtiques, que estan renyides amb la ciència".

Els seus mèrits? Cap relacionat amb la medicina o la ciència que ho fes creditor de tal distinció. El mateix cardenal ho va admetre en el seu discurs d'ingrés: "No tinc mèrits", va dir. Però els acadèmics que van proposar van considerar que la seva "passió per la defensa de la vida" n'hi havia prou per formar part d'una institució merament científica.

La decisió, com era d'esperar, no va agradar a tots. Guillermo Olagüe, catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat de Granada, va renunciar immediatament al seu butaca com numerari de l'Acadèmia de Medicina, on va ingressar el 1989, perquè "l'Acadèmia és una entitat específica per al cultiu de la ciència mèdica". I segons Olagüe, Cañizares "no té mèrits metges i científics. El seu únic bagatge cultural és un conjunt de creences religioses, bàsicament dogmàtiques, que estan renyides amb la ciència".

L'ingrés de la primacia del papa com a membre de l'Acadèmia, una corporació privada que té la seu física a la Facultat de Medicina, trenca les normes que ha mantingut fins ara la institució, on tots els seus acadèmics d'honor han estat persones cultivadores de la medicina i reconegudes per la seva trajectòria científica. Això "desvirtua el sentit de l'Acadèmia", assenyala Olagüe qui té les coses molt clares: "No sóc anticlerical i respecte les creences religioses, però han de formar part de l'esfera privada i separar de l'activitat científica".

"El seu únic bagatge cultural és un conjunt de creences religioses que estan renyides amb la ciència"

A Cañizares ho van nomenar acadèmic d'honor "en nom de sa majestat el rei". En el discurs de contestació al cardenal, el catedràtic de Microbiologia i acadèmic, Gonzalo Piédrola, va destacar els seus mèrits eclesiàstics, les seves gestions per aconseguir la devolució dels llibres plumbis a l'Abadia del Sacromonte, les seves obres assistencials, la seva afició per la festivitat de Sant Lluc, patró de Medicina, la seva "defensa de la vida" i de la "protecció de la vida embrionària".

"La defensa de la vida és la que el porta a oposar-se als condons, encara que això suposi estendre la sida a l'Àfrica" ​​"La defensa de la vida és la que el porta a oposar-se als condons, encara que això suposi estendre la sida i la mort a l'Àfrica, a la investigació amb cèl · lules mare i amb embrions, encara que així deixi de alleujar molt patiment, l'avortament, encara que es negui el dret de les dones a decidir sobre els seus propis cossos i el dret sobre la pròpia mort", afirma el professor de la Universitat i membre de Granada Laica i UNI Laica, Juan Antonio Aguilera Mochón.

Segons la seva opinió, que una "prestigiosa Acadèmia de Medicina recolzi aquest integrisme és incongruent i reprovable". "Ha primat la promoció de les creences particulars per sobre del foment de la Medicina al servei dels ciutadans i de la salvaguarda dels drets humans", assenyala. El professor considera que l'Acadèmia, com a organisme privat, pot homenatjar qui vulgui, però critica que un acte d'aquest tipus, "confessional i res científic, sigui acollit per la Facultat de Medicina i amb la participació del degà".

23 dies de vaga de fam de 5 treballadors de Telefónica

Reportatge de la vaga de fam que estan duent a terme 5 treballadors de Telefónica, per la readmissió d'un company i contra la reforma laboral. Cinc treballadors de Telefónica de Barcelona fa 23 dies que mantenen una vaga de fam per reclamar la readmissió d'un company, Marcos, acomiadat després de sumar 20 dies de baixa mèdica al llarg de 4 mesos a causa d'una hèrnia discal diagnosticada des de fa 5 anys. Vídeo: Realització: Nihao Films. Música: Marcos Andrés.

Els empleats en vaga de fam, Laurentino, Josep, Carlos, Albert i Carlos, que es troben a la seu sindical de Telefónica al Paral·lel, han perdut de mitjana 7 quilos des que van començar la protesta però mantenen un bon estat d'ànim. "Al matí tenim marejos, però segons va passant el dia van marxant. Tenim l'acetona alta, però com que no som diabètics ho podem suportar. Els metges diuen que és el normal, però el que sí que notem és que el ritme del cervell i del cos és més lent", ha explicat Albert Díez, un dels vaguistes, que fins ara ha perdut 8 quilos 800 grams. Les edats dels vaguistes estan compreses entre els 43 i els 64 anys i estan controlats per un equip de 8 metges.

La demanda dels vaguistes

La seva demanda a Telefónica és triple: la readmissió del Marcos, que quan es dictamini que un acomiadament és improcedent l'empresa deixi escollir el treballador entre ser indemnitzat o tornar a la feina -com havia estat fins ara- i que ningú més torni a ser acomiadat per baixes mèdiques.

Els vaguistes mantenen que han començat la vaga de fam, una protesta que dins l'empresa no s'havia produït mai, perquè "des que Telefónica es va privatitzar, el 1996, no hem tornat a sortir als mitjans de comunicació per reivindicacions dels treballadors". "El que volem que quedi clar és que la vaga de fam no és una posició de força, és de debilitat. Perquè no podem fer res més amb aquesta empresa", ha dit Albert Díez al 324.cat.

Segons els vaguistes, la reincorporació del Marcos hauria d'arribar perquè després de ser acomiadat d'un dia per l'altre fins ara dos jutges li han donat la raó. L'empresa va acomiadar l'empleat acollint-se en l'article 52.d de l'Estatut dels Treballadors després de la reforma laboral del 2010 de Zapatero, que va rebaixar d'un 5% a un 2,5% l'absentisme que havia de tenir una empresa per poder acomiadar per aquest motiu.

En primera instància, l'acomiadament es va considerar nul, ja que el jutge va considerar que era víctima de persecució perquè volia presentar-se a les eleccions al comitè d'empresa i en un context d'un ERO que feia l'empresa. El Marcos es va reincorporar nou mesos a la feina i més tard, després que l'empresa va recórrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aquest va concloure que es tractava d'un acomiadament improcedent i va dictar una indemnització per a ell el juliol d'aquest any.

La versió de l'empresa, que s'ha negat per dues vegades a rebre els treballadors que mantenen la protesta i els seus representants sindicals, és oposada. Preguntada per aquest mitjà, Telefónica ha explicat que consideren el cas tancat després que van complir la sentència del jutge. "La relació contractual es va tancar als tribunals", han afirmat.

La dreta francesa en guerra civil

L'ex primier ministre francès François Fillon ha escenificat la ruptura del partit amb l'anunci de la creació d'un nou grup dins de l'Assemblea Nacional francesa (Parlament), anomenat Rassemblement-UMP (Unió-UMP) i ha explicat que serà una nova formació dins de la cambra baixa però que es dissoldrà si es convoca noves eleccions internes en el partit. Foto: Jean-François Copé (e) y François Fillon (d).

L'exprimer ministre sota la presidència de Nicolas Sarkozy ha reclamat la celebració de nous comicis interns a la UMP en el termini de tres mesos.

Ha advertit que, si la seva petició no és atesa, extraurà «totes les conseqüències polítiques», encara que no ha concretat quines accions prepara per al futur.

El seu rival i proclamat nou president del partit, Jean-François Copé, ha tornat a rebutjar avui una nova votació interna dels militants per dirimir el contenciós amb Fillon, una opció que havia aconsellat Sarkozy.

Copé ha al · legat que organitzar una nova votació dels prop de 300.000 militants de la UMP «significaria tornar a començar com a mínim amb sis mesos de campanya» quan el que cal fer és «ocupar-se del futur» i «fer oposició», ha declarat en una entrevista amb l'emissora France Info

Ha insistit que dues comissions internes, l'última ahir, l'encarregada dels recursos, l'han proclamat a ell com a guanyador de les eleccions, victòria que no és acceptada per Fillon, que ha denunciat fraus i irregularitats.

Els ateus d'EUA poden ser empresonats

Ateus nord-americans han presentat una demanda davant la Cort Suprema dels EUA per impugnar una llei antiatea de l'estat de Kentucky que dóna a triar entre "reconèixer el Déu totpoderós o anar directament a la presó", segons un comunicat. La norma, aprovada per primera vegada el 2006, estableix una pena d'un any de presó per a les persones que mostren en discursos públics el seu desacord amb l'afirmació que "la seguretat de la mancomunitat" de Kentucky és impossible sense el "Déu totpoderós". Foto: Membres del Ku-Klux-Klan i del Partit nazi a Kentucky.

Després d'una denúncia de l'organització Ateus Nord-americans la iniciativa va ser anul · lada el 2008, però va tornar a establir-se com llei després d'una apel·lació.

Els opositors a aquesta norma consideren que es viola el principi de separació de poders entre l'Església i l'Estat, a més de la llibertat de consciència, que també estableix la legislació nord-americana. Els ateus consideren que aquesta llei els exclou de la política i que això és inconstitucional.

Per la seva part, un dels impulsors d'aquesta normativa, Tom Riner, polític baptista "demòcrata", sosté que no el preocupa "la divisió entre l'Estat i l'Església", sinó "els intents de separar EUA de la seva tradició de percebre's a si mateixa com una nació sota la protecció de Déu".

Euzkadi s'escuda en els informes jurídics per abonar la paga extra

El sí o el no definitiu arribarà avui a la reunió setmanal del Consell de Govern, després de sospesar els pros i els contres d'una decisió que costa 208 milions d'euros. Però els consellers i el lehendakari en funcions, Patxi López, van a la cita en què debatran sobre l'abonament de la paga extra de Nadal als gairebé 70.000 funcionaris i empleats de l'Executiu, sense pràcticament cap argument en contra del seu abonament.

Els informes jurídics encarregats per l'Executiu són concloents i van més enllà del dubte raonable sobre la possibilitat de regatejar un contingut determinat d'un decret llei del Govern popular. Aquests estudis no només avalen el pagament, sinó que conclouen que l'Executiu ha de afrontar per complir les seves obligacions, en evident contradicció amb els que ha utilitzat la Diputació de Biscaia. La institució foral no farà el mateix amb seus 4.800 funcionaris i el compensarà avançant la paga de juny de 2013.

Després de l'anunci que va fer Bizkaia avançant que "per imperatiu d'Espanya" no anava a pagar la extra, van arribar les declaracions del PNB al mateix sentit. El seu president biscaí, Andoni Ortuzar, va explicar que avançant la paga de juny de l'any que a gener "només es retarda uns dies" l'abonament i s'eviten els indesitjats efectes jurídics que pot comportar la decisió.

Aquest és el principal punt de fricció a l'hora de prendre la decisió en el Consell de Govern d'avui. L'Executiu sospesa que la retallada ve empaquetat en un Reial Decret Llei i que l'Administració central, a través del delegat del Govern, Carlos Urquijo, està pressionant per carta a totes les institucions amb advertències clares de les conseqüències legals que tindria vulnerar el seu contingut. Unes conseqüències que, segons el PNB, podrien arribar fins i tot a la inhabilitació dels que signessin l'ordre lliurant la partida per als 70.000 funcionaris de l'Administració basca.

Els informes jurídics que maneja el Govern avalen, però, la tesi que la disposició que prohibeix el pagament de la extra excedeix de les competències de l'Estat, i, per tant, pot ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional, precisament adduint aquesta invasió de competències.

És una decisió que, d'altra banda, el Govern basc ha pres en diverses ocasions. L'última d'elles, que veurà també avui el Gabinet, és el cas del Reial Decret que fixa les bases per establir l'import màxim de finançament de les ortopròtesis, que serà el mateix per a tot el territori nacional i suposarà una reducció del cost sanitari de uns 53 milions.

Aquest contenciós es sumarà als ja oberts entre ambdós Executius, com el del copagament farmacèutic i l'atenció als immigrants, així com els relatius a altres retallades en Sanitat i Educació. També litiguen les dues administracions al voltant de les aportacions als fons de pensions Itzarri (de treballadors dependents del Govern basc) i Elkarkidetza (per a empleats d'altres institucions i societats públiques), a més de les lleis que regulen els drets dels transsexuals.

Grècia obté l'esperat acord sobre el rescat

El Govern grec es va mostrar satisfet amb l'acord sobre el seu rescat que els ministres de Finances de l'Eurozona i el Fons Monetari Internacional (FMI) han aconseguit finalment aquesta matinada i que permetrà a la malmesa economia grega accedir a un nou tram d'ajuda financera per 43.700 milions d'euros. L'acord, que arriba després de tres esgotadores reunions de l'Eurogrup celebrades en les últimes tres setmanes, preveu que Atenes rebi el desembre 10.600 milions d'euros per finançar el pressupost i 23.800 milions per afrontar els venciments del seu deute.

A més, fixa un calendari més relaxat per a la reducció del deute grec, que abans del 2020 haurà de ser retallada fins el 124% del PIB davant al 120% exigit anteriorment: "Tot ha anat bé. Els grecs hem lluitat tots junts per això, i demà serà per a nosaltres un nou dia", ha expressat el primer ministre de Grècia, Antonis Samaras, al final de la reunió.

Per la seva banda, el soci de Samaras en la coalició governant, el líder del partit de centreesquerra PASOK Evangelos Venizelos, va qualificar l'acord assolit d'un "nou punt de partida" per donar solució a la crisi grega.

Per aconseguir el reducció del deute helena, el Eurogrup va proposar una sèrie de mesures, que podrien incloure la recompra de bons per part de Grècia i la concessió al país de 11.000 milions addicionals procedents de l'adquisició de lletres gregues per part del Banc Central Europeu al mercat secundari.

Si prospera la recompra de bons, les condicions de l'ajuda financera es suavitzarien, per exemple es reduirien els interessos que es cobren als préstecs ja concedits a Atenes, alhora que s'ampliaria el termini del seu venciment.

Actualment, Grècia és el país que més preocupacions suscita en l'eurozona, per estar a la vora de la primera suspensió de pagaments sobirana de la regió, amb un deute públic que arriba ara mateix gairebé el 180% del PIB.