"No s'ha de buscar una altra Syriza espanyola! Aquesta és la nostra Syriza!", ha exclamat exultant i "nerviós com un flam" Cayo Lara, després de ser reelegit coordinador federal d'IU al nou Consell Polític Federal (CPF). La candidatura de la seva llista per al CPF ha rebut 790 vots (84,85%) a favor, 89 en blanc (9,55%) i 52 nuls (5,58%) de els 959 delegats acreditats a la X Assemblea Federal. Foto: L'assemblea entonant: "El género humano es la internacional" #XAsambleaIU
Després de la seva elecció, el líder ha assegurat que l'organització ha sortit enfortida de l'assemblea que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid, gràcies a la "unió de forces" no només en l'àmbit polític, sinó també en el social.
A més que, per primera vegada, s'ha pactat una llista única, la trobada passarà a la història de l'organització com aquell en el qual el CPF incorporar a líders de moviments socials com el 15-M o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).
Després de ser elegit, Lara va demanar els 959 delegats una "acumulació de forces per prendre el poder, i fer una Constitució que garanteixi els drets i s'emmarqui la III República". A més, el líder d'IU va fer al · lusió de forma reiterada a la resta de col·legues del continent: "Cal generar una alternativa europea perquè estan atacant a tots els racons (...) cal canviar les lleis i posar-les al servei dels ciutadans europeus, no al servei dels que decideixen sobre la nostra vida i la nostra mort des despatxos. I ho hem de fer des de la democràcia".
Veterania i joventut
Els números dos i tres de la llista són Felipe Alcaraz i Marina Albiol. A Alcaraz, Lara el va definir com la representació de l'essència i el de l'organització, davant del "futur, la rebel·lia als carrers i el treball en les institucions" d'Albiol. La forquilla d'edats dels membres del nou CPF va des dels 24 anys de la més jove, la col coordinadora de joves d'IU-Madrid, Cristina González, fins als 69 d'Alcaraz.
La integració dels moviments socials és la gran xinesa a la sabata que tenen els seus veïns del PSOE i en la qual IU està bolcada, especialment des del 15-M. Albiol, de fet, és una de les integrants de la llista més bolcades amb els moviments socials. De l'entorn de l'15-M entren també la seva companya Esther López Barceló, el diputat Alberto Garzón, Juan Peña o Antonio Taula Jose, entre d'altres.
Per part de la PAH, arriben dos noms coneguts: José Martínez Coy, el popular líder murcià de l'organització i afiliat a IU des de 2011, i Chema Ruiz, conegut per la seva detenció en una manifestació del 25-S.
A més de la inclusió de nous activistes, IU ha introduït en la X Assemblea canvis en el funcionament intern per aconseguir una "major democràcia interna", segons Garzón. Les modificacions afecten a les seves àrees (llocs de recollida de propostes) i secretaries (òrgans per coordinar el treball). Les portes de l'organització estan obertes a tots els ciutadans i "no cal ser militant per fer aportacions", ha explicat Enrique Santiago, membre de l'executiva.
Marga Sanz i altres 13 representants d’EUPV entren en la nova direcció d’IU
La X Assemblea Federal d’IU ha culminat hui amb una única llista encapçalada per Cayo Lara que recull totes les sensibilitats de la formació d’esquerres, i que ha rebut el recolzament de 790 vots, un 85%. La llista de Lara inclou un ampla representació d’EUPV.
El diputat en el Congrés Ricardo Sixto, els diputats autonòmics Ignacio Blanco, Marina Albiol i Esther López Barceló, la diputada provincial Rosa Pérez, el regidor en l’Ajuntament de València, Amadeu Sanchis, a més d’altres dirigents i militants com Guillermo Sampedro, Víctor Domínguez, Rafael Pla, Estefania Candel, Júlia Sánchez, Marisa Bergaz i Pablo Rodríguez. Tots ells formaran part del Consell Polític Federal d’IU junt a la coordinadora d’EUPV, Marga Sanz i altres membres que seran triats pròximament, com a cupo territorial, pel Consell Polític Nacional d’EUPV.
EUiA aporta un centenar de delegats i delegades a la 10a Assemblea Federal d’Izquierda Unida
El coordinador general de la formació catalana, Joan Josep Nuet, plantejarà en la seva intervenció a l’informe de gestió que “IU s'obri encara més a la societat, als moviments socials i a la ciutadania per esdevenir un referent polític de molta més gent”.
Un centenar de delegats i delegades d’EUiA han participat a la 10a Assemblea Federal d’Izquierda Unida, a l’Hotel Auditorium de Madrid.
Joan Josep Nuet, el coordinador general de la formació catalana –que després d’Andalusia i Madrid és qui més representants aporta a la 10a Assemblea d’IU-, va ser un dels candidats a la 9a Assemblea celebrada fa 4 anys, però en aquesta ocasió dóna suport a la candidatura de l’actual coordinador federal, Cayo Lara. El coordinador general d’EUiA i membre de l’executiva i de la presidència d’IU valora que Lara ha aconseguit en aquest darrer període l’estabilitat interna a la formació federal i, per tant, això ha permès que hi hagi una única llista amb representació de totes les sensibilitats que conviuen a IU.
Nuet plantejà en la seva intervenció d'ahir a la 10a Assemblea d’IU que aquesta “ha d’assumir plenament el dret a decidir dels pobles” envers el seu futur i, en conseqüència, instà IU a “realitzar propostes de convivència comuna d'aquests pobles, basades en un nou període constituent que articuli un nou estat i una altra Europa". El coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés afirmà: "Volem una Catalunya més lliure i més justa i estem convençuts que, perquè això sigui possible, cal canviar Espanya i Europa alhora".
diumenge, 16 de desembre de 2012
Lou Reed "és declara català" a la seva pàgina de Facebook
La llegenda del rock Lou Reed, fundador de la Velvet Underground, ha publicat a la seva pàgina de Facebook un dibuix on apareix dibuixat amb una barretina i amb un paisatge de fons que s'assembla clarament a les muntanyes de Montserrat. El músic ha acompanyat la publicació d'aquesta imatge amb el missatge Jingle all the way, un vers de la nadala anglosaxona Jingle Bells, i un link a la seva cançó de 1979 The Bells, l'àlbum amb el mateix títol.
Reed ha pres prestada la imatge que li va dedicar Xavier Boronat, un dibuixant i dissenyador català. El retrat del cantant, de 2007 és per a l'autor un "homenatge per la lectura a Nova York de poesia catalana, juntament amb Laurie Anderson i Patti Smith".
Aquests tres icones de l'escena musical de Nova York van recitar al març d'aquest any versos de grans poetes catalans del segle XX, traduïts a l'anglès, en dues vetllades al Baryshnikov Arts Center de Manhattan. Va ser un dels actes estrella de la setmana de promoció de la cultura catalana que va organitzar l'Institut Ramon Llull.
Reed, Smith i Anderson van reconèixer llavors estar molt lligats a Catalunya ia Barcelona. Prestar la seva veu a les versions en anglès de poemes de Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Miquel Barceló, Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol.
Reed ha pres prestada la imatge que li va dedicar Xavier Boronat, un dibuixant i dissenyador català. El retrat del cantant, de 2007 és per a l'autor un "homenatge per la lectura a Nova York de poesia catalana, juntament amb Laurie Anderson i Patti Smith".
Aquests tres icones de l'escena musical de Nova York van recitar al març d'aquest any versos de grans poetes catalans del segle XX, traduïts a l'anglès, en dues vetllades al Baryshnikov Arts Center de Manhattan. Va ser un dels actes estrella de la setmana de promoció de la cultura catalana que va organitzar l'Institut Ramon Llull.
Reed, Smith i Anderson van reconèixer llavors estar molt lligats a Catalunya ia Barcelona. Prestar la seva veu a les versions en anglès de poemes de Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Miquel Barceló, Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol.
Krugman: "Els beneficis empresarials arriben a màxims històrics mentre que els salaris baixen"
El Premi Nobel d'Economia i professor a Princeton, Paul Krugman, assegura que al factor capital "li va molt bé i s'està portant un tros del pastís molt gran en els últims temps a costa dels treballadors". Krugman assegura que "els beneficis empresarials assoleixen màxims històrics mentre que els salaris estan baixant". En el mesurament del PIB per la via de la renda es veu com els beneficis de les empreses han crescut.
Krugman assegura que els beneficis de les empreses han anat augmentant a costa dels treballadors en general, "inclosos el que tenen unes qualificacions que se suposa haurien conduir a l'èxit en l'economia actual". Vicenç Navarro: Les causes reals de les polítiques d'austeritat.
Per què passa això?
El professor de Princeton veu dues opcions possibles a aquest avanç ferotge dels beneficis en detriment de la remuneració dels assalariats: "l'alta tecnologia ha pres un rumb que fa que la mà d'obra estigui en desavantatge".
L'altra opció seria a causa dels "efectes d'un enorme augment del poder dels monopolis". Aquests monopolistes que tenen tot el poder i capacitat d'influir en el mercat poden triar amb què salari remunerar als seus empleats.
Krugman afirma que aquest canvi en la distribució de la renda està provocant alguns moviments en les societats d'avui: "hi ha una gran pressió perquè es redueixin els tipus d'impostos que paguen les empreses, és això el que volem fer realment en un moment en el qual els beneficis s'estan disparant a costa dels treballadors?
Les causes reals de les polítiques d'austeritat
Vicenç Navarro: Aquest article identifica les causes que van originar la crisi econòmica i financera actual als dos costats de l'Atlàntic, causes arrelades en les polítiques que van portar a terme els estats que van estimular una enorme concentració de les rendes, creant un enorme problema de demanda de béns i serveis d'una banda i un capitalisme basat en l'especulació per l'altra.
L'article assenyala que, a conseqüència d'això, les elits financeres i econòmiques han augmentat els seus beneficis a costa del benestar de la majoria de les poblacions, exemple clar en el cas d'Espanya. Les polítiques d'austeritat tenen com a objectiu beneficiar els interessos del capital financer, privatitzar les transferències públiques i els serveis públics de l'Estat del Benestar per tal de facilitar la intervenció de capital financer en aquests sectors i debilitar la protecció social i amb això la classe treballadora i les classes mitjanes.
Per llegir més clicar a l'enllaç.
http://www.vnavarro.org/?p=8222
Krugman assegura que els beneficis de les empreses han anat augmentant a costa dels treballadors en general, "inclosos el que tenen unes qualificacions que se suposa haurien conduir a l'èxit en l'economia actual". Vicenç Navarro: Les causes reals de les polítiques d'austeritat.
Per què passa això?
El professor de Princeton veu dues opcions possibles a aquest avanç ferotge dels beneficis en detriment de la remuneració dels assalariats: "l'alta tecnologia ha pres un rumb que fa que la mà d'obra estigui en desavantatge".
L'altra opció seria a causa dels "efectes d'un enorme augment del poder dels monopolis". Aquests monopolistes que tenen tot el poder i capacitat d'influir en el mercat poden triar amb què salari remunerar als seus empleats.
Krugman afirma que aquest canvi en la distribució de la renda està provocant alguns moviments en les societats d'avui: "hi ha una gran pressió perquè es redueixin els tipus d'impostos que paguen les empreses, és això el que volem fer realment en un moment en el qual els beneficis s'estan disparant a costa dels treballadors?
Les causes reals de les polítiques d'austeritat
Vicenç Navarro: Aquest article identifica les causes que van originar la crisi econòmica i financera actual als dos costats de l'Atlàntic, causes arrelades en les polítiques que van portar a terme els estats que van estimular una enorme concentració de les rendes, creant un enorme problema de demanda de béns i serveis d'una banda i un capitalisme basat en l'especulació per l'altra.
L'article assenyala que, a conseqüència d'això, les elits financeres i econòmiques han augmentat els seus beneficis a costa del benestar de la majoria de les poblacions, exemple clar en el cas d'Espanya. Les polítiques d'austeritat tenen com a objectiu beneficiar els interessos del capital financer, privatitzar les transferències públiques i els serveis públics de l'Estat del Benestar per tal de facilitar la intervenció de capital financer en aquests sectors i debilitar la protecció social i amb això la classe treballadora i les classes mitjanes.
Per llegir més clicar a l'enllaç.
http://www.vnavarro.org/?p=8222
Etiquetes de comentaris:
Capitalisme,
Economia,
Neoliberalisme,
Paul Krugman,
Vicenç Navarro
El piano de "Casablanca", venut per 455.000 €
El piano usat en el clàssic del cinema "Casablanca", venut per uns 600.000 dòlars (455.000 euros) el divendres, no va aconseguir les expectatives, doncs el seu preu s'estima en més d'un milió de dòlars. El piano vertical de 58 tecles en què l'actor i cantant Dooley Wilson va interpretar "As Time Goes By", l'emblemàtica cançó de la pel·lícula de 1942 protagonitzada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman, en el paper de dos desventurats amants, va ser venut per 602.500 $ a Sotheby's amb comissió inclosa.
La casa de subhastes havia assignat al icònic instrument un preu estimat d'entre 800.000 dòlars i 1,2 milions de dòlars, tenint en compte els astronòmics preus pagats per objectes apareguts a la pel·lícula en els últims anys.
A "Casablanca", el personatge Sam (Wilson) toca la cançó "As Time Goes By" durant les escenes de 'flashback' a París, a més de al bar de Bogart a la ciutat de Casablanca, on aquest i Bergman revifen el seu romanç.
El memorable paper de Bergman incloïa la frase suplicant: "Toca-la, Sam, deixe'm recordar".
Sotheby va vendre el piano usat en els 'flashbacks' de París a un col·leccionista japonès el 1988 per un preu 154.000 $, un dels més alts pagats per un objecte d'una pel·lícula per aquell temps.
La pel·lícula, ambientada al Marroc durant el Segona Guerra Mundial, va guanyar tres Oscars, inclòs el de millor fotografia, millor guió i millor director per a Michael Curtiz.
La casa de subhastes no va identificar al comprador.
La casa de subhastes havia assignat al icònic instrument un preu estimat d'entre 800.000 dòlars i 1,2 milions de dòlars, tenint en compte els astronòmics preus pagats per objectes apareguts a la pel·lícula en els últims anys.
A "Casablanca", el personatge Sam (Wilson) toca la cançó "As Time Goes By" durant les escenes de 'flashback' a París, a més de al bar de Bogart a la ciutat de Casablanca, on aquest i Bergman revifen el seu romanç.
El memorable paper de Bergman incloïa la frase suplicant: "Toca-la, Sam, deixe'm recordar".
Sotheby va vendre el piano usat en els 'flashbacks' de París a un col·leccionista japonès el 1988 per un preu 154.000 $, un dels més alts pagats per un objecte d'una pel·lícula per aquell temps.
La pel·lícula, ambientada al Marroc durant el Segona Guerra Mundial, va guanyar tres Oscars, inclòs el de millor fotografia, millor guió i millor director per a Michael Curtiz.
La casa de subhastes no va identificar al comprador.
Marxes contra el peatge al túnel de Sóller (Mallorca)
La plataforma Mallorca Lliure de Peatges ha mobilitzat avui al matí centenars de persones en dues marxes a peu fins el túnel de Sóller per a reivindicar la seva gratuïtat i exigir 'el pagament de 2,5 milions de deute acumulat de la subvenció que es deu a més de 6.500 sollerics i fornalutxencs'. També es volia denunciar la repressió que experimenten les prop de 150 persones a qui es van imposar multes per un valor conjunt de 30.000 euros per no haver pagat el peatge la primavera passada, en el marc de la campanya del 'no vull pagar' a Mallorca.
Les marxes han de dos indrets: d'una banda, des de la plaça de Bunyola fins la boca sud del peatge del túnel; i, d'una altra, des de l'entrada de Sóller de Can Repic fins a l'ajuntament. En aquesta segona convocatòria, en un primer moment es volia arribar a la boca nord del túnel, però la delegació del govern espanyol en va fer modificar el recorregut al·legant la 'perillositat de la via'. Al final de les dues marxes s'ha llegit un manifest.
Paral·lelament, ahir Mallorca Lliure de Peatges ja va organitzar una acció a la carretera de Sóller, on membres de la plataforma van mostrar cartells amb el lema 'Si no vols peatge, pita'. Molts conductors van secundar la proposta.
Les marxes han de dos indrets: d'una banda, des de la plaça de Bunyola fins la boca sud del peatge del túnel; i, d'una altra, des de l'entrada de Sóller de Can Repic fins a l'ajuntament. En aquesta segona convocatòria, en un primer moment es volia arribar a la boca nord del túnel, però la delegació del govern espanyol en va fer modificar el recorregut al·legant la 'perillositat de la via'. Al final de les dues marxes s'ha llegit un manifest.
Paral·lelament, ahir Mallorca Lliure de Peatges ja va organitzar una acció a la carretera de Sóller, on membres de la plataforma van mostrar cartells amb el lema 'Si no vols peatge, pita'. Molts conductors van secundar la proposta.
La 'marea blanca' clama contra els plans privatitzadors del PP
Una nova Marea blanca de milers treballadors i usuaris de la sanitat pública madrilenya han tornat a sortir avui als carrers de la capital per protestar pel pla de reestructuració anunciat per la Comunitat de Madrid, que preveu privatitzar la gestió de sis hospitals i 27 centres de salut. Quatre columnes procedents d'altres tants punts de la Comunitat conflueixen cap a la plaça de Cibeles i seguiran fins a la Puerta del Sol per demanar de nou la retirada del pla del conseller Javier Fernández Lasquetty (PP).
Metges, infermers, familiars i usuaris de la sanitat pública, agrupats en quatre columnes procedents dels principals hospitals dels quatre punts cardinals de la regió han confluït al migdia a la Plaça de Cibeles, convocats per la Plataforma assembleària de Treballadors i Usuaris per la Salut. Des Elli, han partit cap a la Puerta del Sol, seu del Govern regional d'Ignacio González. A les pancartes es pot llegir el lema que han enarborat els contraris als plans de González des que es van conèixer els seus projectes, "La sanitat no es ven, es defensa".
Altres lemes presents són "Per què externalitzar sense abans escoltar?", "No acomiadaments, no trasllats forçosos", o el que a la pancarta principal diu "No tenim banderes ni polítics, tenim pacients". A més, s'han escoltat eslògans com "Volem pacients, no clients", "Sanitat sí, negoci no", "Aquesta batalla no la perdrem" o "Sí es pot, sí que es pot". A la Porta del Sol, davant de la seu del Govern regional del PP, els manifestants llegiran un manifest en defensa de la sanitat pública, com ja ho van fer el 18 de nnoviembre i també diumenge passat.
Les marxes han partit a primera hora del matí des de diversos dels principals hospitals de la regió, el de l'Henares, Getafe, Infanta Cristina, Infanta Leonor, el Nen Jesús, el 12 d'octubre i l'Hospital de la Pau i el Clínic. Confluiran totes a Cibeles al migdia per seguir cap a la Puerta del Sol, on es troba la seu de la Comunitat de Madrid, i allà mostrar "la rebel·lió de bates blanques" contra les mesures sanitàries de Lasquetty. Es llegirà un manifest en defensa de la sanitat pública. La marxa estarà encapçalada per una gran pancarta amb el lema "La sanitat pública no es ven, es defensa".
Una de les marxes, la de l'est, ha sortit de a primera hora de l'Hospital de l'Henares. Convocats per la Plataforma assembleària de Treballadors i Usuaris per la Salut, els treballadors d'aquest centre es reuniran a la plaça de Manuel Becerra amb els dels hospitals Santa Cristina, Gregorio Marañón i Nen Jesús. A les vuit ha partit la columna sud des dels hospitals de Parla i Getafe per confluir en el Dotze d'Octubre amb els col · lectius d'aquest hospital i els del Severo Ochoa (Leganés) i del Tajo (Aranjuez).
També a aquesta hora s'han posat en marxa des de l'Hospital Infanta Leonor de Vallecas dels treballadors i usuaris dels hospitals Verge de la Torre i del Sud-est. Ja a les nou, han sortit dues marxes des dels hospitals de La Paz i Clínic, Creu Roja i Porta de Ferro, per a confluir en Nous Ministeris i arribar junts a Cibeles. Aquests són els que han tallat el trànsit a la Castellana.
La protesta es produeix un dia abans que el conseller de Sanitat es reuneixi amb el Comitè Coordinador Professional per demanar-los les seves "propostes concretes" per estalviar els 533 milions d'euros que ha de fer d'ajust el Govern regional en la matèria.
Dilluns també tindrà lloc, a les 8.30 hores, una trobada entre la Direcció de Recursos Humans i els sindicats representants a la Mesa Sectorial (SATSE, CCOO, CSIT-UP, UGT, AMYTS i USAE), a més de CSIF, que ahir van acordar amb la Conselleria presentar les seves propostes d'estalvi. Aquesta setmana, la Comunitat va donar senyals que estaria disposada a contemplar altres propostes alternatives al seu pla privatitzador, encara que sempre que suposin el mateix estalvi que té previst amb el seu projecte.
Metges, infermers, familiars i usuaris de la sanitat pública, agrupats en quatre columnes procedents dels principals hospitals dels quatre punts cardinals de la regió han confluït al migdia a la Plaça de Cibeles, convocats per la Plataforma assembleària de Treballadors i Usuaris per la Salut. Des Elli, han partit cap a la Puerta del Sol, seu del Govern regional d'Ignacio González. A les pancartes es pot llegir el lema que han enarborat els contraris als plans de González des que es van conèixer els seus projectes, "La sanitat no es ven, es defensa".
Altres lemes presents són "Per què externalitzar sense abans escoltar?", "No acomiadaments, no trasllats forçosos", o el que a la pancarta principal diu "No tenim banderes ni polítics, tenim pacients". A més, s'han escoltat eslògans com "Volem pacients, no clients", "Sanitat sí, negoci no", "Aquesta batalla no la perdrem" o "Sí es pot, sí que es pot". A la Porta del Sol, davant de la seu del Govern regional del PP, els manifestants llegiran un manifest en defensa de la sanitat pública, com ja ho van fer el 18 de nnoviembre i també diumenge passat.
Les marxes han partit a primera hora del matí des de diversos dels principals hospitals de la regió, el de l'Henares, Getafe, Infanta Cristina, Infanta Leonor, el Nen Jesús, el 12 d'octubre i l'Hospital de la Pau i el Clínic. Confluiran totes a Cibeles al migdia per seguir cap a la Puerta del Sol, on es troba la seu de la Comunitat de Madrid, i allà mostrar "la rebel·lió de bates blanques" contra les mesures sanitàries de Lasquetty. Es llegirà un manifest en defensa de la sanitat pública. La marxa estarà encapçalada per una gran pancarta amb el lema "La sanitat pública no es ven, es defensa".
Una de les marxes, la de l'est, ha sortit de a primera hora de l'Hospital de l'Henares. Convocats per la Plataforma assembleària de Treballadors i Usuaris per la Salut, els treballadors d'aquest centre es reuniran a la plaça de Manuel Becerra amb els dels hospitals Santa Cristina, Gregorio Marañón i Nen Jesús. A les vuit ha partit la columna sud des dels hospitals de Parla i Getafe per confluir en el Dotze d'Octubre amb els col · lectius d'aquest hospital i els del Severo Ochoa (Leganés) i del Tajo (Aranjuez).
També a aquesta hora s'han posat en marxa des de l'Hospital Infanta Leonor de Vallecas dels treballadors i usuaris dels hospitals Verge de la Torre i del Sud-est. Ja a les nou, han sortit dues marxes des dels hospitals de La Paz i Clínic, Creu Roja i Porta de Ferro, per a confluir en Nous Ministeris i arribar junts a Cibeles. Aquests són els que han tallat el trànsit a la Castellana.
La protesta es produeix un dia abans que el conseller de Sanitat es reuneixi amb el Comitè Coordinador Professional per demanar-los les seves "propostes concretes" per estalviar els 533 milions d'euros que ha de fer d'ajust el Govern regional en la matèria.
Dilluns també tindrà lloc, a les 8.30 hores, una trobada entre la Direcció de Recursos Humans i els sindicats representants a la Mesa Sectorial (SATSE, CCOO, CSIT-UP, UGT, AMYTS i USAE), a més de CSIF, que ahir van acordar amb la Conselleria presentar les seves propostes d'estalvi. Aquesta setmana, la Comunitat va donar senyals que estaria disposada a contemplar altres propostes alternatives al seu pla privatitzador, encara que sempre que suposin el mateix estalvi que té previst amb el seu projecte.
Milers de damnificats per les preferents es manifesten contra la banca i la CE
Madrid es va convertir ahir dissabte en l'escenari de protestes contra la banca i la CE i al voltant d'un miler d'afectats per les mesures sobre les participacions preferents es van manifestar contra les exigències de la Comissió Europea (CE): "A Espanya s'ha fet un gran frau a centenars de milers de famílies amb les preferents i ara, sobre aquest frau, la Comissió munta un quitament dels estalvis per fer-los pagar els forats de la banca corrupta", afirmà el president d'Adicae, Manuel Pardo.
Els indignats es van mostrar molt crítics davant la petició de la CE que exigeix les treus als titulars d'aquest producte, pretenent així impulsar els plans de reestructuració dels bancs espanyols nacionalitzats.
Tenint com a destinació la seu de la Representació de la CE a Espanya, els manifestants van partir des de l'edifici del Banc d'Espanya, al costat de la cèntrica plaça de Cibeles: "Aquí estem perquè el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandouros, insti a la Comissió a canviar això", va dir el president de l'Associació d'Usuaris de Banca, Caixes i Assegurances (Adicae) Manuel Pardo a la premsa.
De la mateixa manera, Pardo va advertir que si Diamandouros "no remou aquesta situació", seguiran el cas al Tribunal d'Estrasburg, on presentaran una denúncia contra la banca espanyola que segons ell "estava plena de corrupció i de forats".
"Tramaren una tàctica per enganyar a més d'un milió d'espanyols. Negaven que estava malament, després demanen els diners europeus i per donar-los els diners europeus, Europa li imposa que els treguin el 40, el 50 o el 60% dels estalvis a aquestes famílies", ha afegit.
En reiterades ocasions, Adicae ha emfatitzat que seguirà manifestant-se amb l'objectiu de trobar solucions al frau massiu que va permetre una primera recapitalització de la banca a Espanya i va afectar més d'un milió de famílies, de les quals, la meitat corren actualment el risc de perdre la meitat dels seus estalvis.
Els indignats es van mostrar molt crítics davant la petició de la CE que exigeix les treus als titulars d'aquest producte, pretenent així impulsar els plans de reestructuració dels bancs espanyols nacionalitzats.
Tenint com a destinació la seu de la Representació de la CE a Espanya, els manifestants van partir des de l'edifici del Banc d'Espanya, al costat de la cèntrica plaça de Cibeles: "Aquí estem perquè el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandouros, insti a la Comissió a canviar això", va dir el president de l'Associació d'Usuaris de Banca, Caixes i Assegurances (Adicae) Manuel Pardo a la premsa.
De la mateixa manera, Pardo va advertir que si Diamandouros "no remou aquesta situació", seguiran el cas al Tribunal d'Estrasburg, on presentaran una denúncia contra la banca espanyola que segons ell "estava plena de corrupció i de forats".
"Tramaren una tàctica per enganyar a més d'un milió d'espanyols. Negaven que estava malament, després demanen els diners europeus i per donar-los els diners europeus, Europa li imposa que els treguin el 40, el 50 o el 60% dels estalvis a aquestes famílies", ha afegit.
En reiterades ocasions, Adicae ha emfatitzat que seguirà manifestant-se amb l'objectiu de trobar solucions al frau massiu que va permetre una primera recapitalització de la banca a Espanya i va afectar més d'un milió de famílies, de les quals, la meitat corren actualment el risc de perdre la meitat dels seus estalvis.
Etiquetes de comentaris:
Banca espanyola,
Espanya,
Estafa,
Participacions preferents,
PP
La Justícia del feixisme: indefensió davant l'atropellament neonazi
El ciutadà es comprometrà per escrit a pagar els honoraris meritats per l'assessorament i l'orientació que rebi de l'advocat d'ofici en cas que després no se li reconegui el dret a rebre Justícia Gratuïta, segons recull l'esborrany de l'Avantprojecte. L'esborrany de Justícia Gratuïta encarrega als Col·legis d'Advocats la tasca de verificar el patrimoni declarat pel sol·licitant.
El dret a l'assistència jurídica gratuïta comprendrà l'assessorament i l'orientació prèvia al procés, així com la informació sobre la mediació i altres mitjans extrajudicials de solució de conflictes, entre d'altres serveis.
L'esborrany, que té data de 7 de desembre, estableix que el sol·licitant haurà de subscriure una sol · licitud d'assistència que inclogui el compromís que, si no se li reconeix amb posterioritat aquest dret, haurà d'abonar els honoraris meritats per aquest assessorament i orientació, dels quals serà informat.
El text afegeix que no serà necessari que el detingut o pres acrediti prèviament que no té recursos, sense perjudici que si no se li reconeix després la Justícia Gratuïta, haurà de fer front als honoraris meritats per la intervenció del seu advocat d'ofici.
Les persones que sol·licitin aquest dret també han de detallar les prestacions que desitgen. Entre aquestes, es contempla la representació gratuïta d'advocat i procurador, el cost de la mediació, l'exempció del pagament de taxes, la inserció gratuïta d'anuncis o edictes, l'assistència pericial o l'obtenció de còpies, testimonis o actes notarials, entre d'altres serveis.
A la sol · licitud, els interessats faran constar les dades i documents que permetin acreditar la seva situació econòmica així com la dels integrants de la seva unitat familiar, les seves circumstàncies personals, la pretensió que volen fer valer i quines són les parts contràries en el litigi, en el cas que n'hi hagi.
Per verificar l'exactitud de la renda i el patrimoni declarat, els Col·legis professionals "realitzaran les comprovacions i demanaran tota la informació que considerin necessària". Especialment, requeriran per mitjans electrònics la confirmació d'aquestes dades a l'Administració Tributària, el Cadastre, la Seguretat Social o els registres de la propietat i mercantils.
L'esborrany recull el cas que la sentència que posi fi al procés condemni en costes al beneficiari de Justícia Gratuïta. Davant aquesta circumstància, la persona queda obligat al pagament si dins dels quatre anys següents "vingués a millor fortuna", és a dir quan els seus ingressos i recursos econòmics bruts superin el doble dels llindars establerts o s'haguessin alterat substancialment les condicions tingudes en compte per reconèixer aquest dret.
En aquest sentit, s'encarrega als Col · legis d'Advocats la "obligació" de "revisar periòdicament" si el beneficiari ha millorat substancialment la seva situació econòmica. En tot cas, la revisaran sis mesos abans que venci el termini de quatre anys.
En el cas que es falsegin, ocultin o declarin de manera errònia les dades de caràcter econòmic, el litigant estarà obligat a pagar les prestacions rebudes, "sense perjudici de les responsabilitats d'un altre ordre que, si s'escau, corresponguin".
El dret a l'assistència jurídica gratuïta comprendrà l'assessorament i l'orientació prèvia al procés, així com la informació sobre la mediació i altres mitjans extrajudicials de solució de conflictes, entre d'altres serveis.
L'esborrany, que té data de 7 de desembre, estableix que el sol·licitant haurà de subscriure una sol · licitud d'assistència que inclogui el compromís que, si no se li reconeix amb posterioritat aquest dret, haurà d'abonar els honoraris meritats per aquest assessorament i orientació, dels quals serà informat.
El text afegeix que no serà necessari que el detingut o pres acrediti prèviament que no té recursos, sense perjudici que si no se li reconeix després la Justícia Gratuïta, haurà de fer front als honoraris meritats per la intervenció del seu advocat d'ofici.
Les persones que sol·licitin aquest dret també han de detallar les prestacions que desitgen. Entre aquestes, es contempla la representació gratuïta d'advocat i procurador, el cost de la mediació, l'exempció del pagament de taxes, la inserció gratuïta d'anuncis o edictes, l'assistència pericial o l'obtenció de còpies, testimonis o actes notarials, entre d'altres serveis.
A la sol · licitud, els interessats faran constar les dades i documents que permetin acreditar la seva situació econòmica així com la dels integrants de la seva unitat familiar, les seves circumstàncies personals, la pretensió que volen fer valer i quines són les parts contràries en el litigi, en el cas que n'hi hagi.
Per verificar l'exactitud de la renda i el patrimoni declarat, els Col·legis professionals "realitzaran les comprovacions i demanaran tota la informació que considerin necessària". Especialment, requeriran per mitjans electrònics la confirmació d'aquestes dades a l'Administració Tributària, el Cadastre, la Seguretat Social o els registres de la propietat i mercantils.
L'esborrany recull el cas que la sentència que posi fi al procés condemni en costes al beneficiari de Justícia Gratuïta. Davant aquesta circumstància, la persona queda obligat al pagament si dins dels quatre anys següents "vingués a millor fortuna", és a dir quan els seus ingressos i recursos econòmics bruts superin el doble dels llindars establerts o s'haguessin alterat substancialment les condicions tingudes en compte per reconèixer aquest dret.
En aquest sentit, s'encarrega als Col · legis d'Advocats la "obligació" de "revisar periòdicament" si el beneficiari ha millorat substancialment la seva situació econòmica. En tot cas, la revisaran sis mesos abans que venci el termini de quatre anys.
En el cas que es falsegin, ocultin o declarin de manera errònia les dades de caràcter econòmic, el litigant estarà obligat a pagar les prestacions rebudes, "sense perjudici de les responsabilitats d'un altre ordre que, si s'escau, corresponguin".
Joan Carles Gallego, reelegit secretari general de CCOO
Joan Carles Gallego ha estat reelegit per tercera vegada secretari general de Comissions Obreres pels 698 delegats que han participat en el X Congrés que es fa aquests dies a Barcelona amb el 69% dels vots. Els delegats han votat una única candidatura a la secretaria general. Gallego ha reduït la comissió executiva de 21 a 8 persones, de les quals 4 són dones i 4 homes. Josep Maria Romero serà el nou secretari d'organització.
L'executiva que proposarà Gallego al nou consell nacional elegit en el Congrés i que es reunirà per primera vegada avui incorpora tres nous noms que són Laura Pinyol, Montse Pérez i Vicenç Tarrats.
El secretari general ha estat elegit amb 69,01% dels vots emesos pels delegats del congrés. La llista de la candidatura dels 50 membres que el congrés elegeix per entrar en el consell nacional, ha tancat la representació amb les 36 primeres persones de la llista oficial, el 72%, i 14 persones de la llista defensada pels crítics, el 28% dels vots.
La primera decisió que haurà de defensar Joan Carles Gallego serà la llista de la nova comissió executiva. El recent elegit secretari general proposarà avui als delegats reduir la comissió executiva de 21 més el secretari general a 8 membres més el secretari general.
Gallego hi vol incorporar tres persones noves que són Montse Pérez de l'empresa logística DHL, Laura Pinyol, procedent del sector de la banca i Vicenç Tarrats, un dirigent del sector crític de la territorial del Barcelonès, l'última territorial que quedava i que en aquest congrés s'ha eliminat de l'organigrama de representació del sindicat.
Romero, nou secretari d'organització
La proposta de Gallego inclou un nou secretari d'organització que serà Josep Maria Romero, que fins ara era el secretari de l'àrea de Formació i Cultura. Els altres membres de la comissió executiva que repeteixen són Dolors Llobet, José Cachinero, Cristina Faciaben i Ricard Bellera. Aquesta executiva de 8 persones més el secretari general compleix una paritat de gènere exacte del 50% per a dones i el 50% per a homes.
Joan Carles Gallego ha destacat 'l'ampli suport' que ha rebut la proposta de canvis d'organització. Uns canvis que tenen per objectiu adaptar el sindicat a uns nous temps que es preveuen que 'seran molts durs' i que requereixen una organització sindical 'reforçada', segons que ha defensat Gallego en una trobada amb mitjans de comunicació.
L'executiva que proposarà Gallego al nou consell nacional elegit en el Congrés i que es reunirà per primera vegada avui incorpora tres nous noms que són Laura Pinyol, Montse Pérez i Vicenç Tarrats.
El secretari general ha estat elegit amb 69,01% dels vots emesos pels delegats del congrés. La llista de la candidatura dels 50 membres que el congrés elegeix per entrar en el consell nacional, ha tancat la representació amb les 36 primeres persones de la llista oficial, el 72%, i 14 persones de la llista defensada pels crítics, el 28% dels vots.
La primera decisió que haurà de defensar Joan Carles Gallego serà la llista de la nova comissió executiva. El recent elegit secretari general proposarà avui als delegats reduir la comissió executiva de 21 més el secretari general a 8 membres més el secretari general.
Gallego hi vol incorporar tres persones noves que són Montse Pérez de l'empresa logística DHL, Laura Pinyol, procedent del sector de la banca i Vicenç Tarrats, un dirigent del sector crític de la territorial del Barcelonès, l'última territorial que quedava i que en aquest congrés s'ha eliminat de l'organigrama de representació del sindicat.
Romero, nou secretari d'organització
La proposta de Gallego inclou un nou secretari d'organització que serà Josep Maria Romero, que fins ara era el secretari de l'àrea de Formació i Cultura. Els altres membres de la comissió executiva que repeteixen són Dolors Llobet, José Cachinero, Cristina Faciaben i Ricard Bellera. Aquesta executiva de 8 persones més el secretari general compleix una paritat de gènere exacte del 50% per a dones i el 50% per a homes.
Joan Carles Gallego ha destacat 'l'ampli suport' que ha rebut la proposta de canvis d'organització. Uns canvis que tenen per objectiu adaptar el sindicat a uns nous temps que es preveuen que 'seran molts durs' i que requereixen una organització sindical 'reforçada', segons que ha defensat Gallego en una trobada amb mitjans de comunicació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)