dissabte, 9 de març de 2013

Els eslovens prenen els carrers contra la corrupció

Milers de eslovens s'han reunit a Ljubljana per protestar contra la corrupció i l'elit política del país. Uns 5.000 manifestants s'han bolcat avui dissabte, tot i les fortes pluges, al centre de la capital Ljubljana, a la plaça Kongresni per exigir més canvis després de la caiguda del govern neoliberal liderat per Janez Jansa. Els manifestants han 'marcat' l'edifici del banc central amb adhesius dient "Aquesta és la nostra propietat".

És la quarta manifestació convocada per un grup de Facebook fundat al novembre per exigir la renúncia de Jansa: "Exigim la renúncia de tots els incapaços i corruptes membres de l'elit política", va dir el grup a Facebook amb més de 18.000 seguidors abans de la manifestació.

Així mateix, va demanar a Alenka Bratusek, el primer ministre designat, fixar una data per a les eleccions anticipades tan aviat com oficialment es faci càrrec del govern.

La reunió anterior, celebrada el 8 de febrer que va atraure uns 20.000 manifestants, va ser una de les majors manifestacions contra el govern de l'ex estat iugoslau de dos milions de persones des que va declarar la seva independència el 1991.

Els manifestants portaven pancartes com "No volem un nou govern, sinó els canvis revolucionaris" i "No hi haurà pau fins que hi hagi justícia", mentre marxaven pel centre de la ciutat.

Durant la marxa, els manifestants "van marcar" l'edifici del banc central i altres institucions públiques amb adhesius dient "Aquesta és la nostra propietat".

No es van reportar incidents majors durant la protesta a excepció d'un petit dispositiu incendiari tirat a l'edifici del banc central, que va ser extingit per la policia.

El mes passat, el parlament eslovè va donar a Bratusek el mandat per formar un nou govern que assumiria el control en tant Jansa és acusat de corrupció per l'organisme de control contra la corrupció del país balcànic.

Si Bratusek no forma una nova coalició de govern el dijous, Eslovènia podria enfrontar-se a eleccions anticipades, per segona vegada en menys de dos anys.

Detingut en els Uffizi, veient quadres, 'el Madoff' alemany

Florian Homm està acusat d'orquestrar un sistema de manipulació d'accions que va produir pèrdues de 200 milions de dòlars per a inversors de tot el món. Portava cinc anys en parador desconegut. Accionista del Borussia F.C. tenia també una casa a Mallorca.

Un fugitiu alemany, gerent de hedge funds (fons d'alt risc), ha estat detingut divendres passat a la Galeria dels Uffizi a Florència. Florian Wilhelm Jurgen Homm, de 53 anys, portava cinc anys desaparegut, acusat d'orquestrar un esquema de manipulació d'accions que va produir pèrdues de 200 milions de dòlars per a inversors de tot el món. Era conegut com el Madoff alemany.

Homm ha estat acusat per un tribunal de Los Angeles de quatre càrrecs, entre ells conspiració per cometre frau de valors. Si és condemnat, s'enfrontaria a una pena de fins a 75 anys de presó.

El fugitiu va fundar Absolute Capital Management Holdings Limited, empresa que va aconseguir nou fons d'alt risc ('hedge fund') entre 2004 i 2007. Es va servir d'una empresa de corretatge de Los Angeles de la qual era copropietari per dirigir fons d'alt risc, comprar milers de milions d'accions estadounisenses i manipular la borsa, segons han comunicat autoritats judicials de Los Angeles. "Homm va arribar a tenir un alt control del mercat" denuncien fonts jurídiques.

Les denúncies es van fer el 2006. Es creu que l'alemany i els seus còmplices s'han pogut beneficiar de més de 53 milions a través d'aquestes pràctiques. La Comissió de Borsa i Valors va presentar una demanda civil fa dos anys a Los Angeles contra Homm i quatre persones més, on s'explicava el seu sistema per manipular les accions i elevar artificialment el valor del capital de les empreses.

Accionista del Borussia amb casa a Mallorca


Format a l'escola de Negocis de Harvard, Homm, després d'haver guanyat prou diners decidir invertir en pimes alemanyes en problemes, com el club de futbol alemany Borussia Dortmund, un dels millors de la lliga alemanya que cotitzava a la borsa de valors. Homm invertir 20 milions d'euros en l'equip, un 26% de les participacions.

Algunes fonts asseguren que una de les últimes vegades que es va veure en públic abans de desaparèixer va ser a Espanya, a casa de Mallorca. Durant cinc anys ha estat en parador desconegut, després d'haver dimitit com a cap de Absolute Capital Management Holdings Limited. Poc després de la seva renúncia es va descobrir la investigació oberta als EUA contra ell, que ha acabat amb la seva recent detenció.

El discret encant d'una diarrea en el millor restaurant del món

63 clients del Noma, el restaurant de Copenhaguen consagrat durant tres anys seguits com "el millor restaurant del món"-amb un menú bàsic, sense aigua, de 250 dòlars-, van patir nàusees i diarrees, van revelar divendres les autoritats sanitàries daneses. Foto: Un de la tropa s'apunta com més dolent que en Claudi de 'La Riera'.

Seixanta-tres casos d'intoxicació alimentària cita un informe que relata la inspecció realitzada el 20 de febrer a Noma, establiment que la revista britànica Restaurant va ubicar a dalt del cim de la gastronomia mundial el 2010, 2011 i 2012. Fins al moment es desconeix quins aliments van provocar la infecció i s'ha insinuat que podia ser obra d'un treballador però sense més concreció.

També hi va haver malalts entre els empleats del restaurant que van estar en contacte amb els aliments, segons l'informe.

PREU: Un menú, sense les begudes, costa en Noma unes 1.500 corones, és a dir uns 250 dòlars o 200 i alguna cosa euros, viatge i estada a Copenhaguen a part, i amb una llista d'espera de diversos mesos.

Així s'anuncia: Restaurant Noma (Copenhaguen), Dinamarca: El seu plats es basen en la cuina nòrdica usant ingredients tradicionals i una acurada elaboració amb productes ecològics. Usant molts productes autòctons locals en l'elaboració dels seus plats. Vegetals, fruites, cervesa, vi, vinagres fins i tot la cervesa són de zones locals, això aporta una exclusivitat, aroma i frescor als seus plats. www.noma.dk

Berlusconi ha de comparèixer malgrat el conte ploraner

Un tribunal de Milà ha dictaminat avui que el el covard, mentider i fatxenda Silvio Berlusconi està en condicions de comparèixer davant la justícia, rebutjant que una malaltia als ulls -una uveïtis (no huevitis)- li impedeixi abandonar l'hospital en el qual es va refugiar divendres.

El madelman mafiós, de 76 anys, va quedar segon en les eleccions de febrer i va ser condemnat aquesta mateixa setmana a un any de presó per revelar secrets judicials. La seva oportuna malaltia havia de evitar un calvari judicial, primer per inducció a la prostitució de menors dins del cas Ruby i després per la vista d'apel·lació per frau fiscal en el cas Mediaset, pel qual ja havia estat condemnat a quatre anys de presó i entre tres i cinc d'inhabilitació professional.

Divendres, la sessió del judici en què se'l va acusar de tenir sexe amb una prostituta menor d'edat va ser ajornat a causa del seu ingrés a l'hospital per uveïtis, tot i que els fiscals ja van assegurar que es tractava d'una tàctica covarda per dilatar el tot el procés, com fa el fatxenda.

No obstant això, aquest dissabte el tribunal que estudia l'apel·lació per cas de frau fiscal enviament a diversos inspectors a la clínica on Berlusconi està sent tractat pel seu metge personal, que van decretar que la seva malaltia "no era un impediment legítim" per anar a la sala. "Ha estat rebutjat, seguim endavant", va assenyalar un dels advocats del magnat. Segons el seu metge, la malaltia en el seu ull esquerre li causa dolor i li impedeix veure bé.

D'aquesta manera, la vista per un cas de frau fiscal en connexió amb la compra de drets de televisió per al seu grup televisiu Mediaset ha estat represa després d'una suspensió de diverses hores, a l'espera que l'equip mèdic avalués la gravetat de les lesions que pateix Il Cavaliere, que des d'ahir està ingressat a l'hospital San Raffaele de la capital llombarda per aquesta inflamació ocular. Els metges que van avaluar les lesions van ser designats aquest matí pels jutges del Tribunal d'apel·lació de Milà.

Berlusconi nega totes les acusacions (en els tres processos) i assegura ser víctima d'una "persecució judicial que reapareix cada vegada que s'enfronta a moments políticament complexos en la vida política del país". Els resultats de les eleccions legislatives del 24 i 25 de febrer van deixar Itàlia en situació d'ingovernabilitat. Berlusconi va aconseguir un segon lloc, a menys d'un punt del centreesquerra que, per ara, no ha aconseguit ni aproximar-se a la possibilitat de formar un Govern estable.

L'anterior primer ministre italià va ser condemnat aquest dijous a un any de presó per publicar, a finals de 2005, escoltes de procedència il·lícita a Il Giornale, el diari propietat del seu germà Paolo, també condemnat a dos anys i tres mesos de presó. La finalitat de la publicació era perjudicar Piero Fassino, aleshores secretari del partit dels Demòcrates d'Esquerra (PD) i en l'actualitat alcalde de Torí.

El cotxe del director dels Mossos va ser vist davant la casa del cap de Método 3

La trama d'espionatge polític al voltant de Mètode 3 segueix deparant sorpreses. El 18 de febrer al migdia, hores abans de la detenció de Francisco Marco per part de la Policia Nacional, les unitats d'aquest cos que estaven vigilant des de feia dos dies el director de Método 3 van identificar el cotxe de Manel Prat, director general dels Mossos d'Esquadra, als voltants del domicili particular de Marco, al carrer Aribau, on va recollir a una dona que havia estat reunida amb el detectiu. Prat ho nega i la Policia ha tornat a reafirmar-se, desmentint al cap dels mossos de Felip Puig.

El reconeixement del vehicle tipus berlina es va produir a les hores prèvies a la detenció de Marc, i en plena polèmica política per si la recerca en el cas de Método 3 havia d'estar en mans de la Policia Nacional o dels Mossos. El domicili de Marc estava vigilant per agents de la Policia Nacional des del dissabte 16 de febrer, en produir-se la denúncia d'Alicia Sánchez-Camacho.

Al detectar el vehicle, van assenyalar fonts del cas coneixedores de l'informe policial que recull aquest fet, els agents van realitzar una primera comprovació rutinària del número de la matrícula i van descobrir amb sorpresa que pertanyia a la Generalitat de Catalunya. Minuts després, i en veure que el vehicle recollia a la dona que havia estat amb Marc, van realitzar una segona verificació més a fons i van descobrir que el cotxe corresponia al del director general dels Mossos d'Esquadra.

Aquest estrany succés no va ser l'única trobada entre la Policia Nacional i els Mossos durant aquests dies en relació a l'escàndol dels detectius. El 21 de febrer mentre la comissió judicial realitzava el registre de la seu de Mètode 3, els agents autonòmics van arribar a l'escenari perquè, segons van dir, "es va activar l'alarma de l'agència i es va posar en marxa el protocol establert que consisteix en l'enviament de patrulles", generant moments de tensió entre ambdós cosos policials, un controlat pel PP i l'altre per CiU.

Al marge d'aquest situació, en les dates de la detenció de Marco, els cotxes de la Policia Nacional que vigilaven el domicili van aparèixer un matí amb totes les rodes punxades, mentre que la resta de vehicles particulars estacionats al mateix carrer estaven intactes.

Interior nega la presència del cotxe del director dels Mossos davant la casa del cap de Método 3


El Departament d'Interior ha negat a través d'un comunicat la presència del cotxe del director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, davant la casa del cap de Método 3. Interior nega l'informació i que aquell dia el vehicle de Prat "hagués circulat o estacionat davant la casa del cap de l'agència Método 3". Si Prat ho ha negat, la Policia ha tornat a reafirmar-se, desmentint al cap dels mossos de Felip Puig.

La revolta dels enllaçats arreu els Països Catalans

Aquest migdia han començat les primeres mobilitzacions dels enllaçats pel català a Mallorca, a Eivissa, a València, a Elx, a Alacant, etc. Els manifestants han exhibit el llaç quadribarrat a les solapes, banderes i pancartes i han cridat consignes a favor de la llengua i de l'escola en català. Al llarg de tot el dia les mobilitzacions s'estendran arreu de tot el país. Foto: Més de cinc-centes entitats criden a participar a les concentracions d'Enllaçats per la llengua avui a les principals ciutats, de Perpinyà a Elx (foto d'Elx aquest migdia).

L'anomenada Revolta dels Enllaçats es va començar a gestar ara fa un any a les Illes de manera espontània i com a resposta als constants atacs contra la llengua del govern de José Ramón Bauzá. Ha esta un dels moviments populars més destacats dels últims temps, que ara s'ha estès a la resta del país. Fa uns dies, responent a la crida d'Escola Valenciana, centenars d'estudiants, mestres, pares i mares participaven en les abraçades simbòliques pel català. I avui, hi ha convocades concentracions en defensa de la llengua a les principals ciutats dels Països Catalans.

Perpinyà, Girona, Barcelona, Castelló, València, Eivissa, Palma, Ciutadella i l'Alguer són algunes de les ciutats que avui acullen les mobilitzacions, organitzades per entitats i sindicats del país i amb les quals es vol posar el crit d'alerta a les agressions contra la llengua, intensificades ara amb l'avantoprojecte de la LOMCE, la coneguda llei Wert.

Els organitzadors consideren que hi ha una voluntat clara de convertir el català en llengua de segona i fer de l'espanyol la llengua de referència i prestigi. Per això recorden la importància d'aquesta mobilització d'avui, la primera que es fa de manera conjunta arreu dels Països Catalans.

No són mobilitzacions d'un sol dia, sinó que la intenció dels organitzadors és que les d'avui siguin el principi de tota una sèrie d'accions en defensa de la llengua. 'Si no deixem clar que no obeirem, l'agressió augmentarà', advertia Blanca Serra (en representació de la FOLC) durant la presentació dels actes d'avui.

En totes les concentracions es llegirà el manifest, signat per més de mig miler d'entitats, i que crida a una 'gran resposta general en tot l'àmbit de la nostra comunitat lingüística'. El manifest d'Enllaçats per la llengua defensa la necessitat de fer del català la llengua vehicular a les escoles i també als mitjans de comunicació, l'administració, la justícia i els cossos de seguretat. També exigeixen el ple coneixement del català per a tota la ciutadania, i defensen 'que la construcció d'una comunitat lliure i cohesionada només és possible sobre la base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen social o cultural'.

Barcelona

18:00 Plaça del Rei: Cadena humana i lectura del manifest ENLLAÇATS PER LA LLENGUA. La cadena partirà del lloc de concentració a la Pl. del Rei i s'allargarà enllaçats per les mans per diferents recorreguts possibles.

Menorca

19:00 Sala Multifuncional. Gran Acte Enllaçats a MenorcaVetllada de reivindicació i pinya a la Sala Multifuncional d'es Mercadal, amb la participació de tot tipus de músics de l'illa.L'acte rebrà el suport a distància o presencial de personalitats de diferents àmbits, tant de Menorca com amb una relació especial amb els menorquins.

Sabadell

19:00 Plaça Sant Roc i Plaça Dr. Robert.

Hisenda reclama set milions d'euros als Carulla

L'Agència Tributària ha elaborat un informe que reforça la tesi del delicte fiscal en el cas de la família d'oligarques catalans Carulla. El document xifra en set milions d'euros la reclamació fiscal als germans propietaris d'Agrolimen. Els set milions, segons indica l'informe, inclouen el deute tributari, la sanció i els interessos. No obstant això, el gruix dels diners reclamat es deu a la retenció prèvia no realitzada en les declaracions d'IRPF per un suposat dividend percebut i que suposa el 21% de la quantitat de la qual s'haurien beneficiat els acusats.

El document elaborat per l'Agència Tributària reforça la tesi del delicte fiscal després que l'Audiència de Barcelona reobrís el cas Carulla a mitjans de gener.

La causa, que va ser arxivada a l'octubre per un jutjat de la capital catalana, se centra en la investigació d'un presumpte frau fiscal en una compravenda d'accions entre les companyies Agrolimen i la societat holandesa Merimare, ambdues propietat de la família Carulla, per valor de 61 milions d'euros. El fiscal sospita que els germans es van fer irregularment amb entre 400.000 euros i un milió evadint impostos.

L'Audiència de Barcelona ordena reobrir la causa contra els Carulla per frau fiscal


L'Audiència de Barcelona ha ordenat aquest dijous reobrir la causa contra els sis germans de la família Carulla acusats d'un delicte contra la Hisenda Pública en operacions de compravenda d'accions entre empreses del conglomerat de societats d'Agrolimen, segons l'acte judicial. El fiscal sospita que els germans van utilitzar aquestes operacions per fer irregularment amb entre 400.000 euros i un milió evadint impostos, tal com recollia un informe de l'Agència Tributària.

Ho ha fet després d'acceptar els recursos presentats pel fiscal de Barcelona Francisco Bañeres i l'Advocacia de l'Estat contra el sobreseïment del cas que havia decretat l'octubre el titular del Jutjat d'Instrucció 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel Porras, en no apreciar indicis de delicte en diverses operacions dels germans Lluís, Maria, Montserrat, Artur, Aurèlia i Jordi Carulla.

Manifestants bloquegen el Canal de Suez contra la pena de mort per la massacre de Port Said

Ciutadans de la ciutat egípcia de Port Said intenten bloquejar, muntats en bots i barques, la navegació pel Canal de Suez, en protesta contra la pena de mort per a 21 acusats de la massacre que van causar almenys 74 morts i més d'un miler de ferits. fa un any, per la sentència contra seguidors del club local de futbol que titllen "d'injusta i polititzada". Mentre, els seguidors del club d'El Caire, Al-Ahly, protesten al seu torn contra la sentència absolutòria per altres 28 implicats en el cas (foto dels aldarulls de divendres).

Va ser en un partit entre l'Al-Ahly i el club local de Port Said, Al-Masry, on fa un any van esclatar els enfrontaments

El tribunal egipci va confirmar avui la pena de mort per a 21 acusats de la massacre. Cinc persones van ser condemnades a cadena perpètua, més altres sis a 15 anys de presó. Altres 28 acusats van ser absolts. El fiscal general d'Egipte, Talaat Abdul·là, va declarar que recorrerà les sentències absolutories.

El primer veredicte, emès pel tribunal al gener passat, va provocar desordres massius a Port Said que es van saldar amb desenes de morts i centenars de ferits. Nous enfrontaments amb la policia van esclatar aquesta setmana quan el Ministeri de l'Interior va disposar traslladar als condemnats a la pena capital a una instal·lació fora de la ciutat portuària.

La vigília, les forces policials van ser retirades de Port Said i actualment la seguretat va a càrrec de l'Exèrcit.

CiU: L'aigua de tots en venda a les màfies amigues

Associacions i grups ecologistes reclamen la gestió pública de l’aigua per posar fi a l’ús mercantil que ocasiona la privatització d’aquest bé de primera necessitat. Només durant el 2012 es van iniciar 65.000 processos per tallar l’aigua a famílies catalanes que no podien pagar els rebuts, a la vegada que va incrementar-se la sobreexplotació dels aqüífers i dels rius, amb els consegüents impactes mediambientals.

Segons Enginyers sense Fronteres, aquests són els principals efectes provocats per la privatització del servei d’aigua en molts dels municipis catalans. A través d’un informe, l’ONG analitza els greus perjudicis que ocasiona la cessió a mans privades d’aquest bé tan preuat.

Primerament, assenyala l’important encariment de les tarifes d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), responsable de l’abastament de prop de 5 milions de persones i de bona part de l’activitat econòmica del país, cosa que ha significat un 26% d’augment directe dels rebuts a Barcelona i en moltes poblacions del seu entorn. «Es pot considerar que s’ha concentrat en un sol any l’augment que s’havia calculat per al 2019», afirma l’entitat. Una circumstància que també denuncia la plataforma Aigua és Vida, la qual hi afegeix el greuge ecològic que suposa la privatització de la gestió integral del cicle de l’aigua, on «les fonts naturals tenen un paper essencial per tenir aigua de qualitat i per a la preservació dels ecosistemes i dels entorns aquàtics».

Segons aquesta plataforma ambientalista, constituïda a mitjan 2011 en resposta a la concessió a ATLL de la gestió de l’aigua per part del Govern català, els aqüífers comencen a ser sobreexplotats i els cabals dels rius Ebre, Segre i Ter es posen en perill, una vegada «les empreses privades prioritzen, sempre en la recerca de beneficis a curt termini, la captació d’aigua dels rius i la construcció de transvasaments per fer-hi negoci».

Aigua és Vida s’ha erigit en el principal altaveu contra els articles de la Llei òmnibus que faciliten i permeten aquesta privatització, que, segons l’opinió de la plataforma, «afecta la sobirania del poble de Catalunya». Respecte a la polèmica cessió del control de l’aigua a l’empresa Aigües Ter Llobregat, considera que el seu objectiu no és oferir el servei d’aigua altruistament, sinó repartir beneficis entre els seus accionistes, «i en aquest cas ho fa a través d’un bé imprescindible per a la salut i el benestar de les persones», afirma Eloi Badia, portaveu de la plataforma. Segons Badia, «la privatització no té cap justificació econòmica, al contrari: preveu un augment del cost de l’aigua sense suposar el manteniment dels llocs de treball ni tampoc un millor servei per als veïns i per les veïnes».

Raig d’alternatives

Aigua és Vida també participa en la campanya que l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona impulsa per aconseguir que el servei municipal d’aigua en aquesta ciutat sigui 100% públic.

Ara mateix, explica Badia, l’empresa que s’encarrega del servei d’abastament i de part del sanejament és Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA, de la qual el 80% de les accions està en mans de CaixaBank i Aqualia-FCC (la constructora de les obres del TGV).

«El 19 de desembre passat, durant el ple de l’Ajuntament, el govern municipal va acordar prorrogar la concessió fins a aquest pròxim 31 de març», explica Eloi Badia, davant la qual cosa «demanem que a partir d’aquesta data no es renovi la concessió i que la gestió de l’aigua passi a ser municipal i pública, ja que ha de ser gestionada com un bé públic, no com una mercaderia», insisteix. Fet i fet, a Girona el servei d’aigua ja va ser municipal entre el 1950 i el 1976, sense els impactes tan devastadors per a les butxaques de les famílies i per a l’entorn ecològic de la població.

En aquest sentit, Aigua és Vida recorda que hi ha moltes ciutats del món on la gestió de l’aigua és pública i funciona perfectament. No solament capitals europees, com ara París, que, després de municipalitzar el servei el 2010, ha passat de pagar diners a una empresa externa per a la gestió a tenir un benefici net de prop de 40 milions d’euros.

També un 20% de les poblacions catalanes han optat per defensar la gestió pública de l’aigua. És el cas de municipis mitjans com Mataró, Manresa, Reus, Vilanova i la Geltrú, Campdevànol, Tremp, Vilafranca del Penedès, el Prat de Llobregat o Arenys de Munt, on el model de gestió pública garanteix l’equitat en el servei per damunt de l’afany crematístic que guien les privatitzacions.

A Arenys de Munt, per exemple, l’acord assolit a l’octubre de 2011 per part del govern de coalició format per la CUP i CiU va suposar la cancel·lació del servei a l’empresa Sorea, filial d’Agbar, i el traspàs automàtic de la seva gestió a l’empresa municipal Aigües d’Arenys. Segons l’alcalde de la població, Josep Manuel Ximenis, quan l’Ajuntament va començar a gestionar-lo, va descobrir que el 36% de l’aigua es perdia per culpa de fuites i d’altres problemes que Sorea no s’havia ocupat d’esmenar.

La mort d'Hugo Chávez va ser induïda o natural?

En nombrosos articles els metges seleccionats i entrevistats pels més grans mitjans de comunicació neoliberals han declarat en la seva majoria que era un disbarat la idea del càncer "inoculat" a Hugo Chávez. El que no saben o simplement no volen reconèixer aquests especialistes és que els en experiments dels nazis Josef Mengele, anomenat "Àngel de la Mort", del doctor Wichtmann i els seus col·legues japonesos de l'Esquadró 731, entre molts altres, es van transmetre cèl·lules canceroses als presoners durant la segona guerra mundial. Foto: El president d'Iran plora amb la vídua d'Hugo Chávez.

Gairebé tots els metges van expressar el mateix que la presidenta de l'Associació Argentina de Càncer, doctora Berta Roch qui va opinar que "la inoculació vol dir que un li va injectar alguna cosa a algú. Això es realitza en animals d'experimentació, amb ratetes especials que estan predisposades perquè un pugui inocular. En un ésser humà jo mai ho vaig escoltar. Hi haurà hagut coses boges en la Segona Guerra Mundial, però mai vaig escoltar sobre inocular a algú un tumor".

Moltes d'aquestes proves de nazis i feixistes japonesos han estat seguides per metges nord-americans. Només cal revisar el cas d'una de les figures més rellevants en la lluita per la independència de Puerto Rico durant el Segle XX, Pedro Albizu Campos, conegut com "Mestre" i "l'últim alliberador d'Amèrica" ​​(1891-1965). Si algú s'assabenta sobre el calvari que va viure aquest home per atrevir-se a lluitar per la llibertat del seu poble, li diria el Crist modern. El proper mes es compliran 48 anys de la seva mort per un càncer transmès per radiació.

Uns trenta anys abans que això succeís, l'enginyer químic i advocat de professió graduat de Harvard, Pedro Albizu va publicar un article acusant el patòleg estatunidenc Dr Cornelius P. Rhoads per l'assassinat de molts pacients porto-riquenys al Presbyterian Hospital de Sant Joan, com a part d'una investigació per al Rockefeller Institute de "trasplantament de càncer". Per sustentar la seva denúncia Pedro Albizu va presentar una carta del Dr Rhoads a un dels seus amics.

En la seva missiva el doctor Rhoads escriu que els porto-riquenys pertanyen a una "de les més brutes, mandroses i degenerades races que habiten el nostre planeta. Em fa emmalaltir el fet de conviure amb ells. Són inclusivament inferiors als italians. El que l'illa necessita no és el sistema de Salut Pública sinó alguna cosa per poder exterminar la població. Jo vaig fer el millor per promoure aquest procés d'extermini matant a 8 pacients i trasplantant càncer a diversos pacients més".

A Pedro Albizu Campos va esperar la mateixa destinació quan va ser transferit de la presó al Presbyterian Hospital el 1956. Estant allà, ell va denunciar que s'havia convertit en un conillet d'índies amb qui estaven fent experiments amb radiació transmesa des d'un edifici davant de l'hospital. Va dir que d'una finestra sortien raigs a colors que li estaven cremant el cos. Per protegir-se Albizu cobria el seu cap amb tovalloles mullades rebent dels guàrdies, de l'administració de la presó i de la premsa oficial el sobrenom de "El Rei de Tovalloles" i "El boig".

No obstant això, el president de l'Associació Cubana de la Lluita contra Càncer, Dr Orlando Damuy concloure, després de revisar les cremades al cos de Pedro Albizu que eren producte d'una radiació intensa. Les Nacions Unides davant la qual també es va fer la denúncia mai van fer res per ajudar el líder independentista. Per aquest temps, els presoners independentistes porto-riquenys denunciaven que els estaven implantant uns minúsculs aparells per fer escoltar sons i veus estranyes.

Llavors ningú els cria o els cridaven bojos, avui es pensaria en simples microxips. En1994, durant la presidència de Bill Clinton, 38 anys després del martiri d'aquest lluitador porto-riqueny, el Departament d'Energia dels EUA va revelar que des de 1950 a 1970 havien estat fent experiments amb radiació en éssers humans, utilitzant presoners i sense el seu coneixement.

Si aquests tràgics fets van tenir lloc fa més de 50 anys, no hi ha cap garantia que no es produeixin ara. La mort del líder de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) el 2004 Iàsser Arafat confirma aquesta possibilitat. Segons experts, va ser víctima d'enverinament fulminant dels seus glòbuls vermells i ni tan sols es va poder diagnosticar el producte letal a l'Hospital de París pels metges francesos.

Per descomptat les autoritats israelianes van negar la participació del seu servei secret Mossad en la mort d'Arafat durant nou anys fins finalment el gener d'aquest any, el president d'Israel, Shimon Peres va admetre per primera vegada la participació de Tel Aviv en la mort de l'ex president de l'Autoritat Nacional de Palestina (ANP). Va dir que l'exprimer ministre Ariel Sharon havia ordenat l'assassinat d'Arafat durant una conversa amb l'ex ministre de defensa Shaul Mofaz. Però el destí és tan capritxós que el mateix Sharon des de 2006 es troba postrat en un hospital en estat de coma.

Una ratxa de càncer que està afectant als presidents llatinoamericans també fa reviure la teoria de la conspiració. Segons WikiLeaks, fa dos anys l'ex secretària d'Estat, Hillary Clinton va demanar a l'ambaixadora nord-americana a Buenos Aires, Vilma Socorro Martínez a investigar la salut de la presidenta Cristina Fernández i en especial, si prenia alguna medicina, demanant especificar el nom de pastilles.

Poc després d'aquesta indagació se li va detectar a la presidenta argentina un tumor a la glàndula tiroide però feliçment es va tractar d'un tumor benigne. La mort del seu espòs i candidat presidencial, Néstor Kirchner el 2010 també va provocar diverses sospites.

La història d'aquesta malaltia presidencial sembla no tenir fi. L'actual presidenta Dilma Rousseff va patir de càncer limfàtic mentre estava de candidata a la campanya presidencial. El mateix mal va haver de suportar l'expresident del Paraguai, Fernando Lugo. Al seu torn el president del Brasil, Lula da Silva va ser afectat pel càncer a la gola i el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos va haver de sotmetre's a l'operació a causa del càncer a la pròstata.

Amb tots aquests antecedents queden ben justificades totes les sospites sobre la possibilitat que malaltia fulminant d'Hugo Chávez hagi estat una obra d'una sinistra mà humana. Per alguna cosa el vicepresident veneçolà, Nicolás Maduro va declarar que "Hugo Chávez va ser infectat amb el càncer pels seus enemics imperialistes" i que el govern bolivarià faria tot el possible per descobrir la veritat. Haurà de passar molt temps perquè la humanitat s'assabenti del que va passar realment amb el president bolivarià. El mateix Hugo Chávez va comentar l'any passat és el cas dient que "no seria estrany que ells inventessin tecnologia per disseminar el càncer i que no sapiguem sobre això durant 50 anys".

Del que sí podem estar segurs és que "no ha mort un home, només ha nascut una llegenda" que inspirarà a altres homes a seguir el camí traçat per Hugo Chávez cap a la transformació estructural d'Amèrica Llatina que ja té un gran arrelament popular veneçolà i llatinoamericà. Hugo Chávez va morir per la seva pàtria i per la vida i "els que moren per la vida", segons les estrofes d'una cançó composta per Alí Primer, "no poden dir-se morts".

L'escàndol de la CAN s'estén, organitzat per Sanz i per lucrar als d'UPN

Les primeres declaracions en seu judicial al voltant de la Permanent de CAN (de la qual van cobrar Miguel Sanz, Yolanda Barcina, Álvaro Miranda i Enrique Maya) augmenten l'escàndol de les dietes dels principals líders d'UPN. El sistema de duplicar i triplicar dietes també és obra de Sanz, segons va testificar el secretari d'aquests organismes, Alberto Pascual.

Existeixen sessions de la Junta d'Entitats Fundadores de CAN (JEF) de les que les actes són un «retalla i enganxa» del que s'havia parlat a la Permanent.

El secretari interrogat ahir apunta Sanz com l'ideòleg d'aquest sistema de reunions i diu que l'expresident era qui decidia quan es celebraven les reunions i el que fixava l'ordre del dia.

La JEF és un organisme que va habilitar CAN per donar acomodament als polítics que havien perdut el seu lloc en el consell d'administració després de l'última remodelació dels estatuts, derivada de la fusió de CAN amb Banca Cívica. Va funcionar durant 13 mesos i es va reunir en deu ocasions. Hi van prendre part 11 polítics: nou d'UPN (entre els quals hi ha Sanz, Barcina, Carlos García Adanero i Alberto Català) i dos del PSN (Roberto Jiménez i Samuel Caro). En cinc de les reunions, es va aixecar triple acta i es va cobrar per tant una triple dieta (5.151 euros per dia per als vocals i 8.040 per Sanz, que era el president).

D'altra banda, es reunia també la Permanent, composta pels càrrecs de responsabilitat de la JEF, a saber: el president del Govern (Sanz i després Barcina), el conseller d'Economia (Álvaro Miranda) i l'alcalde de Iruñea (al principi , Barcina i, més tard, Maya). Les reunions eren dobles (3434 euros en dietes per cada un i 5.360 euros per al president). Aquestes sessions de la Permanent també es coneixien com «sessions d'informe».

Sanz va multiplicar les reunions

Segons va explicar ahir als jutjats Alberto Pascual, exsecretari d'ambdós organismes, la JEF hauria d'haver-se reunit trimestralment, però ho va fer gairebé cada mes. El sentit de la Permanent era mantenir un contacte més regular. No obstant això, tots dos organismes van acabar per solapar-se de manera que hi ha actes que són exactament iguals. De fet, hi ha actes de la JEF que són un «talla i enganxa» de la reunió de la Permanent anterior.

El responsable de convocar tant a un organisme com l'altre era Miguel Sanz, en qualitat de president de tots dos (fins que va deixar la vida política). Va ser ell qui decidia reunir encara que fos innecessari. De fet, la jutge va preguntar a Pascual per què es van convocar reunions de la Permanent sense cap fonament, en què només s'informava que no s'havia arribat a cap acord. La resposta de Pascual era sempre la mateixa: ell es va dedicar a complir les ordres de Sanz. Si la justícia entén que el principal objectiu d'aquestes reunions era el cobrament de les dietes, aquí és on estaria el presumpte delicte societari denunciat per Kontuz.

Les convocatòries es realitzaven enviant correus electrònics a ordres de Sanz. Tanmateix, cal remarcar que després del cessament de Sanz, Barcina es va convertir en presidenta de la JEF i la Permanent, de manera que també va poder haver convocat ella les últimes reunions. Tot i això, la idea de desdoblar les reunions de la Permanent i cobrar fins a tres dietes el mateix dia a la JEF també va ser una idea de Sanz, segons va assegurar ahir el secretari. Barcina, simplement, les perpetuar.

El secretari, que era l'encarregat tant dels pagaments com de signar les actes, va explicar a la jutge ahir que en moltes d'aquestes reunions ell es limitava a exposar un Power Point als assistents, i després bolcava en l'acta el contingut d'aquesta projecció que havia preparat.

D'altra banda, Pascual ha insistit en reiterades ocasions que les reunions de la Permanent eren mensuals. Més enllà del seu testimoni (de gran validesa, perquè va estar present en totes elles), el fet que fossin mensuals es corrobora amb el transcrit a les actes, on s'informa dels resultats de CAN del mes anterior. No obstant això, si van ser reunions mensuals encara faltarien més actes per sortir a la llum, ja que només s'han donat a conèixer vuit reunions. L'exsecretari no descarta que apareguin més.

Els plagis eren «habituals»

Pascual justifica que s'aixequessin diverses actes per sessió ja que es tractaven temes de diferent índole i perquè Sanz així ho va determinar des d'un principi. No obstant això, la numeració de les pàgines de les dues actes del mateix dia és correlativa (per exemple, si l'acta de la primera sessió acaba a la pàgina quatre, la segona comença a la pàgina cinc). El secretari va dir desconèixer per què passava això i va donar la culpa al fet que «l'aplicació informàtica era antiga».

Quant a les actes «plagiades», Pascual sosté que és una pràctica normal. Segons ha explicat, una reunió de la Permanent tocava per Nadal i la van endarrerir fins a fer gairebé coincidir amb una reunió de la JEF, de manera que el contingut va ser el mateix. L'exsecretari diu que, llevat que algú ho sol · licités expressament, no era costum recollir cap intervenció en les actes. Com eren sessions només «de seguiment», no s'arribava a cap acord i, per tant, no tenia sentit reflectir res a l'acta. De fet, ha advertit que podria haver altres «retalla i enganxa» en actes d'altres organismes com a la Comissió Executiva i fins al propi Consell d'Administració, el màxim òrgan rector.

El cas Anca, a l'Executiva


Entre la nova documentació aportada ahir als jutjats apareixen detalls sobre crèdits milionaris concedits a una empresa d'Antonio Català, anomenada Anca. Aquests préstecs i les seves pignoracions van passar l'escrutini del Comitè Executiu de la CAN. Català, que és l'amo d'AC Hotels, va emprar aquests diners per un cop de pilota immobiliari a Astúries. Arran d'aquesta operació, Hisenda reclama Català 140 milions d'euros per no haver declarat les plusvàlues. Segons ha explicat Goñi, CAN podria haver de respondre d'aquest deute si no es tracten el recurs que van interposar. L'Executiva no va posar pegues a aquesta operació.