divendres, 10 de maig de 2013

Cap de setmana d'indignació a la plaça Catalunya

Un grup d'indignats han tornat a ocupar la plaça Catalunya de Barcelona aquest divendres per fer un "escratxe al sistema" fins el diumenge a les 18 hores amb punts informatius per divulgar les propostes que han treballat els diferents col·lectius del moviment 15-M al llarg l'any. La intenció principal d'aquesta tercera ocupació és "informar" a la ciutadania dels eixos principals del moviment i no acampar a la plaça, encara que podran fer-ho aquells que vulguin.

Un dels membres dels 'iaioflautes', Celestino Sánchez ha relatat que esperen que la nova ocupació sigui "un salt qualitatiu en idees", ara més concretes, com la renda bàsica universal o la banca pública.

"Ha estat un degoteig permanent que ha anat minant el règim corrupte i sense futur que tenim", ha sentenciat Sánchez, després de ser preguntat sobre el balanç que feia d'aquests dos anys del 15M que, segons ell, ha impregnat a la societat i als partits polítics, que ara inclouen les seves propostes en els programes electorals.

L'activitat informativa començarà aquest dissabte a les 11 hores amb una assemblea general que inaugurarà el conjunt d'activitats i xerrades organitzades per col·lectius, com el de Àgora Constituent, Feministes indignades, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), la de la renda Bàsica Universal i els 'iaioflautes', i comptarà amb activistes socials com la portaveu de la PAH, Ada Colau, o l'advocat Jaume Asens, entre d'altres.

El cap de setmana 'indignat' culminarà, en principi, al final de la manifestació prevista per al diumenge a les 18 hores, que sortirà des de plaça Catalunya i acabarà a l'Arc de Triomf, i que de fet, s'activarà des de les 17 hores, quan els diferents col·lectius començaran a marxar des dels barris barcelonins.

La manifestació s'organitzarà en quatre columnes principals: el col·lectiu en defensa de la Renda Bàsica Universal, el de Feministes indignades, el de la PAH i el dels 'iaioflautes', ha detallat Cristina, una de les portaveus dels 'indignats'.

A partir de dilluns que el moviment seguirà actiu, com fins ara, però en "accions descentralitzades" que no han revelat perquè no es vegin frustrades, ha relatat Cristina, que ha tret importància al fet que acudeixi
poca gent a la plaça durant aquests dies, ja que considera que el principal acte serà la manifestació.

Imputats per suborn dos subinspectors dels Mossos en el ‘cas Macedònia’

El Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona ha imputat per suborn dos subinspectors dels Mossos d'Esquadra per haver acceptat presumptament la invitació d'un empresari per anar a un prostíbul de la capital catalana. La imputació arriba en el marc del cas Macedònia, que investiga una suposada xarxa de corrupció en què hi ha implicats agents policials i narcotraficants. També està imputat el sergent de la policia local de Sitges Blas Nebreda per haver retirat suposadament una multa de trànsit a una tercera persona gràcies a la intermediació de Ranea i també del narcotraficant Manuel Gutiérrez Carbajo (foto).

En concret, el jutge Joaquín Aguirre ha imputat per suborn Jordi Robles i José Ranea, que ja estava imputat en la causa. També ha encausat l'empresari Jacinto C., vinculat a la discoteca L'Atlàntida de Sitges. Roures, que era inspector en cap de la Comissaria dels Mossos a Sitges, i Ranea, que era subcap de la de Vilanova i la Geltrú, són sospitosos d'haver acceptat la invitació, segons han revelat converses telefòniques intervingudes. Segons la resolució judicial, els càrrecs policials van acudir a un local de prostitució situat al carrer Marià Cubí de Barcelona el 8 de juny del 2010.

En l’operació Macedònia també està imputat el sergent de la policia local de Sitges Blas Nebreda per haver retirat suposadament una multa de trànsit a una tercera persona gràcies a la intermediació de Ranea i també del narcotraficant Manuel Gutiérrez Carbajo. També confident policial, Carbajo va mantenir diverses converses amb la finalitat que Nebreda retirés la multa, pel que ha estat imputat pels delictes de prevaricació i suborn.

Escratxe a Rajoy al Saló de l'Automòbil de Barcelona

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha realitzat un escratxe durant la visita del president del Govern, Mariano Rajoy, al Saló de l'Automòbil de Barcelona, ​​al recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc, on ha estat escridassat per desenes de persones. Ada Colau ha explicat la campanya en què simulen portar pantalles de plasma és una caricatura sobre com Rajoy "sembla que entén la democràcia", ja que dóna les rodes de premsa amagat darrera pantalles de plasma.

Els participants s'han concentrat a les portes del saló, vigilat per un desplegament dels Mossos d'Esquadra, abillats amb cartells i samarretes en contra dels desnonaments, i quan Rajoy ha passat per davant durant la seva visita l'han escridassat, xiulat i han cridat: "Rajoy dimissió" i "Culpable".

La portaveu de la PAH, Ada Colau, en declaracions als periodistes, ha explicat que amb aquesta acció en la qual tots els participants portaven un marc de cartró simulant una pantalla de plasma en al·lusió a les rodes de premsa del president, ha informat que es tracta de la "cloenda a la campanya de escratxes realitzada durant la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP)".

Durant la seva visita li han cridat: "Rajoy dimissió" i "Culpable" No obstant això, ha advertit que la PAH ampliarà "les campanyes de desobediència civil" per fer efectius el dret a l'habitatge ia una segona oportunitat, i que es reserven la possibilitat de tornar a fer escraches més endavant. Ha lamentat que el Govern central no ha volgut escoltar la ILP impulsada per la PAH, "aprovant finalment una llei que abans de començar ja és una llei fallida i inútil que no va a solucionar el tema dels desnonaments".

Colau ha criticat que Rajoy doni lliçons de democràcia "quan acusa els defensors dels drets humans i als ciutadans que es mobilitzen de forma legítima de criminals i terroristes". "En canvi, es permeten el luxe de donar-li l'esquena a un clam popular, a un milió i mig de signatures, a una mobilització sense precedents, ja milers les famílies que pateixen l'assetjament de les entitats financeres".

A la protesta, els participants han llançat les tradicionals consignes de la PAH com "Sí que es pot, però no ens deixen", "No ens representen" i "Què passa, què passa, que no tenim casa".

La Fiscalia afirma que Cifuentes va vulnerar el dret de reunió

Activistes del 15-M de la capital han trobat a la Fiscalia un puntal en la seva lluita contra el que ells defineixen com "repressió de baixa intensitat", és a dir, les sancions administratives -algunes de fins a 1.200 euros- que els imposa la delegada del PP a Madrid Cristina Cifuentes per suposadament participar en mobilitzacions no comunicades per la llera oficial a aquest òrgan.

En un escrit, el ministeri fiscal, tot i que no entra en el fons de l'assumpte, diu que hauria d'estimar la demanda per vulneració d'un dret fonamental presentada contra la institució que lidera la feixista del PP Cristina Cifuentes per un activista que va ser sancionat en un acte de protesta convocats pel 15-M a l'observar errors en la instrucció policial.

Considera, com defensen els demandants, que la identificació que va originar la sanció no va ser ratificada per l'agent que la va realitzar, sinó pel cap de l'operatiu. Encara que el cas haurà d'anar a judici-no hi ha data assenyalada encara-els afectats ha acollit amb "sorpresa" el recolzament de la Fiscalia. "Ens hauria agradat més que [la Fiscalia] hagués estimat que es van vulnerar drets constitucionalment reconeguts", assenyala, no obstant, Eduardo Gómez Cuadrado, advocat de la comissió de Legal que va sorgir de l'acampada de la Puerta del Sol i encarregada de donar assistència lletrada als participants en mobilitzacions del 15-M.

Els advocats del 15-M asseguren que més de 1.000 activistes han estat sancionats des de maig de 2011 per suposadament haver-se manifestat o concentrat sense l'autorització pertinent. Encara que les sancions solen rondar els 300 euros, hi ha casos, asseguren els advocats de Legal, en ocasions poden augmentar fins als 1.000 o 1.200. "Succeeix així quan la policia considera a aquesta persona com a organitzadora o quan conclou que hi ha hagut alteració de l'ordre públic", assegura Gómez Cuadrado.

De fet, aquest divendres Legal presentar altres quaranta demandes contenciós-administratives contra altres tantes resolucions de la Delegació de Govern de la Comunitat de Madrid que acordaven sancionar persones per haver assistit, suposadament, a convocatòries que no havien estat comunicades a aquest òrgan pel llera oficial. Aquests recursos arriben després de la "sistemàtica denegació", asseguren els afectats, de les al · legacions presentades per centenars de ciutadans sancionats.

"L'Administració ha ignorat pràcticament totes i cadascuna de les explicacions legades; ha admès proves sense després practicar; ha obviat vídeos, fotografies i testimonis aportats, basant en la pràctica totalitat de les ocasions la sanció en falses imputacions per part dels agent de policia i ha contestat en tot moment amb resolucions estereotipades i de 'curta pega', en una ostentació de pur 'dret de defensa formal', però buit de contingut real o eficàcia material, el que genera un escenari d'absoluta indefensió ", assenyalen els lletrats en un comunicat.

Els activistes creuen que aquestes pràctiques "repressives" estan orientades a desincentivar la protesta social, pel que exigeixen a la Delegació del Govern i el Ministeri de l'Interior que en les mobilitzacions que tindran lloc en els pròxims dies en el marc del segon aniversari del 15-M "respectin l'exercici del dret de reunió".

Carme Puig Antich, sobre la querella argentina contra el franquisme: 'Anem a totes'

El govern del PP, hereu del franquisme genocida, va impedir dimecres que les víctimes de la dictadura feixista declaressin per videconferència des de l'ambaixada argentina a Madrid a la jutgessa argentina María Servini, que instrueix l'única causa judicial oberta a tot el món contra els crims comesos pel règim de Franco al servei de la Monarquia. Aquest fet va generar indignació, també a l'Argentina, sobretot des dels sectors més mobilitzats a favor dels drets humans. Avui n'ha parlat a VilaWeb Carme Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista, i de Marçona Puig Antich, una de les represaliades que havia de declarar dimecres a la jutgessa per vídeoconferència.

'Anem a totes', ha dit Puig Antich, convençuda que el procés judicial prosperarà malgrat els entrebancs que hi posi l'estat espanyol (vídeo). Un estat, diu, 'que fa massa anys que prova d'amagar coses i que tard o d'hora haurà d'ensenyar-les.'

Segons que han explicat els representants de la Plataforma Catalana de Suport a la Querella Argentina (PCSQUA) en la conferència de premsa feta avui a l'Espai VilaWeb, el cas ha despertat interès també entre sectors polítics, sindicals i cultural d'altres països d'Amèrica Llatina, on hi ha represaliats que podrien afegir-se a la querella.

Les maniobres del govern espanyol

Marçona Puig Antich havia de declarar a l'ambaixada argentina, juntament amb familiars de represaliats procedents del País Basc, Galícia, Madrid o Andalusia, així com familiars de nens robats. Cap d'ells no ho va poder fer per les maniobres del ministeri d'Afers Estrangers espanyol, que quan va conèixer –per la premsa, segons el mateix ministeri– que es faria aquesta declaració, va enviar una queixa a l'ambaixador de l'Argentina a l'estat espanyol, Carlos Bettini, demanant que se suspengués. El ministeri espanyol argüia que la diligència s'havia fet sense comunicació prèvia a l'estat ni comissió rogatòria, cosa que segons el govern espanyol era necessària. L'ambaixador va transmetre el 'profund malestar' de les autoritats espanyoles a la jutgessa i va demanar que se suspenguessin les declaracions tenint en compte la possible anul·lació per manca de comissió rogatòria.

La Xarxa Ciutadana de Suport a la querella (Aqua) va manifestar la seva 'gran sorpresa' per la decisió. La PCSQUA, per la seva banda, ha explicat avui que no feia falta que la declaració fós comunicada amb anterioritat a les autoritats espanyoles, perquè es feia des de territori legalment argentí -l'ambaixada– i perquè els testimonis, ciutadans espanyols, ho feien voluntàriament. La plataforma ha recordat que les videoconferències són habituals a l'ambaixada argentina per part de víctimes de la dictadura argentina o d'altres països llatinoamericans. El ministeri espanyol mai no n'havia demanat la suspensió.

Per la plataforma, l'actuació del govern espanyol és un reconeixement implícit de la seva condició d'acusat i assetjat. A més, en paraules del president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, l'estat espanyol ha actuat contra la justícia argentina, 'un fet greu que no es pot menystenir en termes de jurisprudència internacional.'

Tot plegat ha fet que el que havia de ser una reunió el proper 25 de maig d'alguns querellants amb la jutgessa de Buenos Aires, es pugui convertir en una declaració judicial en persona i amb el suport d'importants mobilitzacions, atenció mediàtica i el favor d'importants personalitats argentines de diversos àmbits, segons la plataforma.

Felipe Moreno, coordinador de la plataforma i un dels querellants, ha explicat que el procés judicial continuarà avançamt, sobretot si no s'atura la mobilització social i política. Per això la plataforma cerca suports a Catalunya, al parlament i a nombrosos ajuntaments en els quals van executar desenes de regidors municipals republicans.

La causa


La causa va començar a l'Argentina el 2010 arran de la manca de processos judicials a l'estat espanyol contra els crims del franquisme. Entre els denunciats hi ha Rodolfo Martín Villa, ex-ministre i ex-governador civil de Barcelona; José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento; i Fernando Suárez González, ex-secretari general de Treball. Els altres querellats són Rodolfo Gómez Chaparro, ex-jutge; Jesús Cejas Mohedano, vocal ponent, capità auditor del primer consell de guerra del últims executats pel franquisme; i José Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús Muñecas Aguilar, policies acusats de tortures durant el règim.

'Nou Barris Cabrejada' concentra un miler de veïns i veïnes a la plaça Sant Jaume

Més d'un miler de veïns i veïnes de Nou Barris es van concentrar ahir a la tarda a la Plaça Sant Jaume, on els esperaven treballadors/es de les escoles bressol municipals que impulsen la Plataforma 0-3 de Barcelona, reclamant respostes al govern de CiU de l’Ajuntament de la ciutat. Els activistes socials del districte barceloní, units a a plataforma 'Nou Barris Cabrejada', concentraren un miler de veïns i veïnes a la plaça Sant Jaume, amb el suport dels partits d'esquerres representats en el Consell, exigint al govern municipal de CiU-PP inversions en els barris més castigats per la crisi i les retallades.

A la manifestació organitzada per la plataforma ‘Nou Barris Cabrejada’ si van desplaçar en transport públic centenars de persones des de la Plaça de la República (per insubmissió de la regidora de CiU als acords del Ple de Nou Barris, encara retolada com plaça de Llucmajor) fins a la Plaça Sant Jaume, on es van concentrar per exigir respostes al govern municipal.

Representants de les entitats que integren la plataforma van llegir i lliurar al govern de Trias un manifest, en què reclamen inversions als barris del districte més castigat per l'impacte de la crisi i les retallades. També van expressar el seu malestar per l'actuació de la regidoria del Districte, per la qual cosa han exigit ser rebuts i escoltats per l'alcalde de Barcelona.

Entre les persones que van participar a la mobilització social del veïnat de Nou Barris hi eren els representants territorials i bastants activistes dels partits d'esquerres, autors del manifest conjunt de suport a aquesta mobilització. Així mateix, hi van ser presents els regidors/es de l'Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà i Janet Sanz, d'ICV-EUiA, i Carme Andrès, del PSC, i consellers/es del Districte, Mònica Palet i Pere Fernàndez, d'ICV-EUiA, i Gabriel Garcia i Isabel Iglesias, del PSC.

També van acompanyar la mobilització de Nou Barris varis dirigents d'EUiA, sectorials i territorials. Teresa Ortega, encapçalava la representació d'EUiA de Barcelona, per delegació d'Isabel Ribas, que es trobava al Plenari del Consell de Districte de Sant Martí.

CiU destina més diners a la "Barcelona d'aparador" pija que als barris obrers


El Govern neoliberal de Trias (CiU) a l'Ajuntament de Barcelona ha estat incapaç d'aprovar el pressupost per a aquest 2013 i ha hagut de conformar-se amb mantenir el de l'any passat i desbloquejar petites partides amb el suport dels seus socis del PP. Això ha implicat una inversió molt inferior a la d'anys anteriors: si al 2012 es van invertir una mitjana de 818 milions d'euros anuals, aquest 2013 només s'han pressupostat 254. I la diferència es nota però només en els barris obrers.


Els directius de TV3 i Catalunya Ràdio s’embutxaquen 20 milions d’€ anuals

L’ens públic del que depenen TV3 i Catalunya Ràdio destina 111 milions d’euros al pagament dels sous dels treballadors i al voltant d’un 10% (10 milions) es destina a pagar els sous de les cúpules dels mitjans públics, segons els seus comptes. Els comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio, però, discrepen de la xifra i eleven el pagament de sous fora de conveni a 20 milions d’euros durant el 2012. Foto: Artur Mas maquillant-se a la seva.

El comitè inclou en els sous fora de conveni no únicament els directius dels mitjans, sinó també la categoria H, de la que formen part caps de secció de redacció, delegats, corresponsals i editors i que tenen un salari mínim un 20% superior a la categoria precedent, la F, de la que formen part la majoria dels treballadors de la plantilla de TV3. Segons el comitè, el sou mitjà d’un directiu és d’uns 76.000 euros anuals, mentre que un membre de la categoria H arriba als 62.500 i un treballador es mou entre els 42.000 i els 44.000 euros.

La batalla de xifres arriba en un moment de molta tensió, després que la direcció de CCMA fes públics els sous dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio. La plantilla ho va interpretar com una mesura de pressió abans de la negociació del nou conveni i per intentar justificar davant l’opinió pública la cada cop més confirmada intenció de presentar un ERO per acomiadar 500 treballadors.

D’altra banda, els comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han coincidit aquest divendres en reivindicar que són estructura d'Estat, en criticar durament les retallades que se'ls hi vol aplicar i en rebutjar l'avantprojecte de pressupost de la CCMA, en compareixença al Parlament. "En 30 anys TV3 no ha estat mai tan amenaçada com ara ni tan sols en els seus inicis", ha destacat Núria Amat, presidenta del comitè d'empresa de TVC.

Per la seva part, Rosa Gordillo, secretària del comitè d'empresa de Catalunya Ràdio, ha manifestat que no exagera quan diu que "el treballador de Catalunya Ràdio se sent abandonat per la direcció de la CCMA".

Acomiadaments a l’ACN


D’altra banda, l'Agència Catalana de Notícies (ACN), que també està finançada fonamentalment per la Generalitat, ha acabat acomiadant set treballadors, de manera que la plantilla de l’agència queda formada per 60 persones. Inicialment, la pretensió era fer fora 15 treballadors, segons havia denunciat el comitè d’empresa. La mesura es justifica per la rebaixa de 600.000 euros en l’aportació que enguany hi farà la Generalitat. Els treballadors mantenen la seva oposició i dimecres vinent portaran a terme una vaga per demostrar-ho.

Desmentiment del professor Navarro sobre la seva candidatura

El professor Vicenç Navarro ha desmentit avui al seu blog que pensi presentar-se com a candidat a les eleccions europees (o qualsevol altres eleccions) tal com erròniament s'ha presentat en diversos diaris digitals i que nosaltres -desconcertats, tot hi ha que dir-ho, per la diversitat ideològica dels supòsits candidats- varem recollir també.

Alguns noms destacats vinculats a l’àmbit de l’esquerra, però majoritàriament fora dels partits polítics, estan plantejant-se preparar una llista electoral per a les europees amb l’objectiu de recollir el vot ‘indignat’, desencantat amb els partits i els seus representants. Entre els impulsors hi hauria l’exjutge Baltasar Garzón, l’economista Vicenç Navarro, o l’exdirector de la Unesco Federico Mayor Zaragoza, Miguel Castells i Alberto Garzón entre d’altres.

Segons aquesta mateixa informació, aquesta possible llista és ja alguna cosa més que un simple projecte, i aquest mateix més de maig podria donar-se a conéixer públicament, amb noms definitius. A més dels ja esmentats, hi podria formar part el també economista Juan Torres, coautor, amb Navarro i el diputat de IU Alberto Garzón del del llibre ‘Hay Alternativas’, que ha tingut una molt bona acollida entre el món ‘indignat’. També hi podria participar el veterà advocat Miguel Castells, vinculat a l’esquerra abertzale.

Entre els promotors destaca l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, actualment resident a Colòmbia, però amb constants viatges a Madrid per establir-se a curt termini a la capital, on ja ha fundat un bufet d'advocats especialitzat en Dret Penal internacional. Altres impulsors del projecte són:

- Federico Mayor Zaragoza: Director general de la Unesco de 1987 a 1990. També va ser ministre d'Educació i Ciència de 1981 a 1982. En l'actualitat presideix la Fundació Cultura de Pau, i al gener d'aquest any va recolzar la manifestació a Bilbao a favor de l'acostament de presos d'ETA.

- Miguel Castells: Advocat i ex senador d'Herri Batasuna (HB).

- Vicenç Navarro: Sociòleg i politòleg, és un ferm defensor d'un sistema econòmic diferent al neoliberalisme que, al seu parer, ha fracassat. Ha exercit, durant la seva carrera, el paper d'assessor per a diversos governs, i també per l'ONU i l'Organització Mundial de la Salut. En l'actualitat és catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

- Juan Torres: Catedràtic d'Economia a la Universitat de Sevilla, ha estat un dels més ferms defensors del moviment '15-M 'des dels seus inicis. Al costat de Vicenç Navarro, i el diputat d'IU Alberto Garzón, va escriure el llibre 'Hay Alternativas', amb projectes i propostes per crear ocupació a Espanya.

La Plataforma per l'Escola Pública qualifica "d'èxit" que s'ajorni la llei i exigeix que Wert dimiteixi

La Plataforma per l'Escola Pública considera un "èxit" que el Govern hagi ajornat l'aprovació de la reforma educativa després de la vaga i les manifestacions d'aquest dijous i ha exigit la dimissió del ministre, José Ignacio Wert, a l'entendre que està "desautoritzat". El Consell de Ministres tenia previst aprovar aquest divendres el projecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), la coneguda com a 'llei Wert', però finalment no ho farà.

El Ministeri d'Educació desvincula aquesta decisió de la vaga general educativa celebrada aquest 9 de maig, que convocava a professors, alumnes i pares alhora de tots els nivells educatius, d'infantil fins a la universitat, per primera vegada en la història d'Espanya. Les fonts consultades afirmen que s'ha ajornat perquè queden per ultimar "detalls tècnics" de la memòria econòmica de la llei.

Per a la plataforma, integrada pels sindicats UGT, CCOO i STES-I, els pares de la CEAPA i el Sindicat d'Estudiants, l'ajornament reflecteix "la soledat" dins del Govern del seu promotor, el ministre José Ignacio Wert.

La Plataforma demana la dimissió de Wert per estar "desautoritzat"


En declaracions a Efe, el secretari general de l'Ensenyament de CCOO, Francisco García, ha afirmat que el ministre està "desautoritzat" perquè ha assegurat que l'avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) anava a anar al Consell de Ministres d'aquest divendres i "no ha estat així".

Wert "està desautoritzat i no li queda molt crèdit", ha insistit García, qui creu que l'executiu està en una situació "d'aïllament polític i social" i aquest ajornament és fruit també del seu "aïllament de la comunitat educativa".

El portaveu de la Confederació Sindical de treballadors de l'ensenyament (STEs), Augusto Serrano, ha destacat que l'ajornament de l'aprovació al Consell de la Lomce és "una derrota" Wert. "El Govern ha tingut més cap que el ministre", segons Serrano, que ha demanat la seva substitució per un altre ministre "més dialogant".

Carlos López Cortiñas, d'UGT, ha comentat que Wert és un ministre que, en lloc de "generar consens, genera confrontació i no és la persona més adequada per a un nou procés de renegociació".

Així mateix, ha opinat que la "mobilització contundent" de la comunitat educativa de dijous té relació amb l'ajornament en l'aprovació de l'avantprojecte. Per a la portaveu del Sindicat d'Estudiants, Ana García, l'ajornament de la, segons ella, "contrareforma franquista", és "una victòria" de la comunitat educativa.

Wert "està desautoritzat i és un escàndol que encara no hagi dimitit", ha ressaltat Garcia, que ha avisat que si no es retira del tot la LOMCE el Sindicat d'Estudiants continuarà amb les mobilitzacions des de "el primer dia del curs que ve".

Ha quedat "clar" que Wert "no és l'interlocutor"


El portaveu de la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (Ceapa), José Luis Pazos, ha assenyalat que ha quedat "clar" que el ministre Wert "no és l'interlocutor" de la comunitat educativa, ja que "ningú" el reconeix com a tal, així que el president del Govern ha de canviar.

"La societat espanyola ha parlat de forma incontestable i el ministre ha perdut la carta que jugava", ha comentat en al·lusió a la vaga i manifestacions d'ahir contra la Lomce i la intenció de Wert que el Consell de Ministres l'aprovés avui.

Dos dels sindicats de docents que no van recolzar la convocatòria de la vaga però que no estan d'acord amb el text de l'avantprojecte -CSIF i ANPE- també han comentat la seva satisfacció per l'ajornament de l'aprovació de la Lomce.

Així, Adrián Vives, president del sector d'Ensenyament de CSIF, s'ha felicitat per l'ajornament, ja que portar l'avantprojecte al Consell de Ministres era un "insult" i "una falta de respecte" a la societat al no comptar amb el suport "d'un sol sector de la comunitat educativa".

Demanen la retirada del text de la 'llei Wert'


Vivas ha demanat al ministre Wert la retirada del text i que convoqui a totes les forces polítiques i socials per intentar aconseguir un Pacte d'Estat per l'educació, "de llarg recorregut" i que no calgui canviar per qüestions ideològiques amb cada nou Govern .

I el president d'ANPE, Nicolás Fernández, ha assenyalat que ha considerat "lògic" l'ajornament de l'aprovació, el que s'ha interpretat com una "rectificació" per una decisió "política" del Govern.

"Obstinar a tota costa en portar una norma sense consens i sense adaptar-la als canvis que suggereix el Consell d'Estat seria un error", ha comentat abans d'afegir que si la norma neix sense consens tindria molt poc recorregut.

Ha demanat al ministeri que parli amb la comunitat escolar, en particular amb els professors, i que reflexioni, ja que hi ha assumptes que mereixen donar-li diverses voltes.

Assassinen al nét de Malcolm X a Mèxic

Malcolm Shabazz, un dels nét del difunt líder afroamericà, defensor dels drets civils Malcolm X, va ser assassinat dijous a Mèxic. La víctima, un activista civil de 29 anys, va perdre la vida per la gravetat de les ferides, però, les circumstàncies exactes de la seva mort encara no han estat confirmades. Shabazz va patir greus ferides després que li tiressin d'un edifici o li disparessin després de ser segrestat a la ciutat de Tijuana, estat de Baixa Califòrnia, Mèxic.

Terrie M. Williams, una amiga de la família de Shabazz, mitjançant un missatge publicat al seu compte de Twitter va anunciar la seva mort: "Jo confirmo, per l'ambaixada d'Estats Units, de part de la família, la tràgica mort de Malcolm Shabazz, nét de Malcolm X. La declaració de la família està per arribar".

Shabazz (foto) va ser detingut el febrer de l'any en curs per agents de l'Oficina Federal d'Investigació (FBI, per les sigles en anglès) poc abans que realitzés un viatge a Teheran, capital de l'Iran, per participar en la conferència 'Hollywoodisme i el Cinema'.

La Presidenta sud-coreana destitueix el seu portaveu per escàndol sexual

La presidenta neonazi sudcoreana, Park Geun-hye -filla del dictador genocida assassinat a finals dels 70-, ha destituït el seu portaveu, Yoon Chang-jung (foto), per una presumpta agressió sexual durant la seva visita oficial als Estats Units, ha informat aquest divendres la premsa local, citant un anunci publicat dijous per l'oficina presidencial sud-coreana als EUA. Yoon Chang-jung, de 57 anys i experiodista, és sospitós d'haver agredit sexualment una jove que treballa com a becària a l'ambaixada sud-coreana a Washington.

L'informe indica que la policia de Washington ha obert una investigació sobre l'al·legació, però es va negar a revelar més detalls.

Yoon estava acompanyant Park en una visita oficial als EUA, la qual inclou una reunió amb el president nord-americà Barack Obama a la capital nord-americana, ha informat l'agència de notícies Yonhap.

El cap de la secretaria de premsa presidencial, Lee Nam-ki, va indicar que el comportament inadequat de Yoon danya la dignitat nacional.

La destitució de l'oficina presidencial va ser una sorpresa, ja que Park encara es troba en la seva visita de cinc dies a EUA.

S'ha informat que l'oposició principal de Corea del Sud, el Partit Democràtic, va instar aquest divendres a Park que demani disculpes al poble sud-coreà i la va criticar per haver nomenat portaveu a Yoon tot i que aquest no estava qualificat per al lloc.

Les pintures i gravats rupestres de la cova d'Askondo daten de fa 23.800 anys

Les pintures i gravats rupestres localitzats a la cova d'Askondo, ubicada a Mañaria, van ser pintades fa uns 23.800 anys. Podria ser el tercer conjunt artístic més important del paleolític a Biscaia. En aquests dos últims anys, els científics han documentat la cova, en què han identificat un total de 38 figures majoritàriament pintades, totes en vermell, destacant una desena de cavalls i una mà humana (foto).

La cavitat està situada en una zona rural, sota una pedrera. Era coneguda la seva existència, i de fet, en els anys 70, després de publicar la troballa de restes òssies en ella, va patir diversos sabotatges amb grafits i la espoliar.

Entre aquests danys i els produïts per l'activitat de la pedrera, la cova es va catalogar en 1982 com un jaciment destruït a l'efecte arqueològics, fins que en 2011, un equip que va tornar a estudiar les coves biscaïnes va descobrir en ella unes pintures i gravats.

Són representacions figuratives de cavalls, amb el morro sinuós, el que els arqueòlegs anomenen «morro d'ànec", un estil que correspon amb les troballes d'altres coves europees de la mateixa època, fa uns 25.000 anys. No obstant això, la pintura vermella i el gravat no es poden datar directament.

Ha estat la troballa d'un os de cérvol incrustat a la paret, a dos metres d'alçada al costat de les pintures, datat mitjançant el carboni en 23.800 anys d'antiguitat, el que ha permès una datació relativa de l'època gravetià pel conjunt artístic, segons han explicat els arqueòlegs investigadors del jaciment, Diego Gárate i Joseba Rius.

Les pintures estan situades en la seva majoria a prop de l'entrada, on arriba la llum natural, encara que hi ha tres sèries de línies vermelles al fons de la cavitat. Una altra de les seves característiques és la seva mida, ja que els cavalls fan 1,70 metres, enfront dels quaranta centímetres que, per exemple, tenen els de Santimamiñe.

A més de documentar les pintures, els arqueòlegs han excavat en diverses zones de la cova, el que ha permès documentar l'ús de la cavitat durant seixanta mil anys, quan ha estat habitada alternativament per óssos i per humans.

S'han recuperat 5.839 restes de fauna, la majoria d'óssos de les cavernes, i nombroses restes de l'activitat humana, des que els neandertals van visitar esporàdicament la cavitat fa seixanta mil anys i van deixar algunes eines de pedra fins que fa 3.300 anys es va utilitzar com a sepulcre per dipositar morts, per la qual cosa s'han trobat una dotzena de restes humanes.

Amb l'estudi científic, la Diputació de Biscaia ha editat un llibre en el qual es descriuen les troballes, que segons els arqueòlegs, s'han situat a la cova de Askondo com el tercer conjunt artístic més important del paleolític a Biscaia, després de la popular cova de Santimamiñe i la de Areatza.

El govern alemany no fa el que predica

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que els successius governs alemanys, tant els presidits pel canceller Schröder com les coalicions governades per la Sra Merkel, no han seguit les polítiques d'austeritat que s'estan imposant a la resta dels països de l'Eurozona i molt en particular als països del sud com Espanya. No hi va haver cap mesura d'austeritat fiscal en les reformes del canceller Schröder. El dèficit i el deute públic van augmentar notablement durant el mandat del govern socialdemòcrata, creixement que va continuar durant el govern Merkel.

Un missatge que el govern Merkel emfatitza constantment a favor de les polítiques d'austeritat que està imposant a la resta de l'Eurozona és que aquests països han d'aprendre de les reformes realitzades en aquell país, que van incloure mesures d'austeritat que en llenguatge pla vol dir retalls de despesa pública, incloent el social, per tal de reduir el dèficit i el deute públic.

En aquest missatge s'emfatitza que en el període que va de 2003 a 2005, el govern alemany va prendre una sèrie de mesures de disciplina fiscal que expliquen el suposat èxit del seu model. Suposadament, aquestes mesures es van prendre durant les reformes iniciades pel canceller Gerhard Schröder (i presentades al Parlament alemany el 14 de març de 2003) i que van determinar, per cert, l'escissió del Partit Socialdemòcrata i la seva molt marcat descens en el procés electoral. Aquestes polítiques de suposada disciplina fiscal van ser més tard continuades-segons el govern Merkel-per la coalició governant del Partit Conservador Cristianodemòcrata amb el Partit Socialdemòcrata.

Fins aquí la versió de l'establishment alemany de per què a Alemanya li ha anat bé: va prendre la medicina que necessitava, i tot i que va ser amarga, el va salvar de la crisi. D'aquí que els altres països de l'Eurozona, i molt especialment els suposadament més malgastadors, com els països perifèrics o PIGS (Portugal, Irlanda, Espanya i Grècia), hagin de fer el mateix, és a dir, imposar la disciplina fiscal, retallant i retallant fins a aconseguir la reducció del dèficit i del deute públic i així recuperar la famosa "confiança dels mercats financers" (una de les frases més repetides en el missatge promogut pel govern alemany).

Aquesta versió del que va passar a Alemanya s'ha convertit en dogma i es reprodueix constantment als mitjans de major difusió. Així, el passat diumenge 5 de maig, en un article sobre la situació a Europa, publicat a El País ("L'austeritat trenca l'eix París-Berlín"), els corresponsals de tal diari a París (M. Mora, C. Pérez i J. Gómez) indicaven que "les retallades de Schröder salvar Alemanya de la crisi en què es troba França", implicant que el que el president Hollande hauria de fer és el que, segons sembla, el canceller Schröder va fer amb les seves reformes, és a dir, retallar i retallar despesa pública.

I, per si fos poc, en el mateix nombre, en una entrevista a El País al sociòleg alemany més conegut a Espanya, el professor Ulrich Beck (col·laborador freqüent en les seves pàgines), aquest indicava amb to d'aprovació que "hi ha un consens sobre que l'èxit alemany es deu a les retallades del canceller socialdemòcrata Schröder. Es creu que això va funcionar a Alemanya i ha de ser bo per a tothom" (" Alemanya imposa les seves receptes amb una plantilla moral". El País 05.05.13).

La falsedat del dogma promogut pel govern alemany


El problema amb aquesta interpretació del suposat èxit del model alemany com a conseqüència de l'austeritat fiscal és que les dades assenyalen que no hi va haver cap mesura d'austeritat fiscal en les reformes del canceller Schröder. Dos economistes de l'Institute for the Study of Labor (IZA), Ulf Rinne i Klaus F. Zimmermann ("Is Germany the North Star of Labor Market Policy") han mostrat amb tota claredat i detall que el dèficit i el deute públic van augmentar notablement durant el mandat del govern socialdemòcrata, creixement que va continuar durant el govern Merkel. En realitat, el deute públic va pujar durant el període 2000-2010, ni més ni menys que un 40%, creixent molt més ràpidament que el PIB. On era l'austeritat?

En realitat, Alemanya no ha estat un país els governs s'hagin caracteritzat per la seva austeritat de despesa pública. Abans al contrari, la gran expansió de tal despesa que va passar arran de la unió alemanya, amb la integració de l'Est d'Alemanya, i l'expansió de l'Alemanya occidental a l'oriental, estimular la seva economia, i indirectament, l'economia europea. I ho va fer a base d'augmentar el seu dèficit públic, passant d'estar en superàvit el 1989 (0,1% del PIB) a tenir dèficit públic a partir de llavors cada any, aconseguint tal dèficit un 3,4% del PIB el 1996. I una cosa semblant va passar en els anys del mandat dels cancellers Schröder i Merkel.

¿D'on treu, doncs, el govern Merkel l'autoritat moral d'exigir a altres països el que els successius governs alemanys no van fer? ¿I amb quina autoritat moral el govern Merkel exigeix ​​a Grècia (país que va ser ocupat per l'Alemanya Nazi) que pagui el seu deute, en quantitats que li representarien un 40% del PIB, quan després de la derrota es va permetre a Alemanya que no destinés més d'un 5% dels seus ingressos per les exportacions a pagar el seu deute a les potències vencedores? (Pedro Olalla al blog Ganes d'escriure de Juan Torres).

El que en realitat va fer el canceller Schröder va ser redistribuir la riquesa generada amb l'augment de la productivitat cap a les rendes del capital a costa de les rendes del treball, creant un problema molt seriós de insuficient demanda domèstica que va intentar pal·liar amb un augment del deute pública, possibilitat negada pel govern Merkel als països PIGS. És més, la despesa pública regional i local va augmentar mitjançant polítiques públiques a què Merkel s'oposa a altres països.

Va ser aquesta redistribució les rendes a favor de les rendes del capital la que va causar la gran rebel · lió de les bases socialdemòcrates i la caiguda electoral en picat d'aquest partit. Aquestes reformes (centrades en la reforma laboral) deteriorar en gran manera el mercat laboral. El baix atur es va deure a la reducció del temps de treball, mesura pressionada pels sindicats, la implementació va ser facilitada pel sistema de cogestió existent a Alemanya. Continuar indicant que aquest baix atur es deu a les polítiques d'austeritat és ignorar tota l'evidència que nega tal proposició.

Un vídeo contra l'autisme del subnormal Rajoy i les seves bajanades: #DóndeVivesMariano

Les Joventuts Socialistes han fet públic aquest divendres un nou vídeo per deixar en evidència el poc coneixement de la realitat que va mostrar el president del Govern, Mariano Rajoy, dimecres passat, durant la seva intervenció al Congrés dels Diputats. Així, l'enregistrament intercala una successió de dites d'aquest discurs de Rajoy amb titulars de premsa intercalats dels últims quinze dies.

Segons expliquen els joves del PSOE a través d'una nota de premsa les imatges traslladen "com la visió idíl·lica que va exposar el president del Govern xoca amb la situació de la nostra economia, que avalen les dramàtiques xifres de l'atur, la recessió econòmica o el desmuntatge l'Estat del Benestar, i que han estat recollides en grans titulars de premsa".

Així, davant d'un Rajoy per al que "Espanya està ja en una situació nova, més sòlida i amb més futur", que implica una "bolcada en l'economia espanyola" per estar posant en pràctica la "millor política d'ocupació possible", està la cruesa que reflecteixen els mitjans de comunicació: "L'economia caurà fins al 1,5%"; "El Govern es rendeix davant l'atur i només ofereix més impostos", "els Pressupostos de 2013 es tornen paper mullat", "El clam contra la política de Rajoy pren en els empresaris", "atur rècord", "el Govern descarta que l'atur baixi abans del 2015", "la fi de la crisi es retarda fins al 2016", "Cop a la dependència"...

A més, les JSE han difós un hashtag perquè circuli per les xarxes socials: #DóndeVivesMariano.

Demanen que Barcina i els lladres d'UPN-PSN «tornin lo robat»

La plataforma 'Barcina Go Home' s'ha concentrat davant el Palau de Justícia de Nafarroa per denunciar que els dirigents d'UPN i PSN que declaren davant la jutge en relació amb la causa oberta pel cobrament de dietes a Caja Navarra «són testimonis i una mica més». Tots ells «han estat testimonis muts, sords i cecs del desfalc de Caja Navarra», ha manifestat un portaveu de la plataforma, Israel González, qui ha remarcat que un dia més són «aquí, a l 'entrada de la vergonya dels navarresos i les navarreses».

Cap a les 09:00 ha començat la concentració que té previst quedar-se al lloc al llarg del matí coincidint amb les declaracions dels sis testimonis citats per la titular del jutjat d'instrucció número 3.

Davant d'ella al llarg del matí van a declarar l'exconseller i parlamentari d'UPN, Javier Caballero, el conseller d'Educació, José Iribas, el secretari general del PSN, Roberto Jiménez, el parlamentari del PSN Samuel Car, el portaveu parlamentari d'UPN, Carlos García Adanero i el president del Parlament, el també regionalista, Alberto Català.

La plataforma, integrada per diferents col·lectius socials, està convençuda que «ells coneixien perfectament el que estava succeint a Caja Navarra i no van fer absolutament res fins que va caure el castell de cartes que va ser la Caixa d'Estalvis de Navarra».

Llavors, ha assenyalat González, «l'únic que van fer va ser aparèixer a la premsa dient que ells no sabien res del que estava passant».

Durant la protesta s'han corejat crits com «són testimonis i una mica més», «que tornin el robat» o «Kontuz aurrera», en al·lusió a l'associació que ha denunciat el cobrament de dietes i ha possibilitat aquesta investigació judicial.

La PAH ocupa la seu del Banco Popular

La plataforma, que ha ocupat el banc (foto), denuncia que porten dos mesos de negociacions amb l’entitat sobre 60 casos i no s’ha resolt cap dels expedients que els van prometre abordar. Reclamen interlocutors vàlids, lloguers socials i reunions regulars.

Desenes de membres de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Catalunya han ocupat divendres la seu central del Banco Popular a Barcelona, al passeig de Gràcia, per exigir la negociació col·lectiva de 60 casos de persones amenaçades de desnonament. Les PAH catalanes asseguren que porten dos mesos de negociacions amb l’entitat i encara no s’ha resolt cap dels casos, malgrat el banc va prometre a la mateixa PAH posar fil a l’agulla després que el 28 de febrer d'aquest any ja van fer una ocupació de la mateixa seu per demanar la negociació de 40 casos.

Els activistes asseguren que no es mouran del lloc fins que obtinguin respostes de l’entitat, que en un primer moment s’ha dirigit a ells dient-los que no negociarien. Les PAH catalanes reclamen al Banco Popular interlocutors vàlids, lloguers socials i reunions regulars amb representats de l’entitat. L’acció s’ha pogut seguir a la xarxa social Twitter amb l’etiqueta #PopularVasANegociar.

La fiscalia nazi a Euzkadi demana 14 anys de presó per participar en una vaga

Al juny de 2012 l'Ertzaintza va detenir tres joves de Deustu (Irantzu Yaldebere, Jon Telletxea i Urtzi Martínez) i un Indautxu (Aitor Fernández), sota l'acusació d'haver participat en uns incidents a Bilbo durant la Vaga General del 29 de març. El muntatge policial feixista en què es basa l'acusació es va confirmar quan es va tenir coneixement de les acusacions concretes a què s'enfronten, recolzades únicament per reconstrucció policial i sense cap prova que acrediti la seva participació. A més el fiscal de la dictadura nazi demana més de 14 anys per a cada un i 18 mesos de treball social per a la menor d'edat, imputant-los falsos greus delictes relacionats amb els esmentats incidents. El desvergonyiment del nazisme espanyol cada dia és més escandalós i repugnant.

Aitor, Irantzu, Jon i Urtzi són joves que treballen activament en el moviment social dels seus respectius barris i són membres de l'Assemblea de Vaga de Deustu i, no ens cap cap dubte, és per això que són utilitzats com a cap de turc.

És evident que el que estan castigant no són els desordres o agressions, sinó la lluita i el compromís per un altre model socioeconòmic. A mesura que avança la lluita d'amplis sectors populars i de la classe treballadora, la repressió també creix. Aquí hi ha els atacs al moviment contra els desnonaments, els atacs a vaguistes a Gernika i Iruñerria...

Tenim molt present que aquest cop repressiu, així com molts altres, té dos clars objectius: la criminalització i la desactivació de les lluites socials. I en aquest camí, però en una única direcció, van a utilitzar tots els mitjans que tinguin a la seva disposició: policia, mitjans de comunicació, sistema judicial...

En base a tot l'anterior, els que signem aquest manifest:

- Exigim la fi del muntatge policial i l'arxiu de la causa.
- Ens comprometem a participar en les diverses iniciatives que s'organitzin.
- Ens comprometem a denunciar i socialitzar una injustícia tan gran.
- Expressem el nostre suport i solidaritat cap a les persones encausades.

Plataforma popular Grebalariak aske!

El PP va pagar sobresous a Aznar quan era president del Govern

L'encreuament de dades d'Hisenda i de la comptabilitat oficial del PP que estan en mans del jutge Pablo Ruz, encarregat de la investigació del cas Bárcenas, permet concloure que José María Aznar va cobrar fins a en tres ocasions "despeses de representació" quan ja era president del Govern, en 1996, per import de 2,7 milions de pessetes (16.755 euros). El partit, però, va congelar tota remuneració a altres membres que van ocupar càrrecs a l'Executiu. La Llei d'incompatibilitats vigent prohibia als ministres i al president rebre retribucions dobles. Ni Aznar ni el PP han volgut comentar aquests pagaments.

Segons un informe que l'Agència Tributària va posar en mans de Ruz, el partit, que llavors tenia com a gerent a Luis Bárcenas, va abonar al seu president aquest exercici 12.174.073 pessetes (73.167 euros) i li va practicar una retenció del 46%. Aquests abonaments es van realitzar entre el 31 de gener i el 17 de juny, quan Aznar ja portava un mes i mig a La Moncloa. En la comptabilitat oficial de la formació conservadora que el Tribunal de Comptes va remetre al jutge corresponent a 1996, Aznar no apareix amb el seu nom i cognoms, però sí hi ha un codi, el 053, al qual s'atribueixen 16 ingressos amb diferents quantitats que sumen exactament 12174073 pessetes (73.167 euros), els mateixos que, segons Hisenda, va percebre Aznar.

En els mesos previs a la cita amb les urnes, el 3 de març de 1996, la corrupció s'havia pujat al carro de les preocupacions de la societat espanyola, que va desallotjar de la Moncloa Felipe González, acabant amb 13 anys de Govern socialista.

Aznar va tenir per davant dues legislatures, que va estrenar adoptant dures mesures per reduir el dèficit i el deute espanyol de cara a l'entrada a la moneda única. Els primers pressupostos del seu mandat van ser els més restrictius d'Espanya des de 1977 i, entre altres coses, van ordenar la congelació dels salaris dels empleats públics.

Abans que tot això passés, el seu partit va compensar utilitzant una fórmula que a dia d'avui la formació considera perfectament legal. Entre gener, febrer, març, abril i el 3 de maig, dos dies abans de la seva presa de possessió, li va abonar sobresous per un total de 9.392.591 pessetes (56.500 euros). Investit president, en tres ocasions va rebre en total altres 2.781.482 pessetes (16.755 euros). Els dos últims ingressos estan datats el 17 de juny de 1996, un mes i 12 dies després de la seva presa de possessió.

La Llei d'incompatibilitats dels membres del Govern vigent llavors aclaria que els ministres i el president exercirien les seves funcions "amb dedicació absoluta" i no podien "compatibilitzar la seva activitat amb l'exercici, per si o mitjançant substitució, de qualsevol altre lloc (...) de caràcter públic o privat". La llei també prohibia les retribucions "de qualsevol percepció que directament o indirectament provingui d'una activitat privada", amb tres excepcions.

Consultada la secció de Gestió d'incompatibilitats del Ministeri d'Hisenda, assegura que exercir el càrrec de president d'un partit es considera a efectes legals una activitat privada. Com a tal, la llei de 1995 només feia compatible la presidència del Govern amb aquestes tres situacions: la gestió del patrimoni propi o quan el titular participés "com a ponent en congressos, seminaris, conferències (...) de caràcter professional" o a "entitats benèfiques", sempre que com a contrapartida no generés una "relació d'ocupació".

Quan la formació no governava, els sobresous eren habituals al PP per compensar als seus diputats pels baixos salaris oficials, com va relatar el mateix Luis Bárcenas davant el jutge. Mariano Rajoy, que aquest any va ingressar 3,5 milions de pessetes (21.000 euros) com a despeses de representació del PP, va deixar de cobrar sobresous del partit quan va ser nomenat ministre d'Administracions Públiques, igual que Francisco Álvarez-Cascos, que en els cinc primers mesos de l'any que el PP va vèncer a les urnes va rebre sis milions de pessetes (36.000 euros).

Girona: 'Temps de Flors' tindrà versió «nocturna»

Temps de Flors tindrà aquest any versió nocturna. Girona acollirà per primera vegada la campanya Flors de nit, en la qual més de 30 bars, restaurants i locals d'oci nocturn oferiran a partir de les vuit del vespre aperitius, dolços, menús i begudes basats en el món floral. D'altra banda, els patis de l'Exposició de Flors romandran oberts fins les dotze de la nit el dimecres 15 i el dissabte 18 de maig, amb l'objectiu d'augmentar també l'afluència de visitants, especialment entre els gironins.

L'objectiu és que els turistes es quedin més estona a la ciutat, en lloc de marxar-ne a mitja tarda. El secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas, calcula que la iniciativa pot comportar un augment d'entre el 15 i el 20% de la facturació per als establiments adherits.

Flors de nit és una iniciativa impulsada conjuntament per Abrobvell -una associació formada per 16 establiments de la zona del Barri Vell de Girona-, la Fecasarm i l'Ajuntament de Girona. El vicepresident d'Abrobvell, Bernabé Córdoba, va explicar que a la campanya no només s'hi han adherit els membres de l'associació, sinó que també compta amb el suport d'una vintena d'establiments més. En total, seran 33 els locals que participaran en la campanya. Entre les seves propostes hi ha des de còctels -com un d'anomenat La Tulipa, que se servirà al Pou dels Capricis- fins a plats, com una mini broxeta de gambes i vieires amb fruites de colors i un xarrup de cava que es trobarà al restaurant Draps. Segons va explicar Córdoba, cada restaurant adaptarà l'estil floral a la seva manera.

L'objectiu és mantenir l'oferta floral en horari nocturn, per tal d'allargar la jornada dels turistes que visiten temps de flors. Per això, els seus impulsors confien que aquesta iniciativa farà que els visitants es quedin a sopar i fer una copa a la ciutat en lloc de marxar-ne a les sis o les set de la tarda. La idea és que tots els sector econòmics vinculats a l'hostaleria se'n puguin veure beneficiats, des del món hoteler fins al sector de la restauració i l'oci nocturn. També es vol intentar incrementar el nombre de persones que pernocten a la ciutat.

La regidora de Turisme i Comerç, Coralí Cunyat, considera que un dels principals objectius de Temps de Flors és que la gent pugui gaudir de la ciutat d'una forma "viva", de manera que l'Ajuntament dóna suport a totes les inicatives que puguin facilitar la dinamització econòmica de la ciutat. Segons va indicar, enguany la mostra comptarà amb més projectes que mai. Per exemple, va recordar que hi haurà la segona edició del festival A Capella, el concurs d'aparadors compta amb el doble de participants i s'ha arribat a acords amb Renfe per tal d'augmentar el nombre de trens que arribaran a la ciutat.

Dos dies fins a mitjanit


A més a més, per tal d'afavorir la versió més "nocturna" de Temps de Flors, l'Ajuntament també ha programat dues nits en què els museus i els patis engalanats estaran oberts fins a mitjanit. La primera serà la del dimecres dia 15, amb l'objectiu que els gironins puguin gaudir de la mostra sense les aglomeracions que es produeixen durant el cap de setmana. La segona serà la del dissabte dia 18, que coincidirà amb la Nit dels Museus.

Durant aquestes dues nits, la plaça del Vi es convertirà en la "Plaça dels Museus" a través d'una projecció que es farà a la façana de l'Ajuntament. Tot observant aquestes imatges, gironins i vistants podran descobrir algunes de les peces que es poden visitar als museus municipals.

Una immobiliària es va apropiar de les fiances de lloguers

Un grup d'afectats pel tancament de la immobiliària Finques La Rodona SL a Girona ha denunciat que s'han apropiat de diverses fiances de lloguers. Els denunciants busquen constituir-se en plataforma per poder portar el cas als tribunals o buscar una solució que els permeti recuperar els diners perduts. La Cambra de la Propietat Urbana els dóna suport legal.

La presumpta estafa s'ha descobert arran dels problemes d'una de les propietaries de pisos que oferia el seu habitatge a lloguer mitjançant l'agència. L'afectada va denunciar que el passat mes de març tenia una acord d'un lloguer tancat. En una conversa informal amb la seva inquilina li va fer adonar que no tenia cap rebut ni s'havia formalitzat la fiança. En el seu cas es tractava d'uns 600 euros.

La denunciant es va posar en contacte amb Finques La Rodona i va començar a sospitar que alguna cosa passava quan els responsables no li van saber donar una resposta que semblés coherent. "Després de demanar informació a un treballador, l'agència es va esfumar com per art de màgia: a partir d'aquell moment va ser impossible contactar amb ningú més."

Va ser llavors quan es va posar en contacte amb la Cambra de la Propietat Urbana, on va descobrir que probablement hi hauria més afectats. En un primer moment se li va assegurar que Finques La Rodona SL tenia entre 70 i 80 fiances sense formalitzar.

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Miquel Costa, va lamentar la situació que estan vivint els afectats però no va concretar quin era el nombre de persones que haurien pogut ser estafades. Costa va reiterar que si es constitueixen en plataforma d'afectats oferiran tota l'ajuda possible per portar el cas als tribunals. Per aquest motiu, insta els denunciants a presentar-se a la Cambra o trucar per telèfon. Va advertir, però, que el cas és complicat si no s'aconsegueix trobar els administradors de l'agència.

Els afectats van penjar també cartells informatius a la seu de la immobiliària. Es tractava, però, d'un local llogat. El propietari real de l'immoble ja ha canviat la pancarta desvinculant-se de la presumpta estafa que haurien comès els administradors de Finques La Rodona.

Finques La Rodona estava administrada per Pere Molas i Francisco Enrique Quintanilla, tal com figura al Registre Mercantil. Cap dels dos responsables ha pogut ser localitzat ni pels afectats ni per aquest diari. Segons els denunciants, els dos administradors es troben desapareguts des de mitjans de març. Malgrat tot, el seu web continuava ahir en funcionament, on es facilita telèfons per poder seguir llogant pisos.

El 15M torna al carrer mantenint les reivindicacions

El moviment convoca una manifestació per diumenge a la tarda a Barcelona, però des d'avui es faran un munt d'actes a la plaça Catalunya. Insisteix en reclamar un canvi de model econòmic i polític i advoca perquè s'aturin les polítiques neoliberals dels rescats als bancs, les retallades i la privatització dels serveis públics i per la posada en marxa d'un procés constituent

El segon aniversari del moviment 15M arriba acompanyat d’un programa ben carregat d’actes i mantenint les reivindicacions que van anar sorgint de les places la primavera de 2011. La commemoració de l’aniversari servirà per fer un balanç dels èxits assolits en els dos anys de vida d’un moviment que ha estat l’embrió de molts col·lectius que s’han anat creant en diferents àmbits. Molt probablement, pel que fa a Barcelona el moment culminant de la celebració es viurà diumenge a la tarda, amb la manifestació que començarà a la Plaça de Catalunya a les 18h amb el lema “Aturem el genocidi financer, juntes podem!".

En un comunicat d’Acampada BCN, es recorda que el 15 de maig de 2011, la “la gent va aixecar-se i va prendre les places per lluitar contra un sistema polític i econòmic que ens està abocant al desastre, contra unes mesures d'austeritat pressupostària inhumanes i injustes que ens han portat a una situació d'emergència social”. Ara bé, reconeixen que el moviment no ha pogut fins ara canviar aquesta tendència i que la “classe política i els poders financer no volen entendre el missatge”. El 15M afirma que ha iniciat un procés de “canvi social” i de “construcció d’alternatives” al model vigent, per convertir-se en un “poder constituent que ens porti a un nou paradigma on imperin la justícia social i ambiental.

En aquest sentit, manté els sis punts que ja va presentar l’any passat com a “mesures de mínims per al canvi”: ni un euro més per rescatar els bancs i realització d’una auditoria del deute; educació, sanitat i serveis de finançament i gestió públiques, universals i de qualitat i oposició a les retallades i a la privatització dels serveis públics; repartiment just del treball i distribució de la riquesa per construir un altre model productiu sostenible sense pobresa ni precarització; dret garantit per accedir a l’habitatge digne, derogació d'una legislació hipotecària abusiva, paralització dels desnonaments i dació en pagament retroactiva; renda bàsica universal per a totes les persones; i democràcia, transparència i devolució del poder polític als ciutadans mitjançant un procés constituent.

Des del moviment s’admet que només és possible portar a terme aquests objectius enderrocant l’actual sistema econòmic. Enguany també es vol ressaltar les fites assolides en els dos anys des del naixement del 15M i es farà a través del portal logros15m.crowdmap.com. Entre d’altres es destaquen els més de 600 desnonaments aturats a través de les PAH, els 33 consellers de Bankia a la banqueta dels acusats, els 27 serveis d'urgències salvats del tancament, els 226 milions d'euros aconseguits en demandes per les preferents i les subordinades, o els 88 ajuntaments lliures de desnonaments.

Les accions de commemoració començaran avui al matí amb una acció de la PAH a Barcelona i continuaran amb una roda de premsa a la tarda a la plaça Catalunya, previ retorn a la plaça amb la instal·lacions dels diferents col·lectius i assemblees. Durant tot el dissabte es faran xerrades que culminaran amb una assemblea general al vespre i el diumenge hi haurà activitats durant el matí i la manifestació a la tarda.