En un article titulat "Explosions en el moment oportú", publicat dilluns, el diari rus independent 'Kommersant' diu que les acusacions del govern d'Ankara contra Síria sobre els atemptats esdevinguts en el poblat fronterer de Reyhanli -que es van cobrar la vida de més de quaranta persones i deixat un centenar de ferits- són un pretext del govern d'Erdogan per forçar una intervenció estrangera a Síria.
El diari afirma que la imputació de Síria per part de Turquia apunta a donar un to especial als preparatius previs a la reunió Erdogan-Obama, ja que a Erdogan, qui és un dels principals partidaris de la intervenció militar a Síria, li sembla una excusa perfecta per semblant invasió.
El diari fa ressenya a que, immediatament després de la crisi a Síria, la petita ciutat fronterera de Reyhanli es va convertir, per una banda, en un dels principals llocs que reben els sirians desplaçats, i de l'altra, en un dels principals centres de concentració de les forces d'oposició armada terrorista, ja que la localitat es troba a prop del campament turc de Abaadan on reben entrenament els grups armats per part de membres de l'OTAN com el Regne Unit, explica el diari.
Així mateix va assenyalar que la majoria dels experts no comparteixen el punt de vista del govern de Turquia en les seves acusacions al govern sirià, ja que estimen que no és de l'interès del govern de Síria en aquests moments llançar operacions militars contra Ankara per incitar i donar-li justificacions a intervenir militarment, juntament amb els grups armats i les forces d'oposició sirianes -que encara criden a una intervenció militar a Síria- en el conflicte intern que es desenvolupa al país.
L'article subratlla que Turquia és un dels jugadors externs més entusiasmats per una intervenció militar a l'assumpte sirià, pel que es preveu que Erdogan insisteixi en aquestes acusacions durant la reunió que tindrà a Washington amb el president dels EUA Barack Obama el pròxim 16 del corrent, on l'assumpte sirià estarà a l'ordre del dia, per acusar a Síria de "recolzar el terrorisme internacional" i amb aquest acostumat pretext haver superat els arguments occidentals que al·leguen l'ús d'armes químiques pel govern sirià per veure si 'cola' entre l'opinió pública, com en el cas d'Iraq.
En un gest que apunta que els atemptats ocorreguts a les fronteres amb Síria són atacs de bandera falsa, el diari destaca que els mateixos es van produir a les vigílies de la visita d'Erdogan al seu principal aliat a Washington i que sense el seu consentiment i suport no seria possible un atac unilateral de l'exèrcit turc contra Síria per les seves possibles conseqüències internes.
dilluns, 13 de maig de 2013
Documents judicials demostren el consum de cocaïna d'alguns agents dels Mossos
La setmana passada es va desfermar una forta polèmica entre Ignasi Bea (regidor de la CUP de Sant Cugat del Vallès) i el sindicat USPAC dels Mossos d'Esquadra. En un article d'opinió signat pel primer s'apuntava la possibilitat que agents de la Brigada Mòbil estiguessin sota els efectes de la "cocaïna" en actuacions com la del passat Primer de Maig a Barcelona.
El sindicat de la policia catalana va respondre dient que no hi havia ni un sol cas on s'hagués demostrat el consum d'estupefaents per part dels agents del cos. Documents judicials als que ha tingut accés aquest setmanari desmenteixen les afirmacions d'USPAC i demostren com agents de la comissaria de Sant Cugat del Vallès sí que eren consumidors de drogues, entre elles la cocaïna i els anabolitzants.
Les intervencions telefòniques practicades per ordre del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona en el marc de les investigacions del cas Macedònia van portar a la detenció de l'agent Jose Antonio Molina, adscrit a la comissaria de Sant Cugat del Vallès. En la transcripció d'aquelles converses, que per primer cop avui es fan públiques (arxius adjunts), es demostra com aquest policia i altres agents del cos dels Mossos d'Esquadra que no apareixen identificats mitjançant les seves dades personals en el sumari judicial del cas, eren consumidors de cocaïna i altres drogues, així com també s'injectaven anabolitzants.
No només això, sinó que fruit de l'estat d'alienació provocat pel seu consum excessiu van protagonitzar agressions greus contra un grup de turistes italians que mai van ser investigades i de les que no se'n va derivar cap responsabilitat penal contra els implicats. Aquests documents incorporats al sumari que investiga el jutjat d'instrucció 1 no són els únics que relaten l'addicció a les drogues d'alguns agents dels Mossos d'Esquadra, es té constància d'un mínim d'altres dues investigacions (al barri del Raval de Barcelona i a Gavà) on aquest consum també va quedar acreditat.
El sindicat de la policia catalana va respondre dient que no hi havia ni un sol cas on s'hagués demostrat el consum d'estupefaents per part dels agents del cos. Documents judicials als que ha tingut accés aquest setmanari desmenteixen les afirmacions d'USPAC i demostren com agents de la comissaria de Sant Cugat del Vallès sí que eren consumidors de drogues, entre elles la cocaïna i els anabolitzants.
Les intervencions telefòniques practicades per ordre del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona en el marc de les investigacions del cas Macedònia van portar a la detenció de l'agent Jose Antonio Molina, adscrit a la comissaria de Sant Cugat del Vallès. En la transcripció d'aquelles converses, que per primer cop avui es fan públiques (arxius adjunts), es demostra com aquest policia i altres agents del cos dels Mossos d'Esquadra que no apareixen identificats mitjançant les seves dades personals en el sumari judicial del cas, eren consumidors de cocaïna i altres drogues, així com també s'injectaven anabolitzants.
No només això, sinó que fruit de l'estat d'alienació provocat pel seu consum excessiu van protagonitzar agressions greus contra un grup de turistes italians que mai van ser investigades i de les que no se'n va derivar cap responsabilitat penal contra els implicats. Aquests documents incorporats al sumari que investiga el jutjat d'instrucció 1 no són els únics que relaten l'addicció a les drogues d'alguns agents dels Mossos d'Esquadra, es té constància d'un mínim d'altres dues investigacions (al barri del Raval de Barcelona i a Gavà) on aquest consum també va quedar acreditat.
El salmó del Bàltic, prohibit per cancerigen, venut a la Unió Europea
El 2002 la Unió Europea va prohibir la comercialització de salmó del Bàltic en tots els països membres, excepte a Suècia, Finlàndia i Lituània, on està permès el consum, però no l'exportació. El salmó banyat en aquestes aigües té unes altes concentracions de dioxines, compostos químics -principalment, subproductes contaminants de processos industrials- que fan molt perillós el consum.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, quan les dioxines es consumeixen en grans quantitats, poden causar danys al sistema immunològic, lesions a la pell, danys al fetge i, fins i tot, càncer. I en el salmó del Bàltic les concentracions són tres vegades més grans que en el peix d'altres orígens,
Als països bàltics el risc és ben conegut, i la ciutadania està conscienciada: els nens menors de divuit anys i les dones embarassades no han de prendre més de 2 o 3 vegades a l'any, i per a la resta de la població la quantitat màxima recomanada és d'una ració per setmana. Però en la resta d'Europa pocs es recordaven de la prohibició d'aquest tipus de salmó. Fins ara.
Segons ha revelat un documental de la televisió sueca SVT, una empresa francesa, Pêcheries Nordiques, va estar venent salmó suec per tot França entre 2011 i 2012, sense adonar-se que la seva comercialització era il·legal, i sense donar informació de cap tipus sobre l'origen del producte i els seus potencials perills per a la salut. L'empresa, de la que els principals clients van ser els hipermercats francesos Carrefour i Intermarché, va arribar a importar 103 tones de salmó de Suècia.
"Ningú ens va dir que era il·legal"
L'escàndol va sortir a la llum després que les autoritats sueques informessin a l'abril que havien detingut una exportació il·legal de salmó que havia sortit del port de Karlskrona, al sud del país. Després d'això, els responsables de Pêcheries Nordiques van admetre a la cadena de televisió sueca haver importat salmó del Bàltic a Europa sense que les autoritats s'adonaren si més no. El director de l'empresa, François Agussol, va explicar després a AFP que la seva companyia estava actuant de bona fe: "Ningú ens va dir que era il·legal". I ha assegurat que els tests que van realitzar els tècnics de la pròpia companyia no van revelar la presència de dioxines.
El salmó contaminat podria haver arribat a França, Dinamarca, Holanda, Alemanya i Regne UnidoTras la revelació del frau, l'Agència Sueca d'Alimentació ha admès a la BBC que Pêcheries Nordiques no és l'única empresa que ha estat important salmó del Bàltic. Segons ha explicat el portaveu de l'agència, Jan Sjoegren, el peix contaminat s'ha estat exportant també a Dinamarca i Holanda. La cadena de televisió sueca que va realitzar el documental al respecte va més enllà i assegura que almenys 200 tones de salmó bàltic podrien haver escapat a la prohibició i haurien arribat també a Alemanya i Regne Unit.
Sjoegren ha explicat que l'agència alimentària sueca s'ha adonat del frau del salmó després intensificar els controls alimentaris a causa de l'escàndol de la carn de cavall. El portaveu ha explicat, a més, que estan investigant dues empreses que podrien estar implicades en l'exportació il·legal.
L'inspector de l'Agència Sueca d'Alimentació, Pontus Elvingsoson, va explicar en el documental que l'escàndol podria ser més perillós que el de la carn de cavall, ja que aquest peix "té seriosos efectes a llarg termini en la salut".
Segons l'Organització Mundial de la Salut, quan les dioxines es consumeixen en grans quantitats, poden causar danys al sistema immunològic, lesions a la pell, danys al fetge i, fins i tot, càncer. I en el salmó del Bàltic les concentracions són tres vegades més grans que en el peix d'altres orígens,
Als països bàltics el risc és ben conegut, i la ciutadania està conscienciada: els nens menors de divuit anys i les dones embarassades no han de prendre més de 2 o 3 vegades a l'any, i per a la resta de la població la quantitat màxima recomanada és d'una ració per setmana. Però en la resta d'Europa pocs es recordaven de la prohibició d'aquest tipus de salmó. Fins ara.
Segons ha revelat un documental de la televisió sueca SVT, una empresa francesa, Pêcheries Nordiques, va estar venent salmó suec per tot França entre 2011 i 2012, sense adonar-se que la seva comercialització era il·legal, i sense donar informació de cap tipus sobre l'origen del producte i els seus potencials perills per a la salut. L'empresa, de la que els principals clients van ser els hipermercats francesos Carrefour i Intermarché, va arribar a importar 103 tones de salmó de Suècia.
"Ningú ens va dir que era il·legal"
L'escàndol va sortir a la llum després que les autoritats sueques informessin a l'abril que havien detingut una exportació il·legal de salmó que havia sortit del port de Karlskrona, al sud del país. Després d'això, els responsables de Pêcheries Nordiques van admetre a la cadena de televisió sueca haver importat salmó del Bàltic a Europa sense que les autoritats s'adonaren si més no. El director de l'empresa, François Agussol, va explicar després a AFP que la seva companyia estava actuant de bona fe: "Ningú ens va dir que era il·legal". I ha assegurat que els tests que van realitzar els tècnics de la pròpia companyia no van revelar la presència de dioxines.
El salmó contaminat podria haver arribat a França, Dinamarca, Holanda, Alemanya i Regne UnidoTras la revelació del frau, l'Agència Sueca d'Alimentació ha admès a la BBC que Pêcheries Nordiques no és l'única empresa que ha estat important salmó del Bàltic. Segons ha explicat el portaveu de l'agència, Jan Sjoegren, el peix contaminat s'ha estat exportant també a Dinamarca i Holanda. La cadena de televisió sueca que va realitzar el documental al respecte va més enllà i assegura que almenys 200 tones de salmó bàltic podrien haver escapat a la prohibició i haurien arribat també a Alemanya i Regne Unit.
Sjoegren ha explicat que l'agència alimentària sueca s'ha adonat del frau del salmó després intensificar els controls alimentaris a causa de l'escàndol de la carn de cavall. El portaveu ha explicat, a més, que estan investigant dues empreses que podrien estar implicades en l'exportació il·legal.
L'inspector de l'Agència Sueca d'Alimentació, Pontus Elvingsoson, va explicar en el documental que l'escàndol podria ser més perillós que el de la carn de cavall, ja que aquest peix "té seriosos efectes a llarg termini en la salut".
Líbia un any i mig després de caure Gaddafi: màfies i mercenaris de l'imperi
Almenys quinze persones han mort i un nombre indeterminat han resultat ferides per l'explosió avui d'un cotxe bomba al costat d'un hospital de la ciutat líbia de Bengasi (foto), informen fonts dels serveis de seguretat libis. L'explosió es va produir costat de l'hospital Al Jala de Bengasi (la segona ciutat de Líbia, a uns 1.200 quilòmetres a l'est de la capital, Trípoli, i entre les víctimes hi ha dones i nens.
L'explosió, que es va sentir en un radi de diversos quilòmetres, es va produir cap al migdia, hora local, quan més gent transitava per la zona, el que ha augmentat la dificultat dels serveis de seguretat a precisar de moment una xifra exacta de ferits.
L'ona expansiva ha causat nombrosos desperfectes en edificis i comerços pròxims a l'hospital, han indicat les fonts. Aquest atemptat, que pot ser el més mortífer des de la caiguda del règim del coronel Muammar al-Gaddafi, a l'agost de 2011, es produeix després de la reunió que va mantenir el passat dissabte el ministre libi de l'Interior, Achur Chuayel, amb els comandaments policials d' Bengasi per posar en marxa un nou pla de seguretat per a la ciutat, que és objecte d'una intensa onada de violència.
Ahir, diumenge, dos cotxes bomba van esclatar a la porta d'altres tantes comissaries de la perifèria de Bengasi, sense que es produïssin víctimes encara que sí importants danys materials. L'11 de setembre de 2012, el consolat dels Estats Units a Bengasi va ser atacat per un grup de desconeguts, a resultes dels qual van morir l'ambaixador nord-americà a Líbia, Christopher Evans, i tres conciutadans seus.
Mentre els jaciments i ports estan controlats per forces de l'OTAN, la resta del país és un mosaic de tribus en un regne de taifes i de controls aleatoris, amb milicians i terroristes barrejats als carrers i als governs locals o del govern titella de l'OTAN. La "democràcia", és a dir, el caos i el crim organitzat, són els amos de la Líbia "alliberada" per l'imperialisme capitalista global.
L'explosió, que es va sentir en un radi de diversos quilòmetres, es va produir cap al migdia, hora local, quan més gent transitava per la zona, el que ha augmentat la dificultat dels serveis de seguretat a precisar de moment una xifra exacta de ferits.
L'ona expansiva ha causat nombrosos desperfectes en edificis i comerços pròxims a l'hospital, han indicat les fonts. Aquest atemptat, que pot ser el més mortífer des de la caiguda del règim del coronel Muammar al-Gaddafi, a l'agost de 2011, es produeix després de la reunió que va mantenir el passat dissabte el ministre libi de l'Interior, Achur Chuayel, amb els comandaments policials d' Bengasi per posar en marxa un nou pla de seguretat per a la ciutat, que és objecte d'una intensa onada de violència.
Ahir, diumenge, dos cotxes bomba van esclatar a la porta d'altres tantes comissaries de la perifèria de Bengasi, sense que es produïssin víctimes encara que sí importants danys materials. L'11 de setembre de 2012, el consolat dels Estats Units a Bengasi va ser atacat per un grup de desconeguts, a resultes dels qual van morir l'ambaixador nord-americà a Líbia, Christopher Evans, i tres conciutadans seus.
Mentre els jaciments i ports estan controlats per forces de l'OTAN, la resta del país és un mosaic de tribus en un regne de taifes i de controls aleatoris, amb milicians i terroristes barrejats als carrers i als governs locals o del govern titella de l'OTAN. La "democràcia", és a dir, el caos i el crim organitzat, són els amos de la Líbia "alliberada" per l'imperialisme capitalista global.
Etiquetes de comentaris:
Capitalisme,
Imperialisme,
Internacional,
Líbia,
Muammar el Gaddafi,
OTAN
El PP es va inventar la carta de Brussel·les sobre el decret andalús antidesnonaments
El portaveu d'Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, Simon O'Connor, ha negat que des de Brussel·les s'hagi enviat cap carta a Espanya objectant el Decret andalús que protegeix el dret a l'habitatge. La polèmica sobre la suposada missiva europea se sustenta, doncs, en una altra mentida difosa pel Govern de Mariano Rajoy.
El Govern es va inventar la suposada carta de Brussel·les que qüestionava el decret andalús antidesnonaments. No serà fins la setmana que ve quan els responsables europeus analitzaran si el decret antidesnonaments pot confrontar amb les condicions del rescat al nostre país, destinat a salvar exclusivament a les entitats bancàries, que es va produir l'any passat i que ha elevat el dèficit de 2012 fins al 10%, trencant totes les previsions realitzades per l'equip econòmic del Govern de Mariano Rajoy.
"Estem en contacte amb les autoritats espanyoles sobre aquesta qüestió i ho seguirem discutint en el context de la propera missió de revisió (de la troica) del programa espanyol per al sector financer, que comença la setmana que ve", ha aclarit Simon O'Connor.
Brussel·les vol demanar més informació sobre la mesura aprovada per Andalusia amb l'objectiu de "poder examinar adequadament la seva possible impacte" en els objectius del rescat bancari, ha explicat. No obstant, ha eludit aclarir si l'executiu comunitari rebutja aquesta mesura i ha negat que s'hagi enviat una carta a Espanya sobre aquesta qüestió.
Així, i tot i que el portaveu ha ressaltat que el memoràndum del rescat bancari "especifica que Espanya ha de consultar amb la Comissió i el BCE abans d'adoptar mesures que afectin el sector financer", afegeix que "la Comissió Europea és molt conscient de les greus conseqüències socials de la crisi a Espanya i som plenament conscients de les dificultats a què s'enfronten molts llars privades amb alta deute hipotecari", ha dit el portaveu.
El Govern es va inventar la suposada carta de Brussel·les que qüestionava el decret andalús antidesnonaments. No serà fins la setmana que ve quan els responsables europeus analitzaran si el decret antidesnonaments pot confrontar amb les condicions del rescat al nostre país, destinat a salvar exclusivament a les entitats bancàries, que es va produir l'any passat i que ha elevat el dèficit de 2012 fins al 10%, trencant totes les previsions realitzades per l'equip econòmic del Govern de Mariano Rajoy.
"Estem en contacte amb les autoritats espanyoles sobre aquesta qüestió i ho seguirem discutint en el context de la propera missió de revisió (de la troica) del programa espanyol per al sector financer, que comença la setmana que ve", ha aclarit Simon O'Connor.
Brussel·les vol demanar més informació sobre la mesura aprovada per Andalusia amb l'objectiu de "poder examinar adequadament la seva possible impacte" en els objectius del rescat bancari, ha explicat. No obstant, ha eludit aclarir si l'executiu comunitari rebutja aquesta mesura i ha negat que s'hagi enviat una carta a Espanya sobre aquesta qüestió.
Així, i tot i que el portaveu ha ressaltat que el memoràndum del rescat bancari "especifica que Espanya ha de consultar amb la Comissió i el BCE abans d'adoptar mesures que afectin el sector financer", afegeix que "la Comissió Europea és molt conscient de les greus conseqüències socials de la crisi a Espanya i som plenament conscients de les dificultats a què s'enfronten molts llars privades amb alta deute hipotecari", ha dit el portaveu.
Etiquetes de comentaris:
Andalusia,
CE,
Desnonaments,
Espanya,
Frau,
Mariano Rajoy,
PP,
UE
El PP veta la petició d’EU d'una comissió per investigar l’accident de Metro
La síndica d’EUPV en Les Corts, Marga Sanz, ha acusat al PP “de vulnerar els nostres drets com a grup parlamentari, en impedir que es tramite la nostra petició per a que es reòbriga la comissió d’investigació de l’accident de Metro. Sota el pelegrí argument de que dos grups parlamentaris no poden presentar en el mateix període de sessions una iniciativa parlamentària “l’objectiu del qual siga coincident”, se’ns ha denegat aquesta sol·licitud, que per descomptat anem a recórrer”.
Sanz, a més, lamenta “l’actitud insensible i sorda d’un Consell que està d’esquenes a les víctimes de l’accident i a la ciutadania que clama veritat, justícia i depuració de responsabilitats”.
Sanz lamenta que el PP “estiga tancant files dia rere dia per impedir que s’investigue l’accident fins el final. Que se’ns impedisca la tramitació de la sol·licitud en Les Corts per a la comissió d’investigació és una mostra prou evident sobre l’enrocament d’un govern que proclama la transparència en el discurs, però és opac fins al límit en la realitat. Possiblement perquè té molt que amagar i zero interès en depurar responsabilitats, com ha demostrat en aquestos set anys”.
Esquerra Unida ha anunciat que presentarà un recurs de reposició a la Mesa de Les Corts per a intentar desbloquejar aquest assumpte “i ja advertim que no anem a cansar-nos d’anar on calga i les vegades que calga, per aconseguir que finalment la comissió d’investigació siga una realitat”, avança Sanz.
Sanz, a més, lamenta “l’actitud insensible i sorda d’un Consell que està d’esquenes a les víctimes de l’accident i a la ciutadania que clama veritat, justícia i depuració de responsabilitats”.
Sanz lamenta que el PP “estiga tancant files dia rere dia per impedir que s’investigue l’accident fins el final. Que se’ns impedisca la tramitació de la sol·licitud en Les Corts per a la comissió d’investigació és una mostra prou evident sobre l’enrocament d’un govern que proclama la transparència en el discurs, però és opac fins al límit en la realitat. Possiblement perquè té molt que amagar i zero interès en depurar responsabilitats, com ha demostrat en aquestos set anys”.
Esquerra Unida ha anunciat que presentarà un recurs de reposició a la Mesa de Les Corts per a intentar desbloquejar aquest assumpte “i ja advertim que no anem a cansar-nos d’anar on calga i les vegades que calga, per aconseguir que finalment la comissió d’investigació siga una realitat”, avança Sanz.
Un directiu de Ferrovial imputat en el cas Palau es nega a respondre al jutge
El directiu de la constructora Ferrovial Juan Elizaga s'ha negat a declarar com a imputat davant el jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música i s'ha remès a les explicacions que va donar com a testimoni el 2011, quan es va desvincular del destí de les seves milionàries aportacions a l'entitat. Elizaga, director de relacions institucionals de la constructora, ha comparegut davant el titular del jutjat de Barcelona, que investiga si el Palau de la Música va fer d'intermediari per al pagament de comissions de Ferrovial a CDC per l'adjudicació d'obra pública durant els governs de Jordi Pujol.
El jutge sospita que aquest pagament de comissions de CDC es va emmascarar després dels patrocinis que l'empresa Ferrovial va aportar al Palau de la Música, que van sumar prop de 12 milions d'euros en deu anys i es van disparar el 2003, coincidint amb l'adjudicació d'obres com la línia 9 del metro a aquesta companyia, entre altres.
Elizaga, que el 2011 va declarar com a testimoni després de fer-ho un any abans a la comissió d'investigació del Parlament sobre el cas, s'ha remès aquest dilluns a les explicacions que va donar en el seu moment davant el jutge quan, en la línia d'allò manifestat al Parlament, va al·legar que les generoses aportacions de la constructora al Palau de la Música buscaven la projecció de la firma a la societat catalana i, d'aquesta manera, s'ha negat a contestar a les preguntes de les parts al·legant que no tenia res més a aportar sobre això.
Elizaga va admetre ja llavors que la constructora no va encarregar cap estudi per conèixer el destí que va donar el Palau als seus 12 milions d'euros de patrocini, perquè s'acontentava amb els dossiers trimestrals que li lliurava l'exdirectora de l'entitat Rosa Garicano, imputada també en la causa i dona de Xavier Ribó, que va ser col·laborador comercial de Ferrovial a Catalunya.
Els dossiers que Garicano remetia als responsables de Ferrovial incloïen imatges dels anuncis i cartells publicitaris del Palau de la Música en els quals apareixia el logotip de la constructora.
A més d'Elizaga, el jutge que instrueix el saqueig del Palau de la Música manté imputat l'exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura, que també va declarar en el seu moment a la comissió d'investigació constituïda al Parlament pel desviament de fons de la institució cultural.
En les seves declaracions davant el jutge i a la comissió parlamentària, tots dos van coincidir a assenyalar que l'objectiu de les seves aportacions era entrar a la societat catalana, on Ferrovial era una empresa poc coneguda, i buscar clients en el sector privat, no en l'obra pública.
En la declaració com a testimoni que avui ha assumit com a imputat, Elizaga va dir que desconeixia l'antic tresorer de CDC Daniel Osàcar −imputat en el cas−, així com el motiu pel qual les aportacions de Ferrovial al Palau es vehiculaven a través de l'Orfeó Català i no de la Fundació Palau de la Música, que oferia més beneficis fiscals per a les donacions.
El jutge sospita que aquest pagament de comissions de CDC es va emmascarar després dels patrocinis que l'empresa Ferrovial va aportar al Palau de la Música, que van sumar prop de 12 milions d'euros en deu anys i es van disparar el 2003, coincidint amb l'adjudicació d'obres com la línia 9 del metro a aquesta companyia, entre altres.
Elizaga, que el 2011 va declarar com a testimoni després de fer-ho un any abans a la comissió d'investigació del Parlament sobre el cas, s'ha remès aquest dilluns a les explicacions que va donar en el seu moment davant el jutge quan, en la línia d'allò manifestat al Parlament, va al·legar que les generoses aportacions de la constructora al Palau de la Música buscaven la projecció de la firma a la societat catalana i, d'aquesta manera, s'ha negat a contestar a les preguntes de les parts al·legant que no tenia res més a aportar sobre això.
Elizaga va admetre ja llavors que la constructora no va encarregar cap estudi per conèixer el destí que va donar el Palau als seus 12 milions d'euros de patrocini, perquè s'acontentava amb els dossiers trimestrals que li lliurava l'exdirectora de l'entitat Rosa Garicano, imputada també en la causa i dona de Xavier Ribó, que va ser col·laborador comercial de Ferrovial a Catalunya.
Els dossiers que Garicano remetia als responsables de Ferrovial incloïen imatges dels anuncis i cartells publicitaris del Palau de la Música en els quals apareixia el logotip de la constructora.
A més d'Elizaga, el jutge que instrueix el saqueig del Palau de la Música manté imputat l'exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura, que també va declarar en el seu moment a la comissió d'investigació constituïda al Parlament pel desviament de fons de la institució cultural.
En les seves declaracions davant el jutge i a la comissió parlamentària, tots dos van coincidir a assenyalar que l'objectiu de les seves aportacions era entrar a la societat catalana, on Ferrovial era una empresa poc coneguda, i buscar clients en el sector privat, no en l'obra pública.
En la declaració com a testimoni que avui ha assumit com a imputat, Elizaga va dir que desconeixia l'antic tresorer de CDC Daniel Osàcar −imputat en el cas−, així com el motiu pel qual les aportacions de Ferrovial al Palau es vehiculaven a través de l'Orfeó Català i no de la Fundació Palau de la Música, que oferia més beneficis fiscals per a les donacions.
Els Iaioflautes ocupen l’ICS contra la privatització de la sanitat pública
Desenes de membres dels 'iaioflautes' han ocupat dilluns a les onze del matí la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS) per denunciar la privatització de la sanitat pública i per defensar l'atenció mèdica gratuïta, de qualitat i per a tots. Els membres del col·lectiu s’han desplaçat a la Gran Via de les Corts Catalanes, en una acció emmarcada en l’aniversari del 15-M, i han entrat al vestíbul de l’edifici on han demanat una reunió amb els responsables de l’ens públic, que els ha estat concedida. Tres membres han anat a la reunió i a canvi la resta del grup ha acceptat esperar a la porta la sortida dels negociadors [foto].
Els Iaioflautes han emès un comunicat on critiquen les retalles en l'atenció mèdica i el desmantellament de la sanitat pública. Asseguren que hi ha “sales i llits hospitalaris tancats, serveis suprimits, llistes d’espera incrementant-se, treballadores acomiadades o subjectes a EROs, disminucions salarials, manca de renovacions i substitucions, malats desatesos fins a conseqüències gravíssimes, inclosa la mort.” Per això han focalitzat les seves crítiques en la figura del conseller Boi Ruiz, que “va ser el president de la patronal de sanitat catalana i actualment continua treballant pels mateixos interessos des del govern en comptes de pel conjunt de la ciutadania” i la seva intenció de trossejar l’ICS . També per això han cridat Boimafiós i Boidimissió i l’acció s’ha pogut seguir per la xarxa social Twitter amb l’etiqueta #IaiosPaBoi.
A la sortida de la reunió els negociadors han assegurat que el gerent, Joaquim Casanovas, que els ha rebut, els ha assegurat que el conseller defensa la sanitat pública, pel que la reunió ha estat breu i sense massa acords. Després de l’acció i la reunió en que li han entregat el manifest, s’han dirigit a la plaça Catalunya per fer una assemblea.
Els Iaioflautes han emès un comunicat on critiquen les retalles en l'atenció mèdica i el desmantellament de la sanitat pública. Asseguren que hi ha “sales i llits hospitalaris tancats, serveis suprimits, llistes d’espera incrementant-se, treballadores acomiadades o subjectes a EROs, disminucions salarials, manca de renovacions i substitucions, malats desatesos fins a conseqüències gravíssimes, inclosa la mort.” Per això han focalitzat les seves crítiques en la figura del conseller Boi Ruiz, que “va ser el president de la patronal de sanitat catalana i actualment continua treballant pels mateixos interessos des del govern en comptes de pel conjunt de la ciutadania” i la seva intenció de trossejar l’ICS . També per això han cridat Boimafiós i Boidimissió i l’acció s’ha pogut seguir per la xarxa social Twitter amb l’etiqueta #IaiosPaBoi.
A la sortida de la reunió els negociadors han assegurat que el gerent, Joaquim Casanovas, que els ha rebut, els ha assegurat que el conseller defensa la sanitat pública, pel que la reunió ha estat breu i sense massa acords. Després de l’acció i la reunió en que li han entregat el manifest, s’han dirigit a la plaça Catalunya per fer una assemblea.
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
CiU,
Iaioflautes,
ICS,
Neoliberalisme,
Privatitzacions,
Salut
Enfrontament entre manifestants i policia a Bulgària per la tupinada electoral
Manifestants búlgars i la policia es van enfrontar el diumenge després dels resultats de les eleccions parlamentàries a Bulgària, de les quals va sortir victoriós el partit neoliberal GERB de l'exprimer ministre Boiko Borisov. Els enfrontaments es van produir després que es revelessin els sondejos preliminars, segons els quals el GERB guanyaria amb el 31,1% dels vots i amb 97 escons dels 240 del Parlament.
El partit de l'exprimer ministre búlgar, el karateka neoliberal Boiko Borisov, afirma haver guanyat les eleccions legislatives al seu país amb prop del 96% dels vots escrutats, segons la Comissió Central Electoral del país balcànic. La fins ara governant formació neoliberal "Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària" (GERB) hauria obtingut el 30,71%, davant del Partit Socialista (BSP) que inclou en la aliança al Partit Comunista, amb el 27,02%.
A més, al Parlament de Sofia entren el partit de la minoria turca DPS, amb un 10,59% i l'ultranacionalista Ataka, amb el 7,38% dels vots.
El partit d'Borisov tindrà ara d'intentar formar una coalició, el que no serà fàcil perquè la seva imatge està molt danyada per les protestes i les al · legacions d'activitats il.legals.
Sis anys després d'unir-se a la Unió Europea, molts dels 7.300.000 de búlgars estan indignats pel seu baix nivell de vida. Bulgària és el país més pobre de la UE.
Després del tancament dels col·legis electorals, més de 200 congregats, qualificant de màfia GERB, exigien que s'anul·lessin les eleccions, també van llançar pedres i torxes contra els agents policials davant del Palau Nacional de la Cultura, situat a la capital búlgara (Sofia ), i van tractar d'entrar per la força al lloc.
Durant els últims mesos, els búlgars han realitzat una sèrie de protestes pel baix nivell de vida i l'alt cost dels serveis públics. Al voltant del 22 per cent de la població búlgara viu per sota del llindar oficial de pobresa.
Boiko Borisov va anunciar el passat mes de febrer la dimissió del seu govern a causa de l'autoimmolació de set persones durant una onada massiva de protestes nacionals en tot el pais, que ha viscut grans manifestacions contra la pujada del preu de l'electricitat, la pèrdua de poder adquisitiu i les acusacions de corrupció contra la classe política capitalista.
A més, fins al moment unes sis persones es van cremar a l'estil bonze en reclam de millores econòmiques i canvis radicals en el sistema polític búlgar, incapaç de solucionar els problemes d'un poble que rep el salari mínim més reduït de tot Europa: els 158 euros de sou base.
D'acord amb informes de diferents mitjans de comunicació, els electors que van a les urnes de votació, podrien rebre entre 50 i 75 euros, una compra de sufragi pels partits polítics que ofereixen aquest pagament.
En aquesta mateixa línia, el rotatiu balcànic 'Standart' afirma, basant-se en fonts del ministeri de l'Interior, que emissaris de diferents partits han visitat diferents llocs, entre ells guetos de gitanos, per recollir factures dels seus habitants, prometent-los el pagament si voten "adequadament".
El pagament de la factura es realitzarà després del dia electoral, sempre que el votant presenti una prova que ha votat pel partit indicat.
"Generalment tal comprovació es fa a través d'una foto de la papereta presa amb un telèfon mòbil abans de posar a la urna. O el votant rep una papereta marcada prèviament", va anunciar un investigador del cas que ha desitjat romandre en l'anonimat.
De la mateixa manera, hi ha hagut ciutadans que van confirmar el fet, entre els quals un ciutadà búlgar, Ivo Plevenski, que va confessar que li "van oferir 50 euros per votar per un partit determinat". "És clar que ho vaig aprofitar, és un terç de la meva salari mensual i és un esforç sovint que anirà bé a pressupost familiar", ha afegit Plevenski, qui treballa d'empleat en una companyia de neteja.
En aquest context, la policia del país europeu va decomissar dissabte 350 mil paperetes electorals fraudulentes idèntiques a les que es fan servir aquest diumenge, en un magatzem de l'empresa que subministra els vots per a les eleccions a la localitat de Kostinbrod, a uns 20 quilòmetres de Sofia, la capital. Els comicis del país balcànic seran rebuts per una gran abstenció per part de la població búlgara.
El partit de l'exprimer ministre búlgar, el karateka neoliberal Boiko Borisov, afirma haver guanyat les eleccions legislatives al seu país amb prop del 96% dels vots escrutats, segons la Comissió Central Electoral del país balcànic. La fins ara governant formació neoliberal "Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària" (GERB) hauria obtingut el 30,71%, davant del Partit Socialista (BSP) que inclou en la aliança al Partit Comunista, amb el 27,02%.
A més, al Parlament de Sofia entren el partit de la minoria turca DPS, amb un 10,59% i l'ultranacionalista Ataka, amb el 7,38% dels vots.
El partit d'Borisov tindrà ara d'intentar formar una coalició, el que no serà fàcil perquè la seva imatge està molt danyada per les protestes i les al · legacions d'activitats il.legals.
Sis anys després d'unir-se a la Unió Europea, molts dels 7.300.000 de búlgars estan indignats pel seu baix nivell de vida. Bulgària és el país més pobre de la UE.
Després del tancament dels col·legis electorals, més de 200 congregats, qualificant de màfia GERB, exigien que s'anul·lessin les eleccions, també van llançar pedres i torxes contra els agents policials davant del Palau Nacional de la Cultura, situat a la capital búlgara (Sofia ), i van tractar d'entrar per la força al lloc.
Durant els últims mesos, els búlgars han realitzat una sèrie de protestes pel baix nivell de vida i l'alt cost dels serveis públics. Al voltant del 22 per cent de la població búlgara viu per sota del llindar oficial de pobresa.
Boiko Borisov va anunciar el passat mes de febrer la dimissió del seu govern a causa de l'autoimmolació de set persones durant una onada massiva de protestes nacionals en tot el pais, que ha viscut grans manifestacions contra la pujada del preu de l'electricitat, la pèrdua de poder adquisitiu i les acusacions de corrupció contra la classe política capitalista.
A més, fins al moment unes sis persones es van cremar a l'estil bonze en reclam de millores econòmiques i canvis radicals en el sistema polític búlgar, incapaç de solucionar els problemes d'un poble que rep el salari mínim més reduït de tot Europa: els 158 euros de sou base.
D'acord amb informes de diferents mitjans de comunicació, els electors que van a les urnes de votació, podrien rebre entre 50 i 75 euros, una compra de sufragi pels partits polítics que ofereixen aquest pagament.
En aquesta mateixa línia, el rotatiu balcànic 'Standart' afirma, basant-se en fonts del ministeri de l'Interior, que emissaris de diferents partits han visitat diferents llocs, entre ells guetos de gitanos, per recollir factures dels seus habitants, prometent-los el pagament si voten "adequadament".
El pagament de la factura es realitzarà després del dia electoral, sempre que el votant presenti una prova que ha votat pel partit indicat.
"Generalment tal comprovació es fa a través d'una foto de la papereta presa amb un telèfon mòbil abans de posar a la urna. O el votant rep una papereta marcada prèviament", va anunciar un investigador del cas que ha desitjat romandre en l'anonimat.
De la mateixa manera, hi ha hagut ciutadans que van confirmar el fet, entre els quals un ciutadà búlgar, Ivo Plevenski, que va confessar que li "van oferir 50 euros per votar per un partit determinat". "És clar que ho vaig aprofitar, és un terç de la meva salari mensual i és un esforç sovint que anirà bé a pressupost familiar", ha afegit Plevenski, qui treballa d'empleat en una companyia de neteja.
En aquest context, la policia del país europeu va decomissar dissabte 350 mil paperetes electorals fraudulentes idèntiques a les que es fan servir aquest diumenge, en un magatzem de l'empresa que subministra els vots per a les eleccions a la localitat de Kostinbrod, a uns 20 quilòmetres de Sofia, la capital. Els comicis del país balcànic seran rebuts per una gran abstenció per part de la població búlgara.
Mas-Colell: 2013, serà "terrible" i "per recordar"
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va reunir divendres passat amb el ministre Cristóbal Montoro per negociar la possibilitat de donar a Catalunya un marge més gran al sostre de dèficit que a altres comunitats autònomes i encara que ha assegurat que li va dir "tot el que li havia de dir "al ministre i que en la conversa no es va parlar de xifres concretes, hi haurà retallades per a tots els departaments i noves taxes, entre elles una modificació de l'Impost de Successions.
"Prefereixo no donar xifres sense més", ha rebutjat el conseller, qui ha assegurat que en la trobada amb el ministre no es va discutir cap xifra. No obstant, ha explicat que caldrà adaptar la pròrroga pressupostària actualment adaptada al 0,7% fins al 1,2%, que és el mínim previst per l'Executiu central per aquest any, abans que arribi la flexibilitat extra. En qualsevol cas, el dirigent ha advertit que obtenir un 2% "vindria a ser el mateix que l'any passat" pel que fa a retallades. "La diferència és que tenim més pagaments per interessos", ha explicat, entre 300 i 400 milions "i no podem repetir exactament les polítiques de concessions de l'any passat", ha condicionat. A més, "no es poden fer algunes mesures de despesa" perquè "les d'impostos no tindran gran influència i tenim una política molt activa de venda de patrimoni".
El panorama és difícil per a aquest any 2013, serà "terrible" i "per recordar", ha augurat Mas-Colell, com a conseqüència de les noves mesures de retallada, l'augment de l'atur. Malgrat no conèixer l'objectiu final que fixarà el Govern de Rajoy per a Catalunya, el conseller ha avisat que hi haurà nous ajustos en tots els àmbits, en tots els departaments de la Generalitat, i per tant de nou en àmbits essencials com la sanitat i l'educació. "El departament d'interessos no es pot tocar", ha lamentat irònicament Mas-Colell, que ha recordat que a més, els treballadors públics de la Generalitat ja suporten una retallada salarial (paga extra) que no suporten la resta de treballadors de l'Estat, "perquè entén que té marge", ha retret.
Així, "poc o molt s'hauran de tocar tots els departaments", encara que ha promès treballar perquè els ciutadans "no tinguin efectes pronunciats dins de les disponibilitats de tresoreria". En qualsevol cas, "és conegut que s'està parlant en noves taxes", ha admès, si bé no ha volgut entrar en detalls perquè "el quadre complet no es coneix". On sí que ha assegurat que hi haurà modificacions serà en l'Impost de Successions, però el conseller no ha especificat en quina forma.
Mas-Colell ha assegurat que la trobada amb Montoro de divendres passat va ser "una trobada de treball molt correcte en el tracte personal" tot i que "no es van nomenar xifres concretes". En qualsevol cas, "el ministre sap molt bé quina és la situació i la demanda catalana", ha garantit "i ara el tema és saber què determinarà". Per la seva banda, el responsable econòmic català ha insistit que la decisió està a les mans i no tinc constància de res" (de la xifra que es preveu), però està clar que "no serà inferior al 1,2%".
Tot al marge que demana Catalunya i que voldria que superés el 2%, el dirigent català ha justificat que la Generalitat no renunciï al terç de dèficit de l'Estat en representar la tercera part de la despesa total. De fet, ha posat en qüestió la xifra del 6,3% que la UE hauria autoritzat a Espanya: "Nosaltres no tenim clar d'on ha sortit la xifra del 6,3%, el que tenim és una previsió d'Oli Rehn del 6,5%".
No hi haurà pressupostos fins que no es conegui el nou dèficit, de manera que caldrà adaptar la pròrroga del 1,2% per fer-la "viable unes quantes setmanes o mesos més". De fet, la pròrroga estava dissenyada per a un temps determinat i caldrà adaptar la disponibilitat de tresoreria al 1,2%. Així, hi haurà més liquiditat de la qual es disposa ara, que provindrà del FLA.
"Prefereixo no donar xifres sense més", ha rebutjat el conseller, qui ha assegurat que en la trobada amb el ministre no es va discutir cap xifra. No obstant, ha explicat que caldrà adaptar la pròrroga pressupostària actualment adaptada al 0,7% fins al 1,2%, que és el mínim previst per l'Executiu central per aquest any, abans que arribi la flexibilitat extra. En qualsevol cas, el dirigent ha advertit que obtenir un 2% "vindria a ser el mateix que l'any passat" pel que fa a retallades. "La diferència és que tenim més pagaments per interessos", ha explicat, entre 300 i 400 milions "i no podem repetir exactament les polítiques de concessions de l'any passat", ha condicionat. A més, "no es poden fer algunes mesures de despesa" perquè "les d'impostos no tindran gran influència i tenim una política molt activa de venda de patrimoni".
El panorama és difícil per a aquest any 2013, serà "terrible" i "per recordar", ha augurat Mas-Colell, com a conseqüència de les noves mesures de retallada, l'augment de l'atur. Malgrat no conèixer l'objectiu final que fixarà el Govern de Rajoy per a Catalunya, el conseller ha avisat que hi haurà nous ajustos en tots els àmbits, en tots els departaments de la Generalitat, i per tant de nou en àmbits essencials com la sanitat i l'educació. "El departament d'interessos no es pot tocar", ha lamentat irònicament Mas-Colell, que ha recordat que a més, els treballadors públics de la Generalitat ja suporten una retallada salarial (paga extra) que no suporten la resta de treballadors de l'Estat, "perquè entén que té marge", ha retret.
Així, "poc o molt s'hauran de tocar tots els departaments", encara que ha promès treballar perquè els ciutadans "no tinguin efectes pronunciats dins de les disponibilitats de tresoreria". En qualsevol cas, "és conegut que s'està parlant en noves taxes", ha admès, si bé no ha volgut entrar en detalls perquè "el quadre complet no es coneix". On sí que ha assegurat que hi haurà modificacions serà en l'Impost de Successions, però el conseller no ha especificat en quina forma.
Mas-Colell ha assegurat que la trobada amb Montoro de divendres passat va ser "una trobada de treball molt correcte en el tracte personal" tot i que "no es van nomenar xifres concretes". En qualsevol cas, "el ministre sap molt bé quina és la situació i la demanda catalana", ha garantit "i ara el tema és saber què determinarà". Per la seva banda, el responsable econòmic català ha insistit que la decisió està a les mans i no tinc constància de res" (de la xifra que es preveu), però està clar que "no serà inferior al 1,2%".
Tot al marge que demana Catalunya i que voldria que superés el 2%, el dirigent català ha justificat que la Generalitat no renunciï al terç de dèficit de l'Estat en representar la tercera part de la despesa total. De fet, ha posat en qüestió la xifra del 6,3% que la UE hauria autoritzat a Espanya: "Nosaltres no tenim clar d'on ha sortit la xifra del 6,3%, el que tenim és una previsió d'Oli Rehn del 6,5%".
No hi haurà pressupostos fins que no es conegui el nou dèficit, de manera que caldrà adaptar la pròrroga del 1,2% per fer-la "viable unes quantes setmanes o mesos més". De fet, la pròrroga estava dissenyada per a un temps determinat i caldrà adaptar la disponibilitat de tresoreria al 1,2%. Així, hi haurà més liquiditat de la qual es disposa ara, que provindrà del FLA.
Etiquetes de comentaris:
Andreu Mas-Colell,
Catalunya,
CiU,
Dèficit,
Neoliberalisme,
PP
La responsabilitat del Banc Central Europeu en la creació d'atur
Aquest article assenyala la gran responsabilitat que el Banc Central Europeu (i el Banc d'Espanya) tenen en la destrucció d'ocupació en els països de l'Eurozona i molt en particular a Espanya. El contrast entre el comportament del Banc Central nord-americà (el Federal Reserve Board, FRB) als EUA i el Banc Central Europeu (BCE) a l'Eurozona és enorme. El Sr Draghi i el BCE que presideix, consideren que la tasca més important a realitzar és la de garantir una baixa inflació i ho estan aconseguint. La inflació ha anat baixant i baixant a l'Eurozona, aconseguint en l'últim trimestre la mitjana del 1,7%, per sota fins i tot del permès en tal comunitat monetària.
Però les polítiques públiques (com ara la política de retallades de despesa pública i les reformes laborals orientades a facilitar l'acomiadament i la reducció dels salaris) que el BCE està activa i agressivament promovent a l'Eurozona, amb les quals aconsegueix aquesta baixa inflació, estan causant una enorme recessió (l'Eurozona està pràcticament en recessió des de 2011) i una taxa d'atur mai abans vista des de la II Guerra Mundial (un 12% com a mitjana). A Espanya aquesta xifra ha batut un rècord. És, després de Grècia, la taxa d'atur més elevada. Aquesta situació està afectant molt negativament al benestar i qualitat de vida de la població, no només de l'aturada, sinó també de l'empleada, ja que augmenta la inseguretat i la por (alguns poden dir el terror) entre la població. La gran majoria de la població té por de perdre el seu lloc de treball, havent-se creat una cultura d'inseguretat i manca de protecció social.
Les recents i creixents manifestacions populars en contra d'aquestes polítiques, així com la seva clara ineficàcia per sortir de la crisi, estan forçant que es reconegui cada vegada més el que ara es diu "la insuficiència de les polítiques d'austeritat". I fins i tot el Sr Draghi ha indicat recentment que cal desenvolupar "polítiques d'estímul econòmic", reanimant a la demanda domèstica perquè pugui estimular l'economia. Que aquest senyor reconegui aquesta obvietat és semblant a que el Papa reconegués que l'ús de preservatius és bo per prevenir la SIDA (cosa que, per cert, el Vaticà no ha admès).
Però no hi ha lloc per a cap possibilitat d'optimisme, ja que el que el Sr Draghi defineix com estímul és la versió neoliberal del que vol dir estímul. Per a ell, l'estímul és, per exemple, continuar i aprofundir més en la desregulació dels mercats de treball que, en llenguatge planer, vol dir-tal com accentuava abans-facilitar l'acomiadament del treballador i baixar salaris, amb la qual cosa la demanda (que el Sr Draghi considera que cal revifar) disminueix encara més.
El BCE no és incompetent
Aquestes contradiccions i incoherències poden donar la impressió que el BCE i el seu equip dirigent són incompetents. No descarto que hi hagi prou incompetència al BCE i sobretot en el Fons Monetari Internacional (FMI) les prediccions econòmiques són conegudes per la seva escassa credibilitat. Però el major problema del BCE no és que sigui incompetent.
Tampoc és certa l'avaluació moral que predomina en alguns sectors progressistes que consideren que el BCE "menteix". Aquesta acusació sembla desconèixer que com a condició perquè una persona menteixi cal que primer conegui la veritat i el que és més que preocupant és que no coneixen la veritat. Mentir és dir alguna cosa que es coneix que no és veritable. I per molt que estranyi, l'establishment financer (des del BCE al Banc d'Espanya) es creuen el que diuen i proposen. La seva ideologia, el neoliberalisme, és com una religió.
Es basa en dogmes. I tant el BCE com la direcció política del Banc d'Espanya (els seus governadors) es creuen que la millor manera d'estimular l'economia i crear ocupació és facilitant la seva destrucció, atribuint l'elevat atur a una suposada dificultat que té el món empresarial per acomiadar els treballadors, tot i que l'evidència científica ho nega i mostra, precisament, el contrari.
Aquesta observació és rellevant arran del gran debat sobre el comportament del BCE, centrant-se en la saviesa (o falta d'ella) de les polítiques públiques promogudes per aquesta institució. En aquest debat s'ignora el context polític que condiciona i determina les seves polítiques. I com he estat dient durant molts anys, el BCE no és un banc central, sinó un lobby de la banca. I aquí està l'explicació. El BCE defensa únicament i exclusivament els interessos de la banca, a costa de tots els altres interessos. I assumeix que els interessos particulars de la banca són els interessos generals de la població i de l'economia.
I ho està fent correctament. La inflació és del 1,7%, com a conseqüència, en part, que la desocupació hagi assolit uns nivells enormement perjudicials per a la població (i per a l'economia). D'aquí que el BCE no compri deute públic (i en canvi presti diners als bancs privats perquè la comprin a uns interessos exuberants), mentre que el FRB ho fa constantment, sent els interessos dels bons públics federals més baixos que els existents a l'Eurozona (que al seu torn es caracteritzen per una enorme i abusiva diversitat i desigualtat, que perjudica els països perifèrics a costa de beneficiar els països centrals, i molt especialment als bons públics d'Alemanya, centre del capital financer de l'Eurozona. Una variabilitat tan accentuada no existeix als EUA).
El Sr Draghi-com també l'establishment financer-es creu (tot i l'enorme evidència en contra) que les seves polítiques són les millors per a tothom, i no només per a la banca. El gran mèrit d'una religió, que per definició està basada en dogmes, és que, a més de ser impermeable a l'evidència científica, manté la fe dels seus promotors i garanteix la protecció dels interessos econòmics i financers que li donen suport i promouen. Espanya és un exemple d'això. És extraordinari observar el que està passant al nostre país. L'establishment financer, econòmic, polític i mediàtic no ha variat ni un centímetre de les polítiques neoliberals que ens estan creant tant dolor, tot i que l'evidència de la seva insuficiència és robusta i aclaparadora. Aquest és l'impacte que una doctrina econòmica es converteixi en una religió.
El capital financer i la seva desregulació van ser responsables de l'enorme crisi financera, facilitada pel BCE i el Banc d'Espanya, que van posar com a objectiu primordial de les seves intervencions defensar la viabilitat i sostenibilitat de les institucions financeres que precisament havien causat la crisi. El capital financer alemany, entre d'altres, va alimentar la bombolla immobiliària espanyola, la qual, en explotar, va crear l'enorme increment de la desocupació. Però el continu creixement de la desocupació des de 2007 ja no es pot atribuir a la destrucció de l'ocupació en el sector immobiliari i de la construcció (així com altres sectors afins) sinó a les mesures recolzades pel BCE i pel Banc d'Espanya, en els seus imposicions de destruir ocupació, a través de les reformes laborals i reducció de la despesa i ocupació pública.
A la destrucció d'ocupació, causada per l'explotació de la bombolla immobiliària (responsabilitat del capital financer, suposadament supervisat pel BCE i el Banc d'Espanya) ara s'afegeix la destrucció d'ocupació, conseqüència de les polítiques imposades pel mateix capital financer ( supervisat pels mateixos BCE i Banc d'Espanya) que estan destruint ocupació. Mai abans unes institucions havien fet tant de mal en tan poc temps. I tot això permès per les institucions polítiques anomenades democràtiques. No és sorprenent que la credibilitat i legitimitat d'aquestes últimes estiguin tan qüestionades.
En realitat, mai abans la majoria de la població havia sentit (en la gran majoria de països de l'Eurozona) tant desafecte cap a aquestes institucions, percebudes com a mers instruments d'aquelles institucions financeres, supervisades pel BCE i (a Espanya) pel Banc d'Espanya. Així de clar.
Però les polítiques públiques (com ara la política de retallades de despesa pública i les reformes laborals orientades a facilitar l'acomiadament i la reducció dels salaris) que el BCE està activa i agressivament promovent a l'Eurozona, amb les quals aconsegueix aquesta baixa inflació, estan causant una enorme recessió (l'Eurozona està pràcticament en recessió des de 2011) i una taxa d'atur mai abans vista des de la II Guerra Mundial (un 12% com a mitjana). A Espanya aquesta xifra ha batut un rècord. És, després de Grècia, la taxa d'atur més elevada. Aquesta situació està afectant molt negativament al benestar i qualitat de vida de la població, no només de l'aturada, sinó també de l'empleada, ja que augmenta la inseguretat i la por (alguns poden dir el terror) entre la població. La gran majoria de la població té por de perdre el seu lloc de treball, havent-se creat una cultura d'inseguretat i manca de protecció social.
Les recents i creixents manifestacions populars en contra d'aquestes polítiques, així com la seva clara ineficàcia per sortir de la crisi, estan forçant que es reconegui cada vegada més el que ara es diu "la insuficiència de les polítiques d'austeritat". I fins i tot el Sr Draghi ha indicat recentment que cal desenvolupar "polítiques d'estímul econòmic", reanimant a la demanda domèstica perquè pugui estimular l'economia. Que aquest senyor reconegui aquesta obvietat és semblant a que el Papa reconegués que l'ús de preservatius és bo per prevenir la SIDA (cosa que, per cert, el Vaticà no ha admès).
Però no hi ha lloc per a cap possibilitat d'optimisme, ja que el que el Sr Draghi defineix com estímul és la versió neoliberal del que vol dir estímul. Per a ell, l'estímul és, per exemple, continuar i aprofundir més en la desregulació dels mercats de treball que, en llenguatge planer, vol dir-tal com accentuava abans-facilitar l'acomiadament del treballador i baixar salaris, amb la qual cosa la demanda (que el Sr Draghi considera que cal revifar) disminueix encara més.
El BCE no és incompetent
Aquestes contradiccions i incoherències poden donar la impressió que el BCE i el seu equip dirigent són incompetents. No descarto que hi hagi prou incompetència al BCE i sobretot en el Fons Monetari Internacional (FMI) les prediccions econòmiques són conegudes per la seva escassa credibilitat. Però el major problema del BCE no és que sigui incompetent.
Tampoc és certa l'avaluació moral que predomina en alguns sectors progressistes que consideren que el BCE "menteix". Aquesta acusació sembla desconèixer que com a condició perquè una persona menteixi cal que primer conegui la veritat i el que és més que preocupant és que no coneixen la veritat. Mentir és dir alguna cosa que es coneix que no és veritable. I per molt que estranyi, l'establishment financer (des del BCE al Banc d'Espanya) es creuen el que diuen i proposen. La seva ideologia, el neoliberalisme, és com una religió.
Es basa en dogmes. I tant el BCE com la direcció política del Banc d'Espanya (els seus governadors) es creuen que la millor manera d'estimular l'economia i crear ocupació és facilitant la seva destrucció, atribuint l'elevat atur a una suposada dificultat que té el món empresarial per acomiadar els treballadors, tot i que l'evidència científica ho nega i mostra, precisament, el contrari.
Aquesta observació és rellevant arran del gran debat sobre el comportament del BCE, centrant-se en la saviesa (o falta d'ella) de les polítiques públiques promogudes per aquesta institució. En aquest debat s'ignora el context polític que condiciona i determina les seves polítiques. I com he estat dient durant molts anys, el BCE no és un banc central, sinó un lobby de la banca. I aquí està l'explicació. El BCE defensa únicament i exclusivament els interessos de la banca, a costa de tots els altres interessos. I assumeix que els interessos particulars de la banca són els interessos generals de la població i de l'economia.
I ho està fent correctament. La inflació és del 1,7%, com a conseqüència, en part, que la desocupació hagi assolit uns nivells enormement perjudicials per a la població (i per a l'economia). D'aquí que el BCE no compri deute públic (i en canvi presti diners als bancs privats perquè la comprin a uns interessos exuberants), mentre que el FRB ho fa constantment, sent els interessos dels bons públics federals més baixos que els existents a l'Eurozona (que al seu torn es caracteritzen per una enorme i abusiva diversitat i desigualtat, que perjudica els països perifèrics a costa de beneficiar els països centrals, i molt especialment als bons públics d'Alemanya, centre del capital financer de l'Eurozona. Una variabilitat tan accentuada no existeix als EUA).
El Sr Draghi-com també l'establishment financer-es creu (tot i l'enorme evidència en contra) que les seves polítiques són les millors per a tothom, i no només per a la banca. El gran mèrit d'una religió, que per definició està basada en dogmes, és que, a més de ser impermeable a l'evidència científica, manté la fe dels seus promotors i garanteix la protecció dels interessos econòmics i financers que li donen suport i promouen. Espanya és un exemple d'això. És extraordinari observar el que està passant al nostre país. L'establishment financer, econòmic, polític i mediàtic no ha variat ni un centímetre de les polítiques neoliberals que ens estan creant tant dolor, tot i que l'evidència de la seva insuficiència és robusta i aclaparadora. Aquest és l'impacte que una doctrina econòmica es converteixi en una religió.
El capital financer i la seva desregulació van ser responsables de l'enorme crisi financera, facilitada pel BCE i el Banc d'Espanya, que van posar com a objectiu primordial de les seves intervencions defensar la viabilitat i sostenibilitat de les institucions financeres que precisament havien causat la crisi. El capital financer alemany, entre d'altres, va alimentar la bombolla immobiliària espanyola, la qual, en explotar, va crear l'enorme increment de la desocupació. Però el continu creixement de la desocupació des de 2007 ja no es pot atribuir a la destrucció de l'ocupació en el sector immobiliari i de la construcció (així com altres sectors afins) sinó a les mesures recolzades pel BCE i pel Banc d'Espanya, en els seus imposicions de destruir ocupació, a través de les reformes laborals i reducció de la despesa i ocupació pública.
A la destrucció d'ocupació, causada per l'explotació de la bombolla immobiliària (responsabilitat del capital financer, suposadament supervisat pel BCE i el Banc d'Espanya) ara s'afegeix la destrucció d'ocupació, conseqüència de les polítiques imposades pel mateix capital financer ( supervisat pels mateixos BCE i Banc d'Espanya) que estan destruint ocupació. Mai abans unes institucions havien fet tant de mal en tan poc temps. I tot això permès per les institucions polítiques anomenades democràtiques. No és sorprenent que la credibilitat i legitimitat d'aquestes últimes estiguin tan qüestionades.
En realitat, mai abans la majoria de la població havia sentit (en la gran majoria de països de l'Eurozona) tant desafecte cap a aquestes institucions, percebudes com a mers instruments d'aquelles institucions financeres, supervisades pel BCE i (a Espanya) pel Banc d'Espanya. Així de clar.
Etiquetes de comentaris:
Atur,
BCE,
Europa,
Mario Draghi,
Neoliberalisme,
Vicenç Navarro
Un mur humà evita la detenció d'una jove basca per tercera nit consecutiva
Uns dos-cents veïns d'Ondarroa (País Basc) han tornat a passar la nit en blanc per evitar la detenció de la jove veïna Urtza Alkorta per forces repressives de la dictadura feixista espanyola. Des de mitjanit i fins a la matinada l'alarma ciutadana que sona des de fa tres dies en aquesta població cada vegada que s'acosta al policia, s'ha disparat tres vegades. I en cada ocasió, els veïns surten al carrer i omplen el pont d'Aske Gunea, formant un mur humà que evita que la policia pugui acostar-se a casa d'Alkorta.
Alkorta és acusada de col·laboració amb ETA i pesa sobre ella una condemna de cinc anys de presó. Tant ella com tots els col·lectius que li donen suport, però, expliquen que Alkorta va fer una confessió falsa i sota tortura a la comissaria de la policia. Alkorta tenia l'obligació de presentar-se a la presó dimarts passat, però no ho va fer i des d'aleshores es troba en cerca i captura. Podeu seguir a Twitter la resistència a Ondarroa amb l'etiqueta #ResistOndarru.
Alkorta és acusada de col·laboració amb ETA i pesa sobre ella una condemna de cinc anys de presó. Tant ella com tots els col·lectius que li donen suport, però, expliquen que Alkorta va fer una confessió falsa i sota tortura a la comissaria de la policia. Alkorta tenia l'obligació de presentar-se a la presó dimarts passat, però no ho va fer i des d'aleshores es troba en cerca i captura. Podeu seguir a Twitter la resistència a Ondarroa amb l'etiqueta #ResistOndarru.
García Albiol ha quasi duplicat el deute de l’Ajuntament de Badalona
Segons dades del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, el Govern del PP de Xavier García Albiol a l’Ajuntament de Badalona ha quasi duplicat el deute del consistori. De 2011 a 2012, el deute municipal va incrementar-se en un 45,6%, passant de 94.406 euros a 137.484, fent passar el deute per habitant de 429,5 a 622,1 euros en un any. Aquesta xifra és força més elevada que l’increment mitjà del deute sofert pels ajuntaments de l’Estat espanyol, que es va situar en el 24% el mateix període.
Amb aquest increment, el deute per habitant passa dels de 429,5 euros del 2011 a 622,1 euros el 2012. Els socialistes denuncien que “el gruix de l’increment d’aquest deute correspon a l’ operació d’endeutament a llarg termini que, per un import de 30.843.014,18 euros, va ser aprovat pel Ple municipal el 15 de maig de 2012, amb els vots favorables dels grups municipals del PP i CiU”.
I afegeixen que aquesta operació d’endeutament “serveix per fer efectiva la cancel·lació de les obligacions pendents de pagament amb els proveïdors. Estem parlant de prop de 6000 factures de les que només 138, són anteriors a juny del 2011, quan va entrar a governar el PP de García Albiol” I per acabar asseguren que les factures anteriors a juny de 2011 només representen l’1.5% de l’import total dels 30.843.014 euros.
A més a més, el PSC critica que aquest increment “trenca la tendència a la reducció progressiva del deute encetada pel govern de l’alcalde Serra”, que va passar de 118.646 euros el 2009 als 94.406 euros de 2011.
Amb aquest increment, el deute per habitant passa dels de 429,5 euros del 2011 a 622,1 euros el 2012. Els socialistes denuncien que “el gruix de l’increment d’aquest deute correspon a l’ operació d’endeutament a llarg termini que, per un import de 30.843.014,18 euros, va ser aprovat pel Ple municipal el 15 de maig de 2012, amb els vots favorables dels grups municipals del PP i CiU”.
I afegeixen que aquesta operació d’endeutament “serveix per fer efectiva la cancel·lació de les obligacions pendents de pagament amb els proveïdors. Estem parlant de prop de 6000 factures de les que només 138, són anteriors a juny del 2011, quan va entrar a governar el PP de García Albiol” I per acabar asseguren que les factures anteriors a juny de 2011 només representen l’1.5% de l’import total dels 30.843.014 euros.
A més a més, el PSC critica que aquest increment “trenca la tendència a la reducció progressiva del deute encetada pel govern de l’alcalde Serra”, que va passar de 118.646 euros el 2009 als 94.406 euros de 2011.
Dret a decidir l'economia
Les forces que han guiat fins ara el debat sobre el dret a decidir de Catalunya l'han portat a un carreró sense sortida. D'una banda, perquè s'està evidenciant que el pla de treball que s'ha plantejat és una penosa travessa de declaracions, recursos judicials i marejos burocràtics que serà lenta i tediosa o, fins i tot, inútil. Tota estratègia legalista dels sobiranistes topa i toparà sempre, no només amb l'immobilisme d'un govern del PP en majoria absoluta, que podria ser conjuntural, sinó també amb el blindatge franquista de les institucions de l'Estat Espanyol, que és profundament estructural.
En realitat, quan des d'alguns sectors es parla d'esgotar totes les vies legals per legitimar el procés, se'ns està plantejant una estratègia que pot durar dècades o que pot no acabar-se mai. Senzillament ni l'Estat Espanyol ni la mateixa Unió Europea disposen de mecanismes legals per a portar a terme un procés en els termes que es planteja perquè ambdues són institucions al servei del capital. Ambdues estan molt allunyades del que haurien de ser unes veritables institucions democràtiques representants de la sobirania popular. Les forces polítiques que aposten per aquesta via forçosament han de ser conscients d'aquesta realitat, per la qual cosa, podríem sospitar que l'únic que pretenen és tenir-nos entretinguts tan temps com puguin amb aquest joc melodramàtic.
D'altra banda, el govern de CiU i ERC ha entrat en contradicció amb el seu mateix plantejament legalista en haver iniciat la seva grotesca fundació d'allò que pomposament anomena "estructures d'Estat propi" i "Consell Nacional de Transició". Ambdós plantejaments xoquen fins al punt que amenacen la cohesió interna dels mateixos partits que els defensen. L'existència dels dos discursos és l'enèssima mostra de la contradicció de la burgesia catalana entre el seu somni històric d'esdevenir una burgesia nacional i el seu interès immediat de sobreviure com a burgesia compradora, vassalla del capitalisme imperialista. És, com diríem popularment, la darrera versió de la puta i la Ramoneta de la burgesia catalana de sempre, però en la forma d'una patologia psicològica, d'un conflicte d'identitat i d'interessos.
En tercer lloc, parlar de sobirania en el marc de la UE, reclamació que va motivar el lema de la manifestació multitudinària de l'11 de setembre de 2012, ha esdevingut simplement ridícul. Quina sobirania aspira a tenir Catalunya? La que té Grècia? La que té Itàlia? La que té l'Estat Espanyol mateix? Si alguna cosa podem concloure de la UE en els seus anys de vida és que totes les seves estructures han estat dissenyades per a executar un programa ultraliberal de destrucció de l'Estat del Benestar i les sobiranies populars. El control de la UE per part del capital és tal que les seves institucions no tenen ni tan sols capacitat d'aturar les polítiques d'austericidi que les estan portant a la seva autodestrucció.
Finalment, cal fer front a la imparable devastació social, al criminal saqueig de la riquesa productiva i industrial dels pobles del sud d'Europa que s'està portant a terme amb l'excusa de la crisi per part de l'Europa del nord. De quin patriotisme ens està parlant la burgesia catalana mentre permet el desballestament complet de la indústria? De quin patriotisme parlen CiU i ERC quan es neguen a pujar impostos als qui més tenen, mentre malgasten la riquesa pública en campanyes estèrils de propaganda i en premis a defraudadors d'impostos? De quin patriotisme ens parlen mentre retallen a tort i a dret i esquincen en allò més fonamental per a fer prosperar un país? A quin patriotisme es refereixen mentre aboquen els serveis públics a la privatització o l'extinció? Quina mena de Catalunya podrem construir sense una educació pública, una universitat de qualitat i una sanitat universal?
Si el que reclamem els catalans i les catalanes és sobirania, queda clar que mai l'aconseguirem sota el lideratge de la burgesia catalana. Cal que el Dret a Decidir camini de manera conseqüent, per tant, cap al Dret a Decidir l'economia, cap al dret a dictar les polítiques econòmiques, cap a la Democràcia de la Classe Treballadora. Una qüestió és veritablement indestriable de l'altra.
En realitat, quan des d'alguns sectors es parla d'esgotar totes les vies legals per legitimar el procés, se'ns està plantejant una estratègia que pot durar dècades o que pot no acabar-se mai. Senzillament ni l'Estat Espanyol ni la mateixa Unió Europea disposen de mecanismes legals per a portar a terme un procés en els termes que es planteja perquè ambdues són institucions al servei del capital. Ambdues estan molt allunyades del que haurien de ser unes veritables institucions democràtiques representants de la sobirania popular. Les forces polítiques que aposten per aquesta via forçosament han de ser conscients d'aquesta realitat, per la qual cosa, podríem sospitar que l'únic que pretenen és tenir-nos entretinguts tan temps com puguin amb aquest joc melodramàtic.
D'altra banda, el govern de CiU i ERC ha entrat en contradicció amb el seu mateix plantejament legalista en haver iniciat la seva grotesca fundació d'allò que pomposament anomena "estructures d'Estat propi" i "Consell Nacional de Transició". Ambdós plantejaments xoquen fins al punt que amenacen la cohesió interna dels mateixos partits que els defensen. L'existència dels dos discursos és l'enèssima mostra de la contradicció de la burgesia catalana entre el seu somni històric d'esdevenir una burgesia nacional i el seu interès immediat de sobreviure com a burgesia compradora, vassalla del capitalisme imperialista. És, com diríem popularment, la darrera versió de la puta i la Ramoneta de la burgesia catalana de sempre, però en la forma d'una patologia psicològica, d'un conflicte d'identitat i d'interessos.
En tercer lloc, parlar de sobirania en el marc de la UE, reclamació que va motivar el lema de la manifestació multitudinària de l'11 de setembre de 2012, ha esdevingut simplement ridícul. Quina sobirania aspira a tenir Catalunya? La que té Grècia? La que té Itàlia? La que té l'Estat Espanyol mateix? Si alguna cosa podem concloure de la UE en els seus anys de vida és que totes les seves estructures han estat dissenyades per a executar un programa ultraliberal de destrucció de l'Estat del Benestar i les sobiranies populars. El control de la UE per part del capital és tal que les seves institucions no tenen ni tan sols capacitat d'aturar les polítiques d'austericidi que les estan portant a la seva autodestrucció.
Finalment, cal fer front a la imparable devastació social, al criminal saqueig de la riquesa productiva i industrial dels pobles del sud d'Europa que s'està portant a terme amb l'excusa de la crisi per part de l'Europa del nord. De quin patriotisme ens està parlant la burgesia catalana mentre permet el desballestament complet de la indústria? De quin patriotisme parlen CiU i ERC quan es neguen a pujar impostos als qui més tenen, mentre malgasten la riquesa pública en campanyes estèrils de propaganda i en premis a defraudadors d'impostos? De quin patriotisme ens parlen mentre retallen a tort i a dret i esquincen en allò més fonamental per a fer prosperar un país? A quin patriotisme es refereixen mentre aboquen els serveis públics a la privatització o l'extinció? Quina mena de Catalunya podrem construir sense una educació pública, una universitat de qualitat i una sanitat universal?
Si el que reclamem els catalans i les catalanes és sobirania, queda clar que mai l'aconseguirem sota el lideratge de la burgesia catalana. Cal que el Dret a Decidir camini de manera conseqüent, per tant, cap al Dret a Decidir l'economia, cap al dret a dictar les polítiques econòmiques, cap a la Democràcia de la Classe Treballadora. Una qüestió és veritablement indestriable de l'altra.
El nucli de la Terra gira aliè al planeta
El nucli de la Terra gira a diferents velocitats, accelerant-se i desaccelerant-se amb freqüència, i aquest moviment no està sincronitzat amb la de la massa restant del planeta, segons un estudi divulgat avui a Austràlia. La recerca liderada per Hrvoje Tkalcic de la Universitat Nacional Australiana revela que no només la taxa de rotació del nucli és diferent de la del mantell, la capa que està per sota de l'escorça terrestre, sinó que, a més, la seva velocitat és variable.
"És la primera evidència experimental de que el nucli gira a diferents velocitats", va dir Tkalcic en un comunicat de la ANU. Els investigadors van descobrir que en comparació amb el mantell, el nucli rotava a major velocitat en la dècada de 1970 i 1990, però va desaccelerar en la dels 80.
"L'acceleració més dramàtica probablement va ocórrer en els últims anys, tot i que cal fer majors proves per confirmar aquesta observació", va comentar Tkalcic, en recordar que Edmund Halley va especular que les capes internes de la Terra rotaven a diferent velocitat en 1692.
Per a efectes de l'estudi, l'expert en física i matemàtiques analitzar, a través d'un mètode innovador, els registres dels terratrèmols doblets dels últims 50 anys per a mesures la velocitat de la rotació del nucli terrestre.
Els terratrèmols doblets són dos sismes de magnitud gairebé idèntica que poden registrar-se en un període que varia entre un parell de setmanes a 40 anys, i que es diferencien de les rèpliques.
Tkalcic comentar que li va semblar emocionant veure que "fins i tot amb una diferència de deu, vint o trenta anys, aquests terratrèmols s'assemblen. Cada parell té una lleu diferència, i aquesta correspon al nucli. Hem pogut utilitzar aquesta diferència per reconstruir la història de com el nucli ha rotat en els últims cinquanta anys".
Tkalcic creu que el seu nou mètode ajudarà a l'enteniment del paper del nucli terrestre en la creació del camp magnètic que va permetre l'evolució de la vida al planeta en actuar com un escut contra la radiació còsmica, segons el comunicat de la ANU.
"És la primera evidència experimental de que el nucli gira a diferents velocitats", va dir Tkalcic en un comunicat de la ANU. Els investigadors van descobrir que en comparació amb el mantell, el nucli rotava a major velocitat en la dècada de 1970 i 1990, però va desaccelerar en la dels 80.
"L'acceleració més dramàtica probablement va ocórrer en els últims anys, tot i que cal fer majors proves per confirmar aquesta observació", va comentar Tkalcic, en recordar que Edmund Halley va especular que les capes internes de la Terra rotaven a diferent velocitat en 1692.
Per a efectes de l'estudi, l'expert en física i matemàtiques analitzar, a través d'un mètode innovador, els registres dels terratrèmols doblets dels últims 50 anys per a mesures la velocitat de la rotació del nucli terrestre.
Els terratrèmols doblets són dos sismes de magnitud gairebé idèntica que poden registrar-se en un període que varia entre un parell de setmanes a 40 anys, i que es diferencien de les rèpliques.
Tkalcic comentar que li va semblar emocionant veure que "fins i tot amb una diferència de deu, vint o trenta anys, aquests terratrèmols s'assemblen. Cada parell té una lleu diferència, i aquesta correspon al nucli. Hem pogut utilitzar aquesta diferència per reconstruir la història de com el nucli ha rotat en els últims cinquanta anys".
Tkalcic creu que el seu nou mètode ajudarà a l'enteniment del paper del nucli terrestre en la creació del camp magnètic que va permetre l'evolució de la vida al planeta en actuar com un escut contra la radiació còsmica, segons el comunicat de la ANU.
Ziani: espia per a tots o cap de turc?
A escala catalana Nureddin Ziani era una mena de James Bond musulmà, diu El País. El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona de la policia descriuen a aquest marroquí, que va emigrar a Catalunya el 1999 i que servia els interessos de CiU entre l'emigració compatriota, com un superespia de la Direcció General de Estudis i Documentació (DGED), el servei secret del Marroc que més presència té a l'estranger.
El retrat de Ziani, natural d'Oujda, de 45 anys, que va cursar la carrera a Brussel·les -pel que no pertany precissament a la classe treballadora-, apareix en el text del procediment d'expulsió que se li va lliurar el 3 de maig en una comissaria de Barcelona i al qual ha tingut accés aquest diari. El tràmit es va iniciar després de la "denúncia" formulada contra ell pel director del CNI, el general Félix Sanz-Roldán. La subdelegació del Govern a Barcelona pot expulsar-lo a partir de dimarts i posar així fi a una estada legal de 14 anys a Espanya.
L'ordre d'expulsió just esmenta els seus vincles amb el nacionalisme català. Ziani exerceix un càrrec a la Fundació Nous Catalans, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i dirigeix una associació islàmica (UCCIC) la seu ha traslladat a l'edifici de la fundació. Ha predicat el sobiranisme entre els immigrants, sobretot els musulmans i de vegades en aquestes mesquites que el Departament d'Interior de la Generalitat va dir voler despolititzar.
Així, segons el CNI, la nova vida de Ziani des de març de 2012 a la qual no té res a retreure. Abans hi va haver una altra en què va ser "un col·laborador molt rellevant" de la DGED fins al punt de posar "en risc la seguretat de l'Estat" espanyol. Era tan important que, de vegades, rebia "mandats expressos" directes, saltant-se la jerarquia, de la cúpula del servei que dirigeix Yassin Mansouri des de Rabat.
Ziani no treballava gratis. Percebia "les corresponents contraprestacions econòmiques" de la DGED més d'altres "injeccions econòmiques del servei estranger". Gràcies a elles "manipulava les voluntats dels representants musulmans a Catalunya". Hi havia teixit "una xarxa de col·laboradors i confidents distribuïts per les quatre províncies catalanes (...)".
Va recórrer a ells per organitzar "concentracions de suport al règim" marroquí "i contràries als seus enemics, Algèria i el Front Polisario. Els enviar fins i tot fins a Granada, al març de 2010, coincidint amb la primera cimera entre la Unió Europea i el Marroc. Allà es van manifestar centenars de marroquins, alguns pagats per Ziani, per contrarestar els seguicis solidaris amb l'independentisme sahrauí.
Més greu encara són, a ulls del CNI, els llaços de Ziani amb el salafisme, una "ideologia extremista religiosa". Els travar sobretot amb l'imam radical, Abdelhamid Ain el Hayat, a Reus, i amb Mohamed Atlaouil, de Girona, recolzant i finançant "els seus projectes de construcció de llocs de culte i mesquites". Amb El Hayat va mantenir fins i tot contactes quan estava a sou Convergència. Va afavorir així "l'expansió de les tesis radicals" a Espanya.
Aquí hi ha alguna cosa que no quadra. La DGED, el servei per al qual suposadament treballava Ziani, lluita contra els extremistes. ¿Feia Ziani pachas amb els salafistes a esquena de la intel·ligència marroquina? ¿Tenia ordre de infiltrarles i per això es relacionava amb ells i fins els finançava? El CNI no explica aquestes aparents contradiccions.
A la comunitat musulmana de Barcelona Ziani va ser considerat durant anys com un personatge molt afí al Consolat del Marroc la petita associació islàmica caritativa rebia generoses subvencions de l'Estat marroquí. Es va distanciar d'ell quan CDC el va fitxar i va apostar per la independència de Catalunya, cosa que no agrada a Rabat perquè pot servir d'exemple per al Sàhara.
A partir de dilluns es veurà si Ziani es veu finalment obligat a abandonar Espanya, però la mera divulgació de l'ordre d'expulsió per la Fundació Nous Catalans, dissabte, preocupa nombrosos capitostos de la comunitat marroquina que alguna que una altra vegada han informat a la DGED de coses que ocorrien en el seu entorn i fins i tot han cobrat per això. Molts se senten amenaçats.
Afegim l'priginal d'un article d'Alerta Digital -d'allò que diriem falangista de les JONS- sobre un fet que mentida no és i que il.lustra amb la curiosa foto aquesta notícia, donada la trajectòria dels dos personatges, i que amb data d'avui 13 de maig publiquen:
Qatar paga y la casta obedece: Musulmanes del partido de Artur Mas piden “edificar una gran mezquita en Barcelona”
La Unión de Centros Culturales Islámicos de Catalunya (UCCIC) -coordina actualmente unas 70 mezquitas y oratorios de Cataluña- y la Fundación Nous Catalans de CDC han acordado “facilitar la concesión de licencias para edificar una gran mezquita en Barcelona para luchar y aislar los movimientos fundamentalistas que se propagan en los pequeños oratorios”. Entre los acuerdos, también se prevé “mejorar la situación actual de algunos oratorios para evitar situaciones de conflicto”.
En el encuentro entre el presidente de la UCCIC, Noureddine Ziani, con el secretario general de la fundación de CDC, Angel Colom, -con la presencia de unos 40 imanes y líderes de los musulmanes de toda Cataluña- han puesto sobre la mesa “temas de actualidad que afectan a la situación de los musulmanes en Cataluña e intenta buscar soluciones para resolver contextos de conflicto”.
Ambas entidades han acordado “la organización y representatividad de los musulmanes en Cataluña a través de elecciones democráticas que permitan a la comunidad musulmana contar con interlocutores válidos y representativos; impulsar la formación de imanes en Cataluña, una formación que responde a los valores de Cataluña; fomentar el diálogo y convivencia como herramientas para la participación en la sociedad catalana y la construcción de un futuro común en Cataluña y habilitar espacios de entierro según el ritual musulmán”.
También han acordado “impulsar diálogo, visitas y encuentros con instituciones catalanas; el procedimiento de Certificación Halal, el proceso de garantía de calidad aplicado a alimentos, productos y servicios según la Normativa Halal y otros documentos preestablecidos y obrar para la Creación en un futuro próximo del Consejo Catalán de Culto Musulmán agrupado por una junta electa y votada democráticamente y representativa del conjunto de los musulmanes en Cataluña”.
La reunión se ha realizado en la sede de la Fundación Nous Catalans en Santa Coloma de Gramenet-inaugurada por Artur Mas y Oriol Pujol el pasado lunes-donde se ha instalado la UCCIC tras firmar un convenio con la fundación de CDC. Antes del inicio de la reunión, los imanes recibieron la visita del diputado Josep Rull, candidato a secretario de organización de CDC, para saludarles y darles la bienvenida a la fundación.
El presidente de la sectorial de inmigración de CDC, Àngel Colom, ha afirmado en Twitter que “de la noticia, destaco un Curso de formación para imanes (catalán, país, islam moderno) a partir de octubre”.
El retrat de Ziani, natural d'Oujda, de 45 anys, que va cursar la carrera a Brussel·les -pel que no pertany precissament a la classe treballadora-, apareix en el text del procediment d'expulsió que se li va lliurar el 3 de maig en una comissaria de Barcelona i al qual ha tingut accés aquest diari. El tràmit es va iniciar després de la "denúncia" formulada contra ell pel director del CNI, el general Félix Sanz-Roldán. La subdelegació del Govern a Barcelona pot expulsar-lo a partir de dimarts i posar així fi a una estada legal de 14 anys a Espanya.
L'ordre d'expulsió just esmenta els seus vincles amb el nacionalisme català. Ziani exerceix un càrrec a la Fundació Nous Catalans, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i dirigeix una associació islàmica (UCCIC) la seu ha traslladat a l'edifici de la fundació. Ha predicat el sobiranisme entre els immigrants, sobretot els musulmans i de vegades en aquestes mesquites que el Departament d'Interior de la Generalitat va dir voler despolititzar.
Així, segons el CNI, la nova vida de Ziani des de març de 2012 a la qual no té res a retreure. Abans hi va haver una altra en què va ser "un col·laborador molt rellevant" de la DGED fins al punt de posar "en risc la seguretat de l'Estat" espanyol. Era tan important que, de vegades, rebia "mandats expressos" directes, saltant-se la jerarquia, de la cúpula del servei que dirigeix Yassin Mansouri des de Rabat.
Ziani no treballava gratis. Percebia "les corresponents contraprestacions econòmiques" de la DGED més d'altres "injeccions econòmiques del servei estranger". Gràcies a elles "manipulava les voluntats dels representants musulmans a Catalunya". Hi havia teixit "una xarxa de col·laboradors i confidents distribuïts per les quatre províncies catalanes (...)".
Va recórrer a ells per organitzar "concentracions de suport al règim" marroquí "i contràries als seus enemics, Algèria i el Front Polisario. Els enviar fins i tot fins a Granada, al març de 2010, coincidint amb la primera cimera entre la Unió Europea i el Marroc. Allà es van manifestar centenars de marroquins, alguns pagats per Ziani, per contrarestar els seguicis solidaris amb l'independentisme sahrauí.
Més greu encara són, a ulls del CNI, els llaços de Ziani amb el salafisme, una "ideologia extremista religiosa". Els travar sobretot amb l'imam radical, Abdelhamid Ain el Hayat, a Reus, i amb Mohamed Atlaouil, de Girona, recolzant i finançant "els seus projectes de construcció de llocs de culte i mesquites". Amb El Hayat va mantenir fins i tot contactes quan estava a sou Convergència. Va afavorir així "l'expansió de les tesis radicals" a Espanya.
Aquí hi ha alguna cosa que no quadra. La DGED, el servei per al qual suposadament treballava Ziani, lluita contra els extremistes. ¿Feia Ziani pachas amb els salafistes a esquena de la intel·ligència marroquina? ¿Tenia ordre de infiltrarles i per això es relacionava amb ells i fins els finançava? El CNI no explica aquestes aparents contradiccions.
A la comunitat musulmana de Barcelona Ziani va ser considerat durant anys com un personatge molt afí al Consolat del Marroc la petita associació islàmica caritativa rebia generoses subvencions de l'Estat marroquí. Es va distanciar d'ell quan CDC el va fitxar i va apostar per la independència de Catalunya, cosa que no agrada a Rabat perquè pot servir d'exemple per al Sàhara.
A partir de dilluns es veurà si Ziani es veu finalment obligat a abandonar Espanya, però la mera divulgació de l'ordre d'expulsió per la Fundació Nous Catalans, dissabte, preocupa nombrosos capitostos de la comunitat marroquina que alguna que una altra vegada han informat a la DGED de coses que ocorrien en el seu entorn i fins i tot han cobrat per això. Molts se senten amenaçats.
Afegim l'priginal d'un article d'Alerta Digital -d'allò que diriem falangista de les JONS- sobre un fet que mentida no és i que il.lustra amb la curiosa foto aquesta notícia, donada la trajectòria dels dos personatges, i que amb data d'avui 13 de maig publiquen:
Qatar paga y la casta obedece: Musulmanes del partido de Artur Mas piden “edificar una gran mezquita en Barcelona”
La Unión de Centros Culturales Islámicos de Catalunya (UCCIC) -coordina actualmente unas 70 mezquitas y oratorios de Cataluña- y la Fundación Nous Catalans de CDC han acordado “facilitar la concesión de licencias para edificar una gran mezquita en Barcelona para luchar y aislar los movimientos fundamentalistas que se propagan en los pequeños oratorios”. Entre los acuerdos, también se prevé “mejorar la situación actual de algunos oratorios para evitar situaciones de conflicto”.
En el encuentro entre el presidente de la UCCIC, Noureddine Ziani, con el secretario general de la fundación de CDC, Angel Colom, -con la presencia de unos 40 imanes y líderes de los musulmanes de toda Cataluña- han puesto sobre la mesa “temas de actualidad que afectan a la situación de los musulmanes en Cataluña e intenta buscar soluciones para resolver contextos de conflicto”.
Ambas entidades han acordado “la organización y representatividad de los musulmanes en Cataluña a través de elecciones democráticas que permitan a la comunidad musulmana contar con interlocutores válidos y representativos; impulsar la formación de imanes en Cataluña, una formación que responde a los valores de Cataluña; fomentar el diálogo y convivencia como herramientas para la participación en la sociedad catalana y la construcción de un futuro común en Cataluña y habilitar espacios de entierro según el ritual musulmán”.
También han acordado “impulsar diálogo, visitas y encuentros con instituciones catalanas; el procedimiento de Certificación Halal, el proceso de garantía de calidad aplicado a alimentos, productos y servicios según la Normativa Halal y otros documentos preestablecidos y obrar para la Creación en un futuro próximo del Consejo Catalán de Culto Musulmán agrupado por una junta electa y votada democráticamente y representativa del conjunto de los musulmanes en Cataluña”.
La reunión se ha realizado en la sede de la Fundación Nous Catalans en Santa Coloma de Gramenet-inaugurada por Artur Mas y Oriol Pujol el pasado lunes-donde se ha instalado la UCCIC tras firmar un convenio con la fundación de CDC. Antes del inicio de la reunión, los imanes recibieron la visita del diputado Josep Rull, candidato a secretario de organización de CDC, para saludarles y darles la bienvenida a la fundación.
El presidente de la sectorial de inmigración de CDC, Àngel Colom, ha afirmado en Twitter que “de la noticia, destaco un Curso de formación para imanes (catalán, país, islam moderno) a partir de octubre”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)