divendres, 22 de novembre de 2013

"L'espionatge d'Internet amenaça la Democràcia"

Un dels pares fundadors d'Internet, Tim Berners-Lee, ha fet públiques unes declaracions en les quals adverteix que el caràcter democràtic de la Xarxa s'està veient amenaçat per una creixent marea de vigilància i censura com ha quedat palesa després de conèixer-se que l'agència de seguretat nord-americana NSA monitoriza l'activitat de nombrosos gegants d'Internet i líders mundials.

A través de l'informe anual sobre l'índex de la web en la seva Fundació Worl Wide Web anomenat seguiment de la censura global i recollit per la bbc, Berners-Lee fa especial incapié en el seguiment de la censura global que està afectant a Internet, suggerint que el 94 per cent dels països no supervisen adequadament la intercepción que fa el govern en Internet.

A més, s'indica que el trenta per cent dels països bloquegen i filtren el contingut polític que es troba a la xarxa. Com a conclusió davant aquestes dades, Berners-Lee va dir que "un dels resultats més encoratjadors de l'índex web d'aquest any és la forma en la qual la web i les xarxes socials estan impulsant a la gent a organitzar-se, actuar i tractar d'exposar irregularitats en totes les regions del món".

Davant això, molts dels governs es veuen amenaçats, per la qual cosa hi ha una major vigilància i un augment en la censura, "posant en risc el futur de la democràcia", continuava Berners-Lee.

A partir d'ara, les mesures per protegir els drets a la intimitat i a la llibertat d'opinió i d'associació en línia són necessàries

Timb Berners-Lee ha estat un dels crítics més actius cap a la creixent vigilància del govern després de les filtracions desvetllades per Edward Snowden, qualificant a les agències d'espionatge per desxifrar l'encriptació com alguna cosa "estúpid i terrible".

Finalment, en l'informe elaborat per la Fundació de la Worl Wide Web, es classifica als països en mesura de l'impacte social i polític que tenen a la xarxa, situant a Suècia com el país que encapçala l'índex anual de la web, seguit de Noruega, Regne Unit, EUA i Nova Zelanda.

A més, la bretxa digital cada vegada és més accentuada als països més pobres. Els drets i les prioritats de les dones estan mal ateses a la xarxa de la majoria dels països investigats, on es fa cas omís a la informació relacionada sobre violència domèstica, salut sexual i reproductiva o l'herència.

El PP demana la compareixença d'Espadaler i Puig al Parlament pel Cesicat


El PP ha demanat aquest divendres la compareixença al Parlament dels consellers d'Interior i d'Empresa, Ramon Espadaler i Felip Puig, perquè detallin el funcionament del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). En un comunicat, el portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, s'ha preguntat si hi ha agents dels Mossos d'Esquadra treballant al Cesicat --que depèn de la Conselleria d'Empresa i Ocupació--, així com si s'ha estudiat una aplicació per a mòbils que permet monotoritzar-los sense coneixement del seu propietari.

IU denuncia davant la UE l'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana

L'eurodiputat d'Izquierda Unida, Willy Meyer, ha presentat aquest divendres una interpel·lació davant la Comissió Europea en la qual denuncia que l'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana que prepara el Govern del PP de Mariano Rajoy suposa una "clara violació" de la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

"Aquest avantprojecte violaria flagrantment drets civils i llibertats polítiques fonamentals amb l'únic objectiu d'ocultar el descontentament massiu per l'empobriment i la reculada social que estan produint les seves polítiques", ha dit Meyer en un comunicat.

"La Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que inclou els drets de reunió i manifestació, està sent calcigada dia després de dia a Espanya i els actuals representants de la UE al·leguen mancar de competències per actuar. No obstant això, des d'Esquerra Unida insistim perquè les institucions comunitàries es pronunciïn i pressionin per evitar aquesta aberració i insult als principis bàsics de la democràcia", ha ressaltat l'eurodiputat d'IU.

"En cas contrari -ha conclòs Meyer-, les institucions comunitàries seran còmplices silencioses de la repressió i l'atropellament a les llibertats civils i polítiques, a més de ser responsables de les polítiques antisocials i neoliberals que la troica està imposant als països del sud d'Europa i Irlanda malgrat el rebuig d'aquests pobles a les mesures d'austeritat".

Vídeo: la ciutadania es mobilitza contra el "cop d'estat" del PP


Julio Anguita ha advertit avui, en una entrevista a Radio Euskadi, que "el projecte de llei anunciat pel PP per mantenir l'ordre públic és l'avantsala del feixisme i de l'horror". Anguita ha expressat la seva impressió de que Espanya està travessant "un cop d'estat incruent i a càmera lenta" perquè la Constitució, i altres textos que "vertebren la convivència, estan sent diàriament violats pels diferents poders". Video: Joan Coscubiela (L'Esquerra Plural): "Ens han amenaçat en donar una patada a la boca als ciutadans. El PP vol callar a la gent i amenaça de multar-los si es manifesten al carrer. El PP està vulnerant la Constituciò, el dret de reuniò i manifestaciò. Entrem de ple en la dictadura franquista". El dia 24 a les 12h. del mati, manifestaciò a Barcelona i Girona contra el PP i el feixisme. Ada Colau, Joan Herrera i Llamazares criden a la desobediència enfront de la Llei de Seguretat.

La nova Llei de Seguretat de l'Opus Dei: un cop d'estat feixista


La nova Llei de Seguretat Ciutadana que preparen els feixistes i mafiosos de l'Opus Dei PP al poder, més repressiva encara i especialment contra les protestes als abusos de la dictadura, serà dirigida directament contra la societat civil democràtica i en defensa de la corrupció i el feixisme institucionals, penalitzant fins els escratxes als lladres, corruptes i criminals al govern.

El PP demana la compareixença d'Espadaler i Puig al Parlament pel Cesicat

El PP ha demanat aquest divendres la compareixença al Parlament dels consellers d'Interior i d'Empresa, Ramon Espadaler i Felip Puig, perquè detallin el funcionament del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). En un comunicat, el portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, s'ha preguntat si hi ha agents dels Mossos d'Esquadra treballant al Cesicat --que depèn de la Conselleria d'Empresa i Ocupació--, així com si s'ha estudiat una aplicació per a mòbils que permet monotoritzar-los sense coneixement del seu propietari.

El grup del PP demana conèixer si existeixen documents del Cesicat sobre telèfons mòbils que permetin l'activació remota de la gravació d'imatge i veu, i si ja s'han lliurat dispositius així a agents dels Mossos.

Rodríguez ha explicat que, en cas que s'hagin repartit, preguntaran si aquestes gravacions podien fer-se sense coneixement de la persona que tenia el mòbil, i ha avançat que si el PP observa indicis de delicte posaran la informació en mans de la justícia.

A més d'Espadaler i Puig, el PP ha reclamat que donin explicacions davant del Parlament, entre d'altres, l'exconseller d'Empresa Francesc Xavier Mena; el director executiu del Cesicat, Tomás Roy; l'exdirector general de Telecomunicacions Jordi Puigneró i la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Maria Àngels Barbarà.

El PP sol·licita també la compareixença del Director Gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé, una entitat a la qual el PP pregunta si ha elaborat un document comparant pressupostos d'agències internacionals i un altre sobre la possibilitat de crear una agència d'intel·ligència catalana.

Felip Puig substitueix el president del Cesicat després de destapar-se l'espionatge il.legal de CiU


El conseller Felip Puig -el senyor de la porra que mana encara que l'Espadaler li porti la porra- ha nomenat Jordi Puigneró en substitució de Carles Flamerich com a Director General de Telecomunicacions, càrrec associat a la presidència del Cesicat. El cessament de Flamerich es dóna enmig de la polèmica de les filtracions de documents atribuïts al Cesicat, òrgan que presidia com a Director General.

El PSOE amenaça amb una moció de censura contra Rajoy després de l'acte del jutge Ruz

El PSOE ha sol·licitat aquest divendres la compareixença urgent del president del Govern, Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats perquè doni explicacions sobre la "confirmació" que en el PP ha existit una comptabilitat B, tal com ha assenyalat el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz aquest divendres. El secretari d'Organització del PSOE, Óscar López, considera que l'acte dictat pel jutge Ruz "lamentablement" confirma que "tot" el que es deia del finançament irregular del PP "era cert".

A més, no descarta una moció de censura contra el cap de l'Executiu per aquest assumpte que, segons el parer dels socialistes, mostra que en el PP hi ha hagut "tones de mentides i corrupció". Així ho ha explicat en una roda de premsa a la seu nacional del PSOE el secretari d'Organització del partit, Óscar López, que, blandiendo l'acte dictat aquest divendres pel jutge Ruz, ha insistit que el que "lamentablement" es confirma és que "tot" el que es deia del finançament irregular del PP "era cert".

"Avui podem dir que el senyor Rajoy i la senyora Cospedal no han parat de mentir en aquest assumpte, fins i tot al Parlament", ha denunciat el dirigent socialista, que ha explicat que aquesta petició de compareixença urgent es registrarà aquest mateix divendres en la Cambra baixa.

A més, el 'número tres' del PSOE ha assegurat que els socialistes no descarten "cap altra acció", entre elles, la moció de censura, sobre la qual se li ha preguntat, una possibilitat que el partit que lidera Alfredo Pérez Rubalcaba ja es va plantejar el passat mes de juliol, abans de la compareixença del cap de l'Executiu en el Senat, i que no es va arribar a concretar.

Ruz troba indicis de comptabilitat B en el PP


El jutge Pablo Ruz considera confirmada l'existència en el PP “d'un cert corrent financer de cobraments i pagaments que continua en el temps, al marge de la comptabilitat” remesa pels franquistes al Tribunal de Comptes. Així, l'instructor del cas Bárcenas apunta per primera vegada l'existència d'un finançament irregular dins del partit de Rajoy.

70 manifestacions a 70 ciutats espanyoles, contra el PP

La Cimera Social -UGT, CCOO, USO, plataformes socials (PAH, Iaioflautes...), professionals i culturals- ha convocat per a demà i el diumenge 70 manifestacions a sengles ciutats espanyoles amb les que vol mobilitzar a tota la ciutadania contra les polítiques neoliberals de retallades socials i privatitzacions i en defensa dels serveis públics, els salaris i les pensions. Sota el lema "Empra la teva força. Anem a canviar les coses", les mobilitzacions es celebraran en ciutats de 14 comunitats autònomes ja que a Andalusia, Catalunya i Astúries estan convocades pel diumenge. Tot el llistat de convocatòries a continuació.

A Madrid, segons ha informat CC.OO., la marxa estarà encapçalada pels treballadors de neteja que els sindicats volen convertir en protagonistes per "la seva actitud" en negar-se a més d'1.000 acomiadaments i aconseguir arribar a un acord amb les seves empreses després de dotze dies de vaga.

Les setanta marxes tindran lloc en el marc de la mobilització que, a nivell europeu, promou la Confederació Europea de Sindicats (CES) i que a Espanya convoca el Cimera Social, integrada per UGT, CCOO, ÚS i plataformes socials, professionals i culturals.

Les protestes també serviran per expressar el rebuig al projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per 2014 i a la reforma de pensions del Govern, que es troba en tràmit parlamentari.

A Madrid, la marxa discorrerà entre Atocha i la Porta d'Alcalá i al final de la mateixa es llegirà un manifest que destaca que "el Govern del PP utilitza la crisi per aplicar una política neoliberal que anteposa l'interès privat a l'interès general". En el manifest, els convocants subratllen "la incapacitat manifesta" de l'Executiu per treure a Espanya "de pou de la crisi" i augura que "el final de la mateixa per a les persones està lluny d'arribar".

També posa l'accent que la reforma de pensions del Govern és "injusta i innecessària" i només respon als interessos dels grups econòmics i financers.

Mobilització 23N Al carrer!

Dissabte 23 i Diumenge 24 de Novembre de 2013
Manifestacions convocades per Marees Ciutadanes i Cim Social. Recolzades Izquierda Unida i L'Esquerra Plural a tot l'Estat.

ANDALUSIA
Almeria 24N 12:00 Porta Purchena-Pl. les Vés-les
Cadis 24N 11:00 Glorieta Enginyer de la Cierva – Plaza Àsdrubal
24N 12:00 Plaza Àsdrubal – Subd. Govern
Còrdova 23N 18:00 Plaza Colón – Subd. de Govern
Granada 24N 12:00 Jardins del Triomf – Plaza del Carmen.
Huelva 24N 12:00 Rotonda dels Bombers – Plaza de les Monges
Jaén 24N 12:00 Plaça de les Batalles – Plaza Santa María
Màlaga 24N 12:00 Albereda de Colón – Plaza de la Constitució
Ronda 24N 18:00 Plaza Martínez Astein – Plaza del Socors
Sevilla 24N 12:00 Prat de Sant Sebastià – Plaza Nova

ARAGÓ
Saragossa 23N 18:30 Pl. Aragó fins a Pl. Pilar
Tarazona 23N 11:30 Pl. Sant Francisco
Teruel 23N 12:00 Pl. Sant Joan
Alcanyís 23N 18:00 Hospital
Montsó 23N 17:00 Pl. de la Música
Huesca 23N 17:00 Pl. Navarra

ASTÚRIES
Avilés 24N 12:00 Pl. Vaticà

CANTÀBRIA
Santander 23N 12:00 Pl. Numància fins a Pl. Pombo

CASTELLA I LLEÓ
Àvila 23N 19:00 Pl. Santa Ana
Burgos 23N 12:00 Pl. Meu Cid a Pl. Major
Aranda de Duero 23N 13:00 Pl. del Blat
Miranda d'Ebre 23N 12:00 C/ Sant Agustín
León 23N 12:00 Pl. de Guzmán a Pl. Sant Marcelo
Ponferrada 23N 12:00 Glorieta de la Pissarra a Plaza Fernando Miranda
Palencia 23N 19:00 Parc del Saló a Plaça Major
Salamanca 23N 12:00 Plaça de la Constitució
Segòvia 23N 18:30 Av. Fernández Ladreda a Plaza Mayor
Soria 23N 12:00 Pza Major a Subdel. de Govern
Valladolid 23N 12:00 Plaça de Colón - Plaza Mayor
Zamora 23N 12:00 Plaça de la Marina - Plaza de la Constitució

CASTELLA - LA MANXA
Albacete 23N 12:00 Av. Espanya a Pl. Altell
Ciutat real 23N 12:00 Parc Gasset a Pl. Major
Conca 23N 12:00 Estació FFCC a Sub. Del Govern
Guadalajara 23N 12:00 Palau del Infantado a Sub. Del Govern
Toledo 23N 12:00 Plaça de Toros a Pl. de Zocodover

CATALUNYA
Barcelona 24N 12:00 Sortida de Passeig de Gràcia a Av. Diagonal.
Girona 24N 12:00 Sortida de Plaza Independència.
Tarragona 23N 18:30 Sortida de Plaça Imperial Tarraco (final de la Rambla Nova).
Lleida 23N 18:00 Sortida de la plaça Ricard Viñes.
Tortosa 22N 18:00 Davant la Delegació de Govern de la Generalitat (c / Montcada).
Vic 22N 10:30 Consell Comarcal d'Osona (c / Historiador Ramon d'Abadal, 5-Edifici del Sucre-).
Terrasa 22N 18:30 Rambla de Egara (entre c / Ireneo yc / Grànius).
Sabadell 22N 18:30 Rambla de Sabadell escaira C / Alfonso XIII.
Mataró 21N 18:00 Davant l'Ajuntament (La Riera, 48).

EUSKADI
Bilbao 23N 12:00 Des del Sagrat Cor

EXTREMADURA
Càceres 23N 12:00 Pl. Amèrica
Badajoz 23N 12:00 Pl. Espanya

GALÍCIA
La Corunya 23N 12:00 Praza dóna Palloza a Obelisc
Ferrol 23N 12:00 Praza d'Espanya a Praza d'Armes
Santiago de Compostel·la 23N 12:00 Albereda a Praza dónes Praterias
Lugo 23N 12:30 Rda. Dóna Muralla, Casa Sindical a Praza de Armañá
Burela 23N 12:30 Praza Mariña a l'INEM
Orense 23N 12:00 Pavelló d'Esport "Us Remedios" a Sub. Del Govern
Pontevedra 23N 12:00 Praza Ferrería a Subdel. Del Govern
Vilagarcía de Arousa 23N 12:00 Av. Mariña a Praza dóna Ravella
Vigo 23N 11:30 Via Nord Curzamento Urzaiz a Montero Ríos (Xunta Galícia)

ILLES BALEARS
Palma de Mallorca 23N 12:00 Plaça de Espanya a Plaça deCort
Eivissa 23N 12:00 Parc Regna Sofia
Maó 23N 18:00 Pl. de l'Esplanada

ILLES CANÀRIES
Las Palmas de Gran Canària 23N 12:00 Delegació de Govern
Santa Cruz de Tenerife 23N 12:00 Subdel. de Govern

MADRID
Madrid 23N 12:00 Atocha

MURCIA
Murcia 23N 18:00 Pl. Fuensanta a Pl. Martínez Tonel

NAVARRA
Pamplona 23N 12:00 Av. Conde Oliveto a Passeig Sarraste
Tudela 23N 12:00 Pl. dels Furs

PAÍS VALENCIÁ
València 23N 18:00 Pl. Sant Agustí a Pl. Amèrica
Castelló 23N 11:00 Carrer Major a Pl. Maria Agustina
Alacant 23N 18:30 Institut Jorge Juan a Esplanada d'Espanya

LA RIOJA
Logronyo 23N 12:00 Glorieta Dr. Zubia

CEUTA 23N 12:00 Pl. dels Reis

MELILLA 23N 12:00 Delegació de Govern

El PP fa una llei tramposa de transvasaments sense comptar amb la Generalitat

El PP ha trobat una drecera tramposa per aplanar el camí als transvasaments entre conques hidrogràfiques i evitar l'oposició de les comunitats autònomes (la de la Generalitat catalana, per exemple, amb el transvasament de l'Ebre). Els transvasaments podran fer-se mitjançant cessions de drets o vendes d'aigües entre conques diferents, amb el que no es requerirà el consentiment de les autonomies. Bastarà una autorització de la direcció general de l'Aigua.

Fins ara, es donava per fet que els futurs transvasaments tindrien una planificació prèvia en cada conca hidrogràfica i, com a colofó, un nou pla hidrològic nacional confirmat per les Corts.

No obstant això, el Govern ha vist que no fa falta tan complexa arquitectura legal. Ha trobat la clau. I para això ha imprès un nou gir recentralizador en matèria de política hidràulica mitjançant dues esmenes introduïdes en el projecte de la llei d'Avaluació Ambiental, en tràmit en el Senat. Mai millor dit, es recorre al "aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid...".

La primera esmena modifica la llei d'Aigües per suprimir l'autorització de les Corts en els transvasaments mitjançant cessions de drets o vendes de cabals entre conques hidrogràfiques. A Catalunya, bastaria que les comunitats de regantes de l'Ebre i la comunitat autònoma de València arribessin a un acord per possibilitar una transferència de cabals a través del canal Sénia-Xerta, ja construït.

Fins ara, transvasaments i cessions d'aigua intercuencas eren alguna cosa excepcional (sequeres i altres) i requerien un tràmit extraordinari, així com la llum verda del Congrés, mentre que a partir ara podran generalitzar-se en suprimir-se el tràmit en les Corts.

Reforma amagada

L'esmena diu que "la direcció general de l'Aigua podrà autoritzar" aquesta cessió de drets i "l'ús d'infraestructures que interconnecten territoris de diferents plans". Joan Sabaté, senador del PSC, va afirmar que "la reforma s'ha fet d'amagat i aplana el camí als transvasaments sense participació".

La previsió era que s'aprovés anit. "És una reforma opaca, que contradiu i eludeix el principi bàsic de planificació, en excloure del control del Pla Hidrològic les cessions d'aigües entre territoris de diferents plans hidrològics", diu María Soledad Gallego, de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. L'esmena permetrà generalitzar els mercats d'aigua intercuencas, de manera que les comunitats de regantes (Guadalquivir, Tajo, Xúcar) embenen els drets a usuaris d'altres conques sempre que hi hagi una o diverses conduccions per portar l'aigua.

Una segona esmena modificarà la llei del Pla Hidrològic Nacional (2005), per organitzar "les transferències ordinàries" entre demarcacions. La direcció general de l'Aigua fixarà un límit màxim als desembalses i a la disponibilitat d'aigua per atendre la demanda interna en les conques cedents. "Això afavoreix la fixació de supòsits excedents trasvasables i, a més, vulnera els drets de les institucions i els usuaris de la conca cedent, que perden capacitat de participació en la gestió del recurs", segons Gallego.

Sabaté ha explicat que les dues disposicions "traspassen les competències" del ministeri de Medi ambient" i ha denunciat que el Govern actual "té la idea que el creixement econòmic és contradictori amb la protecció mediambiental i aquesta idea ja no és pròpia de les polítiques europees".

Ruz troba indicis de comptabilitat B en el PP

El jutge Pablo Ruz considera confirmada l'existència en el PP “d'un cert corrent financer de cobraments i pagaments que continua en el temps, al marge de la comptabilitat” remesa pels franquistes al Tribunal de Comptes. Així, l'instructor del cas Bárcenas apunta per primera vegada l'existència d'un finançament irregular dins del partit de Rajoy.

Ruz assenyala aquest corrent financer en diner negre en un acte en el qual cita com imputats a declarar el proper 16 de desembre a l'arquitecte Gonzalo Urquijo, responsable de la remodelació de la seu central del PP en els anys 2008 i 2009, així com a l'exgerent del partit Cristóbal Páez.

Les conclusions del magistrat de l'Audiència Nacional en relació amb els cobraments i pagaments irregulars en el si del PP es deriva de l'informe que acaba de rebre de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia (Udef). L'informe es refereix als resultats del registre practicat el 27 de setembre passat a la seu de l'empresa Unifica Serveis Integrals, de l'arquitecte Gonzalo Urquijo.

En aquest registre la Policia va confiscar documents i factures relacionades amb les obres de remodelació de la seu del PP al carrer Gènova 13. Els agents van aclarar després aquesta documentació amb la comptabilitat del PP i les anotacions corresponents en els papers de Bárcenas, on apareixen pagaments en negre a Gonzalo Urquijo per imports de 184.000 euros l'any 2006 i 888.000 euros en el 2008.

Alberto Fabra imita a Cospedal per guanyar amb frau a qualsevol preu

El govern valencià del PP aprova el projecte de llei orgànica de reforma de l'Estatut d'Autonomia perquè hi hagi 20 representants menys, la qual cosa amb la franquista i antidemocràtica Llei electoral vigent, assegura el pucherazo i el frau electoral perenne. Aquesta norma haurà de passar per referèndum que costarà 2,2 milions d'euros, per estalviar, segons la ventrada feixista del PP, 352.800 euros. Marga Sanz (EU): “Reduir els diputats és blindar el bipartidisme”.

El govern valencià ha aprovat aquest divendres el projecte de llei orgànica de reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per reduir el nombre de diputats en les Corts en un 20%, segons publica el president de la Generalitat, Alberto Fabra, en el seu compte de Twitter.

Així, el Govern valencià vol passar de 99 a 79 parlamentaris autonòmics, de manera que la xifra d'escons a atribuir a cadascuna de les tres circumscripcions provincials en què es divideix la Comunitat passaria de 20 a 15. Per a això, es precisa de la modificació dels articles 23 i 24 de l'Estatut d'Autonomia, para l'aprovació de la qual és necessària una majoria qualificada de dos terços.

Segons la memòria econòmica que es va elaborar sobre aquest tema, la disminució de despesa anual en concepte de finançament dels partits polítics es quantifica en 352.800 euros, quantia a la qual caldria afegir una reducció de 255.725,80 euros per cada procés electoral en concepte de subvencions per despeses electorals. Per la seva banda, la celebració del referèndum aprovatori de la reforma projectada tindria un cost pressupostari de 2,2 milions d'euros si se celebra en concurrència amb un procés electoral que estigui a càrrec de l'administració de l'Estat; o de set milions d'euros si no es produeix aquesta circumstància.

El Consell Jurídic Consultiu (CJC) va elaborar recentment el dictamen sobre aquest avantprojecte de proposició de llei orgànica, que considera que la norma és conforme amb l'ordenament jurídic. No obstant això, entén que hauria d'elaborar-se un informe econòmic detallat en el qual es justifiqui l'oportunitat de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per reduir el nombre de diputats.

Marga Sanz (EU): “Reduir els diputats és blindar el bipartidisme”

La diputada d'EU Marga Sanz ha criticat durament el projecte antidemocrátic de Fabra: “És un brindis al sol perquè el PP necessita una majoria qualificada en Les Corts que no té. Estem davant un intent de desviar l'atenció dels problemes que preocupen als ciutadans, criminalitzant als diputats triats. Si la política en aquests moments està desprestigiada és pels casos de corrupció que afligeixen als alts càrrecs públics del PP, sobre els quals no es prenen cap tipus de mesures. Això és un intent de reforçar el bipartidisme, quan el sistema hauria de ser proporcional i, a més, arriba en un moment en el qual el PP té por de perdre en el 2015 la Generalitat Valenciana”.

Els corruptes i lladres del PP a València superen ja els 100 imputats


La llista negra de la corrupció del PP a València supera ja els 100 imputats. Entre ells, un expresident de la Generalitat (José Luis Olives, que també va ser president de Bancaixa i Banc de València), dos exvicepresidents (José Víctor Campos, ja condemnat en l'anomenat cas dels vestits, i Vicente Rambla), cinc exconsellers (Rafael Blasco, Angélica Such, Alicia de Miguel, Manuel Cervera i Luis Fernando Cartagena, també condemnat), nou diputats autonòmics i una infinitat d'alts càrrecs d'empreses públiques controlades per la màfia franquista del PP.

Els corruptes i lladres del PP a València superen ja els 100 imputats

La llista negra de la corrupció del PP a València supera ja els 100 imputats. Entre ells, un expresident de la Generalitat (José Luis Olives, que també va ser president de Bancaixa i Banc de València), dos exvicepresidents (José Víctor Campos, ja condemnat en l'anomenat cas dels vestits, i Vicente Rambla), cinc exconsellers (Rafael Blasco, Angélica Such, Alicia de Miguel, Manuel Cervera i Luis Fernando Cartagena, també condemnat), nou diputats autonòmics i una infinitat d'alts càrrecs d'empreses públiques controlades per la màfia franquista del PP.

En aquest ombrívol llistat del saqueig de les arques públiques apareixen també una expresidenta de les Corts Valencianes (Miraculosa Martínez, que va anar a més consellera de Turisme), un exsecretario general del PP regional (Ricardo Costa, antic home de confiança del expresident Francisco Camps i avui enfrontat a ell), dos expresidents provincials del partit (Carlos Fabra, de Castelló, i José Joaquín Ripoll, d'Alacant), els actuals alcaldes d'aquestes dues ciutats (Alfonso Bataller i Sonia Castedo) i diverses desenes d'alcaldes, directors generals i caps de gabinet.

Tots ells estan imputats per una llarga llista de delictes que van des de la prevaricació al tràfic d'influències, passant pel suborn, la malversació, l'estafa o el blanqueig de capitals. I fins a l'abús sexual: Vicente Sanz, exsecretario general i cap de personal de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), va abusar de diverses treballadores de Canal Nou amb amenaces i falses promeses d'ascensos laborals.

L'ordre de processament recull frases com aquesta: "Va mostrar el seu sexe erecto i li deia: dóna'm una chupaeta". El expresident Eduardo Zaplana va buscar a Sanz un retir daurat en la televisió pública després de veure's implicat en un escàndol urbanístic i pronunciar una frase inoblidable: "Estic en política per folrar-me".

Rebel·lió i deslleialtat

El president de la Generalitat, que encara no ha passat el glop amarg del tancament de la radiotelevisió pública (cinc de que els seus exdirectivos estan imputats), s'enfronta ara a una rebel·lió en les seves pròpies files protagonitzada per aquells als quals ha esquitxat de ple la corrupció. Gens menys que nou diputats autonòmics del PP l'estan, i Alberto Fabra ja ha advertit a tots ells que no repetiran en les candidatures del partit per a les eleccions autonòmiques i municipals de 2015. Ni ells ni cap altre càrrec baix escrutini judicial.

Els nou parlamentaris imputats no tenen gens que perdre, perquè saben que ja no ocuparan el seu escó en la propera legislatura. Per això es permeten fins i tot exhibir en públic la seva deslleialtat cap a Fabra, promovent, en contra del criteri del seu propi capdavanter, l'indult per a un altre imputat i ja condemnat per corrupció: el exalcalde de Torrevella (Alacant) i exdiputat autonòmic Pedro Hernández Mateo.

45 dels 54 parlamentaris del PP -molts també imputats- van demanar la setmana passada aquesta mesura de gràcia per a Mateo, que és a punt d'ingressar a la presó per prevaricació.

Els diners defraudats en paradisos fiscals, prou per pagar el deute de tota Europa

Des de l'esclat de l'estafa neoliberal del deute sobirà a Europa, una de les bases més òbvies per incrementar els ingressos fiscals dels països en problemes ha estat pujar els impostos. Segons un informe elaborat per la consultora Roubini Global Economics (RGE), donats els dubtes sobre si les dinàmiques de deute seran sostenibles a mig termini (vegeu el cas d'Espanya), el patrimoni privat -entre 5 i 14 bilions d'euros aproximadament- acumulat als paradisos fiscals podria jugar un paper important a l'hora d'augmentar els ingressos a les arques públiques.

El nivell de riquesa privada acumulada en l'eurozona és "substancial", segons les dades que barreja RGE, assolint entre un 400 i 700% de la mitjana nacional d'ingressos de les quatre majors economies de la zona euro (Alemanya, França, Espanya i Itàlia). Una tendència paralel.la amb la soferta per les cinc majors economies desenvolupades del món que, des de la dècada dels 70, han vist com el cúmul de riquesa privada dels més rics ha passat de moure's des de nivells del 200 al 300% a entre el 400 al 600% en 2010.

Alguns factors que han contribuït a aquest fet inclouen una relaxació a l'hora de fiscalitzar herències amb l'impost de successions, la pujada en els preus de l'habitatge, a més d'una caiguda en la productivitat i creixement econòmic que va fomentar l'estalvi. No obstant això, en aquests moments, ens trobem en una situació on els ingressos mitjans han quedat estancats, mentre els grans patrimonis continuen revaloritzant-se. Aquest context seguirà estant present "durant dècades" en l'eurozona amb ls polítiques neoliberals de PP europeu.

D'acord amb les xifres que barreja RGE, una part substancial dels patrimonis privats està en paradisos fiscals, entre 5 i 14 bilions d'euros aproximadament. Un terç d'aquesta xifra s'acull a Suïssa, on gran part dels europeus més rics defrauden bona part dels seus patrimonis. Si les economies desenvolupades poguessin fiscalitzar aquests diners "passarien a convertir-se en creditors nets en lloc de deutors", afirmen des de la consultora.

Brussel·les podria aliar-se amb els paradisos fiscals

Per a RGE, presidida per l'economista Nouriel Roubini, si els mercats internacionals tornessin a exercir pressió sobre el Vell Continent en posar en dubte les seves dinàmiques de deute a mitjà termini, Brussel·les podria coordinar-se amb alguns paradisos fiscals a la recerca d'un possible augment de la base fiscal, una cosa que faria més difícil als individus evadir impostos i exposaria una major parteix els patrimonis a les respectives autoritats fiscals.

Dit això, la situació és difícil de "materialitzar", atès que els esculls són diversos. D'una banda, la competitivitat fiscal internacional dificulta que molts països puguin incrementar significativament els seus impostos sobre els patrimonis privats i actius financers.

D'altra banda, països com Espanya, Grècia o Itàlia sofreixen d'una evasió crònica d'impostos "difícil de controlar". A nivell polític, l'electorat podria mostrar-se a favor de fiscalitzar els recursos privats d'una minoria de lladres i defraudadors que escanyen a la societat, els estats i els pobles.

Els més destacats defraudadors:

Brasil: el 39% de la seva economia escapa al fisc.
Itàlia: 27% del PIB, o uns 237.000 milions de dòlars d'economia submergida.
Grècia: 27,5%
Espanya: 22%
Alemanya: 16%
Irlanda: 15.8%
França: 15%

El jutge acusa de falsedat comptable la cúpula del Banc de València

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha acordat ampliar als comptes de l'any 2009, aprovats a principis de 2010, la imputació per un delicte de falsedat comptable dels tretze antics membres del Consell d'Administració del Banc de València. En l'acte, el magistrat diu que considera necessari que els imputats presten declaració per a explicar "la diferència de càlcul de provisions" entre els comptes aprovats i revisats i el realitzat per la inspecció del Banc d'Espanya. Lluís Torró (EU): “La imputació del consell del BV demostra l’economia de rapinya i especulació que hem patit”. Foto: Olivas i Rato, dos lladres a sou del PP i el franquisme.

La llista d'imputats està encapçalada per l'expresident del Banc de València José Luis Olivas i per l'exconseller delegat de l'entitat Domingo Parra, que ja figuraven en eixa condició en la peça principal que instrueix Pedraz i en alguna de les altres nou querelles per presumptes irregularitats en el banc que ha admés a tràmit fins ara.

La resta dels imputats són els consellers Antonio José Tirado, Celestino Aznar, Agnès Noguera, Manuel Olmos, José Segura, María Irene Girona, María Dolores Boluda, José Luis de Quesada, Silvestre Segarra i Pedro Muñoz i l'auditor Miguel Monferrer.

Pedraz ha acordat les imputacions a petició de la Fiscalia i basant-se en un informe de la Intervenció General de l'Estat (IGAE), datat el passat mes d'agost, en el qual s'estudiava la documentació analitzada pel Banc d'Espanya sobre les seues activitats de supervisió de l'entitat des de l'any 2007.



Així, l'acte assenyala que els informes d'inspecció del supervisor respecte als estats financers de l'entitat a 30 de setembre de 2008 ja esmentaven "nombroses deficiències en la gestió de risc del crèdit". Aquestes es referien, concretament, a la presa de decisions amb l'objecte d'evitar el traspàs de saldos a la qualificació de dubtosos i la indeguda qualificació comptable de molts d'ells, i estimava un dèficit específic de provisions de 177 milions.

"Vol dir açò que resulta pertinent i necessari ampliar la inicial imputació de falsedat comptable a l'exercici anterior a l'acabat el 31 de desembre de 2010", assenyala el jutge, que afegeix que tant si el càlcul del Banc d'Espanya és correcte com si el "efecte negatiu en resultats" és fins i tot superior a l'assenyalat, els consellers i l'auditor "hauran de donar explicacions".



D'altra banda, Pedraz ha admés a tràmit una nova querella contra antics responsables del Banc de València i de Bancaixa, entre ells Olivas i Parra, per un presumpte delicte d'apropiació indeguda en relació amb el desviament de fons de l'entitat a societats de l'empresari alacantí Ramón Salvador.

Lluís Torró (EU): “La imputació del consell del BV demostra l’economia de rapinya i especulació que hem patit”


“Aquesta imputació demostra que el País Valencià va estar durant molt de temps vivint en una economia de la rapinya i de l’especulació immobiliària. Destaca la presència en aquest consell de l’èlit de la burgesia valenciana i la connivència amb el poder polític. Vegem de quina manera es van abocar al negoci de la rajola i com es van veure obligats a fer inclús trampes des del punt de vista comptable, amb la connivència de les pròpies auditores quan les coses van començar a anar malament a partir de 2008 amb la crisi finançera mundial”, afirma Lluís Torró (EU).

“És evident que cal un canvi radical en la política econòmica valenciana, cal una aposta pels sectors productius, i cal també depurar responsabilitats, no sols penals, les quals ja estan depurant-se en el cas de Bankia, del Banc de València, o de la CAM, sinò fonamentalment les responsabilitats polítiques de tots aquells gestors que no sols no van fer res sinó que van estar durant anys i anys donant alé i impulsant aquesta economia que ens ha dut a la ruïna a tots els valencians i valencianes i ens ha privat d’uns instruments financers que ara serien importantíssims per exir de la crisi”.

L'Assemblea de Docents acorda aparcar la vaga i reforçar la pressió

L'Assemblea de Docents va acordar ahir no tornar a convocar noves jornades de vaga de moment, «tret que ocorri alguna cosa fort que ens empenyi a fer-ho, com que s'obrin nous expedients o algun nou atac per part de la Conselleria», va explicar ahir Guillem Barceló al final de la reunió. Si Educació no reobre el diàleg amenacen amb un final «més calent» que l'inici.

L'estratègia és mantenir una pressió forta i constant, perquè els docents són conscients que han iniciat una carrera de fons. «Mantindrem una pressió cap a la Conselleria, vigilant les mentides que explica i denunciant-les». A més pressionaran i es faran veure en les fires o plens municipals.

L'assemblea també va acordar reforçar la campanya d'informació pels pobles per a la insubmissió al TIL, que es perfila com una de les principals bases. I tot això per arribar amb forces al final del curs, que prometen «més calent del que ha estat l'inici si la Conselleria no reobre el diàleg i atén les nostres demandes», va avisar Barceló.

Els docents van ratificar també el seu suport a la campanya de la Plataforma Crida '28-N, tornam a obrir els centris'. Quan es compleix un any dels tancaments protagonitzats per la comunitat educativa en defensa de l'educació pública i de qualitat, ara docents i famílies volen tornar a obrir els centres aquest mateix dia per celebrar assemblees i debatre sobre la marxa del curs.

D'altra banda, des de la Assemblea de Docents es va informar que en aquests moments la caixa de resistència té prop de 550.000 euros. El concert de la Simfònica celebrat en el Auditorium va recaptar 25.000 euros, però d'ells s'han restat 5.000 euros per al pagament de l'IVA i altres 8.000 per al lloguer de la sala.

Premi

Finalment, ahir a la nit va tenir lloc, en el transcurs d'un sopar a Lloseta, el lliurament de l'IV Premi Internacional Veu Lliure-PEN Català a a els Illes Balears a la Assemblea de Docents. Aquest reconeixement es lliura a un/a escriptor/a, en aquest cas un col·lectiu, que hagi patit o pateixi persecució per les seves paraules.

La policia portuguesa es manifesta contra les retallades de pressupost

Milers de professionals de les forces i serveis de seguretat han començat a manifestar-se aquest dijous, just abans de les 19:00, a Lisboa contra les retallades pressupostàries. Elements de la PSP, GNR (tots dos són grups de policia), SEF (servei d'estrangers i fronteres), guàrdies de presons, ASAE (control de establiment publics), policia marítima, policia judicial i policia municipal van participar en la manifestació que va ser marcada per llançaments de coets.

Exhibint diverses banderes i pancartes, els manifestants criden "Passos (Coelho, primer ministre) mira, els policies estan lluitant, "policies units mai seràn vençuts " i "és hora que es vagi el govern", en una protesta en la qual ha estat cantada l'himne nacional i "Grândola, Vila Morena" de Zeca Afonso, cançó molt connotada amb la revolució de 1974-75. Els organitzadors de la manifestació - el Comitè de Coordinació Permanent (CCP) dels Sindicats i Associacions de Professionals de les Forces i Serveis de Seguretat – subratllen que es tracta de "la protesta més gran de tots els temps".

El Secretari Nacional del CCP, Paulo Rodrigues, va dir a l'agència de notícies Lusitana que l'adhesió es relaciona amb el gran desànim que existeix en els professionals. Paulo Rodrigues, qui també és president de l'Associació Sindical de Professionals de la Policia, va dir que el govern ha de prendre una lliçó de la protesta.

Un policia de 26 anys, Armando Silva diu que se sent enganyat perquè quan es va unir a la PSP se li va ser proposada una carrera diferent. "Com puc jo defensar uns altres quan ataquen durament a la meva llar?" va preguntar, referint-se a retallades en la cura de la salut i els salaris. El president del Sindicat Nacional de la Policia Municipal, Pedro Oliveira, va dir a Lusa que es tracta d'una "policia low-cost", rebent cada professional una mitjana de 700 euros al mes.

Entre els manifestants es va fer circular un pamflet cridant a la "vaga de multes al desembre". "Devaluen el nostre treball, anem a mostrar quant val!", diu el fullet.

Els professionals de les forces i dels serveis de seguretat estan protestant contra les retallades previstes en els salaris i als pressupostos de les institucions policials l'any 2014.

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal

Portugal: Els rectors universitaris trenquen amb el govern


En una reunió celebrada aquest dimarts a la Universitat de Minho, a Braga, el Consell de Rectors de les Universitats Portugueses (CRUP) va decidir suspendre la participació en reunions amb el govern pel que fa al finançament universitari, al pressupost Estatal per al proper any i a la reestructuració de la xarxa d'educació superior. A més, el president del CRUP va renunciar al seu càrrec davant la "generalitzada falta de diàleg" i el "trencament dels compromisos" per part del govern. Foto: els estudiants portuguesos contra el pressupost neoliberal del 2014.

Artur Mas reparteix premis entre els seus llepaculs i propagandistes amb diners públics

Artur Mas va repartir ahir "premis" entre els seus llepaculs i propagandistes oficials, que a més de ser contractats a dit, s'emporten carretades de diners públics per mentir, fer la pilota a l'amo i mantenir la dictadura feixista a Catalunya seguint els dictats de la Generalitat, sempre a canvi d'uns salaris d'escàndol i vergonya per a qui la té. A la foto el feixista Artur Mas amb els llepaculs de la propaganda feixista.

L'Agència Catalana de Notícies (ACN); Toni Clapés, en l'apartat de ràdio; 'El gran dictat', que presenta Òscar Dalmau a TV3, en la categoria de programa concurs i que és dels més cars realitzats a l'exterior de Tv3; Ara.cat, en la categoria de mitjà fatxenda i dretà digital i les associacions que apleguen mitjans locals i comarcals ACPG-ACPC-APPEC són alguns dels guardonats que han recollit enguany el Premi Nacional de Comunicació al Palau de la Generalitat.

Després de rebre el guardó, el director de CiU a l'Agència Catalana de Notícies, Joan Maria Clavaguera, va reivindicar l'ACN com a estructura d'estat i va destacar la seva vocació de servei a Convergència, el feixisme i l'amo Artur.

El president de la corrupció i el feixisme català, Artur Mas, va estar dient bajanades de propganda al bon estil Goebbels en l'acte de lliurament com que Catalunya tenia uns mitjans de comunicació 'tolerants, moderns, democràtics i de qualitat', que representaven els mateixos valors que sempre havien caracteritzat el poble de Catalunya, obviant que tots els presents viuen i mamen directam,ent del que reben de diners pñublics i si no ja foren tots tancats i en fallida.

Mas també va subratllar que els mitjans de comunicació de Catalunya representaven la mateixa realitat interna del país, 'una combinació d’identitat, cultura, llengua, cohesió i modernitat, des del punt de vista de qualitat democràtica', amb el morro i cinisme que li sobren.

Els guardonats amb els Premis Nacionals de Comunicació van ser, l'endollat des de infant de mamella Toni Clapés; el programa concurs 'El gran dictat', de TV3; Ara.cat; l’Agència Catalana de Notícies (ACN); les associacions que apleguen mitjans locals i comarcals al servei de la corrupció feixista: Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG), Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC); i el publicista Miquel Sambola. També es va atorgar una Menció d’Honor al Grup reaccionari i per a tarats TeleTaxi fent gala del lerrouxisme i suborn crònics de CiU, com amb els seus delinquents de la Fira d'Abril.

Nicolás Maduro aprova les seves dues primeres lleis amb poders especials

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha aprovat aquest dijous dues normes per controlar preus, marges de guanys i l'ús de divises en el marc de la 'Llei Habilitant' que va ser aprovada el dimarts passat i que li confereix poders especials per legislar sense control del Parlament. "Vaig a signar la primera Llei Habilitant: Llei orgànica per a la protecció del poble i els seus drets econòmics", ha afirmat Maduro durant un acte de Govern que va encapçalar a l'estat de Zulia (oest) abans de signar la primera norma que ha aprovat aquest dijous.

Control de preus, guanys i divises

Més tard i en el mateix acte, el president ha explicat la segona norma aprovada a l'empara dels poders especials, la que crea el Centre Nacional de Comerç Exterior i de la Corporació Nacional de Comerç Exterior.

Pel que fa a la primera norma, Maduro ha indicat que servirà per protegir "les llibertats econòmiques i els drets econòmics i socials del poble que treballa" i després d'assenyalar que no pot perdre el temps, ha assegurat que cal "controlar i regularitzar aquesta guerra econòmica" que assegura li va declarar l'empresariat aliat amb l'oposició.

També ha afirmat que aquesta primera llei serà remesa demà al Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) perquè l'estudiï i avali el caràcter orgànic que requereix: "Hem d'imprimir d'aquesta llei amb no menys de cinc milions d'exemplars perquè el nostre poble es converteixi en el garant cumplidor d'aquesta llei per establir els costos, els guanys màxims, els preus justs", ha assenyalat.

Maneig de divises al país


En referir-se a la segona norma, el mandatari veneçolà ha explicat que té com a objectiu ordenar, amb noves institucions, "tot el que s'importa i el que s'exporta", el maneig de les divises que entren al país per renda petroliera "perquè no les robin més, ni les malbaratin".

També ha Informat que el Centre Nacional de Comerç Exterior establirà tots els paràmetres per a l'ús dels dòlars que lliura l'Estat a les empreses nacionals i internacionals, que hauran de signar un contracte "de fidel compliment" de l'ús que van assegurar tindrien els dòlars, la qual cosa es comprovarà posteriorment.

Segons Maduro, els empresaris que demanin dòlars per importar productes hauran d'inscriure's en un nou registre nacional d'importadors i exportadors de Veneçuela, en el qual no podran registrar-se els que han estat assenyalats de "robar" o "malbaratar" divises.

La Comissió d'Administració de Divises (Cadivi), organisme encarregat de lliurar el 95% dels dòlars a les empreses en el marc del control de canvis que regeix a Veneçuela des de 2003, rebrà ara "l'ordre directa" del recentment creat Centre Nacional del Comerç Exterior.

Importacions i comerç exterior


Per la seva banda, la Corporació de Comerç Exterior s'ocuparà de les importacions i estarà conformada per "poderoses empreses de l'Estat", així com podran participar empreses privades que es registrin perquè treballin en societat "quan faci manca d'assessoria" en "temes vitals", com per exemple la importació de medicines.

"Tinc fe que en mig termini, en dos anys, Veneçuela incrementarà molt, molt, molt altament les exportacions i l'ingrés de divises d'altres fonts directes diferents al petroli veneçolà", ha assenyalat el governant.

Maduro va sol·licitar el 8 d'octubre passat poders especials per legislar per combatre la corrupció i fer front a la "guerra econòmica" que protagonitzen els empresaris i l'oligarquia, qualificats pel propi Nicolás Maduro com a "lladres, usurers i especuladors".