"Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial-, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps –segle onzè– van reunir-se a Toluges –avui França– per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament". (...)
(Versió catalana del llibre d’Enric Casals, PAU CASALS, dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Editorial Pòrtic. Col·lecció Memòries. Barcelona, 1979.)
El discurso de Pau Casals en las Naciones Unidas. 24 octubre 1971
"Éste es el mayor honor que he recibido en mi vida. La paz ha sido siempre mi mayor preocupación. Ya en mi infancia aprendí a amarla. Mi madre - una mujer excepcional, genial -, cuando yo era chico, ya me hablaba de la paz, porque en aquellos tiempos también había muchas guerras. Además, soy catalán. Cataluña tuvo el primer Parlamento democrático, mucho antes que Inglaterra. Y fue en mi país donde hubo las primeras naciones unidas. En aquel tiempo -siglo XI- se reunieron en Tolouges -hoy Francia- para hablar de la paz, porque los catalanes de aquel tiempo ya estaban en contra, en CONTRA de la guerra. Por ello, las Naciones Unidas, que trabajan únicamente por el ideal de la paz, están en mi corazón, porque todo lo referente a la paz le llega directamente (...)
Hace muchos años que no toco el violonchelo en público, pero creo que debo hacerlo en esta ocasión. Tocaré una melodía del folclore catalán: El cant dels ocells (El canto de los pájaros). Los pájaros, cuando están en el cielo, van cantando:"Peace, peace, peace" (paz, paz, paz) y es una melodía que Bach, Beethoven y todos los grandes habrían admirado y querido. Y, además, nace del alma de mi pueblo, Cataluña".
Le discours de Pau Casals à l'ONU, 24 octobre 1971
"C'est le plus grand honneur que j'ai reçu dans ma vie. La paix a toujours été le plus grand de mes soucis. Enfant déjà, j'ai appris à l'aimer. Quand j'étais petit, ma mère, une femme d'exception, de génie, m'en parlait déjà, car à l'époque aussi il y avait de nombreuses guerres. De plus, je suis Catalan. Bien avant l'Angleterre, c'est en Catalogne que l'on trouve le premier Parlement démocratique. Et c'est dans mon pays qu'ont été créées les premières nations unies. A cette époque, au XIe siècle, les Catalans se réunirent à Toulouges, en France aujourd'hui, pour y parler de paix, car en ce temps-là, les Catalans étaient déjà contre, CONTRE la guerre. C'est pour cela que les Nations Unies, qui travaillent uniquement à l'idéal de la paix, ont une place dans mon cœur, car tout ce qui touche à la paix me va droit au cœur" […]
"Cela fait bien longtemps que je ne joue plus du violoncelle en public, mais je crois qu'il est de mon devoir de le faire en cette occasion. Je vais jouer une mélodie du folklore catalan: El Cant dels ocells (Le Chant des oiseaux). Quand ils volent à travers le ciel, les oiseaux chantent "peace, peace, peace" (paix, paix, paix), une mélodie qui aurait emporté l'admiration et l'amour de Bach, de Beethoven et de tous les grands maîtres. Une mélodie qui émane, de plus, de l'âme de mon peuple, la Catalogne".
(Traduction française de la version originale en catalan extraite du livre d'Enric Casals, PAU CASALS, dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts, Ed. Pòrtic, Coll. Memòries, Barcelone, 1979.)
RESTADELARTICLE
